DONES Amb el títol DONES volem omplir la nostra pàgina web d’històries femenines.
DONES (EF) Començarem aquesta secció amb una dona que el 19 d’abril de 1967 va gravar el seu nom a la història en córrer a la Marató de Boston, Kathrine Switzer. Aquesta era una prova exclusivament per a hòmens. Va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. Un dels jutges, a la meitat de la cursa, se n’adonà i saltà darrera d’ella per detenir-la, però el seu entrenador i el seu promès li ho van impedir. En una època marcada per la misogínia i el sexisme en l’esport, Switzer va creuar la meta en 4 hores i vint minuts amb els peus sagnants a causa de les ampolles. Fou així com esdevingué símbol del feminisme i de la lluita per la igualtat de les dones en l’esport. Llegiu la notícia a: https://www.elpais.com.uy/mundo/ kathrine-switzer-mujer-logro-corrermaraton-paso-icono-mundial.html
MATHEU, Xavi (Dep. d’EF)
DONES (Ciències) El paper de les dones ha estat important en la història de la ciència, però no sempre han tingut el reconeixement i la visibilitat merescudes. Enguany la setmana de la ciència està dedicada, entre d’altres, a la científica anglesa Rosalind Franklin (19201958). Franklin es va especialitzar en la difracció dels raigs X, i la seua habilitat per obtenir imatges i interpretar-les correctament la va portar a destacar en investigacions com l’estructura del grafit, el virus del mosaic del tabac o l’estructura de l’ADN. Gràcies a aquesta última, Watson i Crick, al 1953, van poder explicar l’estructura de l’ADN. Al 1958 Rosalind Franklin mor de càncer d’ovari (probablement relacionat amb els seus treballs continuats amb raigs X). Quatre anys més tard de la seua mort, Watson i Crick reben el p r e m i Nobel de fisiologia pel seu treball sobre l’ADN. El nom de Rosalind Franklin no es menciona ni n’apareix enlloc la seua contribució essencial. Per aquest motiu, una de les activitats de la Setmana de la Ciència consistix en la presentació, per part de l’alumnat, d’un petit vídeo sobre la vida i contribució a la ciència d’alguna dona científica. Podeu trobar més informació i imatges a l’adreça:
https://mujeresconciencia.com/2014/07/25/ rosalind-franklin-biofisica-y-cristalografa/ RAMIRO, Vicent (Dep. de CN)
DONES (Guerrilla Girls) «Les dones han d’anar despullades per entrar al Metropolitan Museum? Menys del 5% de les persones al Metropolitan Museum són dones, però el 85% dels nus són femenins». El cartell que al 1989 les Guerrilla girls van col·locar enfront al Metropolitan Museum de Nova York ens fa reflexionar sobre el paper de la dona a l’art. El 1985 el Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York va celebrar una exposició d’art contemporani titulada An Internacional Survey of Painting and Sculpture. Dels 169 artistes que van participar en ella, només 13 eren dones. Davant del museu es manifestava un peculiar grup contra aquesta desigualtat: eren dones, portaven màscares de simis i es feien dir Guerrilla Girls. Compartien un sentiment de frustració en comprovar que a la fi del segle XX les diferències entre els sexes persistien i les dones artistes continuaven sense tenir un veritable reconeixement. Els seus noms es desconeixen perquè eren anònimes, però sabem que el grup era constituït per dones de diferents edats i procedències ètniques diverses; no sols artistes (pintores, escriptores, directores de cinema, comissàries d’exposicions i historiadores de l’art). Ocultaven els seus rostres amb màscares de simis inspirades en el personatge de King Kong, que utilitzaven com a símbol de domini masculí, i en les seues intervencions públiques utilitzaven com a pseudònim els noms d’artistes mortes com Frida Kahlo, Eva Hesse o Lee Krasner, reivindicant així els assoliments que aquelles havien aconseguit. Van crear pòsters, anuncis per a autobusos i desplegables per a revistes, amb què pretenien arribar a tot arreu i van utilitzar les tècniques que tenien al seu abast i el llenguatge publicitari per aconseguir-ho. Mostraven al públic la discriminació que vivien les dones artistes, acusant directament les institucions que mantenien tal discriminació. Els seus missatges plagats d’ironia, les seues declaracions provocadores i el misteri que envoltava la seua identitat, van contribuir a atraure l’atenció i despertar molt d’interès Les seues protestes també es van centrar en la discriminació racial, i es van implicar en altres temes com l’avortament, la violació o la pobresa. Van escriure dos llibres; van donar conferències en museus i escoles de tot el món; van enviar milers de cartes de denúncia; etc. La seua proposta va ser difosa i imitada arreu del món. El 1999, el col·lectiu, que ja havia crescut considerablement, va decidir establir-se com a Guerrilla Girls Inc., però només un any més tard va començar a disgregar-se: el grup de performers i l’escamot online es van establir per separat. Aquest col·lectiu va ensenyar a creure i a lluitar pels drets d’una manera pacífica i efectiva a través de l’art, amb ironia, originalitat i enginy. De fet, amb la seua obra, conviden a tothom a identificar les injustícies per què cal protestar. Com elles mateixes afirmen, «no cal ser membre de les Guerrilla Girls per poder lluitar pels drets de les persones». https://www.guerrillagirls.com/ BEL, Lara Bel;ESCRICHE, Francesc (Dep. de ViP)
24
