Issuu

NÚM. 401

OCTUBRE 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Una castanyada amb toc de queda i conﬁnament municipal

1 REPORTATGE: Breu història del Molí de Poca EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

EL FRANCOLÍ

El passat 22 d'octubre l'Ajuntament de l’Espluga de Francolí va organitzar un acte en record a totes les víc�mes i persones desaparegudes arran dels aiguats. Aquest acte ins�tucional va ser ín�m i de pe�t formal a causa de la pandèmia. L'Ajuntament també va tenir unes paraules per a totes aquelles famílies que van veure afectats els seus negocis i altres propietats, i que en molts casos ara pateixen també d’aprop els efectes de la Covid-19. I va aproﬁtar per agrair enormement la tasca desinteressada de tot el moviment de voluntariat que es va bolcar amb les tasques de neteja i recuperació. I també, el més sincer agraïment als cossos de seguretat i emergències, als treballadors i treballaOCTUBRE 2 dores municipals, a les ADF i al col·lec�u Riuada Solidària.

2020

LA NOSTRA PORTADA Quan ens vam posar a treballar en aquesta edició d'El Francolí teníem una realitat on totes les no�cies ens parlaven de l'inici de les ac�vitats (amb mesures de seguretat, això sí) però es palpava una certa normalitat en la quo�dianitat. Cap a ﬁnals de mes, totes aquestes ac�vitats van anar caient i totes les no�cies s'han encapçalat amb �tulars amb paraules com"ajornat", "suspès" "anul·lat", "posposat". Així doncs, aquest mes la castanyada s'ha celebrat en la in�mitat de les famílies, sense festes, sense res a celebrar. ■ FOTO PORTADA: Eva Bonet

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 5 6 7 8 9

BÚSTIA. I l'inconformisme? L'anatema d'alerta Civit/connexions. A la Riuada solidària REFLEXIONS. "Encara avui respiro en català" La fal.làcia sobre "la història de l'home" Les ciutats buides. Les orelletes L'ACTUALITAT La Riuada Solidària estrena una placa en agraïment al voluntariat i anuncia una exposició permanent 10 L'equip de govern proposa congelar les taxes per al 2021, incorpora bonificacions en matèria d'energies renovables i aposta per la flexibilització dels preus de la Llar d'Infants Municipal. 11 L'espluguina Mireia Bonet col.labora amb l'estudi d'Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet pr saber si el plasma dels curats de covid pot ajudar els malalts. L'Ajuntament segueix treballant en les accions de recuperació de la zona afectada per la riuada del Riu Francolí d'ara fa un any. 12 Els gegantons neolítics presents al 7è volum de la col.lecció "100 GEGANTS" 13 Rendé Masdéu posa a la venda un vi dedicat a totes les persones que els van ajudar. El Paratge de Poblet restringeix els accessos durant el cap de setmana. 14 L'Espluga estrena dos punts de recàrrega ràpida per vehicles elèctrics. Bosses de brossa i bru-

tícia a terra en les primeres setmanes del Porta a Porta a l'Espluga. 15 Els carrers de l'Espluga acullen el primer concert de la 4a Fira de la cervesa artesana adaptada. S'inicien les obres de reparació de la Font baixa per les afectacions de la riuada. 16 S'inicia la reparació de la bassa d'en Jan afectada per la riuada. L'estrena del porta a porta s'ha superat sense incidències. 18 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 19 REPORTATGE. Breu història del Molí de Poca 23 LA BÍBLIA ENS PARLA. ENTITATS. L'ANC crema imatges de Felip VI com a rebuig de la visita a Barcelona. 24 L'activitat d'atletisme infantil que va començar a principis d'octubre segueix de manera virtual. Un any de la riuada: els pins dels Pessebres Vivents. 25 La Biblioteca se suma a la celebració del dia Internacional de les Biblioteques amb un mural participatiu i ofereix títols de la secció infantil. La Biblioteca adapta els seus serveis a les noves restriccions oferint només servei de préstec i retorn de llibres 26 CASAL. Ajornat "sine die" el IV Congrés de Pastorets, previst pel proper març 27 Gairebé totes les seccions del Casal queden afectades per les noves restriccions de la pandèmia 28 100 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 29 RIUADES FRANCOLINES 31 TASTEM LA CONCA 32 ESPAI SOMMELIER 33 LA PRÈVIA NORMALITAT 34 MUSEU DE LA VIDA RURAL 35 COSES NOSTRES. PUIX PARLA CATALÀ 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS 37 ARA FA 100 ANYS 38 RENOI, QUIN RENOM! EL SABER NO OCUPA LLOC 39 ENSENYAMENT 41 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR OCTUBRE

2020

Busti@

I l'inconformisme?

On es mostra l’inconformisme del jovent de l’Espluga? Tots us està bé de la vida local? Al llarg dels segles, el jovent ha mostrat la seva discrepància amb allò que els organitzaven els grans. Han volgut fer la seva. Molts grups de teatre s’han trencat perquè les obres que escollien els grans no eren les que volien fer els joves. En tots els temps els joves han reclamat espais socials per desenvolupar ac�vitats que els fossin plaents i han renunciat als programes establerts per la societat que els precedia. Heu deixat de ser crí�cs? No reivindiqueu el vostre paper de renovadors de les costums ancestrals? En teniu prou amb les xarxes socials? Veure tanta conformitat en la vida local és preocupant. Hi ha coses que o les fa el jovent o es queden per fer. Si us hi entreteniu un pèl, en trobareu en sempre de discrepàncies: sigui amb el poder, sigui en la vida ano-

dina o sigui en la ru�na. Tot es pot renovar, reformar, però calen esperits inquiets. Si no s’és revolucionari quan hom és jove, et passa el temps i et tornes conservador. T’acomodes a la costum, tens parella i ﬁlls i tot, potser. I ja no ets jove. Trobes la teva zona de confort. Ja no ets a temps de queixar-te, de cri�car, els altres decideixen per tu. Lamentes no haver fet coses que, tot i que necessitaven un cert esforç, t’haurien donat sa�sfacció. L’inconformisme, lluny de ser només una ac�tud, gairebé és una virtut del jovent. És clar que ser jove no es porta. El cor marca el temps de vida. El cervell marca l’ac�tud. Sigueu joves i feu el que us toca, sinó, es quedarà per fer o altres ho faran per vosaltres. Tot això alterat per la pandèmia, però altres xacres van viure els nostres avantpassats i se’n van sor�r. ■ Josep Maria Vallès i Martí

L’anatema d’alerta

Cal que sàpiguin els futurs aspirants a Presidents de la Generalitat elegits democrà�cament, que els espanyols s’han confabulat en aplicar una mena d’ “ANATEMA RELIGIÓS” als que desitgen el molt honorable lloc. Ells no creuen en la democràcia ni en la jus�cia; creuen en la religió perquè els seus principis i costums els encaixen més bé. Poden creure’m quan els dic que qualsevol falta, encara que sigui inventada, els serveix d’excusa per a la repressió. Els espanyols han interioritzat el principi d’unitat entre els pobles d’Espanya com un principi inviolable; sempre, no obstant, que ells manin i nosaltres anem pagant amb escreix les factures. Fins que Espanya no sigui laica, no podrem contrastar les nostres creences democrà�ques. Ells creuen en la venjança, l’odi i la repressió com a escarment, i no pas en la comprensió, la voluntat d’entesa i la concòrdia. No es�c atacant a la religió catòlica però hem d’accep-

tar que les experiències històriques ens demostren que no sempre els seus preceptes s’han adequat a la jus�cia dels seus principis. Per altra part l’Europa i el món democrà�c és molt lent en les seves decisions, poruc davant la dèbil unió i mai farà res més que aconsellar a la infractora Espanya. Creiem que tard o d’hora es farà jus�cia però sense conseqüències polí�ques, jurídiques, econòmiques, ni socials. Entretant Espanya segueix vivint sense por a cap represàlia. ****** Es�mats lectors, no els sembla còmode governar sense por a res, contra un contrincant que no té altra força que la moral i la raó? (quan érem pe�ts a aquesta conducta en deiem “abusananos”). No obstant, per aconseguir la nostra llibertat i la dels nostres descendents seguirem lluitant per fer possible allò que aparentment sembla impossible. ■ Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

Civit/connexions

Busti@

Deu fer una trentena d’anys que en una visita a Sta. Coloma de Queralt decidírem explorar una mica el país i tornar a l’Espluga per Tàrrega. A un parell de quilòmetres cap al nord em sorprengué i no vaig poder ignorar un senyal de trànsit apuntant cap a l’esquerra de la carretera que deia "Civit". Resultà ser un llogaret de quatre cases amb una esglesiola medieval en mig d’un paisatge de grans parades perfectes per sembrats amb l’aspecte i l’essència de la Segarra. Vaig creure que havia fet el gran descobriment de l’origen del nostre cognom. Però en arribar a casa la meva mare m’explicà que la seva germana Dolores ja havia escrit al senyor Rector de Civit quan ella era jove -primera part del segle XX- per fer indagacions... A principis de segle l’avi Civit, tenia tres o quatre no sé si �es o cosines monges a Manresa i m’havien explicat que havien fet viatges en carro (aquells temps!) per visitar-les. M’imagino que podien haver passat per la mateixa carretera cap a Calaf fent servir l’eix transversal interior tradicional de les comunicacions del país. Amb l’avinença del ninotet icona del “Google maps Satelite” recentment he fet una visita virtual a Civit; tot i que el lloc ara és més gran, segur que hi ha més Civits a l’Espluga que a Civit. Cal remarcar que el seu terme és a la conﬂuència de Lleida (la Segarra), Tarragona (Conca de Barberà) i Barcelona (Anoia). Per aquells indrets hi ha una

mica de trencat a la serralada prelitoral. En un parell de quilòmetres i un no res d’elevació, com de la Plaça (representant Santa Coloma) a l’estació de l’Espluga (representat Civit) quasi inadver�dament -si no fos pel parc eòlic- es passa de les aigües que marxen directament al mar pel Gaià a les que s'inclinen per la depressió central de l’interior del país. Són les aigües de la rasa Santa Fe cap al barranc de Civit i d'aquí a l'Ondara que un dia s’abocava per Vilanova del Segre però avui es perd als regadius de l’Urgell. Hi ha un poble anomenat Ondara al sud de València i em pregunto si el fundaren alguns dels lleidatans que acompanyaren al rei Jaume en la conquesta... Els cognoms d’uns amics meus valncians eren Zaragozá Zaragozà i Montagut Castelló. I penso del goig que m'inspirava de jovenet una Espluga tan acollidora, com sempre, de les migracions de les que es feren una colla de ﬂamants espluguins nous després de la guerra. Tan si ho sabem com si no ho sabem, tots som migrants de més aviat o més tard. Perquè eren tan bons futbolistes m'enrecordo més dels Rueda i Cazorla però n’hi havia tants d’altres dels que en dèiem castellans. També eren espluguins nous els Es�vill de La Mussara, una família pagesa de La Febró que vivien a la carretera de Montblanc, i les Dua�s de Montblanquet... ■ Anton Martí

A la Riuada Solidària Gràcies, gràcies i gràcies. El nostre més gran agraïment i felicitació per la feina feta, per ajudar a les persones afectades per aquest maleït aiguat.

EL FRANCOLÍ

Una ajuda sempre és d'agrair, per pe�ta que sigui, sempre és gran. A tots, moltes gràcies. ■ Família Maillo

OCTUBRE

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

"Encara avui respiro en català"

ANDREU MORTA

d’agost. Avui el món és més fosc. Avui ha mort Pere Casaldàliga, bisbe català de Sâo Felix do Araguaya (Mato Grosso amazònic). ¿Què puc dir que ell no hagi dit abans i millor? Escolteu, doncs, la seva veu, uns mots escadussers del molt que va predicar o escriure al llarg de tota una vida generosament lliurada als més febles: “Al final del camí em preguntaran si he viscut i si he estimat; i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms”. “Alguna esquerra celestial diu molt però fa poc i, fins i tot quan fa, fa tot el contrari del que diu perquè ha estat engolida per la trama del poder de la teranyina mediàtica, econòmica, electoral o institucional”. “El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria”. “El contrari de la fe no és el dubte, sinó la por”. “El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua, i la identitat dels indis m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural”. “El gran atemptat de cada dia és la fam al món”. “El punt de trobada per teixir complicitats i solidaritats no és debatre sobre el paradís i el cel, sinó compartir la lluita contra els inferns de la terra”. “El que dono i no el que tinc és el que em fa; per això quant més dono més tinc, perquè soc més, i quan tinc més i dono menys tinc menys, perquè soc menys”. “El respecte s’imposa, la dignitat es conquereix”. “Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament: tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… i compares, saps relativitzar més”. “En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat”. “La causa indígena m’ha fet més català, i les tribus prohibides m’han ajuEL FRANCOLÍ

dat a retrobar la meva sempre maltractada tribu”. “El que no és imprescindible és robat”. “Encara avui respiro i somio en català, per això l’escric i, quan puc, el parlo”. “Hi ha qui no espera, sinó que fa; hi ha qui mai desespera, sinó que actua”. “Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes són més importants que la meva vida, perquè són aquestes causes les que donen sentit a la vida”. “L’amor sense justícia no és possible, perquè no és amor”. “L’expressió «no violència» no ha de ser sinònim de passivitat”. “La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”. “La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure”. “Només tenim dues opcions: o vius o ressuscitats”. “La paraula radicalitat prové d’arrel, i jo, com més va, sento amb més força les meves arrels”. “Maleïdes siguin totes les lleis manegades per unes poques mans per fer la Terra esclava i esclaus els humans”. “No hi ha sobirania millor ni més efectiva que estar lluny dels que manen i a prop dels que lluiten”. “No

n’hi ha prou de ser creient, també s’ha de ser creïble”. “No tenir res, no portar res, no poder res, no demanar res i, de passada, no matar res ni callar res, només l’Evangeli com navalla aﬁlada i el plor i el riure en la mirada, i la mà estesa i atapeïda i la vida a cavall donada”. “Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”. “On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia”. “Prega a Déu que no t’envii tot el que pots aguantar”. “Qui no és ètic en tot, no és ètic en res. “Sigueu lúcids, sigueu ferms, estigueu units, responeu a la persecució amb esperança, responeu a la por amb unió”. “Un poble només és lliure quan és independent, autònom i sobirà”. “Una veu resistent no reclama tant si un altre món és possible –que ja sap que sí, i que depèn de nosaltres– sinó per què carai permetem que aquest món d’avui encara sigui només possible”. “Ni por ni fatiga ni mentida”... Vora el riu, la terra vermella l’ha acollit. Ell ja no hi és, però les seves causes perviuen i el seu “encara avui respiro i somio en català” ens interpel·la. Sant Pere d’Araguaya, el teu poble sotmès i maltractat et necessita. No ens oblidis. ■

OCTUBRE

2020

R E F L E X I O N S Joves escriptors

La fal·làcia sobre «la història de l’home»

JUDIT DELGADO

a suposada «història de la humanitat» com a construcció europea per emmotllar el món al seu recorregut Com ja he comentat algunes vegades, sóc estudiant d’humanitats a la UPF. Aquest grau bastant desconegut té l’avantatge que ens permet estudiar quatre disciplines: història, història de l’art, filosofia i literatura. Durant els primers dos anys, fem assignatures comunes que intenten traçar un recorregut interdisciplinari que, principalment, recorre des dels inicis de la història de l’home occidental (la història d’Europa i, a molt es�rar, de Nord-Amèrica, vaja) fins a la contemporaneïtat. I és a par�r de tercer que, escollint alguna de les disciplines que comentava abans o bé un període cronològic (An�c i Medieval o bé Modern i Contemporani), comencem a especialitzar-nos en allò que ens interessa més. Aquest sistema, com tot, té avantatges i inconvenients. Però no és aquest, el tema que m’ocupa, sinó la reflexió sobre una de les opta�ves que s’endinsen dins del programa d’Estudis An�cs i Medievals: Art Primi�u. D’entrada, seria plenament, nor-

EL FRANCOLÍ

mal, coherent, que aquesta assignatura es�gués dins el marc d’estudis An�cs perquè «primi�u», segons l’IEC, vol dir: «Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa. Els homes primi�us» i «que és poc perfeccionat, poc desenvolupat, rús�c, etc.». És a dir, que dins d’aquesta assignatura d’Art Primi�u s’hi podrien incloure obres protoar�s�ques que van fer els nostres avantpassats més remots. Ara bé, què s’hi estudia? Segons el pla d’estudis —a què tothom pot accedir a través d’internet—, en aquesta assignatura s’hi estudia art del segle XX, l’art importat a Europa a par�r de processos colonialistes a mitjan segle XIX. És, primordialment, art africà, oceànic i australià. Tant el nom de l’assignatura, com el fet d’inscriure-la dins dels Estudis An�cs i Medieval denoten, per tant, una perspec�va colonialista i eurocèntrica de la realitat humana que ignora el que, per a mi, és dels coneixements més importants que he adquirit al llarg de tres anys i mig: que el que coneixem com a «història de l’home» no és més que la història que l’home occidental ha volgut escriure sobre ell mateix i que, per tant, els

«períodes de la història de la humanitat» (l’Edat An�ga, la Medieval, etc.), no són més que paràmetres que Europa ha establert per tal d’organitzar el món a la seva mesura (de fet, el fet que l’Edat Moderna acabi a Espanya el 1808, amb la guerra de la Independència i que, en canvi, a França ﬁnalitzi el 1789 amb la Revolució Francesa, n’és una evidència de la poca objec�vitat d’aquest suposat «sistema universal»). Per tant, el que estan fent alguns coordinadors i professors d’humanitats (d’una ins�tució pública i de qualitat) és donar per fet que hi ha una línia, un recorregut que tots hem de seguir. En aquesta suposada línia, la mentalitat occidental dóna per fet que n’és la capdavantera, qui marca el recorregut, mentre que les altres civilitzacions es limitarien a seguir les pautes ja deﬁnides. Batejar l’art africà del segle XX com a «art primi�u» és encasellar aquest art i els seus ar�fexs i implica, també, la transmissió d’un missatge molt clar: «des del nostre present, que és el futur per a tu, t’ajudem perquè deixis de comportar-te com els homes del passat». Tinguem-ho clar: el progrés és una men�da i el nostre sistema no és un universal al qual tothom hagi (ni vulgui) d’aspirar. No existeix, en definitiva, una «història de la civilització» perquè cada civilització segueix les seves pròpies pautes, i és eurocèntric i estúpid pensar que tots els racons del món es dirigeixen a un avanç, a un desenvolupament o a un progrés que tinguin com a fi últim la cultura occidental; no hem d’ajudar les altres civilitzacions a assolir la nostra, a «assolir el que hem assolit nosaltres», sinó procurar no ser una amenaça per a la seva cultura. ■ OCTUBRE

2020

R E F L E X I O N S tassa i mitja

Les ciutats buides

JOSEP VALLVERDÚ

les ciutats pe�tes, pobles i viles en general els efectes buidadors de la covid no son tan maliciosos com a les grans ciutats: hom pot fàcilment trobar el camp obert davant els seus ulls. Un ciutadà de Barcelona em comenta que l’efecte inicial de sorpresa del visitant al Cap i Casal és l’escassesa de moviment als carrers, hi ha com una buidor, un alen�ment del gla�r abans intens de la ciutat. De primer, menys cotxes i menys persones, perquè força ciutadans treballen a casa, i el comerç reduït demana menys furgonetes ; segon, les persones no entren i surten dels establiments, perquè o estan tancats o tenen ben poca ac�vitat comercial. Alguns carrers tradicionalment bullents de tragí dels barris populars semblen morts, perquè molts presenten una ﬁlera de bo�gues tancades; d’altra banda, el factor d’intercanvi de

persones i formació de grups que ers movien per sales de festa, mercats, cafès, bars i restaurants, ara ha desaparegut. Finalment, Barcelona es una ciutat de visitants, i ara no té turistes. Fa un efecte estrany passar per la Rambla a les hores centrals del dia i no haver de caminar a poc a poc ni esquivar cossos. Dels efectes econòmics del panorama exposat no cal parlar-ne, força tombs hi van donant els experts i els futuròlegs. Dels efectes psicològics en sabem alguna cosa: la gent comença a tenir la impressió d’una condemna, d’un càstig; certament una epidèmia generalitzada i de difícil contenció és un advers auguri i una mala jugada . De més a més, la reclusió, -no parlo ara de la recepta, sinó del fet que la gent surt l’imprescindible, generalment per a compres o una ges�ó, i s’està més a casa, ha produït una diferència

en els hàbits i en la ves�menta: hom porta roba de casa quasi tot, o tot el dia: xandalls, pantalons folgats, jerseis i bates. Hom compra ben poca roba nova i té la de mudar de l’any passat intacta a armari. Si es produeix per a la família sencera un conﬁnament de dues setmanes els membres joves ho passen malament, els adolescents poden entrar en neurosis o afectacions de la vista per l’ús excessiu de material electrònic, i àdhuc caure en depressió. Però som al ball i hem de ballar. Pensem que el virus és ferotge i té una velocitat demoníaca, potent. Per tant, demanem sort o que ens toqui només amb la punta de l’ala. Si podeu, allargueu tot el possible la sor�da a passejar , córrer, distreure-us, fer esport, caminar per paisatges diferents. I sobretot, tragueu d’on pugueu la bosseta de la paciència, l’obriu i feu una ensumada llarga. ■

Als anys cinquanta

Les orelletes

MANEL MORGADES

es postres de Les Garrigues per Festa Major són les orelletes. Aquestes dolçaines populars es fan des de temps immemorials als pobles on hi ha oliveres i, per tant, d’oli n’hi ha a totes les cases. Aquest líquid d’or és la primera matèria per fer orelletes. A l’Espluga de Francolí es feien per Sant Josep. Per preparar aquesta elaboració es posaven d’acord dues o tres famílies per fer-les junts. Era una gran festa! Calia preparar la pasta i esperar que es fes “bona”, es�rar les porcions EL FRANCOLÍ

amb el genoll deixant-la ben fina, �rar-la a l’oli roent i escórrer l’oli sobrant, ensucrar i finalment guardar-les en un lloc fresc de casa, tot esperant Sant Josep. Els dies que es feien orelletes el poble feia una flaire anisada que convidava a la festa i obria la porta a la primavera. Quan era petit a casa també en fèiem. Totes les estances quedaven impregnades de dolçor, els pares ens recordaven que no es podien tastar fins el dia assenyalat. Els més petits no ens en podíem estar i en menjàvem d’amagat.

L’orelleta recorda les arrugues de l’orella. Són rodones i la mida varia en cada contrada. A les Garrigues dos pams, a l’Espluga una mica més d’un pam. Moltes postres que es fan a les pas�sseries van ser creades a les cases amb ingredients que tenien a l’abast. Les orelletes es fan amb farina de blat, ous, llet, mistela o moscatell, una infusió de matafaluga i celiandre i llevat. De receptes d’orelleta n’hi ha tantes com persones que les fan. El que podem cer�ﬁcar és que són boníssimes. ■ OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT La Riuada Solidària estrena una placa en agraïment al voluntariat i anuncia una exposició permanent La inicia�va ciutadana ja ha abonat als afectats uns 110.000 euros en ajuts dels més de 152.000 recollits La Riuada Solidària al Francolí ha estrenat, dijous 22, coincidint amb el primer aniversari de la desgràcia, una placa commemora�va a l’ediﬁci conegut popularment com “la Lleteta”, vora la Font Baixa de l’Espluga. Amb la inscripció “La natura va mostrar la seva força. La gent, també”, que es va fer popular en les setmanes següents, la inicia�va vol retre homenatge a la col·laboració popular a par�r de l’endemà en les tasques de neteja i reconstrucció, i al devessall d’ac�vitats que es van organitzar per recaptar fons per

dels 152.396,01 recollits, un 72,1% del total. En el cas de l'Espluga, en concret, fins a dia d'avui han rebut els diners o estan en tràmit un total de 29 projectes, dels 38 als quals es va atorgar l’ajut, per un import total de 85.234,62 euros. Això suposa ja un 78,28% del total de fons recaptats, que pugen a 108.875,01 euros. Quatre dels altres projectes, amb un ajut concedit per valor total de 20.197,55 euros, ja han demanat una pròrroga per poder presentar la documentació jus�fica�va requerida, ja que inicialment el termini acabava ahir mateix. Quedaran només cinc altres projectes pendents d’aclarir, que pugen a 3.442,84 euros més. En el cas de Montblanc, de les 24 sollicituds concedides, 14 ja han estat abonades als afectats, per un import total de 24.665 euros, que suposen un 56,7% dels 43.521 euros recaptats. Dues s'han donat per a habitatge habitual, 4 a empreses i negocis, 2 a comunitats de regants, 1 a altres habitatges i 5 a magatzems i construccions agrícoles. També s'ha fet lliurament d'un primer romanent que s'ha generat a Protecció Civil de Montblanc, a l'espera de si en sorgeixen més. En aquest cas, els afectats amb ajuts confirmats que encara no han cobrat tenen fins al 22 de novembre per jus�ficar les seves despeses. Representants de la Riuada Solidària han estat presents en els actes ins�tucionals que Alguns membres de la Riuada Solidària a la inauguració de la placa. Cedida han organitzat aquest dijous al ma�, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’assistència d’alals damnificats, gràcies a l’oferiment desinteressat de mol- tres col·lec�us implicats, i al vespre, l’Ajuntament de l’Estes persones i en�tats. pluga, que ha inaugurat un monòlit commemora�u en preUna exposició permanent, nou projecte de la Riuada So- sència d’alguns familiars de les víc�mes, a qui també s’ha lidària retut homenatge. ■ La Riuada Solidària, així mateix, ha aprofitat l’aniversari per anunciar que treballa en una darrera inicia�va per deixar petjada de tot el que va passar. En col·laboració amb l’Ajuntament, que li cedirà un espai al segon pis de l’edifici d’accés a les Coves, muntarà una pe�ta exposició permanent que inclourà fotografies, plafons explica�us i objectes recollits aquells dies, a més de les ac�vitats benèfiques com la Riumuntada que es van muntar a par�r d’allà. La intenció és que es�gui enlles�da en pocs mesos, i esdevingui un punt de referència per als nombrosos visitants de l’Espluga que s’interessen pel que va passar ara fa un any, que encara mostra efectes ben visibles sobre el terreny, però també per altres fenòmens meteorològics viscuts a la vila. La plataforma ciutadana, així mateix, ha actualitzat el comptador pel que fa a la concessió dels ajuts als afectats. A l’Espluga, la Riuada Solidària ja ha abonat als damnificats, entre l'Espluga i Montblanc, un total de 109.899,62 euros La placa que commemora la nit del 22 d'octubre de 2019. Cedida EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT L’equip de govern proposa congelar les taxes per al 2021, incorpora bonificacions en matèria d’energies renovables i aposta per la flexibilització dels preus de la Llar d’Infants Municipal El govern municipal prioritza les bonificacions en la instal·lació d’energies renovables per incen�var-ne el seu ús i proposa per la Llar d’Infants una nova tarifa de ma� com a nou servei L’equip de govern de l’Ajuntament ha proposat congelar les taxes de cara al 2021 i també posa sobre la taula diversos canvis, entre els més destacats, les bonificacions en matèria d’estalvi energè�c i energies renovables i la flexibilització dels preus de la Llar d’Infants Municipal. També es proposen altres modificacions com ara l’anul·lació dels eBandos de caràcter comercial a par�r del 2021 i l’impost de les brosses per als allotjaments turís�cs. Aquestes modificacions es sotmeten a votació al Ple Municipal del proper dijous 29 d’octubre de 2020 i serien aplicables a par�r de l’1 de gener de 2021. Bonificació de l’IBI per a immobles amb sistemes d’aprofitament d’energia solar Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost els béns immobles (ja siguin d’obra nova o no), en els que s’hagin instal·lat sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, durant els cinc períodes imposi�us següents a la installació. L’aplicació d’aquesta bonificació estarà condicionada a complir alguns requisits com tenir aprovada, per part de l’Ajuntament, la llicència d’obra corresponent o haver-se fet efec�u el pagament dels impostos i taxes relacionats amb la llicència urbanís�ca. La bonificació haurà de ser sol·licitada per l’interessat en el termini de tres meses posteriors a la instal·lació i no és acumulable amb cap altra bonificació d’aquest impost. La modificació va més enllà i permet que les persones que han instal·lat aquestes infraestructures durant els úl�ms 5 anys puguin acollir-se a les bonificacions a par�r del 2021 i fins al cinquè any després de la data d’instal·lació. Bonificacions a l’impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a la instal·lació d’energies renovables i EL FRANCOLÍ

també per l’adaptació dels habitatges per a persones amb problemes de mobilitat L’Ajuntament bonificarà fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions i obres, en què s’incorporin sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar o altres energies alterna�ves la incorporació de la qual no sigui obligada per la norma�va vigent. Aquesta bonificació només s’aplicarà sobre el cost de l’obra concreta que fomen� l’estalvi energè�c. Aquesta bonificació s’aplicarà automà�cament d’ofici. Per altra banda, també es con�nuarà bonificant un 90% de la quota de l’impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que afavoreixin les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat �sica o majors de 65 anys i que es�guin empadronades a l’habitatge corresponent. La nova redacció de les ordenances preveu els supòsits i fixa els condicionants per a ser-ne beneficiari. Aquesta bonificació s’aplicarà sobre l’import de l’obra necessària per a afavorir aquest accés i habitabilitat. Aquesta bonificació haurà de ser sol·licitada per la persona interessada en el moment de pe�ció de la llicència urbanís�ca aportant l’acreditació del grau de discapacitat �sica. En canvi, no caldrà l’acreditació del grau de minusvalidesa en els casos en què les construccions i instal·lacions o obres siguin per a l’adaptació de bany o bé la instal·lació d’un ascensor, elevador o plataforma, sempre i quan aquestes actuacions �nguin com a objec�u millorar l’accessibilitat de persones que �nguin 65 o més anys i que es�guin empadronades a l’habitatge corresponent. Aquesta bonificació haurà de ser sollicitada per la persona interessada en el moment de pe�ció de la llicència urbanís�ca. Flexibilització del preu públic de la Llar d’Infants incloent una nova tarifa per u�litzar aquest servei només al ma� L’equip de govern de l’Ajuntament pro-

posa oferir el servei de Llar d’Infants Municipal només de ma�. Fins ara només hi havia la possibilitat de dur-hi els infants tot el dia, o bé, pagar tot el dia i dur-los només al ma�, un fet que es considerava un greuge per aquelles famílies que només necessitaven aquest servei durant la franja de ma�. Aquesta demanda ja era una proposta que l’equip de Som Espluga plantejava quan era a l’oposició. Així doncs, des de la regidoria d’Educació s’ha optat per fer aquest pas cap a la flexibilització d’horari i preu. Per al 2021, l’assistència a la Llar de 8:30 a 12:30 i de 15:00 a 17:30 hores �ndrà un preu de 175,89 €/mes, reduint-ne el preu d’acord amb la reducció de mitja hora en l’horari de la Llar. I com a novetat, es dona la possibilitat de fer assistència ma�nal de 8:30 a 12:30 a un preu de 125,00 €/mes. Ebandos comercials i brosses dels allotjaments turís�cs També es proposen altres modificacions com ara l’anul·lació dels eBandos de caràcter comercial a par�r del 2021, aquests es canalitzaran a través d’un altre canal d’eBando, amb l’objec�u de donar prioritat a les informacions oficials i d’interès general a través del canal oficial i diferenciar-ne les comunicacions purament comercials. Aquest canvi pretén que els canals oficials de l’Ajuntament eme�n informació oficial. Paral·lelament s’està treballant per oferir un nou canal d’eBando només per a comerços i empreses. A més, s’ha optat per canviar la taxa de l’impost de les brosses als allotjaments turís�cs, siguin de la �pologia que sigui (apartaments, hotels, albergs, cases rurals, etc). Aquest canvi permet calcular l’import de cada establiment en funció d’una taxa fixa i una de variable, que anirà condicionada a les places que disposa. D’aquesta manera s’eviten grans diferències entre els allotjaments i també aconsegueix un equilibri i esglaonament de preus que correspon exactament a la capacitat de cada establiment. ■ OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT L'espluguina Mireia Bonet col.labora amb l'estudi d'Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet per saber si el plasma dels curats de covid pot ajudar els malalts L'espluguina Mireia Bonet, és propietària, juntament punt el plasma d'aquells que tot just acabin de passar la maamb el seu marit, de Bioclever, una empresa creada el lal�a i que, per tant, tenen an�cossos, és ú�l per es�mular 2009, que es dedica a la ges�ó d'assajos i estudis clínics. (i reforçar) el sistema immunitari dels malalts que encara Fa tres setmanes, els doctors Mitjà i Clotet van em- no hagin assolit un estadi de gravetat. prendre un nou estudi mitjançant Per a fer l'assaig clínic, la Fundala Fundació Lluida contra la Sida. ció Lluita contra la Sida busca dos L'estudi pretén saber si el plasma �pus de voluntaris: de les persones que ja han supe1) Per una banda, persones de més rat la Covid-19 durant els últims 3 de 50 anys, de l'àrea de Barcelona, mesos, i que han generat anticosque faci menys de cinc dies que han sos, pot servir per millorar el didonat posi�u i que presen�n símptoagnòstic dels pacients amb símpmes lleus. En caldran unes 400. tomes lleus o moderats. 2) Per l'altra, persones que haEls inves�gadors volen saber si el gin superat la Covid-19 fa menys tractament precoç de la malal�a amb de tres mesos i que vulguin donar aquest plasma permet frenar-ne la sang i plasma. progressió i també disminuir-ne la Aquest és el 6è estudi relacionat gravetat i la durada dels símptomes. amb la Covid-19 que l'empresa BiL'objec�u és determinar ﬁns a quin L'espluguina Mireia Bonet a l'empresa Bioclever oclever ges�ona o/i col.labora. ■

L’Ajuntament segueix treballant en les accions de recuperació de la zona afectada per la riuada del Riu Francolí d’ara fa un any Aquest comunicat pretén esmentar de manera resumida quina és la situació actual de les tasques de recuperació: → Subministraments: Pel que fa als subministraments de serveis bàsics com la llum, aigua, gas i telecomunicacions, que van quedar res�tuits a poques hores després de la riuada, tot i que el servei de gas i el d’electricitat es van res�tuir provisionalment. A dia d’avui ja està resolt de manera defini�va. També va quedar afectat un ramal de fibra òp�ca que va ser subs�tuït per ràdioenllaç. A dia d’avui estan finalitzades totes les accions relacionades amb els subministraments. → Afectació carreteres: En relació a l’afectació de la carretera T -7001, actualment per part de Diputació de Tarragona queda pendent de finalitzar el tram de l’avinguda de Catalunya. I per part de la Generalitat de Catalunya queda pendent el subministrament de les baranes de l’Avinguda Catalunya que posteriorment instal·larà l’Ajuntament, i la neteja i arranjament de la rotonda de la Font Baixa. → Afectació col·lectors: En relació al sistema de sanejament d’aigua, el Consell Comarcal va finalitzar aquest mes de setembre els treballs per restablir tota la canalització i sistema de col·lectors. Aquesta ha estat una obra que ha necessitat uns 660.000 euros d’inversió. EL FRANCOLÍ

→ Afectació camins: Des de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí s’ha procurat l’arranjament del camí de Sant Bernat i també el camí de l’horta de munt. Actualment queda pendent de fer l’arranjament del Camí del Molí de Guasch i també el camí d’accés a la zona de la Sinoga. → Afectació zona llera: En relació als treballs que l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet per arranjar la llera del riu, tant pels efectes de la riuada del 22 d’octubre de 2019, com pels efectes del temporal Glòria del gener de 2020, totes les tasques ja han quedat ﬁnalitzades. Aquestes han durat més de mig any i han comptat amb nombrosos recursos que han permès marcar de nou el curs del riu i adaptar-ne la llera. → Situació ajudes econòmiques cap a l’Ajuntament: Des de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, juntament amb els altres sis municipis de la comarca afectats per la riuada, hem reiterat la falta d’agilitat per part del Govern Espanyol en tramitar el decret d’emergència que ens havia de permetre accedir a les ajudes estatals. Tot i haver estat aprovat fa 2 mesos, el govern espanyol encara no ha resolt aquests ajuts, que es preveu que sufraguin, aproximadament, la meitat del 1.400.000 euros de danys municipals. → Res�tució dels espais i maquinaria: En relació a la res�tució dels principals espais de �tularitat

OCTUBRE

2020

municipal afectats, actualment s’està treballant en cercar una nova ubicació del local de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de l’Espluga de Francolí, per tal que aquesta en�tat, que va perdre el magatzem i tot el seu material, pugui acabar de recuperar la seva ac�vitat disposant d’un nou magatzem. La riuada també es va endur un dels magatzems de la brigada municipal, però ja estava prevista la compra d’un nou magatzem i aquesta es va agilitzar igual que el trasllat de material i adequació d’aquest, que ja està en ple funcionament. També s’està treballant per adquirir part de la maquinaria de la brigada municipal que es va endur el riu, en pocs dies es rebrà un dumper, un camió pe�t, un grup electrogen i diversa maquinaria pe�ta. Pel que fa a la zona d’esbarjo, parc infan�l, zona de tallers escolars i zona d’autocaravanes. Ara per ara no s’han fet accions per res�tuir aquests equipaments al mateix lloc i s’estan u�litzant espais alterna�us per dur a terme les ac�vitats. Pel que fa a la zona d’autocaravanes l’Ajuntament de l’Espluga n’haurà d’assumir el cost de la res�tució i es va-

lorarà si aquest pot entrar en el proper pressupost municipal del 2021. Pel que fa al tram urbà del riu Francolí pel seu pas per l’Espluga, l’Ajuntament té previst replantejar aquest espai i conver�r-lo en una zona oberta i respectuosa amb el curs del riu. També cal esmentar que, a pe�ció de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, l’ACA va fer un estudi de capacitat hidràulica del pont de la Font Baixa. Amb els resultats, l’Ajuntament va demanar a la Generalitat que estudiés quines maneres hi havia per incrementar la capacitat hidràulica d’aquest pont. Actualment la brigada municipal de l’Ajuntament de l’Espluga està treballant a la bassa d’en Jan, recuperant el mur lateral i també ballant aquesta bassa. En els propers dies es preveu seguir amb les tasques de reparació dels danys a la zona de l’Avinguda Catalunya, la Font Major i la Font Baixa. I també es procedirà a ballar el que ﬁns ara era la part infan�l del Parc Fluvial. Per part de l’Ajuntament de l’Espluga s’han emès una quinzena de comunicats oﬁcials derivats de les ges�ons posteriors en relació a la riuada del 22 d’octubre de 2019. ■

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els gegantons neolí�cs presents al 7è volum de la col·lecció ‘100 GEGANTS’ El 7è volum de la col·lecció ‘100 gegants’ dedica per primera vegada una de les seves pàgines als gegantons neolítics de l’Espluga de Francolí Terra i Pastor. Els autors d’aquesta collecció, Aitor Garrido i l’il·lustrador Juanolo, van interessar-se fa més d’un any per les dues figures nascudes l’any 2017 amb motiu del 10è aniversari dels seus pares, Gorg i Spluc. El llibre inclou una il·lustració a tot color dels dos gegantons preadolescents amb el seu vestuari i elements característics, i una explicació del projecte que els va fer realitat. També s’hi inclou una descripció del seu simbolisme i tots els elements, d’entre els quals destaca el collaret de pedres pintades per l’espluguina Noe Gaya. L’article destaca la inscripció del nom de cada gegantó en braile al seu avantbraç, i el vincle amb el conte escrit per Antoni Carreras i illustrat per Helena Rivero sobre la història del Gorg, l’Spluc i els seus fills. EL FRANCOLÍ

Una versió per pintar La col·lecció ‘100 gegants’ inclou a cada publicació un centenar de parelles de gegants d’arreu del territori i les acompanya, en un volum adjunt, de la seva versió il·lustrada per pintar. Al vo-

lum 5 ja havien aparegut els gegants vells de l’Espluga, Ponç Hug i Beatriu. És la primera vegada que els gegantons Terra i Pastor apareixen amb aquesta opció en un llibre ja que quan es va publicar el llibret per pintar els

Gegants i Nans de l’Espluga (exhaurit), l’any 2014, encara no exis�en. No va ser fins el 2016 quan Helena Rivero els va imaginar pel conte ‘En Gorg, l’Spluc i els seus fills’, previ al naixement dels gegantons, l’any següent. La Terra i el Pastor van ser creats, igual que els seus pares, al taller Sarandaca de Granollers sota projecte de Xavier Lozano i assessorament històric d’Antoni Carreras, que ja els havien imaginat i definit feia temps, des que el 2007 també havien ideat l’Spluc i el Gorg. Completaven així tota la família neolí�ca inspirada en els primers pobladors sedentaris de les coves de l’Espluga, les setenes més llargues del món formades en conglomerats. La col·lecció Figures de Festa en la qual s’engloben els volums de ‘100 gegants’ ja suma 700 figures de gegantes i gegants del nostre territori i es pot trobar, entre d’altres, a la Llibreria Papereria Índex de l’Espluga de Francolí. ■ Redacció ︱EFMR.cat OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Rendé Masdéu posa a la venda un vi dedicat a totes les persones que els van ajudar El Celler Rendé Masdéu de l’Espluga, arrasat ara fa un any per la riuada, ja fa 3 mesos que va reobrir en un nou emplaçament, en concret al Molí de Poca on darrerament hi havia hagut les caves i restaurant Simó de Palau. Un any després parlem amb la propietària del celler, Mariona Rendé, perquè ens faci balanç del qual ha estat aquest any marcat per una pandèmia mundial i també per una verema que feia preveure que seria dolenta per diverses malal�es i que ﬁnalment no va ser així. Des d’aquest es�u han renascut en unes an�gues caves entre l’Espluga i Montblanc. Han comprat les instal·lacions, i entre l’adquisició i la seva adequació han inver�t més d’un milió d’euros. “El que sí que volíem des del primer moment era con�nuar la nostra ac�vitat com a celler, a par�r d’això vam tenir la sort de trobar aquestes instal·lacions”, Mariona Rendé referint-se amb la nova ubicació. Rendé ha estat crí�ca amb les ins�tucions, ja que no han rebut ni tan sols un euro de tot el que els polí�cs van prometre l’endemà de la riuada. El que sí que volen agrair és a tota la gent que ha col·laborat amb el renaixement del celler, des del que va posar 50 cèntims al més informació a EFMR.cat que va aportar quantitats més grans. Rendé Masdéu ha tornat a començar gràcies sobretot a la solidaritat ciutadana. Nou Vi de Fang a la venda Coincidint amb l’aniversari de la riuada han tret al mercat un nou Vi de Fang. Un vi de-

dicat a totes aquelles persones que l’endemà els van ajudar a �rar a endavant i també a treure totes les ampolles que van quedar colgades de fang. Amb la riuada les ampolles van quedar barrejades entre el fang, així que ara surten al mercat unes 2.200 ampolles a un preu d’uns 12 euros cadascuna. Aquestes ampolles són de dos vins embotellats però sense e�quetar. Quan compris l’ampolla pot ser que �nguis un Arnau (de la varietat de raïm syrah) o un Peu de Bosc (de cabernet sauvignon). Durant aquest divendres s’havia de celebrar la inauguració oﬁcial del nou celler però a causa de les restriccions i mesures de la Covid-19 es va haver d’ajornar, de moment sense data prevista a causa de la incertesa. El que si que ja fan són visites pel públic durant el cap de setmana, si bé amb aforament limitat per complir les mesures sanitàries. ■ Redacció ︱EFMR.cat

El Paratge de Poblet restringeix els accessos durant el cap de setmana Davant la massificació de diversos es- ha explicat aquest divendres el govern. persones i la capacitat del medi natural. pais naturals, el Govern limitarà els acLa mesura es pren per evitar aglome- D’aquesta manera, s’ac�varà un dispocessos de vehicles a diversos parcs i racions que posin en risc la salut de les si�u de seguretat, es reforçarà la vigilànparatges naturals, entre ells el Pacia preven�va a les zones de més ratge Natural d’Interès Nacional afluència, s’endegaran accions per de Poblet. iden�ficar i corregir conductes de Després de diversos caps de risc, i s’intensificarà la neteja i la desetmana amb escenes de massisinfecció dels equipaments. ficació de vehicles per exemple al Trullols ha remarcat que aquest barranc de Castellfollit per l’atracany ja no s’està promocionant l’i��u de l’i�nerari micològic, l’òrgan nerari micològic de Castellfollit gestor del Paratge Natural d’Inteon al llarg del recorregut es trorès Nacional de Poblet, ha expliben diversos bolets pintats als arcat a l’EFMR que un cop s’arribi a bres per l’augment de persones l’aforament del 75% de vehique visiten l’indret. ■ cles privats es tancarà, també ho Cues de vehicles per anar a Castellfollit. Pep Morató Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga estrena dos punts de recàrrega ràpida per vehicles elèctrics L’Espluga de Francolí compta des de ﬁnals d'octubre amb dos punts de recàrrega ràpida per vehicles elèctrics. Els equips estan preparats per atendre un total de quatre cotxes i compten amb tres tipologies de connectors diferents per poder-hi endollar qualsevol classe de vehicle. Per fer ús dels punts de recàrrega és necessari accedir a una aplicació online a partir de la qual l’equip es posa en marxa i distribueix el �pus d’energia elegida, segons el connector u�litzat i el temps de recàrrega necessari. El consistori de l’Espluga ha apostat per aquests equips per promoure la compra de vehicles elèctrics a la població. En aquesta mateixa línia, els punts de recàrrega seran d’ús públic i gratuït fins a final d’any. A partir del gener els usuaris hauran de pagar un preu de 20 cèntims el Quilowatt per recarregar els seus vehicles, el que es tradueix de 15 a 25 euros una recàrrega completa amb una durada d’uns 30 minuts. El regidor de Xavier Rosell assegura que és una inversió de futur, ja que actualment no hi ha gaires vehicles amb aquestes característiques a l’Espluga de Francolí però s’espera que aquest punt també el puguin utilitzar aquelles

persones que visitin el municipi, pel qual està col·locat en un punt estratègic com és el pàrquing situat al costat de la plaça del Casal. La inversió ha �ngut un cost de 80.000 euros, del qual el 80% ha estat subvencionat i l’altre 20% s’ha realitzat amb el pressupost de l’ajuntament. ■ Laia Molné︱EFMR.cat

Bosses de brossa i bru�cia a terra en les primeres setmanes del Porta a Porta a l’Espluga L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí denunciats hi consten el llançament bells del Porta a Porta, brossa a l’inha denunciat l’incivisme d’alguns ve- de les bosses de brossa fora dels cu- terior de les papereres municipals, ïns després de trobar-se residus al voltant dels en reiterades ocasicontenidors de vions bosses de brossa fora dre, brossa al voltant dels dels contenidors, llençats contenidors de l’àrea pels camins del municipi i d’emergències i també inclús a l’interior de les pallençada pels carrers, pereres municipals. camins i parcel·les de la Des del consistori s’ha vila . fet una crida a mantenir També s’ha demanat l’orde i fer ús del nou serque aquelles persones vei Porta a Porta que es va que tinguin incidències instaurar el passat 19 d’ocen aquest servei ho potubre i que ja fa dies que den notificar a l’app Civiés vigent. Per això recorwaste o contactant amb den que els actes incívics el Consell Comarcal al tepoder ser sancionats per lèfon 977865600 o al mail l’ordenança municipal de info@sitagradaviureaquiConvivència Ciutadana. recicla.cat. ■ Entre els desperfectes Contenidors del darrere de l'Hostal plens de brossa. Ferran Civit Redacció︱EFMR.cat EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els carrers de l’Espluga acullen el primer concert de la 4a Fira de la cervesa artesana adaptada La 4a Fira de la Cervesa artesana i dels elaboradors locals de l’Espluga es va adaptar en un format d’acció comercial i propostes culturals. El primer va ser un concert i�nerant a càrrec de Dixthree, una formació que transportava als espluguins amb música de Nova Orleans. La formació barcelonina va anar per establiment a establiment col·laborador de la ﬁra per amenitzar el dissabte al ma�. El següent concert havia de ser el divendres dia 16 d’octubre al Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí, però després d’aprovar-se les noves restriccions sanitàries imposades pel Govern de la Generalitat, entre les quals se suspèn qualsevol activitat cultural, el consistori de l’Espluga de

Francolí es va veure obligat a ajornar el tercer i últim concert que s’havia programat dins dels actes de la Fira de la Cervesa 2020. Aquest acte, ja havia pa�t modiﬁcacions amb l’aprovació del toc de queda avançant dues hores el concert amb la intenció que comences a les 8:30 de la tarda i acabés abans de les 10 de la nit. Altres afectacions a l’Espluga de Francolí Són diversos els actes que han quedat suspesos i les instal·lacions tancades al municipi a causa de les noves mesurares aprovades per la Generalitat. És el cas de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, que només oferirà servei de préstec i retorn de llibres, prohibint les consultes presencials. ■ Redacció︱EFMR.cat

S’inicien les obres de reparació de la Font Baixa per les afectacions de la riuada Han començat diverses actuacions al voltant de la Font Baixa. La més destacada és la reposició d’una de les columnes de les 17 fonts que s’havia emportat la riuada. La peça es va dur a restaurar per poder mantenir la pedra original. Actualment ja s’està recol·locant la columna, juntament amb el capitell, també afectat i s’estan repassant totes les juntes de la font per evitar el naixement de vegetació al mur. A la zona s’estan realitzant altres actuacions com la recuperació de la barana del carrer Ametllers i d’un tros de contingut multimèdia a barana situada a l’accés a peu cap al castell. EFMR.cat Aquestes actuacions i la de la font quedaran ﬁnalitzades aquesta setmana. També se sumaran, a curt termini, la col·locació de la barana de la rotonda de l’avinguda Catalunya i una part de la il·luminació de la via. ■

Laia Molné ︱EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

S’inicia la reparació de la bassa d’en Jan afectada per la riuada L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha iniciat les obres de reparació de la bassa d’en Jan, que va quedar malmesa per la riuada del passat mes d’octubre. La primera actuació, que ja s’està duent a terme, consta d’una reparació per tancar la bassa. De moment, ja s’ha començat a construir un mur de contenció a la banda que toca amb l’estació. Per iniciar l’obra s’ha obert una rassa per poder recuperar el mur destruït per la riuada. Després d’aquesta obra es col·locarà un tancat, que ja exis�a anteriorment, per evitar que es puguin �rar objectes a l’interior de la bassa. Aquestes reparacions preveuen arreglar la part superior de la bassa per complet i assegu-

rar la zona que ara es troba desprotegida. S’espera que els treballs es�guin ﬁnalitzats en un màxim de 20 dies. De cara al 2021, l’Ajuntament preveu realitzar més millores a la bassa d’en Jan, fent un buidatge complet per extreure els materials que hagi pogut portar la riuada i netejar tota la bassa. Per fer aquesta actuació és necessària una màquina especialitzada, ja que no hi ha excés directe per realitzar el buidatge. Aquesta operació també es voldrà aprofitar per assegurar el desaigüe que s’havia fet malbé fa anys. Aquesta actuació no es pot realitzar actualment per falta de pressupost. ■ Redacció︱EFMR.cat

La bassa d'en Jan va quedar malmesa a la riuada del passat octubre. EFMR

L’estrena del porta a porta s’ha superat sense gaires incidències El passat 19 d'octubre va tenir lloc la primera nit de de recollida selec�va porta a porta a l’Espluga de Francolí. Juntament amb Vimbodí, són els dos darrers municipis de la Conca de Barberà en fer el canvi de sistema i ara la totalitat de la comarca ja u�litza el sistema de contenidors tancats o bé el porta a porta. Tot plegat, per superar el 60% de recollida selec�va que marquen les direc�ves europees. En el cas de l’Espluga, la posada en marxa es va superar sense gaires incidències en un primer dia en què va ser el torn dels envasos. Ara bé, com ja ha estat recorrent a la resta de poblacions, s’han repetit les imatges de bosses i deixalles dipositades al voltant dels antics contenidors. ■ Redacció︱EFMR.cat EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

“La primavera de 2021 serà determinant per decidir el futur de Drac Ac�u” Un dels negocis que va quedar molt tot Drac Ac�u fa ac�vitats escolars, afectats per la riuada d’ara fa un any unes ac�vitats que durant la primaveva ser l’empresa espluguina, Drac Ac- ra del 2020 no van exis�r. “La prima�u, dedicada als esports d’aventura. Un vera de 2021 serà determinant per veuany després l’empresa familiar es veu obligada a aturar les obres de restauració del seu ediﬁci per falta de recursos, en un any on la Covid-19 no ha ajudat en res. Després de l’aiguat, Drac Ac�u va volgué seguir endavant per la força de la gent i el suport moral i econòmic que la gent els hi va donar. Van començar ubicant una nova seu a l’Avinguda Catalunya i des d’allà poder ges�onar l’empresa, un negoci que s’ha reinventat fent ac�vitats en altres entorns, ja que les an�gues installacions estan per reconstruir. Activitat on s'ensenya la vida de les abelles. Cedida De moment només han tancat les instal·lacions per tornar a la priva- re per on anem, ara mateix és molt di�cil imaginar on serem d’aquí a un any”, desa que ara no tenien. reconeix Laly Puig, responsable de l’emDurant aquest any contingut multimèdia a EFMR.cat han �ngut una nova ri- presa. uada, el coronavirus, i Dues noves ac�vitats per ser consciés que sent una empre- ents del canvi climà�c sa dedicada al turisme Drac Ac�u s’ha volgut aixecar de la rihan notat molt la dava- uada amb una ruta interpreta�va per llada del sector. Sobre- la llera del riu Francolí, explicant des

de la zona 0 els efectes dels aiguats de l’octubre i les seves causes derivades de la situació actual d’emergència climà�ca. La ruta explica la importància de l’aigua i la relació del riu amb l’Espluga al llarg de la seva història i fa diferents reﬂexions vers necessitat d’entendre a la natura i actuar amb criteris de sostenibilitat i en contra del canvi climà�c. També es recorden els fets de la força de l’aigua i les accions solidàries de la gent del poble, amb la Riuada Solidària. Però Drac Ac�u, no només és un espai d’ac�vitats i esports, és també un espai de contacte amb la natura i compta amb un projecte pioner de Divulgació i de Recerca de l’abella (EDRA). Un santuari d’abelles que permet ensenyar la vida d’aquests imprescindibles insectes amb visites guiades i tallers par�cipa�us. Les abelles són un indica�u de la salut del medi que ens envolta i l’ús d’insec�cides amb substàncies com els neonico�noïdes està provocant una mort lenta per intoxicació, es desorienten i no poden tornar a l’arna. ■ Redacció︱EFMR.cat

Suspesa la 26a edició del sopar de les Ovelles Esgarriades a causa de la situació actual Les noves mesures relacionades amb el toc de queda dictades a mitjans d'octubre fan inviable la celebració d’un dels actes més esperats de l’any a l’Espluga de Francolí: El sopar de les Ovelles Esgarriades que aquest any havia de complir la seva 26a edició. La decisió s’ha fet pública en un comunicat en el qual s’ha destacat que a causa de la crisi sanitària generada per la Covid-19 i la incertesa actual és impossible celebrar el proper 14 de novembre un acte que sol aplegar

EL FRANCOLÍ

unes 400 persones al pavelló del Casal de l’Espluga de Francolí. Des de l’organització asseguren que és una decisió complicada però que s’ha pres pel bé de la salut de tots els espluguins i espluguines, ja que al novembre encara és aviat per poder realitzar actes mul�tudinaris, com és el cas d’un sopar en el qual par�cipen tots els joves del municipi. Els actes es reprendran l’any vinent de forma habitual si la situació ho permet. ■ Redacció︱EFMR.cat

OCTUBRE

2020

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Lavanda o espígol (Lavandula augustifolia) He escollit la lavanda (espígol) que fa molt bona olor. Se'n pot fer colònia o ambientadors per la casa. Es poden fer ramets per ornament de la casa. També és medicinal.

Paquita Poblet

Sajolida (Satureja montana) He anat al Torrent, a caminar, i he fotograﬁat algunes plantes aromà�ques. Aquesta és la sajolida. Molta gent la posa als menjars, però nosaltres la u�litzem especialment, junt amb la farigola, per posar les olives en aigua, i així agafen un gustet molt bo. Anna Huguet EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

REPORTATGE

BREU HISTÒRIA DEL MOLÍ DE POCA TEXT: ANTONI CARRERAS I CASANOVAS

Antecedents El molí de Poca està situat a l’extrem de llevant del terme municipal de l’Espluga de Francolí, en concret a la par�da de la Sinoga, just a l’actual línia divisòria amb el terme municipal de Montblanc i tocant a la carretera N-240. L’indret, rodejat de terres fèr�ls aportades pels sediments quaternaris del riu Francolí, ha esdevingut un lloc que ha cridat l’atenció de l’ésser humà des de l’an�gor. Ubicat prop de l’an�ga via romana que unia Tarraco amb Ilerda, les seves terres formaren part d’una extensa vil·la romana que s’aixecà prop del lloc (Plans de Jori) en el segle II aC i que perdurà ﬁns al segle II dC, moment que fou sobtadament destruïda. Des d’aquell moment no es té cap més no�cia de l’indret ﬁns entrada l’edat mitjana.

Cervera donava a Arnau de Guardiolada per a construir un molí. Atès que a l’Edat Mitjana, el senyor tenia la propietat eminent de l’aigua del riu, amb aquesta donació li corresponia per extensió el dret de mòlta, és a dir, que Ramon de Cervera tenia una quarta part de la producció del molí, en fos qui en fos el propietari. Per tal de recollir l’aigua del riu per fer moure les turbines, es construí en aquest segle una resclosa aigües amunt del riu, sota el coll Roig, en un punt més elevat, amb la intenció que una sèquia conduís les aigües cap a la bassa del molí. En un primer moment devia ser una resclosa formada per gleves, fusta i pedres i posteriorment, cap el segle XIII, es construí amb obra de fàbrica de morter de calç i pedres i ha tingut ús fins a l’actualitat per regar les nombroses hortes de la Sinoga. Cal dir que tots els propietaris dels horts tenien l’obligació de dedicar un dia a l’any a escurar la sèquia.

Vil·la romana del molí de Poca (plans de Jori, Montblanc). L’indret formà part del fundus d’una extensa vil·la romana que perdurà des del segle II aC ﬁns al segle II dC. Actualment està soterrada sota la fàbrica de vidre Verallia. Antoni Carreras, 1997

Orígens del molí Les primeres no�cies que tenim de l’origen del molí són de meitats del segle XII, quan l’Espluga començava a ser repoblada de la mà de la casa dels Cervera (Ramon i Ponç de Cervera). L’any 1150, el senyor de l’Espluga Jussana, Ramon de Cervera, feia donació a Arnau de Guardiolada i a la seva esposa Guilla, d’una terra erma, davant “Espluga de Romeguera”, al lloc anomenat la vall d’Amalguer, amb llinars i canemars, bosc i terres, i amb permís per a construir un molí prop del riu. Aquest indret era l’actual molí de Poca. La Romeguera era una extensa par�da de l’Espluga Jussana que arribava ﬁns a Montblanc i la Guàrdia dels Prats (coincidia en part amb les actuals par�des de les Comes i l’Espadella), on estaven ubicades aquestes terres que Ramon de EL FRANCOLÍ

Resclosa. Aquesta resclosa del segle XIII proporcionava aigua a la bassa del molí a través d’una sèquia excavada en la roca viva de jaspi i que travessava tota la partida de la Sinoga. La seva construcció, feta amb argamassa de calç i pedres, ha resistit els embats dels aiguats ﬁns l’actualitat. Antoni Carreras, 1984

El molí durant l’Edat Mitjana La indústria molinera havia esdevingut una font d’ingressos important per la població de l’Espluga en els primers temps, pels vuit molins existents en el decurs del riu de Milans i Francolí. La producció del molí es distribuïa de la següent manera: una part li pertocava al senyor del lloc (per ser el propietari eminent de les aigües), una altra part al propietari del molí (habitualment arran d’un contracte em-

OCTUBRE

2020

REPORTATGE ﬁtèu�c), una altra part al moliner (pel seu treball), una altra part als qui hi tenien drets (“inversors” per compra de drets a beneﬁcis) i una úl�ma part pel pagès que hi portava el blat. Imagineu-vos doncs amb aquest repar�ment la minsa part de farina que restava d’un sac de blat pel pobre pagès. Fins i tot, els salaris dels operaris que hi treballaven (ferrers, picapedrers, fusters…) eren pagats mensualment amb uns quants quilos de formen o de mestall (barreja de diversos cereals) o d’ordi. Al segle XIII, aquest molí, juntament amb un altre que es trobava aigües amunt (molí dels Frares), era conegut amb el nom de Molins de la Comtessa. Sabem que al 1232, el molí de Poca fou venut al monestir de Santes Creus, durant l’abadiat de Bernat Calbó (sant Bernat Calbó). El cenobi nomenà a un majoral, fra Bernat, per administrar aquest molí i un altre que també havien adquirit (el molí dels Frares). Tanmateix, com era costum, romandrien preservats els drets sobre els beneficis que hi tenien altres “inversors” i els propis del senyor de l’Espluga Jussana, que en aquells moments eren una tercera part dels beneficis i el delme de la mòlta (una desena part). D’aquesta manera, el monestir de Santes Creus assolia la propietat dels actuals molins de Poca i dels Frares. Cap al 1269, Santes Creus aconseguí comprar alguns drets més sobre aquests molins a la família d’Amigó Blanxart, concretament a la seva vídua Serena i al seu fill Guillem Amigó, drets que li costaren al cenobi 200 sous. En aquells moments, el moliner era Vidal, cunyat d’Amigó Blanxart, però uns anys després moria i era substituït per Guillem Amigó amb el consentiment del monestir de Santes Creus. Vers el 1272, el monestir venia alguns drets sobre aquest molí i l’altre (molí dels Frares) a Guillem Giner, a canvi d’un cens de quatre mitgeres i una quartera de formen a la mesura de Montblanc, que s’havia de pagar cada any el dia de Santa Maria d’Agost. Guillem Giner explotà els seus drets sobre aquests dos molins durant tretze anys, fins que el 1285 els vengué per 800 sous al seu germà Arnau Giner de Montblanc. Pocs dies després, l’abat Gener de Santes Creus confirmava la venda i puntualitzava que el cens havia pujat i que seria, a més de les quatre mitgeres i quartera de formen, d’una altra quartera de blat. El monestir rebia com a laudemi —dret d’aprovació— 90 sous. Poblet, que ja posseïa diversos molins a la vila, devia veure amb recel l’expansió de Santes Creus a l’Espluga i, vers el 1299, intentà adquirir aquest molí juntament amb l’altre mitjançant una permuta per unes cases a la Guàrdia dels Prats que tenia el monestir de Poblet, així el monestir de Poblet passava a ser propietari d’aquest molí, anomenat aleshores molí d’Amargós o de Montpaó. Amb aquesta adquisició dels dos molins, Poblet

EL FRANCOLÍ

aconseguia un predomini sobre els molins de l’Espluga, amb un nombre no inferior a quatre i desbancava i apartava a Santes Creus en el monopoli dels molins a la vila. Precisament un d’aquests molins encara ens recorda el seu passat monacal: el molí dels Frares. Actualment poca cosa en resta del casal del molí existent a l’Edat Mitjana, llevat dels fonaments i alguns paraments de les dependències estrictament del molí i de la bassa exterior (actualment parcialment soterrada), així com algun signe lapidari que evoca el seu passat monacal.

Làpida del segle XIV. Encastada en una de les parets de l’antiga bassa del molí deixa veure el seu passat cistercenc amb aquests bàculs abacials. El molí pertanyé al monestir de Santes Creus des de 1232 ﬁns el 1299, moment que fou adquirit pel monestir de Poblet. Ramon Rosich

El molí a l’Edat Moderna i Contemporània Hi ha poques referències d’aquest molí a començament de l’Edat Moderna. És possible que els desastres de la guerra civil catalana de 1462-1472 afectessin de ple a aquest molí, com a moltes de les possessions del mones�r de Poblet, i deixessin l’ediﬁci malparat i en un estat ruïnós (una de les línies del front de la guerra passava per aquest indret), de tal manera que vers el 1558 es s’hagueren de dur a terme unes importants obres d’arranjament, mo�u pel qual es va conèixer aquest molí amb el nom de Molí Nou. L’actual nom de Molí de Poca es remunta al segle XVII, quan, l’any 1683, l’abat de Poblet, Vicenç Prada, efectuà un contracte emfitèutic sobre aquest molí a favor de Pere Poca, canonge de la Seu de Lleida i el seu germà Francesc Poca, atès que també ho ratificava el comanador hospitaler de l’Espluga com a antic propietari secular de drets sobre el molí. Així doncs, amb aquesta família, el molí canviaria de nom, encara que també es conegué com el Molí Nou o del Cap del Terme, per

OCTUBRE

2020

REPORTATGE estar situat al límit amb el terme de Montblanc. Sabem que la reconstrucció del molí costà mil cinc-centes lliures, que sufragà el canonge Pere Poca. L’any 1690 moria Francesc Poca i la seva segona dona, Maria Bou, ges�onà les rendes del molí fins al 1706, moment en què el seu fillastre Francesc Poca Aguiló, assolí la majoria d’edat. El producte que obtenia la família Poca del molí era de cinccentes quarteres de blat anuals (equivalent a uns 35.405 litres –quilos— anuals, amb un valor aproximat d’uns 36.900 sous –sou = 0,7301 grams de plata vers el 1720— , és a dir, uns 27 quilos de plata aproximadament anuals, per fer-nos-en una idea) L’any 1730, un any abans de morir, Francesc Poca Aguiló vengué els drets sobre el molí a la comunitat de preveres de la Seu de Tarragona que, al seu torn, els traspassà a l’espluguí Joan Guasch. L’any 1770 n’era moliner Joan Rosselló Iborra, fill del també moliner Josep Rosselló. No resta clar si la família Poca es desvinculà del tot del molí o en conservà alguns drets i si el mones�r de Poblet el conservà com a propietari fins a la desamor�tzació. És possible que tant el mones�r com el comanador hospitaler de l’Espluga conservessin el seu domini directe i els seus drets fins a la desamor�tzació, moment en què potser els comprà la família Poca, esdevenint propietària directa del molí. Sabem que la família de Josep Mar� en foren els moliners des del 1803 fins al 1834. Després, el 1834, n’era moliner Josep Panadès; tres anys més tard, el 1837, el moliner era Antoni Casanoves; el 1839, Josep Roselló; el 1842 ho era Salvador Roselló i el 1845, Macià Murtra. L’úl�m moliner fou Isidre Baltà Calbet, de Blancafort, a finals del segle XIX. L’aiguat de Santa Tecla de 1874, sembla que no degué afectar gaire al molí de Poca, al contrari de com va passar amb el molí dels Frares i el molí de la Vila (situat a la Font Baixa), on van morir sengles moliners i llurs famílies (Pau Rosell i Josep Rosselló, respec�vament). L’any 1892 es modernitzà el molí amb la incorporació de nous aparells per fer moure les turbines, coneguts com a sistema suís Daverio (les turbines eren mogudes per primera vegada amb electricitat). Funcionà com a molí fariner fins a l’any 1900. Les vicissituds del molí al segle XX Hom creu que els descendents de la família Poca possiblement man�ngueren el molí fins a finals del segle XIX, moment en el qual la propietat passà a Albert Carreras i Anglès. Cap al 1902, Albert Carreras i el seu cunyat Manuel Arimany Balcells, hi muntaren una central elèctrica que subministrà llum a Montblanc, l’Espluga i Barberà, solament des de la posta de sol fins a la sor�da. L’any 1910 fou arrendat a August Escudé Barthes que, uns anys després, el 1912, el traspassà a la Companyia SA Energia Elèctrica de Catalunya i, posteriorment, al 1913, a “Riegos y Fuerzas del Ebro”, anomenada la “Canadiense”. EL FRANCOLÍ

Després d’aquest darrer traspàs el molí deixà de funcionar com a central elèctrica i l’arrendà Pau Abelló per moldre-hi barita de les mines que explotava al bosc de Poblet. Pau Abelló contractà com a moliner a Salvador Mar� Anglès, procedent del molí de Sant Josep de l’Albi. L’any 1916 s’havia creat a la comarca la Federació Agrícola

Façana sud del molí (1919-1925). La Federació Agrícola de la Conca de Barberà, transformà l’ediﬁci en una fassina el 1919. Federació Agrícola de la Conca de Barberà, Montblanc, 1927

Interior de la fassina (1919-1925). Rectioﬁcadora. Lloc on és feia la destil·lació fraccionada dels vapors etílics. Federació Agrícola de

la Conca de Barberà, Montblanc, 1927

OCTUBRE

2020

REPORTATGE de la Conca de Barberà (FACB) que, entre 1917 i 1918, comprà el molí a Ramon Carreras Arimany, fill de l’anterior, i el va transformar en fassina (des�l·leria d’alcohol vínic) l’any 1919, per tal d’aprofitar els vins defectuosos i la brisa, subproducte de la vinificació i fins llavors d’escàs valor. El seu cost va ser de 550.000 ptes. finançades a través d’un préstec. La fassina estava formada per una gran sala de des�llació de brisa i tractament per a l’obtenció de tàrtars; d’uns compar�ments subterranis per a la dessecació dels tàrtars; una sala d’aparells rec�ficadors; una altra de turbina, màquina de vapor i electricitat per proporcionar energia a la fassina; una altra de calderes; magatzems generals; plaça de cups exteriors i moll de càrrega. I segurament en aquests moments també es construí la xemeneia. Atesa la vola�litat del producte que es fabricava, l’any 1921 es declarà un incendi que fou sufocat. Tanmateix, uns anys després, l’1 de juliol de 1925, a migdia, un llampec inflamà els èters alcohòlics de la rec�ficadora amb una explosió instantània que provocà un aparatós incendi que ben aviat es propagà als 500 hectolitres d’alcohol emmagatzemats, incendi que destruí la fàbrica i, en conseqüència, l’aturada de la producció. Després l’edifici passà a mans de Francesc Cruixent Rovira de Montblanc, que reconstruí les instal·lacions per tornar a fabricar alcohol, però a causa de la Guerra Civil restà en desús i fou traspassat a Francesc Vila i Joan Bonet. Després de la Guerra i fins gairebé el 1960, la família Cruixent el seguí mantenint com a fàbrica d’alcohol. El 13 de maig de 1963 fou adquirit per la societat FOMIBA,

Vista nord del molí (1979). Joan Tarès, publicada en TARÈS MARTÍ, J., Senyals. Molí de Poca, “El Francolí”, 140, l’Espluga de Francolí, 1996, pàg. 32).

SA (Folch-Minguella-Baldrich), societat de la qual un dels socis era l’espluguí Josep Minguella Roig. Aquesta societat l’habilità com a granja avícola. A principis de la dècada de 1990, l’empresa Ar�grup, SL, de la qual també n’era sòcia la família Minguella, l’arranjà com a cava on s’elabora la marca d’escumós “Simó de Palau”. Vers el 2005, les caves Simó de Palau, SL pertanyien al Grup Somset-98, SL, que també explotà el molí com a EL FRANCOLÍ

Restaurant “Simó de Palau” ﬁns gairebé l’actualitat. El 2020, el Celler Rendé Masdéu ha adquirit la propietat per traslladar el celler que estava situat al costat de la Font Baixa i que la riuada del 9 d’octubre de 2019 s’endugué. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ALTISENT ALTISENT, A., Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, “Anuario de Estudios Medievales”, volum 3, Barcelona, 1963, pàg. 135. CALBET CAMARASA, J.; ROCA ARMENGOL, J., Cròniques Espluguines, “Arrels 8”, l’Espluga de Francolí, 1996, pàgs. 176177, nota 268. El Capbreu de la Comanda de l’Espluga de Francolí del 1558, a cura de Salvador Claramunt i Jordi Bolòs, “Arrels 7”, Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí, l’Espluga de Francolí 1991, pàg. 153. “El Francolí”, primera època, núm. 98, l’Espluga de Francolí 15 de juliol de 1925, pàgs. 4-5. CARRERAS i CASANOVAS, A., Algunes relacions del monestir de Santes Creus amb l’Espluga de Francolí, “El Francolí”, 16 (1984), pàgs. 10-11. - Història de l’Espluga de Francolí. L’edat mitjana, volum III, l’Espluga de Francolí, 2000, pàgs. 160-163. - Història de l’Espluga de Francolí. Antics pobladors, volum II, l’Espluga de Francolí, 2002, pàgs. 314-317. - Història de l’Espluga de Francolí, El medi natural i el medi humà, volum I, l’Espluga de Francolí, 2004, pàgs. 5152. Federación Agrícola de la Conca de Barberá, Montblanc, 1927. FORT i COGUL, E., El senyoriu de Santes Creus, Barcelona, 1972, pàgs. 418-420. PUYOL TORRES, C., Arqueologia industrial arquitectònica, Cambra Oﬁcial de la Propietat Urbana de Reus i Comarques, Reus, 1988, pàg. 38. ROCA i ARMENGOL, J., Història de l’Espluga de Francolí. Segle XIX, vol. V, l’Espluga de Francolí, 2000, pàg. 31. - Història de l’Espluga de Francolí. L’edat moderna, vol. IV, l’Espluga de Francolí, 2002, pàg. 54. - Història de l’Espluga de Francolí, El segle XX, volum VI, l’Espluga de Francolí, 2005, pàgs. 41-42, 48 i 52. SANS TRAVÉ, J.M., Dos intents de compra de l’Espluga per part de Poblet, “Arrels” núm. 1 (1980), L’Espluga de Francolí, pàgs. 70-71. TARÈS MARTÍ, J. Molí de Poca, “El Francolí”, 50, l’Espluga de Francolí, 1988, pàg. 26. - Molí de Poca, “El Francolí”, 140, l’Espluga de Francolí, 1996, pàgs. 32-33. - Els molins de l’Espluga, inèdit. FONS D’ARXIUS Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, Pergamins de l’Espluga, núm. 287. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Llibre de l’Espluga, fol. 73 i següents. ■

OCTUBRE

2020

L A BÍBLIA ENS PARL A Llavor i aliment

La paraula de Déu, llavor i aliment (1Pe. 1, 22-24) Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor fratern sense hipocresia. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net, ja que heu estat engendrats de nou, no d’una llavor corruptible, sinó d’una que és incorruptible: la paraula de Déu viva i eterna. Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau, però la paraula del Senyor dura per sempre. I aquesta paIcona de St Pere. Monestir de raula és l’evangeli que us ha Santa Caterina (Sinaí, Egipte) estat anunciat.

Hi ha dues hipòtesis sobre l’autoria de la I carta de Sant Pere. La primera seria que Pere l’hauria dictat a Silvà abans de l’any 64, any del martiri de l’apòstol a Roma. L’altra hipòtesi proposa com a autor de la carta algun membre d’un grup de cristians de Roma proper a Pere, integrat entre d’altres per Marc i Silvà entre els anys 70 i 80. Aquest grup provindria del judaisme amb molts coneixements sobre la història jueva i l’Antic Testament. La carta estava adreçada a diverses comunitats de classes populars i, evidentment, a nosaltres. La Bona Nova = Evangeli se’ns ha anunciat perquè siguem conscients de tots els moments que vivim per no deixar-nos esclavitzar per res material ni per ningú i visquem en el temps oberts al Déu de Jesucrist. ■ Manel Morgades

L'ACTUALITAT E

ANC CONCA DE BARBERÀ

L'ANC crema imatges de Felip VI com a rebuig de la visita a Barcelona El passat 8 d'octubre el monarca espanyol visitava, altre cop, la capital catalana per assistir al Barcelona New Economy Week. Les mostres de rebuig es van fer avinents a tot Catalunya fent cremes de fotos del monarca espanyol. A l'Espluga, sense fer convocatòria pública per tal d'evitar la propagació de la Covid, l'ANC Conca va reunir, davant de l'Ajuntament, una vintena de persones on van mostrar un cartell reivindicatiu en el que es llegia "Catalunya no té rei", seguidament es va procedir a la crema de les imatges del Borbó. ■ EL FRANCOLÍ

Crema d'imatges del monarca espanyol davant de l'Ajuntament. EB

OCTUBRE

2020

L'ACTUALITAT E

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

L'ac�vitat d'atle�sme infan�l que va començar a principis d'octubre segueix de manera virtual A principis d'octubre va començar l'ac�vitat d'atle�sme infan�l que desenvolupa el Club Atlè�c espluguí. L'ac�vitat va començar al pavelló espor�u de l’Espluga, seguint totes les mesures de protecció individual i de desinfecció dels materials i espais que s’u�litzaven. Davant la situació de pandèmia del Covid19 el Club va voler �rar endavant l’ac�vitat tot seguint els protocols especíﬁcs per al desenvolupament de les ac�vitats espor�ves. Catorze nens i nenes es van apuntar per entrenar l’agilitat, la resistència i la psicomotricitat, a través de les tècniques d’atle�sme i també a través de jocs coopera�us. El Marc Morató és el responsable de portar el grup i d’entrenar els infants par�cipants. Degut, però, a les noves restriccions en les que queden prohibides totes les activitats extraescolars, des

del club es va prendre la determinació de seguir les classes de manera virtual, l'entrenador ha adaptat les sessions esportives per tal que els joves atletes les puguin seguir a través de la pantalla. ■

Els alumnes d'atletisme al Pavelló Municipal. Gemma Roselló

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA

Un any de la Riuada: els pins dels Pessebres Vivents La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya ha repar�t tants pins com pessebres federats als membres del Pessebre de l'Espluga perquè els plan�n en record de l'aiguat del 22 d'octubre de fa un any La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i l'Associació del Pessebre Vivent de l'Espluga han repar�t aquest divendres 48 pins pinyoners i avets -un en representació de cada Pessebre Vivent català federat- entregats el 8 de març, just abans de la pandèmia, a l'assemblea general de la Federació a Peralada, en solidaritat amb els afectats i en homenatge al voluntariat i al poble de l'Espluga per la Riuada del Francolí del 22 d'octubre de 2019. La representant del Pessebre de l’Espluga a la Federació de Pessebres Vivents i tresorera de la mateixa, Núria Giné, va rebre personalment els arbrets. Durant aquests mesos diverses famílies voluntàries han �ngut cura dels arbrets. Finalment, just un any després de la Riuada, EL FRANCOLÍ

els pins s'han pogut repar�r -de forma esglaonada i amb totes les mesures de seguretat- entre els associats espluguins perquè els plan�n en diferents punts de l'Espluga -en terrenys par�culars i llunyans al riu- com a memorial dels fets, acompanyats d'una targeta commemora�va de record amb el nom d'un dels Pessebres Vivents catalans. El lliurament s'ha fet al carrer Abadia, a l'exterior de l'escena del Pessebre Vivent on es representen els oficis del boter i el ferrer. L'úl�ma edició del Pessebre Vivent, en què es complien 10 anys de la recuperació, va representar-se just després de la Riuada i va des�nar part dels beneficis als damnificats. Els pins plantats serviran també de record de l'inici simbòlic d'una temporada sense pràc�cament representacions de Pessebres Vivents a tot el territori català a causa de la pandèmia de la Covid, tampoc a l'Espluga, on es representa de forma biennal i no es correspondria amb l'any en curs. ■

OCTUBRE

2020

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca se suma a la celebració del dia Internacional de les Biblioteques amb un mural par�cipa�u i ofereix �tols de la secció infan�l La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, s'ha sumat a la commemoració d’aquesta data per reforçar l’ús de la biblioteca com a element dinamitzador i de foment de la lectura. Un dels objec�us és aconseguir que els infants adquireixin nous coneixements a través de la lectura i sobretot que en gaudeixin. Per això també oferirà totes les persones par�cipants del mural, escollir un llibre infan�l per endur-se a casa. El 24 d’octubre se va celebrar el Dia Internacional de les Biblioteques. Des de l’any 1997 es commemora aquesta data en record de la destrucció de la biblioteca de Sarajevo durant el conﬂicte dels Balcans. La imatge que va quedar gravada va ser la del músic Vedran Smailovi, tocant el seu violoncel entre les runes de l’ediﬁci, que també havia estat la Casa de Govern en el segle XIX. L’objec�u de la jornada és recordar la necessitat d’impulsar les biblioteques com a resguard de la cultura dels pobles, dels seus escrits i creences, de fer visible el seu paper a la societat actual com a lloc de trobada amb la cultura i el coneixement i com a instrument de millora de la societat. ■

La Biblioteca adapta els seus serveis a les noves restriccions oferint només servei de préstec i retorn de llibres Les noves restriccions derivades de la Covid-19, aturen durant quinze dies, les ac�vitats i servei de consulta presencial a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola. Davant les noves restriccions derivades de l’evolució nega�va de la Covid-19, durant els pròxims dies, la Biblioteca redueix els serveis, oferint només els serveis de préstec. 1. Quins serveis presencials al públic es podran efectuar la Biblioteca? - Servei de préstec i retorn de llibres, amb els protocols determinats i preferentment amb cita prèvia (telèfon, correu electrònic o plataforma web). - Informació bibliogràﬁca, preferentment, mitjançant telèfon, correu electrònic o plataforma web. En el cas que es requereixi l’accés a la biblioteca per a aquest servei, també es farà preferentment mitjançant cita prèvia. - Préstec interbibliotecari. 2. Es podrà accedir a la Biblioteca? No es podrà accedir a dins de la biblioteca ni tocar cap llibre ni document. La bibliotecària proporcionarà els documents sol·licitats a la porta d’entrada i seguint les mesures de prevenció. L’entrada a l’equipament es realitzarà per l’accés habitual, la sor�da es farà a través de les an�gues escales, evitant així la coincidència d’usuaris en un espai reduït com és l’escala. Els WC públics romandran tancats. S’ajornen les ac�vitats culturals i clubs de lectura (que aquest any havien començat amb èxit de par�cipació), no estarà permès la consulta presencial, l’estudi en sala, l’ús d’ordinadors o fotocòpies. 3. Quin horari �ndrà la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola? Els ma�ns d’10.30 h a la 13 h del migdia i de les 16 h a les 20 h de la tarda. Dimecres a la tarda tancat. 4. Com i quins serveis oferirà la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola? EL FRANCOLÍ

4.1 Sistema de préstec i retorn. Com es farà? Presencialment, o a través del telèfon 977 871 432 o 690 675 550, per el correu electrònic biblioteca@esplugadefrancoli.cat o a través d’una plataforma web Argus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És imprescindible per a fer la reserva dels llibres disposar del número del carnet de biblioteca o el nom i els dos cognoms. 4.2 Bossa de llibre infan�ls preparades per edats infan�ls. La Biblioteca posarà a disposició bosses amb una selecció llibres infan�ls, preparades segons les edats sol·licitants. 4.3 Es podran consultar diaris o revistes? Es podrà agafar en préstec les revistes i en el retorn passaran la quarantena. No es podran consultar diaris de manera presencial. 5. Serveis adaptats a les persones usuàries La Biblioteca posarà a disposició bosses amb una selecció llibres infan�ls, preparades segons les edats sol·licitants per afavorir així el foment de la lectura a casa i dotar de recursos a les famílies. El retorn dels llibres infan�ls es recomanarà fer-lo amb les mateixes bosses. Els clubs de lectura seguiran la seva ac�vitat des de casa, facilitant els llibres a les persones par�cipants. 6. Quines mesures de prevenció caldrà seguir a l’hora de retornar els préstecs? Per al retorn de documents els usuaris els deixaran directament en caixes o contenidors especialment des�nats per aquest ús. Un cop es�guin plens es tancaran i precintaran i es deixaran 48 hores en quarantena. El Camp de Tarragona intentarà reobrir les portes de les seves biblioteques de manera conjunta i consensuada amb les treballadores i treballadors i Ajuntaments, tan aviat com es pugui, quan l’evolució de la pandèmia millori. ■

OCTUBRE

2020

C A S A L TRATEA TEATRE DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Ajornat 'sine die' el IV Congrés de Pastorets, previst pel proper març El març passat ja es va haver de suspendre per l'inici del conﬁnament per la pandèmia de la COVID-19, just aquell cap de setmana La Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l'Espluga de Francolí han acordat ajornar 'sine die' la celebració del IV Congrés de Pastorets de Catalunya que s'havia de celebrar a l'Espluga el 12, 13 i 14 de març de 2020, i que es va ajornar per la pandèmia al 19, 20 i 21 de març de 2021.

Presentació del IV Congrés de Pastorets. Cedida

L'assemblea de la Federació va aprovar-ho aquest dijous després de valorar-ho entre les en�tats impulsores. L'evolució de la pandèmia i el dubte constant de restriccions –com la recent prohibició de celebració de festes i congressos- fa improbable i insegur que es pugui celebrar amb normalitat aquest esdeveniment, que buscava una alta par�cipació. Es programarà una nova data més endavant, quan s'estabilitzi

EL FRANCOLÍ

la situació, amb la vista posada, ara per ara, al 2022. El programa d'actes previst per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l'Espluga inclou nombrosos tallers forma�us, ponències, actes culturals i descobertes del territori. Feia 10 anys, des del 2009, que no es convocava. El 2019 la candidatura de l'Espluga va guanyar la convocatòria per davant de les de Navarcles, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Un any sense Pastorets L'Espluga representa Pastorets almenys des de 1887 amb diferents etapes històriques. Les últimes, del 1939 al 1962, i l'actual des de 1976. La pandèPastorets 2018. EB mia ha portat també -per primer cop en l'actual etapa- a la suspensió de les representacions biennals dels Pastorets de l'Espluga de Francolí previstes pel proper Nadal. Ara fa unes setmanes el grup Tratea Teatre del Casal i en acord amb l'Ajuntament de l'Espluga, comunicava la decisió "per responsabilitat, en un moment de plena incertesa i en què els protocols per la preservació de l'ac�vitat cultural durant la pandèmia –només per a grups estables i reduïts i amb limitacions d'aforament- no són compa�bles amb l'ac�vitat habitual del teatre popular, mul�tudinària i oberta". Inicialment, Tratea Teatre del Casal de l'Espluga havia plantejat una edició adaptada de la representació tradicional, seguint els criteris marcats per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Això suposava però, preparar una versió nova i reduïda de l'espectacle nadalenc, amb un esforç extra que podria ser en va davant l'evolució de la pandèmia. Aquest any a més, s'havia començat a treballar en un canvi generacional i total de tots els personatges, sota la nova direcció ar�s�ca d'Ester Majós. ■

OCTUBRE

2020

C A S A L

Gairebé totes les seccions del Casal queden afectades per les noves restriccions de la pandèmia Revista El Francolí La revista El Francolí va ser la secció del Casal que es va veure menys afectada durant el conﬁnament. L'única alteració que va pa�r, va ser que el mes de març i abril es va oferir a tothom gratuïtament en format digital. No es preveu que la pandèmia afec� l'edició d'El Francolí. Tratea Teatre El grup de teatre del Casal s'ha vist obligat a suspendre tots els assajos de l'obra "d'oca a oca"al no poder-se

Per tal de minimitzar riscos, aquest any, les ac�vitats del Casal han començat el mes d'octubre, menys les seccions que entren dins d'alguna compe�ció com hoquei i pa�natge que van començar a principis de setembre. En un principi les aules es van marcar segons la norma�va del procicat, no admetent més alumnes dels permesos i desdoblant les classes si així ho perme�en els horaris. La nova norma�va que va entrar en vigor a ﬁnals d'octubre va fer que es tanquessin gairebé totes les seccions, quedant així anul.lades les ac�vitats de pilates, gimnàs�ca per adults, ioga, patchwork, teatre, hoquei i pa�natge. La Formació Permanent encara no havia començat amb la seva dinàmica habitual i de moment no es planteja co-

Casal s'han començat a impar�r virtualment amb els professors/es Jèssica Estadella, Carmen Fernández i Adrián Hernández. També han seguit aquesta opció les seccions de toniﬁcació, zumba i gimnàs�ca hipopressiva on l'Erika Soriano n'és la monitora. 44 Certamen Literari del Casal Aques mes de novembre surt els programa del 44 Certamen Literari, de moment no s'ha posat la data ni el lloc de l'entrega de premis perquè l'organització opta, de moment, per tornar-ho

Captura de pantalla de les classes de ballet.

Carmen Fernández professora de ﬂamenc impartint una classe virtual. Jèssica Estadella

mençar ﬁns passada la Setmana Santa. Totes les disciplines de dansa que es desenvolupen a l'Escola de Dansa del

a fer virtualment. A ﬁnals de març d'aquest 2020 l'organització del Certamen Literari es va veure obligada a suspendre, per primer cop a la història, els Premis infan�ls Ferrovell i Maria Àngels Ollé, per culpa de la pandèmia. Després de l'experiència de la passada edició s'espera que aquest any el certamen transcorri amb tota la normalitat possible. Concurs de Rapsodes L'edició del Concurs de Rapsodes d'aquest 2020 no es va poder celebrar per causa de la crisi de la Covid-19, però aquest any l'organització es planteja reprendre el concurs en un format totalment virtual.

EL FRANCOLÍ

trobar més de 6 persones. El grup tenia un "bolo" previst abans de Nadal. "Els Pastorets de l'Espluga" van anunciar que suspenien les dues representacions d'aquest Nadal. Concurs de Dibuix de la Fira Al tenir una realitat tan canviant, no se sap encara quin format �ndrà la Fira de l'Espluga i, per tant, el concurs que se'n desprèn. Per això ﬁns que no estem més a prop de la data en qües�ó no es podrà valorar el format en què es farà. Club de pàdel Tot i ser un esport que es prac�ca a l'aire lliure, el club de pàdel també s'ha vist obligat a tancar les portes, tant les classes com els par�ts. ■ OCTUBRE

2020

0 0 1 BIOGRAFIES ESPLUGUINES Des de l’any 2011 he anat publicant de forma con�nuada a la nostra revista les biografies d’espluguins i d’espluguines que al llarg de la seva vida (o si més no en determinades etapes o moments) s’havien significat dins l’Espluga o fora vila. Alguns o algunes tenen un carrer dedicat, d’altres una làpida commemora�va, n’hi ha que són recordats sovint o bé només de tant en tant, però la gran majoria havien estat oblidats pel pas dels anys. Precisament és feina d’historiadors mantenir viva o recuperar la memòria que ens ha configurat com a poble. L’objec�u que m’havia marcat ara fa deu anys era d’es01 Josep Roig Iborra (299) 02 Ramon Llobet Miquel (300) 03 Maria Farré Gual (301) 04 Josep Maria Sans Ferran (303) 05 Manuel Llenas Fernàndez (304) 06 Joan Civit Alsó (305) 07 Antònia Capdevila Ricart (306) 08 Ramon Monroig Valls (307) 09 Domènec Murtra Francisca (308) 10 Jeroni Farré Gamell (309) 11 Josep Roig Rosell (310) 12 Magí Ferrant Roig (311) 13 Maria Torres Francesch (312) 14 Joan Farré Gual (313) 15 Ramon Dalmau i Prats (314) 16 Lluís Saragossa Pallarès (315) 17 Josep Maria Serret Bou (316) 18 Pere Poca (317) 19 Francesc Borràs Altarriba (318) 20 Josep Minguella Roig (319) 21 Josep Farré Gual (320) 22 Ricard Boquer Martori (322) 23 Salvador Arimany Minguella (323) 24 Maria Mar� Francès (324) 25 Trinitat Revoltó Cervelló (325) 26 Francisca Pons Sardà (326) 27,28 Josepa Antònia Miquel Franquès i Josep Miquel Vidal (327) 29 Ramon Carreras Arimany (328) 30 Joan de Bur (329) 31 Artur Carulla Ambrós (330) 32 Casimir Torrens Potau (331) 33 Josep Poca Gras (332)

EL FRANCOLÍ

criure 100 biografies. Semblava di�cil, però la història de la nostra es�mada vila em segueix sorprenent. En aquest cas he descobert i compar�t fets que, tot i ser singulars, s’entrellacen profundament amb la història del nostre país, més llunyana o més propera en el temps. En aquest recorregut ha estat dificultós trobar referències biogràfiques que posessin més en valor el paper de les dones espluguines. Tanmateix he maldat per aconseguir-ho. Tot seguit relaciono les cent biografies espluguines publicades en noranta-quatre ar�cles, amb indicació entre parèntesis del número de la revista on apareixen.

34 Joan Calbet Fonoll (333) 35 Josep Callau Saumell (334) 36 Joseﬁna Ruﬁé Casanovas (335) 37 Trinitat Boquer Gibert (336) 38 Lluís Miquel Rovira (337) 39 Josep Maria Rendé Sabaté (338) 40 Josep Guasch Arbós (339) 41 Joan Cuscullana Aravig (341) 42 Abdon Civit Franquès (342) 43 Josep Guasch Piñol (343) 44 Joan Fort Rius (344) 45 Antoni Torrens Gili (345) 46 Josep Torres Rosell (346) 47 Joan Olius (347) 48 Antoni Dalmau Calderó (348) 49 Joan Callau Vives (349) 50 Mercè Serret Sanromà (350) 51 Josep Maria Morgades Rosell (351) 52 Jaume Torres Balcells (352) 53,54,55 Assumpció Muntañola, Àngels Soques i Dolors Saumell (353) 56 Manuel Bonet Estradé (354) 57 Antoni Ratera (356) 58 Francesc Roselló Roig (357) 59 Pau Panadès Llauradó (358) 60 Ramon Dalmau Rull (359) 61 Rafael Miró Cornet (360) 62 Salvador Tarrats Andreu (361) 63 Josep Rendé Micó (362) 64 Francesc de l’Esperit Sant Creus (363) 65 Jordi M. Bou Simó (365) 66 Miquel Vendrell Fonoll (366)

67 Josep M. Boquer Martori (367) 68 Joaquim Borràs Porta (369) 69 Abdon Saragossa Pallarès (370) 70 Manuel Vericat Bel (371) 71 Concepció Bernat i Carreras (372) 72 Filomena Palau Timoneda (373) 73 Montserrat Roig Güell (374) 74 Ferrer Malet (375) 75 Casimir Rendé Ventosa (376) 76 Pere Montañola Llorach (377) 77 Maria Murtra Tost (378) 78 Ramon Palau Serret (379) 79 Joan Amigó Moles (380) 80 Pau Tarés Franquet (381) 81 Josep Bou Anquisi (382) 82 Josep Calbet Dalmau (383) 83 Jaume Tost Sales (384) 84 Pau Trullols Farrant (385) 85 Ramon Vericat Bonet (386) 86 Agus� Roig Domingo (387) 87 Ramon Mar� Mar� (388) 88 Josep Vidal Garrell (389) 89 Joan Civit Rosell (390) 90 Antoni Carreras Poca (391) 91 Frederic Torruella Damiani (392) 92 Joan Vidal Sales (393) 93 Frederic Suau Tarruell (394) 94,95,96,97 Carme Cabeza, Mercè i Dolors Boqué i Nativitat Rendé (395) 98 Ramon Cots Callau (396) 99 Jaume Fort Inglès (398) 100 Maria Trullols Fort (400)

OCTUBRE

2020

0 0 1 BIOGRAFIES ESPLUGUINES

El mestre Josep Roig Iborra, el primer biograﬁat de la sèrie, amb els seus alumnes del curs 1895-1896 davant l’Església Nova. Fa 125 anys! Arxiu

Pertoca seguir aprofundint en el coneixement de la nos- segon centenar amb la biografia de l’únic espluguí protra història amb la sèrie “Biografies espluguines”, que tagonista d’un reportatge a la revista “¡Hola!”. ■ iniciarà en el proper número de la revista el camí cap al Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

RIUADES FRANCOLINES Havent �ngut l’oportunitat d’accés a la valuosa Història de l’Espluga amb la que un grup de dis�ngits convilatants ens han regalat, tornem a aquest tema pendent, no amb l’esperit d’una controvèrsia sinó amb la idea de mirar de contribuir a la indagació i comentar sobre les repe�des riuades a casa nostra. I així potser promoure un enteniment millor dels factors que durant segles semblaria que deuen haver anat impactant en el transport de les aigües ﬂuvials a l’entorn del nucli urbà, par�cularment en moments àlgids de la història local. Els esdeveniments meteorològics més o menys localitzats -el temps que ens fa a casa nostra- són manifestacions del clima, un fenomen d’aspecte més extens ﬁns i tot realment global de la totalitat del nostre planeta. Figura�vament es diu de si pel vol d’una papallona a l'altre extrem de la Terra es pot iniciar una sèrie d’incidents encadenats resultant en una tempesta damunt nostre. Encara que s’ha dit que amb el temps no hi podem fer res, resulta que l’ac�vitat humana global -en la que cadascú EL FRANCOLÍ

de nosaltres hi par�cipa- par�cularment la dels úl�ms segles industrialitzats està canviant el clima via l’efecte hivernacle: l’acumulació d’òxid de carboni produïda per les combus�ons (carbó, petroli, gas. etc.) forma una manta cada cop més densa d’aquest gas i d’altres que embolica el planeta i no deixa espargir el calor que ens arriba del sol. El resultat és l'escalfament de la Terra. La pujada de la mitjana de la temperatura global causa el desglaç als dos pols i glaceres de la terra; l’augment d’aigua que es produeix eleva el nivell general dels mars i oceans. A la temperatura més alta hi ha més evaporació que posa més aigua en circulació al cicle mar, núvols, pluja, rius, mar... El canvi del clima global, ara de mitjana més calent, determina pautes noves usualment més extremes del temps meteorològic que fa cada dia localment segons la geograﬁa �sica de cada regió del món. Ja fa molts anys que sobre aquests temes es recomana pensar en sen�t global i actuar en sen�t local. Personament podem inﬂuir poc en el clima global/me-

teorologia/temps i ben indirectament però podem inﬂuir molt més marcadament en la situació local per millorar o empitjorar les conseqüències de la meteorologia -del temps que ens fa- a casa nostra. Anant a l’escola ens explicaven com les muntanyes són erosionades per les aigües de les pluges, les pedregades o les nevades, i els torrents i rius que en resulten transporten l’escombrada riu avall. L’escurada és més intensa als colzes naturals o afegits del traçat de la llera dels rius. Quan el corrent ralenteix cap a les planes, els rius depositen la seva carga arreu de la llera però més als indrets de recolzades rela�vament arraconades i ﬁnalment acaben depositant-la a la seva desembocadura al mar. Així es van acumulant capes de sediments una damunt de l’altra als indrets de la llera dels rius ja sigui con�nuadament o a les glopades que van associades amb les riuades. El delta de l’Ebre és un exemple d’aquest fenomen natural. Als rius on la desembocadura és en forma d’estuari l’acumulació de mateOCTUBRE

2020

rial no és visible però al fons hi és igualment. El fenomen aplica igualment als rius i corrents subterranis com per exemple a la Cova de la Font Major. Fa uns mesos mencionava aquest procés de sedimentació sobre el llit del nostre riu als terrenys entre la Font Major i la Font Baixa (El Francolí, febrer 2020, pàgs. 6 i 7). Aleshores implicava el conjunt del pont i del terraplè que representa ser el Camí Clos com a facilitadors de l’amàs d’aquella sedimentació. Proposem afegir a aquella asserció necessàriament hipotè�ca alguns comentaris que esperem seran més ensenyats i concrets. Poblet i els senyors de l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana foren els primers propietaris de les aigües i molins a l'entorn del poble. Cap a l'any 1350 l’arquebisbe de Tarragona donà el permís per la construcció d’un pont al lloc conegut com les Roques, ben prominents segons el nom d’aleshores i més aviat poc indica�u per la majoria dels espluguins d’avui dia que parlem del pont de la Font Baixa, mentre que les Roques han estat mig enterrades sota les capes de sediments des de prou temps ençà. El permís es veu que n'autoritzà també la construcció d'un altre, al lloc conegut des de fa temps, com pont de la Palanca que deixarem fora de consideració aquí. Aquell primer pont a les Roques (Font Baixa), encara que de talla medieval, con�nuava amb l'accés -un camí Clos primerenc- cap a la carretera general i el camí de Blancafort. El conjunt del pont amb l’inici del camí Clos representaria una clara interferència travessera a la llera del riu des de fa uns 650 anys. No ja a la ribera del riu confluent amb el seu corrent com per exemple feren els molins sinó a través, traspassant la llera i la direcció natural del corrent del riu Francolí. Però la primera intromissió a la llera del riu en aquell indret -i a altres indrets que no venen tan al cas concret d'aquest ar�cle- ja s’havia establert quasi 200 anys més aviat amb l'anomenat Molí de la Vila que, modificat i ampliat, hem viscut com a molí de la barita fins fa uns anys. Úl�mament el seu indret és part de la carretera de circumval·lació. Des del principi, amb el molí hi havia, a més, la seva bassa. La bassa la poguérem viure fins fa uns quants anys quan, suposadament com sempre, encara arribaEL FRANCOLÍ

va a la proximitat del final del carrer dels Ametllers. Molí i bassa representarien l’inici de l’establiment d’un colze i desviació del curs original del riu molt més evident un cop ja desenvolupat del tot com apareix a la fotografia aèria de l’Ins�tut Cartogràfic del 1987 (6,pàg. 7 de El Francolí, gener 2020,). A aquesta foto s’aprecia com aquest colze està enfrontat amb el corrent del riu a aquell indret. Durant segles la bassa del molí de la Vila deuria ser majorment l’aigua a la que es referiria el nom del carrer

Molí de la Vila, aspecte de la bassa el 1924. Hisòria de l'Espluga

de l’Aigua, avui carrer de la Font potser el canvi de nom de quan es bas� la font monument de les disset canelles a meitat del segle XIX, d'una font que hauria exis�t allí de segles anteriors. Arribant des de més amunt de la Font Major el curs que les aigües (riu Sec i riu Milans) han de seguir és una mena de zig-zag com el de les boles als jocs d'una màquina de pinball. Primer s'enfronten directament al colze/gir forçat del traçat on són el dos molins (el de les Grassetes i el d'en Jan) a la ribera esquerra sempre més exposat directament a l'embat destruc�u del corrent en una riuada mentre que a la ribera dreta, la font Major és a la concavitat del colze i no tan afectada directament, sinó més aviat de gairell. A aquest nivell el colze on hi ha els molins és escurat pel corrent d'una riuada mentre la ribera oposada (Font Major) no acumula gaire o gens sediment perquè allí no hi ha el xoc directe del corrent i a més,

un altre factor de la seva dinàmica, el curs avall està obert. El corrent rebota dels molins de la ribera esquerra a la Font Major riu avall cap a la ribera oposada fins enfrontar directament un cop més al colze, allí a la ribera dreta cap al nivell del pont de la Font Baixa. Aquest lloc té la tendència a ser escombrat seriosament: per Santa Tecla el 1874, la riuada s'emportà el pont i el molí de la Vila amb els seus habitants. Del 1994 l'Antoni Carreras n'inclou la foto 78 (8) que exposa construccions entre la Font Major i la Font Baixa que havien estat sepultades i ho deuen tornar a estar encara avui tot i després de l’arrabassada de l’octubre del 2019. I l’indret és superat repe�dament quan el corrent s'enfila carrer de la Font amunt. A nivell de la Font Baixa, la ribera esquerra a l’altre costat de riu, que és a la concavitat i no al pic del colze/gir, l’efecte arrasador és, per comparació, més moderat i en canvi s'hi acumularien més les capes de sedimentació per l'impediment al corrent de la riuada representat per la considerable barrera que resulta ser el camí Clos des del pont costa amunt cap a la carretera general. L’estructura lleugera i rela�vament superficial que representava ser el cemen�ri vell fou escombrada repe�dament sobretot a la riuada de Santa Tecla quan també s'emportà el pont, aquesta estructura és sempre la part més fràgil de l’impediment travesser compost en línia pel pont i el terraplè sobre el que ha estat bas�t el camí. ■ Bibliografia

Anton Martí

El Francolí, octubre 2019. Reportatge: La Riuada a l’Espluga en imatges (insert) El Francolí, novembre 2019. Bús�a. El Francolí, novembre 2019. Catàstrofe i oportunitat. El Francolí, desembre 2019. Bús�a. La culpa també és nostra. El Francolí, desembre 2019. Reportatge: Aiguats. El Francolí, gener 2020. Bús�a. Aclariments El Francolí, febrer 2020. Bús�a. Més aclariments?. Què fer? Història de L’Espluga de Francolí. Vol. III, L’Edat Mitjana. Història de L’Espluga de Francolí. Vol. IV, L’Edat Moderna. Història de L’Espluga de Francolí. Vol. V, El segle XIX. Història de L’Espluga de Francolí, Vol. VI, El segle XX. OCTUBRE

2020

TA S T E M L A C O N C A

El jurat de 'La guia de vins de Catalunya 2021' corona un DO Conca de Barberà D’entre els quatre vins, elegits els millors de Catalunya, hi ha el Brisat del Coster 2019 del Celler Mas Foraster, després de tastar a cegues 1.349 referències. La guia de vins de Catalunya 2021, que s'ha publicat aquest octubre i està disponible tant en format paper com digital, ha entregat els premis als millors vins d'una manera diferent a causa de la pandèmia del coronavirus. No hi ha hagut un gran acte amb tot el sector del vi. I també ha sorprès l'empat de quatre guanyadors en el resultat ﬁnal dels millors vins. Entre els guanyadors dels millors vins de Catalunya de l'edició 2021 de la Guia destaca el Brisat del Coster 2019 (Josep Foraster, de la DO Conca de Barberà). Pesseroles brisat 2017 (Mas Mar�net, de la DOQ Priorat), Senyora Carmen 2018 (Vins del Tros, DO Terra Alta) i Torelló225 2012 (Torelló Corpinnat). Premi a les varietats autòctones També cal destacar els premis que atorga la Guia a millors vins monovarietals de varietats autòctones i de cupatges tradicionals. En aquest cas ha estat per Carles Andreu Trepat 2018, Celler Carles Andreu, DO Conca de Barberà (Premi de La Guia 2021 al Millor Trepat Negre). Aquest cop els autors de la Guia, Sílvia Naranjo i Jordi Alcover, s'han presentat amb cotxe als cellers per anunciar-los que han estat premiats pels seus vins. Una manera original per alegrar el dia a dia del celler, que no sabien el motiu de la visita i no esperaven rebre el guardó. Un reconeixement que té mèrit perquè el jurat compost pels autors de la guia i Segi Sevé, Romina Ribera i Carles Xuriguera han tastat a cegues 1349 referències de 238 cellers. ■

Josep Foraster brisat del coster Elaboració: Verema només del raïm més madur en caixes de 20 kg. Fermenta amb llevats endògens en acer inoxidable. Maceració pel·licular durant 21 dies. Sense sulfits afegits i sense filtrar. Concepte: Vi natural i "brisat". És un vi que ens transporta a una manera an�ga d'elaboració mostrant gran caràcter i complexitat. No està filtrat perquè no perdi cap de les seves propietats i es man�ngui protegit tot i no portar sulfurós afegit. Varietats: 100% Macabeu. ECOLÒGIC Vi�cultura . Cul�u ecològic cer�ficat per CCPAE. OPERADOR 005370 E Tipus de sòl: Sòls calcaris amb molt còdol i pissarra. Situat en els vessants assolellats de les Muntanyes de Prades. Clima: Con�nental - mediterrani. Edat de les vinyes: Més de 45 anys. Al�tud: 450 m. sobre el nivell del mar. Producció (kg / ha.): Només s'u�litzen 2000 kg de raïm més madur de Macabeu; la vinya es verema pel Blanc Selecció el dia següent. Fitxa de tast Color: Blanc or amb notes ataronjades. (No filtrat) Aroma: Fruita blanca, cítrics, sotabosc humit. Tast: Entrada suau per després mostrar gran amplitud; tànnic i elèctric. Temperatura: Consumir a 10 - 12ºC. Maridatge: Formatge de pasta tova, arrossos, verdures i carns vermelles. EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

ESPAI SOMMELIER Vins naturals, biodinàmics i ecològics Cada cop és més habitual trobar al mercat vins amb l’e�queta de naturals, ecològics o biodinàmics. Però, sabem en què es diferencien? Quines són les caracterís�ques de cada un d’ells? D’entrada, és necessari aclarir que la principal diferència s’estableix en el moment de treballar la vinya i la posterior elaboració del vi. El raïm es pot conrear de moltes formes, igual que existeixen diferents maneres d’elaborar un vi. I és aquí on trobem la principal dis�nció entre vins naturals, ecològics i biodinàmics. Vins naturals Els vins naturals busquen, per sobre de tot, minimitzar la intervenció en el procés d’elaboració. Així, en la fermentació alcohòlica no s’afegeixen llevats comercials. Tampoc s’afegeixen sulfurosos per a la conservació del vi, si no que l’únic sulfurós és el que es produeix de forma natural durant la fermentació alcohòlica, i la fermentació malolàc�ca es porta a terme sense afegir bacteris. Tampoc es corregeixen els nivells de sucre, l’acidesa, el color, ni el nivell d’alcohol, i tampoc s’acostuma a filtrar els vins. Actualment no existeix cap organisme que reguli aquest �pus de vi. Vins ecològics A diferència dels naturals, els vins ecològics sí que compten amb diversos �pus de cer�ficació oficial, com pot ser el CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). D’entrada, el raïm ha d’estar cer�ficat com ecològic seguint els reglaments de la Unió Europea, i perquè el celler ob�ngui la cer�ficació, només pot elaborar vins ecològics. Si no és així

EL FRANCOLÍ

i el celler elabora també vins no ecològics, haurà de passar estrictes controls de traçabilitat per garan�r que existeix una separació real a l’hora d’elaborar els diferents vins. I el mateix succeeix a la vinya: aquelles que són treballades en ecològic hauran d’estar separades de les que no ho són. La filosofia de qui elabora vins ecològics es regeix per criteris de sostenibilitat. Per això acostumen a evitar l’ús de fer�litzants químics, pes�cides i herbicides industrials. L’ús de sulfits i altres afegits sí estan permesos, però limitats per les en�tats reguladores. Vins biodinàmics El pare de l’agricultura biodinàmica és el filòsof autríac Rudolf Steiner. Es tracta d’un mètode d’agricultura ecològica que basa les seves creences, entre altres coses, en què els astres influeixen en la producció agrícola. Així, es regeixen pel calendari astronòmic per establir el millor moment per a la sembra o la verema, buscant l’equilibri amb l’ecosistema. Igual que en els vins ecològics, també s’evita l’ús de fer�litzants químics, pes�cides i herbicides industrials, i en el seu lloc es fan servir preparats vegetals i minerals com el conegut compost en banyes de vaca soterrades per garan�r l’aportació de nutrients a la vinya. A l’hora d’elaborar els vins, es permet l’ús de llevats autòctons, de clarificants autoritzats d’origen natural, així com els sulfits afegits, però respectant el que estableixen els organismes reguladors, entre els quals destaca DEMETER, el principal òrgan cer�ficador d’agricultura biodinàmica. ■ Mariona Rendé

OCTUBRE

2020

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL L’exposició Jugar amb foc del Museu de la Vida Rural incorpora una obra de Palau Ferré

Des d’aquest mes d’octubre, el Museu de la Vida Rural ex- an Miró, Sobreteixim 17, i que per raons de conservació posa una de les obres de Ma�es Palau Ferré (Montblanc, ja estava previst que només hi fos present durant els pri1921-2000) en el marc de la mostra Jugar amb foc produ- mers mesos de l’exposició. ïda pel Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa. Noia amb vestit vermell és una tinta xinesa sobre papertela en la qual s’hi representa una de les característiques figures femenines d’ulls ametllats que pintava Palau Ferré, però que en aquesta ocasió es presenta amb una mirada pròpia. En aquest quadre, hi trobem una noia pensativa amb un punt de trasbals, que mira el foc proper, que pensa en la humanitat, en el present i en el futur. De tonalitats intensament vermelles, aquesta és una composició que ens permet aprofundir en el pensament de l’artista i en la seva relació amb el foc, que va marcar una de les decisions més transcendents de la seva trajectòria. S'ha editat un llibret per contextualitzar l'obra. MVR

El foc: Palau Ferré i la crema de quadres Des de meitat de la dècada dels setanta del segle XX, el pintor cubista Ma�es Palau Ferré és conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”. El qualifica�u prové d’una dràs�ca decisió que l’ar�sta pren el 1975 com a conseqüència d’una insòlita sentència del Tribunal Suprem que l’obligava a pintar a metres quadrats. A par�r d’aleshores, i durant una dècada, el foc s’associa a la seva trajectòria ar�s�ca, tot conver�nt en cendres bona part de les seves creacions d’aquell període. Així, Comprovant la lluminositat de la sala amb el luxòmetre. MVR doncs, en aquest cas, el foc es va conver�r en la millor eina de protesta ín�ma contra el que l’ar�sta considerava A la presentació del quadre, la directora del Museu de la una injus�cia d’un món comercial de l’art de galeries, subVida Rural, Gemma Carbó, ha expressat que “la incorpo- hastes i especulació. ració de l’obra de Palau Ferré a l’exposició Jugar amb foc permet reforçar la pluralitat de visions que els ar�stes han L’exposició Jugar amb foc �ngut al voltant del foc”. De la mateixa manera, l’histori- Inaugurada el mes de febrer, Jugar amb foc és una exposiador i besnebot del pintor cubista, Francesc Marco-Palau, ció produïda pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Cas’ha mostrat sa�sfet perquè “coincidint amb el centenari rulla i la Fundació Pau Costa. Una mostra que compta amb obres d’ar�stes com Josep Guinovart, Joan Brossa, Chema Madoz, Oliver Laxe, Marta Pruna o Joan Miró i, des d’ara, també de Palau Ferré, amb un objec�u clar: provocar la reflexió al voltant de la relació de la humanitat amb el foc. Amb la voluntat d’aprofundir en el seu coneixement, l’exposició mostra les dues cares del foc: aquella que ha permès l’evolució de l’espècie humana -la que ens ha permès cuinar, escalfar-nos, protegir-nos- i la seva cara més fosca, aquella que ens demostra, any rere any, que desfermat és imparable. Un fet que posa sobre la taula un dels grans reptes de la humanitat en el segle XXI: l’amenaça dels grans incendis forestals com a conseqüència de Els besnebots de l'artista, mirant el quadre de Palau Ferré. MVR l’actual ges�ó dels boscos, de l’abandonament de les zones rurals i del canvi climà�c. de Palau Ferré, un quadre de l’ar�sta perme� reflexionar Tot plegat, un repte que el Museu de la Vida Rural al voltant del canvi climà�c i els reptes de la societat d’avui“. tracta des de la cultura i les arts com a eines de transL’obra de Palau Ferré s’exposa a la sala en la qual durant formació social seguint amb l’estratègia d’educar culprimer semestre de la mostra s’exhibia un tapís de Jo-34turalment per la sostenibilitat. ■ ELelFRANCOLÍ OCTUBRE 2020

COSES NOSTRES Refugi de Francolí, Andorra Aquest estiu, els nostres convilatans Josep Maillo i la Maria Carme, van anar a passar uns dies a Andorra. A ells els agrada fer llargues caminades per la muntanya. En una d'aquestes rutes es van topar amb un refugi anomenat "Francolí", el nom els va fer gràcia i ho van voler compartir amb els lectors de la revista. El refugi és a la Parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a la dreta del torrent de la Solana de Llimois en la plana coneguda com a Ple�u de Més Avall. Es va inaugurar el 1981 i està situat 1865 metres d'al�tud. Disposa de 6 places. És un ediﬁci construït en pedra, que disposa de lliteres, llar de foc i un brollador d’aigua a l’exterior. S’hi pot accedir amb cotxe per la carretera de Bixessarri ﬁns l’encreuament del Torrent de Llimois. ■

Refugi de Francolí situat a 1865 m d'altitud. Imatge d'internet

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Mitra, bàcul i anell" “La teva mitra serà el barret de palla amb què els camperols tapirapé i xavantes i els posseiros es protegeixen del Sol i de la lluna, de la pluja i del serè; serà la mirada dels pobres d’aquesta terra vermella del Mato Grosso amb qui camines, i serà la mirada gloriosa del Crist, el Senyor”. “El teu bàcul serà el rem de canoa

EL FRANCOLÍ

dels indis karajà del riu Araguaia i de l’illa do Bananal; serà la veritat de l’Evangeli i la confiança de la gent en tu”. “El teu anell episcopal serà el que han tallat en fusta de tucum les mans de les dones de la Prelazia de Sâo Félix do Araguaia; serà la teva fidelitat a la Nova Aliança del Déu Alliberador, serà la teva fidelitat als més pobres i de-

semparats d’aquesta terra”. “No tindràs cap altre escut que la força de l’Esperança i la Llibertat dels ﬁlls de Déu; ni duràs altres sandàlies que les que siguin per caminar al servei de l’amor”. Pere Casaldàliga - Recordatori de la seva ordenació episcopal. 27 d’abril de 1970 *Fragment escollit per Andreu Morta

OCTUBRE

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Amigó i Callau

Espluguí de tota la vida ? Sí, espluguí de tota la vida. Fes-nos un tastet de la teva infantesa. La meva infantesa és datada a la postguerra, vaig néixer l'any 1940 i per aquest mo�u vaig passar per totes les restriccions establertes, com per exemple la car�lla de racionament i d’altres. Va ser una època molt trista perquè, darrere de tot, el que hi havia era gana. Recordo que jo podia anar a berenar a casa cada dia però altres infants anaven a diverses cases del poble, per poder-ho fer. També recordo que molts cops compar�a el meu berenar amb un amic. A casa vostra éreu bo�guers, no? Sí, teníem la bo�ga de cal Guixer on s'hi venia de tot: des de carbur ﬁns a bacallà, passant per porc, verdura, fruita, ultramarins i fons, aigua de colònia... Era com un supermercat però dels anys 40. Que en feien amb el carbur llavors? Quan el carbur es barreja amb aigua produeix un gas que es crema i produeix llum i com que hi havia restriccions d'electricitat hi havia moltes cases que ho u�litzaven. Posteriorment els carboners del bosc i la gent de la mina també l'u�litzaven. Et vas quedar de bo�guer? A casa també teníem una línia de transports de forma regular a Reus i jo vaig conduir el camió ﬁns que vaig fer el servei militar. En tornar de la mili vaig fer un canvi radical i vaig passar al sector agropecuari, en concret als pinsos, a l'empresa Pinsos Hens. Fabricava pinsos per l'avicultura i llavors va ser un revulsiu, ja que només es menjava poEL FRANCOLÍ

llastre per Nadal i per la Festa Major i amb la introducció dels pinsos es va passar a menjar pollastre tot l'any. Això va portar un creixement molt important amb un retorn de la inversió molt atrac�u, a l'Espluga es van fer diverses granges de pollastres i gallines i moltes cases en tenien als pisos superiors per op�mitzar els ingressos, que llavors eren força baixos. Saps quin va ser el mo�u pel qual les mul�nacionals del sector vinguessin llavors a la península? L'entrada va ser de la mà d'un comerciant de Reus. Primer es va instaurar a Catalunya i després van anar a Espanya. Les mul�nacionals van veure que hi havia una necessitat imperiosa de falta d'aliments i ells ho van aprofitar. Et parlo del any 1957. Com es va viure aquest nou canvi en els ingressos a la població de l'Espluga? Hi havia força gent que tenia uns quants pollastres i gallines i això els produïa un bon jornalet extra que després retornava a l'economia del poble. També es van evitar males pràc�ques, com la de posar els ous en calç perquè semblessin frescos, ja no calia fer-ho per la millora de producció. La Coopera�va Agrícola va obrir un centre receptor al carrer Sor Maria Torres des�nat a tots els seus socis per aprofitar el moment. Allà mateix també es venien pinsos de la Unió de Coopera�ves. A part de la coopera�va, al poble, van sorgir diversos intermediaris. Actualment hi ha una gran varietat d'ous als supermercats per mides origen, com ho veus? Està bé per oferir al públic diverses opcions de compra. Tot el que sigui diversificar, pel mercat és bo. Només estàveu a l'avicultura o també tocàveu altres sectors de la ramaderia? En un principi només ens vam dedicar al sector de l'aviram, però posteriorment ho vam ampliar. Jo estava en una formació a Bèlgica, quan es van portar les primeres truges de raça blanc bel-

ga, una raça molt específica. El sector porcí va començar un viure un canvi. Avui en dia són els danesos els líders en el sector porcí incen�vant les seves pròpies races de porcs. També vam dedicar-nos als pinsos per la cunicultura. I les aus salvatges? A casa meva, el pare era caçador i ens deia “surto a matar dues perdius”, i al poc temps ja tornava amb les perdius. El meu germà Joan ho era amb bogeria, alguns cops fins i tot ens feia enfadar. Al Pepe i a mi ens va arribar més tard aquesta afició però la vam gaudir molt, primer anàvem a la perdiu però després ens vam passar al conill. En caçàvem bastants, tot i que, em sembla, que els esmorzars dels caçadors era la principal mo�vació per sor�r a caçar. Penses que la quasi desaparició de la perdiu al terme i a la comarca, pot ser deguda a que llencen abonament de gallinassa als camps? No crec que sigui per això, em sembla que la desaparició de la perdiu ve més ocasionada pels productes herbicides que s'u�litzen avui en dia en l'agricultura. Quines aficions tens? La lectura, en especial de la premsa ja que soc una persona força crítica i llegeixo les diverses opinions de cadascun dels cantons per fer-me’n una idea general. Veig força informació falsa i poc veraç, és a dir, poc contrastada, i el poder destriar-la és força subjectiu. Confesso que el que m'agrada és el que està més d'acord amb les meves tendències però a la fi el que faig és posar el fil de la balança al que crec que és més de llei, més cert i inapel·lable. ■ Joan Casanovas

OCTUBRE

2020

ARA FA 100 ANYS

Octubre del 1920, a l'Espluga Algunes desgràcies: la mort d’una filla del doctor March, Xaviera i de suïcidi a la masia del Simon, on es trobà un veí de l’Espluga penjat en un noguer, una agressió amb arma blanca en un carreró de la vila i la mort de l’apotecari Francesc Franqués Marimon als seixanta set anys, casat amb Antònia Vives Civit. Però l’octubre de 1920 també ens recorda altres no�cies més agradoses. Josep Cabeza i Coll havia estat nomenat subdelegat interí de farmàcia del par�t judicial de Montblanc. L’home coopera�vista, col·laborador de Rendé i en representació de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, emprenia amb Josep M. Valls i Massana, enginyer agrícola de la Mancomunitat, un viatge per països del nord d’Europa, per mirar de vendre vi dels sindicats que formaven part de la Federació. A Josep Cabeza i Coll els espluguins l’hauríem de conèixer i tenir presents, certs aspectes de la seva biografia que el feien un home singular. Agrícola oficial de l’Espluga, impulsà la creació de la revista quinzenal El Francolí (19211926), dirigint un estol de joves. Havia estudiat la carrera de farmàcia però no va exercir a l’Espluga fins després del 1933. Sí que va regentar la farmàcia de la seva segona esposa, Joana Camín, a Mataró. En el món coopera�vista espluguí, és una de les persones més destacades. Quan Rendé va fundar el Sindicat Agrícola, ell s’hi mostrà re�cent, pensant que es tractava d’una

EL FRANCOLÍ

maniobra polí�ca, però sent alcalde de l’Espluga, l’any 1912, quan es va voler fundar el Celler, s’hi adherí incondicionalment. Al 1932 va ajudar als pagesos d’esquerres que fundaren el Celler de Dalt. En morir Rendé, es feu càrrec de la presidència de la Federació Agrícola de la Conca. Era un tradicionalista moderat, un propietari important i al 1936, el comitè an�feixista no el molestà. Això, que per si sol no representaria res, ens ha de fer reflexionar sobre com estava considerat al poble. Al 1901 fou un dels fundadors de la Societat Mútua per la defensa de la Propietat. Ocupà els càrrecs de vicepresident i president al Sindicat i al Celler. Fou un dels fundadors del Xampany Francolí. Fou propietari del Molí dels Frares fins el 1948, regidor a par�r de 1904, alcalde al 1912 i un dels signants del manifest nacionalista de 1922. Es va casar tres vegades i no �ngué fills. Els pagesos acabaven la verema i, pel que ens diuen les cròniques, la collita fou esplèndida però no coneixem les cargues entrades al celler. Al 1919 havien superat el milió i mig i al 1921 no arribaren a un milió. A part de la cabuda que tenien les installacions del celler, es van haver de llogar cups fora. La setmana del 9 d’octubre van caure abundoses pluges, causant desperfectes en la línia elèctrica que venia de Montblanc. El poble va estar moltes hores sense llum i els forners no podien pastar. ■ Josep Maria Vallès i Martí

OCTUBRE

2020

RENOI, QUIN RENOM! Cal Xana Nom complet: Josep Maria Olivé Valls Data de naixement: 17 d'abril de 1940 Quin és el renom? Cal Xana Com i perquè va sorgir aquest renom? Tenim referències que el cognom "Olivé" prové de Mora d'Ebre, però no hi ha constància de quan van arribar a la Conca els nostres avantpassats. El meu besavi Josep Olivé Tarrats es va casar el 1856 amb l'Antònia Pujol Saumell de cal Setesquenes, el matrimoni va tenir dos ﬁlls; l'avi, que es deia Francisco Olivé Pujol i es va casar amb la Mercè Sans Estradé, de cal Caragol, i el seu germà Antonio que es va casar amb l'Encarnación de la Bodega. Segons ens consta, el besavi va ser anxaneta d'una colla castellera que hi havia a Montblanc i de la paraula "anxaneta" va derivar a "xana". Alguna anècdota familiar curiosa? El meu avi Francisco, era l'encarregat de cal Paufuster i va ser un dels 52 fundadors de la Coopera�va de l'Espluga. El renom surt el 1812 entre els socis del Sindicat. ■

EL SABER NO OCUPA LLOC Estar de pega

Estar de desgràcia, ésser adversa la fortuna. La pega ha estat ﬁns fa poc usada com a element bàsic per als cataplasmes i les aplicacions exteriors de substàncies remeieres de caient més o menys sòlid, que havien de romandre un espai de temps en contacte amb l'òrgan adolorit; d'això deriva el terme "pegat". La idea de la pega estava estretament unida a la de malaltia o d'accident, i és molt possible que aquest sentit hagi in-

EL FRANCOLÍ

ﬂuït en la formació d'aquesta forma proverbial, associant la idea del mal i de la pega amb el de dissort i poca ventura que té per sentit. Quan un una elecció pública en què hi havia alguna autoritat que els escollia i era demandada la voluntat del poble proclamant els seus noms, si el nom del proposat era acceptat, el poble cridava -Bo! i si era refusat, -Pega! amb la qual cosa volia demostrar el desacord. ■

Refranyer Català de Joan Amades

OCTUBRE

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Els primers dies d'escola dins el context del Covid-19 Dies abans d’engegar el nou curs els mitjans de comunicació exposaven els mo�us que feien imperiosa la reobertura de les aules. Els objec�us educa�us que té l’escola com ins�tució pedagògica i formadora dels futurs ciutadans del món s’han vist valorats i ﬁns i tot els han descrit com a crucials i vitals. La necessitat de conscienciar, a tota la població, de millorar els nostres costums, hàbits i maneres de fer davant el CoVid-19 passa per l’escola. Aquesta sempre ha estat i ho és, la impulsora de molts valors, de millores d’actuacions, de comportaments i ara també es pretén que provoqui una ona expansiva que impregni a la població perquè prengui una ac�tud més responsable cap a un mateix i cap als altres. El constant degoteig de canvis que el Departament d’Educació i l’Agència de Salut ens ha reformulat per començar l’escola sota les majors garan�es, ens ha fet estar alerta, convivint en els canvis, ens ha fet ser crea�us i imagina�us. Sempre pensant en els infants i par�nt d’un gran treball en equip s’han hagut de revisar propostes, aules, espais, en-

trades, sor�des, materials, objec�us i organitzacions. Totes les actuacions preven�ves s’estan fent per protegir l’alumnat i educant per aconseguir fer allò que entenem que és l’escola: créixer, relacionar-se, aprendre, despertar i conviure. L’escola és necessària, és la igualtat d’oportunitats, és el pilar de la nostra societat. Aquest inici escolar del curs 2020-2021 ha estat condicionat a unes mesures extraordinàries com són la neteja, la desinfecció, l’ús de mascaretes, les distàncies i a moure’s en espais acotats. Tot i això, amb il·lusió i un bon treball en equip ens ha fet aprendre i créixer com a persones i com a mestres. Malgrat totes aquestes mesures, inquietuds, pors i inseguretats des de l’Escola Mar� Poch creiem que n’hem après i cal remarcar la bona predisposició i voluntat de tota la comunitat educa�va per adaptar-se i prendre decisions en situacions noves i desconegudes per tothom. Pel que fa els infants cal puntualitzar la seva bona adaptació, extraordinària ac�tud i predisposició per aprendre i conviure en unes condicions diferents. Els infants de forma inconscient sospesen en un costat tot allò que els il·lusiona i en l’altre totes les exigències que calen per aconseguir ser feliços i viure dins la nova normalitat. Tornar a l’escola representa serenitat, seguretat, conﬁança, esperança, i alhora motor d’una societat més solidària per avançar junts, totes les generacions, amb precaució i pensant que tots hem de fer front a aquest moment i unirnos. Cal remarcar també que els més pe�ts s’han inciat en treball a través de la plataforma Moodle Eix del Departament d’Educació. Aquests primers dies d’escola s’ha potenciat l’ac�vitat lec�va a l’aire lliure, s’han fet sor�des i propostes al pa� i en espais exteriors. Tot i conviure en la incertesa, hem après que cal viure el dia a dia, afrontar reptes, acollint els infants, adaptar-nos als canvis constants i anar reformulant i lluitant per l’escola que volem. ■

Fem el taller “l´aigua en joc” al MVR i un tomb per la vora del riu El dijous 8 d´octubre els nens i nenes de segon vam anar al museu perquè aquesta setmana a la nostra escola era la Setmana de la Natura. Els nens i nenes de primer hi van anar el divendres dia 9. Per començar vam veure un audiovisual molt bonic sobre l'aigua i amb uns instruments musicals anàvem fent diferents sons: onades, mar, pluja, cascada, trons, el batec EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

del cor quan som dins la panxa... Després la monitora ens va ensenyar el pou i vam agafar aigua per saber com ho feien abans. Vam veure un altre vídeo on l'aigua feia anar unes pedres que xafaven el blat per fer farina, era un molí. Després vam anar a veure una cuina an�ga i ens va explicar que l´objecte més valuós que hi havia allí abans, era l'aixeta! I per banyar-se havien d'anar a la font a buscar aigua i escalfar-la i després omplir la banyera per banyar-se. Quina feinada!

A fora, a la vora de l'hort, vam fer tres ac�vitats més. Vam fer un dibuix amb un pinzell que portava un dipòsit d'aigua i dibuixàvem damunt d'un material especial i l'aigua es veia de color negre. Més tard el dibuix desapareixia perquè l'aigua s´evaporava. Ens va agradar molt. També vam anar al safareig i vam rentar roba com ho feien abans i la vam estendre. I ara ja sabem que vol dir “fer safareig” .També vam veure, a galet, aigua fresca d'un càn�r i vam provar de caminar amb ell po-

sant-lo damunt del nostre cap. Per acabar vam tornar cap a l'escola passant per la vora del riu i vam veure com de mica en mica van creixent les plantes, les algues i els arbres. Vam recollir tomàquets de tomaqueres que han sortit soles. També vam agafar una pedra bonica de la vora del riu per decorar-la amb pintura i hi vam escriure una paraula o desig relacionada amb la millora de l'entorn i del nostre planeta. ■ Alumnes de segon

Ensenyament del suport vital a l’escola És un programa del Consell Català de Ressuscitació i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El CCR sorgeix amb la voluntat de ser una organització oberta a la societat, mul�disciplinar pel que fa a les especialitats mèdiques i transversal quant als col·lec�us professionals. Vol ser capaç d’aglu�nar, d’impulsar i de col·laborar amb totes les en�tats i professionals, l’àmbit d’actuació dels quals es�gui total o parcialment vinculat al suport vital. La seva ﬁnalitat, doncs, és promoure, coordinar i estandarditzar les ac�vitats forma�ves, de recerca, de difusió i

Els alumnes de l'escola amb les ﬁtxes. Cedida

de bones pràc�ques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya. Aquesta activitat, d’incidència directa en la promoció i prevenció de la salut, es desenvolupa seguint les directrius de l’European Ressuscitation Council, organisme al qual el CCR està vinculat. Un any més amb mo�u de la Jornada Mundial de Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratoria, organitzada per l’European Resuscita�on Council (ERC), que es va celebrar el dia 16 d’octubre de 2020 sota el lema “Jo puc ajudar a salvar una vida!”, es van dur a terme diverses actuacions per tal de conscienciar als alumnes sobre la necessitat d’actuar de manera ràpida. L’alumnat de l’escola hi va par�cipar de diverses maneres: Conscienciació Aprendre els passos a seguir Realització de ﬁtxes Tallers pràc�cs Visionat de vídeos L’alumnat des de P3 ﬁns a 6è de l’escola ha realitzat el programa educa�u de “Suport Vital Bàsic als Centres Educa�us”. S’inicia a P3 i es fa un treball progressiu a tota la primària amb unes ac�vitats que imparteixen els mestres d’educació infan�l i d’educació �sica a par�r d’una formació que han fet prèviament. Cal destacar que és una ac�vitat que els agrada molt! ■

RACÓ DE PENSAR 1.- CARPA/Ó . Masculí CARPÓ: Extremitat inferior de l’espina dorsal, còccix. CARPO: Forma preﬁxada del mot grec karpós, que signiﬁca fruit. Ex, carpologia, carpostoma.

EL FRANCOLÍ

. Femení CARPA: Nom dels peixos teleos�s pertanyents al gènere Ciprinus, algunes espècies dels quals viuen a les aigües dolces de Catalunya. ■

J. Maillo

OCTUBRE

2020

Mots

MalDits

Oïdo.- Oïda. Aquest no hauria de ser al cor, que no té oïda. Ojalà.- Tant de bo. Tant de bo que plogui!. Panadería.- Forn. Fleca. Vés a comprar un llonguet al forn. Pañales.- Bolquers. Cal canviar els bolquers del nen. Pandilla.- Colla. Trepa. De les colles de gambirots a l’Amèrica lla�na en diuen maras

S O C I E TAT

CELEBRACIONS Per molts anys, Joan! 70... 70... 70... 70 anys, Joan

Els teus pares, Carme i Manel et van posar el nom de Joan quan vas néiuxer, un 5 de novembre de l'any 1950, i ves per on, aquell nen tan bonic en fa 70, han passat els anys, i avui, conver�t en pare i padrí, et volem desitjar molta felicitat! Per molts anys! T'es�mem mol�ssim. ■ Família Cervelló Masdéu

COMIATS Adéu, papa Es�mat pare, Trobarem a faltar el teu somriure, les teves gràcies, les teves bromes. Has estat un pare que ens has es�mat molt i nosaltres també t'hem es�mat. Un home treballador. Recordarem sempre aquelles ganes que tenies d'anar a l'hort i de com gaudies amb els teus animals. Descansa en pau pare, t'ho mereixes. T'es�mem i t'es�marem sempre. ■ Família Robles

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

S O C I E TAT COMIATS

El record viu amb nosaltres Com podríem definir a la nostra iaia es�mada: generosa, la bondat personificada, l’amor pels altres, el pilar de la nostra família unida, el nostre àngel de la guarda, la nostra confident, la iaia que tot ho donava, la que no esperava res a canvi, la que ens va fer grans i ens va ensenyar tan�ssimes coses. La que cuinava pels que es presentessin, sempre un lloc dins a casa seva, sempre un lloc per a qui vingués a la seva vida. Sempre amb aquella alegria que la caracteritzava, amb un somriure, amb una bona paraula… No només els de casa l’es�mem, s’ha fet es�mar sempre per tothom. Ara ja no et podrem abraçar, no podrem sen�r la teva veu, però siguis on siguis, �ngues present que recordarem la teva veu, recordarem la teva escalfor quan ens abraçaves i ens feies aquells petons, et con�nuarem explicant les nostres coses i tu veuràs les nostres vides des d’allí on siguis. Perquè tu formes part de la nostra existència, un trosset de la nostra persona porta el teu nom. Ja fa molt de temps que tens el teu trosset de cel guanyat. Ara estàs amb el teu marit i el teu fill es�mat que tant has trobat a faltar. Nosaltres amb el cor trencat però amb l’ànima plena de tot l’amor que ens has donat, mirarem de con�nuar endavant tal com tu ens ho has ensenyat. Te vamos a querer toda la vida. I segurament tu respondries: - Y yo tambien! ■ La teva família

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Aru Draioua, fill del Said il'Afaf. Amb data de naixement el 3 d'octubre i domicili al carrer Sant Blai. Isaac Cunillera Español, fill del Ramon i l'Anna. Amb data de naixement el 7 d'octubre i domicili al carrer Sant Antoni. Zakaria Maaroufi, filla del Mhamed i la Nadia. Amb data de naixement el 15 d'octubre i domicili a la Carretera de Poblet. Nil Puig Bonet, fill del Jordi i la Sofia. Amb data de naixement el 22 EL FRANCOLÍ

d'octubre i domicili al carrer Prat de la Riba DEFUNCIONS Teresa Sans Aixelà, de 91 anys. Amb data de defunció el 2 d'octubre i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Encarnación Vernet Miquel, de 60 anys. Amb data de defunció el 2 d'octubre i domicili a l'Avinguda Països Catalans. Maria Moreno Guerrero, de 90 anys. Amb data de defunció el 23 d'octu-

bre. Domicili al carrer Lluís Carulla. Mario Fernández Fernández, de 71 anys. Amb data de defunció el 31 d'ocutbre i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Isidro Robles Romero, de 86 anys. Amb data de defunció el 14 d'octubre i domicili al carrer Milmanda. Ma�lde Moreno Mar�nez, de 90 anys. Amb data de defunció el 23 d'octubre i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. ■ OCTUBRE

2020

Natura Singular

per Pitu Amigó

El durbec (Coccothraustes coccothraustes) Aquest ocell capgròs i robust és el més gran dels nostres pinsans arribant a pesar ﬁns a 70g i mesurar ﬁns a 18 cm. Té aspecte d’enfadat, amb un an�faç negre que l’envolta els ulls i un bec poderós i exageradament gros que u�litza per a obrir llavors tals com pipes, pinyons, pinyols de cirera o d’oliva. A la Conca és un hivernant escàs, però en anys molt freds pot ser rela�vament freqüent. Se’l pot observar en boscos i també en prats o parcs on sovint pasturen discretament entre grups de pinsans comuns.

El vidriol (Anguis fragilis) Sovint confosos amb serps, els vidriols són de fet sargantanes sense potes, el resultat de l’adaptació d’aquest inofensiu rèp�l a la vida excavadora i subterrània. El seu color és marronós i notablement lluent, la cua sol ﬁnalitzar en rodó doncs el vidriols, com les sargantanes són capaces d’autoseccionar-se la punta de la cua per a escapar dels depredadors, és per això que també se l’anomena serp de vidre.

Viuen en hàbitats diversos, des de boscos fins a conreus, amb preferència per zones humides i de sòl tou on pot trobar cucs de terra i llimacs dels que s’alimenta. D’hàbits nocturns i crepusculars, els vidriols són notablement lents cosa que els fa molt vulnerables als atropellaments en carreteres i camins. ■

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020

EL FRANCOLÍ

OCTUBRE

2020