Revista nº17 - Territori de Masies

Fotografia: ↗ www.alacarral.net

Revista núm. 17 — Desembre 2022

Benvingudes a Territori de Masies

Avancem cap a la sobirania energètica, finalitzem el projecte de Coop de Sol

Aquest 2022 s’ha donat per finalitzat el projecte “Coop de Sol - Territori de Masies”. Al cap de gairebé dos anys el projecte finalitza amb 21 instal·lacions fotovoltaiques que han participat de la compra col·lectiva, majoritàriament cases familiars però també algunes empreses. Coop de Sol fou un projecte promogut per la secció de consum de Territori de Masies Coop i que es desenvolupa amb col·laboració amb l’Arada, cooperativa que hi aporta el treball de la coordinació social i la dinamització a través del projecte ACTUA, Emelcat, cooperativa d’enginyeria, i Girasol, cooperativa instal·ladora.

Al llarg d’aquests gairebé dos anys, Coop de Sol ha organitzat diverses reunions amb ens local, creant una memòria tipus de projecte consensuat amb les diferents secretaries a fi i efecte d’agilitzar processos administratius, ha participant en diferents jornades i cursos sobre sobirania energètica, i ha intentat reforçar la urgència que els pobles del Territori de Masies ja tenim sobre la taula: la necessitat de traçar un model energètic per la comarca, de formar participada i basada en l’aprofitament de recursos locals des de i pel territori.

Del 14 d’abril al 14 de maig es va realitzar una nova acció de la campanya de Tasta Territori als Restaurants, l’objectiu era posar en valor el producte de proximitat. Per aquest motiu, es van fer arribar les croquetes a diferents establiments de la zona, la majoria socis de la cooperativa. Els restaurants que van participar van ser El Miracle (Riner), L’Hostal Nou (Llobera), l’Hostal Forn de Su (Riner), Roquerols (Salo, Sant Mateu de Bages) i Monegal (Sant Llorenç de Morunys).

El tast consistia en una tapa de les sis croquetes de Territori de Masies: les croquetes de pollastre ecològic, de cap de llom amb timó i romaní, de botifarra negra amb poma, de xai, de conill amb col i de carbassa, mill i xiitake.

Aquesta acció s’emmarca dins del projecte tasta territori que fomenta el consum i la venda de productes de proximitat.

Les croquetes tornen als restaurants amb una nova edició de “De Tapes amb Territori de Masies”

La campanya de Setmana Santa se centra en el servei de Nevera Plena

Durant les vacances de setmana santa, del 9 al 18 d’abril, vam recuperar la campanya de Nevera Plena. La iniciativa anava dirigida als hostes dels allotjaments turístics socis de Territori de Masies amb la voluntat de promoure el consum conscient i de proximitat, tant d’aliments com de serveis, i vincular-ho amb el turisme.

Es podien sol·licitar dues opcions, el Servei de Nevera Plena on els visitants feien la comanda dels productes que volien o també es podia encomanar les cistelles de territori, hi havia cistelles de tres preus diferents: de 25, 50 o 100 euros.

La comanda es feia a través de la botiga en línia, s’indicava l’allotjament turístic on es trobarien i es portava la comanda a l’indret per tal que se la trobessin en arribar.

Hi van participar El Miracle (Riner), els apartaments el Forn de Su (Riner), Cal Miramunt (Claret de Torà), Cal Mas (Sant Serni de Llanera, Torà), Ca L’Avi Forner (Hostal Nou, Llobera), Les Corts de Biosca (Castelltallat, Sant Mateu de Bages),

Per tal de potenciar el grup de sòcies de consum de la cooperativa es va fer una campanya amb l’eslògan “amb les altres som i amb tu volem ser”, va començar a la primavera i es va finalitzar el 12 de juny. Com a resultat es van unir unes deu sòcies de consum i també altres iniciatives de serveis. Les noves sòcies tenien com a recompensa un pot de melmelada de poma eco de #CoopDeTerritori i una làmina il·lustrada i signada per Laura de Castellet. Per xarxes socials també es van utilitzar il·lustracions de la Laura de Castellet. La part de consum busca reivin-

dicar el consum de forma responsable i compromesa amb productes agroalimentaris, artesanals i culturals o de serveis. Ser sòcia de consum significa participar en un consum responsable i compromès amb els productes agroalimentaris, artesanals i culturals, participar de la planificació de l’oferta de béns i serveis i consumir conjuntament. Les sòcies de consum sou fonamentals perquè sou part compromesa amb la terra, la cultura i l’aliment produït des del territori i per al territori. Gràcies per ser-ne part i fer-ho possible!

Cal Ros (Calonge de Segarra, Anoia) i el Càmping Cal Paradís (Salo, Sant Mateu de Bages).

D’altra banda, es va aprofitar la campanya per recuperar el Decàleg per al Turisme Responsable, deu punts de sensibilització sobre la preservació i el respecte al paisatge, cultura popular i gent del territori.

Aquest servei continua actiu i es pot sol·licitar fent la comanda per la nova botiga online.

“Amb les altres som i amb tu volem ser”: s’engega una campanya per aconseguir noves sòcies de consum

Inaugurem el nou espai cooperatiu compartit amb l’Arada Creativitat Social al Miracle!

El 26 de maig a 2/4 de 8 del vespre vam inaugurar l’Espai Cooperatiu de Territori de Masies i l’Arada Creativitat Social al Miracle amb totes vosaltres, l’obertura s’emmarca en el projecte Coop de Territori, projecte on treballem conjuntament amb tres cooperatives més del territori, Biolord, l’Arada i Riuverd. L’espai té com a objectiu apropar i crear un vincle de suport i ajuda mútua amb l’Economia Social i Solidària. També es

podia visitar l’exposició itinerant “Catalunya, Terra Cooperativa” al claustre del Santuari del Miracle, organitzada per la Fundació Roca i Galès i produïda en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya, va estar disponible fins al 2 de juny. L’exposició feia un recorregut per l’ahir, l’avui i el demà del cooperativisme dins l’Economia Social i Solidària a Catalunya. També vam poder gaudir d’un tast de croquetes de la cooperativa maridades

amb begudes de proximitat. L’espai està obert de dilluns a divendres de 9 a 14h i està adreçat a les entitats i persones sòcies per assessorar-vos, fer promoció i divulgació, suport i comercialització conjunta, entre altres coses.

Ruta interpretativa per conèixer els camps de pomeres de la Vall de Lord

Aquesta activitat es va realitzar el 12 de juny a Cal Monegal a Guixers. Va consistir en una ruta interpretativa pels camps de pomeres de la Vall de Lord que

va començar des de l’hotel restaurant El Monegal i hi van participar una quinzena de persones. Els mateixos membres de Biolord ho van dinamitzar i es van fer aturades en diferents punts d’interès com el conreu i recol·lecció de les pomes o la distribució posterior. Posteriorment, a 2/4 d’1 es va dur a terme un tast maridatge de begudes de Biolord, de suc i sidra, i croquetes de Territori de Masies. L’activitat es va organitzar en el marc de Coop de Territori, projecte d’intercooperació format per Territori de Masies, l’Arada Creativitat Social, Biolord Coop i Riuverd.

Celebrem la desena edició de la ja consolidada Diada de Territori de Masies

Un any més vam celebrar la Diada de Territori de Masies en el context de la Festa Major del Miracle, aquest any però va ser una edició especial ja que es va commemorar els 10 anys de la Diada, consolidant un espai de trobada per la gent del territori al seu punt neuràlgic que es va organitzar per primer cop al 2012. Hi van participar una vuitantena de persones.

La jornada es va dividir en diferents actes. Al matí es va fer una ruta interpretativa al voltant de la biodiversitat a la bassa del Miracle, dinamitzada per la cooperativa Sàmara Natura.

També es van descobrir indrets del Miracle com la vida dels monjos benedictins del Miracle que per primer cop van obrir les portes del santuari. La visita la va dur a terme Xavier Poch, prior del monestir. A més, a la Casa Gran es podia visitar l’exposició ‘’Grup 13: amistat, vocació, tradició’’, col·lectiu artístic del Bages. Aquesta exposició homenatjava un dels grups més destacat del panorama artístic de Manresa, el Grup 13. A la plaça del santuari també s’hi podien trobar dues exposicions vinculades als nostres projectes. La jornada es va acabar amb el ja tradicional tast de productes locals al claustre del monestir. El tast va consistir en croquetes de Territori de Masies, torradetes amb melmelada de poma de Biolord elaborada per Riuverd, bull de rovellons de l’Antiga Casa Magí, llonganissa de dPagès i formatge de la Formatgeria del Miracle.

Cloenda de l’estiu amb la Vesprada de Claret

La vesprada de Claret és la cita amb la qual concloem l’estiu. Aquest 2022 vam celebrar la sisena edició el divendres 26 d’agost. Es van realitzar tres activitats. La primera activitat va començar a 2/4 de 7 del vespre i va consistir en una visita al Parc de les Olors i l’agrobotiga. La segona activitat va ser una ruta que va

començar a les 7 i va resseguir les ermites de la zona, la de Sant Donat i la de Sant Pere de Figuerola. Finalment hi va haver un sopar popular, incloïa pa amb tomàquet, embotits, botifarra de l’Antiga Casa Magí, formatges de la Formatgeria del Miracle i vins d’Un Pam de Terra. De postre hi va haver gelat d’Ambrosetti i

mojito elaborat amb herbes del Parc de les Olors. A la vesprada hi van participar una quarantena de veïnes. La vesprada de Claret va néixer l’estiu de 2016 amb l’objectiu de promoure els productes de proximitat i les iniciatives del territori. També té la intenció d’apropar el Parc de les Olors de Claret a locals i visitants.

“On son les dones al Santuari de Pinós?”

Territori de Masies amb ulls de dones

Al desembre es va realitzar la segona edició de Territori de Masies amb ulls de dones. L’objectiu d’aquest projecte és feminitzar el relat patrimonial i del territori, cada any es tria un espai diferent per apropar-nos-hi amb una perspectiva de gènere, l’any passat va ser al Santuari del Miracle. Aquest cop es va escollir el Santuari de Pinós. L’acte central va consistir una ruta interpretativa pel Santuari de Pinós i voltants, es va fer el 31 de desembre. Abans però es va fer una

campanya divulgativa per xarxes socials introduint les temàtiques que es volien tocar, aquestes eren el Santuari de Pinós, l’Hostal de Pinós, Pinós a la Prehistòria, el Parc de Bombers i el Santuari de Pinós. Posteriorment, també es va editar un llibre amb diferents experiències.

L’activitat del 31 de desembre va començar amb un esmorzar a l’Hostal de Pinós. Posteriorment, la Mònica va explicar la història de l’hostal introduint

on havien sigut les dones i quin paper havien tingut. Després la Laura de Castellet va dinamitzar la ruta per l’exterior, explicant les inscripcions de la porta de l’Hostal, l’església i el santuari, també va fer una pinzellada de cultura popular i va explicar els camins ramaders i la prehistòria. També vam visitar el Parc de Bombers voluntaris.

A la jornada hi van participar una vintena de persones.

Estrenem nova botiga online i pàgina web!

Aquest desembre hem estrenat la nova botiga online que ha anat acompanyada de la campanya dels lots de Nadal. La nova botiga online és més pràctica facilitant la compra i visualització dels productes, és un pas per millorar la compra dels productes de les sòcies de la cooperativa.

La botiga s’estructura en dos índexs, un que cataloga per productors i l’altre per tipus de productes per agilitzar la compra i la cerca dels productes.

Per millorar el servei s’han ampliat els punts de recollida gratuïts com és l’agrobotiga del Parc de les Olors de Claret. Aquests punts de recollida ja en són set i es distribueixen a diferents zones del Baix Solsonès i rodalies i són Molsa Toleràncies a Solsona, el restaurant El Miracle a Riner, el Parc de les Olors de Claret, el Mercat Setmanal de Torà, La

Senalla a Calaf, l’estació de Servei TroyPalà a Cardona i Cal Paradís a Salo. També hi ha l’opció d’enviar-ho a domicili i d’adquirir el servei de Nevera Plena als allotjaments rurals.

La botiga online és una aposta per crear un espai on per una banda s’agrupin tots els productes de les sòcies de la cooperativa i per altra banda, es faciliti la compra d’aquests productes, sobretot pensat pels visitants de la comarca.

A part de la botiga online, s’ha renovat la pàgina web per tal de fer-la més entenedora i simple. Una part important de la pàgina són els perfils de les sòcies, cada una té el seu perfil amb la descripció del projecte, imatges i les dades de contacte. També s’hi mostren els diferents projectes, campanyes, publicacions i serveis de Territori de Masies.

Fem Territori amb la campanya de Lots de Nadal

Per la campanya de les festes de Nadal vam fer una nova edició de lots de proximitat. Aquest any però es va canviar el format i van ser lots temàtics. La idea era que els lots cobrissin els diferents moments que es viuen durant les festes, hi havia el lot esmorzar, el lot vermut, el lot de sobretaula, el lot de dinar de Nadal en

dues versions, el lot de detalls i el lot d’experiències. Els lots estaven conformats per diferents productes i experiències dels socis i sòcies de la cooperativa. Es podien comprar a través de la nova botiga online, que s’ha exposat al punt anterior, i va anar acompanyat d’una campanya per xarxes socials i a fires.

Un any més som presents a les Fires del Territori!

Durant el 2022 ha continuat la nostra presència a Fires. Vam començar l’any fent un tast a la Festa de Sant Antoni de Solsona el 23 de gener.

El cap de setmana del 12 i 13 de març vam ser presents a la Festa del Vi i a la Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya a Solsona.

El 3 d’abril va ser una jornada intensa, ja que vam participar a la jornada artística ‘La Germinació’ de la Mare Cultural al Castell de Lladurs fent un tast i també estàvem a la Fira de la Mel del Miracle hi vam ser amb un estand informatiu i venent productes.

Durant el cap de setmana de la Fira de Sant Isidre de Solsona, el 14 i 15 de maig vam fer tast de croquetes i embotits de les sòcies de la cooperativa a la zona gastronòmica de la fira.

A la següent fira on vam ser presents va

ser a ‘El Rusc’, la fira d’entitats i voluntariat del Solsonès organitzada per Deixant Empremta al 2 de juliol. En aquest cas hi va haver estand informatiu de Territori de Masies amb publicacions i un joc de situar els pobles i espais. També es va fer tast durant l’hora del vermut.

Al juliol també es va participar al Tast al Tasta La Plaça de Calaf el dissabte 23 de juliol amb croquetes i suc de Biolord.

Després de l’estiu, a la següent fira on vam participar ja va ser al desembre. Primer el 3 de desembre a la Fira del Tió a Solsona, on vam fer parada de productes

de les sòcies de la cooperativa i publicacions, vam repartir fulletons dels lots de Nadal i també vam fer tast de croquetes de Territori de Masies i de pizzes de l’Ambrosetti. A la segona fira de Nadal a la que vam anar va ser la Fira de Nadal del Miracle el 6 de desembre, aquest cop només amb parada de productes de les sòcies i publicacions.

i

Aquest any s’ha continuat treballant amb el projecte de les croquetes, degut al seu èxit i al valor que té al crear sinergies entre sòcies de Territori de Masies. Aquest any s’ha presentat una nova croqueta, es tracta de la croqueta de conill amb col, elaborada per l’Antiga Casa Magí i amb productes de Cal Palà i del Parc de les Olors de Claret. Aquestes croquetes es van presentar a la Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona.

D’altra banda, també s’han mantingut les croquetes de xai de Cal Puigpelat, les de pollastre ecològic del Molí de Bonsfills, les de cap de llom de dPagès amb timó i romaní del Parc de les Olors, les de botifarra negra de l’Antiga Casa Magí, les croquetes d’aquests tipus han estat elaborades per l’Antiga Casa Magí. També hi ha les de mill, verdures i xiitake amb productes de Riuverd i de la Molsa-Toleràncies, elaborades per Riuverd.

Així mateix s’ha treballat per tenir les croquetes a més punts de venda físics. Des del juny del 2022 també es poden trobar a la Carnisseria l’Espetec, a Madruga Ibèrics, al Càmping del Solsonès i a la gasolinera Setelsis, els quatre punts a Solsona. A part dels nous punts de venda es continuen trobant a l’agrobotiga del Miracle i a la botiga de l’Antiga Casa Magí a Torà.

Per fer-ne difusió i publicitar-les, al març es va fer una sessió fotogràfica per crear material comunicatiu. També es va fer un model de portafoli amb la carta de croquetes disponibles, un en format web i l’altre en format físic per tenir-lo a les fires. Les croquetes estan disponibles a la nova botiga online (www.territoridemasies.cat/botiga) i als diferents punts de venta.

Intercanviem experiències i coneixement a diferents jornades!

LDurant el 2022 s’ha participat en diferents jornades. La primera va ser l’1 d’abril al Seminari de Tarragona. Es va participar a la xerrada ‘’Revaloritzant les ocupacions en un món rural innovador i connectat’’ que s’emmarcava en la Jornada ‘’Connect@: innovació, talent i ruralitat’’, organitzada per la Diputació de Tarragona. Les altres entitats que van participar a la xerrada van ser el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, la Fundació Pau Costa (Ramats de Foc) i ARCA (Escorxador compartit de la Catalunya Central).

Després, el 2 d’abril es va participar a la trobada de xarxes de l’Einateca Agroecològica a Can Poc Oli de Manresa, a la jornada es van oferir eines de suport mutu, visibilització i governança.

També es va participar a la trobada virtual ‘’De coop al plat!’’. Una trobada organitzada per la Federació de Cooperatives

de Treball que buscava establir contactes comercials en el sector de l’alimentació i l’agroecologia entre cooperatives proveïdores i organitzacions consumidores de productes.

Al juny es va participar al Congrés ‘’Masia i Territori: Allotjament turístic al món rural’’, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). També es va assistir a la ponència virtual sobre l’enfocament de Territori de Masies respecte al desenvolupament rural a la sessió ‘’Economia Regenerativa i Desenvolupament Territorial’’ en el marc del

Cicle d’Especialització de la Universitat de Girona sobre Economia Social i Solidària i Comuns.

A finals de mes es va participar a la trobada amb altres entitats del Solsonès convocada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La trobada es va realitzar per definir el pla de treball, l’estratègia i la relació de les entitats del Solsonès amb l’Ateneu Cooperatiu. Continuant el 15 de juliol, es va presentar el projecte de Territori de Masies al ‘’Cap Cor Puny’’ al Casal de Calaf en el cicle de ponències als vespres d’estiu.

Continuem ampliant

consolidant les croquetes com a producte propi de la cooperativa

Enfortiment de les línies de turisme de la cooperativa

L’acció va consistir en definir un full de ruta en matèria de turisme que reforci la competitivitat de les persones, entitats i empreses associades que tinguin vincle en aquest sector; alhora que contribueixi a transmetre l’ideari de Territori de Masies. Es va fer mitjançant un procés de reflexió intern entre totes les persones i entitats associades que s’hi volien implicar.

Per dur a terme l’anàlisi es va fer una crida oberta a participar a les persones de Territori de Masies que hi tinguessin interès i sensibilització. Es van fer dues sessions de treball participatives per reflexionar sobre el model de turisme que es vol impulsar des de Territori de Masies i també han propiciar idees i opinions en relació amb la situació actual i a les línies de treball prioritàries a impulsar en els anys vinents.

Amb les jornades de treball es va consensuar una anàlisi FARO del territori i una primera proposta de línies d’actuació. Es va centrar a identificar les fortaleses que presenta el territori del Baix Solsonès com a destinació turística. També es van identificar els principals reptes que cal afrontar com a territori des de l’òptica turística.

Les conclusions a les que es va arribar són que s’aposta per un model de turisme cultural, sostenible i de baixa intensitat amb l’objectiu d’impulsar actuacions de suport, promoció i distinció de les iniciatives de turisme rural responsables i compromeses amb el territori. Algunes de les propostes que van sortir van ser assessorament a les sòcies de TM per

diversificar canals de comunicació de la seva oferta turística, dissenyar un projecte pedagògic a les escoles per posar en valor el patrimoni i el producte local, creació d’un pla de gestió i ús d’espais naturals, establir un pacte del model

territorial consensuat entre els sectors econòmics de la comarca, creació de rutes verdes o establir vincles amb entitats del món del lleure. Seguirem treballant amb totes vosaltres per tal d’enfortir la línia de treball vinculada al turisme!

Petita granja de claret: Pràctiques dels alumnes de l’Escola Agrària de Manresa

Aquest any la Petita Granja de Claret també és escola. Cada mes hi van els alumnes de pràctiques i aprenen tot tipus de coses des del sanejament de les cabres i les vaques fins a construir galliners mòbils i altres “animalades” que se’ls hi acudeixen!

Espai René crea sinergies amb altres projectes

Aquest any han començat a establir sinergies amb diferents membres de Territori Masies. Una de les propostes que està tenint força èxit és la programació del cicle de cuina ‘’Adéu Processats’’ amb Molsa Toleràncies. És una forma d’empoderament, d’autogestió i autosuficiència. L’objectiu és reduir els processats i fomentar l’elaboració escollint els ingredients que s’utilitzen, la seva procedència i formulació. A més de practicar una cuina saludable, estimula les nostres capacitats, sent una veritable vitamina emocional per tota la família. Una forma de passar menys hores a la

televisió i crear i divertir-nos en família, amics o companys. La primera part del curs es va fer durant l’últim trimestre de 2022 i continua al 2023, el curs es fa els segons dimarts de mes i hi ha dos horaris diferents, un al migdia i un a la tarda vespre.

D’altra banda, també han començat a col·laborar amb Sílvia Sampons, qui porta el projecte de Cuina Anònima. La col·laboració consisteix en la preparació de càterings per les seves Experiències Saludables. Fins ara només s’han fet grups a mida tancats a demanda.

El projecte del Molí dels Bonsfills camina cap a l’autosuficiència

Aquest 2022 ha sigut el primer any que al Molí dels Bonsfills han pogut donar als pollastres blat ecològic collit als seus camps, al costat dels galliners. D’aquesta forma han aconseguit dues coses: ser una mica més autosuficients i fer que l’augment de preus dels cereals no repercuteixi en el cost de producció dels pollastres.

El següent pas ha sigut sembrar pèsols la tardor passada, que suposarà una aportació més proteica per als pollastres. Una altra novetat del 2022 ha sigut que han començat a fer hamburgueses amb la carn picada de pollastre, amanides amb sal i pebre. Estan embolicades amb un sobre de paper per no utilitzar safates de plàstic.

La Formatgeria del Miracle rep més reconeixement aquest 2022

El 2022 ha sigut un altre any de reconeixements per la Formatgeria del Miracle. El primer premi va arribar a la primavera al Lactium de Vic, durant el cap de setmana del 14 i 15 de maig, on va repetir el premi a la millor pasta tova d’ovella amb el formatge de ‘’Les Cuines’’.

A la tardor a la mítica Fira de Sant

Ermengol el 14, 15 i 16 d’octubre, es va endur la plata a l’enzimàtica de pasta dura i plata amb el formatge Barroc. També es va endur la plata de quallada àcida amb ‘’la Gàrgola’’.

Un ramat petit d’ovelles és la nova incorporació del Parc de les Olors de Claret

Un dels projectes de millora del Parc de les Olors d’aquest any ha sigut posar ovelles al parc. N’han posat quatre, les suficients perquè facin la feina de tallar l’herba dels passadissos del parc. A part, però, aporten molt més ja que quan acaben amb un trosset d’hort, són les encarregades d’entrar, netejar i fertilitzar el terra per la següent plantació.

El seu objectiu ha sigut jugar amb les rotacions i destinar alguns trossos de l’hort a farratge amb lleguminoses i d’aquesta manera, tenir tot l’aliment per elles i la fertilització al punt de caramel pels seus cultius d’horta.

Aquest petit ramat sap com sónde bones són les nostres croquetes... l’últim cop es van menjar les cols que havien d’anar a les croquetes de conill. Sort que hi ha alguna de vosaltres que en té a l’hort!

LA VIDA AL SANTUARI DE PINÓS

El Santuari de Pinós, erigit al capdamunt de la serra de Pinós, s’ha caracteritzat al llarg de la història per ser un lloc de pas. En conseqüència, ha esdevingut un espai d’acollida i de trobada. Per aquest motiu, tot i que no sigui un

espai on habitin moltes persones, s’ha convertit en un indret imprescindible en l’imaginari territorial de la zona. S’ha dotat d’aquesta importància pel fet de ser un territori conformat majoritàriament per masies disseminades i pel fet que

per aquest indret hi passi un antic camí ramader que va estar actiu durant milers d’anys. El pelegrinatge que ha desenvolupat la presència del Santuari també ha contribuït a dinamitzar el lloc.

Santuari de Pinós el 1974. Fotografia cedida per la Mònica Segués

PREHISTÒRIA I CAMINS RAMADERS

En època prehistòrica Pinós ja era un lloc de pas, s’hi creuaven diversos camins de transhumància. Els camins ramaders anaven de la costa fins al Prepirineu i al Pirineu, hi ha un camí molt important que travessava tota la Serra de Pinós de punta a punta. De la presència d’aquests camins per la ramaderia i la seva importància en tenim constància amb els menhirs, les fites i punts de referència que ens han quedat d’aquesta època i que delimitaven territoris. ‘’Menhir’’ significa ‘’pedra dreta’’ i pedrafita, del llatí s’anomena petra ficta, pedra clavada, com el que trobem prop del Santuari que senyalitza la importància que tenia el coll de Pinós.

A la Catalunya Central, i molt especialment aquí, es troba un altre tipus de pedres. Es tracta de pedres definitòries i protectores del territori, són unes grans pedres gravades amb forma humana, aquí les anomenem d’una manera tècnica esteles, menhir estela o esteles. Algunes estan gravades generalment amb alguna mena de gravat que fa referència al tèxtil i tenen dos cercles a la part superior en alguns casos queda clar que són ulls. Tot i això és bastant evident que són pits, es tracta de la imatge femenina vestida amb els dos ulls o amb els dos pits.

Del camí ramader que va fins a Prades se’n va fer ús fins ben entrada la dècada dels setanta. Els camps del voltant del Santuari, fins als anys setanta, eren les pastures i els llocs de pleta per quan venien els ramats, hi passaven una gran quantitat de pastors a l’any. El primer pastor que venia s’instaurava com el

majoral i se situava als camps més baixos i a mesura que anaven arribant altres ramats els anava col·locant. Després organitzava tota la marxa cap amunt i ell era l’últim a marxar. Normalment, es quedava el camp més gran, però més dolent a diferència dels altres, anaven reutilitzant totes aquestes feixes.

Trobem un altre tipus de jaciments, les sistes i els dòlmens són el lloc d’enterrament de tota aquesta gent. A la zona de dalt del Santuari no hi ha llocs d’enterrament, ja que era un lloc de referència i s’enterraven més avall. Per aquest motiu, es troben a punts del camí, en canvi, tant al Santuari de Pinós com el del Miracle el que hi ha són llocs de santificació.

Parlar de pastors és un genèric, perquè hi havia pastors i pastores. Normalment, quan s’arribava a zones altes d’estiu, els homes pujaven a dalt de tot perquè hi havia unes condicions més difícils, però llavors hi havia tots els poblats de pastors que quedaven més avall i els homes anava pujant, s’estaven tres dies amb el ramat i baixaven. Les pastores a baix feien formatges, la llana i mantenien la base de la casa. Normalment, les dones feien més pastures de petites distàncies i els homes eren els que marxaven mig any i tornaven. També eren les encarregades dels animals de casa.

La importància que li ha donat a la Serra de Pinós el pas d’un camí ramader, va ser un dels motius pels quals es va erigir aquí el Santuari, per la seva condició com a lloc de pas.

La religió ha jugat un paper molt important a la vida als pobles petits i dels municipis rurals disseminats. Els actes religiosos van ser essencials per construir relacions veïnals i els espais religiosos van funcionar també durant molt temps com a espais veïnals, sent espais de creació de comunitat. Segons si eres home o dona tenies una posició o l’altra i visibilitat. Concretament al Santuari de Pinós per les seves característiques particulars, ha sigut l’espai on la gent creient del municipi ha recorregut per buscar-hi protecció, demanar ajudar o celebrar-hi els casaments.

El fet que l’església se sabés integrar en la quotidianitat de la població va ser clau per aconseguir que les activitats litúrgiques i les creences religioses es convertissin en el dia a dia de la gent com els amulets o resar el rosari dirigit pel pare de la família entre d’altres. El paper de la religió com a defensa davant les adversitats de la naturalesa com es veia amb les rogatives, la importància que van acabar tenint els rectors com a dinamitzadors de la comunitat, les celebracions religioses van acabar esdevenint populars i les diferències socials entre la pagesia, va contribuir al fet que a l’església obtingués aquesta importància en l’àmbit social i de creadora de vincles de la població.

Concretament al Santuari de Pinós, després de l’aparició es va convertir en un centre de devoció i un dels espais predilectes de culte cristià de la zona, tanmateix, a partir d’aquell moment es va erigir en un espai on els veïns i les veïnes de la zona anaven en cerca de protecció. Un exemple d’això és que antigament les mares de la comarca un cop naixien els seus fills i filles els pujaven a oferir-los a la Mare de Déu, era habitual que esperessin el dia

LA VIDA RELIGIOSA

que els calçaven per fer-los caminar davant de la Verge demanant-li que guiés els seus passos. També quan es casava la gent hi pujaven després del viatge de noces a encomanar la nova família a la Verge.

PRIORES

Un espai que han ocupat les dones a l’església al Santuari des de fa anys i encara ara avui en dia ha sigut el de les priores. Ser priora consistia a encarregar-se del manteniment de l’església. Normalment, era ocupat per dues dones i era un càrrec rotatori, cada any canviava entre les cases que formaven part de la parròquia.

A part del dia a dia de l’església, també tenien cura de dates assenyalades com els casaments, on les priores es posaven a l’entrada de l’església i oferien un ram als nuvis i després un altre de més petit als convidats.

Amb el pas del temps, la despoblació del poble de Pinós i la disminució de la fe cristiana es va haver de reorganitzar el sistema de les priores, ja que no eren suficients dones per a abastir les diferents esglésies del municipi. D’aquesta forma es van ajuntar les masies de Pinós i Ardèvol que volguessin fer de priores. Així ha sigut fins al dia d’avui.

PROCESSONS I ROGATIVES

Dins de les creences populars era comú realitzar processons i aplecs per demanar qüestions concretes. El Santuari amb el seu caràcter devocional era un lloc comú on les parròquies del voltant en feien. Es té constància que la parròquia

de Pinós visitava el Santuari el primer divendres de març i posteriorment el dilluns de Pasqua, la parròquia d’Ardèvol hi anava el dia de Sant Pere Màrtir, la de Vallmanya el dilluns de Pentacosta, Sant Just d’Ardèvol, Su, Salo, Llanera, Riner, Castelltallat i la Molsosa hi anaven més a la primavera entre les dues Pasqües. Cardona hi anava el segon diumenge de maig, d’aquesta hi ha referències que ja es feia anteriorment a l’aparició de la Verge.

Antigament, es feia una processó que s’anomenava processó grossa perquè seguia un recorregut llarg. Estava dirigida pel rector de Pinós acompanyat pels priors i priores i es cantaven o resaven tres Salve Regina durant la processó i un cop a l’església els goigs de la Mare de Déu de Pinós.

Com s’ha comentat anteriorment, era recurrent demanar que plogués en època de sequera a la Mare de Déu de Pinós. Aquest fet no passava només a Pinós sinó que era recurrent en una zona com és la Catalunya Central on les pluges són molt irregulars i és comú tenir períodes de sequera. Per tant, era corrent fer rogatives a les Mares de Déus de la zona com la de Pinós o la de Coaner.

Eren uns rituals comuns a les diferents esglésies, si després d’aquesta processó encara no ploia es feia la processó general on assistien totes les parròquies. D’aquest ritual se’n té una nota del 1824 on es diu que ‘’s’ha complert tot el ritual’’. Això corrobora l’antiguitat de les processons al Santuari de Pinós, també hi havia una dita que deia que quan “es fan pregàries al Santuari de Pinós, cau fang o cau sang”, fent referència al fet que plouria o hi hauria guerra.

Montserrat Codina amb la seva família a l’entrada de l’Hostal quan el regentava. Fotografia cedida per la Mònica Segués

VIDA CIVIL AL SANTUARI DE PINÓS

OFICIS

En les zones rurals com la que envolta el Santuari de Pinós, la casa ha representat la llar i s’ha estructurat com a nucli econòmic de la vida de les masies. Ha sigut espai d’acollida de la família, però també de les minyones, mossos i en algunes situacions també altres persones que estaven de pas. Aquesta estructura econòmica va estar determinada per la terra com a mitjà de riquesa, de vida i moneda de canvi. La propietat de la terra determinava la classe social de la família. La casa, la família i la terra eren els tres elements que constituïen la masia, aquests tres elements també determinaven la pervivència de la masia. Eren moltes les cases habitades un nombre considerable de persones on entraven pocs diners. Era complicat alimentar-les a totes i cobrir les necessitats bàsiques. Fet que produïa que en moltes famílies s’hagués de deixar l’escola i començar a treballar des de ben petits o fins i tot abandonar el nucli familiar com en el cas de les minyones i els mossos.

Les dones eren imprescindibles per sustentar la masia i per fer entrar diners a casa. Per aquest motiu, eren les responsables de posar animals com conills, pollastres, gallines, oques, porcs i cuidar-los, era una característica en comú de totes les cases. Una part d’aquest bestiar era d’autoconsum per alimentar la família, el cas més destacat era el porc que era la principal proteïna animal i se n’engreixaven més o menys depenen del nombre de persones a la família. Un altre tret comú era el de tenir truges per fer criar i vendre les cries, una de les tasques que tenien les

dones era la d’anar caminant amb les truges a les cases veïnes on tenien porcs mascles per muntar-les, ja que els porcs eren cars de mantenir i no en tenien arreu.

L’altra part del bestiar servia com a complement a l’economia domèstica. L’anaven a vendre als mercats de la zona des de llocs més grans com Solsona o Calaf a pobles petits com Su i l’Hostal Nou. S’hi anava caminant o amb mula i s’aprofitava també per intercanviar-ho o comprar altres aliments per passar la setmana. Els diners que aconseguien als mercats se’ls quedaven les dones, era la petita autonomia que tenien.

Pel que fa a la ramaderia fora de casa com l’extensiva, el paper de les dones no era tan comú. Tot i això, es troben alguns exemples com el de la Maria, originària de Fornell de la Selva de Navès i va entrar com a minyona al Peroi d’Ardèvol, no només feia feines de minyones sinó que també era pastora d’un ramat d’ovelles.

HOSTAL

Actualment l’Hostal acull el veïnat de la zona i gent de pas. També veïns de pobles del voltant que potser no hi anirien amb tanta facilitat però que s’hi aturen entre trajectes com a lloc de pas.

La seva creació es remunta al s.XVI, faltaven diners per fer una església, la solució que van trobar va ser la de fer un hostal i destinar els diners de l’hostal a fer l’església. Es va inaugurar el 1524 la part de baix i es va aconseguir crear l’església amb els diners que es guanyaven. Un

cop es va acabar l’església el 1642, es va continuar amb l’Hostal i es va acabar la part de dalt de l’hostal que es va acabar el 1677. Per aquest motiu, a les inscripcions de l’Hostal hi ha inscrita aquesta data. La inscripció a la porta de l’hostal també data d’aquest any i en ella s’explica que s’ha de pagar: “Alabat sia lo santíssim sagrament per a sempre/ Veritat és ostal sense diners no donen res.”

L’hostal ha passat per moltes mans, dels monjos en un primer moment als hospitalers, posteriorment dels templers i a partir de les amortitzacions de Mendizábal va passar a mans de particulars, aquest fet ha propiciat que l’hostal hagi perdurat al llarg dels anys passant per moltes mans diferents.

Les dones a l’hostal van tenir-hi poca presència fins a mitjans del s. XX. A partir del 1957 van començar a treballar-hi dones a l’hostal, en un primer moment a la cuina i més endavant tant a la cuina com regentar-los.

La Mònica i la Teresa, la seva mare, en són llogateres des de fa vint anys. Darrere seu hi va haver la Núria i el Ramon que hi van estar quinze anys. Abans hi havia hagut la Marta durant cinc o sis anys, anteriorment una altra persona durant 1 any. L’àvia de la Mònica també hi va ser cinc anys.

Abans arribar a l’hostal era complicat ja que les carreteres no estaven ni asfaltades, la gent venia de pas quan hi havia les dues fires, per anar a vendre a algun mercat, etc. No es feien quinze o vint menús, per aquest motiu, qui regentava

l’hostal ho havia de combinar amb altres feines. Quan hi havia la seva àvia, hi havia també una granja de porcs i portava les dues coses. Se n’anava a la granja i quedava l’hostal obert, la gent esperava fins que tornava. Hi havia més feina en alguns moments com quan hi havia algun pelegrinatge o alguna cosa de missa.

Per completar els guanys econòmics de l’hostal, els qui regentaven l’hostal abans de la Mònica venien pernils, tenien comissió per cada pernil que venien i era una forma de sobreviure. Els tenien penjats darrere de la barra, aquest és un record que encara té molta gent de l’Hostal de Pinós.

Per la mare de la Mònica anar l’hostal era tenir bons records, perquè els anys 70 la meva àvia materna, Montserrat Codina, havia estat durant 5 anys portant l’hostal. L’àvia vivia allà, amb el seu fill gran. Ells vivien allà. En aquell temps el menjador estava dividit en dues parts, la part del final, hi vivia la família que portava l’hostal. L’àvia cuinava i havia d’atendre els clients. Els dies que tenia més feina. Llavors la meva mare, l’anava ajudar.

AJUNTAMENT

L’Ajuntament està integrat dins de les estances del Santuari, l’espai que ocupa va quedar abandonat i es va restaurar per situar-hi l’Ajuntament l’any 2000. L’edifici de l’ajuntament ha anat variant de funció amb el temps i ha sigut un espai civil que ha funcionat com a organitzador de la comunitat. Va ser la seu de Ràdio Pinós, un projecte radiofònic municipal on par-

ticipaven diferents veïnes i es parlava de l’actualitat del municipi i de la zona. Les dones també hi van participar fos en les tertúlies de dissabte o com la Glòria Padullés que feia un programa de cuina on explicava receptes.

Actualment, és on hi ha el centre cultural, un espai de trobada municipal de les veïnes de Pinós on es fan tallers, actes i on es preparen actes com la Festa Major. Aquest espai de trobada pel veïnat del municipi és molt important, sobretot per la gent gran. En un municipi rural constituït majoritàriament per masies disseminades, els espais de trobada són rellevants per dignificar la vellesa a aquests entorns i contribuir al fet que es puguin quedar a casa seva gràcies a la xarxa que es crea.

ESCOLA

A Pinós hi havia hagut una escola on hi ha actualment el Parc de Bombers voluntaris. Als anys vint l’única escola nacional que hi havia al municipi era aquesta situada al Santuari. Un cop es va traslladar es va veure la necessitat d’obrir noves escoles i es van obrir a Vallmanya i Ardèvol, ja que anar a l’escola de Pinós comportava grans distàncies a peu per molts nens. Així que nens i nenes que havien anat a Pinós van acabar els estudis a Ardèvol.

A les escoles hi havia mestres homes i dones. Durant el franquisme, els anys 50 i 60 hi havia moltes mestres que eren dones solteres i vivien soles a zones com aquesta. Si es casaven perdien el dret a ser mestres.

FIRES

A Pinós hi ha documentada una fira des d’antic. Per la seva situació i en ser un lloc de pas, va fer que s’hi celebressin fires ja a finals de l’edat mitjana. Es feia dos cops l’any, un quan pujava el ramat a la primavera i un altre quan baixaven a finals d’estiu i principis de tardor. La fira de la primavera era la més concorreguda i se celebrava el diumenge sobre la segona Pasqua. S’hi comprava, s’intercanviava i es venia bestiar i productes fets a les masies, com formatge, i que tant les masies com els pastors necessitaven pel temps de collita i de pastures de l’estiu.

La realització de fires també va contribuir en les relacions socials, eren un punt de trobada on es feien negocis i es parlava del que passava. També començaven aquí els festejos, la fira es va passar a conèixer com la fira dels casaments.

Es va fer fins a principis del segle XX, ja que va perdre importància, una de les causes que s’hagi perdut són les noves vies de comunicació que han fet que els camins que creuen el Santuari de Pinós no tinguin la mateixa rellevància. Els veïns i veïnes de Pinós van recuperar la Fira el 1994 i durant anys es va fer l’últim cap de setmana de maig.

FESTA MAJOR

La Festa Major de Pinós es celebra el tercer cap de setmana de setembre i està organitzada de forma col·laborativa per les veïnes i veïns de Pinós. Està documentada des d’antic, en un inici es realitzava

FIRES, FESTES I CREENCES

davant de l’església de Sant Vicenç al poble de Pinós. Més endavant, es va traslladar al Santuari en ser un lloc més transcorregut. Anteriorment, les noies acudien als balls de les festes majors acompanyats del pare o del germà i esperaven que les traguessin a ballar. Alguns dels balls típics que es veien eren el de rams i el de casats.

CARAMELLES DE PINÓS

Les caramelles són una festa cristiana celebrada àmpliament a tot Catalunya que ha agafat una perspectiva popular, en el sentit que ha acabat sent part de les tradicions més celebrades a diferents indrets. Les caramelles consisteixen a celebrar amb cançons i danses la resurrecció de Crist. Es tenen referències que la tradició d’origen rural va començar al s. XVI, només hi participaven homes que eren normalment pastors i cantaven amb instruments a canvi d’ous i botifarra. Les caramelles a municipis disseminats s’anomenen caramelles “de pagès”, ja que es va masia per masia cantant i ballant.

Des de fa dècades les caramelles d’Ardèvol de Pinós han sigut una de les més característiques i una de les festes més celebrades del municipi. Es fan cada tres anys i s’han mantingut estrictament els rituals antics. En un inici només els homes joves podien cantar caramelles, però des de la dècada dels 60 que les dones també participen d’aquesta festa.

Els trabucaires tenen un paper destacat, van al davant de tot i anuncien a les masies que arriben les caramelles. Darrere

seu hi ha els músics amb bombos i platets. Els segueixen la parella que va amb la bandera, la parella que va amb la panera i després la resta del grup que són els caramellaires. L’estructura del ball era de parelles de noi i noia que desfilaven tant a l’arribada com quan marxen de la masia. Primer es fa l’anada a la masia que remet a l’estructura social del poble. En acabat es fa el ball dels cascavells i un ball d’obsequi, després es fa una cançó de comiat d’agraïment. També repartien rams i la gent de les cases i que ho miraven donen diners per cobrir despeses.

Un dels moments més espectacular de les caramelles d’Ardèvol és al dissabte al vespre, quan arriben al Santuari de Pinós i ballen a la plaça davant del Santuari. També s’entra a l’Hostal a menjar i és típic que facin ballar a la mestressa de l’hostal. L’hostal com a lloc de trobada del municipi també forma part d’aquesta festa. A part, es té constància que anteriorment el diumenge després de Pasqua es trobaven les colles de caramellaires de Pinós, Ardèvol, Vallmanya i Castelltallat i cantaven i ballaven tots junts.

Les caramelles adopten importància ja que contribueixen a establir vincles amb les persones del territori. Promoven espais compartits pel veïns i les veïnes i contribueix a dignificar la vida a pagès sobretot pel jovent, ja que els hi aporta espais d’oci i lleure al seu entorn rural. Són una manifestació cultural i artística d’arrel tradicional.

El caràcter rural i de municipi disseminat ha marcat la posició del Baix Solsonès i del municipi de Pinós a les guerres. A les guerres carlines per exemple, la implicació de la major part del Baix Solsonès va ser molt forta, ja que veien amenaçades la seva posició i terres. En canvi, en el context de la guerra civil, per l’animadversió política cap a unes idees contràries al que volien i per la indiferència política i la decisió de voler-se quedar a casa, la tendència de la comarca va ser la d’emboscar-se i amagar-se per no anar a combatre.

La casa, en ser el nucli econòmic de l’estructura social de les zones rurals disseminades, va jugar un paper clau durant les guerres, ja fos ajudant als emboscats i refugiats o donant acollint tota mena de persones des de carlins i religiosos perseguits com maquis i guerrillers. D’aquest fet en queda rastre a algunes masies on es pot veure a la sala una trampa que es pot aixecar i s’accedeix a l’amagatall. Aquí entra el paper de les dones, que apartades en molts casos del front de batalla, van adoptar aquestes tasques d’acollida.

De la Guerra del Francès hi ha una anècdota que és que el Santuari es va convertir en una escola de reclutament, això va fer que adoptés una rellevància important i que els francesos el consideressin un lloc cabdal a derrotar. En el moment que es dirigeixen a atacar el Santuari el 13 d’agost de 1811 des de Calaf, és una dona, Rosa Torres, qui toca les campanes a sometent per avisar de la invasió. Finalment, acaben cremant el Santuari. Aquest és un exemple que les dones no han quedat desvinculades de les guerres ni han tingut un paper passiu.

GUERRES CARLINES

Durant el s. XIX, Catalunya es va veure immersa en tres guerres civils anomenades carlines, s’emmarca en un moment de revoltes a Europa on s’està donant lloc la revolució burgesa. A Catalunya, però

GUERRES

s’enfrontaven partidaris de l’Antic Règim i els liberals, dues concepcions polítiques oposades que es va convertir en un conflicte dinàstic. Els carlins eren defensors de la tradició i els seus valors es basaven en tres pilars: Déu, pàtria i rei. Estaven en contra les reformes liberals i van rebre el suport de bona part de la noblesa, del clergat popular i de la pagesia, aspecte que es va reproduir al Solsonès. La pagesia de la comarca, que tenia aquestes característiques va veure perillar els seus interessos i els seus béns comunals, per aquest motiu, es van aferrar i implicar molt en les idees carlines. El Solsonès es va convertir en una zona que va ser escenari de batalles i moments importants de les tres guerres carlines, com la batalla de Peracamps o la mortaldat de Prades. Aquesta forta vinculació va fer que el carlisme durés més temps aquí que a la resta de llocs.

Al Solsonès trobem alguns personatges que van ser referents a les guerres carlines com és el cas de Rafael Tristany, que va acabar sent nomenat capità general de l’exèrcit carlí de Catalunya. Solsona passa a ser un centre d’operacions de les forces carlines de les comarques del Solsonès, Berguedà i Segarra. Centrant-nos en el Santuari de Pinós, a causa de la seva situació estratègica va ser un lloc molt buscat pels dos bàndols. En un primer moment els liberals el van fortificar el 1835. Posteriorment, es va convertir en un lloc de reunió de caps carlins, la rellevància que va agafar el Santuari es pot veure amb què hi ha alguns d’aquests caps sepultats dins de l’església, com Ignasi Wils, comandant del batalló de suaus pontificis. L’Hostal, dirigit en aquell moment per Miquel Caus, va esdevenir un espai còmplice dels carlins, ja que el seu hostaler era un fidel confident. Se sap que l’agost del 1836 va enverinar una columna de soldats liberals que passaven per l’hostal.

No es té molta informació registrada del paper de les dones durant aquestes gue-

rres. Tot i això, és fals que les dones no tinguessin una implicació en els conflictes armats. En la majoria d’ocasions han sigut qui han suportat l’estructura social, s’han fet càrrec de l’economia i han reconstruït part de les destruccions causades. És molt probable que adoptessin un rol de protecció de guerrillers, desertors, auxiliars de malalts i d’aquelles persones desemparades que necessitessin refugi o aliment. Durant les guerres carlines, com en moltes altres guerres aquí a la comarca, els boscos es van convertir en un amagatall perfecte a causa de la seva frondositat i a la coneixença d’aquests per part dels habitants. En aquest cas, els carlins s’emboscaven als boscos i es mantenien a la rereguarda a les batalles entre liberals i carlins.

GUERRA CIVIL

Per entendre el posicionament de bona part de la població del Solsonès vers la Guerra Civil, s’ha de tenir en compte el context i la ideologia de la qual es partia. La tendència conservadora, que ja es va veure en les guerres carlines, i l’església tenien un fort arrelament a la comarca. Fet que va comportar un elevat posicionament de deserció i resistència al govern de la república. De fet, a les eleccions del febrer de 1936 el Front d’Ordre, partit de dretes, és on va aconseguir un percentatge de vot més elevat de tot Catalunya. L’estructura social del Solsonès estava definida per la importància de les institucions eclesiàstiques i pel caràcter terratinent, on es repartien molts masos propietaris de les terres. A causa d’aquestes característiques, a l’inici de la guerra, l’acció que va exercir el bàndol republicà a la comarca, seguint la seva ideologia anticapitalista i anticlerical va fer posicionar encara més la gent del Solsonès cap al bàndol franquista o cap a una “parcialitat”. Aquesta actuació de les patrulles del bàndol republicà van disminuir a partir de l’agost de 1937 i la comarca es va convertir en una zona

segura pels refugiats de dretes. Al començament de la guerra molts homes s’allisten voluntaris en les milícies antifeixistes per anar a combatre al front, sobretot de les àrees urbanes i industrials. Tanmateix aquesta crida té una repercussió molt inferior en les àrees rurals del país, tradicionalment conservadores i molt influenciades per l’església. Així mateix l’onada de violència revolucionària desfermada al començament de la guerra fa que capellans, monges, terratinents i gent de dretes busquin refugi en masies aïllades. En un primer moment s’amaguen els que se senten perseguits pels revolucionaris: mossens, monges, terratinents, gent conservadora, això va influir molt en la visió de la guerra del món rural perquè precisament aquest món rural coincideix amb les idees més conservadores.

A mesura que va avançar la guerra es va convertir en obligació anar al front. Els joves del Solsonès, en la seva majoria, no hi van anar. D’aquesta forma, es van convertir en desertors en no complir els seus deures militars i al ser perseguits es van emboscar o amagar en masies disseminades. Els emboscats s’amagaven en balmes o coves del bosc, els boscos frondosos de la comarca ajudaven a aquest fet. Els motius per no voler anar al front van ser diversos, la por de combatre, la vinculació amb el nucli familiar estructurat en cases de pagès on era necessari tothom, la indiferència política al no compartir les mateixes idees i, per tant, el no voler defensar un govern i una política contrària als seus interessos. Parlant dels emboscats cal diferenciar entre els desertors i els civils que s’amaguen per motius polítics o religiosos.

Van poder sobreviure gràcies a familiars i a les masies que els van allotjar, donar aliments, medicaments, els hi donaven les notícies de casa seva, els ajudaven a crear un enllaç amb altres emboscats i a buscar guies per arribar fins a la frontera. També van ser còmplices en encobrir-los

quan venien membres del comitè o guàrdies d’assalt que els buscaven. Aquests interrogatoris requeien sovint a les dones i als infants.

L’abril del 1938, un cop finalitzada la Batalla de Terol amb la desfeta republicana, les tropes franquistes van ocupar Fraga, Lleida i altres poblacions catalanes i també arriben al Mediterrani; el territori republicà queda dividit en dues parts i Catalunya queda aïllada. Finalment, el 21 de gener de 1939 va començar l’ofensiva final, es volia conquerir Solsona per tal de deixar el Comitè Republicà sense connexió. Comencen l’entrada a la comarca tant per la carretera de Bassella, com per Pons i Torà cap al nord-est, direcció Solsona. Les tropes franquistes tenien ordres d’avançar ràpidament cap a l’est per així aconseguir tallar els camins de retirada de civils i militars cap a França. Les tropes republicanes es retiraven cap al nord, fet que va ser acompanyat per avions que bombardejaven o metrallaven les tropes, deixant una quantitat important de fosses comunes. Finalment, el 24 de gener arriben a Solsona i els dies següents cauen Llobera, Freixenet i Clariana i la comarca passa a estar a mans franquistes.

POSTGUERRA

Durant el primer franquisme i en un context d’autarquia, l’escassetat d’aliment era una realitat a moltes zones de Catalunya, per aquest motiu, les zones rurals es van convertir en zones estratègiques, ja que s’hi podien produir aliments. La dictadura va pretendre gestionar els aliments amb el racionament que es duia a terme des dels ajuntaments a totes les cases. Aquesta situació va desencadenar amb la creació del mercat negre que venia productes a un preu molt alt. Conseqüentment a aquesta situació de pobresa i la riquesa de la pagesia va fer que durant aquest període hi haguessin molts captaires que seguissin aquestes zones demanant almoina.

Recuperació de la cultura de la vinya al Solsonès. Un Pam de Terra vol ajudar a recuperar la cultura de la vinya i l’elaboració de vi al Solsonès, comarca amb una tradició vitivinícola actualment oblidada. Emprant varietats antigues que han perdurat a la zona, elabora fins de qualitat diferenciada, posada a l’abast del públic vins que permetin gaudir de

Un Pam de Terra Forn de Su

El forn de Su és un restaurant regentat per una família que fa més de cinquanta anys que acull estiuejants i estadants a la fonda i al restaurant. L’edifici, construït a final dels anys 1940, era el forn del poble (d’aquí li ve el nom). Als anys 1960 va transformar-se en una fonda i un restaurant, avui ben actius. El restaurant és de cuina tradicional i de

sabors del passat traslladats als nostres dies. Actualment elaboren tres tipus de vi; un de blanc amb cupatge de la varietat pansal autòctona, macabeu i parellada del Penedès; un de negre fet de la varietat ancestral prefil·loxera i procedent de la comarca, identificada com a N1 Solsonès; i un d’escumós elaborat amb parellada procedent del Penedès.

Adreça: Lloberola i Olius

Tel. Mòbil: 645 402 862

Correu-e: femvi1@gmail.com

Web: femvi.blogspot.com.es

proximitat, i ha sabut renovar-se sense perdre el gust pel que és més autèntic. Els caps de setmana disposen d’una àmplia carta. Per als grups ofereixen un menú de degustació i, pels dies de cada dia, un complet menú diari. Disposen de dues sales, una per a 100 comensals i l’altre per a 28 persones.

Adreça: Casa Forn de Su, Su (Riner)

Tel. Fix: 973 480 618

Correu-e: info@hostaldesu.com

Web: hostaldesu.com

Instagram: @restaurant_de_su

Facebook: Hostal Forn de su

La Carral

Com i quan es va obrir la Carral i què us va motivar a fer-ho?

La Carral era una masia que, a mitjans del S.XX, va quedar abandonada. Cap al 1960, els avis del Toni van llogar-la per passar-hi els anys de jubilació. Els pares del Toni, el Claudi i la Lluïsa, que tots dos eren mestres i inquiets de mena, van tenir la idea d’organitzar-hi uns “campamentos juveniles” durant l’estiu, ja que en aquell aleshores el país es començava a obrir i es començava a valorar que els infants de ciutat poguessin viure uns dies de convivències en un entorn de camp. Van arreglar una mica la casa, van comprar unes quantes lliteres i, a l’estiu del 1967, van obrir La Carral per fer les primeres colònies i va començar l’aventura!

Com us definiu i quins objectius té el projecte?

Som el Toni i la Sara, tenim 3 fills, el Ponç, l’Hug i el Roc. I ens considerem unes persones senzilles que ens encanta viure a pagès i ens motiva molt poder fer feliços als infants i joves que venen de colònies a casa.

Els objectius que tenim marcats en el Projecte Educatiu de La Carral són els següents: Educar en el diàleg i el desenvolupament de l’esperit crític, coeducar per viure amb naturalitat i per respectar la diversitat de tots i totes els/les participants, impulsar el treball cooperatiu i col·laboratiu entre iguals i amb la comunitat, fomentar una “actitud d’esplai” perquè els infants gaudeixin del seu temps lliure deslligant-lo de l’entorn consumista en el qual vivim, aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma i lliure, conèixer, respectar i gaudir de la natura i fomentar valors de respecte, solidaritat i convivència.

Quins serveis o activitats oferiu?

Acollim grups escolars des del febrer fins al juny, i des del setembre fins al novembre. Els grups es queden 2 o 3 dies i fan tots els àpats a La Carral. El nostre equip de monitors organitza i duu a terme les activitats que, prèviament ens han demanat. Les activitats que oferim per a les escoles són de natura com excursions

La Carral és una casa de colònies situada en un pla envoltat de boscos i camps de conreu, en mig d’un paisatge tranquil i de clima sec, al costat del Santuari del Miracle. Fa més de 50 anys que acullen grups d’escoles i entitats de tot tipus (esplais, escoltes, escoles de música, ampas, clubs esportius…). Des del 1967, cada estiu, organitzen colònies per a infants i joves, on treballen el joc creatiu i cooperatiu, l’educació emocional i els valors. Es tracta d’una casa de pagès restaurada amb unes instal·lacions grans, ben equipades i modernitzades. Conserva el caire d’esplai, que és un tret d’identitat de la casa, i l’equip s’implica al màxim en les estades, d’una manera humana i familiar.

Adreça: Casa La Carral, s/n Correu-e: benvinguts.alacarral@gmail.com

El Miracle de Riner Web: alacarral.net

Tel.: 973 48 08 90 (general) Instagram: @lacarral 973 05 90 25 (exclusiu Twitter: @alacarral info. colònies d’estiu) Facebook: @alacarral

per l’entorn, estudi dels petits animals del bosc i observació del paisatge, activitats d’explotació agrària com la granja i l’hort, activitats de lleure com jocs de pistes, aventures i gimcanes i tallers com pastisseria, reciclatge, etc.

Durant els mesos de juliol i agost continuem organitzant les colònies d’estiu. Els infants i joves venen de diferents punts de Catalunya i es queden una o dues setmanes a La Carral. Cada grup d’edat el porta un equip de monitors que, a través d’un eix d’animació, dinamitza les diverses activitats diàries que van fent. A l’estiu donem molta importància a les activitats de lleure: jocs de convivència, cooperatius, de relació, d’educació emocional... També anem a la piscina i, a la nit, aprofitem per fer vetllades musicals, teatre i els tradicionals jocs de nit!

Amb quins valors treballeu a la Carral?

Els principals valors de La Carral són la bona comunicació, la transparència i la coherència. També la motivació, l’empatia, el respecte i el pluralisme. Ho són també la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat i la independència. Som una empresa privada que no depenem ni econòmicament ni institucionalment de ningú.

Sobre el projecte pedagògic, en quin punt es troba el projecte actualment?

Aquest 2023 farà 56 anys que La Carral s’omple d’infants i joves que venen a gaudir d’uns dies de colònies al Solsonès. Durant tots aquests anys hem anat pas-

sant per un seguit de fases i, evidentment, hem anat evolucionant.

Avui en dia el projecte de La Carral està consolidat i, la família que ho portem, hem creat un equip de coordinació que ens acompanya i ens ajuda en totes les tasques diàries, que són moltes! Cada secció de La Carral té assignada una persona responsable: manteniment, activitats, monitoratge, material, cuina i serveis, reserves, comptabilitat i nòmines, colònies d’estiu i convivències escolars. D’aquesta manera cadascú supervisa la seva part i així és més fàcil que tot funcioni.

Com us vinculeu amb el territori? Treballeu amb altres projectes del territori?

A La Carral ens agrada dir que som una gran família doncs, la majoria de monitors i monitores, de petits, havien vingut de colònies a casa. Això significa que coneixen La Carral, ens coneixen a nosaltres i, el que és més important, la filosofia amb la qual treballem.

Des de La Carral, sempre hem transmès l’estima per la natura i els animals, hem explicat la importància de tenir gent arrelada al territori, hem donat molt valor als paisatges tan bonics que ens envolten. I ara són aquestes noves generacions de monitors i monitores les que ensenyen tots aquests coneixements als petits que venen de colònies.

Durant les colònies a vegades visitem el Santuari del Miracle, donant valor a la gran riquesa arquitectònica que tenim al costat de casa, a l’estiu fem excursions

a la piscina d’Ardèvol i participem en diverses activitats del territori: anem a la Festa Major de Su, a la Festa Major de Sant Roc, etc.

En alguna ocasió sí que hem participat en algun projecte de la zona: organitzar les colònies rurals del municipi de Riner o de Pinós, acollir anualment les Jornades literàries de la ZER del Solsonès, acollir escoles que participen en l’Entorn d’Aprenentatge de Cardona, etc.

La Carral ha sigut un espai referencial de la comarca des de fa anys, ha portat al fet que diferents persones arrelessin aquí i també a què molts infants i famílies coneguessin la comarca, quin paper creieu que podeu tenir com a dinamitzadores del territori?

Com que fa tants anys que La Carral funciona com a casa de colònies, són moltes les famílies que han vingut i que per tant, coneixen l’entorn de la casa, el Miracle... Amb escoles i grups de cap de setmana cada any venen uns 7.000 infants! I a l’estiu, per exemple, que la majoria de les famílies porten els seus fills a les colònies, en són més de 1.000! Dinen als restaurants del municipi o de la zona. I algunes es queden uns dies i fan estades en cases de turisme rural, en hotels o al càmping. De fet, a la nostra web tenim publicitats els restaurants més propers a La Carral. Algunes escoles fan visites culturals a Cardona, Solsona o al Miracle. I ja són bastantes les persones que, havent treballat a La Carral, s’han enamorat de la nostra comarca i han deixat la seva ciutat natal per venir a viure de manera permanent en alguna masia de la comarca o instal·lant-se a Solsona.

Quins reptes us plantegeu a curt i mitjà termini?

Arran de la pandèmia no ens agrada mirar gaire més enllà del proper curs. Tot i així, i des de fa una bona colla d’anys, el principal repte sempre ha estat fer cada vegada les coses més ben fetes: tenint-ho tot el més organitzat possible, tenint molta cura de tots els aspectes que afecten directament els nostres infants (activitats, menús, al·lèrgies alimentàries, seguretat, etc), destinant esforços per tenir una casa

bonica i el més ben equipada possible. I a mitjà termini potser ens agradaria que algun dels nostres fills es quedés a La Carral, perquè el projecte continués viu.

Des del vostre punt de vista, quina radiografia feu de l’educació en el lleure en l’àmbit catalana?

A Catalunya, hi ha molta gent vinculada al lleure que fa molt bona feina. També hi ha molt jovent que, de manera altruista, està al capdavant d’esplais i agrupaments, i s’ho està currant molt! Són molts els mestres, professors, pares i mares que saben de la importància del lleure, però falta molt més reconeixement i suport per part de les institucions. Doncs a vegades sembla que el lleure sigui només “anar a jugar” i per tant sigui considerada com una activitat un xic banal.

I el lleure va molt més enllà: a les colònies, a l’esplai, durant unes convivències, els infants i joves interactuen activament entre ells, es mouen, juguen, aprenen, guanyen en autoestima i es fan grans! I si tot això ho poden fer en un entorn envoltats de natura, lluny de l’asfalt, doncs molt millor! I és que, no ho oblidem, els millors aprenentatges de la vida es fan jugant!

Sou sòcies de Territori de Masies, què us va portar a formar-ne part?

Sempre hem considerat important donar suport a les iniciatives que treballen per cuidar i donar valor al nostre

territori, un territori en què som pocs. La Carral és una empresa força diferent de la resta de socis i sòcies de Territori de Masies, però ens hi vam voler sumar, perquè ho vam considerar imprescindible.

I per acabar, algun desig general pel vostre àmbit i pel territori en general?

En l’àmbit personal, ens agradaria MOLT que tot el territori es repoblés, que totes les masies estiguessin habitades permanentment per famílies que estimessin el territori. Que cada família cuidés l’entorn més immediat de la seva casa: bosc, hort... Que el nostre municipi esdevingués un espai ric en persones i ric en coneixements, que poguéssim seguir fent el que feien els nostres avis, però d’una manera més moderna.

Com a casa de colònies ens agradaria que les institucions no ens ho posessin tan difícil. Sabem que la burocràcia ha esdevingut un maldecap per a molta gent, però nosaltres, al tocar tants àmbits, hem de complir moltes lleis, i és molt complicat tenir-ho tot al dia.

I sobretot, ens agradaria MOLT que les lleis s’adaptessin per tal que, qui volgués venir a viure a pagès ho tingués fàcil, i qui volgués obrir un petit negoci, moltes vegades un complement a l’economia familiar, l’ajudessin, en comptes de posar-li traves. La burocràcia ens ha fet molt mal i ha deixat moltes persones pel camí, que. Volem que la nostra terra, volem que el Solsonès i Riner segueixi estant viu!

Les rouredes humides del Territori de Masies

El paisatge del Territori de Masies es conforma per un gran mosaic de terres de conreu, boscos i bosquines. Aquest paisatge s’ha modelat a partir de l’ús que se n’ha fet, de la gent que l’ha treballat i viscut, la seva gestió també ha passat per diferents etapes i l’ha marcat tant la història global com la local. Construccions de pedra seca, marges que esglaonen els vessants en feixes, tines o boscos joves sorgits després dels focs són exemples d’aquesta petjada del pas del temps al territori.

Al baix Solsonès hi ha zones boscoses de tipologies molt diferents, en aquest número parlarem de les rouredes humides, on predomina el roure martinenc.

Les rouredes humides són boscos de muntanya mitjana que es troben entre pinedes de pinassa de pi roig i rouredes de fulla petita amb boix intercalat. A Catalunya, les comarques amb més roures martinencs són a la Catalunya Central i al Pirineu -Osona, Pallars Jussà, Berguedà, Alt Urgell i Solsonès. En l’àmbit de superfície es tracta d’un 10,37% de les espècies forestals, correspon a unes 10.368 ha. Tant al Berguedà com al Solsonès estan creixent molt arran dels incendis forestals. Aquestes rouredes són més joves, sobretot les que es troben al sud del Solsonès, ja que són posteriors als focs del 98.

Abans ocupaven més extensió al Solsonès, però per l’ús que se’n va fer va anar disminuint d’extensió. Les rouredes van ser explotades per tal d’extreure’n carbó, s’hi trobaven les antigues carboneres i, a diferència de les altres feines que es duien a terme al bosc, les dones també hi treballaven. També va ser comú que es tallessin per fer-hi zones de conreu i al nord del Solsonès també es van tallar per fer-hi zones urbanitzades. Aquest ús de les rouredes va anar provocant que s’anés perdent els roures i tinguessin cada cop

més presència el pi blanc i la pinassa, ja que creixen més de pressa. Aquest tipus de zona forestal difereix de com està distribuïda del nord al sud de la comarca. Així com al nord es troben només en zones on l’explotació era difícil com en pendents i és una espècie vulnerable. En canvi, al centre i sud del Solsonès, com que s’estan estenent després dels focs són rouredes més joves. Es troben sobretot a Llobera i Pinós i són rouredes d’una gran riquesa on es troben arbres catalogats com a monuments. A Llobera, a l’entorn de Torredenegó, hi ha extenses rouredes que arriben fins els límits de Pinós, hi ha arbres monumentals com el Roure de Cal Peroi.

Pel que fa a la seva principal explotació econòmica, les carboneres es treballaven durant l’hivern. Es tallaven els roures, es tallaven en troncs més petits i es transportaven a on es feien les carboneres. S’edificava l’ull de la carbonera amb troncs que actuava com a xemeneia central i s’apilaven troncs al voltant, després es cobria amb branques, palla o boixos i es colgava de terra. Un cop feta es començava a extreure el carbó.

Extreien el carbó i es venia principalment a la gent de ciutat, ja que l’utilitzaven a les cuines, a diferència de pagès on es cuinava al foc a terra.

A part del seu ús, també tenen una gran importància per la creença popular que hi ha hagut al voltant d’elles. Per exemple, es creia que quan un infant tenia una hèrnia, ‘’trencat’’ com es deia antigament, s’anava passant l’infant entre dos roures enforcats per sanar-lo.

Les rouredes humides es troben a obagues humides, normalment en zones on hi ha rieres i tenen un alt valor ecològic a causa de les propietats que aporten al bosc. Aquestes propietats són la protecció del sòl, la regulació hidrològica, la

generació de biodiversitat i els valors paisatgístics. També són importants, ja que tenen una bona resistència als incendis.

La composició del bosc es caracteritza per estar format majoritàriament per roures martinencs que tenir unes fulles peludes per ambdues bandes quan són joves i posteriorment només pel revers.

A les rouredes humides s’hi troba una gran biodiversitat des de la combinació del roure martinenc amb aurons blancs i moixeres a boix i ginebre. També hi són típiques diferents plantes com l’herba fetgera, el te de bosc, la prímula o grevolers i falgueres i hi ha una gran diversitat micològica, de molsa i líquens. Pel que fa a la fauna, hi ha musaranyes, salamandres, pinsans, picot negre o becades.

Al Baix Solsonès hi ha dos exemples de rouredes amb una gran importància paisatgística i també popular i de comunitat.

Roureda de Gangolells, Pinós. Foto cedida per Montse Rodríguez

LA ROUREDA DE GANGOLELLS

Es troba a Pinós, al límit amb Riner, està composta per roures centenaris. Com hem comentat les carboneres també eren explotades per dones i en aquesta roureda en trobem un exemple, hi ha un lloc que es diu La barraca de l’Enrica, era una dona tortosina encarregada de la carbonera. Com que l’extracció de carbó era delicada, les persones encarregades de les carboneres vivien al costat amb barraques, d’aquí que es conservi aquesta toponímia. El fet que fos de Tortosa era comú, ja que venia força gent d’aquella zona a treballar a les carboneres.

LA ROUREDA DE LA VILA

Aquesta petita roureda es troba al terme de Llobera, té 2 ha, es troba a 820 m d’altitud i està formada per roures martinencs monumentals que arriben a 20 m d’alçària i tenen soques de fins a 5 m de diàmetre. Ha sigut un punt de referència pel municipi i un espai de reunió del veïnat de Llobera, per exemple s’hi celebrava l’anomenat ‘Dinar de la Guineu’, aquest dinar es va fer durant els anys 70 quan es va crear l’Associació de Caçadors de Llobera, en aquell moment veure porcs fers no era comú, l’animal que més hi havia era guineus i era el que més es caçava. Per aquest motiu, el dinar es deia així. També era comú veure-hi els pagesos fent la migdiada en època de sega.

Roureda de la Vila, Llobera. Foto cedida per David Guixé

Roureda de la Vila, Llobera. Foto cedida per Montse Rodríguez

Roureda de Gangolells, Pinós. Foto cedida per Montse Rodríguez

Una mirada retrospectiva per una arquitectura més sostenible i saludable

Al llarg de la història, els sistemes de construcció, disseny i condicionament dels habitatges han anat evolucionant paral·lelament a l’aparició de noves tecnologies.

Antigament, l’arquitectura tradicional pal·liava les mancances tecnològiques amb estratègies d’aprofitament i optimització dels recursos naturals i passius. Es construïa amb sistemes constructius molt massius i amb inèrcia tèrmica (murs de pedra, tàpia o argila cuita), i les estances interiors es distribuïen de manera molt fragmentada amb espais reduïts més fàcils d’escalfar, sovint amb un sol punt de foc. Tanmateix, l’aprofitament de l’aigua de pluja era inqüestionable (pous, dipòsits, basses, cisternes...).

A més a més, els sistemes constructius tradicionals es composaven íntegrament de materials naturals com les fibres vegetals, la pedra, la fusta, l’argila, la calç, etcètera. En aquest sentit, esdevenien construccions de molt baix impacte ambiental i molt ben integrades a nivell paisatgístic degut al seu origen natural,

de proximitat i en sintonia amb l’entorn. Cal afegir que eren sistemes amb propietats molt beneficioses que afavorien ambients interiors molt saludables i confortables, com la higroscopicitat i la transpirabilitat (regulen la humitat interior i eviten l’aparició de condensacions, fongs, emissions tòxiques i radioactivitat).

Aquest coneixement bioclimàtic i vernacular tan beneficiós es va anar perdent al llarg del segle XX. L’aparició de nous sistemes i materials de construcció (com el formigó, l’acer o altres materials sintètics) van sacsejar el sector immobiliari. Els edificis, menys massius, aconseguien espais més diàfans, amb més llum natural i flexibles, en consonància amb els nous models socials de vida. Paral·lelament, l’evolució de les noves tecnologies en matèria de condicionament de les llars, també va ser un factor clau per obviar els coneixements ancestrals adquirits, abusant indiscriminadament dels sistemes actius de combustió fòssil per condicionar els habitatges i fer-los suposadament més confortables.

Tanmateix, la introducció de materials sintètics contemporanis com el plàstic, l’alumini, PVC, polietilè, poliestirè, etcètera, han propiciat la creació d’ambients interiors molt més tòxics que afavoreixen l’aparició de composts orgànics volàtils en l’aire que respirem, a més de tenir una petjada ecològica molt més elevada tant per la seva producció com per la seva dificultat en ser reciclats. La suma de tots aquests factors ha provocat que al segle XXI disposem d’un parc immobiliari heretat amb un gran impacte ambiental que cal revertir urgentment.

Els edificis de consum gairebé zero són l’única alternativa possible en l’escenari actual d’emergència climàtica. Per això és transcendental que les actuacions de rehabilitació es realitzin des d’una mirada conscient, amb una filosofia respectuosa cap al medi ambient, incorporant els coneixements i recursos de l’arquitectura vernacular i bioclimàtica alhora que s’optimitzin les estratègies actives de producció energètica renovable.

Escrit per Lluerna Arquitectura, sòcies de serveis www.lluernaarquitectura.cat

La masia eficient del 2050

El parc immobiliari existent és un gran malbaratador d’energia. Quines pràctiques podem dur a terme en un edifici existent per a contribuir en la descarbonització de l’edificació? Un gran repte per a la nostra civilització, la meta de la qual s’ha establert per al 2050.

AÏLLAMENT DE L’EVOLVENT I BIOCLIMATISME

Reduir el nostre consum seria el primer pas per facilitar la transició energètica. L’aïllament de tota l’evolvent útil (parets, sòl, sostre i buits) és imprescindible per a reduir el consum d’energia dels nostres edificis, tant a l’estiu com a l’hivern. Recomanem assessorar-se amb un professional per a analitzar l’estratègia que permeti millorar el comportament tèrmic de les nostres llars: aïllant per l’exterior (sistemes SATE) o bé insuflant les cambres d’aire existent o tradossat per l’interior. Tan important és aïllar les parets com finestres. Millor encara instal·lar sistemes de protecció solar sobre les fusteries orientades a Sud. Des de la nostra opinió, l’administració hauria de fomentar i facilitar, les intervencions de millora de la captació solar de forma respectuosa i acurada amb supervisió d’especialistes, de moltes construccions rurals, fomentant el disseny bioclimàtic.

ENERGIA

100% RENOVABLE

Dir adéu al consum d’energia procedent de combustibles fòssils. Optar per un sistema de producció d’energia neta i renovable. Instal·lar plaques fotovoltaiques en la teulada i/o contractant una comercialitzadora d’energia verda. Valorar instal·lar una bomba de calor per a extreure la calor o fred a l’aire (aerotèrmia) o al terreny (geotèrmia) amb un rendiment entre 2 i 5 vegades major al dels sistemes convencionals.

ELECTRODOMÈSTICS BAIX CONSUM

L’elecció dels electrodomèstics i altres aparells elèctrics en la nostra llar és una decisió personal. És imprescindible assessorar-se bé abans de comprar. Triar un producte depèn de molts altres factors com el nombre d’habitants, els hàbits i costums, etc. Les normatives ja exigeixen als fabricants a produir aparells cada vegada més eficients. Una part del treball recau en el fabricant, una altra part en el distribuïdor seleccionant els productes més o menys eficients però l’última paraula la té el comprador.

ÚSEFICIENT

A casa, és molt important l’ús que fem dels aparells elèctrics. L’ideal seria realitzar una auditoria energètica per a mesurar tots els aparells elèctrics de la llar, assessorar-nos en comportaments més eficients i reduir el consum de la factura elèctrica global que repercutirà en una reducció del consum energètic i directament en el cost econòmic anual.

MOBILITAT SOSTENIBLE

Si ampliem el radi d’influència de la nostra llar, hauríem d’incloure la mobilitat. Arribar al Solsonès ens ha fet dependre més que mai del vehicle privat i pot ser hauríem de començar a generar xarxes col·laboratives de transport interurbà, exigir un transport públic de qualitat i qualsevol altre eina que permetés reduir el consum de combustibles fòssils dels nostres desplaçaments.

Escrit per Espai René, sòcia de serveis espairene.com/ca/

On són les dones a la història?

On són en els relats històrics del nostre poble, la nostra comarca, el nostre país?

A excepció de santes, reines i algunes heroïnes no existien altres dones en els llibres d’història. La història ha estat escrita per qui ostentava el poder i no només ha silenciat les dones, sovint la història ha estat classista i racista. A partir dels anys 70 del segle passat algunes historiadores i narradores van començar a rescatar de l’oblit dones silenciades que podien ser referents per a les noves generacions, i van fer biografies. Encara en fem i en queden moltes per fer. La poetessa i narradora Marta Pessarrodona, amb els seus orígens a Vallmanya de Pinós, ens va oferir un d’aquests reculls l’any 2006 amb el seu llibre “Donasses”

I el paper de les dones en la transformació de la societat?

Les dones, al camp i a la ciutat, han treballat molt, han lluitat, han innovat, han protagonitzat revoltes per la carestia de la vida, per l’educació dels fills i per la justícia social, i han transformat la societat al costat dels homes. La historiadora Mary Nash va ser pionera a Catalunya, els darrers anys del franquisme, en reivindicar i demostrar que la dona era tan subjecte històric com l’home. El franquisme havia esborrat la història de les dones de les primeres dècades del segle XX perquè van avançar en els seus drets laborals, socials i polítics i no era el model de dona que ells volien.

La història ha fet justícia amb les dones?

Fixem-nos només en un episodi de fa vuitanta anys, la guerra civil, i veurem que no. Les dones van ser el pal de paller de pobles i ciutats, van cuidar les famílies, els infants i les persones grans, mentre els homes lluitaven al front o estaven amagats o desapareguts. Van treballar al camp i a les fàbriques substituint als homes. Van acollir refugiats i soldats d’ambdós bàndols que els hi trucaven a la porta. I en acabar la guerra, moltes van viure una dura postguerra.

I la mirada de la dona?

Necessitem la mirada de la dona. Si no la tenim, ens perdem el relat de la meitat de la població. Per això, reescriure la història també amb mirada de dona és lent i laboriós. Cal llegir entre línies i buscar les dones, cal trobar els pocs testimonis escrits que existeixen, cal reinterpretar històries com, per exemple, la de les bruixes, cal fer-nos sempre la mateixa pregunta: on eren les dones? Els projectes “Vaivens femenins” i “Amb ulls de dones” de Territori de Masies marquen la línia a seguir per interpretar el nostre passat recent. La dona de pagès, puntal de la societat rural tradicional, està doblement invisibilitzada. Les entrevistes, les converses, les rutes, les exposicions... ens ajuden a conèixer les feines que feien, les tradicions que han preservat, la vida que han viscut, en definitiva, a tenir una mirada més ample i completa del nostre passat. Enhorabona per la vostra feina!

Escrit per Conxita Parcerisas Estruch, sòcia de consum

Benvingudes noves sòcies!

Sàmara Natura

Sàmara Natura neix al bosc del Solsonès com un espai on fer créixer la consciència ambiental i el contacte respectuós amb la natura. Irromput l’any 2021, es tracta d’un projecte cooperatiu sense ànim de lucre d’educació i serveis ambientals que desenvolupa diferents activitats d’experimentació, sensibilització i coneixements del medi per a infants, famílies i adults. D’aquesta manera, volen acompanyar la societat a connectar amb la natura i a teixir-hi lligams emocionals.

Lluerna Arquitectura

Lluerna és una cooperativa d’arquitectura especialitzada en els àmbits de la rehabilitació, la bioconstrucció i l’arquitectura saludable. Amb l’estudi situat a Solsona, desenvolupen projectes amb una mirada alternativa, conscient i respectuosa amb el medi ambient, sempre vetllant per la preservació i la posada en valor del patrimoni, l’aprofitament de recursos bioclimàtics, l’eficiència energètica i la utilització de materials naturals de baix impacte ambiental.

Ca la Cesca

Ca la Cesca és una llibreria a pagès i en línia, amb 35 anys d’experiència en el món del llibre amb el seu projecte volen mostrar que la modernitat i el món rural poden anar de la mà. Amb el projecte volen reinventar i lluitar per seguir caminant i defensant el què creuen: masies plenes de llibres, de vides, d’històries, de xarxes i de persones. La llibreria a pagès es troba a la Masia Cal Ponet a Castellfollit de Riubregós. Des d’allà reivindiquen els paisatges i la vida a pagès a través dels llibres. Perquè territori és, per ells, la fusió de la natura i la cultura.

Osteo-ioga Prades

Practicant de ioga i coneixedora de la cultura seitai. A l’Olívia des de ben petita, se li va despertar aviat l’interès cap a la salut. Passa consulta osteopàtica i imparteix classes i retirs de ioga, on fusiona els coneixements de ioga, seitai, ayurveda i osteopatia. També t’acompanya en la teva harmonització corporal i energètica, mostrant-te eines per cultivar els teus propis recursos. Des de fa un any està arrelant el seu treball a Cal Garriga: el lloc ideal per aprendre de la senzillesa, del silenci i dels ritmes tranquils que ens ensenya la natura. Li agrada ajudar i compartir amb les persones, i juntes, crear una vida plena i un món millor.

Correu-e: samara@samara.cat

Web: samara.cat

Instagram: @samara_natura

Adreça:

Plaça de Sant Joan, 18, Solsona

Tel.: 973 48 23 96

Correu-e: estudi@lluernaarquitectura.cat

Web: lluernaarquitectura.cat

Instagram: @lluernaarquitectura

LinkedIn:

Lluerna Arquitectura

Adreça: Cal Ponet, Castellfollit de Riubregós

Tel.: 625 621 687

Correu-e: hola@calacesca.cat

Web: calacesca.cat

Instagram: @calacesca

Adreça: Cal Garriga, Prades de la Molsosa

Tel.: 664 735 137

Correu-e: oliviacivil@gmail.com

Web:

osteo-ioga.com

Instagram: @osteo_ioga

Eines i publicacions

Carta de croquetes de Territori de Masies

Tríptic llapissera de Coop de Territorial

Catàleg De Productes Intercooperatiu

Territori de Masies als mitjans

Durant el 2022 diferents mitjans de comunicació ens han fet d’altaveu mostrant el nostre projecte i activitat. Si voleu profunditzar en les iniciatives que hem tingut aquest any.

Continuant com els altres anys, la revista Crític ha fet un reportatge aprofundint en l’apartat d’artesania i cultura de Territori de Masies. El reportatge se centra en la importància que es dona des de la cooperativa a posar en valor la cultura popular, el partimoni i el paisatge del territori. Per tal de fer una radiografia completa parla de diferents sòcies, Sàmara Natura, Alea Joieria Botànica, Ensabona’t, Espai René, Lluerna Arquitectura, la Laura de Castellet i l’estudi Porta Disseny.

Des de Canal Taronja ens van fer una petita crònica sobre la desena edició de la diada de Territori de Masies. Van mostrar les diferents activitats que es van duu a terme durant el dia i van entrevistar-nos. Nació Solsona també ens van fer una crònica sobre la jornada.

S’ha fet ressò del premi a la innovació rural de la Catalunya Central que hem obtingut aquest any, s’ha publicat a diferents mitjans com al Regió7 o al Nació Digital

Us deixem també amb un recopilatori de les diferents notes de premsa que han difós els mitjans de comunicació sobre diferents activitats de Territori de Masies:

• Sobre el Servei de Nevera Plena a Nació Solsona, Solsona FM i al Regió7

• Sobre la Campanya de Tasta Territori als Restaurants a Nació Solsona, Solsona FM i Regió7

• Sobre la campanya de captació de sòcies de consum a Nació Solsona i Solsona FM

• Sobre la inauguració del punt cooperatiu a Nació Solsona, Regió7 i Món Arrels

• Sobre la ruta divulgativa pomeres Biolord a Nació Solsona, Regió7 i Solsona FM

• Sobre la Diada de Territori de Masies a Nació Solsona, Proper.cat, Món Arrels i a la circular de la Federació de Cooperatives de Treball

• Sobre la Vesprada de Claret a Nació Solsona, l’Agenda de Turisme La Segarra, Agenda Gastrotalkers, la Vilà de Torà, Proper.cat i Territoris.cat

• Sobre els lots de Nadal a Nació Solsona i Regió7

• Sobre la ruta d’Amb ulls de Dones al Santuari de Pinós a Solsona FM, Regió7 i Nació Solsona

Agenda

GENER

Festa Major d’hivern de Castelltallat

Pessebre Vivent d’Ardèvol (Pinós) l’1, el 6 i el 7 de gener

Festa de Sant Antoni a Solsona el 21 i el 22 de gener

FEBRER

Festa del brut i la bruta de Torà el 10 i l’11 de febrer

Carnaval de Solsona del 16 al 22 de febrer

MARÇ

Fira del trumfo i la tòfona de Solsona el 4 i el 5 de març

Fira de la Mel al Miracle el 25 i el 26 de març

Equinocci de primavera el 20 de març

ABRIL

Ecofira de Calaf

Mercadal de Torà el 7 d’abril

Caramelles a diferents municipis del Solsonès, Salo i el 9 i 10 d’abril

MAIG

Fira Sant Ponç de Prades el 7 de maig

Fira de Sant Isidre de Solsona el 14 i el 15 de maig

JUNY

Corpus Solstici d’estiu el 21 de juny

Aixecada del Pi de Sant Climenç, 24 de juny

JULIOL

Festa de Sant Cristòfol

AGOST

Festa Major d’Enfesta el primer diumenge d’agost

Festa Major de Santa Susana l’11 d’agost

Festa Major de Su i de la Molsosa el 15 d’agost

Festa Major d’Ardèvol, el cap de setmana següent al 15

d’agost

Festa Major de Salo, penúltim diumenge d’agost.

SETEMBRE

Festa Major de Torà en honor a Sant Gil, 1 de setembre

Festa Major de Vallmanya, el primer cap de setmana de setembre.

Festa Major de Pinós i de Sant Mate de Bages, tercer cap de setmana de setembre

Equinocci de tardor el 23 de setembre

Festa Major de Freixinet i de Castelltallat, últim cap de setmana de setembre

Festa Major de Sant Serni, al setembre, diumenge sobre Mare de Déu

OCTUBRE

Fira de l’Empelt de Llobera el 7 i el 8 d’octubre

Fira SolsoTerra el 21 i el 22 d’octubre

Caminada popular de Prades

NOVEMBRE

Tot Sants

DESEMBRE

Fira del Tió de Solsona

Fira de Nadal del Miracle

Pessebre Vivent d’Ardèvol

Solstici d’hivern 22 de desembre

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte Territori de Masies als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter anual, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en cooperativa rural sense ànim de lucre, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Amb el finançament de:

Amb el suport de:

Promou i finança:

Amb el suport i col·laboració de:

territoridemasies.cat

La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013