EL PEIX AL MÓN

El peix aranya, perillós i deliciós

A l’estiu, són habituals les notícies sobre picades del temut peix aranya. És un dels motius més comuns pels quals es requereix atenció sanitària a la platja. Però el que no tothom sap és que amb ell es poden fer receptes per a llepar-se els dits

Per Alícia Fàbregas

Aquesta espècie sol viure en aigües del Mediterrani i de l’est de l’oceà Atlàntic. Són peixos amb un cos allargat, de tons marrons, i una actitud traïdorenca, perquè normalment estan enterrats a la sorra del fons del mar, deixant al descobert només part del cap, els ulls i les espines verinoses, fortes i de color negre. La finalitat és sorprendre a les seves preses –crustacis i peixos petits- a qui atrauen amb un moviment de les aletes. Tot seguit, salten ràpidament per atrapar el que estan a punt de menjar-se i un cop ho tenen a la boca, tornen a amagar-se.

Aquest és el principal problema: no són fàcils de veure. Trepitjar-los i emportar-se una picada pot fer molt de mal, per la ferida i pel verí. Fins i tot pot arribar a provocar mal de cap, nàusees o vòmits, entre d’altres efectes.

Tot i així, hi ha maneres de pal·liar-ho, com per exemple ficar en aigua calenta la part afectada, perquè la toxina queda inactiva en temperatures elevades. I sobretot, és important acudir al metge per tractar-ho tan aviat com sigui possible.

Però a banda d’aquests perills, també es tracta d’un peix molt gustós i molt apreciat sobretot al sud d’Europa. Un cop tallades les espines verinoses –que ja és com es sol vendre-, normalment es cuina en sopes. La seva carn és molt saborosa i és especialment ric en proteïnes i greixos poliinsaturats Omega-3, que ajuden al bon funcionament cardiovascular. Una clara mostra de que les aparences poden enganyar. n

També es tracta d’un peix molt gustós i molt apreciat sobretot al sud d’Europa

n Nom científic: Trachinus draco n Nom comú: Peix escorpí, peix aranya, aranya blanca, faneca brava n Hàbitat: Aigües fredes del Mediterrani i de l’Atlàntic n Talla mitja: 30 cm