Recordo esperar al final de les extraescolars a que vingués la meva mare a buscar-me i inclús tornar a casa després de llarga espera caminant o amb una amiga. Abans, no hi havia dispositius electrònics per entretenir-nos durant aquesta llarga espera ni es feien retrets a l’arribar a casa, l’espera estava a l’ordre del dia.
Avui dia, els joves els costa esperar a ser recollits, esperar els últims anuncis per veure el final de la sèrie o simplement estar 5 minuts assegut sense mirar el telèfon i estar en contacte amb els pensaments d’un mateix, acte tan necessari per conèixe’’t a tu mateix, saber què necessites i poder-ho comunicar en el teu grup d’amistat.
