REPORTATGE. Les vacunes COVID, una àmplia oferta desenvolupada a correcuita. 24 QUÈ DIU EL POBLE?

cunes pandèmiques an� COVID-19. La vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford i l’Ins� tud Jenner, amb el patrocini de la Fundació Bill i Melinda Gates i el fi nançament del govern britànic, comercialitzada per la mul� nacional anglo-sueca Astra Zeneca és la tercera de les que s’administren a Espanya i u� litza com a vehicle un adenovirus del ximpanzé, elChAdOx1nCoV-19. Els adenovirus humans del cons� pat, Ad26 i Ad5, també s’u� litzen com a vectors en vacunes com la de Janssen, que u� litza com a vector l’adenovirus Ad26-Cov2-S i la vacuna de l’aliança empresarial xinesa cons� tuïda, entre altres, per Cansino Biológics, l’Acadèmia Militar de Ciències Mèdiques iSinoVac-Biotech, que u� litza l’adenovirusAd5-Cov2-S. Son vacunes que prevenen, sobretot, de la malal� a greu, on poden lluir d’una efi càcia superior al 80 %, tot i que les proteccions vacunals que s’assoleixen són, en termes absoluts, més baixes. Així, la prevenció de qualsevol forma de malal� a (lleu o greu) és del 70 % en el cas de la d’Astra Zeneca i del 66 % en la de Janssen,amb xifres encara més baixes (fi ns el 57 %) davant la mutació sud-africana,amb aquesta darrera vacuna americana. La vacuna russa Sputnik-V u� litza els dos adenovirus humans esmentats, l‘Ad26 en la primera dosi vacunal i l’Ad5 en la segona, administrada 21 dies després, aconseguint xifres de protecció vacunal sensiblement més altes (del 91,6 % segons la pres� giosa revista ‘The Lancet’). La vacuna Sputnik és una vacuna efi caç, barata (10 dòlars), de fàcil conservació i transport (sense requeriments especials de refrigeració) i àmpliament experimentada, ja que va ser la primera en u� litzar-se en campanyes poblacionals i s’està administrant, a més de Rússia, a Bielorrusia, Emirats Àrabs, Índia, Argen� na, Bolívia, Mèxic, Veneçuela i altres països iberoamericans i, fi ns el moment d’escriure aquest ar� cle, sense que cons� cap queixa per part dels seus clients internacionals. N’hi ha d’altres que proposen emprar vectors diferents als adenovirus. A tall d’exemple, podríem esmentar la vacuna de Sanofi -GSK i el projecte del Dr. Mariano Esteban.

EL FRANCOLÍ L’estudi de la vacuna assajada per l’aliança franco-britànica Sanofi - GlaxoSmithKline (GSK), amb un virus gripal atenuat com a vector, del qual Sanofi en tenia una àmplia experiència, potenciat amb el seu adjuvant patentat AS03 (a base d’escualé, vitamina E i polisorbat-80) va oferir resultats d’efi càcia poc sa� sfactoris, la qual cosa ha endarrerit el projecte que pot ser que no arribi a comrcialitzar-se a temps de combatre la pandèmia. De fet, Sanofi GSK ja ha contactat amb un altre laboratori americà per produir la seva vacuna a Europa. El Dr. Mariano Esteban del Centro Nacional de Biotecnología espanyol treballa amb una vacuna vectorialitzada amb virus de la verola bovina, un dels virus més u� litzats i coneguts a la història, però no es pot preveure, de moment, quan estarà disponible.

Vacunes amb virus inac� vats, sencers ofraccionats

Les clàssiques vacunes de virus inac� vats estan compostes per virus morts amb procediments químics o � sics que alteren poc la seva capacitat immunògena. Són menys reactògenes que les anteriors però també indueixen una resposta immunològica només humoral (és a dir, produïda per immunoglobulines) i, per tant, menor i menys duradora, per la qual cosa solen requerir diverses dosis en la primo-vacunació i posteriors records vacunals per mantenir la immunitat inicial. Per aquest mateix mo� u, sovint s’u� litzen amb potenciadors de la resposta immunitària anomenats adjuvants. En el cas de vacunes pandèmiques, siguin del � pus que siguin, l’addicció d’adjuvants permet un estalvi important del component an� gènic, amb la qual cosa s’obtenen més dosis en el menor temps possible, com vam veure amb les vacunes pandèmiques de la Grip A (H1N1). Sota els auspicis de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, el grup farmacèu� c nacional de Xina, el gegant Sino-Pharm, produeix la vacuna més clàssica de totes, la Coronavac, composta per virus SARS-Cov.2 seners inac� vats i adjuvada amb hidròxid d’alumini, que absorbeix els virons de la soca CZ02, cul� vats en cèl·lules renals de mico verd africà (cèl·lules Vero). Coronavac va ser la primera vacuna pandèmcia an� COVID experimentada en humans i es distribuirà sobretot en països asià� cs (Xina, Filipines, Indonèsia, Turquia...) i en alguns països americans (Xile i Brasil) i, fi ns i tot, un d’europeu, Hongria. Algunes vegades, per tal de millorar la resposta immunitària, els virus es fragmenten i llavors s’anomenen vacunes fraccionades i, en versions més modernes, ja no se solen u� litzar virus sencers sinó només les subunitats més immunògenes. Aquestes subunitats poden ser proteïnes víriques de l’embolcall, la càpside o, en alguns virus com els SARS, de les espícules externes (Spike). Les vacunes d’aquesta mena solen ser molt poc reactògenes i ben tolerades.

Vacunes recombinants

En les inves� gacions dels dos coronavirus de lesprecedents epidèmies (SARS i MERS) es va iden� fi car la proteïna estructural de les espícules de la corona que dona nom al virus com l’element an� gènic més important, de manera que aquesta proteïna Spike o proteïna-S era l’element més important en la composició de les vacunes. En les vacunes recombinants els an� -

gens no són d’origen víric, sinó de producció sintè� ca. Per enginyeria genè� ca s’aconsegueixen cadenes polipèp� diques idèn� ques a l’an� gen del virus que es pretén imitar (en aquest cas Proteïna S), inserint el gen viral que en codifi ca la seva producció en la dotació genè� ca d’un hoste (un bacteri o,

més habitualment, un llevat), que després clonaran indefi nidament en cul� us microbiològics que produiran les esmentades proteïnes víriques. Aquests an� gens sintè� cs seran vehiculitzats no per virus naturals sinó per nanopar� cules ar� fi cials. Aquest és el cas de la vacuna NVXCoV2373 de Novavax que, u� litzant cul� us de cèl·lules originàriament d’insecte (cèl·lules Sf9) aconsegueixen la glucoproteïna Spike completa, embolcallada per una nanopar� cula sintè� ca. Per tal de reduir les dosis d’an� gen u� litzen també un adjuvant a base de saponina, patent del laboratori productor, anomenat Matrix-M. Novavax proporciona una bona cobertura vacunal (89,3 %) que, no obstant, minva considerablement davant la soca mutant sud-africana.

Vacunes RNAm

Cons� tueixen l’aportació més innovadora i valuosa que haurà produït la indústria farmacèu� ca en resposta a la pandèmia COVID. A diferència de totes les altres, la composició de les vacunes RNA missatger oRNAm no és cap virus ni cap part de virus que s’administra per tal d’es� mular el sistema immunitari de la persona vacunada. El mecanisme d’acció de vacunes de RNAm és completament diferent. En lloc d’administrar an� gens virals, aporten les instruccions perquè sigui el propi organisme qui elabori aquests an� gens que han d’ac� var el sistema immunitari. Per fer-ho, aquestes vacunes, contenen material genè� c, � pus RNAm, que codifi carà la producció d’an� gens vírics per part de les pròpies cèl·lules limfà� ques de la persona vacunada. En concret, les vacunes RNAmantiCOVID codifi quen la producció de material an� gènic de la corona vírica, com la Proteïna-Spike o altres proteïnes estructurals. Cal deixar clar, però, que tot això ho faran en el citoplasma cellular, fora del nucli, quedant intacte el patrimoni genè� c de la persona vacunada i el seu DNA nuclear amb qui el RNAm ni s’hi integra, ni s’hi barreja, ni tan sols hi té contacte. L’RNAm administrat es degrada en, aproximadament, 48 hores, de manera natural, un cop els an� gens virals de creació endògena han es� mulat la resposta immune que serà potent, duradora i combinada, és a dir, humoral i cel·lular. L’RNAm és una molècula molt inestable i fràgil que, per preservar la seva desnaturalització in vivo, s’ha d’encapsular amb una nanopar� cula lipídica que la protegeixi i, per protegir-la in vitro, s’ha mantenir a mot baixa temperatura, la qual cosa complica extraordinàriament la seva distribució i emmagatzematge, resultant del tot inviable en molts països subdesenvolupats. Amb la pandèmia COVID-19 diferents laboratoris han desenvolupat les seves vacunes contra el SARS-Cov.2 amb tecnologia RNAm. La mul� nacional alemana BioNTech par� cipa en projectes diferents, amb dos socis diferents, la mul� nacional americana Pfi zer i a la xinesa Shangai Fosun Pharmaceu� cal per tal d’assegurar la ràpida producció de milions de dosis. La vacuna mRNA-BNT162, comercialitzada amb el nom de Comirnaty per BioNTech-Pfi zer, ha estat la primera en emprar-se en la campanya vacunal an� COVID de l’estat espanyol i la vacuna mRNA-1273 de ModeRNA ha estat la segona. La tercera vacuna RNAm que s’autoritzarà serà la vacuna CVnCoV del laboratori alemany Curevac (en aliança amb Bayer), en tràmit d’autorització per

EL FRANCOLÍ

23

l’Agència Europea del Medicament. Totes elles estan indicades per a la vacunació d’adults, a par� r dels 18 anys sense límit d’edat. Les dues vacunes que ja s’administren s’assemblen molt i tenen nivells de cobertura elevadíssims, que ronden el 95 % del total de la població vacunada (amb proteccions lleugerament menors en majors de 65 anys). Reconstruïdes les dilucions, Comirnaty presenta dosis de 3 ml cadascuna amb 30 μg d’ARNm altament purifi cat, mentre que la de ModeRNA ho fa amb dosis de 5 ml que contenen 100 μg de principi ac� u. Tant l’una com l’altra requereixen dues dosis separades 21 o 28 dies, respec� vament, i s’administren intramuscularment a deltoides. Les exigències de conservació són majors amb la vacuna de Pfi zer-BioNTech, ja que presenten dosis més ajustades per vial, per la qual cosa cal preservar-les millor (a temperatures de -70 ºC) que les de ModeRNA, que amb temperatures entre -25 ºC i -15ºC, pot ser que perdin algun dels 100 μg, però té marge de garan� a. L’única contraindicació absoluta per aquest � pus de vacunes és l’antecedent d’al·lèrgia greu (anafi làxia) o de reacció al·lèrgica de qualsevol intensitat a una dosi prèvia de la pròpia vacuna. Com a norma general es posposarà en embarassades i en mares en període de lactància, ja que no hi ha evidència sufi cient per recomanar el seu ús de forma generalitzada, tot i que cal avaluar la relació risc-benefi ci tenint en compte els antecedents de la dona. Els efectes adversos són sempre lleus i duren pocs dies. Els més freqüents són molès� es en el lloc de la injecció, cansament, mal de cap, miàlgies i dolors ar� culars, calfreds i febre. Tots ells són menys probables i menys intensos en població senil i apareixen amb una lleugera major freqüència amb la de ModeRNA respecte la de Pfi zer-BioNTech . La història de les noves vacunes d’ARNm és la història professional de la Dra. Katalin Karikó, bioquímica hongaresa que des que va acabar la carrera s’ha dedicat a la recerca i al desenvolupament de l’ARN, de la seva producció, de la seva estabilització i dels seus usos i possibilitats en terapèu� ca i immunologia. Des dels anys noranta, establerta

ja a Estats Units, concentrant-se en el ARNm, aconseguint una patent d’ARNm que es podia administrar com un fàrmac, eludint la resposta immune que l’hauria d’haver destruït, en subs� tuir la uridina per la pseudo-uridina en la seva composició.

Des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Temple (Pennsilvània), on va ser professora durant 25 anys, va inves� gar les possibilitats de la tecnologia ARNm en el tractament del càncer, per tal d’aconseguir una resposta immunitària contra les cèllules canceroses. Va estar presentant propostes a les grans indústries farmacèuKatalin Karikó i la seva fi lla S. Francia, campiona olímpica de rem � ques, durant dècades, sense trobar mai el suport econòmic que requerien els seus projectes. Tot i així va anar avançant en l’estudi de vacunes contra malal� es com el Zika i la ràbia i contra el citomegalovirus, amb una empresa creada per ella mateixa l’any 2006, la RNARx, fi ns que al 2010 ModeRNA va

comprar les patents del seu RNA modifi cat (origen de l’acrònim de ModeRNA) i, posteriorment, es va incorporar com a vicepresidenta sènior aBioNTech RNA Pharmaceu� cals. Katalin Karikó ha anat acumulant èxits en la seva llarga carrera professional des de la més absoluta discreció i, si en algun moment va ser coneguda per l’opinió pública generalista, fou com a mare de la campiona olímpica de rem Susan Francia. La seva tenaç lluita per introduir la tecnologia ARNm en l’arsenal terapèutic i preventiu, amb tota una vida professional dedicada a això, no ha tingut cap ressò mediàtic fins que la COVID ha fet despertar l’interès cap a les seves investigacions. A ningú estranyaria que Katalin Karikó acabés guardonada amb el Premi Nobel de Medicina en just reconeixement a la seva feina i beneficis aportats a la humanitat, encara que sigui amb el retard habitual en que l’acadèmia sueca atorga aquestes distincions. ■ QUÈ DIU EL POBLE?

Diverses empreses d'energia renovable s'interessen pel nostre territori

La intenció de diverses empreses de l’àmbit energè� c d’instal·lar-se a les nostres contrades no ha estat ben rebuda per part de les ins� tucions i alguns habitants.

Però a ningú se li escapa que aquesta pot ser una oportunitat com les que en altres moments històrics s’han desaprofi tat i que, passat el temps, s'ha lamentat la poca visió de futur per aprofi tar-les. Com la instal·lació d'un polígon industrial als anys 70 o la urbanització de zones per poder aprofi tar l’expansió urbanís� ca dels primer anys d'aquest segle.

Està clar que el progrés ha de ser sostenible i que el model de poble que volem ha d’anar lligat als projectes que � rin endavant, però el que no queda tan clar és quin és aquest quant pot resultar inviable a mig termini o si més no pot posar en entredit l’assoliment de determinades necessitats pel que fa a llocs de treball.

Es per això que hem preguntat què hi diuen alguns dels nostres convilatans com a mostra de diferents sensibilitats.

I a les xarxes, què s'hi diu?

EL FRANCOLÍ

24

Josep M. Guasch

Tothom mira què hi ha a guanyar-hi i què hi ha a perdrehi. Si fan tot això segurament hi posaran per que si fan tot això segur que posaran tanques i jo, com a caçador, no m’agrada que se’n posin al camp. Ara, si les plaques són el camí per no tenir contaminació i realment són el futur, doncs sí, que ho posin... el que sap greu és que sempre que es fan coses com aquestes només es per interessos i per benefi ciar als que ho fan. Si ho fan segur que algú hi sucarà.

Antonio Callau

Jo crec que sí que s’hauria de fer, pel que dona la terra, si algú li compren i en pot treure profi t doncs millor per ell i per tots . Al cap i a la fi això és energia neta i no és res que resul� contaminat pel poble. Si es fa en zones que no faci lleig, doncs que ho posin.

Jordi Cecília

Home jo el que crec és que tot això ho haurien de posar on hi fa falta l’energia, no té cap lògica que la produïm aquí i que després la por� n cap a un altre lloc. El tema de les plaques solars, el millor, és posar-ne a les teulades de les cases i naus industrials, però el que no pot ser és que t’ho hagis de posar tu i que ho amor� tzis al cap de 15 anys. Amb el que estaria d’acord és que les posessin perquè la gent de la zona � ngués una energia més econòmica, però com et dic al fi nal tot es fa per treure un profi t econòmic i sembla que el medi ambient els importa poc.

Marcy Powers

Els panells haurien d’estar sobre les cases i sobre les industries o les gasolineres per exemple, que cada lloc � ngué les seves pròpies plaques pel seu autoconsum, crec que seria el més lògic. Treure terreny agrícola per aquests usos no em sembla bé, també és important la producció d’aliments de proximitat d'allà on es consumeixen, pel medi ambient. Al cap i a la fi és un tema de com volem con� nuar creixent, si és que ho hem de fer, que potser el que necessitaríem no es créixer més i si racionalitzar el que tenim.

I als altres llocs, com ho fan?

Són moltes les localitats que arreu de l’Estat tenen installacions d’aquest � pus si bé és cert que ha Catalunya no han progressat grans projectes com el que ens ocupa.

És per això que ens fi xem en la localitat de Trujillo a la província de Càceres ja que és una localitat amb una quan� tat d’avinats semblant a la nostra, en aquest cas 6.000 i amb uns atrac� us turís� cs també similars.

Allà s'hi va instal·lar l’any 2.007 el “Parque solar de la Magascona” amb una super� cie de 100 ha, i el de “la Masquilla” amb una super� cie de 70 ha.

En aquest cas la instal·lació sí que va portar fi ns a 350 treballadors a la zona en el moment de la construcció la qual cosa va resultar un dinamitzador econòmic important però molt curt en el temps, uns 6 mesos, que és el que es va tardar en la construcció. Passat el temps, la plan� lla estable de treballadors d'aquest parc solar no supera la trentena.

En aquella zona també hi ha algunes veus crí� ques, però el fet que el Govern Autonòmic recolzi decididament instal·lacions d’aquest � pus, ha fet d’aquesta, una de les instal·lacions més grans d’Europa.

Cal esmentar en aquest punt que el consorci que explota aquestes instal·lacions ha passat per greus difi cultats econòmiques que els ha portat fi ns hi tot a presentar un concurs de creditors.

Al nostre país, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), Ipcena i una trentena d’en� tats catalanes han demanat la derogació del Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climà� ca i l’impuls de les energies renovables.

Denuncien que arran d'aquest decret, des del gener de 2020 es presenten i tramiten un allau d’avantprojectes de grans centrals industrials eòliques i fotovoltaiques, promogudes per empreses relacionades amb els grans oligopolis d'energies fòssils i fons d’inversió internacionals, que provoquen la destrucció de milers d’hectàrees de conreu i l’alteració d’extenses àrees rurals.

Les en� tats consideren que per avançar cap a una transició energè� ca ben orientada, és imprescindible disposar d’una planifi cació territorial estratègica de les centrals de producció industrial d’energia renovable a Catalunya. Fins que no es disposi d’aquesta planifi cació, pactada amb els agents del territori, les en� tats consideren que cal aplicar una moratòria de tots els projectes en tramitació, per poder determinar quins s’ajusten als criteris bàsics. ■

Albert Amigó

EL FRANCOLÍ

25