Carai, si que vas estressat/da!

Quantes vegades has pogut sentir aquesta resposta d’amics, familiars o bé companys i companyes de feina? Si creus que l’estrès és sinònim de nerviosisme o anar corrents pel món, segueix llegint.

Primer de tot, anem a definir què és l’estrès. L’estrès són les reaccions fisiològiques que es donen en el nostre organisme davant de certes situacions. Hem de diferenciar entre dos tipus d’estrès: l’estrès agut i l’estrès crònic.

L’estrès agut és un tipus d’estrès que desapareix ràpidament. Es pot viure i sentir en moments en els quals estem immersos en una discussió, quan trepitgem els frens del cotxe perquè es creua un perill, quan sentim que fem alguna cosa emocionant o per primera vegada, entre d’altres.

És un estrès que tothom sent alguna vegada a la vida i que no és negatiu, sinó que en molts casos esdevé necessari per sobreviure o per sentir que tenim control en certes situacions.

En canvi, l’estrès crònic és aquell que perdura en el temps. Una situació complicada com problemes a la feina, una separació, un desnonament, etc. poden ser exemples de situacions que desemboquen en un estrès crònic i és d’aquest del que hem de tenir por perquè ens hi podem acostumar fàcilment fins perdre el control i provocar problemes de salut més greus, entre ells, l’ansietat.

istock

Per tant, podem dir que cert nivell d’estrès és necessari per afrontar certes situacions difícils a la vida perquè ens pot ajudar a superar el “perill” però un estrès mantingut en el temps pot ser un estat d’ansietat.

És a dir, quan arriba aquest moment, el cos manifesta que no pot aguantar més aquesta alta dosis i ens ho fa saber de moltes maneres: malestar gastrointestinal, marejos, ingerir aliments de forma compulsiva, falta d’aire o dolor al pit, tensió alta, entre d’altres.

Si en algun moment has tingut algun d’aquests símptomes seu, pensa què has estat fent i si has pogut sentir estrès al llarg de les últimes setmanes.

Cert nivell d’estrès és necessari per afrontar certes situacions difícils a la vida perquè ens pot ajudar a superar el “perill”.

Us proposem un exercici: escriu en un paper com reacciona el teu cos quan sents estrès. Pot semblar que no ens n’adonem, però realment el nostre cos manifesta que està desbordat i en nivell d’alerta. Per tant, si coneixem com reaccionem podrem detectar més aviat que estem estressats i posar-hi remei per no arribar a un estat d’angoixa i ansietat.

Coneixes el síndrome del burnout parental? Quantes mares viuen amb la culpa de no prestar suficient atenció als fills i filles, de no arribar a tot, de tenir un descontrol sobretot el que succeeix al seu voltant o, simplement, pensar que perden la memòria i que estan fracassant en la seva tasca de mares. Hi ha un article que es titula "No són els teus fills, no és el teu superior: és el sistema". Però ens atrevim a dir que tampoc ets tu sinó que és la pressió del patriarcat i del sistema corrupte al qual estem immersos.

Els governs s’omplen la boca amb paraules com: coeducació o conciliació familiar, però poc parlen de com abordar la salut mental i la càrrega a què les mares estan sotmeses dia rere dia on dins del seu cap no només hi ha la idea de ser mare sinó també de sentir-se dona.

Tenir èxit laboral i èxit com a mare, tenir vida social, però també cuidar-se de les tasques de la llar, de l’alimentació saludable i, sobretot, mantenir una bona estètica i, per tant, treure temps per fer exercici mentre planifiques els menús de la setmana acords amb el menú de l’escola. Mentre t’apuntes tota l’organització de les cites mèdiques i compromisos socials i familiars, programes les rentadores i fas la compra per poder fer “batch cooking” els diumenges i, amb sort, no arribar cansada a les 21 h del vespre quan estiguin els fills i filles al llit perquè toca tenir temps per la parella, no sigui que se’n ressenteixi.

Si tens molta càrrega i creus que alguna cosa no està bé, ves a veure a un professional.

(Conversa de la sèrie televisiva “This is us” entre Beth i Williams, el pare de Randall)

- Què t'ha dit el metge ?

- Se’l volen quedar una altra nit, a veure si s'adapta a la medicació.

- Hauria de venir des de fa temps.- Nota que les coses se li escapen i s'esforça molt a controlar-les. Més temps a la feina, més temps al gimnàs. S'exigeix més a si mateix, més i més i més… Me n'hauria d'haver adonat

- Jo tenia una cosa així de jove.

- També tenies ansietat?

- En aquella època no hi havia un nom, deien que era fràgil i sensible, però quan em passava sentia que em moria. I si creia que era massa, m'obria un refresc, el servia en un got i no m'ho prenia fins que es calmaven les bombolles.

Escrit per Laura B.