BYÔDÔ L’ART DE PARLAR
Antibiòtics: del clímax a la desolació ctualment ens sembla que prendre un antibiòtic és d'allò més normal però res més lluny de la realitat. De fet, no fa molts anys, ni tants sols es coneixia la propietat antibiòtica (anti: en contra, bios: vida). La població moria d’infeccions bacterianes degut a que el sistema immune, tot i ser una canya, no sempre pot combatre amb eficiència i rapidesa l’agent infecciós causant de la malaltia. Malalties tan comuns com són infeccions a la pell per ferides acabaven causant la necrosi (gangrena o putrefacció) de la part del cos i la seva conseqüent amputació. O unes simples angines (que segurament tots i totes em sofert de petits i no tant petits) acabaven amb la vida de la persona que les havia patit.
El primer antibiòtic...
Però perquè no parlar de l’origen de tot plegat i fer una mica d’història dels antibiòtics i així ens anem situant.
És el Dr. Fleming a l’any 1928, i per absoluta casualitat, el que va descobrir el primer antibiòtic a Londres al seu laboratori de microbiologia. >>
A
Escrit per E. Villagrasa 26
BYÔODÔ
ENERO 2024
Els antibiòtics que coneixem ara i que ens semblen tan normals no es van aïllar fins al segle XX però es coneix que des de fa més de 2500 anys, a l’antiga Xina, s’aplicava ja la soja amb floridures per guarir ferides de guerra amb resultats molt bons. També està documentat que a les cultures antigues com l’antic Egipte i Grècia, s’empraven els aliments amb floridures i certes plantes per guarir malalts amb els mateixos resultats. Però res més lluny d’aquest ús de caire medecinaire transmès dins de la fina línia entre la màgia i la curació. Tornant als antibiòtics, el Dr. Alexander Fleming és la peça clau de tot plegat i el que va marcar un abans i un desprès. Tot i que el Dr. Louis Pateur i el Dr. Robert Koch, una mica abans, al 1877, van descriure el principi d’antibiosis, és a dir, que existien substàncies, que de forma natural, mataven als bacteris.
