SOM PEIXATERS 36

0,24

Àlex Goñi PRESIDENT

Doncs sí, segons Desiderio Rodríguez catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Juan Carlos (URJC), una Universitat que, com tots sabem, és capdavantera amb l’atorgament de Màsters sense estudiar, les famílies espanyoles s’estalviaran al súper ni més ni menys que 43 € en sis mesos gràcies a la rebaixa d’IVA que generosament el govern ha decidit atorgar als ciutadans espanyols, és a dir 0,24 cèntims diaris per FAMÍLIA, que si ho traduïm a famílies de tres persones, la quantitat és de 0,08 cèntims per persona i dia.

Si no fos que el tema és molt seriós, jo em pensaria que se n’en foten de nosaltres i que es fan uns tips de riure quant treuen una mesura com aquesta.

A sobre el Sr. Rodríguez encara diu a l’informe presentat que “la reforma temporal de l’IVA tindrà un aspecte positiu, encara que de petita magnitud sobre les rendes de les llars”. Què vol dir de petita magnitud?; per què no es pregunta per què els dos aliments enormement necessaris per tenir una nutrició correcta, peix i carn, que tenen un IVA del 10%, no s’han tocat?

No tinc l’estudi a mà, només les quatre conclusions que en treuen els mitjans, però a mi personalment, amb la complexitat del moment que tenim ara a sobre, que encara surtin catedràtics fent bona una mesura totalment electoralista, em sembla ofensiu. Fa temps que demanem mesures fiscals d’abast lineal per a tots els sectors que arribin als productors, als proveïdors, als venedors i finalment als clients, no mesures fosques, sectàries i populistes que només fa que ens sentim més maltractats del que normalment estem.

SOM PEIXATERS

Gremi de Peixaters de Catalunya

President: Àlex Goñi

Consell de Redacció: Francesc Leyva, Manel Tort

Coordinació: Gremi de Peixaters

C/ Muntaner 81, 2on. 08011 Barcelona

Tel: 93 323 64 12

secretaria@gremipeixaters.cat

EDITA:

Ideas Editoriales 3003, S.L.

Gerent: Jordi Martín

Redacció: Sonia Baños

Publicitat: andrea.gr@ideaseditoriales.com

C/ Tarragona 84-90, 1er 8a 08015 Barcelona Tel: 93 423 84 04 sompeixaters@ideaseditoriales.com

Depòsit Legal: B13910-2016

Impremta: Ediciones Gráficas Rey S.L.

04 el gremi informa Actualitat del sector

08 peix i ciència Sabies que les estacions també afecten els peixos?

10 l’entrevista miquel ortega Investigador del CSIC

14 reportatge a fons 30 anys de l’homenatge a la dona peixatera

16 VisiteM Peixateries Paco-Paquita

18 a les xarxes #Sompeixaters, l’orgull del nostre ofici

amb la col·laboració de:

La Revista dels Peixaters

el gremi presenta la campanya “els peixos dels nostres avis”

El nostre Gremi amb el suport del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, ha presentat la campanya “La mar et dona molt més – Els peixos dels nostres avis”, un projecte que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona.

Aquesta iniciativa, té com a objectiu la promoció d’espècies pesqueres de poc valor comercial desembarcades a Catalunya, com poden ser: la maire, el besuc blanc, la boga, la canana, el capellà, la cinta, el congre, la galera, l’oblada, el peixet de plata, el sorell, les molles o bròtoles, les llisses, el pop blanc o el verat; espècies que es pesquen i són assequibles, amb excel·lents propietats nutricionals, però que no són prou conegudes pels consumidors.

La presentació de la campanya ha tingut lloc al Mercat de la Boqueria de Barcelona, i ha estat portada a terme pel nostre president, Àlex Goñi, i el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, els quals han estat entrevistats per diferents mitjans informatius.

Tant el nostre president com el director general, han fet una crida a la ciutadania, especialment al jovent, a conèixer, comprar, cuinar i menjar productes del mar, ja que no només representa un plaer gastronòmic i saludable, sinó que forma part de la nostra cultura i tradició marítima mediterrània.

ELS PEIXOS DELS NOSTRES AVIS

La campanya de promoció de “La mar et dona molt més - Els peixos dels nostres avis”, inclou un vídeo divulgatiu, l’edició de cartells amb el dibuix d’algunes d’aquestes espècies i un díptic per lliurar als clients de les peixateries agremiades.

Les peixateries tenen un rol principal a l’hora de difondre i fomentar el consum d’aquestes espècies de llotja, pròpies de la costa catalana, que tenen un alt valor nutritiu i gastronòmic, sent econòmicament assequibles.

El projecte ha consistit a avaluar 20 espècies de peixos i invertebrats marins per donar a conèixer a la ciutadania la seva biologia, l’àrea de distribució de l’espècie, la talla mínima de pesca legal al Mediterrani, la tendència del preu mitjà a llotja (€/kg) dels darrers 20 anys, l’evolució de les captures, l’estat de la població,

La campanya “Els Peixos dels nostres avis” té com a objectiu la promoció d’espècies pesqueres de poc valor comercial desembarcades a Catalunya, que tenen excel·lents propietats nutricionals però no són prou conegudes.

la quantitat d’àcids grassos omega-3 que ens aporta a la nostra dieta i els possibles riscos o problemes que podria presentar no consumir peix.

NOMÉS CONEIXEM UN MÀXIM DE 5 ESPÈCIES

Als ports de Catalunya, es desembarquen i comercialitzen cada any més de 200 espècies de peix i marisc diferents, però, d’acord amb enquestes realitzades, una persona consumidora mitjana coneix com a màxim 5 espècies, i reconeix que en general sempre compra els mateixos peixos.

L’any 2022, es va consumir a Catalunya un total de 67.457 milers de kg de peix fresc, i, d’aquests, el lluç i el salmó representen un 16% cada un, el bacallà i l’orada el 8% cada un, el seitó un 7% i un 6% el llobarro. És a dir, només 7 espècies representen més del 61% en volum del total consumit, i cal tenir en compte que són peixos principalment de fora de Catalunya.

Si fem la comparativa del preu mitjà a les llotges catalanes d’algunes d’aquestes espècies amb el preu del grup biològic al qual pertanyen, es veu clarament que les espècies que es volen promocionar tenen un preu molt avantatjós.

A la pàgina web del Gremi podreu trobar les diagnosis de les diferents espècies, els resultats del projecte desenvolupat i els materials de promoció per compartir-los als vostres establiments i xarxes socials. n

el gremi participa en la 1a trobada de comerciants de catalunya

El nostre Gremi ha participat en la 1a Trobada de Comerciants de Catalunya, celebrada el 6 de març al recinte firal de Reus i organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) i la Direcció General de Comerç, amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre les prop de 600 associacions que existeixen a Catalunya. En el decurs de la jornada, inaugurada per l’Honorable conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, s’han abordat de forma dinàmica els principals reptes de futur de la gestió comercial, mitjançant taules rodones, tallers, ponències i networking.

A la trobada, que ha comptat amb la presència del director General de Comerç, Jordi Torrades, la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, Agnès Russiñol, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, han assistit el nostre president, Àlex Goñi, i director, Ignasi del Río. La importància de l’associacionisme és un element clau perquè el comerç pugui tirar endavant en qualsevol situació però, especialment, en aquest context de crisi energètica i inflacionària.

Des del Gremi hem emplacem tant a les adminis-

tracions com a les associacions de comerciants i entitats privades, a treballar conjuntament d’una forma generosa i col·laborativa a l’abast de tots, per afrontar els reptes constants del dia a dia en un entorn canviant. Esperem que iniciatives com aquesta, esdevinguin un punt d’inflexió per la recuperació del comerç català i de les seves associacions, l’esforç i dedicació de les quals no està prou reconegut.

A la fotografia, d’esquerra a dreta, el nostre president, Àlex Goñi, i el director General de Comerç, Jordi Torrades. n

ens reunium amb l’institut dels aliments de barcelona

Representants de l’Institut dels Aliments de Barcelona (IAB), han visitat el nostre Gremi, responent a la invitació que els hi vàrem fer recentment. El nostre president Àlex Goñi i el vocal de la Junta Francesc Leyva, han rebut a les nostres instal·lacions al director de l’Institut Albert Castillo, la subdirectora Dolors Espuña i la coordinadora escola-empresa Laura Calvet.

L’IAB, ubicat al recinte de Mercabarna, a la Zona Franca de Barcelona, és un institut públic de formació professional integrada, especialitzat en professions del sector alimentari, que ofereix una formació integral de qualitat basada en la innovació i la sostenibilitat, aportant una preparació tècnica i humana per tal que els alumnes esdevinguin professionals competents i socialment responsables. Treballa en formació ocupacional, continua, i dual, oferint certificats de professionalitat. Aquesta visita s’emmarca en l’interès d’ambdues entitats d’explorar possibles vies de col·laboració futures que s’aniran concretant en els pròxims mesos.

VISITA A L’IAB

Convidats per l’Institut dels Aliments de Barcelona (IAB), el nostre president Àlex Goñi, i director Ignasi del Río, van efectuar una visita a les seves instal·lacions en companyia del seu director Albert Castillo. Ha estat una visita molt interessant, que ens ha permès conèixer l’activitat d’aquest Institut i obre les portes a explorar possibles vies de col·laboració futures entre les dues entitats. n

reunió amb diputats del pdecat sobre l’iva dels productes pesquers

El nostre president, Àlex Goñi, i director, Ignasi del Río, han assistit a una reunió entre representants de diverses entitats i els diputats del PDeCat al Congrés, Srs. Genís Boadella i Ferran Bel, per expressar el malestar del sector pel manteniment del tipus impositiu de l’IVA al 10%, mentre es rebaixa, per alleugerir la càrrega de la inflació sobre les famílies, a altres aliments també de primera necessitat com el pa, farines panificables, llet, formatge, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, patates i cereals.

Tant el sector pesquer com el carni, han demanat a la reunió ser inclosos en aquesta reducció de l’IVA, ja que no s’entén que siguin discriminats uns productes de primera necessitat d’una categoria d’aliments saludables i bàsics per a la població, als quals es dificulta l’accés a les famílies més vulnerables. La reducció de l’IVA d’aquests productes és una reivindicació unànime d’ambdós sectors, i els gremis i associacions afectats continuaran treballant per aconseguir-lo.

Els diputats assistents van traslladar la seva comprensió respecte a la situació creada i la seva voluntat d’intentar treballar en propiciar algun canvi legislatiu vers la situació creada. n

El sector pesquer ha demanat ser inclòs en la reducció de l’IVA, ja que venem productes de primera necessitat.

acord per aprofundir en l’estudi del sector del peix

El nostre Gremi i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han firmat un acord per aprofundir en l’estudi del sector del peix català. Aquest acord romandrà vigent un total de cinc anys i servirà per analitzar a fons la cadena de valor del sector. S’ha previst la realització d’activitats i informes amb l’objectiu de millorar la gestió i comercialització pesquera a Catalunya, posant especial èmfasi en els interessos econòmics de les peixateries i la conservació del medi marí.

El Pla de Treball previst per aquest primer any inclou la realització, per part de les investigadores i investigadors de l’ICM-CSIC, d’un estudi sobre la venda de peix d’origen mediterrani a les peixateries de Catalunya, a partir de les dades facilitades pels nostres agremiats i agremiades. Aquest document inclourà, entre altres, la llista d’espècies d’origen mediterrani més venudes a les peixateries, el perfil dels compradors, les princi-

pals barreres per a la seva comercialització, i el rol que exerceixen les peixateries a l’hora de comprar el peix a la llotja. Amb aquesta nova iniciativa el Gremi referma novament el seu compromís social i la seva voluntat de contribuir a millorar la situació del sector pesquer a través de la transferència del coneixement. L’acord forma part del projecte “Millora del coneixement cientificotècnic per a la sostenibilitat de les pesqueries demersals de la Mediterrània occidental”, fi-

nançat pels fons Next Generation (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència) de la Unió Europea i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) a través d’un conveni amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).

A la firma de l’acord van ser-hi presents per part del Gremi el nostre president Àlex Goñi, i director Ignasi del Río, i per part de l’ICMCSIC, l’investigador Miquel Ortega, i la investigadora Marta Coll. n

El nostre Gremi, representat pel president Àlex Goñi, ha assistit a la presentació del Baròmetre de la Seguretat alimentària a Catalunya 2022, que ha tingut lloc a la sala d’actes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2008 l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària va iniciar un projecte d’anàlisi sociològica per recollir dades i informació sobre la seguretat alimentària a Catalunya. Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’incrementar els coneixements sobre aquest tema i fer un seguiment regular de la seva evolució, l’Agència promou la realització d’aquest Baròmetre, amb la finalitat de conèixer el nivell d’informació i confiança, per part de la ciutadania, en matèria de seguretat alimentària.

L’any 2011 es va dur a terme la primera experiència de baròmetre de seguretat alimentària a Catalunya, i a finals de l’any 2022 s’ha portat a terme un nou baròmetre amb l’objectiu de recollir informació sobre els nivells de coneixement i percepció del risc i confiança

de la ciutadania catalana en matèria de seguretat alimentària, nous hàbits de consum, detectar pràctiques de risc i analitzar l’evolució dels principals indicadors en aquesta matèria. En aquest acte, presidit per la Sra. Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública de Catalunya, s’han presentat els principals resultats del “Baròmetre de la seguretat alimentària a Catalunya 2022” que trobareu al nostre web. n

assistim a la presentació del “baròmetre de la seguretat alimentària a catalunya 2022”

marines des de l’ICM

sabies que les estacions també afecten els peixos?

Per Elena Lloret

En l’àmbit terrestre, els cicles estacionals regulen diversos processos ecològics i afecten, entre altres coses, a les temporades de plantacions i recollida pels agricultors. En l’àmbit marí també existeix una estacionalitat. Arran de diverses investigacions científiques, comencem a entendre la importància de l’estacionalitat en processos ecològics a la Mediterrània i com afecta la condició corporal, la distribució espacial i l’alimentació de certes espècies marines d’interès comercial.

Per exemple, en un estudi sobre el lluç, un dels peixos més capturats a la Mediterrània i amb un gran valor comercial, s’han trobat diferències estacionals en la seva distribució espacial i en la seva alimentació. En general, els individus més petits s’alimenten, sobretot, de crustacis i a mesura que van creixent, comencen a consumir més peixos. Però a més, també s’observen canvis en l’alimentació entre estiu i hivern: durant l’estiu els adults s’alimentaven més de crustacis que a l’hivern, i els individus més petits canviaven la preferència de preses entre les dues estacions.

Igualment, hi ha diferències estacionals en espècies pelàgiques, com la sardina i el seitó. Aquestes espècies són de gran interès comercial i també tenen una gran rellevància ecològica. En el litoral català s’observen diferències estacionals en la seva condició corporal i la quantitat de greix (vegeu gràfic).

La variació interanual de greix és més marcada per la sardina

Conèixer bé la distribució de les espècies i entendre quins factors la determinen és important per fer millors prediccions de futur.

que pel seitó. La sardina mostra nivells més alts de greix entre abril i octubre i es reprodueix a l’hivern (des d’octubre/novembre fins al març). És a dir que acumula energia els mesos abans de l’època de reproducció.

Conèixer bé la distribució de les espècies i entendre quins factors la determinen és important per poder fer millors prediccions de futur de com les espècies podrien respondre davant de canvis al medi. Conèixer la seva dieta també és útil per comprendre millor la distribució espacial, ja que canvis en la distribució de les preses poden afectar on es troben les espècies marines. n

Arran de diverses investigacions científiques, comencem a entendre la importància de l’estacionalitat en processos ecològics a la Mediterrània i com afecta diverses espècies marines.

Notícies científiques

Miquel Ortega

INVESTIGADOR DEL CSIC

treballem unes 270 persones. Això ens permet contribuir en molts àmbits al mateix temps. Per fer-te una idea publiquem al voltant de tres-cents articles científics cada any, i més del 85% són en revistes que es consideren punteres en termes d’influència, això vol dir que contribueixen significativament en els seus àmbits d’especialització, malgrat que no sempre arriben al gran públic. Entre els projectes que són més coneguts pel gran públic potser destaquen les investigacions a l’Antàrtida, on l’ICM ha tingut sempre un rol principal. Una de les nostres investigadores històriques, la Pepita Castellví, a més de ser una pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica, fins i tot va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. L’ICM continua essent molt actiu en aquesta zona. Però la veritat és que és només un exemple; us hauríem d’explicar encara molt més perquè es fan investigacions molt boniques a tot el món i amb tota mena d’eines. Al nostre web icm.csic.es i al Twitter @ICMCSIC podeu trobar molta informació actualitzada.

Des del punt de vista de l’ICM, quin és l’estat del sector del peix a Catalunya?

No vull atorgar-me la veu de l’ICM, que com a institució no té un posicionament formal al respecte. A partir de les recerques que hem fet al nostre grup, més que una tendència general el que sí que et podria dir és que hi ha diverses tendències en funció d’en què paris atenció.

Per Sonia Baños

Quins són els objectius i funcions de l’Institut de Ciències del Mar?

L’Institut de Ciències del Mar (ICM) és un centre de recerca situat a Barcelona dedicat a la recerca marina. Fem estudis a l’entorn de tres grans reptes: com són les interaccions de l’oceà i el clima (per exemple analitzant l’impacte del canvi climàtic a la costa, estudiant com afecta el canvi climàtic a la vida marina, o com el mar regula i modifica el ritme del canvi climàtic); com podem contribuir a la conservació i ús sostenible de la vida i els ecosis-

temes marins (per exemple entenent millor els impactes de les infraestructures marines, la pesca, o el funcionament dels ecosistemes marins); i com podem comprendre i mitigar els impactes naturals i humans relacionats amb el medi marí (per exemple analitzant la contaminació, la proliferació d’algues nocives, els esdeveniments de mortalitat massiva o l’impacte d’espècies invasores).

Quins són els projectes i recerques més significatives en què treballen actualment?

L’ICM és un centre bastant gran,

Des del punt de vista de la flota pesquera, aquest és un sector que està patint un reajustament molt fort i ho està passant malament. Ha perdut gairebé el 25% de les embarcacions en els darrers deu anys, un 45% si tirem quinze anys endarrere. Això ha comportat dificultats importants pels pescadors i una certa desmoralització. Ara a tota Catalunya queden unes 700 embarcacions i una mica més de 2000 pescadors en total.

Des del punt de vista ecològic, la situació tampoc no és gens fàcil, gairebé la totalitat de les espècies avaluades d’interès pesquer continuen sobreexplotades, i les abundàncies al mar són baixes en ter-

“Amb l’acord signat amb el Gremi volem comprendre millor la funció de les peixateries en la distribució del peix pescat a la Mediterrània”.

mes històrics. Això, a més del fort impacte sobre el medi natural que suposa la generalització de les activitats pesqueres de gran impacte, fa molt difícil la competitivitat de l’economia de la flota pesquera.

Des del punt de vista dels importadors i exportadors de peix, la situació és molt diferent, a la darrera dècada han augmentat molt la seva activitat. Avui a Catalunya s’importa i s’exporta més peix del que es pesca a la zona. El sector de la transformació, també ha canviat molt. Per una banda, una part molt significativa es nodreix principalment de peix no Mediterrani, per una altra cada vegada més prenen força els preparats i l’especialització en funció del canal de distribució al que s’adreci.

Des del punt de vista de la distribució, la tendència a la darrera dècada ha estat a augmentar el pes de la venda en supermercats, però per sort encara la peixateria independent té un pes important al nostre context, per sobre la mitjana Europea. Actualment, segons

l’estadística oficial hi ha al voltant de 1700 tendes especialitzades en la venda de peix.

Des del punt de vista de consum, una gran part se centra en molt poques espècies que tot sovint venen de molt lluny, les dades oficials ens diuen que només un 12% del consum local és pescat a Catalunya, una quantitat que puja al 20% si parlem de peix fresc. Per tant, amb el volum i tipologia actual de consum i de pesca de proximitat som molt dependents del que passa a l’exterior. Són només unes pinzellades d’una realitat que com pots veure és molt complexa.

Una vegada signat l’acord de col·laboració amb el Gremi, quins projectes immediats preveuen portar a terme conjuntament?

Estem molt contents amb l’acord amb el Gremi de Peixaters de Catalunya. Junts, volem comprendre millor la funció que tenen les peixateries en la distribució del peix pescat a la Mediterrània. Per això el primer projecte que posarem en marxa és un estudi basat en una

enquesta a peixaters i peixateres que ens permetin caracteritzar millor quins productes de proximitat venen i a qui ho venen, i com es proveeixen d’aquest peix de proximitat. En aquest estudi també serà clau analitzar, a partir del coneixement de qui està en el dia a dia venen el peix, quins factors són més importants a l’hora de decidir vendre i comprar el peix de proximitat.

Amb aquesta informació podrem explicar millor el rellevant rol que juga la peixateria a Catalunya en la comercialització d’aquest tipus de producte. La peixateria és un comerç que juga un rol social crucial, fa barri, que contribueix a la cultura gastronòmica del país, a través de les recomanacions de cuina, conservació i manipulació del peix als seus clients, i que vol ajudar a diversificar el consum de peix. Tot i això, encara no es pot explicar amb dades sòlides sobre com contribueix en la venda de peixos de proximitat. Amb el nostre estudi esperem poder aportar una mica de llum en aquest aspecte. n

bacallÀ tradicional noruec en escabetx

Ingredients (per a 4 persones)

Dificultat mitja - Temps 40-60 minuts

3 600 gr de bacallà salat sense pell ni espines dessalat

3 1 litre d’oli d’oliva 0,4

3 250 de vinagre de vi

3 4 caps d’alls sense pelar

3 2 porros

3 2 pastanagues

3 8 cebes tendres

3 2 pebrots verds italians

3 10 gr de pebre negre en gra

3 1 manat de farigola

3 4 fulles de llorer, 2 bitxos, 4 claus

3 30 de gr de tàperes

3 30 cogombres en vinagre

3 1 pessic de sal

1.- Posar a una cassola tot el vinagre i l’oli.

2.- Rentem el porro i tallem a trossos de 2 cm, tallem el pebrot verd a làmines, pelem la pastanaga i tallem també a rodanxes. Pelem i rentem bé les cebetes i ho incorporem tot a la nostra olla juntament amb les espècies i les herbes aromàtiques.

3.- Ho cuinarem durant 30 minuts a foc mitjà. Quan estigui cuinat, retirem i colem.

4.- Amb una part d’aquell escabetx, tornem a col·locar en una olla i cuinem els nostres daus de bacallà. Quan estigui cuinat, els laminarem.

5.- A l’hora d’emplatar, col·loquem el peix juntament amb les nostres verduretes, incorporem una mica d’escabetx i decorem amb piparres i cogombrets.

sKrei noruec en salsa verda

Ingredients (per a 2 persones)

Dificultat fàcil - Temps 40-60 minuts

3 4 lloms d’Skrei Noruec sense pell

3 250 ml de brou de peix

3 100 gr de porro

3 400 ml d’oli de gira-sol

3 200 ml d’oli d’oliva

3 100 gr de julivert

3 50 gr d’espinacs

3 1 cullerada d’anet i coriandre picat

3 150 gr de tall de julivert picat

3 250 ml de nata sencera

3 1 cullaradeta de farina

3 Sal i pebre

1.- Salpebrar l’Skrei i enrotllar cada llom amb paper film. Bullir aigua a una cassola i col·locar l’skrei sobre un colador per fer-ho al vapor durant 8 m.

2.- A una cassola, escaldar el porro a aigua bullent i treure de seguida per introduir-lo en aigua gelada. Fer el mateix amb el julivert i els espinacs. En un bol, afegeix-hi oli de gira-sol i triturar els ingredients.

3.- A una paella, afegir oli d’oliva, les tiges tallades de julivert, farina i el brou de peix. Deixar coure durant 10 minuts. Afegir la nata i la sal. Incorporar a la paella l’oli i posar julivert, coriandre i anet.

4.- Emplatar col·locant una base de salsa verda, posar a sobre l’Skrei. Tirar un rajolinet d’oli d’oliva i decorar amb una branqueta de julivert.

30

ANYS

DE L’HOMENATGE A LA DONA PEIXATERA, ON VAM VISIBILITZAR EL SEU

IMPORTANT PAPER DINS DEL SECTOR

El nostre Gremi ha celebrat el Dia de la Dona, rememorant l’acte que va fer fa 30 anys amb la celebració del Dia de la Dona Peixatera, per visibilitzar la feina de les dones al sector.

Des de sempre, el Gremi ha estat reivindicatiu pel que fa a la figura de la dona, tan històricament important i imprescindible a tots els nivells, inclòs el nostre ofici, moltes vegades més representat per dones que no pas per homes. L’esforç continuat de la dona peixatera, la seva vocació i implicació és part fonamental del

nostre sector i aquell homenatge que vàrem fer, es viu ara més que mai. Fa 30 anys el Gremi va donar un pas decidit en aquest àmbit i encara hi ha feina a fer.

UNA FESTA DE TOTS

El dia 26 de juny de 1993 es va celebrar un sopar al Gran Saló del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es va voler retre un “homenatge a les dones que, pel seu esforç i entrega a la professió, mereixen un reconeixement a la seva tasca”, tal i com es descriu al flyer de la Festa gremial dels peixaters.

L’objectiu principal d’aquell acte era que fos un dels millors records en la vida de les dones que ho havien donat tot per la nostra professió, tal i com va transmetre el nostre president d’aquella època, el Sr. Manel Ripoll.

Per Sonia Baños

A més, per tal d’Institucionalitzar un element tangible de record d’aquest esdeveniment, el Gremi va encarregar a l’escultor Francesc Anglès, la creació de l’escultura: “LA PEIXATERA”, confeccionada en bronze i en exclusiva per a aquest acte, que va ser lliurada a les dones protagonistes de l’homenatge. Aquesta escultura suposava per a elles, un símbol i el record en el futur de tota una vida professional i “d’un moment entranyable”.

ENCARA QUEDA CAMÍ

Ens hem de felicitar totes i tots pels avenços en la igualtat entre dones i homes que s’han aconseguit des d’aleshores, però és evident que cal continuar per aquest camí, reclamant l’assoliment d’un objectiu de dret fonamental com és aquest. n

El Gremi sempre ha estat reivindicatiu respecte a la figura de la dona al nostre sector.

Peixateries Paco-Paquita

l’Issac i el Javi, que ara són els encarregats de continuar amb el seu llegat.

Prat de la Riba, 28 (93 588 15 65)

Mare de Deu de Lourdes, 1 (93 588 24 98) 08191 - RUBÍ - WhastApp 685 87 69 49

Per Sonia Baños

El nostre Visitem està dedicat a Peixateries Paco-Paquita de Rubí, una peixateria familiar que acaba de celebrar els seus 50 anys. A la nostra visita al seu establiment vam tenir el plaer de conèixer al Paco, a la Paquita i als seus fills Isaac i Javi. Des d’un primer moment vam veure clar que el Paco i la Paquita havien fet molt bona feina transmetent als seus fills el seu amor per l’ofici.

Els veterans ja fa divuit anys que van jubilar-se i ara són els seus dos fills els que dediquen tot el seu amor i esforç a aquest negoci familiar. Vam gaudir d’una conversa molt interessant amb els quatre durant la qual ens van parlar del passat, del present i del futur de Peixateries Paco-Paquita.

Com va néixer Peixateries Paco-Paquita?

Els nostres pares van començar

amb el negoci del peix de la mà del meu tiet, el germà del meu pare, que era qui tenia més experiència en el món de la peixateria. Van obrir diferents establiments fins que definitivament van acabar aquí, a Rubí on són molt i molt coneguts.

Què heu heretat del vostres pares?

Tenir als nostres pares com a mestres ha sigut el millor que ens podia passar. Els hem vist treballar de sol a sol sense perdre mai el somriure, les ganes, la passió i l’amor per un ofici molt dur. Ens han transmès que un servei i una dedicació exclusiva és la clau de l’èxit. L’amor que tenim nosaltres a l’ofici és, sens dubte, fruit de la feina dels meus pares. Nosaltres només hem hagut de continuar treballant com ho feien ells amb la mateixa implicació i vocació.

Per què vau decidir, els dos fills, dedicar-vos al món del peix?

Doncs els dos som peixaters perquè des de ben petits ho hem viscut a casa, però s’ha convertit en una vocació. A més, els dos germans ho tenim tot molt ben

El Paco i la Paquita han contagiat l’amor per la peixateria als seus dos fills,

Tenir als nostres pares com a mestres ha sigut el millor que ens podia passar. Els hem vist treballar de sol a sol sense perdre mai el somriure.

organitzat. Jo m’encarrego d’anar a comprar a Mercabarna i estic al matí a una de les peixateries i el meu germà és el que treballa matí i tarda perquè jo pugui descansar. La veritat és que ens entenem molt bé, als dos ens agrada molt el que fem i això ho noten els nostres clients.

Ha canviat molt el tipus de client que tenien els vostres pares respecte als que teniu vosaltres ara?

Molts dels nostres clients i clientes són els nets, netes, fills i filles dels clients dels nostres pares. La gran majoria ja saben com treballem i saben que des de sempre el nostre servei ha estat exquisit. Així i tot, sí que és cert que tot ha canviat molt. Els nostres pares, per exemple, compraven menys espècies de peixos i més quantitat, ara hi ha molta més diversitat i comprem menys quilos de cada peix o marisc. A més, cada vegada, la gent ho vol tot molt més preparat, sense espines, sense escates, molt net, ben talladet... Llest per arribar a casa i només haver de posar-ho a la paella.

Feu servir les xarxes socials per estar en contacte amb la vostra clientela?

Sí, sí, per nosaltres ha estat mot important, per exemple, comunicar-nos a través del whatsapp. Tenim grups de difusió que ens ajuden a comunicar-nos cada dia amb els nostres clients i clientes perquè sàpiguen que poden trobar a la nostra peixateria. n

A Peixateries PacoPaquita es respira amor i vocació per la professió només entrar a la botiga. Un amor que ha passat de pares a fills.

Si menjant peix fem salut, compartint #Sompeixaters enfortim el sector!