sompeixaters Octubre 2023 n. 38
PEIX I CIÈNCIA
UN VEDAT QUE HA RECUPERAT L’ESCAMARLÀ EN POC TEMPS
VISITEM
PEIXOS XIFRA
EL GREMI INFORMA
L’ENTREVISTA
FOTO: Gemma Parés Carrió
CRISTINA CAPARRÓS IMPULSORA DELS PROJECTES “LA PLATJETA” I “CAP A MAR”
V JORNADA CIENTÍFICA “MAR, SALUT, CIÈNCIA I SOCIETAT” DE LA CÀTEDRA OCEANS I SALUT HUMANA
CAMPANYA DEL GREMI PER NORMALITZAR L’ÚS D’ENVASOS REUTILITZABLES
Editorial
SUMARI GREMI INFORMA Actualitat del sector 04 EL
Tot canvia… i ràpidament Àlex Goñi
PRESIDENT
I CIÈNCIA Un vedat que ha recuperat 08 PEIX l’escarmarlà en poc temps.
CRISTINA CAPARRÓS 10 L’ENTREVISTA Impulsora dels projectes “La Platjeta” i “Cap a Mar”
Doncs sí, no cal que jo us recordi que dia a dia les coses es mouen, canvien i es transformen a una velocitat enorme, i els nostres negocis també. Els que fa temps que fem l’ofici, molts des dels temps dels nostres avis o inclús besavis, sabem que avui el negoci del peix no té res a veure amb el que nosaltres hem portat a terme al llarg d’aquests últims anys, i que era comprar peix i vendre peix; els canvis socials i sobretot aquests tres darrers anys de COVID, han transformat d’una manera enorme la societat que ens envolta, és a dir a tots nosaltres. Però no sols ens hem de preocupar dels canvis que ens afecten com manca de temps per cuinar, o desconeixement de moltes classes de peix, també a nosaltres ens cal mirar al nostre entorn i veure com estem oferint el nostre peix; no n’hi ha prou amb saber tallar i filetejar el producte, cal socialitzar-se amb els clients i fidelitzar-los, crear empatia i sobretot confiança. És evident, però, que la manca de personal fa que aquest servei cada dia sigui més difícil de portar a terme amb les garanties de sempre. Ara tenim a sobre altres amenaces que faran més difícil el nostre ofici i de les quals fins ara no ens calia preocupar-nos; les limitacions de pesca en moltes zones, noves vedes més llargues, l’expansió de l’eòlica marina, les pressions de la indústria i de les piscifactories a Europa, les campanyes negatives contra el peix, anisakis, metalls pesants, etc., fan que avui una part molt important del Gremi estigui vetllant i participant en tots els llocs on pugem, Catalunya, Espanya i Europa, per mirar de tenir coneixement de què pot passar, com ens pot afectar, i després mirar de dir la nostra per, si podem, fer que les decisions que es puguin prendre no siguin lesives per nosaltres. És la nostra feina i no dubteu que la farem; us tenim a vosaltres darrere i això ens ajuda i molt. Gràcies. .
FONS 14 AREPORTATGE Campanya del Gremi per
normalitzar l’ús dels envasos reutilitzables.
Peixos Xifra 16 VISITEM LES XARXES i sempre ho 18 A#Sompeixaters, serem!
SOM PEIXATERS La Revista dels Peixaters
GREMI DE PEIXATERS DE CATALUNYA
EDITA: Ideas Editoriales 3003, S.L.
President: Àlex Goñi
Gerent: Jordi Martín
Consell de Redacció: Francesc Leyva, Manel Tort
Redacció: Sonia Baños
Coordinació: Gremi de Peixaters C/ Muntaner 81, 2on. 08011 Barcelona Tel: 93 323 64 12 secretaria@gremipeixaters.cat
Amb la col·laboració de:
Publicitat: andrea.gr@ideaseditoriales.com C/ Tarragona 84-90, 1er 8a 08015 Barcelona Tel: 93 423 84 04 sompeixaters@ideaseditoriales.com Depòsit Legal: B13910-2016 Impremta: Ediciones Gráficas Rey S.L.
SOM PEIXATERS
03
El Gremi informa
V Jornada científica “Mar, salut, ciència i societat” organitzada per la Càtedra Oceans i Salut Humana
El passat 24 de setembre, i a la localitat de Roses, va tenir lloc la Jornada Científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana “Mar, Salut, Ciència i Societat”, a la qual vam ser presents amb l’assistència d’una representació de la nostra Junta Directiva. Al matí va efectuar-se una sortida en vaixell pel parc natural del Cap de Creus, amb autoritats, grups ecologistes i altres col·lectius locals afectats per l’eòlica marina del Golf de Roses. A la tarda, al Teatre de Roses, va efectuar-se una xerrada sobre el projecte BIOPAÍS, que avalua i valora els impactes ecològics i socials potencials dels parcs a eòlics marins en zones d’elevada biodiversitat i alt valor paisatgístic, com el del Cap de Creus/Golf de Roses.
contribuir a evitar i minimitzar els impactes ecològics, paisatgístics i socials dels parcs eòlics marins projectats a zones de gran biodiversitat. La presentació d’aquest projecte va anar a càrrec de Paul Wawrzynkowski, tècnic del projecte que va afirmar que el 90% de les zones on es vol implementar l’eòlica marina estan a menys de 30 km de les zones protegides per la Unió Europea per tal de protegir aus, espècies i hàbitats sensibles, i nosaltres recomanem que els projectes d’eòlica marina no
Mitjançant una aproximació interdisciplinària que considera espècies sensibles, hàbitats fràgils, recursos pesquers, paisatge i societat, el projecte pretén
El 90% de les zones on es vol implementar l’eòlica marina estan a menys de 30 km de les zones protegides per la Unió Europea, per tal de protegir espècies i hàbitats sensibles. gremi@gremipeixaters.cat
04 SOM PEIXATERS
Gremi de Peixaters de Catalunya
@gremipeixaters
El Gremi informa s’implementin dins o a prop de zones protegides i en el golf de Roses es dona aquest cas, ja que la zona que defineix el POEM per implementar l’eòlica marina està envoltada de zones protegides”. La jornada de la tarda va ser presentada pel Sr. Josep Maria Martínez, alcalde de Roses que després d’assenyalar que “reafirmem, una vegada més, la singularitat i els elevats valors en termes de biodiversitat i bellesa paisatgística del nostre entorn, de la badia de Roses i els parcs naturals que l’envolten”, va afirmar que “els resultats del projecte BIOPAIS permetrà als gestors marins planificar de manera més efectiva l’energia eòlica marina a Espanya i prendre decisions amb el suport de la ciència, garantint així que aquesta forma d’energia sigui compatible amb la biodiversitat i el paisatge”. Va ser, en definitiva, una jornada d’interès sectorial, i una nova oportunitat per la trobada dels diferents professionals i simpatitzants involucrats en la important tasca que porta a terme la Càtedra Oceans i Salut Humana, de la qual el nostre Gremi és un dels Patrons. n
Aquesta jornada va ser una nova oportunitat per la trobada de diferents professionals del sector.
Valorització i promoció del peix de la Llotja de Roses El passat 12 de juny va tenir lloc la presentació del projecte Valorització i promoció del peix de la Llotja de Roses, destinat a difondre les qualitats del peix del municipi entre consumidors i peixateries. El Gremi, representat pel nostre president, Àlex Goñi, ha mantingut una reunió amb representants de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses, durant la qual ha ofert la seva col·laboració en la promoció tant d’aquest projecte, com de tots aquells que formin part del Grup d’Acció Local Pesquer-GALP Costa Brava, destinats a fonamentar el producte autòcton com el lluç, pop blanc, la canana vera, el sorell, la sèpia, la maire i el llobarro a les peixateries d’arreu de Catalunya. A la nostra web trobareu en format digital, el material de difusió vinculat a la promoció del llobarro
a les peixateries de Catalunya, etiqueta, i també les estovalles (on es promociona el llobarro i altres espècies) distribuïdes en el sector de la restauració de Roses. El Gremi continua apostant pel nostre
producte de qualitat, diferenciat i referent, del qual gaudim a tota la costa catalana i que hem de fer valdre per a les seves característiques nutritives, sostenibles i de proximitat. n SOM PEIXATERS
05
El Gremi informa
La dona a l’economia blava: dona, mar i canvi climàtic
El passat 7 d’octubre es va celebrar la jornada “La dona a l’economia blava: dona, mar i canvi climàtic”, organitzada per l’Associació catalana de dones de la mar. Aquesta activitat està programada en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT). La jornada es va realitzar a la Sala d’actes de la Conf raria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, per mostrar diferents iniciatives d’economia blava, principalment del sector primari i liderades per
L’objectiu de la jornada era ser font d’inspiració per a altres dones per emprendre els seus projectes o altres iniciatives relacionades amb el món de la mar en l’àmbit professional, i parlar de realitats del sector primari marí.
dones al territori català, les quals són sòcies de l’Associació Catalana de Dones de la Mar. L’objectiu de la jornada era ser font d’inspiració per altres dones per emprendre els seus projectes o altres iniciatives relacionades amb el món de la mar en l’àmbit professional i, alhora, parlar de realitats i entorn del sector primari marí en un context de canvi climàtic i un món canviant, tant des del punt de vista de les espècies com de les persones. n
Agustí Gasque, nou cap del departament fiscal d’SGI Serveis Gremials Integrals (SGI), ha incorporat un nou cap del seu departament fiscal. Després d’un procés de selecció on han participat diferents candidats, el Sr. Agustí Gasque s’ha incorporat per assumir les tasques de responsabilitat del departament fiscal d’SGI. L’objectiu és donar un nou impuls al departament i el millor servei als seus clients. El Sr. Gasque és Tècnic Superior en Administració i Finances, i té una àmplia experiència acadèmica i laboral que posa a la vostra disposició. n gremi@gremipeixaters.cat
06 SOM PEIXATERS
Gremi de Peixaters de Catalunya
@gremipeixaters
El Gremi informa
L’escamarlà es promociona com a producte estrella de Llançà El Consistori i la Confraria de Pescadors de Llançà van presentar el passat 8 de setembre, iniciatives que volen promocionar l’Escamarlà de Llançà. Es tracta de tres projectes cofinançats pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), a través del Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) de la Costa Brava, i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’acte de presentació va comptar amb la participació de Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà, Jordi Fulcarà, Patró Major de la Confraria de Pescadors i president del GALP Costa Brava, i Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible. Les tres propostes s’han executat durant el 2023 i consisteixen en els projectes destinats a l’objectiu de valorar l’escamarlà i posicionar-lo com un producte de característiques excepcionals. La jornada va servir, segons el Patró Major de Llançà, per “despertar consciències i ser cons-
cients del producte excepcional que pesquem” i va venir arrodonida per la benvinguda de l’alcaldessa Núria Escarpanter, la presentació “L’escamarlà: el marisc que pesquem al Golf de Lleó (biologia de l’espècie), de la mà d’Irene Àlvarez de Quevedo, i l’exposició dels tres projectes: Pla estratègic de l’escamarlà de Llançà, Presentació de la intel·ligència artificial per a productes de llotja, de la mà del professor de la UPC, Vicenç Parisí. El tancament el va fer el Patró Major
que va recitar l’Oda a l’escamarlà de Llançà i el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela. Els assistents, en acabar, van poder fer un tast d’aquest producte. El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava (GALP CB) treballa i ha donat suport a aquestes iniciatives per a promoure el sector pesquer i l’economia blava de la Costa Brava. n
Jornades “Pesca i gastronomia sostenibles” Els dies 2 i 9 d’octubre i organitzades pel Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava, van tenir lloc unes jornades sobre mesures de sostenibilitat en la pesca i sessions gastronòmiques de transferència. A l’activitat es van presentar les mesures adoptades en matèria de pesca i política ambiental al litoral de la Costa Brava i el projecte i demostració culinària a càrrec de la Fundació Alícia. La primera jornada es va dur a terme el 2 d’octubre, a l’Espai del Peix de Palamós. La segona jornada es va realitzar el 9 d’octubre, a l’Aula Gastronòmica de Roses. n SOM PEIXATERS
07
Peix i Ciència
Notícies científiques marines des de l’ICM
Un vedat que ha recuperat l’escamarlà en poc temps avalat en l’àmbit ministerial per recuperar tant la població de l’escamarlà com els hàbitats on viu aquest crustaci. Per veure l’efectivitat d’aquest vedat de pesca, establert entre uns 351–475 m de fondària entre els canyons de Palamós i de Cap de Creus, es van utilitzar pesques experimentals i vehicles submarins per comparar l’abundància i biomassa d’escamarlà dins del vedat amb una zona on la pesca va estar sempre activa, que es va anomenar zona control. També es van estudiar, per primera vegada per aquesta espècie, els moviments de diferents escamarlans mitjançant l’ús de marcatge electrònic per verificar que la mida del vedat era bona per aquesta espècie. Figura 1. Exemple visual de l’efecte del vedat sobre l’escamarlà. A l’esquerra es pot observar el baix nombre d’escamarlans capturats en un vol de pesca experimental de ròssec a la zona control, que és la zona on la pesca sempre ha sigut contínua, i a la dreta, el gran volum d’escamarlà pescat en un vol de pesca dins del vedat de Palamós/Roses. Fotografies fetes per Maria Vigo.
Per María Vigo La pesca en el mar Mediterrani ha definit l’estil de vida tradicional de molts pobles des de fa segles. Té un paper essencial proporcionant innumerables beneficis que van des de proveir fonts essencials d’aliments fins a contribuir significativament a l’economia local i regional. Malauradament, el mar Mediterrani està sotmès a moltes pressions. Per poder garantir una pesca sostenible, és essencial trobar un equilibri entre la conservació d’espècies i hàbitats i les necessitats de l’activitat pesquera. Al mar Mediterrani s’han aplicat diverses mesures per fomentar la pesca sostenible, com les quotes de pesca, les limitacions en els dies de pesca, els límits en la mida dels individus capturats, i la regulació de les arts de pesca. Una altra mesura de gestió és l’establiment de vedats on la pesca està prohibida, on és possible aconseguir recuperar poblacions en declivi assolint també una pesca sostenible als voltants. L’escamarlà (Nephrops norvegicus) és una de les principals espècies comercials a Catalunya, capturada mitjançant la pesca de ròssec. Així i tot, els últims anys, les captures d’aquesta espècie a Catalunya s’han vist minvades juntament amb el seu valor econòmic. És per això que, després d’un acord entre científics i les confraries de Palamós i Roses, es va establir un vedat l’any 2017 que posteriorment va ser gremi@gremipeixaters.cat
08 SOM PEIXATERS
Els resultats van demostrar com l’abundància i la biomassa dels escamarlans dins del vedat van ser molt més elevades a les de la zona control. Aquesta recuperació no es va limitar únicament als escamarlans, sinó que també es va observar en altres espècies, com el penegal (Helicolenus dactylopterus), i sobretot en la recuperació del fons marí. També es van mostrejar les zones properes al vedat de pesca, i es va poder comprovar que hi havia un major nombre d’escamarlans que segurament sortien de la zona protegida. Aquest efecte podria beneficiar a l’activitat pesquera, proporcionant més captures i amb individus més grans. L’establiment de vedats pot contribuir a la recuperació i la sostenibilitat de les pesqueries, així com a la conservació dels ecosistemes marins. Tot i que s’ha utilitzat la població d’escamarlans com a cas d’estudi, es podria aplicar a moltes altres espècies o hàbitats, i contribuir a abordar la preocupació mundial pel declivi de les poblacions pesqueres. n
Figura 2. Escamarlà gravat a una fondària de 356 m durant el mostreig realitzat amb el vehicle submergible teledirigit dins la reserva. Fotografies fetes per Maria Vigo.
Gremi de Peixaters de Catalunya
@gremipeixaters
www.wildalaskasalmon.eu - Tel. 93 556 75 75
Fotografia cortesia d’ASMI
Salmó salvatge, bacallà negre, bacallà, salmó salvatge fumat, ikura i cranc reial de pesca sostenible.
L’entrevista als restauradors, a les escoles, a les cuines… Es van ajuntar les ganes de fer coses del meu pare, el meu interès per donar a conèixer el món dels pescadors de La Barceloneta i una demanda creixent i va néixer “La Platjeta”. Volíem vendre i donar sortida tot el que pescàvem cada dia a les nostres costes als restauradors, a les escoles, a les cuines… però d’una manera sostenible amb molta divulgació però sense fer competència a les peixateries. De fet, podríem haver obert una peixateria, però no volíem això. Volíem tenir un espai divulgatiu per fer arribar a tothom el dia a dia dels pescadors, les tradicions, què mengem i com ho fem… És a dir, donar a conèixer tota la part més tradicional del món del peix que ens diferencia d’una pesca més d’altura i més industrialitzada.
Cristina Caparrós DOCTORA EN CIÈNCIES QUÍMIQUES I IMPULSORA DELS PROJECTES “LA PLATJETA” I “CAP A MAR” PER PROMOURE LA VENDA DE PEIX DE PROXIMITAT Per Sonia Baños La Cristina Caparrós ve de família de pescadors. El seu besavi, el seu avi i el seu pare eren pescadors a la platja de La Barceloneta. De fet, encara tenen dues barques de pesca, el Nus i l’Òstia. La Cristina és una enamorada del món del peix, ho porta al seu ADN i la seva lluita des de ja fa uns quants anys és fer valdre l’ofici de pescador, fer que sigui una professió rendible i fer pedagogia sobre el món del peix de proximitat i de temporada. Amb els seus projectes “La Platjeta” i “Cap a mar” vol apropar-lo cada vegada més a la gent i té la missió que tothom entengui
10
SOM PEIXATERS
els beneficis que suposa menjar peix tant per la nostra salut com per la del planeta. Com va néixer el projecte “La Platjeta”? “La Platjeta” (www.laplatjeta.net) va néixer fa ja uns quinze anys. Mentre estudiava havia estat en un segon pla en la gestió de les empreses familiars. Va ser amb dinou anys quan vaig ser armadora de la barca l’Òstia i ara també del Nus. Quan el meu pare es va començar a jubilar, encara estava molt actiu, els pescadors es jubilen molt joves, jo tenia molts amics cuiners que em preguntaven com podíem fer arribar els peixos de les nostres costes i que pescàvem cada dia
Quin és l’objectiu d’aquest projecte? El nostre objectiu no és el de vendre peix, que evidentment ens va molt bé fer-ho per sostenir l’estruc-
El nostre objectiu és donar a conèixer tota la part més tradicional del món del peix, de la pesca de proximitat, que ens diferencia d’una pesca més industrialitzada i de les grans superfícies. tura, sinó fer arribar tota aquesta part de tradició, d’història i de patrimoni mariner de la nostra ciutat i de la costa catalana a tots els indrets de la societat. Ho portem a l’ADN, ho fem molt bé i creiem que és el que necessita el sector. Tant als inicis de “La Platjeta” com ara, creiem que les noves tecnologies podrien impulsar aquesta comunicació directa amb el consumidor i la consumidora i, per això, vam fer un ecommerce per vendre peix i fem servir les xarxes socials de manera habitual. L’objectiu no és vendre més sinó que la pesca de proximitat se sostingui mediambientalment i soci-econòmicament, que sigui atractiva per a la gent jove i, inclús, que vulguin dedicar-se a aquest meravellós món. Volem que sigui rendible, és a dir, que les embarcacions puguin pa-
L’entrevista gar bé a qui treballi a la mar i que puguem treballar de manera conjunta amb els científics per pescar allò que sigui bo per l’ecosistema. Creiem que el projecte de “La Platjeta” és molt necessari. Tan bo no ho fos i tothom sabés que Barcelona té un barri mariner, La Barceloneta, i un port on encara treballen 100 pescadors i no haguéssim de lluitar contra el model turístic que ha inundat el barri. Quin és l’altre projecte en el qual treballeu per donar valor al món de la pesca de proximitat? L’altre projecte es diu “Cap a Mar” (www.capamarbcn.com) i va néixer per fer activitats de divulgació en les que participessin tots els pescadors que volguessin per portar la gent a la llotja. En un primer moment, i abans de la Covid, fèiem pesca turisme, és a dir, portàvem a la gent a la mar, però es va deixar de fer. El que fem ara és fer visites al moll per explicar la subhasta, visitem les barraques, les barques, ensenyem el material que fan servir els pescadors. També hi ha activitats de divulgació per a totes
les edats, per escoles, menjadors escolars, formació professional, etc. Fem cursos de cuina i sopars gastronòmics, exposicions, xerrades... El nostre objectiu és fer arribar a tothom en què consisteix la nostra cultura pescadora, explicar qui som, què fem i d’on venim i així valorar el peix de proximitat de la llotja de Barcelona per fer més sostenible la vida de qui treballa a la mar. De fet, tenim una visió més social que empresarial. Volem crear formes de retorn al sector pesquer i que la nostra tasca serveixi per millorar les condicions laborals dels pescadors i les pescadores. Creus que la venda on line valora més el peix de llotja? No té per què. Conec alguns exemples de venda on line que no potencien en absolut la venda de llotja, tot el contrari. De fet, en alguns casos ho fan servir com una manera de no donar explicacions. També crec que amb la venda on line pots arribar a targets específics als quals no estem arribant pels mètodes tradicionals, arribes a un públic més digital que compra on
line i que ho fa tot per telèfon. De fet, crec que des de “La Platjeta” i des de “Cap a Mar” estem fent una tasca més de sector que d’empresa individual. Crec que la nostra feina beneficia a tot el sector, perquè eduquem i sensibilitzem. Potenciar aquesta manera de vendre a totes les llotges com a grup únic i atenent el transport del peix de forma global, pot ser un tema de futur? Jo crec que sí, que si aconseguíssim que molts peixaters que són bons prescriptors poguessin comprar directament a les llotges, i no hi haguessin tants intermediaris, podria ser un tema de futur. És cert que pel peixater és més fàcil anar a un mercat central on està tot, però també és cert que hi ha coses que no arriben i es perd molta informació del que es compra (de quina barca ve el producte, quines són les mides, com arriben, si hi ha molt o poc producte). La compra on line a llotges és un gran avanç, però encara s’ha de treballar una mica quin és el model que volem tots plegats. n
Proveïdors
BACALLÀ FRESC EN PAPILLOTA A LA MANTEGA AMB TÀPERES Ingredients (per a 4 persones) Dificultat fàcil - Temps 30-40 minuts 3 1 llom de bacallà de 600 g 3 80 g de mantega a trossos 3 Les puntes d’un grapat d’espàrrecs 3 1 tassa de pèsols 3 3 cullerades de tàperes 3 Pebre de molinet 3 Paper d’alumini 3 Oli d’oliva
1.- Tallem tires llargues de paper alumini i posem una sobre una altra. 2.- Al centre posem el llom de bacallà i a sobre la mantega, els espàrrecs, els pèsols, les tàperes i el pebre. 3.- Tanquem amb dues capes de paper més fent plecs a les juntes. 4.- Rostim durant 25 minuts a la barbacoa tapada. 5.- Retirem la nostra papillota amb compte i la posem sobre un plat. 6.- Obrim i portem a taula.
Proveïdors
HAMBURGUESA DE SALMÓ Ingredients (per a 4 persones)
3 Sal
Dificultat fàcil - Temps 20-40 minuts
3 Pebre
3 500 g de salmó fresc (sense pell i espines)
1.- Piquem el salmó en quadradets petits.
3 1 ou
2.- Barregem en un bol amb l’ou batut, anet i pa remullat.
3 1 cullerada d’anet picat 3 1 ceba tendra picada 3 2 llesques de pa de motlle remullat en llet 3 4 cullerades de salsa teriyaki 3 4 culleradetes de mostassa antiga 3 4 cullerades de maionesa 3 4 pans d’hamburguesa tipus brioix 3 100 g ruca
3.- Afegim sal i pebre. Fem 4 boletes i aixafem donant forma d’hamburgueses. 4.- Posem les nostres hamburgueses a la graella preescalfada a foc fort durant 8 minuts. 5.- Mullem amb salsa teriyaki amb una brotxa i donem volta a meitat de temps. 5.- Torrem els pans lleument a la mateixa graella. Posem a cada pa una mica de maionesa i rodanxes de cogombrets, una hamburguesa de salmó, culleradeta de mostassa i acabem amb ruca.
Més informació i receptes a mardenoruega.es/recetas/ SOM PEIXATERS
13
A fons
CAMPANYA DEL GREMI, PER NORMALITZAR L’ÚS D’ENVASOS REUTILITZABLES Per Gremi de Peixaters Cada vegada són més les persones que adopten models de consum responsables amb el medi ambient i que opten per una compra sense residus. La venda a granel, que sempre ha estat present a peixateries, torna a guanyar protagonisme i rep un nou impuls gràcies a tres noves normatives que emparen l’ús d’envasos reutilitzables en la compra d’alimentació fresca. El 2022 ens va deixar nova normativa que regula la reutilització d’envasos en la compra de productes alimentaris. Es tracta de la Llei espanyola 7/2022 de residus i sòls contaminats, aprovada al mes d’abril de 2022, i els dos reials decrets publicats el desembre passat (Reial Decret 1021/2022 i Reial Decret 1055/2022).
14
SOM PEIXATERS
Totes tres normatives obliguen els comerços a acceptar envasos reutilitzables de la clientela, atorguen la responsabilitat de l’estat dels recipients a les persones consumidores, i eximeixen els comerços de qualsevol responsabilitat amb relació a problemes de seguretat alimentària.
El sistema de consum actual està basat a usar i llençar, el que suposa no només un impacte ambiental, sinó també en la salut de les persones, tant pels processos de producció com de gestió dels residus.
A més, la llei espanyola de residus exigeix que els comerços de 400 metres quadrats o més tinguin un mínim del 20% de la superf ície destinada a l’oferta de productes sense embalatge primari. Això inclou tant la venda a granel com l’oferta de productes amb envasos reutilitzables. L’exempció de responsabilitats dels comerços davant possibles intoxicacions, un aspecte clau. Per tant, la reutilització queda emparada per llei i la normalització de bones pràctiques està cada cop més a prop. La necessitat d’aquest canvi és molt important i cada cop més urgent. El sistema de consum actual està basat a usar i llençar, el que suposa no només un impacte ambiental, sinó també en la salut de les persones, tant pels processos de producció, com de gestió dels residus, i pel contacte de productes químics amb els aliments que mengem. Des del comerç de proximitat és fàcil normalitzar i fomentar la reutilització d’envasos, vosaltres podeu ser el canvi. El comerç local genera molta confiança entre les persones consumidores. És on sempre han trobat
A fons Us animem a donar resposta a la demanda creixent d’alternatives sostenibles, a diferenciar-vos i aportar valor al vostre servei. La vostra iniciativa farà que moltes persones descobreixin noves alternatives i entre totes aconseguirem reduir els residus. consell i resposta a les seves necessitats. Ara, podeu ser motor de canvi i impulsar la normalització de l’ús d’envasos reutilitzables per endur-se la compra. Per una banda, podeu facilitar o vendre carmanyoles reutilitzables al vostre establiment. D’aquesta manera, totes les persones que vulguin poden endur-se la com-
pra amb una alternativa reutilitzable. Per altra banda, i de manera més senzilla, podeu impulsar-ho a través de cartelleria informativa i adhesius identificatius, com els que adjuntem en aquesta revista. I per complementar aquestes pràctiques i animar a la gent a reutilitzar, es poden impulsar dinàmiques més actives com aplicar petits descomptes i fer sortejos per les persones que comprin amb envasos reutilitzables. Us animem a donar resposta a la demanda creixent d’alternatives sostenibles, a diferenciar-vos i aportar valor al vostre servei. La vostra iniciativa farà que moltes persones descobreixin noves alternatives i entre totes aconseguirem reduir els residus que genera el nostre consum. Us convidem a escanejar el següent QR, en el que trobareu enllaços a les noves normatives esmentades en aquest article. n
Visitem
Peixos Xifra
Una peixateria a l’Escala que s’ha adaptat als canvis del pas temps sense perdre l’empremta dels avis, en Jaume i l’Anita fundadors de Peixos Xifra, i de la mare, la Montserrat Xifra que fins fa poc temps regentava el negoci amb la Laura i la Núria. Botiga C/ Germans Masferrer, 17 (972 770 057) - L’Escala Supermercat GP Crta/ Torroella, L Gi-641, 3 km 6 - 621 196 507 - L’Estartit Per Sonia Baños Per aquest número de la revista SOM hem parlat amb la Núria, gerent de Peixos Xifra que, juntament amb la seva germana, la Laura, regenten aquesta peixateria amb molts anys d’història al poble de l’Escala. Per la Núria Xifra el secret del seu èxit i el que els ha permès viure d’aquest negoci durant tant de temps, és valorar d’on venen i saber adaptar-se als nous temps i a les necessitats dels seus clients. Com vam ser els inicis de Peixos Xifra? La peixateria la van obrir els nostres avis als anys cinquanta i estava situada al Carrer Santa Màxima quasi tocant la platja. Quan es va fer la primera remodelació de la platja del poble, en aquells moments els carrers havien d’estar tancats, la nostra mare va decidir traslladar-se on teníem el garatge, les càmeres i la casa a sobre.
16
SOM PEIXATERS
Aquest local va passar de ser quelcom provisional al nostre lloc definitiu. A Peixos Xifra vau tenir molta visió comercial, vau obrir quan va arribar el turisme a l’escala!
FOTOS: Gemma Parés Carrió
Bé, jo en aquells moments encara no hi era, però sí que és cert que van encertar! Quant fa que vau remodelar la botiga? Doncs ja fa més d’un any que ho vam fer. De fet, ja feia temps que ho volíem portar a terme, però la Covid ens va fer prendre la decisió definitivament. Pensa que teníem una botiga molt petita i només podíem atendre a dues persones, la resta havia d’esperar fora… Va ser una situació realment desesperant i vam tirar cap endavant, el món és dels valents! Actualment, hem guanyat espai per la gent i també per poder mostrar tots els productes precuinats que nosaltres ja fa anys que treballem
FOTOS: Gemma Parés Carrió
Visitem
i que cada any anem incrementant. Això els clients ho han agraït molt. Vull destacar quelcom molt important per nosaltres que és la col·locació d’un mural que defineix d’on venim. Una fotografia on es veuen les nostres arrels, el senyor del puro és el nostre avi, la senyora de dalt és la nostra àvia i la peixatera que podeu veure a baix és la nostra mare, qui fins fa poc va regentar el negoci. Per nosaltres és molt important recordar sempre d’on venim. Encara que hi hagi innovacions a un negoci, saber d’on vens és el que et fa tirar endavant.
ELABORAT AMB AIGUA DESCALCIFICADA
GEL ESCATA
Creus que hi ha molta desinformació respecte al món del peix comparat a anys anteriors? Bé, més que desconeixement o desinformació, el que fa que la gent opti per un producte o per un altre és la practicitat a l’hora de cuinar-lo. Cada vegada venem el peix més net i més precuinat perquè és el que ens demanen els mateixos clients. Des de Peixos Xifra intentem fer pedagogia sobre infinitat d’espècies, sobre com cuinar-les i oferim
FOTOS: Gemma Parés Carrió
La Núria i la Laura volen tenir molt presents als seus avis i a la seva mare i els hi volen retre un homenatge amb un mural que presideix la peixateria.
un taulell amb una gran quantitat de tipus de peixos i mariscs que no tothom pot oferir. La gent jove no és que no tingui informació sinó que volen cuinar de manera més fàcil i nosaltres com a professionals hem d’oferir aquest servei. Què hi podem trobar a Peixos Xifra? Què us fa diferents? A Peixos Xifra podeu trobar quasi de tot el que està relacionat amb la mar. A la nostra peixateria tenim una manera d’exposar quasi classificant els peixos. Tenim una part on hi ha el peix de reballa, una altra part on estan els peixos més grans a talls, una altra on tenim els que es fan a la planxa o al forn i una altra, on estan els peixos que es fan servir per arrossos i suquets. Ho tenim distribuït sempre de la ma-
teixa manera i, per això, molts dels nostres clients ja ens reconeixen. El peix blau també té el seu lloc determinat, així com els precuinats o els productes de maridatge com vins, arrossos... Com t’he comentat, des de sempre ens hem intentat adaptar als gustos dels nostres clients, els hi posem tot el més fàcil que podem. Fa molt temps que ens dediquem a aquesta feina i sempre escoltem el mercat i intentem avançar-nos a les necessitats dels nostres clients, sempre es pot fer més i millor! Des de Peixos Xifra us convidem a que veniu a veure’ns i descobriu vosaltres mateixos tot el que significa el món del peix per a la nostra família. n
EL GEL DELS PEIXATERS
93 478 19 44
#sompeixaters SOM PEIXATERS
17
A les Xarxes
@suntaconcepció
@peixateria_neptu
@peixostorrent
@peixateria_ribera
#SomPeixaters #SomPeixateres i sempre ho serem! @peixosvila1924
Som peixaters i Som peixateres i sempre ho serem. Estem orgullosos de dedicar-nos a un ofici i a una professió que estimem, i això queda patent cada dia amb la nostra feina.
Si menjant peix fem salut, compartint #Sompeixaters enfortim el sector! 18
SOM PEIXATERS