On són les dones a la història?

On són en els relats històrics del nostre poble, la nostra comarca, el nostre país?

A excepció de santes, reines i algunes heroïnes no existien altres dones en els llibres d’història. La història ha estat escrita per qui ostentava el poder i no només ha silenciat les dones, sovint la història ha estat classista i racista. A partir dels anys 70 del segle passat algunes historiadores i narradores van començar a rescatar de l’oblit dones silenciades que podien ser referents per a les noves generacions, i van fer biografies. Encara en fem i en queden moltes per fer. La poetessa i narradora Marta Pessarrodona, amb els seus orígens a Vallmanya de Pinós, ens va oferir un d’aquests reculls l’any 2006 amb el seu llibre “Donasses”

I el paper de les dones en la transformació de la societat?

Les dones, al camp i a la ciutat, han treballat molt, han lluitat, han innovat, han protagonitzat revoltes per la carestia de la vida, per l’educació dels fills i per la justícia social, i han transformat la societat al costat dels homes. La historiadora Mary Nash va ser pionera a Catalunya, els darrers anys del franquisme, en reivindicar i demostrar que la dona era tan subjecte històric com l’home. El franquisme havia esborrat la història de les dones de les primeres dècades del segle XX perquè van avançar en els seus drets laborals, socials i polítics i no era el model de dona que ells volien.

La història ha fet justícia amb les dones?

Fixem-nos només en un episodi de fa vuitanta anys, la guerra civil, i veurem que no. Les dones van ser el pal de paller de pobles i ciutats, van cuidar les famílies, els infants i les persones grans, mentre els homes lluitaven al front o estaven amagats o desapareguts. Van treballar al camp i a les fàbriques substituint als homes. Van acollir refugiats i soldats d’ambdós bàndols que els hi trucaven a la porta. I en acabar la guerra, moltes van viure una dura postguerra.

I la mirada de la dona?

Necessitem la mirada de la dona. Si no la tenim, ens perdem el relat de la meitat de la població. Per això, reescriure la història també amb mirada de dona és lent i laboriós. Cal llegir entre línies i buscar les dones, cal trobar els pocs testimonis escrits que existeixen, cal reinterpretar històries com, per exemple, la de les bruixes, cal fer-nos sempre la mateixa pregunta: on eren les dones? Els projectes “Vaivens femenins” i “Amb ulls de dones” de Territori de Masies marquen la línia a seguir per interpretar el nostre passat recent. La dona de pagès, puntal de la societat rural tradicional, està doblement invisibilitzada. Les entrevistes, les converses, les rutes, les exposicions... ens ajuden a conèixer les feines que feien, les tradicions que han preservat, la vida que han viscut, en definitiva, a tenir una mirada més ample i completa del nostre passat. Enhorabona per la vostra feina!

Escrit per Conxita Parcerisas Estruch, sòcia de consum