Les rouredes humides del Territori de Masies

El paisatge del Territori de Masies es conforma per un gran mosaic de terres de conreu, boscos i bosquines. Aquest paisatge s’ha modelat a partir de l’ús que se n’ha fet, de la gent que l’ha treballat i viscut, la seva gestió també ha passat per diferents etapes i l’ha marcat tant la història global com la local. Construccions de pedra seca, marges que esglaonen els vessants en feixes, tines o boscos joves sorgits després dels focs són exemples d’aquesta petjada del pas del temps al territori.

Al baix Solsonès hi ha zones boscoses de tipologies molt diferents, en aquest número parlarem de les rouredes humides, on predomina el roure martinenc.

Les rouredes humides són boscos de muntanya mitjana que es troben entre pinedes de pinassa de pi roig i rouredes de fulla petita amb boix intercalat. A Catalunya, les comarques amb més roures martinencs són a la Catalunya Central i al Pirineu -Osona, Pallars Jussà, Berguedà, Alt Urgell i Solsonès. En l’àmbit de superfície es tracta d’un 10,37% de les espècies forestals, correspon a unes 10.368 ha. Tant al Berguedà com al Solsonès estan creixent molt arran dels incendis forestals. Aquestes rouredes són més joves, sobretot les que es troben al sud del Solsonès, ja que són posteriors als focs del 98.

Abans ocupaven més extensió al Solsonès, però per l’ús que se’n va fer va anar disminuint d’extensió. Les rouredes van ser explotades per tal d’extreure’n carbó, s’hi trobaven les antigues carboneres i, a diferència de les altres feines que es duien a terme al bosc, les dones també hi treballaven. També va ser comú que es tallessin per fer-hi zones de conreu i al nord del Solsonès també es van tallar per fer-hi zones urbanitzades. Aquest ús de les rouredes va anar provocant que s’anés perdent els roures i tinguessin cada cop més presència el pi blanc i la pinassa, ja que creixen més de pressa. Aquest tipus de zona forestal difereix de com està distribuïda del nord al sud de la comarca. Així com al nord es troben només en zones on l’explotació era difícil com en pendents i és una espècie vulnerable. En canvi, al centre i sud del Solsonès, com que s’estan estenent després dels focs són rouredes més joves. Es troben sobretot a Llobera i Pinós i són rouredes d’una gran riquesa on es troben arbres catalogats com a monuments. A Llobera, a l’entorn de Torredenegó, hi ha extenses rouredes que arriben fins els límits de Pinós, hi ha arbres monumentals com el Roure de Cal Peroi.

Pel que fa a la seva principal explotació econòmica, les carboneres es treballaven durant l’hivern. Es tallaven els roures, es tallaven en troncs més petits i es transportaven a on es feien les carboneres. S’edificava l’ull de la carbonera amb troncs que actuava com a xemeneia central i s’apilaven troncs al voltant, després es cobria amb branques, palla o boixos i es colgava de terra. Un cop feta es començava a extreure el carbó.

Extreien el carbó i es venia principalment a la gent de ciutat, ja que l’utilitzaven a les cuines, a diferència de pagès on es cuinava al foc a terra.

A part del seu ús, també tenen una gran importància per la creença popular que hi ha hagut al voltant d’elles. Per exemple, es creia que quan un infant tenia una hèrnia, ‘’trencat’’ com es deia antigament, s’anava passant l’infant entre dos roures enforcats per sanar-lo.

Les rouredes humides es troben a obagues humides, normalment en zones on hi ha rieres i tenen un alt valor ecològic a causa de les propietats que aporten al bosc. Aquestes propietats són la protecció del sòl, la regulació hidrològica, la generació de biodiversitat i els valors paisatgístics. També són importants, ja que tenen una bona resistència als incendis.

La composició del bosc es caracteritza per estar format majoritàriament per roures martinencs que tenir unes fulles peludes per ambdues bandes quan són joves i posteriorment només pel revers.

A les rouredes humides s’hi troba una gran biodiversitat des de la combinació del roure martinenc amb aurons blancs i moixeres a boix i ginebre. També hi són típiques diferents plantes com l’herba fetgera, el te de bosc, la prímula o grevolers i falgueres i hi ha una gran diversitat micològica, de molsa i líquens. Pel que fa a la fauna, hi ha musaranyes, salamandres, pinsans, picot negre o becades.

Al Baix Solsonès hi ha dos exemples de rouredes amb una gran importància paisatgística i també popular i de comunitat.

Es troba a Pinós, al límit amb Riner, està composta per roures centenaris. Com hem comentat les carboneres també eren explotades per dones i en aquesta roureda en trobem un exemple, hi ha un lloc que es diu La barraca de l’Enrica, era una dona tortosina encarregada de la carbonera. Com que l’extracció de carbó era delicada, les persones encarregades de les carboneres vivien al costat amb barraques, d’aquí que es conservi aquesta toponímia. El fet que fos de Tortosa era comú, ja que venia força gent d’aquella zona a treballar a les carboneres.

Aquesta petita roureda es troba al terme de Llobera, té 2 ha, es troba a 820 m d’altitud i està formada per roures martinencs monumentals que arriben a 20 m d’alçària i tenen soques de fins a 5 m de diàmetre. Ha sigut un punt de referència pel municipi i un espai de reunió del veïnat de Llobera, per exemple s’hi celebrava l’anomenat ‘Dinar de la Guineu’, aquest dinar es va fer durant els anys 70 quan es va crear l’Associació de Caçadors de Llobera, en aquell moment veure porcs fers no era comú, l’animal que més hi havia era guineus i era el que més es caçava. Per aquest motiu, el dinar es deia així. També era comú veure-hi els pagesos fent la migdiada en època de sega.