Antibiòtics: del clímax a la desolació

Actualment ens sembla que prendre un antibiòtic és d'allò més normal però res més lluny de la realitat. De fet, no fa molts anys, ni tants sols es coneixia la propietat antibiòtica (anti: en contra, bios: vida).

La població moria d’infeccions bacterianes degut a que el sistema immune, tot i ser una canya, no sempre pot combatre amb eficiència i rapidesa l’agent infecciós causant de la malaltia. Malalties tan comuns com són infeccions a la pell per ferides acabaven causant la necrosi (gangrena o putrefacció) de la part del cos i la seva conseqüent amputació. O unes simples angines (que segurament tots i totes em sofert de petits i no tant petits) acabaven amb la vida de la persona que les havia patit.

Però perquè no parlar de l’origen de tot plegat i fer una mica d’història dels antibiòtics i així ens anem situant.

Escrit per E. Villagrasa

El primer antibiòtic...

Els antibiòtics que coneixem ara i que ens semblen tan normals no es van aïllar fins al segle XX però es coneix que des de fa més de 2500 anys, a l’antiga Xina, s’aplicava ja la soja amb floridures per guarir ferides de guerra amb resultats molt bons. També està documentat que a les cultures antigues com l’antic Egipte i Grècia, s’empraven els aliments amb floridures i certes plantes per guarir malalts amb els mateixos resultats. Però res més lluny d’aquest ús de caire medecinaire transmès dins de la fina línia entre la màgia i la curació.

Tornant als antibiòtics, el Dr. Alexander Fleming és la peça clau de tot plegat i el que va marcar un abans i un desprès. Tot i que el Dr. Louis Pateur i el Dr. Robert Koch, una mica abans, al 1877, van descriure el principi d’antibiosis, és a dir, que existien substàncies, que de forma natural, mataven als bacteris.

És el Dr. Fleming a l’any 1928, i per absoluta casualitat, el que va descobrir el primer antibiòtic a Londres al seu laboratori de microbiologia.

El tema va ser que va oblidar unes plaques de cultiu de bacteris a les estufes on es posen perquè creixin (sí, sí, els bacteris normalment creixen amb escalfor i més aquells que viuen dins nostre).

De fet, va deixar aquelles plaques allà molt de temps i quan va voler fer neteja del material de laboratori, les va trobar.

El que va veure, sumat a la interpretació brillant del que va veure, va ser la clau per descobrir el primer antibiòtic. Les plaques de cultiu que va trobar estaven totalment crescudes pels bacteris que en elles s’havien incubat i, també, en algunes d’elles havien aparegut fongs filamentosos (degut a l'excés de temps a l’estufa incubadora).

Fleming, va veure que els bacteris no havien pogut créixer al voltant de la zona on havien crescut aquests fongs. Ell ho va interpretar com que el fong produïa quelcom que matava al bacteri i feia que no pugues créixer al voltant seu. I «voilà» resulta que la substància que aquell fong filamentós de la família dels Penicillum produïa era la penicil·lina. I aquí comença la història de tots els antibiòtics.

I curiosament, com molts dels grans descobriments, per absoluta i total casualitat (i desprès pensem que tots plegats estem fets «uns màquines»).

ElPaís

A vegades algú realitza una troballa quan no l'està buscant. Alexander Fleming 1881-1955

L'abús dels antibiòtics i les seves conseqüències...

Com s’ha comentat els antibiòtics són medicaments utilitzats per a prevenir i tractar les infeccions bacterianes. A partir del descobriment de la penicil·lina van ser molts els antibiòtics descrits i moltes les procedències tant d'origen natural com sintètic (creats i/o modificats d’originals naturals als laboratoris de farmacologia). Actualment hi ha tres grans categories d’antibiòtics i uns 110 antibiòtics descrits.

Un cop ja sabem que són els antibiòtics cal centrar la problemàtica que vol tractar aquest article. Que no és més que la resistència que els bacteris mostren al tractament amb aquests antibiòtics i les problemàtiques greus i molt greus derivades del mateix procès.

La resistència als antibiòtics s’origina en el moment que els bacteris muten en resposta a l’ús d’aquests fàrmacs. Posem un exemple, imagineu que de cop ens ruixen a tots i totes amb un líquid que ens comença a matar, a part de ser una gran putada, el que procuraríem fer és o fugir cames ajudeu-me o trobar la forma de resistir al líquid i no morir.

Doncs els bacteris fan això mateix, no poden fugir i aprofitant el fet que es divideixen molt ràpid i que poden mutar fàcilment, el que fan és dividir-se i esperar que alguna d’aquestes mutacions espontànies els permeti poder salvar-se.

Que vull dir amb això, doncs que si un d’ells muta i es salva perquè aconsegueix resistir l’efecte de l’antibiòtic, comença a generar nous bacteris iguals que ell (de fet clons) als quals aquest antibiòtic en qüestió ja no els hi farà res de res mai més. I, dit i fet, així sorgeix un bacteri resistent a un antibiòtic (Oi que sona bé?).

Posant un exemple més concret, un pacient té angines per infecció d’un bacteri que es diu Streptococcus pyogenes. Li recepten amoxicil·lina i en acabar el tractament, una setmana desprès, torna a tenir angines però aquesta vegada molt més fortes. Ara l’amoxicil·lina ja no li fa res i el metge determina que s’ha originat una resistència i li recepta un nou antibiòtic que per fi elimina totalment al bacteri infecciós.

L'abús d'antimicrobians, és una pràctica freqüent i dolenta per la salut individual i, segons l'Organització Mundial de la Salut, per la salut pública mundial.

Que va passar en aquest cas? Doncs molt fàcil. Un Streptococcus pyogenes va mutar durant el tractament amb amoxicil·lina i va generar un individu que va resistir a aquest antibiòtic. Aquest individu va proliferar dins del pacient causant de nou la mateixa malaltia però llavors amb una particularitat. Aquest bacteri ara ja no moria per acció de l’amoxicil·lina i el metge va necessitar donar un nou antibiòtic que va aconseguir eliminar del tot al bacteri.

Organització Mundial de la Salut

Però com ja hem vist els antibiòtics no són il·limitats. A més a més, cal també comentar que si aquestes resistències poden sorgir quan el tractament s’ha fet bé, és a dir, el pacient s’ha pres la dosi prescrita i els dies pautats, imagineu que pot passar si el pacient no acaba de prendre l’antibiòtic segons la pauta dictaminada pel metge.

Són els bacteris, i no els essers humans ni els animals, els que es tornen resistents

És absolutament necessari que canviï la forma de prescriure i emprar els antibiòtics. Cal sensibilitzar a la població de la problemàtica a la qual ens veiem avocats. Encara que es desenvolupin nous medicaments, si no modifiquem els comportaments actuals, la resistència als antibiòtics seguirà representant una greu amenaça. La resistència als antibiòtics està augmentant a tot el món fins a valors molt perillosos. Cada dia apareixen i es propaguen en tot el planeta nous mecanismes de resistència que posen en perill la nostra eficiència alhora de tractar malalties infeccioses. Allà on els antibiòtics es poden adquirir sense recepta mèdica per a ús humà o veterinari, l’aparició i propagació de resistències empitjora de forma exponencial.

No està de més poder suggerir que es podria fer, des dels principals actors de tota aquesta gran problemàtica, per a prevenir la resistència als antibiòtics:

La població general pot...

Prendre antibiòtics tan sols sota prescripció mèdica i seguir sempre les instruccions dels professionals sanitaris alhora de prendre els antibiòtics (dosi i dies).

Prevenir les infeccions mantenint una bona higiene de mans i general, tenint cura de les condicions higièniques alhora de preparar i consumir aliments, evitant el contacte amb malalts, adoptant mesures de protecció en les relacions sexuals i mantenint les vacunes al dia.

Els professionals de la salut poden...

Evitar les infeccions vetllant per millorar l’educació en les mesures de prevenció d’infeccions a la societat. Prescriure antibiòtics tan sols quan són necessaris i informar acuradament als pacients de com s’han de prendre els antibiòtics. Notificar les infeccions resistents als antibiòtics als equips de vigilància epidemiològics.

El sector agrícola pot...

Administrar antibiòtics als animals tan sols sota supervisió veterinària. No utilitzar antibiòtics per a estimular el creixement ni per a prevenir malalties a animals sans. Vacunar als animals. Fomentar la millora de la higiene i el benestar dels animals.

Els polítics poden..

Impulsar plans nacionals d’acció en el marc de lluitar enfront a la resistència als antibiòtics. Millorar la vigilància dels bacteris resistents als antibiòtics que es van originant. Reglamentar l’ús i l’eliminació adequada dels antibiòtics.

Amb tot això, el Secretari General de las Nacions Unides va convocar la creació d’un Grup de Coordinació Mundial sobre la Resistència als Antibiòtics al 2016 on, en paral·lel, es va elaborar el Pla d’Acció Mundial a la resistència als antibiòtics. A l’abril del 2019, aquest grup va presentar al Secretari General de las Nacions Unides l’informe titulat «No podem esperar: Cal assegurar el futur contra les infeccions farmacoresistents». Establint, a partir d’aquest punt, una secretaria conjunta a l’any 2020 entre la Food and Agriculture Organization (FAO), l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OMSA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració en relació a aquesta greu problemàtica de caire mundial.

Els superbacteris...

Helicobacter pylori, Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae i Acinetobacter baumannii no són conjurs ni maleficis, són alguns dels bacteris que en els últims temps han demostrat majors nivells de resistència a diverses generacions d'antibiòtics i que posen en risc la salut de la població. Són els anomenats superbacteris o multiresistents.

Un problema de salut pública (com ja s’ha comentat anteriorment), dictaminat al 2020 per l’OMS, dins de la llista de "problemes sanitaris urgents de dimensió mundial”. Segons prioritat us faig cinc cèntims del panorama al qual ens enfrontem.

Cuidarnosjuntos.com

Prioritat 1 o CRÍTICA

• Pseudomonas aeruginosa: Algunes soques tenen la capacitat de generar resistència a tots els antibiòtics coneguts. S’associa principalment a infeccions de la sang, dels pulmons, de les vies urinàries i a les ferides quirúrgiques. Amb extremada o total mortalitat.

• Acinetobacter baumannii resistent a carbapenèmics: Un dels sis més importants microorganismes gram-negatius multiresistents a nivell mundial. Causa infeccions, principalment adquirides a l’hospital, que afecten als pulmons i a la sang i també infeccions postquirúrgiques. Amb elevada mortalitat.

Prioritat 2 o ELEVADA

• Enterococcus faecium resistent a Vancomicina: Responsable d’infeccions com l’endocarditis i infeccions urinàries. Pot provocar brots a nivell hospitalari i pot causar infeccions d’elevada mortalitat.

• Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina i la vancomicina: S’associa a infeccions de la pell, teixits tous i endocarditis. Tot i les opcions terapèutiques disponibles, pot causar infeccions d’elevada mortalitat.

• Helicobacter pylori resistent a claritromicina: S’associa a l’úlcera gàstrica, gastritis crònica, limfoma MALT i càncer gàstric.

• Salmonella spp. resistent a fluoroquinolones: S’associa amb diverses infeccions des de lleus a greus relacionades amb mascotes (tortugues) i aliments contaminats (càrnics, aigües i làctics).

• Neisseria gonorrhoeae resistent a cefalosporines i fluoroquinolones: Es l’agent causal de la gonorrea, una de les principals infeccions de transmissió sexual al món.

Prioritat 3 o MITJANA

• Streptococcus pneumoniae amb resistència a la penicil·lina: Associat a infeccions com otitis aguda, sinusitis, pneumònia i meningitis adquirida a la comunitat.

• Haemophilus influenzae resistent a l'ampicil·lina: Es relaciona amb infeccions adquirides a la comunitat com otitis aguda, sinusitis, meningitis i pneumònies.

Wikipedia

Un arbre filogenètic és un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que van tenir una descendència comuna. En biologia s'utilitzen aquests gràfics per a conèixer com es troben emparentats els organismes vius, de manera que cada branca representa un descendent de l'antecessor representat pel node.

Amb totes les males praxis que s’han comentat, hem aconseguit que molts dels bacteris que abans eren sensibles als antibiòtics coneguts, ara hagin desenvolupat certes resistències a tots ells. Són els superbacteris o multiresistents que acabem de conèixer fa un moment. I la gran pregunta és: Com elimino de l’organisme d’un pacient un bacteri que resisteix a tots els antibiòtics coneguts?

La resposta és clara, no puc. Per tant, el pacient està condemnat a morir per la infecció causada per aquest bacteri.

Oi que sona molt malament? Doncs haver-nos-ho pensat bé abans de prendre antibiòtics com gominoles.

Hem volgut eliminar els bacteris perquè ens causen malalties i ells han après a defensar-se. I ara n’hi ha alguns, als quals, tots els nostres antibiòtics els fan pessigolles.

Com diu la cançó de Lluís Llach... que tinguis sort....