5 minute read
A FONS
Alarma per la situació crítica de la sardina
El Consell Internacional per a l’Exploració del Mar demana la veda de la pesca d’aquesta espècie
Advertisement
Per Alícia Fàbregas
A finals del passat mes d’octubre el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM) emetia un comunicat que posava en guàrdia a molts sectors. Aconsellava la pesca zero de la sardina al 2018 a les aigües del Cantàbric i de la costa atlàntica de la península –Galícia, Portugal i la resta de la costa espanyola fins el golf de Cadis-. Aquesta recomanació es basava en un informe que mostra unes xifres alarmants.
Tot i que la pesca d’aquest peix s’ha reduït molt en els últims anys, el número de sardines està molt per sota del nivell de sostenibilitat des de fa temps i la seva capacitat reproductiva també. És a dir que la biomassa no es podrà recuperar si no es deixa de pescar. En part perquè es capturen moltes sardines joves i no els hi dóna temps de reproduir-se.
Sobre aquesta possible mesura, el Jordi Defez, Cap del Mercat Central del Peix, afirma que “és molt complicat que tots els caladors nacionals s’avinguin a fer una parada biològica important. És més raonable que dins de cada comunitat, es marquin vedes més concretes. Evidentment que si s’aconsegueix una veda nacional o autonòmiques, el preu de venda s’incrementarà, podria estar aproximadament entre un 20 o un 25 % per sobre de l’habitual”.
Però els consells del CIEM no són vinculants i el Govern espanyol encara no s’ha pronunciat definitivament al respecte. La ministra Isabel Tejerina ha emplaçat la decisió final a una pròxima reunió al gener. En canvi, la seva homòloga portuguesa ja ha descartat la veda total de la sardina. Però el que sí que conté el full de ruta conjunt entre els dos països -encara en vies d’aprovar-se- és que, si no es segueix el consell del CIEM, de totes maneres s’hauria de retardar l’apertura de la pesca al mes de maig i evitar la sobrepesca.
El que sí que han decidit ja els ministres de Pesca de la UE són els Totals Admissibles de Captures (TAC), és a dir, les quotes pel 2018 per la majoria de la resta de peixos. Després d’unes 20 hores de negociacions intenses a Brussel·les –perquè l’equilibri entre els interessos econòmics i els ecològics és complicat- la conclusió general ha estat la de mantenir o augmentar les quotes pesqueres per a 53 reserves a canvi de retallades per a 23 que estan en males condicions. Pel que respecte a Espanya, un dels
A finals del passat mes d’octubre el CIEM emetia un comunicat aconsellant la pesca zero de la sardina al 2018 a les aigües del Cantàbric i de la costa atlàntica de la península
resultats destacables ha estat el que afecta a l’anguila, que també es troba en un estat crític, i que no es podrà pescar en tres mesos consecutius durant el pròxim any. Es redueixen també les captures permeses del lluç, en un 12%, i hi ha retallades brutals en la pesca del sorell, que haurà de reduir-se un 24%.
LES CLAUS ECONÒMIQUES DE LA SARDINA
Segons l’últim informe del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern espanyol, aproximadament el 70% de les captures anuals es destina a conserves, una indústria molt potent que produeix uns 95 milions d’euros cada any. De fet, la sardina en conserva és la que s’exporta més cara, amb un preu que és sis vegades més elevat que el de la congelada i que ronda els 3€. D’aquí la importància de la pesca d’aquest peix i les conseqüències que suposaria per a Espanya la veda total i l’augment del preu derivat d’aquesta mesura, perquè hi hauria molta menys quantitat disponible per a vendre.
LA SITUACIÓ A CATALUNYA
Aquest és el panorama nacional, però si posem la lupa en la nostra comunitat, els matisos apareixen. Especialment a Tarragona, on pateixen una greu crisi del peix blau, grup al qual pertany la sardina. De fet, en menys de 20 anys les captures de sardines s’han reduït en més d’un 95% en aquesta demarcació. La Sardina (Sardina pilchardus) és una espècie que habita a les aigües marines per sota el nivell de la baixamar. Pertany a la família dels Clupeidos, un dels grups de peixos més abundants i distribuïts per tot el món. La seva pesca és molt important des del punt de vista econòmic i alimentós. La talla biològica mitjana està compresa entre els 17 i 18 centímetres que aconsegueixen dels 2 als 3 anys.
Al 1999, a les terres de l’Ebre i Tarragona s’arribaven a capturar prop de 7 milions de quilos de sardina, en canvi al 2015 amb prou feines s’obtenia un 4% d’aquella quantitat. Això ha tingut conseqüències desastroses pels pescadors, que amb prou feines aconsegueixen sobreviure en una incertesa permanent.
Una situació que es dóna tot i que a la província de Tarragona fa més de 30 anys que es fan vedes dos mesos a l’any per a preservar l’ecosistema i permetre que la mar es recuperi, una mesura que no es porta a terme a tot arreu. Desafortunadament, això no ha aconseguit evitar la crisi que pateixen des de fa temps, un fet que podria apuntar a que els danys no provenen només de la sobrepesca, sinó també d’altres factors que poden tenir a veure amb l’escalfament de l’aigua o la disminució de nutrients dels que s’alimenta aquesta espècie.
Segons Mercabarna, durant el 2016 la comercialització de la sardina va ser de més d’1,8 milions de tones, de les quals el 39% corresponien a captures a Catalunya, i comptabilitzades fins al novembre del 2017 hi ha 1,7 milions de tones, 24% del total d’origen català. Unes dades que mostren com a les nostres costes la quantitat ha disminuït significativament, en canvi, el producte provinent de Galícia i Portugal ha augmentat, un 7% i un 3% respectivament.
Caldrà esperar per saber quin serà el futur d’aquesta espècie, el que queda clar és que el perill és real, no només en el cas de la sardina, sinó també amb altres peixos, i les conseqüències podrien afectar –de manera diferent- a molts sectors, tant als pescadors, com als peixaters, com als consumidors.n
