0 0 1 BIOGRAFIES ESPLUGUINES
El mestre Josep Roig Iborra, el primer biografiat de la sèrie, amb els seus alumnes del curs 1895-1896 davant l’Església Nova. Fa 125 anys! Arxiu
Pertoca seguir aprofundint en el coneixement de la nos- segon centenar amb la biografia de l’únic espluguí protra història amb la sèrie “Biografies espluguines”, que tagonista d’un reportatge a la revista “¡Hola!”. ■ iniciarà en el proper número de la revista el camí cap al Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals
RIUADES FRANCOLINES Havent �ngut l’oportunitat d’accés a la valuosa Història de l’Espluga amb la que un grup de dis�ngits convilatants ens han regalat, tornem a aquest tema pendent, no amb l’esperit d’una controvèrsia sinó amb la idea de mirar de contribuir a la indagació i comentar sobre les repe�des riuades a casa nostra. I així potser promoure un enteniment millor dels factors que durant segles semblaria que deuen haver anat impactant en el transport de les aigües fluvials a l’entorn del nucli urbà, par�cularment en moments àlgids de la història local. Els esdeveniments meteorològics més o menys localitzats -el temps que ens fa a casa nostra- són manifestacions del clima, un fenomen d’aspecte més extens fins i tot realment global de la totalitat del nostre planeta. Figura�vament es diu de si pel vol d’una papallona a l'altre extrem de la Terra es pot iniciar una sèrie d’incidents encadenats resultant en una tempesta damunt nostre. Encara que s’ha dit que amb el temps no hi podem fer res, resulta que l’ac�vitat humana global -en la que cadascú EL FRANCOLÍ
de nosaltres hi par�cipa- par�cularment la dels úl�ms segles industrialitzats està canviant el clima via l’efecte hivernacle: l’acumulació d’òxid de carboni produïda per les combus�ons (carbó, petroli, gas. etc.) forma una manta cada cop més densa d’aquest gas i d’altres que embolica el planeta i no deixa espargir el calor que ens arriba del sol. El resultat és l'escalfament de la Terra. La pujada de la mitjana de la temperatura global causa el desglaç als dos pols i glaceres de la terra; l’augment d’aigua que es produeix eleva el nivell general dels mars i oceans. A la temperatura més alta hi ha més evaporació que posa més aigua en circulació al cicle mar, núvols, pluja, rius, mar... El canvi del clima global, ara de mitjana més calent, determina pautes noves usualment més extremes del temps meteorològic que fa cada dia localment segons la geografia �sica de cada regió del món. Ja fa molts anys que sobre aquests temes es recomana pensar en sen�t global i actuar en sen�t local. Personament podem influir poc en el clima global/me-
29
teorologia/temps i ben indirectament però podem influir molt més marcadament en la situació local per millorar o empitjorar les conseqüències de la meteorologia -del temps que ens fa- a casa nostra. Anant a l’escola ens explicaven com les muntanyes són erosionades per les aigües de les pluges, les pedregades o les nevades, i els torrents i rius que en resulten transporten l’escombrada riu avall. L’escurada és més intensa als colzes naturals o afegits del traçat de la llera dels rius. Quan el corrent ralenteix cap a les planes, els rius depositen la seva carga arreu de la llera però més als indrets de recolzades rela�vament arraconades i finalment acaben depositant-la a la seva desembocadura al mar. Així es van acumulant capes de sediments una damunt de l’altra als indrets de la llera dels rius ja sigui con�nuadament o a les glopades que van associades amb les riuades. El delta de l’Ebre és un exemple d’aquest fenomen natural. Als rius on la desembocadura és en forma d’estuari l’acumulació de mateOCTUBRE
2020
