A fons
Alarma per la situació crítica de la sardina El Consell Internacional per a l’Exploració del Mar demana la veda de la pesca d’aquesta espècie
Per Alícia Fàbregas A finals del passat mes d’octubre el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM) emetia un comunicat que posava en guàrdia a molts sectors. Aconsellava la pesca zero de la sardina al 2018 a les aigües del Cantàbric i de la costa atlàntica de la península –Galícia, Portugal i la resta de la costa espanyola fins el golf de Cadis-. Aquesta recomanació es basava en un informe que mostra unes xifres alarmants. Tot i que la pesca d’aquest peix s’ha reduït molt en els últims anys, el número de sardines està molt per sota del nivell de sostenibilitat
10
SOM PEIXATERS
des de fa temps i la seva capacitat reproductiva també. És a dir que la biomassa no es podrà recuperar si no es deixa de pescar. En part perquè es capturen moltes sardines joves i no els hi dóna temps de reproduir-se. Sobre aquesta possible mesura, el Jordi Defez, Cap del Mercat Central del Peix, afirma que “és molt complicat que tots els caladors nacionals s’avinguin a fer una parada biològica important. És més raonable que dins de cada comunitat, es marquin vedes més concretes. Evidentment que si
s’aconsegueix una veda nacional o autonòmiques, el preu de venda s’incrementarà, podria estar aproximadament entre un 20 o un 25 % per sobre de l’habitual”. Però els consells del CIEM no són vinculants i el Govern espanyol encara no s’ha pronunciat definitivament al respecte. La ministra Isabel Tejerina ha emplaçat la decisió final a una pròxima reunió al gener. En canvi, la seva homòloga portuguesa ja ha descartat la veda total de la sardina. Però el que sí que conté el full de ruta conjunt entre els dos països -encara en vies d’aprovar-seés que, si no es segueix el consell del CIEM, de totes maneres s’hauria de retardar l’apertura de la pesca al mes de maig i evitar la sobrepesca. El que sí que han decidit ja els ministres de Pesca de la UE són els Totals Admissibles de Captures (TAC), és a dir, les quotes pel 2018 per la majoria de la resta de peixos. Després d’unes 20 hores de negociacions intenses a Brussel·les –perquè l’equilibri entre els interessos econòmics i els ecològics és complicat- la conclusió general ha estat la de mantenir o augmentar les quotes pesqueres per a 53 reserves a canvi de retallades per a 23 que estan en males condicions. Pel que respecte a Espanya, un dels
