Els Deltes Europeus davant del canvi climàtic Dins del projecte Erasmus + en el qual ha participat el nostre centre, l’alumnat del grup de 4t d’ESO F va participar al webinar «Els Deltes Europeus davant del canvi climàtic» el dia 2 de desembre del 2020 de 9:00 h a 11:00 h. L’enllaç a aquesta webinar el podeu trobar escanejant al codi QR annex. Els organitzadors van ser la Plataforma en Defensa de l’Ebre, entitat ambientalista ebrenca, Diana Riba i Giner i Antoni Comín i Oliveres, eurodiputats. L’objectiu de la participació de l’alumnat va ser la conscienciació que els deltes són dels espais més amenaçats pel canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar
a escala mundial. Temporals com el Glòria del gener de 2020, que va afectar la Mediterrània occidental, posen en evidència un problema que ja tenim aquí. La trobada virtual tenia com a objectiu també buscar sinèrgies amb altres deltes europeus en el marc de l’estratègia comuna del Green Deal , impulsada des de la Comissió Europea. En la conferència van intervenir els organitzadors, representants de la Comissió Europea, experts internacionals sobre els Països Baixos (per la similitud de la problemàtica d’inundabilitat), el Delta de l’Ebre, el Delta de Roine i el Delta del Danubi. Es va aprofitar per presentar l’exposició virtual titulada «Delta de l’Ebre i canvi climàtic»a l’adreça web següent: https://climadeltaebre.cat/.
PALOS, Mireia
(professora i membre del projecte impulsor)
Des de la matèria de Llengua catalana i literatura de 2n d’ESO hem estat estudiant els gèneres de la literatura tradicional i popular: auca, cançó de bandolers, romanços i jotes. Després d’analitzar-ne les característiques de contingut i formals, n’havíem de realitzar una activitat pràctica. Jo vaig triar entrevistar un dels cantadors actuals de jota d’Amposta, Marc Guarch Puig, més conegut com a Guardet.
«La majoria de vegades improviso però abans d’anar a un lloc demano informació.» Com vas començar a cantar jotes? Natros som tots músics de Suc d’Anguila que és una xaranga i vam començar a anar voltant pels pobles. Un dia vam anar a Gandesa i a la llar de la gent gran un home va cantar jotes aragoneses, i va preguntar si algú s’animava a cantar. I vaig dir: «Jo mateix.», i a la primera ja em vaig adonar que la jota em sortia prou bé i vaig pensar que això ho havíem d’aprofitar. Així és com va començar tot. Quins han estat els teus referents? Els meus referents són el Teixidor, lo Canalero i Boca de Bou. N’he escoltat gravacions perquè ara ja estan tots tres morts. Com t’agrada més cantar, sol o acompanyat? Cantar sol m’agrada, però acompanyat també, perquè així tens algú amb qui picar-te o que t’ajude en algun moment.
Creus que actualment és un bon moment per a la jota a les Terres de l’Ebre? Actualment no és un bon moment per a res a causa de la pandèmia. Esperem que tot canvie una mica. Quan cantes, improvises sempre o tens alguna cosa apuntada? La majoria de vegades improviso, però abans d’anar a un lloc demano informació per saber sobre què puc cantar. I sí, alguna rondalla la porto pensada. Enmig de les cançons, t’agrada que el públic t’anime? Sí, sempre és agradable. Et dona una mica de força. Abans de la COVID sortíeu de les Terres de l’Ebre? SÍ, sortíem per un munt de llocs: Terra Alta, Barcelona, Castelló, etc. On ha estat el lloc que més lluny heu cantat? Girona. Sempre cantes amb Suc d’Anguila? Sí, Suc d’Anguila és la xaranga; natros, la rondalla. … Moltes gràcies, Guardet , per l’entrevista. Que continues cantant i alegrant-nos els carrers i les festes.
MÚRIA, Maria (2n ESO C)
16
