X. CiberasetjamentJ. Literàries

El dijous 25 de febrer es van iniciar les VIII Jornades Literàries del Departament de Llengua castellana i literatura amb una trobada telemàtica amb l’autor J. R. Barat, autor de La noche de las gárgolas. L’alumnat de 3r d’ESO ha pogut conèixer, el 25 de febrer, una part, i el 4 de març, una altra, l’escriptor de la novel·la que ha llegit i comentat a l’aula i adreçar-li aquelles preguntes que li han semblat interessants. Aquesta activitat està inclosa dins el programa «Els autors ens visiten» del grup editorial Anaya/Barcanova.

Després de presentar-se breument com a autor i literat va començar la part més interactiva de les sessions, la més propera, tot i la videoconferència. A partir de les diverses preguntes que se li van formular a l’autor, van poder descobrir aspectes de la seua vida i obra que desconeixien i que els van apropar més a la seua personalitat més íntima i personal. «Quan ell era jovenet, els seus pares treballaven al camp i volien que ell es dediqués al mateix; tot i això, la mare li va donar suport per ser escriptor. Actualment, amb 89 anys, està orgullosa del seu fill, igual que n’està la seua esposa. Tot va començar a l’època de l’institut, quan va escriure uns poemes per a una noia que li agradava. De jove el que volia ser realment era futbolista, però, en lesionar-se als vint anys, la vida li va fer un tomb i ja a la universitat escrivia els seus primers textos i poemes. Al principi escrivia per hobby, i no va començar a escriure seriosament fins al quaranta anys, per tant fa vint anys que s’hi dedica professionalment. Va tardar sis mesos a escriure la novel·la, però quan escriu sempre té diverses coses/obres entre mans; primer escriu un «esborrany», en aquest cas tres mesos, i després va millorant i donant forma a l’obra. El protagonista de la novel·la representa el seu fill Dani que, quan estudiava a Londres, va rebre una visita del seu pare (d’ell) i aquest fet li va inspirar l’ambientació de la novel·la, una barreja de realitat (Londres) i fantasia, ja que no està basada en fets reals, però els llocs que apareixen, sí que ho són, perquè li agrada escriure sobre llocs que ha visitat. El títol (la part fantàstica) li ve de quan era petit, quan li agradaven molt els còmics: un tractava d’unes gàrgoles que a ell no li agradaven gens i que li provocaven malsons perquè cobraven vida; i és en aquestes estàtues terrorífiques en què es va inspirar. Hi ha una productora interessada a dur al cinema la novel·la, però degut a la pandèmia el projecte es va aturar de cop. D’altra banda, la novel·la té una segona part, ja editada, que aviat sortirà a la venda i que es titula La cripta negra.» Per acabar va oferir la possibilitat de posar-se en contacte amb ell en la seua pàgina web i en el seu whatsApp per seguir plantejant-li més qüestions. Redacció (3r E)/GALLEGO, Maria

CIBERASSETJAMENT

Aquesta xerrada es va realitzar donades les circumstàncies sanitàries mitjançant una videoconferència. També es va realitzar a tot l’alumnat de 4t d’ESO els dies 14 i 15 de desembre a l’aula de cada grup bombolla. L’agent del cos de mossos d’esquadra (Pepe Gotera) que va dirigir l’activitat pertany a la Prefectura dels mossos d’esquadra d’Amposta. L’agent va comptar amb la col·laboració i participació de Raquel Adroher (Projectes Fundacionals). La primera activitat va consistir en un vídeo sobre el ciberassetjament a una adolescent. Aquesta noia tenia conversacions amb altres adolescents, els quals la insultaven i l’amenaçaven mitjançant l’aplicació «WhatsApp». A la segona part de la sessió els va passar un power point tipus test sobre el ciberassetjament. L’alumnat escrivia la seua resposta al xat de la videoconferència. La gran majoria de l’alumnat «responia positivament» les preguntes. Després de plantejar cada pregunta, l’agent l’explicava més detalladament. Algun alumnat exposava exemples o experiències sobre el ciberassetjament. Algunes de les preguntes més recurrents van ser: «Qui pot ser víctima de ciberassetjament?» «Per què creus que actuen els/les ciberassetjadors/ es?» «Què fas si «veus» una situació de ciberassetjament?» ... Cal actuar contra el ciberassetjament i no ser un espectador passiu per evitar en un futur ser-ne víctima: denuncieu i ajudeu a erradicar aquest tipus de delicte tan nociu!

TORRES, Clàudia