ARA FA 100 ANYS

Octubre del 1920, a l'Espluga

Algunes desgràcies: la mort d’una fi lla del doctor March, Xaviera i de suïcidi a la masia del Simon, on es trobà un veí de l’Espluga penjat en un noguer, una agressió amb arma blanca en un carreró de la vila i la mort de l’apotecari Francesc Franqués Marimon als seixanta set anys, casat amb Antònia Vives Civit. Però l’octubre de 1920 també ens recorda altres no� cies més agradoses.

Josep Cabeza i Coll havia estat nomenat subdelegat interí de farmàcia del par� t judicial de Montblanc. L’home coopera� vista, col·laborador de Rendé i en representació de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, emprenia amb Josep M. Valls i Massana, enginyer agrícola de la Mancomunitat, un viatge per països del nord d’Europa, per mirar de vendre vi dels sindicats que formaven part de la Federació.

A Josep Cabeza i Coll els espluguins l’hauríem de conèixer i tenir presents, certs aspectes de la seva biografi a que el feien un home singular. Agrícola ofi cial de l’Espluga, impulsà la creació de la revista quinzenal El Francolí (19211926), dirigint un estol de joves. Havia estudiat la carrera de farmàcia però no va exercir a l’Espluga fi ns després del 1933. Sí que va regentar la farmàcia de la seva segona esposa, Joana Camín, a Mataró.

En el món coopera� vista espluguí, és una de les persones més destacades. Quan Rendé va fundar el Sindicat Agrícola, ell s’hi mostrà re� cent, pensant que es tractava d’una maniobra polí� ca, però sent alcalde de l’Espluga, l’any 1912, quan es va voler fundar el Celler, s’hi adherí incondicionalment. Al 1932 va ajudar als pagesos d’esquerres que fundaren el Celler de Dalt. En morir Rendé, es feu càrrec de la presidència de la Federació Agrícola de la Conca.

Era un tradicionalista moderat, un propietari important i al 1936, el comitè an� feixista no el molestà. Això, que per si sol no representaria res, ens ha de fer refl exionar sobre com estava considerat al poble. Al 1901 fou un dels fundadors de la Societat Mútua per la defensa de la Propietat. Ocupà els càrrecs de vicepresident i president al Sindicat i al Celler. Fou un dels fundadors del Xampany Francolí. Fou propietari del Molí dels Frares fi ns el 1948, regidor a par� r de 1904, alcalde al 1912 i un dels signants del manifest nacionalista de 1922. Es va casar tres vegades i no � ngué fi lls. Els pagesos acabaven la verema i, pel que ens diuen les cròniques, la collita fou esplèndida però no coneixem les cargues entrades al celler. Al 1919 havien superat el milió i mig i al 1921 no arribaren a un milió. A part de la cabuda que tenien les installacions del celler, es van haver de llogar cups fora.

La setmana del 9 d’octubre van caure abundoses pluges, causant desperfectes en la línia elèctrica que venia de Montblanc. El poble va estar moltes hores sense llum i els forners no podien pastar. ■

Josep Maria Vallès i Martí

EL FRANCOLÍ

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Xana

Nom complet: Josep Maria Olivé Valls Data de naixement: 17 d'abril de 1940 Quin és el renom? Cal Xana

Com i perquè va sorgir aquest renom?

Tenim referències que el cognom "Olivé" prové de Mora d'Ebre, però no hi ha constància de quan van arribar a la Conca els nostres avantpassats. El meu besavi Josep Olivé Tarrats es va casar el 1856 amb l'Antònia Pujol Saumell de cal Setesquenes, el matrimoni va tenir dos fi lls; l'avi, que es deia Francisco Olivé Pujol i es va casar amb la Mercè Sans Estradé, de cal Caragol, i el seu germà Antonio que es va casar amb l'Encarnación de la Bodega. Segons ens consta, el besavi va ser anxaneta d'una colla castellera que hi havia a Montblanc i de la paraula "anxaneta" va derivar a "xana".

Alguna anècdota familiar curiosa?

El meu avi Francisco, era l'encarregat de cal Paufuster i va ser un dels 52 fundadors de la Coopera� va de l'Espluga. El renom surt el 1812 entre els socis del Sindicat. ■

EL SABER NO OCUPA LLOC

Estar de pega

Estar de desgràcia, ésser adversa la fortuna. La pega ha estat fi ns fa poc usada com a element bàsic per als cataplasmes i les aplicacions exteriors de substàncies remeieres de caient més o menys sòlid, que havien de romandre un espai de temps en contacte amb l'òrgan adolorit; d'això deriva el terme "pegat". La idea de la pega estava estretament unida a la de malalti a o d'accident, i és molt possible que aquest senti t hagi infl uït en la formació d'aquesta forma proverbial, associant la idea del mal i de la pega amb el de dissort i poca ventura que té per senti t. Quan un una elecció pública en què hi havia alguna autoritat que els escollia i era demandada la voluntat del poble proclamant els seus noms, si el nom del proposat era acceptat, el poble cridava -Bo! i si era refusat, -Pega! amb la qual cosa volia demostrar el desacord. ■

Refranyer Català de Joan Amades

EL FRANCOLÍ