PRÀCTICUM’s : Sílvia/Joan Antoni

Programa d’innovació pedagògica del MUPFS (Màster Universitari del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament de Llengües Estrangeres). Dura tres cursos i estem en el segon curs del programa. «Ser professora és molt més que ensenyar»

Sílvia Turon Nos ha estudiat Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Actualment, aquí, al nostre centre, està cursant pràctiques del Màster en Formació del professorat. Tots els dimarts, des de novembre i fins a finals d’abril conviu amb tots nosaltres. Està a l’INS Ramon Berenguer IV perquè, des del programa, li van assignar aquesta plaça i, per tant, no va poder escollir. La seua tutora durant el màster és Georgina Samarra, professora de Llengua catalana i literatura, i, concretament, està interactuant a primer d’ESO. Actualment, a més, és professora a una acadèmia d’anglès de nens petits, la Kids and us de Tortosa. El seu treball consistix a fer tutories amb les famílies, impartir classes, assistir a avaluacions, etc. Aquí, al centre, ha après com conduir una classe; com fer que l’alumnat estiga atent; ensenyar català i castellà; i, sobretot, el fet que ser professora és molt més que ensenyar. El que més li ha agradat d’aquest institut és que implementa molts de projectes i té molt en compte l’alumnat. La metodologia de la tutora li agrada perquè basa l’ensenyament a combinar activitats pràctiques i dinàmiques. Des del seu punt de vista, no milloraria gaire, perquè el centre està molt ben organitzat i hi ha molta varietat de professorat i alumnat. L’ambient és molt bo. En un futur li agradaria ser una professora que implemente l’aprenentatge actiu i aconseguir que els seus alumnes siguen els protagonistes principals a l’aula. Li agradaria fer-ho tenint en compte els seus interessos i, sobretot, la seua realitat. Li agradaria ser professora i, si s’ho pogués combinar, li agradaria ser, a més, traductora o correctora.

VALLS, Laia

«Aquesta experiència m’està servint per a moltes coses»

Joan Antoni Forcadell

Sánchez és un noi de 23 anys graduat en Filologia Espanyola que ha estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment està estudiant un Màster en formació de Professorat de Secundària a la UAB i també un Grau d’Economia a la UOC. El màster consta de 60 crèdits que li ocupen tot un curs acadèmic. Del Grau d’Economia estudia crèdits solts que li ocupen els caps de setmana. El màster l’està realitzant a l’INS Ramon Berenguer IV on s’estarà 32 hores i ha decidit cursar-lo al Berenguer perquè és on va cursar tota l’ESO i el batxillerat, també perquè s’hi sent com a casa. Li permet estar a prop de la seua família i dels companys/ es. També està prop dels seus professors de fa 5 anys. Dubta que en cap lloc estés millor que aquí. La seua tutora és Maria Gallego; el que més li ha cridat l’atenció de la seua tutora és que se sent respectat, escoltat i valorat; sempre l’ha admirada per la seua manera de transmetre passió per la seua assignatura. Les assignatures que està treballant són català, castellà i l’optativa de literatura castellana, concretament a primer i tercer d’ESO, i a segon de batxillerat. Està rebent aquesta formació per poder impartir classes de la millor manera possible. Aquesta experiència li està servint per a moltes coses: familiaritzar-se amb la docència, aprendre a programar un curs escolar, agafar confiança per parlar en públic, adquirir eines per gestionar situacions complexes, aprendre cada dia de l’ofici i del seu alumnat i tenir un contacte directe amb les diferents realitats socials que conviuen en un centre docent. Especialment l’ajuda a prendre perspectiva de les situacions i a relativitzar-les. A més, diu que «l’escola és dels pocs reductes de normalitat que ens van quedant, i poder ser-hi en una ja és una bendició». El que més li ha sorprès és que l’alumnat ve amb moltes ganes a les classes, no ha vist els nivells de desmotivació que ell esperava. El centre és un motor de cohesió i de sociabilització potentíssim de molta qualitat. Segons ell, «als universitaris se’ls ha privat d’aquest dret sense motiu i no hi ha cap pla sanitari per part d’ensenyament per retornar-los el que els correspon». Des del seu punt de vista, a nivell de centre milloraria la conjuntura actual: se’ls permet molt poc marge de maniobra, però tant de bo es puguen recuperar totes aquelles activitats socials que el dotaven d’un tret característic, diu. I a nivell del departament li agradaria tornar a un model educatiu de revalorització del coneixement, que no ha d’estar renyit amb les competències. En un futur li agradaria ensenyar a partir de textos literaris, i a través d’ells abundar en aspectes d’interpretació, escriptura, llengua, filosofia, història... no és partidari dels llibres de text. No creu que s’acabi dedicant a l’educació secundària. En un principi l’any vinent li agradaria començar estudis de doctorat i combinar-los amb docència universitària. A banda, l’altre àmbit predilecte per a ell és l’editorial, la recerca i l’edició són les seues vertaderes vocacions.

ARASA, Fiona

Recordar per a no oblidar

(Commemoració virtual del Dia Internacional de les víctimes de l’holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat)

El passat 27 de gener es va commemorar el dia de la fi de l’holocaust nazi, un dia per recordar i no oblidar les més de cinc milions de persones que van ser assassinades als camps nazis ara fa 75 anys des del final de la Segona guerra mundial, una catàstrofe per a la humanitat. Es recorda perquè cal no oblidar el resultat d’un règim tan criminal per no tornar a repetir-lo. Cal reconèixer i recordar les morts de la gent que va lluitar, perquè aquest fet no torne a ocórrer. L’1 de setembre de 1939 Adolf Hitler va donar suport al fet de matar i exterminar persones jueves, homosexuals, gitanes, malaltes ..., totes aquelles que no fossen àries o no servissin per als seus fins. Xavier Antich, filòsof i professor de la universitat de Girona, ens va dir que es recorda per no oblidar el resultat d’un règim criminal d’ambició total basat en l’absència de respecte dels drets de les persones i en l’odi i la discriminació racial i ideològica més radical. Entre d’altres dades, els nazis tenien sis camps d’extermini que servien exclusivament per exterminar i, a més, no deixar cap rastre dels assassinats que s’hi cometien. Als diferents camps nazis torturaven jueus; els feien sortir despullats a la neu a una temperatura sota zero; van morir milers d’homes i dones amb molt de sofriment... Vicente Riaza, home tancat a Mathausen, va deixar constància de la frase «Sigues la llum de la meua foscor». Cal lluitar i conscienciar contra el negacionisme i la indiferència davant d’aquests fets vergonyosament històrics que avui dia encara ens amenacen. REINA, Ismael