RIUADES FRANCOLINES

BIOGRAFIES ESPLUGUINES100

El mestre Josep Roig Iborra, el primer biografi at de la sèrie, amb els seus alumnes del curs 1895-1896 davant l’Església Nova. Fa

125 anys! Arxiu

Pertoca seguir aprofundint en el coneixement de la nos- segon centenar amb la biografia de l’únic espluguí protra història amb la sèrie “Biografies espluguines”, que tagonista d’un reportatge a la revista “¡Hola!”. ■ iniciarà en el proper número de la revista el camí cap al Jordi Roca i Armengol

Centre d’Estudis Locals

RIUADES FRANCOLINES

Havent � ngut l’oportunitat d’accés a la valuosa Història de l’Espluga amb la que un grup de dis� ngits convilatants ens han regalat, tornem a aquest tema pendent, no amb l’esperit d’una controvèrsia sinó amb la idea de mirar de contribuir a la indagació i comentar sobre les repe� des riuades a casa nostra. I així potser promoure un enteniment millor dels factors que durant segles semblaria que deuen haver anat impactant en el transport de les aigües fl uvials a l’entorn del nucli urbà, par� cularment en moments àlgids de la història local.

Els esdeveniments meteorològics més o menys localitzats -el temps que ens fa a casa nostra- són manifestacions del clima, un fenomen d’aspecte més extens fi ns i tot realment global de la totalitat del nostre planeta. Figura� vament es diu de si pel vol d’una papallona a l'altre extrem de la Terra es pot iniciar una sèrie d’incidents encadenats resultant en una tempesta damunt nostre. Encara que s’ha dit que amb el temps no hi podem fer res, resulta que l’ac� vitat humana global -en la que cadascú de nosaltres hi par� cipa- par� cularment la dels úl� ms segles industrialitzats està canviant el clima via l’efecte hivernacle: l’acumulació d’òxid de carboni produïda per les combus� ons (carbó, petroli, gas. etc.) forma una manta cada cop més densa d’aquest gas i d’altres que embolica el planeta i no deixa espargir el calor que ens arriba del sol. El resultat és l'escalfament de la Terra. La pujada de la mitjana de la temperatura global causa el desglaç als dos pols i glaceres de la terra; l’augment d’aigua que es produeix eleva el nivell general dels mars i oceans. A la temperatura més alta hi ha més evaporació que posa més aigua en circulació al cicle mar, núvols, pluja, rius, mar... El canvi del clima global, ara de mitjana més calent, determina pautes noves usualment més extremes del temps meteorològic que fa cada dia localment segons la geografi a � sica de cada regió del món. Ja fa molts anys que sobre aquests temes es recomana pensar en sen� t global i actuar en sen� t local. Personament podem infl uir poc en el clima global/me-

EL FRANCOLÍ teorologia/temps i ben indirectament però podem infl uir molt més marcadament en la situació local per millorar o empitjorar les conseqüències de la meteorologia -del temps que ens fa- a casa nostra.

Anant a l’escola ens explicaven com les muntanyes són erosionades per les aigües de les pluges, les pedregades o les nevades, i els torrents i rius que en resulten transporten l’escombrada riu avall. L’escurada és més intensa als colzes naturals o afegits del traçat de la llera dels rius. Quan el corrent ralenteix cap a les planes, els rius depositen la seva carga arreu de la llera però més als indrets de recolzades rela� vament arraconades i fi nalment acaben depositant-la a la seva desembocadura al mar. Així es van acumulant capes de sediments una damunt de l’altra als indrets de la llera dels rius ja sigui con� nuadament o a les glopades que van associades amb les riuades. El delta de l’Ebre és un exemple d’aquest fenomen natural. Als rius on la desembocadura és en forma d’estuari l’acumulació de mate-

rial no és visible però al fons hi és igualment. El fenomen aplica igualment als rius i corrents subterranis com per exemple a la Cova de la Font Major.

Fa uns mesos mencionava aquest procés de sedimentació sobre el llit del nostre riu als terrenys entre la Font Major i la Font Baixa (El Francolí, febrer 2020, pàgs. 6 i 7). Aleshores implicava el conjunt del pont i del terraplè que representa ser el Camí Clos com a facilitadors de l’amàs d’aquella sedimentació. Proposem afegir a aquella asserció necessàriament hipotè� ca alguns comentaris que esperem seran més ensenyats i concrets.

Poblet i els senyors de l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana foren els primers propietaris de les aigües i molins a l'entorn del poble. Cap a l'any 1350 l’arquebisbe de Tarragona donà el permís per la construcció d’un pont al lloc conegut com les Roques, ben prominents segons el nom d’aleshores i més aviat poc indica� u per la majoria dels espluguins d’avui dia que parlem del pont de la Font Baixa, mentre que les Roques han estat mig enterrades sota les capes de sediments des de prou temps ençà. El permís es veu que n'autoritzà també la construcció d'un altre, al lloc conegut des de fa temps, com pont de la Palanca que deixarem fora de consideració aquí. Aquell primer pont a les Roques (Font Baixa), encara que de talla medieval, con� nuava amb l'accés -un camí Clos primerenc- cap a la carretera general i el camí de Blancafort. El conjunt del pont amb l’inici del camí Clos representaria una clara interferència travessera a la llera del riu des de fa uns 650 anys. No ja a la ribera del riu confl uent amb el seu corrent com per exemple feren els molins sinó a través, traspassant la llera i la direcció natural del corrent del riu Francolí. Però la primera intromissió a la llera del riu en aquell indret -i a altres indrets que no venen tan al cas concret d'aquest ar� cle- ja s’havia establert quasi 200 anys més aviat amb l'anomenat Molí de la Vila que, modifi cat i ampliat, hem viscut com a molí de la barita fi ns fa uns anys. Úl� mament el seu indret és part de la carretera de circumval·lació. Des del principi, amb el molí hi havia, a més, la seva bassa. La bassa la poguérem viure fi ns fa uns quants anys quan, suposadament com sempre, encara arriba-

EL FRANCOLÍ va a la proximitat del fi nal del carrer dels Ametllers. Molí i bassa representarien l’inici de l’establiment d’un colze i desviació del curs original del riu molt més evident un cop ja desenvolupat del tot com apareix a la fotografi a aèria de l’Ins� tut Cartogràfi c del 1987 (6,pàg. 7 de El Francolí, gener 2020,). A aquesta foto s’aprecia com aquest colze està enfrontat amb el corrent del riu a aquell indret. Durant segles la bassa del molí de la Vila deuria ser majorment l’aigua a la que es referiria el nom del carrer

Molí de la Vila, aspecte de la bassa el

1924. Hisòria de l'Espluga

de l’Aigua, avui carrer de la Font potser el canvi de nom de quan es bas� la font monument de les disset canelles a meitat del segle XIX, d'una font que hauria exis� t allí de segles anteriors.

Arribant des de més amunt de la Font Major el curs que les aigües (riu Sec i riu Milans) han de seguir és una mena de zig-zag com el de les boles als jocs d'una màquina de pinball. Primer s'enfronten directament al colze/gir forçat del traçat on són el dos molins (el de les Grassetes i el d'en Jan) a la ribera esquerra sempre més exposat directament a l'embat destruc� u del corrent en una riuada mentre que a la ribera dreta, la font Major és a la concavitat del colze i no tan afectada directament, sinó més aviat de gairell. A aquest nivell el colze on hi ha els molins és escurat pel corrent d'una riuada mentre la ribera oposada (Font Major) no acumula gaire o gens sediment perquè allí no hi ha el xoc directe del corrent i a més, un altre factor de la seva dinàmica, el curs avall està obert. El corrent rebota dels molins de la ribera esquerra a la Font Major riu avall cap a la ribera oposada fi ns enfrontar directament un cop més al colze, allí a la ribera dreta cap al nivell del pont de la Font Baixa. Aquest lloc té la tendència a ser escombrat seriosament: per Santa Tecla el 1874, la riuada s'emportà el pont i el molí de la Vila amb els seus habitants. Del 1994 l'Antoni Carreras n'inclou la foto 78 (8) que exposa construccions entre la Font Major i la Font Baixa que havien estat sepultades i ho deuen tornar a estar encara avui tot i després de l’arrabassada de l’octubre del 2019. I l’indret és superat repe� dament quan el corrent s'enfi la carrer de la Font amunt. A nivell de la Font Baixa, la ribera esquerra a l’altre costat de riu, que és a la concavitat i no al pic del colze/gir, l’efecte arrasador és, per comparació, més moderat i en canvi s'hi acumularien més les capes de sedimentació per l'impediment al corrent de la riuada representat per la considerable barrera que resulta ser el camí Clos des del pont costa amunt cap a la carretera general. L’estructura lleugera i rela� vament superfi cial que representava ser el cemen� ri vell fou escombrada repe� dament sobretot a la riuada de Santa Tecla quan també s'emportà el pont, aquesta estructura és sempre la part més fràgil de l’impediment travesser compost en línia pel pont i el terraplè sobre el que ha estat bas� t el camí. ■

Anton Martí Bibliografi a

El Francolí, octubre 2019. Reportatge: La Riuada a l’Espluga en imatges (insert) El Francolí, novembre 2019. Bús� a. El Francolí, novembre 2019. Catàstrofe i oportunitat. El Francolí, desembre 2019. Bús� a. La culpa també és nostra. El Francolí, desembre 2019. Reportatge: Aiguats. El Francolí, gener 2020. Bús� a. Aclariments El Francolí, febrer 2020. Bús� a. Més aclariments?. Què fer? Història de L’Espluga de Francolí. Vol. III, L’Edat Mitjana. Història de L’Espluga de Francolí. Vol. IV, L’Edat Moderna. Història de L’Espluga de Francolí. Vol. V, El segle XIX. Història de L’Espluga de Francolí, Vol. VI, El segle XX.