Ens considerem persones emocionalment madures, que gestionem bé les emocions i, per tant, no ens fa mal quan la comunicació és sincera i directa. No obstant, quan trobem una persona que realment «va de cara» ens molestem perquè ens arriba a ofendre els que ens pot dir. Les veritats fan mal i sentir-les directament, encara més.
Ens genera malestar les veritats amagades entre els discursos i els meetings però després som els primers a acceptar-les a les urnes. Acceptar que perdem part de la nostra llibertat o bé la guanyem amb falses esperances i promeses de progrés.
Som simples titelles deixant-nos portar per les polítiques, per la tecnologia que ens encandila amb la seva novetat i les mil funcions però que ens treu drets i llibertat, allò que fa un segon reivindicàvem.
