Revista nº16 - Territori de Masies

Page 1

núm. 16 — Desembre 2021

Fotografia: ↗ www.labacicleta.cat Entrevista a la pàg. 20

El baix Solsonès des de la seva gent territoridemasies.cat
Revista

Benvingudes a Territori de Masies

Territori de Masies al dia: Coop de Sol 3 Nova oficina 3 Croquetes de Territori de Masies 3 Construïm proximitat als actes culturals ....................................................................................................................................... 4 Diada de Territori de Masies ............................................................................................................................................................ 4 Tasta Territori als Restaurants 5 De tapes amb Territori de Masies 5 Vesprada al Parc de les Olors de Claret 6 Tornem a fires 6 Territori de Masies Amb Ulls de Dones 7 Garantia Juvenil ................................................................................................................................................................................. 8 Coop de Territori ................................................................................................................................................................................ 8 Per festes, regala territori! 8 Ens expliquem, presentem Territori de Masies arreu del territori 9 Decàleg per al Turisme Responsable 9 Finestres al territori: Trobada descobrir 10 Reconeixements a la formatgeria del Miracle ............................................................................................................................. 10 Premi PITA a Productes Cal Palà .................................................................................................................................................... 11 Gallines al Parc de les Olors de Claret 11 Freàtic. Matisos i relacions de la relació creativa amb el lloc 12 Reconèixer: La vida al Miracle 13 Viure-hi i viure’n Alea Joieria Botànica ....................................................................................................................................................................... 18 Masia rural Cal Mas ........................................................................................................................................................................ 19 Entrevista a La BaCiCleta 20 Indrets: Prehistòria i edat medieval al Baix Solsonès. Per Laura de Castellet 22 Espai social de la cooperativa Espai de reflexió: Què en fem del nostre patrimoni? (El cas dels menhirs) per Raimon Bonsfills Clotet 24 Turisme rural per Manel Casanovas Pagès 25 Nous socis: Espai René 26 Antiga Casa Magí 26 Celler del Santuari del Miracle 27 La Carral ............................................................................................................................................................................... 27 Dolcevita ............................................................................................................................................................................... 27 Eines i publicacions 28 Altaveu: Territori de Masies als mitjans 29 Calendari de feines a pagès 30
2 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Coop de Sol

El procés de compra col·lectiva de plaques solars d’autoconsum al Solsonès i rodalies segueix en peu. La idea es mantenir-lo obert fins el primer trimestre del 2022. A dia d’avui, s’han inscrit 29 unitats familiars de les quals la meitat de les instal·lacions ja s’han efectuat i esperem que ben aviat totes puguin estar a punt per l’autoconsum. Si algú estar interessat en aquest procés i vol rebre més informació, pot enviar un correu electrònic a: coopdesol@territoridemasies.cat

Nova oficina

Des del març que ens podeu trobar a l’antiga botiga de records del Miracle. Fins ara estàvem amb un despatx de la Casa Gran de l’Ajuntament de Riner però des del març vam fer un conveni amb el Santuari del Miracle per poder desenvolupar la nostra activitat en aquest nou espai on tenim una zona de magatzem i una altra d’oficina. L’espai és compartit amb el projecte ACTUA de L’Arada Creativitat Social i la idea es que durant el primer semestre del 2022 esdevingui un espai cooperatiu on a banda de ser un espai d’atenció dels dos projectes també pugueu trobar informació de la cooperativa Biolord i Riuverd.

A més a més a finals d’any, gràcies a una subvenció del Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural, hem pogut millorar les condicions del local millorant la instal·lació elèctrica, instal·lant una bomba de calor, adquirir mobiliari i material d’oficina i material

Croquetes de Territori de Masies

A la primavera van sortir a la venda les croquetes de Territori de Masies. La iniciativa va sorgir de la idea de crear xarxa entre els socis de la cooperativa, fomentant la intercooperació entre els productors del sector de l’alimentació, sent sempre fidels a la cultura de l’aprofitament i a la temporalitat del producte. L’elaboració d’aquestes va ser possible gràcies a la voluntat d’unió de diferents persones i projectes, i de l’esforç per elaborar un producte propi, del territori, innovador i de qualitat que mostres la diversitat i el valor dels productes del territori. Les primeres croquetes que van sortir a la venda van ser: croquetes de carbassa amb formatge d’ovella amb productes del Parc de les Olors de Claret, de la Formatgeria del Miracle i del Pa Guerres, elaborades pel restaurant El Miracle; croquetes de pollastre ecològic del Molí de Bonsfills, elaborades pel restaurant El Miracle; croquetes de botifarra negra de l’Antiga Casa Magí amb poma ecològica de Biolord Coop (Productes de

Cal Palà) i del Pa Guerres, elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà; i croquetes de mill, carbassa i xiitake amb productes de Riuverd i de la Molsa- Toleràncies i elaborades per Riuverd.

que ens ajudi en l’emmagatzematge i distribució de productes com caixes isotèrmiques, una nevera, una talula d’acer inoxidable...

Esperem que de cara la primavera, si les condicions ho permeten, puguem fer una petita inauguració i que ens puguem retrobar tots després de tan temps.

Les croquetes van ser un èxit des del principi, fet que ens va permetre a finals d’any introduir-ne de noves. Aquestes croquetes van ser: les de xai de Cal Puigpelat elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà, les de pollastre ecològic del Molí de Bonsfills elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà, les de cap de llom de dPagès amb timó i romaní del Parc de les Olors de Claret elaborades per l’Antiga

Casa Magí de Torà, les de mill, verdures i xiitake amb productes de Riuverd i Molsa-Toleràncies elaborades per Riuverd; i també es van mantenir les croquetes de botifarra negra de l’Antiga Casa Magí amb poma ecològica de Biolord (Productes de Cal Palà) elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà.

Les croquetes les podreu trobar a la botiga online de Territori de Masies (www.app.katuma.org/territori-de-masies-coop/shop) a la Botiga dPagès de Solsona i a la botiga d’Antiga Casa Magí a Torà.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
Territori de Masies Coop 3

Construïm proximitat als actes culturals

CONSTRUÏM PROXIMITAT

Oferim productes del territori als actes culturals

Per fomentar el producte de proximitat als actes culturals organitzats al territori, hem elaborat un distintiu «AQUÍ CONSTRUÏM PROXIMITAT».

De moment aquest distintiu va ser present el passat 31 de juliol a La Mare, un festival artístic multidisciplinar que pren com escenari La Mare de la Font i la bauma de la Font de la Mina de Solsona.

Aquest festival l’organitza La Mare Cultural i enguany van fer la segona edició.

Diada de Territori de Masies

La diada, celebrada des de l’any 2012 en el marc de la Festa Major del Miracle, va sorgir de la voluntat de reivindicar el nostre paisatge, patrimoni i gastronomia mitjançant un dia festiu en el que veïns i visitants del Sud del Solsonès puguin conèixer diferents aspectes culturals del nostre territori. Aquesta ha gaudit de diferents edicions, les quals sempre han estat organitzades al voltant de la pluralitat de temes que emmarquen la vida al Territori de Masies.

La diada d’enguany es va centrar en una ruta interpretativa per l’entorn natural del Miracle, exposicions i el tradicional tast de productes al claustre del Monestir. La ruta, guiada per Sàmara Natura, va descobrir les plantes silvestres medicinals i comestibles de l’entorn. A més a més, es va fer parada al parc fotovoltaic del Miracle, instal·lat durant el darrer any, on el Xavier Poch va explicar el motiu i un munt de curiositats més. També, a la plaça, es van instal·lar diferents exposicions itinerants, resultat de diferents projectes que hem dut a terme al llarg dels anys, com son Vaivens Femenins o Bassadòria i l’exposició de Boscos

de les companyes de L’Arada. Els i les participants a la Diada, també van poder visitar la recent restauració de la Casa Gran del Miracle, de la mà de Xavier Solà. Finalment, la diada va culminar amb el ja consolidat tast degustació de producte local i de proximitat al claustre del Monestir on es van presentar les croquetes

de Territori de Masies, un producte propi elaborat amb producte dels diferents productors de la cooperativa. La Diada d’enguany, amb la participació d’una trentena persones, també va donar el tret de sortida a la campanya Tasta Territori als Restaurants, que es va dur a terme durant tot el mes d’agost.

Amb el suport col·laboració de: La venda de proximitat està regulada permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013
Aquí
Diada de Territori de Masies, 2021
Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
La Mare de la Font 2021
4 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Tasta Territori als Restaurants

Durant tot el mes d’agost vam incorporar plats amb producte de proximitat als menús de cinc restaurants del territori: L’Hostal Nou de Llobera, El Miracle, El Forn de Su, Roquerols i Cal Paradís de Salo. A la campanya no només vam poder gaudir del producte local, sinó que també els visitants que anessin a menjar els restaurants van tenir l’oportunitat d’entrar en un sorteig d’un vol en globus per a dues persones per gaudir del territori des del cel. La persona afortunada del vol en globus va ser el Jaume Capdevila que va fer un menú amb producte del territori al restaurant Roquerols de Salo. Al llarg de la campanya van haver més de 200 participacions. Gràcies a totes les persones que van participar a la campanya i als restaurants que la van fer possible!

De tapes amb Territori de

La 3a i 4a setmana d’agost també vam engegar una campanya de croquetes als restaurants. Aquest projecte va brindar l’oportunitat a la gent del territori i visitants que encara no haguessin tastat les nostres croquetes, a tastar-les mitjançant un assortit de croquetes de Territori de Masies, elaborades i cuinades per sòcies de la cooperativa, amb la col·laboració de Javivi Fogons Rurals, als restaurants del Miracle, l’Hostal Nou i al càmping Cal Paradís.

Les croquetes que es van poder degustar van ser: les de xai de Cal Puigpelat elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà, les de pollastre ecològic del Molí de Bonsfills, les de cap de llom de dPagès amb timó i romaní del Parc de les Olors de Claret elaborades per l’Antiga Casa Magí de Torà; les vegetals de mill amb xiitake elaborades per Riuverd i les de carbassó i formatge blau de la Formatgeria del Miracle elaborades pel restaurant El Miracle.

Masies

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia Territori de Masies Coop 5

Vesprada al Parc de les Olors de Claret

Com ja és tradició, a finals d’agost, despedim l’estiu a Claret de Torà. Amb l’objectiu de dinamitzar culturalment els petits nuclis rurals del Baix Solsonès i rodalies. L’acte va consistir en unes portes obertes al Parc de les Olors de Claret, una caminada nocturna per la ruta de les Cabanes i un sopar popular que ens va

Tornem a fires

Al llarg de l’any 2021, malgrat la situació actual, es van anar recuperant algunes fires i actes culturals al territori on hi vam ser presents amb la voluntat de donar a conèixer el territori, els seus productes i la seva gent.

El 16 d’octubre, a la Plaça del Camp de Solsona, vam participar a l’acte organitzat per l’Associació Amisol que culminava el seu projecte anual centrat en les arts plàstiques. Durant la diada el públic assistent va poder degustar de les nostres croquetes en un acte on no hi va faltar pintura, mú-

sica i diferents activitats infantils. L’acte va acabar amb la construcció d’un puzle gegant al mig de la plaça on totes les peces eren diferents i úniques.

El 23 d’octubre també vam ser presents a la Fira Solsoterra, la Fira de la Terra del Solsonès, on a l’estan de Pollastres del Molí de Bonsfills, també si podia trobar informació i publicacions de la cooperativa.

També, el passat 6 de desembre, vam participar a la primera edició de la Fira

brindar Riuverd amb un arròs de verdures i una sopa freda, dpagès amb embotits, formatges de la formatgeria del Miracle, dolcevita amb gelats artesanals, un tast de ratafies i vins del territori, i finalment un tast de mojitos del Parc de les Olors per acabar aquesta jornada de la millor manera. Al llarg de la vesprada vam arribar a ser una cinquantena de persones

de Nadal del Miracle, una iniciativa que va tenir com a principal singularitat el fet que tota l’oferta que s’hi podia trobar procedia de productors de micropobles.

Les 15 parades existents, principalment de productes alimentaris, artesans i de proximitat, van estar instal·lades a la Casa Gran del Santuari del Miracle. A la fira vam poder fer difusió de la cooperativa, dels socis que la formem, les activitats i projectes que realitzem. A més a més, a l’hora del vermut vam oferir un tast de les nostres croquetes.

16 d’octubre, jornada de les arts plàstiques organitzat per l’Amisol a Solsona 23 d’octubre, Fira Solsoterra a Solsona
Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
6 de desembre, Fira de Nadal al Miracle
6 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Territori de Masies amb ulls de dones

El projecte “Territori de Masies amb ulls de dones” que vam realitzar durant el mes de novembre va sorgir de la voluntat de feminitzar la mirada territorial i patrimonial, i de desconstruir estereotips sobre el rol de la dona, tant en la memòria com en la realitat actual de la vida a pagès. El projecte va consistir, doncs, en una campanya de sensibilització per les xarxes socials, en la creació de material divulgatiu i en una ruta interpretativa amb perspectiva històrica i de gènere pel Santuari del Miracle.

La campanya de sensibilització va constar de diferents publicacions a les xarxes socials basades en uns relats escrits en forma de dietari d’un personatge fictici al voltant de diferents temes amb la voluntat de divulgar el relat tradi-

cional de la vida a pagès però generant la reflexió i el debat sobre quina és la visibilitat de les dones en aquest relat, i quin és i quin ha estat el paper real de les dones en la vida social i quotidiana a pagès.

La jornada al Santuari del Miracle va consistir en una ruta interpretativa pels entorns del Miracle amb perspectiva històrica i de gènere, dinamitzada per la Laura de Castellet, el Xavier Solà i per veïns i veïnes que han viscut al Miracle i al voltant d’aquest. La ruta va seguir l’eix del paper de les dones en els diferents períodes històrics al Miracle, des del neolític fins als nostres dies, mitjançant diferents parades: la primera part de la ruta, va consistir en una visita dinamitzada per la Laura de Castellet

a l’estela i al poblat medieval ubicats al collet del moro, la qual vam il·lustrar anant a conèixer les esteles que actualment estan restaurant als baixos de la Casa Gran; la segona part de la ruta, de la mà de Xavier Solà, va centrar-se en la visita de l’Espai Barroc, on vam conèixer el paper de les dones en el barroc i en els exvots i ofrenes que foren donades al Santuari i a la Mare de Déu del Miracle de forma històrica; la tercera part de la ruta, fou dinamitzada per les veïnes que van viure i tenen una relació estreta amb el Santuari del Miracle, on mitjançant els seus records i experiències vam poder realitzar conjuntament un exercici de memòria històrica i de reivindicació del paper de les dones que antigament van donar vida a aquest indret. A la jornada vam ser 40 persones participants.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
#AmbUllsDeDones On som les dones a Territori de Masies? Territori de Masies Coop 7

Garantia Juvenil Coop de Territori

També volem anunciar que aquest octubre vam rebre una bona notícia: la subvenció de garantia juvenil va ser resolta de forma favorable! Així doncs, des del novembre es va incorporar la Júlia a l’equip tècnic que ens dona un cop de mà en les tasques de dinamització i gestió de la cooperativa. Aquesta subvenció cobreix un contracte de pràctiques durant 6 mesos a jornada complerta.

Aprofitem l’avinentesa per donar la benvinguda a la Júlia.

Hem estat beneficiaris d’un ajut a un projecte singular: COOP DE TERRITORI. Coop de Territori és una iniciativa promoguda per cooperatives del Solsonès (Biolord Coop, Territori de Masies Coop, Riuverd Sccl i l’Arada Sccl) que vol enfortir les relacions de cooperació ja existents i consolidar xarxes de distribució estables que millorin l’accessibilitat al consum de productes de qualitat tant a unitats familiars, al petit comerç, a la restauració i iniciatives de turisme rural, com també serveis i productes culturals i turístics. L’objectiu, doncs, és potenciar, consolidar i millorar la generació d’activitat econòmica (i el retorn social) de les cooperatives implicades a través de la intercooperació en el sector de l’alimentació, distribució i comercialització.

Així doncs, el projecte permet la diversificació productiva a través de la creació de productes d’intercooperació, millorar el grau de coneixement de la població en general sobre el teixit cooperatiu del Solsonès, i millorar el consum local i català. Més enllà dels impactes anteriors, el projecte d’intercooperació reforça i estructura la transferència tècnica i d’experiència dels diferents projectes cooperatius, determina una disminució dels costos d’estructura associats al procés de venda, distribució, i gestió, i finalment té una incidència directa en sectors especialment afectats per la crisi del covid-19: el cultural i artesanal, el de turisme rural i de la restauració, amb la oferta de productes i serveis complementaris i la promoció conjunta.

Per festes, regala territori!

Aquestes festes vam preparar LOTS DE TERRITORI per gaudir-ne amb tots els sentits. S’hi podia trobar artesania, productes dels diferents productors del territori i publicacions relacionades amb el paisatge i la memòria popular del Baix Solsonès.

Hi havia tres propostes de lots de 50, 100 i 150 euros; amb l’opció d’adaptar cada lot als gustos dels de cadascú, escollint una de les opcions que proposàvem. Aquests lots van ser fruit d’un projecte Singular i la cooperació entre 4 cooperatives: Riuverd, Biolord, L’Arada-Creativitat Social i Territori de Masies.

Els lots es podien encarregar a la Botigueta Riuverd de Solsona o a través de la botiga online de Territori de Masies. Contents amb l’acollida que van tenir, esperem repetir-ho l’any que ve.

Per festes, regala territori!
Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
8 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Ens expliquem, presentem Territori de Masies arreu del territori

Durant tot l’any hem participat a diferents jornades arreu del territori per donar a conèixer el projecte. En concret, vam ser presents a: Les Jornades pel Pla Anual de Transferència Tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural el passat 26 d’abril. Fou una jornada tècnica en línia enfocada a presentar diverses iniciatives sota el tema “Avantatges de la cooperació en la venda de proximitat”.

Vam presentar la nostra cooperativa juntament amb la Federació d’Empresaris Productors de Venda de Proximitat de Catalunya, el Projecte Xarxa d’Agrobotigues Cooperatives, Prodeca, Benvinguts a Pagès, Arrels, i el Pla estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC). Les jornades van ser enregistrades, així doncs, els hi podeu fer una ullada aquí.

El dia 6 de maig, l’Escola Agrària del Solsonès va dinamitzar una jornada de formació sota el lema “Turisme de proximitat, noves oportunitats en el marc de l’Economia social i solidària”. En aquest curs hi vam ser presents com a exemple de cooperativa rural sense ànim de lucre, juntament amb Biolord.

El dia 19 de maig, en el marc del projecte “Àgora rural, una reflexió estratègica alimentària dels micropobles de Catalunya” es va celebrar una jornada de taula rodona i debat al Santuari del Miracle, on ens van convidar a presentar la nostra iniciativa local, juntament amb l’experiència de producció i dinamització de la cooperativa Tres Cadires i l’experiència agroecològica del municipi de Zerain (Guipuzkoa).

El dia 3 de juliol d’enguany, es va organitzar a la sala d’actes del Consorci del Lluçanès la presentació del projecte de la Càtedra del Món Rural. L’acte va consistir en una jornada tècnica on es van realitzar una entrega de premis a la innovació rural al Lluçanès i diferents taules de debat simultànies al voltant de diferents eixos: enxarxant, agroalimentària, projectes europeus i mediambiental. Nosaltres vam participar en la taula de debat enxarxant juntament amb Ramaderes.cat i Associació de Dones del Món Rural.

El dia 4 d’octubre des de Ponent Coopera es va organitzar la Jornada d’Enfortiment del Comerç local amb el cooperativisme i l’economia social i solidària. La jornada va centrar-se en

Decàleg per al turisme responsable

A finals de l’any 2021, des de la cooperativa també vam presentar un decàleg per al turisme responsable per sensibilitzar la població visitant, tenint en compte els àmbits de l’alimentació, l’acollida, el patrimoni i el paisatge. El lema de la campanya fou “Escapa’t, descansa, gaudeix, coneix-nos, respecta’ns. Quan tornis, hi seguirem sent” i els punts presents al decàleg es refereixen a menjar productes del territori, comprar directament al petit comerç, caminar per les rutes, dormir a les cases de turisme rural, participar de la cultura popular, descobrir l’artesania de la zona, respectar els boscos i ajudar en la conservació i millora del territori.

La llista la vam enllaçar amb els diversos projectes presents a la cooperativa, com ara la Botiga Online, Tasta Territori o el servei de Nevera Plena, que també cerquen un consum associat a una responsabilitat social i ambiental, i també política, que promogui els béns i serveis locals i que cerqui la sostenibilitat territorial. Els cartells amb el decàleg van ser repartits entre els establiments socis de la cooperativa i diversos punts estratègics del territori, abans de les festes nadalenques, per arribar a un públic el més ampli possible al llarg d’aquelles setmanes. A més, la campanya també va ser present a les xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter).

una sessió online enfocada als comerciants, restauradors i professionals del turisme rural amb l’objectiu de donar a conèixer diferents experiències de cooperativisme i les estratègies amb les quals donen resposta a alguns dels reptes que actualment travessa el comerç local, com és el cas de les dificultats que poden sorgir en el comerç en línia, la digitalització o la comunicació. Aquesta va consistir en una presentació inicial de Ponent Coopera sobre el cooperativisme com a eina d’enfortiment del comerç local, i seguidament es va realitzar una taula rodona on vam presentar la nostra experiència cooperativa juntament amb Reus Compra Responsable i FedeFarma.

El 7 d’obtubre vam participar a una xerrada online amb diferents productors del Berguedà per presentar Territori de Masies.

El 26 d’octubre vam participar a les jornades “Pagesia i Desenvolupament Local” juntament amb Biolord i Serradet de Barnedes a l’Escola Argrària del Solsonès. L’acte el va organitzar Pol·len edicions dels quals utilitzaran el debat que es va originar com a base de la següent revista.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Al dia
Territori de Masies Coop 9

Trobada Descobrir

El 3 i 4 de novembre d’aquest any es va realitzar al Santuari del Miracle la Trobada Descobrir sota el lema ‘Un turisme al servei de futur, al servei del país’, on vam ser convidats a participar-hi. Fou la primera vegada que el gruix del sector que representa el món rural s’emplaçava a debatre i pensar com ha de ser el turisme de qualitat, per defensar i protegir el territori, donar-lo a conèixer i, alhora, convertir aquesta activitat en una menys estacional, més diversificada i com a font de riquesa econòmica però també cultural per a la gent local. Al llarg de la jornada van haver diferents presentacions de persones importants del sector que van reflexionar al voltant del turisme

amb perspectiva de futur, diferents taules rodones de debat al voltant dels temes d’habitatge, natura i guiatge, enogastronomia i productors, patrimoni i cultura, i presentacions d’iniciatives rurals innovadores, on vam ser-hi presents juntament amb altres iniciatives com “Repoblem”, el projecte “deBosc”, “Gratitud Pallars”, el projecte “Respira Montblanc”, la revista “Arrels”, la cooperativa d’integració social L’Olivera o el projecte cooperatiu d’ecoturisme Boumort Indòmit. Pels que no vau poder ser-hi, totes les presentacions van ser enregistrades i les podeu trobar dins la pàgina web:

www.trobadadescobrir.cat

Reconeixements a La Formatgeria del Miracle

La formatgeria del Miracle és una iniciativa sòcia de la cooperativa que fa la feina molt ben feta, fet que observem amb les diferents distincions i premis que se li han atorgat durant l’any 2021. Un exemple és el premi aconseguit el 22 de maig a Vic al Lactium 2021 amb el formatge “Les Cuines” de pasta tova d’ovella, amb el qual van guanyar la medalla d’or.

La Seu d’Urgell del 15 al 17 d’octubre va tornar a celebrar la mil·lenària Fira de Sant Ermengol, on la formatgeria del Miracle hi va participar i es va endur dos premis. L’obrador solsonenc va ser reconegut amb un or a la millor quallada àcida de llet d’ovella, amb “La Gàrgola” i amb una plata a la millor pasta tova d’ovella per “Les Cuines”.

Tanmateix, el 8 de novembre a la 11a edició de “Gourmet quesos 2020-2021, Los mejores quesos de España” va aconseguir el 1r premi amb el formatge “La gàrgola” en la categoria de pasta tova de formatge de camp i el 3r premi amb el formatge “El Claustre” de pasta dura de formatge de camp.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
10 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Premi PITA a Productes de Cal Palà

No podem oblidar un altre guardó que va guanyar un soci de la cooperativa, l’Arnau Vilaseca Puigpelat de la iniciativa Productes de Cal Palà, a finals de l’any 2020. Van reconèixer la seva tasca amb el premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària per la seva incorporació d’innovacions per a la competitivitat i la sostenibilitat del sector agroalimentari mitjançant noves tecnologies, optimitzant processos per incrementar la competitivitat, la preservació ambiental i les bones pràctiques productives, i alhora garantint beneficis econòmics, de qualitat, d’ergonomia i de seguretat i sostenibilitat de les produccions.

Concretament, va ser guardonat amb la modalitat de Jove Emprenedor Innovador, pel maneig en la producció de conills

Entrevista: https://ruralcat. gencat.cat/entrevista/-/journal_content/2002/20181/8937651/ actualment-som-probablement-l-unica-granja-convencional-de-produccio-de-conills-lliure-d-antibiotics

Video: https://www.youtube.com/watch?v=MrAHeTCcf_Q&t=23s&ab_channel=RuralCatGencat

Gallines al Parc de les Olors de Claret

Aquest 2021 al Parc de les Olors de Claret hi hem posat GALLINES! Ha estat un gran pas cap a l’objectiu de tancar el cercle a dins la nostra finca, ara les gallines pasturen lliurement pels nostres petits trossets d’hort i és mengen totes les verdures que nosaltres descartem perquè a la vista no es poden vendre, però elles no tenen cap mirament, el gust és el mateix. Amb poc ens donen molt, ara podem compostar el seu fem i escampar a l’hort, d’aquesta manera les plantes tornaran a tenir els nutrients necessaris per fer altre cop el cicle i això no es tot, encara tenim el seu producte més apreciat, els OUS! així, ja podem complementar les nostres cistelles amb els seus ous, tot un luxe. Ara no sabria pas viure sense elles, quin ambient que donen, per cert també hem posat dos galls perquè cada matí no se’ns enganxin els llençols al llit.

sense l’ús d’antibiòtics a la seva granja de Cal Palà amb un ritme extensiu, sense solapar lactació i gestació, amb una granja amb condicions favorables pels conills (llum solar, ambient controlat (calefacció hivern i refrigeració estiu), automatització del menjar, sistema de pales per a evacuar els fems, i allotjaments alçats amb reposapeus a tots ells). La producció de conills de Cal Palà és singular, no només per l’absència d’ús d’antibiòtics, sinó també per la centralitat del benestar de la mare, i per la permanència de gran part dels llodrigons amb la mare fins el dia del sacrifici, contribuint a tenir uns conills més sans i forts.

Si en voleu saber més, podeu consultar els enllaços, on trobareu una entrevista i un vídeo explicatiu del premi.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
de Masies Coop 11
Territori

Freàtic. Matisos i relacions de la relació creativa amb el lloc. Escrit per Marta Ricart

Freàtic. Matisos i relacions de la relació creativa amb el Lloc, és el títol de la recerca-creació que la Marta Ricart de Llobera està desenvolupant a la comarca del Priorat i que ha obtingut la Beca per a la Recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La recerca explora les diferents relacions que els artistes (poetes, pintors i escultors principalment-dit expressament en masculí. Les dones creadores al món

rural són una minoria) tenen o han tingut amb el territori on desenvolupen o han desenvolupat la seva pràctica (en aquest cas amb el Priorat). Per exemple no és el mateix la relació escenogràfica i distant que comporta realitzar un paisatge des d’un lloc concret que la que es realitza caminant per recordar un aspecte de la memòria del lloc.

Generalment ens trobem que els modes com es representen els entorns rurals han quedat estancats en certes repre-

sentacions que comporten una determinada relació amb el territori. Però hi ha altres modes d’acció per a les arts en els entorns rurals que es fan des de posicions implicades que generen un diàleg i que reverteixen al propi lloc on es desenvolupen. Per aquest motiu la recerca troba important conèixer els matisos de les diferents relacions dels creadors amb el Lloc, per comprendre la importància que té la creació per al territori ja que sovint, per desconeixement, resulta invisible i poc reconeguda.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
12 Des. 2021 — Revista Núm. 16
Josep Maria Morató Aragonès a la Morera de Montsant. Arxiu Morató Aragonès

La vida al Miracle

Extret

del llibret

de ruta “On som les dones al Santuari del Miracle?”

Es fàcil parlar de vida quan un espai està en moviment i ple de gent que viu de la terra i de l’entorn que l’envolta, però quan aquesta se’n va es quan ens aflora la necessitat de recuperar la memòria i el record d’aquells que en un moment de la història van habitar, van treballar i van viure com a part d’un indret amb tant de patrimoni i simbolisme rural. El Santuari del Miracle històricament, i també en l’actualitat, és i ha estat un punt central dins del Baix Solsonès, un punt d’unió entre les persones que han habitat, i en alguns casos encara habiten, les masies del seu voltant, un indret quotidià, social i espiritual que ha permès a les persones trobar-se, connectar i intercanviar tots els aspectes que sostenen la vida d’una persona. No estem parlant d’un espai

perdut sinó d’un indret de resistència que encara perdura, gràcies a les persones que encara l’habiten i a les diferents iniciatives actuals que li segueixen donant veu i conviuen en aquest indret amb tanta història i patrimoni.

Ja des de l’època prehistòrica amb les abundants restes que envolten el Santuari, l’època medieval amb els seus poblats i les masies en la modernitat ens mostren com la presència de l’esser humà en aquestes terres ha estat continu. Així doncs, el Santuari del Miracle, és un espai que ha canviat com ha anat canviant la història, que s’ha reinventat i s’ha adaptat segons les necessitats de cada època, però que sempre ha viscut de la ruralitat que l’envolta, dels seus oficis i de les seves

maneres de viure-la. Una ruralitat que és i ha estat femenina, que ha de ser repoblada (i les dones reproduir-se), artesana (i les dones artesanes), diversificada ( i les dones emprenedores del turisme rural i sostenible), i pagesa (i les dones pageses).

Per aquesta raó, nosaltres volem resseguir aquest passat més proper des de les persones que l’habitaven i l’habiten, però sobretot des d’aquelles dones que han estat primordials per a la sostenibilitat del Miracle, les que han quedat amagades, com si no hi fossin i no comptessin, les quals ens poden explicar com i perquè el Santuari del Miracle s’ha viscut i el vivim d’aquesta manera, coneixent quins elements formaven i donaven vida a aquest indret:

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 13
Família que gestionava el bar, l’hotel i la botiga de queviures. Fotografia cedida per: Família Vendrells Viladrich

L’Escola

L’educació sempre ha estat un pilar fonamental en el desenvolupament de la vida d’una persona i d’un indret. Per tant, l’establiment d’una escola en un espai rural, no només hi dona vida, sinó que també assegura la pervivència d’aquell indret en el futur més pròxim, fet que s’observa en què són molts els pobles que en l’actualitat reivindiquen la necessitat d’una escola per a evitar el despoblament i assegurar la pervivència d’una ruralitat que cada vegada més necessita d’una equitat i sostenibilitat rural.

En el cas del Santuari del Miracle, històricament ha gaudit d’una escola dins de la Casa Gran gestionada per part del Monestir, la qual va perdurar fins als anys 70/80 quan l’edifici de la Casa Gran va passar a mans de la diputació i ja la

L’Hostal

Històricament, en l’interior de la Casa Gran, al costat d’on hi havia l’escola i a sobre d’on actualment està ubicat l’ajuntament, s’havia establert la funció d’hostal gràcies a les diferents habitacions que el formen, on encara hi queden llars de foc, cubs per rentar la roba i sales on dormien. En uns inicis, a l’hostal s’hostatjaven pelegrins que venien al Miracle caminant i també servia per allotjar les treballadores del convent o la mestra, i posteriorment va tenir la funció de casa de colònies. On actualment hi ha ubicat l’Espai Barroc, a sobre la botiga, era la part que es destinava a casa de colònies, on diferents grups passaven uns dies tant a l’estiu com a l’hivern.

Durant una època la Casa Gran es va trobar molt abandonada, fins i tot, popularment se l’anomenava la Casa de les Puces. Durant aquesta, en l’interior de la casa gran s’havien organitzat reunions de joves que es van acabar formalitzant

van tancar. En els inicis del segle passat, aquesta era completament dinamitzada per part dels monjos del Monestir i només anava destinada a l’escolarització dels nois de la zona. Posteriorment, a mitjans de segle la gestió d’aquesta escola és va ampliar, es van contractar mestres dones, les quals ensenyaven conjuntament amb els monjos, i es va deixar de fer la distinció per gènere, assegurant l’escolarització de tots els infants de les masies més properes. Les mestres contractades, doncs, foren un moment de canvi i de progrés molt important, ja que va permetre no només un canvi en el tipus d’escolarització, sinó també que les nenes poguessin gaudir d’aquesta i que tots els infants tinguessin un referent femení a l’escola. Tanmateix, en aquella època la religió tenia un paper molt im-

portant dins l’escolarització dels infants. Tot i això de forma innovadora els monjos del Miracle transmetien la religió cristiana als infants ja no mitjançant misses dins l’horari escolar sinó de forma més amena amb dibuixos i pel·lícules, o fins i tot durant els caps de setmana passant filmacions.

L’escola amb el format d’una escola rural aglutinava tots els infants des de 3 a 15 anys en una mateixa classe i es donaven lliçons de matemàtiques fins a llengües, però també hi havia una connexió molt estreta amb l’entorn més proper, ja que els patis es realitzaven als boscos de les contrades i periòdicament es realitzaven excursions per visitar diferents indrets propers, com ara masies, fonts o boscos.

amb una associació. Mitjançant aquesta associació els joves organitzaven la fira del bolet, un equip de futbol, la castanyada o fins i tot activitats de la festa major. Dins de la Casa gran i per voluntat dels joves s’havia ubicat una taula de pingpong en una de les habitacions per a que poguessin fer trobades, organitzar excursions, jugar i fer caliu. Fins i tot, durant uns anys es van organitzar competicions d’equips de futbol dels diferents pobles, en uns inicis només per als homes i les dones estaven relegades a animar, però després també es van impulsar equips de futbol de dones, dels quals al Miracle també se’n va reunir un, i competien entre si.

Finalment, quan la Casa Gran va passar a mans de la diputació aquest hostal es va tancar i es va rehabilitar l’edifici per a establir-hi les instal·lacions municipals de Riner, els espais culturals d’exposicions, i els serveis de botiga, cafeteria, restaurant i Oficina de Turisme.

Montserrat Vendrells Monconill a la dreta, i Concepció Viladrich Testagorda a l’esquerra, a la botiga del

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
14 Des. 2021 — Revista Núm. 16
Miracle. Fotografia cedida per: Família Vendrells Viladrich

El Bar i la Botiga de queviures

Per sort, no tots els oficis que hi havia antigament al Miracle han acabat desapareixent. Un dels supervivents al pas dels anys, tot i els grans canvis realitzats en la seva forma i gestió, ha estat el bar i la botiga de queviures del Miracle. Les botigues i els bars, històricament han estat elements molt importants per a la dinamització de la vida social, la cohesió entre els habitants i l’economia dels pobles i de les masies. Així doncs, han estat un element clau per a la vida al Miracle ja no només com a forma d’abastiment de productes i de serveis per a la seva gent sinó que també han actuat com a punt de trobada i de socialització.

Des de fa molts anys, el bar i la botiga han estat gestionats per diferents famílies que vivien dins del propi Miracle i s’encarregaven de donar el servei als habitants del Miracle i voltants, però també als estiuejants. Una d’aquestes famílies, concretament la que la va gestionar durant més anys, fou la que s’encarregà

de portar no només el bar i la botiga sinó també, durant els anys anteriors a que es convertís en casa d’Espiritualitat, l’hotel.

Pel que fa al bar, no només servia com a espai social sinó també servien dinars. De cuinar i servir els dinars se n’ocupava la mestressa i la dona de la casa. Es cuinava al foc a terra i als fogons de pedra, fins més tard que van venir les cuines econòmiques. Els dies de feina, menjaven els homes junts i més tard o a la cuina ho feien les dones. Convé destacar que la vida donada a aquest espai durant aquest període encara perdura en el patrimoni de l’edifici on s’ubicava i s’ubica el bar i la botiga del Miracle.

Els diumenges era el dia en que totes les persones de les masies de la zona no treballaven i juntament amb les persones que vivien al Miracle estaven obligats a anar a missa. La gent de la zona aprofitava els diumenges per trobar-se, fet que convertia la missa però també el bar on anaven després d’aquesta com a eix vertebrador de la vida social. Els homes assistents a la missa acostumaven a anar a prendre un got de vi o de barreja, a menjar alguna cosa i a jugar una partida de cartes. En canvi les dones, no anaven al bar, ja que estava mal vist socialment, i com a molt aprofitaven el desplaçament d’anar a missa per passar per la botiga a fer alguna compra.

Pel que fa a l’abastiment de productes de la botiga i de les persones de la zona principalment es realitzava de dues formés: la família que gestionava la botiga s’encarregava d’aconseguir tots els productes necessaris, o les pròpies famílies interessades s’apropaven a les masies del voltant a comprar certs productes, o bé, eren les mateixes famílies de les masies les que s’ocupaven de venir al Miracle i vendre els productes de la terra que els sobrava pel seu auto-abastiment. Són moltes les dones que anaven caminant a les masies a comprar els productes que necessitaven, o al revés, moltes les mestresses que agafaven el seu ruc i les alforjes i es desplaçaven fins al Miracle per vendre els seus productes com ara

conills, pollastres, ous i verdures, però també aprofitaven per comprar el que els hi faltava a la botiga de queviures. Aquest fet es degut a que la petita autonomia econòmica que tenien les dones de pagès sovint venia de les vendes a persones de la zona. Una de les figures recordada és la Caputxina, una arramassadora de Solsona que recorria els diferents indrets del territori comprant productes a la gent de pagès per portar-ho a vendre a les capitals. En canvi, pel que fa a la botiga, l’home de la família era el que s’encarregava d’anar a comprar els productes, ja que era el que tenia transport i podia desplaçar-se pel territori, mentre la dona era la que s’encarregava de vendre posteriorment els productes a la botiga. Tot i això, en el moment en que es van asfaltar les carreteres i es van començar a difondre els cotxes, s’escurcen les distancies i es facilita la comunicació entre els nuclis de població propers, fet que va provocar que llocs com Solsona acabessin absorbint la vida social que abans es feia al Miracle.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 15
Concepció Viladrich Testagorda al bar del Miracle. Fotografia cedida per: Família Vendrells Viladrich

El forn de pa

Antigament, sota les cel·les de Sant Antoni s’hi havia ubicat un forn de pa que fou gestionat per part d’una família que vivia tot l’any al Miracle. Aquest forn de pa artesanal i amb forn de llenya elaboraven des de pa fins a coques de forner i s’encarregava d’abastir a totes les famílies que vivien fixes al Miracle durant l’any però també als estiuejants. És interessant destacar els arxius que encara es conserven al Monestir on es recollia els diferents intercanvis de productes alimentaris que es feien amb persones de masies properes que venien a portar certs productes a canvi d’altres. Un dels casos destacats és els tractes que feien la família de forners juntament amb els monjos i altres famílies de les masies properes que donaven sacs de blat a canvi de pa.

Les cuines i la bugaderia del Santuari

Les cuines i la bugaderia del Santuari era un altre dels elements més importants gestionats per dones que sustentaven la vida dels monjos del Santuari. Aquestes es trobaven situades als baixos del Monestir amb entrada pròpia i sense comunicació directa amb el Monestir, és a dir, es trobaven completament separades del Monestir a causa de la clausura monàstica.

La cuina estava ubicada on en l’actualitat es troba la formatgeria del Miracle. En aquestes les dones tenien un paper troncal, ja que eren les úniques que treballaven sota jornal dins del Monestir i s’ocupaven tant d’alimentar com de tenir cura de les robes i llençols dels monjos. Tot i treballar dins del Monestir les dones contractades, que acostumaven a ser de la zona, no tenien el dret d’entrar al Monestir ni comunicar-se amb els monjos, així doncs, totes havien de fer les menjades dins les cuines i dormir fora del Monestir, com per exemple a la Casa Gran.

L’hotel

i les cel·les: estiuejants

Els estiuejants, també coneguts per la gent local com a “veranejants”, eren un element fonamental de la vida al Miracle a l’estiu. En els primers anys que hi havia estiuejants al Miracle, l’entorn era molt

diferent, ja que els subministraments encara no havien arribat. Tot i això, en els següents anys van anar millorant i es va anar establint la línia elèctrica, l’aigua corrent, els televisors i el telèfon.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia 16 Des. 2021 — Revista Núm. 16
Família Vendrells i treballadors de l’Hotel del Miracle davant la façana. Fotografia cedida per la Família Vendrells Viladrich.

Al llarg de molts anys, els estiuejants acostumaven a llogar les cel·les de Sant Antoni, Nostra Senyora i Sant Benet, i a fer vida en aquest indret durant tots els mesos d’estiu. Els estiuejants eren

famílies nombroses amb molts fills de Barcelona, Manresa, Terrassa o Sabadell, i alguns de Solsona però eren els més minoritaris. Algunes d’aquestes famílies van començar a anar-hi als estius per

recomanació del Monestir de Montserrat als seus escolans, els quals tot sovint feien estades al Miracle, i facilitaven el lloguer d’una cel·la a l’escolà i a tota la seva família. Normalment, els membres de les famílies que acostumaven a desplaçar-se al Miracle eren els infants juntament amb les seves mares o àvies durant la setmana i els caps de setmana quan els homes no treballaven els anaven a visitar. Així doncs, les dones tenien un paper molt destacat en la vida quotidiana i social del Miracle i en la cura dels fills al llarg de les vacances d’estiu.

Els estiuejants, durant el seu dia a dia vivien al Miracle i en el seu entorn com a nucli central, ja que gràcies a passar molts estius allí, el seu coneixement dels seus boscos i fonts era molt bo. Però on també l’església tenia un paper central que ocupava molts moments del dia, mitjançant les misses o anar a resar el rosari. Tanmateix, les famílies estiuejants s’organitzaven per tenir cura dels infants més petits: pels matins els portaven a fer activitats al bosc, en el cas de les nenes els ensenyaven a cosir, i als nens els deixaven jugar; i per les tardes, els portaven a altres boscos i fonts a berenar i a jugar. És interessant ressaltar com l’ambient i la mentalitat que es vivia en aquella època afectaven directament en el joc dels infants, ja que es traslladaven uns rols de gènere molt marcats en els jocs.

En el cas de l’hotel, aquest també era ocupat durant els mesos d’estiu pels estiuejants, normalment els de les famílies més riques, ja que no s’havien d’ocupar de fer el menjar ni de rentar-se la roba. Dins l’hotel s’organitzaven batejos, comunions i balls on assistien els estiuejants però també els habitants de la zona de les masies més poperes. L’hotel era gestionat per la família que portava el bar i la botiga, fins a l’any 1959 que es va traspassar a unes monges i van impulsar la Casa d’Espiritualitat. Uns anys després, la Casa d’Espiritualitat va passar a ser gestionada directament pels monjos del Monestir del Miracle.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia Territori de Masies Coop 17

Alea - Joieria Botànica

Inspirada en la natura i en el seu entorn, la Carla va crear Alea com un projecte de joieria artesana botànica.

Combina tècniques tradicionals d’orfebreria, apreses en un dels seus viatges, amb materials moderns per tal de transformar les fulles que cull al bosc en fulles de plata: així immortalitza un trosset de territori en cada peça.

Les seves fulles van de fira en fira però també les crea per encàrrec. Quan més s’emociona és quan apareix algú amb fulles de la seva finca o del seu arbre preferit i li demana que les transformi en una joia. Les joies d’Alea són joies per vestir-se de bosc.

Adreça: Partida Santa Llúcia, Solsona

Tel. Mòbil: 600 005 262

Correu-e: carla@aleajoies.com

Web: www.aleajoies.com

Instagram: @alea.joies

Facebook: @alea.joies

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
18 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Masia Rural Cal Mas

Cal Mas és una casa originària del segle XVI-XVII. S’ha reformat intentant preservar al màxim els elements originals, però afegint-hi tot allò necessari per passar-hi una bona estada. Colors càlids, materials nobles i cada racó diferent i únic: tot pensat per sortir de l’estrès. L’allotjament té piscina i capacitat per a 16 persones. Les vuit habitacions tenen noms inspirats en aquestes terres:

cada una té un nom i decoració d’herba aromàtica de l’entorn (La Farigola, La Sàlvia, La Tarongina, L’anís, El Llorer, La Sajolida, L’espígol, El Romaní).

La casa proposa un seguit d’activitats com tallers d’alimentació o ioga, que es poden organitzar amb previ avís. També proposen rutes per conèixer l’entorn, on en destaca la torre de Vallferosa.

Adreça: Sant Serni de Llanera, Torà

Tel. Mòbil: 678 879 742

Tel. Fix: 973 473 581

Correu-e: info@calmas.net

Web: www.calmas.net

Instagram: @masiacalmas Facebook: @calmasantserni

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 19

La Bacicleta

La baCiCleta és una petita empresa familiar de lloguer de bicicletes elèctriques i complements, ubicada a Calaf. Ofereixen l’oportunitat de gaudir del territori, el lleure i l’esport d’una manera còmoda, divertida i accessible per tothom. A banda del lloguer, també organitzen sortides setmanals, per posar-nos en forma, i temàtiques com ara «Pedalant entre vinyes» que combina la ruta amb una visita a un celler, un tast de vins i un dinar. O la ruta de «Pedalant cap a l’equilibri», una excursió que acaba amb una classe de ioga al mig del bosc. A darrere de La baCiCleta hi ha l’Anna a qui li pots compartir una idea d’una ruta i ella te la personalitza al gust, oferint el lloguer, el trasllat i la logística necessària, tant per excursions d’unes hores com per rutes de diversos dies.

Adreça: Ctra. De Ponts, s/n de Calaf Correu-e: info@labacicleta.cat

Web: www.labacicleta.cat

Instagram: @labacicleta

Twitter: @la_baCiCleta

Facebook: la bacicleta

Quins van ser els inicis de la Bacicleta? Què us va portar a engegar aquest projecte i com comença?

El projecte de la baCiCleta comença per casualitat i per una necessitat personal, el Jaume es molt valent i està molt acostumat a sortir amb bicicleta i jo no el podia seguir mai, un dia uns amics ens van deixar una bicicleta elèctrica i la veritat es que va ser genial!!

També hi va ajudar el nostre moment com a família, acabàvem de tenir la Lila, la nostre segona filla, i ens replantejàvem si tornar a treballar 8 hores fora de casa o buscar una opció millor per poder compaginar-ho tot. Vam decidir provar-ho, vam comprar 4 bicicletes elèctriques i després de moltes hores de picar pedra fent publicitat, fires i tot el que ens feia una mica més visibles doncs la veritat es que estem molt contents de com està funcionant.

En aquests moments ja disposem de 20 e-bikes, diferents complements i tot un

seguit de rutes de diferents formats i nivells per que tothom en pugui gaudir independentment del seu estat de forma, edat, alçada,... no hi ha excuses per no provar-ho.

Com us definiu i quins són els vostres objectius?

Ens definim com a empresa familiar, de poble i propera a tothom. Els nostres objectius han anat canviant o millor dit, els hem anat ampliant. El primer va ser que la gent vingués a Calaf, llogues les bicicletes i s’organitzés les seves sortides. Ràpidament vam veure que a les persones ens agrada que ens ajudin i ens acompanyin, per tant vam crear sortides organitzades.

El segon objectiu va ser que tothom que vingués fins a casa nostra marxes no nomes amb una sortida amb bici sinó que conegués Calaf i tot el territori que ens envolta. Castells, torres de guaita, fonts, pobles, paisatges, història, cultura, gent..., per això moltes de les sortides no nomes es tracta de pedalar sinó que visitem cellers vinícoles, hípiques, rius, fem ioga al mig del bosc, aprenem a l’observatori de Pujalt i en tots aquests llocs hi ha persones molt interessants que ens expliquen i ens ensenyen les seves vides i aficions.

Després de viure el confinament va arribar el que crec que ara es el principal objectiu de la baCiCleta, i es intentar FER FELIÇ a totes les persones que confien amb nosaltres, mimant els detalls i cuidant molt el tracte. La veritat es que no es difícil ja que gairebé sempre la gent ve disposada a gaudir i per nosaltres no hi ha millor regal que el somriure que es dibuixa als llavis de pràcticament tothom quan arribem al final de la ruta.

Quins serveis oferiu i quines activitats organitzeu al llarg de l’any?

Oferim el lloguer de bicicletes de muntanya elèctriques tant rígides com de doble suspensió, els seus complements com

pedals automàtics, cadiretes i carros per els nens i nenes, gps..., També l’opció de transport de les bicis fins on el client les necessiti.

Oferim rutes organitzades com Pedalant Entre Vinyes, Pedalant Cap a l’Equilibri, Pedalant a Cal Monic, Pedalant al Observatori Tracks de Frontera. També intentem organitzar rutes per els petits de casa com anar a buscar ous de Pascua, per Sant Jordi anar a llegir al bosc, fer cabanes, observar com es preparen els Tions abans d’arribar a les cases..., a part també som una Superactivitat del Club Super3, tenim 3 rutes de diferent nivell i autoguiades perquè els nens amb carnet de Super puguin gaudir-ne, de forma gratuïta, amb les seves famílies.

A quines mancances o reptes heu de fer front?

Hem de fer front a la desconeixença que hi ha del territori. A la manca de turisme (volem turisme de qualitat i en cap cas aglomeracions). Veiem que som massa a prop de Barcelona perquè ens triïn com a destí de vacances i massa lluny perquè vinguin per un dia. També trobem a faltar una bona xarxa de camins ven senyalitzats.

Esteu ubicats al cor de Catalunya què 34estacaríeu d’aquest indret?

Tal com deia fa un moment el cor de Catalunya es ben desconegut però tothom que ve i el descobreix en queda enamorat. Jo en destacaria el paisatge sobri i canviant a cada estació de l’any, la infinitat de racons amagats, la riquesa i quantitat de castells i patrimoni cultural, els petits pobles amb les tradicions ben arrelades i la seva gent, on encara si pot viure de manera tranquil·la i en contacta amb la natura i els seus cicles. La tranquil·litat, tot i que abans deia que ens mancava turisme, però poder pedalar hores per els camins sense trobar pràcticament ningú, es un privilegi i es una de les coses que els nostres clients els deixa parats i meravellats.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
20 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Quins reptes us plantegeu a curt i mitjà termini des de la Bacicleta?

Aquest any vinent tenim ganes de començar noves rutes col·laborant amb diferents persones i sobretot volem fer una empenta forta a la ruta Tracks de Frontera. Aquesta es una ruta especial, va néixer de la ma d’un grup d’amics apassionats del territori i de la bicicleta, va néixer per donar a conèixer la nostra terra, la seva riquesa i la seva història. Es una ruta llarga, de 200km que es pot fer per etapes i que uneix Calaf-Cardona-Solsona-El Miracle-Torà, passant per molts altres municipis i poblets de l’Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra. El nom de Frontera fa referència a la frontera entre la Catalunya nova i la Catalunya vella, i gràcies a ser frontera, durant la ruta trobem diferents Castells, Torres de guaita..., com a testimoni d’aquella època.

Per intentar de donar a conèixer la ruta ens hem unit a Tracks Tour, una agència de viatges especialitzada en viatges en bicicleta. I a finals d’abril, concretament el dia 30, durem a terme una cursa, la Límits Land, on els participants podran fer un tastet dels camins i corriols per on

passa la Tracks de Frontera i triar entre diferents distàncies, des de la cursa mes popular d’uns 30km fins a la mes top de 200km.

Teniu relació amb altres projectes del territori? Què us aporta?

Sí, i tant, com ja us he explicat ens agrada molt col·laborar amb altres persones o empreses de la zona per poder sumar a l’hora d’oferir els nostres productes. Per exemple ja fa 4 anys que vam crear Pedalant Entre Vinyes on treballem plegats amb la Rosa i el Quim del Celler Fargas-Fargas. O l’Albert i el Josep Mª de l’Observatori de Pujalt o el Jaume i la Marta de Cal Monic i tants d’altres. Justament en la ruta Tracks de Frontera col·laborem amb diferents allotjaments, restaurants i productors de la zona.

Una de les propostes que oferim es que els usuaris de la ruta puguin fer un tast de productes de Territori de Masies el dia que s’allotgen al Miracle.

Sou socis de Territori de Masies des de l’any passat, què us va portar a formar-ne part?

Un dels creadors de la ruta Tracks de Frontera es l’Arnau de Cal Palà de Prades i gràcies a ell vam conèixer el projecte de Territori de Masies, ho vam trobar molt interessar i ens vam decidir a formar-ne part.

I per acabar, teniu algun desig general pel vostre àmbit i pel territori en general?

I tant, desitjo que torni la llibertat, la llibertat de moviment, la llibertat de reunió, la llibertat de poder compartir la vida amb totes les persones. Però també desitjo que tota la situació que em viscut serveixi per alguna cosa, que ens haguem donat compte que no cal anar a l’altre punta de mon per conèixer coses noves, que la nostra terra es fantàstica i val la pena descobrir-la i que si tothom tornes als productes de proximitat segurament les coses millorarien molt. Confiar amb el que tenim a l’abast.

Vull agrair-vos que hagueu comptat amb nosaltres per escriure aquestes ratlles.

Gràcies per la confiança.

Territori de Masies Coop 21

Prehistòria i Època Medieval al Baix Solsonès

Per Laura de Castellet, historiadora, divulgadora i il·lustradora del patrimoni. Extret del llibret de ruta “On som les dones al Santuari del Miracle?”

De vegades ens mirem el passat, el nostre patrimoni i la nostra història, parlant sempre en masculí, com si els protagonistes dels fets d’abans només fossin la meitat de nosaltres. Avui farem un recorregut per aquest patrimoni de tots, també en femení. No és que les dones no hi haguem estat, en la història: només es tracta de veure-les i tornar-los el nom.

Neolític

Començarem per la nostra prehistòria, pel Neolític. Fa uns 6.000 o 7.000 anys a tot el sud del Solsonès ja hi vivia homes i dones que conreaven els camps, però sobretot era un lloc de pas molt important pels ramats transhumants que, des de la costa, a l’estiu es dirigien al Pirineu i el Prepirineu, i precisament al Miracle hi confluïen diversos camins importants. El camí principal de pas de persones i cavalleries seguia arran de carena, i amb el temps, en ser camí també per a carros, es va anomenar via Carral: és el que comunica el Miracle amb la casa de la Carral, que per això porta aquest nom. Però també hi havia diversos camins ramaders, i un dels principals venia de Pinós fins al Miracle, que era el punt culminant d’un seguit de rutes transhumants: al Miracle, a més de ser el punt més alt de la carena, hi deuria haver un espai humit i una bassa on abeurar el bestiar: la bassa d’Òria.

Al llarg del traçat de tots els camins ramaders que conflueixen al Miracle hi ha restes d’època Neolítica, senyal de la seva antiguitat: poblats, menhirs indicadors, llocs d’enterrament... però sobretot uns elements molt singulars: les esteles de pedra. Una estela és un roc molt gran, més que una persona, treballat pels costats per a donar-li forma més o menys oval i regular, i ben clavada a terra en un indret significatiu. En moltes d’aquestes pedres hi sol haver algun tipus de gravat que recorda una persona: dues ratlles a manera de braços, textures de tipus tèxtil, dues rodonetes superiors com

si fossin els ulls o també dues rodones més avall, els pits. D’esteles de població ramadera se’n troben des de la vall del Segre fins als Alps, i moltes tenen alguna indicació de que es tracta de personatges femenins. Al turó de Sant Gabriel hi ha la més important de totes aquestes esteles: de la mateixa manera que ara des de tot l’entorn es veu la capelleta de Sant Gabriel, antigament es deuria veure la gran estela que hi havia al lloc de la capella. Amb el temps algunes d’aquestes esteles van anar caient. La del Miracle conservava encara el seu caràcter de pedra sagrada i al segle XVII va ser col·locada al costat de Sant Gabriel de forma horitzontal, sobre dos pilarets, i fins fa ben poc ha servit d’altar, establint una continuïtat espiritual única en aquest tipus d’esteles. Sostinguda sobre les seves dues potes molta gent la coneixia com el “dolmen”

del Miracle, encara que no tenia el sentit funerari dels dòlmens.

L’estela d’Ardèvol es trobava al pas de l’antic camí ramader a l’alçada de Gangolells, i fa dècades, en treure marges per fer camps més grans de cara al pas de maquinària agrícola, la pedra caiguda es va traslladar una mica més amunt. Encara hi ha el record d’on havia estat clavada aquesta estela, al costat del camí ramader i amb comunicació visual directa amb l’estela principal, al turó de Sant Gabriel. Fa pocs anys moltes d’aquestes esteles van ser retirades dels seus emplaçaments originals, encara que haguessin caigut, i es van portar a la Casa Gran per al seu estudi i restauració. El projecte va ser anomenat “Gegants Immortals”, curiosament oblidant el caràcter femení, protector i sagrat, d’aquestes “gegantes”.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
22 Des. 2021 — Revista Núm. 16

Època medieval

Al costat de l’emplaçament de l’estela d’Ardèvol hi havia hagut un poblat; no sabem si ja era habitat al Neolític, però els indicis que en queden són d’època alt-medieval, més o menys d’entre els segles VI i XI. En queda, sobretot, una petita necròpolis al turonet del Collet del Moro, amb una gran tomba de banyera i tres tombes de lloses. És probable que els habitants d’aquest indret, i que conreaven els actuals camps de Gangolells, fossin d’origen germànic, perquè el nom de Gangolells ve del llatí tardà “Wandalellus”:

el lloc dels vàndals (no dels incívics, sinó del poble vàndal, germànic). El terme de la casa de Gangolells ha de ser molt antic ja que la finca originària està delimitada per megàlits (monuments de pedra) del Neolític; el darrer propietari que va morir fa pocs anys encara es deia Gangolells de segon cognom. Això ens porta a tenir una perspectiva familiar molt antiga: moltes cases dels voltants del Miracle tenen orígens remots i sempre han estat habitades per la mateixa línia familiar. Molt sovint, quan quedava una pubilla era l’home qui

se n’anava a viure a casa seva i el cognom que es transmetia als fills era el de la mare, el de la casa. Això ens permet veure, entre aquests camins, poblats, camps i topònims, una línia tan femenina com masculina, equilibrant el concepte de gènere que podem tenir de segles més recents: sense les dones de les cases de pagès no tindríem aquest paisatge ni aquests noms. La primogenitura, l’hereu, també tenia línia femenina. Les cases, els mercats, els horts, l’aviram, les fonts i l’economia familiar han tingut veu de dona.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 23

Espai de reflexió

Què en fem del nostre patrimoni? (El cas dels menhirs)

En un territori com el nostre, ple de masies, esglésies, capelles, torres de guaita i castells, la història és molt viva. Som una zona amb patrimoni dels nostres avantpassats i dels qui ens han precedit, millor o pitjor conservat, però el patrimoni hi és. Un dels símbols d’identitat d’aquí, i de la nostra associació és la masia o casa de pagès, que ja és un patrimoni en si per la moltes vegades antiguitat d’aquestes masies, les arrels de les famílies que hi viuen, de vegades centenàries, i la forma de vida que comporta, força vegades més lligada al contacte directe amb la natura i/o la terra.

Davant de tot aquest patrimoni, hi solen haver diverses actituds, ja que la gent és variada. Es manté el mínim perquè s’aguanti dret? S’hi fan canvis profunds per anar-ho transformant en alguna cosa més moderna, deslligant-te dels orígens? S’hi inverteix per millorar-lo perquè no es deteriori, però mantenint-hi l’essència? O, cosa que sonarà més estranya parlant del baix Solsonès però que després es veurà que té sentit: el patrimoni es manté al lloc original o es trasllada, com s’ha fet amb tantes pintures i obres romàniques del Pirineu català?

El passat 1 d’octubre vaig poder assistir com a representant de Territori de Masies en una reunió que va organitzar el Museu de Solsona al Santuari del Miracle. El motiu de la reunió era escoltar l’opinió de la gent del territori, ja fos en forma d’entitats de la societat civil o particulars, i d’associacions més especia-

litzades, sobre un tema. El tema era què se’n feia, quin ús es donava a 6 menhirs del nostre territori. Si es vol saber concretament són de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner). Aquests monuments mil·lenaris van ser traslladats cap al Santuari del Miracle per tal de ser restaurats i estudiats per un equip d’arqueòlegs.

Un cop aquestes feines han estat acabades, el debat consistia en quina seria la destinació final d’aquests menhirs restaurats. Així de bon principi la resposta em semblava òbvia, per mi, que tornessin al lloc d’origen. Ara bé, els tècnics i arqueòlegs van exposar arguments de caire conservacionista del monument, amb la important i bona feina de restauració d’aquests menhirs en alguns d’ells deixar-los a fora a la intempèrie podia causar que factors com la humitat en uns quants anys espatllessin part de la feina que s’havia fet. Per part dels tècnics hi van haver varies propostes, com alguns tornar-los a lloc però amb protecció afegida (estil porxo), posar rèpliques al lloc de l’original o també exposar-ne un al centre del poble de Su, i d’altres tenir-los a llocs tancats on es poguessin conservar de manera òptima.

Malgrat que no discutíem els arguments de la conservació, la veritat és que a la gran majoria dels que érem allà reunits (ajuntaments, consell comarcal, associacions de natura i prehistòria, amics del Miracle, Centre d’Estudis

Lacetans, postgrau de significat i valors espirituals, bisbat, propietaris, i d’altres que em deixo per no allargar-me massa) no ens van acabar de convèncer. Davant de l’“argument força” del manteniment de la restauració”, molts vam plantejar que una part molt important del patrimoni arqueològic és la ubicació on està situat, i perquè allà, encara més un monument tant simbòlic i intrigant com és un menhir. Deixant de banda els temes més històrics i espirituals, també és evident que un menhir, i més un conjunt de menhirs com els que tenim al baix Solsonès poden esdevenir un patrimoni turístic més pels nostres municipis.

La reunió, en què també hi va assistir personal del departament de Cultura de la Generalitat va concloure en la preferència de la gent i associacions del territori de que per poc que es pogués nivell de conservació era preferible que els menhirs fossin al seu lloc d’origen. Ens van dir que hi seguirien treballant, i que tindrien en compte la nostra opinió. A veure com se solucionarà finalment, en tots cas la gent d’aquí va tenir una postura força clara, i jo personalment encara més, ja que per mi, si s’ha de triar entre anar a visitar un menhir molt ben restaurat a un museu o un d’una mica pitjor restaurat ho tinc claríssim, com ja ho vaig tenir clar quan de petit vaig anar de vacances a la Bretanya i vam visitar els camps de Carnac, lloc emblemàtic dels menhirs. Malgrat tot, és un debat i és positiu que se’n parli i es discuteixi, ja que segons com tractem el patrimoni és un dels factors que marcaran com serà el futur del nostre patrimoni.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Escrit per Raimon Bonsfills Clotet, Molí dels Bonsfills, Vallmanya
www.molidebonsfills.cat
24 Des. 2021 — Revista Núm. 16

El pacte en el Turisme Rural

Si anem a la definició més ortodoxa del significat de la paraula turista, veurem que s’entén per turista el que pernocta, com a mínim una nit, fora del seu lloc de residència habitual. Si no fa una nit en diem excursionista de dia i la suma dels turistes i excursionistes fan el conjunt dels visitants d’un destí. Aquí podríem trobar moltes excepcions i matisos.

Fet aquest aclariment, del que realment m’agradaria parlar avui és del significat que té el turisme en el món rural del nostre territori. El turisme hauria de significar respecte, reconeixement identitari, riquesa, intercanvi..... Perquè tot això sigui possible vull desenvolupar el concepte de PACTE.

Aquest pacte ha de ser, en primer lloc, entre els residents locals. La gent que viu al territori i les seves administracions. Entre els veïns. Els pagesos. Hem de seure i poder decidir, quin és el futur que volem per la nostra destinació, quins són els marges que volem

delimitar a l’hora de fer créixer l’oferta turística, tot dimensionant-la d’acord amb les possibilitats reals del lloc. En definitiva quin és l’equilibri que cal per a fer compatibles els diferents interessos de tothom.

I per l’altra part, la del visitant, haurem d’interlocutar amb ell de forma directa, per tal de fer-li arribar la realitat de la nostra identitat, de les coses reals, de la nostra cultura, tradicions. Amb un esperit d’acollida per part nostra, sense privilegis, sense drets adquirits. Tots som visitants. Tots tenim dret a moure’ns i gaudir del país, del món.

El turisme a escala global, però, viu un moment de canvi de paradigma, l’accessibilitat “barra lliure” a tot el món es veurà reduïda de forma substancial per diverses raons. Això i altres factors de caràcter econòmics faran, ja estan fent que la curta distancia entre els llocs de residència i els llocs a visitar es prioritzin a l’hora d’escollir el lleure. Per una banda, estem davant d’una oportunitat

i per l’altre d’una amenaça. Aquí rau la importància de l’anomenat PACTE.

No és casualitat que es debati i es plantegi els diferents models i possibilitats que tenim debat d’aquestes oportunitats/amenaces. El grup Descobrir va promoure a la tardor de l’any passat el Manifest Descobrir, 5 mesures encaminades a definir, “pactar” quin model de turisme volem. El mateix grup organitzà al Miracle la Trobada Descobrir, ajuntant a més de 100 projectes i actors del món rural per debatre sobre el futur del sector. Recentment, Territori de Masies ha publicat el Decàleg per al Turisme Responsable, definint 10 punts claus de la visió del turisme en aquest territori.

Diferents exemples de la voluntat de pactar, d’acordar, de definir, els models de turisme rural que volem per tal de preservar els nostres destins i alhora fer-ne viable la seva subsistència i que siguin realment motor econòmic, de desenvolupament local fruit del pacte entre tots.

Escrit per Manel Casanovas i Pagès, Restaurant El Miracle www.elmiracle.cat/restaurant

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 25

Benvingudes noves sòcies!

Espai René

Espai René és un projecte divulgatiu d’un estil de vida saludable, entenen el concepte salut de manera holística: la salut del nostre cos, de l’espai on vivim o treballem i de l’entorn exterior, el nostre jardí comú. René, des de la seva seu al Solsonès, disposa d’un espai reformat amb paràmetres de bioconstrucció, a l’interior d’una masia tradicional aïllada i envoltada de naturalesa on s’imparteixen assessoraments, experiències i tallers físicament i emocionalment saludables.

Antiga

Casa Magí

Casa Magí és una empresa familiar elaboradora d’embotits artesans i productes carnis l’origen del qual es remunta a l’any 1964 implicant a tres generacions. Es troben a Torà (La Segarra). Ofereixen un producte únic, ja que elaboren de manera tradicional tots els seus productes seguint un procés totalment natural, sense utilitzar additius, conservants ni colorants. Disposen d’escorxador i obrador propis.

Adreça: Casa Vilafranca s/n, Clariana de Cardener

Tel.: 636 88 53 46

Correu-e: silvia@espairene.com

Web: www.espairene.com

Instagram: @espairene

Facebook: @espairene

Adreça: Plaça de la Creu, 7, Torà (La Segarra)

Tel.: 973 473 051

Correu-e: comercial@casamagi.com

Web: www.casamagi.com

Instagram: @antigacasamagi

Facebook: @antigacasamagi

YouTube: Antiga Casa Magi

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
26 Des. 2021 — Revista Núm. 16

La Carral

La Carral és una casa de colònies situada en un pla envoltat de boscos i camps de conreu, enmig d’un paisatge tranquil i de clima sec, al costat del Santuari del Miracle. Fa més de 50 anys que acullen grups d’escoles i entitats de tot tipus (esplais, escoltes, escoles de música, ampas, clubs esportius... Des del 1967, cada estiu, organitzen colònies per a infants i joves, on treballen el joc creatiu i cooperatiu, l’educació emocional i els valors. Es tracta d’una casa de pagès restaurada amb

unes instal·lacions grans, ben equipades i modernitzades. Conserva el caire d’esplai, que és un tret d’identitat de la casa, i l’equip s’implica al màxim en les estades, d’una manera humana i familiar.

Adreça: Casa La Carral, El Miracle de Riner

Tel.: 973 48 08 90

Correu-e: benvinguts.alacarral@gmail.com

Web: www.alacarral.net

Instagram: @lacarral

Twitter: @alacarral

Facebook: @alacarral

Celler del Santuari del Miracle - Vinyes del Solsonès

La tardor del 2019 Vinyes del Solsonès es va instal·lar al Santuari del Miracle. Es tracta d’un celler situat a la façana est del monestir, al costat de la Formatgeria del Miracle. Vinyes del Solsonès es nodreix de vinyes de la comarca, de Solsona, i Cardona, i la seva instal·lació al Miracle ha anat acompanyada també de la plantació de 3.500 ceps, tots ells de varietats autòctones, blanques i negres. Tanmateix,

el celler organitza tastos i visites guiades per a que persones del territori i visitants puguin conèixer la seva gran tasca.

Adreça: Santuari del Miracle, Edifici Monestir, baixos. Riner Tel.: 623 22 88 03

Correu-e: info@cellerdelmiracle.cat

Web: www.cellerdelmiracle.cat Instagram: @labacicleta

Dolcevita: Ambrosetti

Dolcevita: AMBROSETTI - Pasta fresca - Pizza - gelats.

Els seus productes neixen del desig de realitzar un somni, viure i treballar en un entorn únic. Des de sempre el panorama sorprenent, els sons de la naturalesa, la tranquil·litat que es viu en la seva masia familiar són la inspiració per a crear uns productes plens de sabors autèntics, fidels, ancestrals, com la terra del lloc on s’elaboren.

Adreça: Masia Can Barrusca, ctra. B300 KM 9,900, La Molsosa

Tel.: 973 296 089

Correu-e: davide@prodottiambrosetti.com

Web: www.prodottiambrosetti.com

Instagram: @ambrosetti.social

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 27

PUBLICACIONS

Decàleg per un turisme responsable.

Llibret de ruta “On som les dones al Santuari del Miracle?”

Croquetes de Territori de Masies, edició 2021.

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
28 Des. 2021 — Revista Núm. 16

ALTAVEU: Territori de Masies als mitjans

Ens vols conèixer millor? Al llarg d’aquest any hem tingut l’oportunitat d’aparèixer en una sèrie de mitjans de comunicació que s’han interessat pel nostre projecte i les iniciatives que tenim entre mans. Tanmateix, ha estat un espai d’altaveu de diferents socis de la cooperativa on han pogut presentar el seu treball que fan dia a dia en els diferents punts del Baix Solsonès i rodalies.

Per una banda, trobaràs el reportatge que ens van fer al programa Agrosfera de TVE2 on hi vam aparèixer juntament amb altres socis de la cooperativa com són: El Celler del Miracle, La Formatgeria del Miracle, Cal Miramunt, Ensabona’t!, Restaurant Hostal Pinós, i Les Casas de Matamargó. En aquesta vam tenir l’oportunitat de presentar els projectes dels socis, promocionar el patrimoni de pagès i la reivindicació i la promoció col·lectiva del territori.

Per l’altra, els dos reportatges que ens va fer la revista crític l’any 2020 i l’any 2021 En el reportatge de l’any passat, es va mostrar de forma molt clara els diferents eixos en els que treballem des de la cooperativa, com són la sobirania alimentària, la sobirania energètica, el turisme i el consum. En aquest reportatge no només hi van aparèixer diferents socis com són el Molí de Bonsfills, Cal Palà, Torna Terra, Biolord, Masia Rovira, Tirantmilles, o la Laura de Castellet, sinó també es van presentar les diferents iniciatives que tenim entre mans des de la cooperativa

com són: el projecte actua conjunt amb L’Arada, la Botiga en línia, l’Agrobotiga del Miracle, la Nevera Plena, les Croquetes del Territori i el Coop de Sol. El reportatge d’enguany, seguint la mateixa línia que l’anterior, s’ha centrat en la restauració i l’agroturisme al territori de masies, on s’han presentat diferents iniciatives sòcies com són Cal Mas, el càmping rural El Paradís, Cal Miramunt, Les corts de Biosca, la fonda de l’Hostal Nou, el restaurant Forn de Su, el restaurant Roquerols, Cal Ros, La Carral.

També ens vam donar a conèixer a Surt de Casa on ens van fer una entrevista. Des del Canal Taronja ens van fer un reportatge perquè volien conèixer de primera ma en que consisteix el Servei de Nevera Plena que ofereixen les cases de turisme rural sòcies de la cooperativa.

També, hem aparegut al dossier tècnic del DARP, en el qual se’ns presenta com a experiència d’èxit pel que fa a l’adopció del segell de Venda de Proximitat com a carta de presentació d’una pagesia compromesa amb el seu territori. En aquest reportatge es relata el recorregut de la nostra cooperativa des dels inicis, la nostra composició, els nostres objectius, les nostres tasques i iniciatives.

No podem oblidar que també vam aparèixer a la Revista Nexe a la primavera/estiu d’enguany. En aquesta ens van fer un reportatge sobre el paper de la nostra cooperativa en el treball cap a

la sobirania energètica i l’autoconsum mitjançant la iniciativa de Coop de Sol al Solsonès.

I per últim, també us deixem el conjunt de notes de premsa en les que ens han donat veu els diferents diaris i ràdios del territori fent ressò de les activitats que hem organitzat durant l’any:

—— Sobre la Diada de Territori de Masies a Nació Solsona, a Regió7, a Solsona FM

—— Sobre la Vesprada de Claret de Territori de Masies a la página web de l’Ajuntament de Torà

—— Sobre la Ruta de l’Economia Social i Solidària al Solsonès a Nació Solsona

—— Sobre el projecte Tasta Territori als Restaurants a Cuina, a Regió7 i a Nació Solsona

—— Sobre la Trobada Descobrir on es menciona a Territori de Masies

—— Sobre el premi PITA obtingut per l’Arnau Vilaseca que en van fer ressó a Regió7.

—— Sobre la iniciativa de AdlSolcar a la que vam participar Territori de Masies, de la qual en va fer ressó Nació Manresa.

—— Sobre el tast que vam realitzar a Amisol, a Nació Solsona

Agenda Indrets Espai Social Eines Altaveu Finestres Reconèixer Viure-hi Entrevista Aldia
Territori de Masies Coop 29

Calendari de feines a pagès

Gener

— Horts d’hivern

— Treballs forestals

Març

— Adobat de terres

— Sembra de farratges

Abril

— Adobat de terres

— Sembra de farratges

— Hort d’estiu

Maig

— Adobat de terres

— Hort d’estiu

Juny

— Hort d’estiu

— Sega de cereals

Juliol

— Hort d’estiu

— Sega de cereals

Agost

— Sembra blat i ordi

— Hort d’estiu

Setembre

— Sembra blat i ordi

— Ramats baixen a terra baixa

— Hort d’estiu

Octubre

— Sembra blat i ordi

— Ramats baixen a terra baixa

Novembre

— Horts d’hivern

— Treballs forestals

Desembre

— Horts d’hivern

— Treballs forestals

30 Des. 2021 — Revista Núm. 16
31
Territori de Masies
Coop

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte Territori de Masies als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter anual, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en cooperativa rural sense ànim de lucre, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a: informacio@territoridemasies.cat o trucant al 693 05 44 37

Amb el finançament de:

Amb el suport de:

Promou i finança:

Amb el suport i col·laboració de:

territoridemasies.cat

La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013

Gràfic: portadisseny.cat
Disseny
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.