PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Amigó i Callau
Espluguí de tota la vida ? Sí, espluguí de tota la vida. Fes-nos un tastet de la teva infantesa. La meva infantesa és datada a la postguerra, vaig néixer l'any 1940 i per aquest mo�u vaig passar per totes les restriccions establertes, com per exemple la car�lla de racionament i d’altres. Va ser una època molt trista perquè, darrere de tot, el que hi havia era gana. Recordo que jo podia anar a berenar a casa cada dia però altres infants anaven a diverses cases del poble, per poder-ho fer. També recordo que molts cops compar�a el meu berenar amb un amic. A casa vostra éreu bo�guers, no? Sí, teníem la bo�ga de cal Guixer on s'hi venia de tot: des de carbur fins a bacallà, passant per porc, verdura, fruita, ultramarins i fons, aigua de colònia... Era com un supermercat però dels anys 40. Que en feien amb el carbur llavors? Quan el carbur es barreja amb aigua produeix un gas que es crema i produeix llum i com que hi havia restriccions d'electricitat hi havia moltes cases que ho u�litzaven. Posteriorment els carboners del bosc i la gent de la mina també l'u�litzaven. Et vas quedar de bo�guer? A casa també teníem una línia de transports de forma regular a Reus i jo vaig conduir el camió fins que vaig fer el servei militar. En tornar de la mili vaig fer un canvi radical i vaig passar al sector agropecuari, en concret als pinsos, a l'empresa Pinsos Hens. Fabricava pinsos per l'avicultura i llavors va ser un revulsiu, ja que només es menjava poEL FRANCOLÍ
llastre per Nadal i per la Festa Major i amb la introducció dels pinsos es va passar a menjar pollastre tot l'any. Això va portar un creixement molt important amb un retorn de la inversió molt atrac�u, a l'Espluga es van fer diverses granges de pollastres i gallines i moltes cases en tenien als pisos superiors per op�mitzar els ingressos, que llavors eren força baixos. Saps quin va ser el mo�u pel qual les mul�nacionals del sector vinguessin llavors a la península? L'entrada va ser de la mà d'un comerciant de Reus. Primer es va instaurar a Catalunya i després van anar a Espanya. Les mul�nacionals van veure que hi havia una necessitat imperiosa de falta d'aliments i ells ho van aprofitar. Et parlo del any 1957. Com es va viure aquest nou canvi en els ingressos a la població de l'Espluga? Hi havia força gent que tenia uns quants pollastres i gallines i això els produïa un bon jornalet extra que després retornava a l'economia del poble. També es van evitar males pràc�ques, com la de posar els ous en calç perquè semblessin frescos, ja no calia fer-ho per la millora de producció. La Coopera�va Agrícola va obrir un centre receptor al carrer Sor Maria Torres des�nat a tots els seus socis per aprofitar el moment. Allà mateix també es venien pinsos de la Unió de Coopera�ves. A part de la coopera�va, al poble, van sorgir diversos intermediaris. Actualment hi ha una gran varietat d'ous als supermercats per mides origen, com ho veus? Està bé per oferir al públic diverses opcions de compra. Tot el que sigui diversificar, pel mercat és bo. Només estàveu a l'avicultura o també tocàveu altres sectors de la ramaderia? En un principi només ens vam dedicar al sector de l'aviram, però posteriorment ho vam ampliar. Jo estava en una formació a Bèlgica, quan es van portar les primeres truges de raça blanc bel-
36
ga, una raça molt específica. El sector porcí va començar un viure un canvi. Avui en dia són els danesos els líders en el sector porcí incen�vant les seves pròpies races de porcs. També vam dedicar-nos als pinsos per la cunicultura. I les aus salvatges? A casa meva, el pare era caçador i ens deia “surto a matar dues perdius”, i al poc temps ja tornava amb les perdius. El meu germà Joan ho era amb bogeria, alguns cops fins i tot ens feia enfadar. Al Pepe i a mi ens va arribar més tard aquesta afició però la vam gaudir molt, primer anàvem a la perdiu però després ens vam passar al conill. En caçàvem bastants, tot i que, em sembla, que els esmorzars dels caçadors era la principal mo�vació per sor�r a caçar. Penses que la quasi desaparició de la perdiu al terme i a la comarca, pot ser deguda a que llencen abonament de gallinassa als camps? No crec que sigui per això, em sembla que la desaparició de la perdiu ve més ocasionada pels productes herbicides que s'u�litzen avui en dia en l'agricultura. Quines aficions tens? La lectura, en especial de la premsa ja que soc una persona força crítica i llegeixo les diverses opinions de cadascun dels cantons per fer-me’n una idea general. Veig força informació falsa i poc veraç, és a dir, poc contrastada, i el poder destriar-la és força subjectiu. Confesso que el que m'agrada és el que està més d'acord amb les meves tendències però a la fi el que faig és posar el fil de la balança al que crec que és més de llei, més cert i inapel·lable. ■ Joan Casanovas
OCTUBRE
2020
