El límit de la vida, el límit del coneixement...

El límit de la vida, el límit del coneixement...

Per E. Villagrasa

Començaré l’article amb una definició, prometo no ser molt pesat però aquesta fa falta.

Ésser viu: és aquell organisme uni- o pluricel·lular que és capaç de relacionar-se, de nodrir-se i de reproduir-se. És a dir, aquell que té la capacitat per reaccionar a estímuls que poden provenir de l’exterior o de l’interior del propi organisme, que es pot alimentar de matèria orgànica (com les hamburgueses del McDonals) o inorgànica (aigua i sal) i que, finalment, ja sigui mitjançant la reproducció asexual (el propi individu es parteix per la meitat i genera dos individus nous) o sexual (mascle i femella) generar descendència que perpetuarà l'existència de l’organisme.

Istock

Amb un exemple més concret, si pensem en una planta aquesta té les tres capacitats, s’alimentad’aigua, sals minerals i llum (fent aquella paraulota que tots i totes hem escoltat algun cop, lafotosíntesi). També es relaciona amb el medi extern, per exemple, creixent cap a la llum i amb el mediintern, per exemple, engroguint les fulles si li manca un nutrient mineral. I, finalment, es reprodueixmitjançant la pol·linització de les seves flors que generen un fruit amb llavors i aquestes llavors unanova planta, això si la deixem i no ens mengem el fruit abans.

De tots els éssers vius n’hi ha un que es considera superior i que creu, fermament, que el planeta Terra li pertany. L’ésser humà és el gran superdepredador que actualment domina tots els ecosistemes terrestres, aquàtics i aeris. Ara bé, no som tan poderosos com ens creiem, ja que com hem viscut no fa gaire, som dèbils i fins i tot molt dèbils enfront a malalties. I la ironia recau en el fet que moltes d’aquestes malalties són causades per organismes o microorganismes (més petits que una partícula de pols) que pertanyen a éssers vius com els fongs, protozous, llevats i bacteris.

Ara bé, no tots els causants de malalties són éssers vius, n’hi ha uns que estan al límit de la vida, i que alhora estan en el número 1 en la llista de popularitat. Els virus, com el virus causant de la funesta malaltia de la COVID-19, estan al llindar d’allò que està viu.

I aquí sorgeix una gran reflexió, el superdepredador tot poderós i al capdavant del món es veu greument afectat per una partícula que ni tan sols la podem considerar viva. Els temuts i desconeguts virus.

La població, en general, desconeix què és un virus i les mesures de prevenció de contagi. I, a més a més, té molts estigmes, com per exemple, el fet de trobar-se algú amb una mascareta posada causa pànic i por, quan en realitat aquella persona està realitzant un acte generós per prevenir possibles contagis.

Si definim un virus, des del punt de vista de la biologia, direm que prové del llatí virus i del grec ἰός «toxina» o «verí». És un agent infecciós microscòpic, una partícula, que tan sols pot reproduir-se dins de les cèl·lules d’altres organismes; per tant, NO compleix les característiques dels éssers vius que com s’ha dit poden reproduir-se, alimentar-se i relacionar-se per si sols i sense l’ajuda de ningú. En canvi, els virus necessiten d’un hoste (o pobret pringat al qual infecten i utilitzen per reproduir-se dins seu i sovint acaben matant-lo). El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck al 1899.

Però d’on provenen els virus? I com es van originar? Són els virus les futures i més perilloses armes per combatre en una guerra? Poden els virus destruir definitivament la humanitat com la coneixem? Es poden crear nous virus en un laboratori?

Són moltes les preguntes que ens hem fet i ens farem cada cop que la por als virus ens abraci. El meu objectiu és abordar aquestes preguntes i intentar donar informació i respostes.

En primer lloc, val a dir que aquestes pors tenen raó d’existir ja que històricament els virus han afectat i molt a la població humana.

A l’Europa al segle XVIII la verola (smallpox) va assolar pràcticament tota població (uns 300 milions de persones) i va persistir com a malaltia molt comú i incident fins que fou erradicada l’any 1980.

El orden mundial.com

La verola era una vella coneguda de la humanitat, ja feia molts anys que causava mort i desolació: se sap que va causar la mort del faraó Ramsés V fa més de 3.000 anys i la del Zar rus Pere II al 1730. Les poblacions ameríndies (aquells que vivien feliços a Amèrica abans que anéssim a toca’ls-hi els nassos) foren devastades per la verola portada pels colons europeus. És incert el número de nadius americans morts després de l’arribada de Colón a Amèrica, però s’estima que podria ser del 70% de la població indígena total. Actualment es conserven en diferents laboratoris del món vials amb virus de la verola ultracongelats però amb la mateixa capacitat infectiva que al segle XVIII. La finalitat amb la que es gestionin o s’utilitzin aquestes mostres de virus és, sens dubte, un gran repte ètic i moral ja que actualment si s'empressin com a armes biològiques la població humana no està immunitzada i, a nivell sanitari, no es disposa d’una vacuna per evitar l’efecte devastador que aquest virus podria tenir al món. El temps necessari per produir aquesta vacuna a escala industrial seria funest per la supervivència de la humanitat. Sí! La verola és una arma biològica i sí! Hi ha laboratoris russos i americans que tenen vials llestos per a ser utilitzats.

La mostra als Estats Units d’Amèrica està al Centre pel Control i Prevenció de Malalties a Atlanta. Aquest edifici fou també utilitzat dins del programa de defensa contra armes biològiques durant l’era soviètica i ara es dedica a la investigació de malalties com l’hepatitis E i l’Ebola".

Una altra pandèmia mundial fou la de grip (grip espanyola) de 1918, provocada per un virus de la grip A inusualment greu i mortal. Sí sí, la grip A que tant ens sona, i que fa uns anys va donar certs maldecap per tota Europa (segur que ho recordeu bé).

La grip Espanyola va matar al voltant de 100 milions de persones, és a dir, un 5% de la població mundial total del 1918.

Perquè encara es guarden dues mostres del virus queprodueix una de les malalties més letals de la història?

Les dues posicions confrontades es mantenen: estan aquells que pensen que és millor destruir els virus per sempre per evitar atacs biològics, i hi ha qui prefereix mantenir les mostres per desenvolupar noves vacunes per si fos necessari degut a un atac biològic. I, per acabar, es poden crear nous virus? Per sort per a tothom, la resposta és no. El que els investigadors poden fer i de fet fan és modificar o millorar un virus que ja existeix.

I amb això acabo la historieta dels virus. Això sí, deixant una nova pregunta pels lectors i lectores.

Com podem lluitar contra allò que no està viu?