Estol

Seguimos trabajando

o cree importante los valores y la educación ignaciana recibida en el colegio. Podéis ver las dos interesantes entrevistas en nuestra página web https://www.anticssantignasi.com/.

Este año Enrique Rebés P.1987, tras 22 años con nosotros en la junta y 9 como Presidente de la Asociación Europea, ha dejado la junta, aunque sigue colaborando con nosotros en algunos temas. También Paco Guarner P. 1969, tras 17 años en la junta y ser elegido Presidente de la Asociación Mundial de Antiguos Alumnos, también deja la junta para dedicarse plenamente a su trabajo al frente de la mundial. Quiero agradecer en nombre de todos nosotros a Paco y Quique las horas dedicadas a la Asociación. Por otro lado, Xavi Vila

P.1985, miembro de nuestra junta, sustituye a Paco en la Asociación Española de Antiguos

Alumnos, gracias, Xavi.

Durante este curso hemos retomado las charlas y de hecho hemos podido llenar la sala Espinal con las dos charlas organizadas. Como habéis podido ver, están enfocadas a entrar en el aspecto más humano del conferenciante y haciendo un recorrido por su vida, ver en qué medida valora

Este marzo celebramos una vez más el Día de l’Antic, ya sin ningún tipo de restricciones y con la novedad de incorporar la promoción que hacía 10 años a la tradicional «Festa Jove» que celebran los de 5 años por la noche, además se celebró una eucaristía previa al encuentro. Fue una muy bonita celebración en la que participaron más de 270 jóvenes y después de la cena siguieron celebrando durante la noche sus 5 y 10 años de «Antics». Como de costumbre, el sábado por la mañana celebramos el «Dia de l’Antic» con la presencia de más de 300 personas de las que unas 250 se quedaron a comer, los de 20 y 30 años disfrutaron de un catering en el claustro y los de más de 30 años en el comedor servido por hostelería Sant Ignasi.

Desde la junta estamos trabajando en un plan estratégico a 3 años para mejorar la Asociación, queremos trabajar en mejorar los canales de comunicación para poder llegar a todos y llegar mejor a los jóvenes, ofreciéndoles lo que buscan en una asociación como la nuestra, así como darnos a conocer a los alumnos del colegio desde la ESO. Para ello, desde la junta y ayudados por jóvenes delegados hemos creado comisiones de

Después de unos años marcados por la pandemia y el exitoso congreso de Antiguos Alumnos celebrado el pasado julio, seguimos con nuestras actividades propias de la Asociación.

JUAN N . GARCÍA- N IETO PORTABELLA President de l’Associació d’Antics Alumnes Promoció 1981

comunicación, propuesta de valores, delegados y fidelización. Esperamos con este trabajo modernizar la Asociación, hacerla más cercana a todos los asociados y poder satisfacer cualquier expectativa de nuestros Antiguos Alumnos. Como siempre cualquier comentario o aportación que consideréis oportuna, hacédnosla llegar a: antics.santignasi@fje.edu.

Como viene siendo habitual estos años, seguimos teniendo una muy buena relación con las instituciones de los Jesuitas, colaborando muy de cerca con la Compañía de Jesús en sus obras sociales y con el colegio en todo aquello en lo que podemos ayudar.

Por último, queremos desde la Asociación felicitar a Enric Puiggròs SJ P.1992 por su nombramiento como Provincial de España. Hemos tenido el placer de trabajar estos años estrechamente con Enric en la organización del congreso de BCN y en otros proyectos, forjando una buena amistad y estrechos lazos de cooperación con la Compañía Enric desde la Asociación te deseamos lo mejor en esta gran etapa al frente de la Provincia.

Desde la junta estamos trabajando en un plan estratégico a 3 años para mejorar la Asociación, queremos trabajar en mejorar los canales de comunicación para poder llegar a todos y llegar mejor a los jóvenes.»

2023 DIA DE L’ANTIC

I G NASI COLL ROLDUÁ Promoció 1984

Com sempre, un èxit de festa!

Un any més hem celebrat el Dia de l’Antic. Un any més hem celebrat la nostra gran festa. Un any més ha estat un èxit d’assistència amb més de 500 persones. Un èxit gràcies a l’activa participació dels diferents delegats de promoció a qui volem agrair el seu fonamental paper en la nostra Associació. Un èxit de les novetats d’aquest any: celebració jove (5 i 10 anys), amb eucaristia i sopar a peu dret el divendres, i la incorporació de l’empresa Gastroevents Selectes S.L. com a nou proveïdor del càtering. Tot un èxit de festa que ha permès trobar-nos Antics Alumnes de 10 promocions diferents amb 75 anys de diferència entre la primera i l’última, inclòs els delegats de la nova promoció 2023 a qui donem la benvinguda. Passat, present i futur. Un nou èxit de la nostra Associació.

JOR D I C ANALS S OLER Representant Promoció 1948

La nostra Promoció va començar l’any que va acabar el gran trauma de la guerra civil i, per tant, la nostra educació va estar afectada per múltiples conseqüències d’aquesta, influint i condicionant als nostres ensenyants.

El 1948 vam acabar 68 i en inserir-nos al món acadèmic i social vam veure unes realitats i viure unes experiències que ens van provocar una evolució, de la manera de veure i intentar canviar la societat de diverses maneres i uns ho van fer molt més aviat que altres, seguin la formació rebuda de la Companyia de Jesús, com ho ha recordat recentment a La Vanguardia el director del Coŀegi de Sant Ignasi.

El 1951 el nostre delegat, en Joan Mas Canti amb Josep Pujades, Carlos Grases, Ramon García-Nieto i altres personalitats externes, van fundar el Club Comodin que pocs anys després es va legalitzar amb el nom «Cercle d’economia». Actualment perdura amb tota la seva importància, fama i influència en l’àmbit nacional i europeu. En Joan ha sigut condecorat i molt reconegut.

Així mateix, en Josep Pujades Domingo, present, va crear a Barcelona les «Joves càmeres», dirigir-les, també a escala internacional. Va ser diputat en la «transició» i estava a Les Corts el 23F

També present el gran dissenyador multipremiat i condecorat Miguel Milà Sagnier.

No puc deixar de mencionar dos companys que ja no hi són: Ignasi Salvat Ferrer, S.J. Fou elegit Superior Provincial, nombrosos alts càrrecs en la Companyia, diversos doctorats, Catedràtic, publicacions, president del Tribunal de la Rota, etc.

Juan Alberto Valls Jové, intervingué activament en el Club Comodin i el va presidir. Fou Delegat de la P1948 i va ser President de la Junta directiva de l’Associació d’Antics Alumnes.

Hi ha hagut molts més companys que han desenvolupat unes tasques molt importants com empresaris, alts dirigents, o professionals de molt alt nivell, sense tanta difusió pública, però han contribuït a la transformació de la societat i país. Per exemple en Pedro Brotons (hospitalitzat), Josep Ferrer, Jacinto Julian, Joan i Lluís Valls

Planas i Josep Mª Puig Planas, executiu d’una gran multinacional. Els dos últims amb nosaltres.

Un record per alguns professors: Fàbregas (c. Preparatoris), pare Royo (Llatí i esports), i l’inoblidable pare Joaquim Julià Masriera (ciències naturals). En el llibre: Sant Ignasi-Sarrià-Història d’un coŀegi centenari escrit pel pare Ignasi Vila Despujol, En el capítol 7 Anys de post guerra i de creixement (1939-1953), que descriuen tots els aspectes de l’escola de la nostra època.

Amb nosaltres el pare Josep Mª Agustí Segarra que resideix al Centre d’Espiritualitat de Sant Ignasi de Manresa, on explica als visitants d’arreu del món, la gran reforma que s’ha fet pel 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi.

Un record pels que no estan amb nosaltres i especialment per en Rafa Puig Bultó, que ens va deixar 28 de febrer, quan el teníem en el llistat dels assistents del dia de l’antic. Va ser un membre important de la gran expedició amb motos a l’Himàlaia amb l’organitzador Ramon GarcíaNieto

Jordi Canals, com a representant de la promoció, dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

75 años de su salida del Colegio

C ARLOS C UATRECASAS TARGA Promoció 1951

Como señalaba recientemente Josep Maria Ramón los jesuitas proponen un sistema educativo de sólida formación profesional y de recta conciencia, cimentada en principios cristianos y con vocación transformadora del mundo en que nos ha tocado vivir.

Todas las promociones de las que tengo memoria, las que arrancan de la década de los 40 del pasado siglo, han hecho patente sus esfuerzos para dejar impronta en la renovación de la sociedad de acuerdo con la enseñanza recibida en nuestro Colegio de Sarrià.

No obstante, quiero destacar la extraordinaria trayectoria política, económica, deportiva, social y cultural de la promoción 1948 que aca-

ba de celebrar sus 75 años de salida del Colegio. No se trata de dar una relación exhaustiva de sus actividades y sus logros, pero será suficientemente expresiva una breve exposición de algunos, aún a riesgo de los inevitables olvidos.

En el verano de 1951, en Camprodon, Joan Mas Cantí, a la vista de la grave situación de España y de su alejamiento de los sistemas democráticos instaurados en gran parte de Europa se propuso con otro barcelonés ilustre: «Hemos de hacer algo». Decidieron crear una entidad de análisis y opinión económica y política para contribuir a modernizar al país. Inicialmente fue registrada por imposición gubernativa como club de ajedrez (Club Comodín) para pasar en 1958 a denominarse ya Círculo de Economía.

Sus cinco primeros presidentes y casi la mitad de sus directivos y socios fueron entonces alumnos de Sarrià. Juan Alberto Valls Jove llegó a ser presidente de nuestra asociación de antiguos alumnos.

Fueron los primeros en defender en 1953 la creación de la Unión Europea.

El Círculo de Economía ha llegado a ser considerado hoy el Foro más importante del país.

Obra de miembros de esta promoción (Josep Pujades, Carlos Grases, Ramón García-Nieto, Joan Mas Cantí…) fue también la creación de la

Desde su fundación por San Ignacio de Loyola la Compañía de Jesús ha puesto sus armas de espiritualidad, obediencia, castidad, estudio y sacrificio al servicio de la Iglesia para llevar y asentar en la humanidad el mensaje evangélico que nos legó Jesucristo.

Joven Cámara y la primera organización de control de calidad en España (Calitax) impulsada por Joan Mas Cantí.

Hay que apuntar en las autoría o participación de miembros de esta promoción, el Centre Català que compitió en las primeras elecciones democráticas, la Fusión de las Cámaras de Industria y Comercio, la recuperación del Fomento del Trabajo (Foment), el «Consorci d’Informació i documentación de Catalunya», la Fundació Cercle d’Economía en 1986, el Consell Català del Moviment Europeu, el Banco de Europa, la impulsión del área metropolitana de Barcelona, los JJOO.

En el terreno deportivo fue la primera promoción de antiguos que ganó a la Selección de fútbol del Colegio

Cinco de sus componentes ficharon por el RCD Español, que llegó a ser el mejor equipo de aficionados de España (Marcet, Segura, Mas Cantí, Salvat y Saenz). Su calidad les hubiera permitido jugar en la primera división.

Durante años mantuvieron el récord de salto de altura y pértiga.

En el campo del diseño la figura de Miguel Milá es admirada y reconocida.

La famosa y única expedición histórica MOTO HIMALAYA, el ascenso al campamento base del Everest en moto en 1973 fue protagonizada por Ramón García-Nieto y Rafa Puig Bultó.

En el ámbito empresarial destacaremos la labor bancaria de Carlos Grases y la gran multinacional creada por Jose Mª Puig y su familia.

La promoción ofreció a la Compañía miembros destacados como Ignacio Salvat que llegó a ser provincial de la Compañía de Jesús.

Como olvidar la labor de Jordi Canals, cronista de las andanzas de la promoción.

En mi calidad de ex alumno de la Promoción del 1951, que ha mantenido gran relación con muchos miembros de la de 1948, manifiesto mi admiración y reconocimiento por la labor que a lo largo de muchas décadas han llevado a cabo para cumplir el objetivo de la Compañía de Jesús de transformar nuestra sociedad, para convertirla en una comunidad más justa, equitativa y solidaria de acuerdo con el mensaje evangélico.

En mi calidad de ex alumno de la Promoción del 1951, que ha mantenido gran relación con muchos miembros de la promoción del 1948, manifiesto mi admiración y reconocimiento por la labor que a lo largo de muchas décadas han llevado a cabo para cumplir el objetivo de la Compañía de Jesús de transformar nuestra sociedad.

XAVIER IGLESIAS I GUIU

Representant Promoció 1953

Aquesta és la promoció del «pa negre». No ens serviren pa blanc fins a l’any 1950. Penseu que la guerra havia acabat el 1939 i nosaltres començàvem el curs l’any 1946 on hi havia molta misèria.

Teníem de professors, el Comandant de l’exèrcit que ens donava Matemàtiques i que ens tractava com a soldats, el P. Sánchez de Grec amb el seus «Desafíos Monstruos»; el Sr. Camps d’Història, àlies «Cametes» perquè era molt alt i prim i el P. Julià de Ciències Naturals (àlies la Quima) que ens desvetllà l’amor per terra. Encara me’n recordo de l’olor tan agradable que sentiem quan anàvem a cercar insectes al Tibidabo. Un dels que ens aguantà més temps, especialment as Interns fou el P. Cristòbal Sarrias. Un altre professor de bon record era el Sr. Vigo Trunas, d’Història, molt baixet i gras que morí d’un infart dalt del tramvia. Aleshores no hi havia busos per arribar al Cole, els tramvies eren el 64, el 22 i el 23. També podíem arribar-hi amb el tren de Sarrià que podia ser un pal si portaves alguna maleta, doncs la pujada pel carrer Doctor Amigant (ara se’n diu Carrasco i Formiguera) era mortal; aleshores les maletes no portaven rodes. Així mateix m’agradaria mencionar el P. Pujiula que tot i no haver-nos donat classe, era un gran científic de l’àrea de l’Embriologia amb un laboratori propi, situat a tocar del museu que hi havia aleshores i d’on reberen ensenyaments de la matèria, els Drs. Salador Gil Vernet, catedràtic d’Anatomia a la nostra Facultat i el seu germà Emili Gil Vernet, també catedràtic nostre d’Obstetrícia i Ginecologia, entre molts d’altres. M’agradaria fer un suggeriment: seria bó que hi hagués algú que estudiés la vida i obra d’aquest Jesuïta, en forma de Tesi Doctoral, si és que no se n’ha fet alguna i jo ho desconec. Crec que el personatge s’ho mereix.

És la promoció que va tenir el premi al millor expedient de Batxillerat d’Espanya, d’en Manuel Ribas Mundó (a.c.s) a qui van pagar un viatge a Brasil com a premi. També era de la nostra promoció en Fèlix Millet i Tusell, tristament cèlebre per l’afer de l’espoli del Palau de la Música que ha mort aquesta setmana passada (a.c.s).

Quan arribàvem per primera vegada al Coŀegi, ens aturava un vell jesuïta, el P. Pujol a les escales

abans de l’estany i ens preguntava: i tú qui ets?, l’Iglesias li contestava, d’on vens?, de Torregrossa, Pla d’Urgell; ah, de Torredembarra,i sempre més es va recordar que jo era de Torredenbarra i no pas de Torregrossa.

És la promoció dels avenços tècnics: als dormitoris quan ens rentàvem sonava un motoret, era de la màquina d’afaitar elèctrica d’en Ferran Plana; era la primera vegada que veiem aquell enginy. Un any en arribar al Cole, al capvespre, vam veure una iŀuminació totalment diferent; era que havien posat fluorescents, no n’ haviem vist mai cap abans.

De contaminació no se’n parlava i molt menys a final del segle xix quan es va inaugurar el Cole; vegeu el que escriu l’Agustí Calvet, «Gaziel», gran escriptor i ex director de La Vanguardia que va estar al coŀegi intern l’any 1896: «mentre anàvem encara ensonyats cap a la capella, a oir missa, o quan en veníem, albiràvem enllà dels finestrals, molt lluny, al fons de l’horitzó marí, una ombra vaga i cendrosa: era Mallorca».

l ara unes floretes per la Companyia de Jesús: L’any 1946, en Gaziel va sopar al restaurant «JaiAlai» de Madrid amb el seu amic, el Dr. Gregorio Marañón; aquest li preguntà: quina és la personalitat històrica més representativa d’Espanya? En Gaziel, no contestà i en Marañón li digué: St. Ignasi de Loiola i continuà: i la creació més extraordinària d’Espanya, la més típica: la Companyia de Jesús, digué en Marañón.

Per acabar, voldríem felicitar a la Companyia de Jesús pels 10 anys de l’elecció d’en Francesc, Papa jesuïta, curiosament de la nostra quinta (nasqué el 1936). Malgrat els pals a les rodes que li estan posant, se’n sortirà molt bé de l’escomesa atès que la filosofia que l’ha guiat és la mateixa que tant ens ha servit a nosaltres en el complex camí d’aquesta vida.

Xavier Iglesias i Guiu, com a representant de la promoció, dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

Estuvimos en esta casa durante 7 u 8 años, 7 u 8 cursos ; que por cierto entonces había más jesuitas que ahora….

Esta experiencia sin duda nos marcó.

En el año 1958, acabamos, y ya fuimos Antiguos Alumnos del Colegio de San Ignacio, que hoy sería Antics Alumnes de l’Escola de Sant Ignasi de Sarrià.

Después cada cual, al dispersarse, pudo descubrir distintas posibilidades para vivir nuestra Fe, elegir la opción política que nos convencía u optar por otras formas de expresión o lengua.

Hemos vivido momentos de euforia, otros no tanto, pero nos une a todos el hecho de ser Antiguos del mismo Colegio.

Hoy debemos recordar a los que ya se han ido, a los que no han podido venir, a los que no han querido venir y también a los que estamos aquí.

Agradecemos a la toda la Junta de Antiguos, en particular a su Presidente Juan y al Consiliario que se apellida como yo….

Gracias a todos con nuestro abrazo.

Carlos Gispert Casamor dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

C ARLOS GIS P ERT C ASAMOR Delegat Promoció 1958

Los miembros de la Promoción 1963 respondieron masivamente, como siempre, a la llamada del Consejo de Delegados (Jorge Alcover, Ignasi Baquer, Joaquín Cabané, Juan José Espinós, Emilio Gutiérrez y el que firma esta nota), cuatro meses después de celebrar el último encuentro con la visita a la Sagrada Familia seguida de una comida de hermandad. En total nos reunimos 40 en el comedor del Colegio, pero hubo quien estuvo en los actos previos y no pudo quedarse a comer, y algunos se adhirieron por carta al no poder acudir por diversos motivos, hasta un total de 60 personas, el mismo número aproximadamente que nos encontramos hace diez años en la celebración de las bodas de oro.

La actual convocatoria era «extraordinaria»: 60 años de la salida del Colegio. Joaquín Cabané nos recordaba en su magnífico parlamento en el Salón de Actos, antes de recibir el recuerdo de la Asociación de Antiguos Alumnos, el espíritu de nuestra Promoción: «Perquè el que no ha canviat és que encara avui, amb 77 anys a les nostres esquenes, ens trobem de nou aquí, com quan en teníem 17, amb la mateixa iŀusió de llavors. No per somiar en el futur, sinó per recordar vells temps i mantenir aquests llaços d’autèntica amistat que van néixer durant la nostra inoblidable estada al Coŀegi».

Los actos de este LXXVII Día del Antiguo (igual número que nuestra edad: 77 años) empezaron con la celebración de la Santa Misa, en la que la promoción 1963 estuvo representada por nuestro compañero jesuita, Josep Baquer SJ. Luego, la asamblea general anual con la foto de los asistentes, esta vez sin «dignidades». Grandes recuerdos, especialmente de los que ya no están con nosotros, anécdotas y cierta nostalgia, pero con muchas ganas de seguir adelante.

Quiero acabar de nuevo con las palabras de Joaquín Cabané: «Només em queda agrair als organitzadors aquest exceŀent Dia de l’Antic. Us asseguro que tots nosaltres continuarem celebrant amb les mateixes ganes els propers aniversaris de la nostra Promoció».

Hasta pronto, amigos. En el último trimestre de 2023 volveremos a convocaros para clausurar los actos del 60 aniversario.

FERNAN D O A . MORAGA- L LO P Delegat Promoció 1963

Joaquim Cabané dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

Los compañeros de la promoción de 1973 hemos tenido la suerte de mantener el contacto durante los 50 años transcurridos desde nuestra graduación, en gran parte gracias a la dedicación de l’Associació d’Antics Alumnes de Sant Ignasi, así como al entusiasmo y entrega de amigos como Pedro Nogués y otros, que facilitan en gran manera mi labor como delegado de la misma.

Esto ha permitido que actualmente formemos un grupo de casi 90 compañeros que con más o menos frecuencia promovemos reencuentros y actividades que nos mantienen unidos. La más reciente tuvo lugar coincidiendo con la efeméride del 50 Aniversario de nuestro final de estudios en el Colegio, y que celebramos por partida doble: en primer lugar, el «Dia de l’Antic», organizado en el propio Colegio y que reunió a una cincuentena de compañeros, y posteriormente, pensando en los que no pudieron asistir a ella, volvimos a convocar a otros tantos en un establecimiento de la parte alta de Barcelona que sirve exquisiteces en un jardín paradisíaco y

primaveral y que nos permitió compartir relajadamente recuerdos comunes y anécdotas de nuestras vidas paralelas, como si fuera ayer la última vez que salíamos de nuestro querido Colegio…

Pero eso no es todo: el hecho de que nuestra dedicación laboral esté en una fase más distendida nos permite programar nuevas actividades lúdico-culturales, como el 3º «Tast de Formatges i Vins» durante el próximo otoño.

Es una experiencia gratificante y enriquecedora mantener esta relación de compañerismo durante toda una vida, basada en las enseñanzas que recibimos en el colegio San Ignacio y la sólida amistad que allí nació y que ha permanecido inalterable.

Delegado Promoció 1973

A MA D EU T USELL B ORRÁS

En nombre de Alex del Arco y mío, en un pequeño resumen, intentaré transmitir el mensaje que dimos el «Dia de l’Antic» a todos los presentes en la Celebración.

En primer lugar quisimos dar las gracias a tres colectivos que son la razón por la que estábamos celebrando la Diada:

• Nuestros padres, que eligieron en ese momento el Colegio Sant Ignasi para escolarizarnos y prepararnos para nuestro futuro.

• A los jesuitas, profesores y demás personal no docente que nos ayudó y aguantó durante los años de nuestra formación.

• A la Associació d’Antics, cuyos representantes trabajan todo el año para mantener el «lligam» que hemos mantenido con el Colegio.

También recordamos a los compañeros de la promoción 83. Los que estábamos presentes, los que no pudieron asistir por cualquier motivo y los que, desgraciadamente, ya nos han dejado.

Causó cierto revuelo que dijéramos que representábamos a la que es, probablemente, la mejor promoción de la historia del colegio; pero lo repito; ¡lo somos!(Creo que convencimos al distinguido y entregado auditorio).

Creo que somos una promoción que mantiene una cohesión importante y que repite, año

tras año, las más altas tasas de asistencia a los diferentes eventos que organiza el colegio y la Associació, además de la muy frecuentes reuniones, comidas, fiestas, … en la que nos encontramos un buen número de compañeros.

Vam comentar la sensació que tenim que ens vam acomiadar «ahir» i ja fa 40 anys, però ens trobem encara avui pel carrer, fent esport, a un sopar…., ens recordem dels cognoms, com a la classe, i de si ens vèiem als Ferrocarrils, al bus (22, 64, SJ,…) o caminant pel Passeig de la Bonanova.

Fora de l’Escola s’ens reconeix com Antics Alumnes, tenim alguna cosa i ens fa iŀusió que ens ho diguin. El «cole» ens va marcar.

Acabàrem el discurs donant les gràcies als organitzadors i companys que van fer possible la trobada i animant a tots a reunir-nos de nou a la celebració de les Llenties Solidàries 2023, el dia 27 d’abril.

Uns quants de nosaltres vam continuar, després del fantàstic dinar preparat i servit per l’Escola d’Hostaleria, amb un refrigeri i alguns després amb un sopar.

Ja queden 4 dies per la celebració dels 50 anys!

Eduardo Flo Vidal-Ribas, dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

ED UAR D O FLO VIDAL- R IBAS Delegat Promoció 1983

Ara fa 5 anys ens vam reunir per recordar que en feia 25 des que vam acabar el cole. Nosaltres havíem canviat força, però el nostre entorn ens semblava que no tant.

En aquests darrers 5 anys hem passat per una pandèmia, que ningú podia imaginar, torna a haver-hi guerra a Europa, la revolució tecnològica no deixa d’accelerar-se i estem immersos en canvis socials i mediambientals que són dràstics i imparables.

Tot plegat, ens agafa acostant-nos perillosament als 50, moment que vivim amb maduresa, com evidencien les canes, la calvície i les primeres arrugues.

Tots aquests canvis els encarem amb serenor, confiança i esperança, gràcies en gran part a la fortalesa que ens ha donat l’educació rebuda en aquesta escola i als sòlids valors que ens hi han transmès.

Avui, 30 anys després de sortir-ne com adolescents que es volien menjar el món, recordarem amb somriures de complicitat moltes anècdotes d’alumnes i professors, a les aules, als patis, als menjadors i a les instaŀacions esportives.

És oportú celebrar no només el retrobament amb amics i amigues, sinó també la sort que hem tingut de conviure i fer-nos grans dins aquestes parets i gaudir d’una formació privilegiada, no només en el vessant acadèmic, sinó especialment la formació com a persones.

Persones, que com diu la missió de la Fundació Jesuïtes Educació, visquin amb plenitud, treballin

pel bé comú i comparteixin el desig de transformar-se per transformar.

Aquesta visió integral i humanista de l’Evangeli i la vida és un propòsit força ambiciós, que, poc o molt, tots i totes anem assolint.

Hi han contribuït totes les persones que han tingut cura de nosaltres al llarg de tots aquests anys d’intensa vida escolar.

Mereixen un especial record aquells companys, mestres, pares i mares que ja no hi són. Tots ells i elles són part fonamental d’aquest camí que Ignasi de Loiola va començar fa 500 anys i ens ha dut a nosaltres aquí, avui, a ser en aquesta sala d’actes.

Quina sort tenim de formar part d’aquesta comunitat d’exalumnes.

Visca el Sant Ignasi!

XAVIER R IERA R ENTER Representant Promoció 1993

Xavier Riera, dirigint-se als assistents del Dia de l’Antic.

HANS-CHRISTIAN JULIÀ I C ARLOS FONT M ARCET Representants Promoció 2003

Encara amb nostàlgia recordem molts moments i vivències viscudes aquells anys entre el 91 i el 03.

Cada dia a l’escola ens trobàvem amb la impactant i preciosa arquitectura que ens despertava de bon matí.. Seguidament, després de classe, gaudíem de les extenses instaŀacions d’esbarjo on jugàvem a l’hora del pati... Són moltes hores viscudes plegats, tant a classe com als patis del platanar, als camps de bàsquet o al camp d’atletisme on no paràvem de córrer, jugar a futbol, bàsquet, patinar... jugar a «caniques», cromos, i un llarg etcètera i tot, fins que el Jesús Sánchez o el José Luis xiulaven amb força...i allà sant tornem-hi a classe.

Recordem també les classes de natació liderades per l’Elies, i les d’educació física amb l’Octavi sempre amb l’atletisme i demanant a algú que anés a competir a Montjuïc el cap de setmana... o també amb l’Alfredo Soto donant explicacions teòriques amb el seu fort accent xilè.

També teníem les classes de catequesi que solíem rebre dels germans o jesuïtes que van estar presents durant els nostres anys escolars, com el Quim Marcet o els Pares Cortès, Roger, Vila, Cerdà, Rodríguez i Montobbio.

I òbviament molts professors, aquí que cadascú tindrà el seu record i les seves preferències, però sí que voldríem citar algunes persones concretes que han influït molt positivament en la nostra trajectòria: com el Josep Cobo, l’Esther Ribas, el Jesús Frauca, la Lupe, la Marisa ... i un llarg etcètera.

La gran majoria som nascuts el 1985.

Som una generació que durant els 12 anys d’evolució i creixement a l’escola, entre el 91 i el 2003 vàrem viure canvis importants i significatius, com per exemple:

• El canvi de la pesseta a l’euro

• El canvi de segregació lingüística a la normalització lingüística

• El pas del telèfon fix al portàtil

• El fet de passar d’enviar-nos cartes a parlar pel Messenger...

Vàrem créixer amb Bola de drac i Oliver i Benji i vàrem fer-nos adolescents amb Médico de família i Nissaga de Poder... Tanmateix, vam viure singulars i importants esdeveniments com el canvi de miŀenni o la celebració del centenari de l’escola, quan anàvem a 5è de primària....

Som sense dubte una generació que ha anat creixent cap a una societat més avançada i oberta al món.

Per això la nostra educació a l’escola requeria una preparació, uns coneixements i uns valors sòlids i enriquidors que ens preparessin per a afrontar els nostres reptes, assolint els estudis universitaris, saltant al món professional i construint alhora les nostres etapes de vida més personals i familiars.

Tot això, acompanyat sempre d’un missatge cristià plenament obert i inclusiu, respectuós i integrador on, des de la llibertat i la pluralitat, hi conviuen diverses maneres de ser i pensar.

També voldríem donar les gràcies avui. En primer lloc a tots els nostres amics i companys que avui dediqueu un temps molt valuós a retrobar-nos i a reconnectar. Alguns vinguts de Madrid, Andorra, Londres o fins i tot Texas. Donar gràcies també a l’Associació i a la Junta per l’Organització, la dedicació i l’amor que es dedica en organitzar i mantenir l’ànima de l’escola.

Perquè precisament en entrar a l’escola, si alguna sensació perceps és que és una escola amb ÀNIMA. En el meu cas, tinc la sort d’haver tingut els avis, el pare i tiets, germans i ara mateix el meu fill, la quarta generació rebent els mateixos valors i ensenyaments. Una escola amb ànima que posa l’èmfasi en la dimensió humana i espiritual dels estudiants, i que promou una educació integral que va més enllà de la mera transmissió de coneixements. Aquesta educació integral inclou el desenvolupament de les habilitats socials i emocionals dels estudiants, i també l’adquisició de valors i virtuts que ens han ajudat a créixer com a persones íntegres. Tot un privilegi, però alhora tota una responsabilitat. Tots els presents tenim la responsabilitat de ser testimonis del missatge i la manera de fer ignasiana.

Per molts dies de l’Antic i per molts anys a tots!

anys 10 2023

2013

B RUNO BALLESTER I V ICTOR CORBAT Delegats Promoció 2013

El darrer 24 de març vam viure una nit molt especial. Han passat deu anys des que vam acabar l’escola i semblava que tot continuava igual. Molts no ens veiem des d’aleshores o des de la festa dels cinc anys i la unitat i el bon ambient de la promoció seguia més present que mai. Vam recordar grans moments de la nostra etapa escolar i vam riure entre les parets on tantes bones estones havíem compartit. Tot i les nostres diferències i els diferents camins en els quals cadascú es troba, encara tenim en comú l’ADN del Sant Ignasi. Uns valors que mantenim, dels que ens sentim orgullosos i que ens fan veure la vida d’una forma única. Esperem poder continuar creixent i aprenent personal i professionalment per intentar construir un món millor. Us volem agrair la gran participació i el gran ambient que vam viure i esperem retrobar-nos aviat. Fins la propera!

DIA DE L’ANTIC

anys 5

2018 PROMOCIÓ 2023

La primera trobada! Aquest 2023 va ser la primera trobada d’antics alumnes de la nostra promoció. Tornar a veure cares conegudes que feia temps que no ens creuàvem, trepitjar de nou els passadissos per on caminàvem cada matí, parlar amb professors que ens van acompanyar durant el nostre viatge escolar... Va ser una nit de reconnexió amb el que van ser els nostres anys al Sant Ignasi. Es van sentir riures i anècdotes durant tot el sopar, on les abraçades eren el plat principal. Sens dubte una nit que esperàvem amb iŀusió des de feia cinc anys, que per fi va arribar i ens va fer rememorar el passat amb els millors records possibles.

L AIA M ARTIN DUQUE Delegada Promoció 2018

Noticiari

Matrimonis

Ignasi Buch Herrero P. 2002

Thoraya Hussain Rodríguez

Jaume Colomer Rosell P. 2008

Cecilia Sánchez Salinas

Paula Apezteguia Moragas P.2007

Andrew Mellor

Naixements

Greta

Laia Freixa Puig P.2002

Isidro Abelló Viñas P. 2002

Elna

Mariona Picas Alsina P. 1997

Jordi Lucea Febrero P. 1997

Alícia

Gonzalo Raventós Sapiña P. 2006

Mireia Mundet

Mia

Ignacio Mañas Vilaclara P. 2009

Noemí Malgrat González

Mariona

Maria Casasayas Plass P. 2009

Oriol Mas

Defuncions

Antics

Manuel Ribas Montobbio P. 1947

José Antonio Montobbio

Rafael Puig Bultó P. 1948

Pedro Brotons Gómez P. 1948 Etcheverría SJ P. 1951

Carlos de Miguel Seuma P. 1951

Juan Bautista Ribas Montobbio P. 1951

Luis Jara Álvarez de Sotomayor P. 1951

Francisco Espinet Burunat P. 1954

Joaquim Realp Clarà P. 1954

Ramon Serra Martí P. 1954

Luis Blanc Bofill P. 1956

Guillermo Sagnier Hausmann P. 1956

Xavier Rubert de Ventós P. 1956

Pere Puig i Parellada P. 1956

Ramón M. Gasch Deniel P. 1958

Juan José de Uribe Fábregas P. 1959

Joan Segura Pons P. 1961

Jorge de Cominges Trias P. 1962

Manel Palou Serra P. 1963

Lluís Magriñá Veciana SJ P. 1964

Juan M. Blanco Jordi P. 1964

Enrique Taxonera Cacho  P. 1965

Enrique Gomis Pinto P. 1972

Miguel Acha López P. 1980

Jaume Sauret Udina P. 1990

Defuncions

Familiars

Luis Blanc Bofill, germà de  Esteban Blanc Bofill P.1954

Jaume Sauret Udina, germà de

Meritxell Sauret Udina † P.1995

Manuel Travé Alfonso, pare de

Federico Travé de Muller P.1983

Carlos de Miguel Seuma, pare de

Santiago de Miguel Goytisolo P.1981

Fernando de Miguel Goytisolo P.1984

Blanca de Miguel Goytisolo P.1987

Ana de Miguel Goytisolo P.1991

Lluís Magriñá Veciana SJ, germà de

José M. Magriñá Veciana † P.1962

Fco. Javier Magriñá Veciana P.1966

Carlos Magriñá Veciana P.1974

Guillermo Sagnier Hausmann, germà de

Jorge Sagnier Hausmann † P.1952

Sergio Sagnier Hausmann P.1953

José Antonio Montobbio Etcheverría SJ, germà de

Mariano Montobbio Etcheverría † P.1944

Carlos Montobbio Etcheverría † P.1947

Enrique Montobbio Etcheverría † P.1949

Jorge Montobbio Etcheverría † P.1958

Antonio Duelo Riu, pare de

Toni Duelo Soucheiron P.2010

Carlos Duelo Soucheiron P.2012

Manuel Ribas Montobbio, germà de

Juan Bautista Ribas Montobbio † P.1951

i pare de

Mercedes Ribas Batlló

Mª José Ribas Batlló

Juan Ribas Batlló P.1980

Blanca Ribas Batlló

Esther Ribas Batlló

Juan Bautista Ribas Montobbio , germà de

Manuel Ribas Montobbio † P.1947

i pare de

Mercedes Ribas Coll

Juan Ribas Coll P.1982

Cecilia Ribas Coll

Agueda Ribas Coll P.1984

Ignacio Ribas Coll P.1986

Eduardo Ribas Coll P.1989

Montserrat Ribas Coll P.2003

Xavier Rubert de Ventós, germà de

Juan Ignacio Rubert de Ventós P.1954

Miguel Acha López, germà de

Joaquín Acha López P.1983

Antonio M. Tortras Monclús SJ, germà de

Javier M. Tortras Monclús † P.1957

Jorge M. Tortras Monclús P.1963

Joan Segura Pons, germà de

Itziar Segura Santamaría P.1988

Ramón Segura Santamaría P.1990

Iñigo Segura Santamaría P.1993

Jaime Segura Santamaría P.2001

Rafael Puig Bultó, germà de

Oriol Puig Bultó P.1952

i pare de Jaime Puig Sans P.1975

Jorge Puig Sans P.1977

Beatriz Puig Sans

Inés Puig Sans P.1984

Guillermo Puig Sans P.1988

Enrique Gomis Pinto, germà de

Paz Gomis Pintó P.1975

i pare de Cristina Gomis Argemí P.2005

Ramón M. Gasch Deniel, germà de

Arturo Gasch Deniel † P.1960

Pedro Brotons Gómez, germà de

Francisco Brotons Gómez † P.1944

i pare de Pedro Brotons de los Reyes P.1980

Juan Navarro Cañellas, pare de

Juan Antonio Navarro García P.1980

Francisco Javier Navarro García P.1984

Bibian Navarro García P.1990

Juan M. Blanco Jordi, germà de

Luís Blanco Jordi P.1960

Ignacio Blanco Jordi † P.1965

Notícies breus

Presentació de l’Associació als alumnes de 2n de Batxillerat

El passat mes d’abril, alguns exalumnes del col·legi vàrem presentar l’Associació d’Antics Alumnes Sarrià als alumnes de 2n de batxillerat. L’objectiu era donar a conèixer l’Asssociació, explicar el que fem i donar la benvinguda com a promoció sortint. Els alumnes es van mostrar molt interessats en poder continuar vinculats al Col·legi Sant Ignasi i a la comunitat d’Antics Alumnes

+ Notícies breus

Premis a l’excel·lència 2023

Durant l’acte de graduació de la promoció 2023 del passat 26 de maig, en Jose Portabella Fábregas (p.1985) com a Tresorer de l’Associació d’Antics Alumnes, va fer entrega del Premis Excel·lència 2023. Les alumnes premiades van rebre un ordinador personal valorat en 1.000€ i els seus tutors un xec de 300€.

Premi Pare Joaquim Julià de ciències i tecnologia

Íria Escolano López TUTOR: Jordi Basseda Gosálbez

El treball guanyador porta per títol: Quan només penses en respirar», un treball sobre la malaltia minoritària de la fibrosi quística. Destaquem el rigor metodològic i l’extensíssim treball de camp en l’àmbit hospitalari i el seu interès per la recerca en el desenvolupament d’una formulació adequada per a la seva administració pediàtrica.

Premi Ignasi Feliu Travy, en el camp de les arts, les humanitats i les ciències socials

Clàudia Puiggrós Figueras TUTOR: Manel Rovira Blanco

El treball guanyador porta per títol Creación de un àlbum musical: «inefable». Destaca per l’audàcia en la tria del tema, l’acurada presentació del marc teòric i el rigorós procés en el treball de camp, amb el qual n’obté un fantàstic resultat.

Trobada anual d’antics presidents de l’Associació i antics membres de la Junta

El passat mes d’abril va tindre lloc la trobada anual del senat d’expresidents, en el que vam acomiadar a Enric Rebés ,ex president de la Associació Europea d’Antics Alumnes secretari de la nostra Associació els últims 10 anys i a Francisco Guarner que deixa la junta per haver sigut anomenat president de la Associació Mundial d’Antics Alumnes (WUJA).

A la foto d’esquerra a dreta començant per dalt:

Josep Enric Rebés (P.1987) , Joaquin Acha, vicepresident (P. 1983), Juan N. García-Nieto actual president (P. 1981), Francisco Guarner (P.1969), Andrés Espinós (P.1971), José Manuel Casasnovas (P.1970) i Ricard Santomà (P.1962)

Josep Basañez (P. 1959), Josep Ma Gispert Sj (P. 1952), Josep Guàrdia (P. 1961) i Fernando Coll (P. 1954)

Consell de delegats

El passat 14 de febrer ens vam enamorar en l’anual Consell de Delegats. Sí, ens vam enamorar davant l’entusiasme dels nostres delegats per definir les línies del nou pla estratègic de la nostra Associació d’Antics Alumnes Sarrià pels pròxims anys. El gran nombre de promocions representades a la reunió evidencien la llarga història de la nostra escola i evidencia l’existència de necessitats diferents entre cada generació. Per això, reunits en dos grans grups de treball, vam respondre a dues preguntes:

• Com podem adaptar la proposta de valor als nous temps per tal que doni resposta als nous temps, inverteixi la tendència decreixent d’associats i potenciï la missió de l’associació?

• Quin hauria de ser el rol i accions del delegat com a conseqüència: reforç a la difusió, dinamització de la comunitat, augment de la participació, etc.?

Una jornada de treball intens per finalitzar amb un sopar de germanor de tots els delegats/des servit de manera excel·lent per l’Escola d’Hosteleria. Una jornada on, una vegada més, l’Associació enamora.

LLibres escrits per antics

Sebastià Alegre Rosselló

P. 1968

Ha publicat el llibre: Experiències i Fracassos

Relata una serie de reflexiones como directivo de empresas de los sectores de comunicación, industrial y de servicios.

Manuel García Gargallo

P. 1991

Ha publicat el llibre: El mundo sonoro del siglo XX.

101 obras clásicas para un siglo

ISBN: 978-84-18441-71-4

Illa Edicions

Un passeig per les obres més populars del segle passat amb caràcter informal i divulgatiu, accessible per a qualsevol lector.

Bea Galán Echevarria

P. 1992

Ha publicado el libro: Tengo algo que contaros

ISBN: 978-84-2335-812-0

Editorial Destino

Us vull explicar una cosa

ISBN: 978-84-6642-717-3

Columna Edicions

La conmovedora carta de una profesora a sus alumnos después de pasar el curso más extraño de sus vidas.

Les xifres de l'Associació

Estat pressupostari de cobraments i pagaments de l’Associació corresponent a 2022 i 2023, aprovats en l’última assemblea general celebrada el passat 25 de març. Els comptes anuals de 2022, com ja fa uns anys, estan auditades per un auditor extern i estan a la disposició dels associats en la seu de la Associació.

CICLE DE XERRADES

Marc Molins (P. 1992)

Abogado penalista

Donacions 2022

Siguiendo con el ciclo de tertulias «Una hora en la vida de...» , el pasado 20 de abril disfrutamos de la compañía de Marc Molins (P. 1992), abogado penalista, orador fuera de serie, amigo incondicional. Pura honestidad, inteligencia, excelencia y solidez. Y seducción, eso también.

Marc nos explicó su formación académica y trayectoria profesional, pero sobretodo supo transmitir su amor por el derecho haciendo hincapié en el fuerte peso que tiene en él la familia y los valores inculcados en su educación ignaciana.

Gràcies Marc!

CICLE DE XERRADES «DELS ANTICS PER ANTICS»

Una hora a la vida de...

Pepe Agell

Co-fundador de Chartboost (P. 2002)

El dia 26 de gener vam fer el kick off del nou cicle de xerrades dels «antics pels antics» sota el títol «Una hora a la vida de...». En aquest cas, va ser la del Pepe Agell.

La sala Lluis Espinal era plena de gom a gom i l’expectació era màxima. El president de l’Associació d’Antics Alumnes, Juan N. García-Nieto, va començar exposant els objectius de les xerrades i juntament amb la Bea Galan, presentant al ponent. Després, el Xavier Vila es va encarregant d’anar xerrant am ell en to distès, però alhora, amb un contingut profund, gràcies a la personalitat del convidat.

Entre els assistents hi trobàvem des de joves de batxillerat curiosos per conèixer en persona a un emprenedor d’èxit, fins a professionals consolidats i antics de certa edat que volien veure de primera mà un testimoni com el del Pepe.

No entrarem ara en el detall de la xerrada del Pepe Agell, però sí cal destacar com va ser capaç de transmetre modèstia i èxit al mateix temps. Es evident que l’èxit és un terme relatiu, i així ens ho va dir el Pepe i que la seva aventura «vital», marxant a Silicon Valley

sense projecte amb la seva companya, la Maria i tornant amb la venda d’una companyia altament consolidada (i dos nens !) pot considerar-se una gran fita. Malgrat tot, ell mateix es va encarregar de posar de manifest que podia haver sortit tot malament i que potser la seva feina hauria estat la mateixa.

Va atribuir bona part de la clau de l’èxit de la seva empresa a la sort (o al moment) i davant la pregunta de què és per a ell l’èxit, va ser «fer feliços als que m’envolten amb un projecte que els ompli, a ells i a mi». Per suposat, difícil i bon resum. Per aconseguir-ho, de seguida vam veure que hi havia un gran talent professional al darrera, però juntament i potser primordialment, un talant pausat i obert. Van haverhi moments dolços i altres difícils, com a tot projecte, però sobretot, un sentiment d’haver fet una bona feina.

XAVIER V ILA FERN ÁND EZ-S ANTACRUZ Promoció 1985

Enric Puiggròs Llavinés SJ P.1992

anomenat Provincial de la Província jesuitas España

Anomenat pel P. General Arturo Sosa General de la Companyia de Jesús el proper 17 de juny prendrà possessió com Provincial de la Província jesuïtes España Enric Puiggròs Llavinés Antic Alumne de St. Ignasi Sarrià, de la Promoció 1992 on va cursar EGB, BUP I COU.

Va entrar al Novicial a Saragossa. Posteriorment, va estudiar Història contemporània a la Universitat de Barcelona i va fer el magisteri a la nostra escola de Raimat. Va estudiar Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia fonamental a St. Cugat del Vallès.

Entre el 2007 i 2011 va estar destinat a l’Escola Tècnica Professional del Clot. La seva formació

com jesuïta la va acabar a Ghana i Sudan del sud.

Ha estat director pastoral de la Fundació Jesuïtes Educació i el 2017 a Madrid amb prenovicis fins que el 2014 van unir-se la diferents províncies en una sola. Ha estat consultor de la Província d’Espanya i Delegat del Provincial a Catalunya fins a ser anomenat Provincial de tota la Província.

Cal destacar la seva sensibilitat pastoral i artística a través de la música com promotor i compositor de grups i corals.

Des de la nostra Associació li desitgem valentia, encert i el nostre suport en la seva tasca de tanta responsabilitat en els temps difícils que viurem!

JOSE P Ma . GIS P ERT SJ Consiliari de l’Associació (P.1952)

Acto de Comemoración P. Arrupe «Educación para la gestión».

50 años de un discurso històrico

Valencia 27 de mayo de 2023

La Asociación de Antiguos Alumnos de Valencia y la Federación Española junto a la Confederación Europea (ECJA) y la Unión Mundial de Antiguos

Alumnos de Jesuitas (WUJA), han conmemorado el cincuentenario del discurso de P. Arrupe con un encuentro en el que se analizó las consecuencias de aquel discurso, los restos planteados, su desarrollo y lo que queda por hacer.

De la nostalgia a la acción

Querido amigos, queridos compañeros y compañeras, querido Padre Mesa SJ me complace compartir con vosotros hoy el recuerdo del mensaje y las palabras del Padre General Pedro Arrupe SJ que hace 50 años, pronunciaba en este mismo lugar.

Hoy hablamos todos con el corazón y con un cierto sentimiento de nostalgia por estos años pasados

F RANCISCO G UARNER

(P.1952) Presidente de la Unión Mundial de Antiguos Alumnos de Jesuitas

Discurso de Francisco Guarner

y por aquellas palabras que recibimos en aquellos días, en los que algunos de vosotros estabais entonces en las aulas de los colegios de la Compañía de Jesús, otros muchos no habíais empezado aun los estudios ni incluso nacido y algunos otros ya los habíamos terminado.

Pero la nostalgia del recuerdo de ese mensaje y las palabras de justicia social del Padre Arrupe, nos traen hoy aquí al mismo tiempo un firme sentimiento de entusiasmo y una voluntad de acción, reforza-

da por las recientes palabras del Padre General Arturo Sosa SJ de ser compañeros en la misión compartida, en sentirnos juntos en un nuevo caminar juntos...y ser verdaderamente agentes de esperanza y reconciliación.

El Padre General nos ha invitado a una relación con la Compañía que va más allá de la nostalgia y del recuerdo agradecido del pasado. Una invitación a ser compañeros en la misión de justicia y reconciliación, para vivir la con pasión, creatividad, energía e identidad propia; en la esperanza de avanzar hacia una humanidad reconciliada entre sí, con el medio ambiente y con Dios.

Ser personas para y con los demás, ser personas para y con la creación, en la conciencia de que todas las naciones de la tierra compartimos un destino común, y de reconocernos todos como miembros de una hermandad mundial, como escribía el Papa Francisco en la encíclica Fratelli Tutti.

El Padre General nos lo ofreció y nos lo pidió en Barcelona el pasado julio 2022. Juntos en acompañar

Ser personas para y con los demás, ser personas para y con la creación, en la conciencia de que todas las naciones de la tierra compartimos un destino común.

a los jóvenes en la creación de un futuro esperanzador, juntos en la ayuda a los desfavorecidos, a los descartados del mundo,a los vulnerados en su dignidad en una misión de reconciliación y justicia, juntos en la defensa y cuidado de nuestra casa común, juntos por una comunidad global abierta a esos otros muchos colectivos de la familia ignaciana que se sienten llamados a unirse como colaboradores en la misión común.

La Compañía de Jesús nos ha transmitido una educación que nos capacita para renovarnos continuamente, la “ignacianidad”, que nos permite acoger la diversidad y desde el respeto, provocar un diálogo fraterno en las que las Preferencias Apostólicas Universales pueden ser, como nos recordaba el Padre General la guía de nuestra colaboración con la Compañía de Jesús y las que nos orienten en el trabajo de nuestras distintas redes a nivel local, regional y mundial.

Colaboremos por un mundo mejor, más justo y más fraternal y más solidario en el respeto, para y con los demás según las palabras del Padre Arrupe y del Padre Kolvenbach y hoy renovadas por el Padre Sosa, caminemos juntos como verdaderos compañeros en la misión de reconciliación y justicia con los demás, con la creación y con Dios.

Tengamos la fortaleza interior en la búsqueda del sentido de la espiritualidad para juntos, abrir el camino a ese entusiasmo de ser antiguos alumnos.

Desde nuestras asociaciones sepamos amplificar y compartir la educación que hemos recibido y abramos nuestros corazones y nuestra entrega a los demás desde la gratitud de “tanto bien recibido”, como nos recordó el Padre Adolfo Nicolás SJ.

Desde la Unión Mundial pensemos y guiemos en el cómo ayudar, escuchar y compartir, en la reafirmación y seguimiento de las resoluciones del pasado Congreso.

Quiero agradecer a los organizadores de este acto, a la Asociación San José de Valencia, a su presidente José María Musoles y a Vicente Albert por su dedicación y acogida.

Y a todos a los que estáis hoy aquí en Valencia y a los que os encontráis en las diversas partes del mundo, gracias por poder agradecer juntos con este acto a la Compañía de Jesús el recuerdo vivo de la educación recibida. Y pediros que sepamos seguir y vivir con determinación el mensaje de fraternidad del Padre Arturo Sosa y que lo difundamos como lo hizo Ignacio de Loyola 500 años atrás.

CORTÉS

Discurso de Andrea Cortés

Fe, solidaridad y compromiso con la promoción de la justicia

Como antigua alumna del colegio Sant Ignasi-Sarrià de Barcelona, y madre de futuros alumnos del colegio -mi hijo mayor empezará P3 el próximo curso- , recientemente me ha surgido en distintos foros la siguiente pregunta: ¿por qué el colegio Sant Ignasi?

Y la respuesta siempre gira en torno a una premisa: la educación jesuítica. Desde la humildad de alguien que siente profundo agradecimiento por la educación recibida, lo que más ilusión puede hacerme ahora es dar a mis hijos la posibilidad de recibir esa educación, y empaparse de los valores y la fe que forman los cimientos de la educación jesuítica. Creo que es un regalo, un don que conlleva cierta responsabilidad, pero también libertad. Y quiero que mis hijos sean personas libres, es decir, personas con criterio y con herramientas para saber vivir libremente con responsabilidad.

Si tuviera que explicar, desde mi modesta vivencia, qué pilares de la educación jesuítica marcan la diferencia y entrañan un elemento común entre distintas instituciones educativas de los jesuitas, resaltaría tres.

En primer lugar, la vocación de formar a hombres y mujeres para los demás. La enseñanza, a través del ejemplo y de testimonios, de que el foco no está en uno mismo, si no en el otro. La educación desde la humildad, huyendo de la soberbia y la falsa autoridad. El centro está en Dios, en Jesús, y por tanto, en los más desfavorecidos. En la educación siempre está presente la fe, la solidaridad y el compromiso con la promoción de la justicia.

En segundo lugar, creo que es muy importante la voluntad firme de formar a personas capaces de pensar, de razonar y de discernir desde la fe. Creo que esta enseñanza es fundamental para formar a personas capaces de responder a las necesidades reales de su tiempo. Con información, con tolerancia, y desde la libertad.

Y en tercer lugar, el trabajo para la excelencia. Desde la humildad, y con el centro fuera de uno mismo, la educación jesuítica invita a huir de la mediocridad para ser hombres y mujeres para y con los demás. Es una llamada a dar lo mejor de cada uno, en el marco de sus posibilidades, en un contexto de respeto y exigencia.

Creo que buena parte del agradecimiento y apego que siento con la Compañía de Jesús y por la educación jesuítica –como tantos otros– se lo debo al legado del Padre Pedro Arrupe SJ, a quien me permito citar con una frase que creo que es ilustrativa de cómo vivió él su vocación. Dice así: “No me resigno a que, cuando yo muera, siga el mundo como si yo no hubiera vivido”.

Y hoy miro el presente y al futuro, y sigo agradecida e ilusionada, gracias a la labor de muchos Jesuitas, inumerables docentes y personas que trabajan cada día para acompañar a los jóvenes en la creación de un futuro esperanzador, tal como señaló el Padre Arturo Sosa SJ en las Preferencias Apostólicas, y tal como nos recordó el mismo Padre General reuniéndose personalmente con los jóvenes asistentes al X Congreso de la WUJA, que tuvo lugar en Barcelona el pasado mes de julio de 2022.

A ND REA

(P.2008) Secretaria General Junta Antiguos Alumnos -Sant Ignasi Sarrià Barcelona

No me resigno a que, cuando yo muera, siga el mundo como si yo no hubiera vivido.

Padre Pedro Arrupe SJ

Antics pel món al cinema

M IG UEL FAUS JUBERT Promoció 2010

M’han demanat un escrit per una secció d’Antics al Cinema, i m’ha fet molta iŀusió perquè guardo molt bons records dels jesuïtes, on vaig estudiar durant tota la meva vida escolar, dels 5 als 18 anys. Ara en tinc 30 i soc guionista, director i productor de cinema. L’any passat vaig rodar la meva primera peŀícula de llargmetratge, «Calladita», que esperem estrenar a finals d’aquest any, i que és la primera peŀícula europea en finançar-se amb NFTs (Non-Fungible Tokens). Fer la meva primera peli ha estat tota una aventura, com de fet ho ha estat tot el camí per arribar fins aquí.

Tot va començar als jesuïtes, de fet, perquè va ser al «cole» i amb els meus companys de classe on vaig fer el meu primer curtmetratge, que formava part del meu treball de recerca del Batxillerat. Jo vaig ser l’exemple perfecte d’aprendre les coses fent-les, perquè sense tenir ni idea de res em vaig llençar a fer

aquell curt (una espècie de thriller adolescent), i crec que va ser l’experiència on més vaig aprendre sobre com fer una peŀícula. Després vaig estudiar Humanitats i Administració d’Empreses, i en acabar la carrera me’n vaig anar a Londres a fer un màster de Direcció de Cine, que és el que sempre havia volgut fer.

Abans de «Calladita» vaig fer dos curtmetratges que van tenir cert èxit en festivals i van acabar en plataformes, on els podeu veure avui (Filmin i HBO).

Són «The Death of Don Quixote» (2018) i «Calladita» (2020), que era el curt precursor de la peŀícula que hem fet ara, basada en la mateixa història.

Em sento un privilegiat per poder dedicar-me a la meva passió, i per si de cas això ho llegeixen estudiants actuals, tancaré animant-los que segueixin els seus somnis. Amb esforç, ganes i empenta es poden aconseguir coses increïbles.

Llums al CSI

Un espai íntim on gaudir i desconnectar a través de la música

El passat 19 de maig, a la capella de l’escola, es va celebrar la 1a edició de «Llums al CSI», un concert solidari organitzat entre l’escola i l’AMPA en favor de les obres socials de Jesuïtes Sarrià- Sant Ignasi.

Els protagonistes d’aquest concert, inspirat en els coneguts Candlelight, van ser un grup de joves, alumnes i antics alumnes, que ens van acompanyar amb les seves cançons i interpretacions musicals.

Il·luminats només amb la llum de les espelmes, vam tenir el privilegi de gaudir d’un espai intimista que convidava al silenci, a la meditació i a la pau.

De Loiola a Jerusalem, «solo y a pie»:

Sis mesos de pelegrinatge

Ell i jo vàrem fer les 4 setmanes de Camí, i en cada setmana se’ns afegia un grup de persones de les diferents entitats educatives, socials, universitàries i pastorals de la Companyia de Jesús a Catalunya. La segona part, del 4 de juliol a l’1 de desembre, de Manresa a Jerusalem, tot sol.

Una idea boja, un somni... La necessitat d’aturar-me i prendre temps per a mi en el moment de fer els 50 anys... necessitat de silenci, de pregària... Tot això va anar coent dins meu i va acabar essent projecte i realitat: un temps sabàtic per pelegrinar a peu a Jerusalem i passar un temps a Terra Santa.

Les respostes de la gent –inclòs el meu superior!–al comentar aquesta idea eren de tots els colors. Parar tota l’activitat durant set mesos? No ha estat evident ni fàcil. Però a poc a poc la idea estrafolària va anar agafant forma i concrecions. Un camí de sis mesos de Loiola a Jerusalem i una estada de dos mesos a Terra Santa. Camí dividit en dues parts. La primera, del 13 de març al 9 d’abril: experiència del Camí Ignasià de Loiola a Manresa. Iniciativa liderada per l’Eduard Rovira (promoció del 1984).

El Camí Ignasià va ser una experiència preciosa de fer comunitat al voltant de la vida senzilla dels pelegrins. Iniciat amb l’eucaristia impressionant i sentida a la Sagrada Família, amb el cor espectacular de més de 500 persones, on els pelegrins rebíem una preciosa benedicció per posar-nos en camí. Amb molt treball en equip, vam descobrir com el caminar junts ens connectava a cadascú amb el seu propi cor i ens connectava entre nosaltres. Les eucaristies del final del dia, ben senzilles, eren el lloc de compartir de manera molt lliure i personal el que cadascú havia pensat i pregat durant les tres primeres hores del dia, caminant en silenci. Per a tots va ser una experiència molt consoladora i lluminosa.

De cara a la segona part, la més aventurera i solitària, vaig decidir unir-me al jerusalemway.org, petita associació liderada per l’apassionat Johannes Aschauer, que proposa un traçat concret i t’ajuda molt durant el pelegrinatge. Gràcies a ells, jo tenia l’itinerari al meu mòbil, a través del GPS, i també les indicacions dels POI’s («Points of Interest»): monestirs o famílies que et poden acollir, llocs bonics per visitar, hotels o pensions barates i en bones condicions...

Així que el 4 de juliol sortia de Manresa, on havia acabat el 9 d’abril la meva primera part del pelegri-

A LE X IS B UENO S J Promoció 1987

natge. El dia abans, a la parròquia Sant Ignasi de Lleida, rebia una benedicció ben sentida de la comunitat parroquial. És impossible resumir aquí els mesos del meu camí i l’estada a Terra Santa. El camí exterior ressegueix 11 països: França, Suïssa, Àustria, Hongria, Sèrbia, Kosovo, Macedònia, Grècia, Turquia, Jordània, Israel i Palestina. Com que només disposava de set mesos vaig decidir dedicar 5 mesos a caminar i 2 mesos a gaudir de Terra Santa. Com que en 5 mesos no es pot fer tot el camí a peu, vaig haver d’agafar alguns busos i, sobre tot, un avió d’Antalya (Turquia) a Amman (Jordània). Així, en total, han sigut 5.600 Kilòmetres recorreguts, 3.250 dels quals a peu i 2.350 km en bus o avió. Dels cinc mesos, he caminat 130 dies (uns 25 kilòmetres al dia de mitjana) i he fet 20 dies de descans, visita o desplaçament. Tot això amb un cost total (per als 5 mesos de camí) de 3.280 € (655 € euros al mes, és a dir 22 € al dia).

Què he viscut per dins? Quin ha estat el meu viatge interior? Descriuré només alguns flaixos.

En primer lloc, l’experiència física de les ampolles dels primers dies (al cap d’una setmana van desaparèixer). Sents el dolor a cada pas, però una força impressionant m’empenyia endavant. Ni les ampolles ni res em podia aturar!

En segon lloc, també des dels inicis, un sentiment dominant, quasi constant: l’alegria. Per la iŀusió d’un somni fet realitat, però també per la vida sen-

km

Loiola

FRANÇA

SUÏSSA AUSTRIA HONGRIA SÈRBIA

KOSOVO GRÈCIA TURQUIA

zilla del pelegrí. Vida que et porta a coses essencials: caminar, respirar, integrar-te en la natura, fer silenci, pregar, lloar, admirar, conversar amb la gent, viure l’austeritat del pelegrí...

Per altra banda, el camí ha estat profundament marcat pels encontres, per l’acollida de la gent, per les converses... Aquest és un altre sentiment repetit mil cops: un agraïment desbordant. Camines moltes hores amb aquesta pregunta: què faré amb tant agraïment? a qui i com el podré retornar?

Perquè, evidentment, el pelegrí és un «marciano», un «pringat», un estrany que va apareixent en els llocs amb la seva motxilla, la seva suor i les seves necessitats: aigua, menjar, un sostre, mil preguntes, moltes ganes de conversar... La gratuïtat, la confiança, la bondat que he anat trobant l’heu de viure. Si te l’expliquen, no t’ho creus!

Comparteixo només alguns exemples. La Marie, a Ginebra. Apareixia en una llista de persones disposades a acollir pelegrins del Camí de Santiago (fins a Hongria el «Jerusalem Way» ressegueix el traçat del Camino, en sentit invers). Però la seva acollida va ser així: em va obrir casa seva, em va deixar les claus i em va dir: «Alexis, aquí tens les

claus. Queda’t el temps que necessitis». Com podeu imaginar, no oblidaré mai a la Marie. O el Bozidar, amic del guia del monestir serbi de Studenica, amb qui vam simpatitzar i em van convidar a sopar. El Bozidar, en el sopar no va poder obrir boca perquè no parlava anglès. Però, quan ja anàvem a dormir, em va dir: «Alexis, jo et vull regalar una cosa meva». Es va treure un anorac que portava i me’l va reglar.

Ara bé, he d’esmentar especialment dos països: Turquia i Jordània. Els dos països musulmans en el camí, i clarament els més acollidors i hospitalaris. A Jordània la paraula en llavis de tothom era «wellcome!», «wellcome!». Per tot arreu la gent m’aturava, em convidava a un té, a menjar... persones soles, nens, joves, famílies... Explico només un exemple: a un poble al nord d’Amman, em vaig adreçar a la mesquita del poble per demanar ajuda. Em va rebre l’Abu Usama, que em va portar a casa seva, em va donar de menjar, de sopar, em va arreglar una habitació, em demanava que em quedés tres dies... i quan ja marxava, l’armilla que portava se la va treure i em va dir: «Alexis, pren aquesta armilla, per a què no t’oblidis de mi». I quan preguntava a un musulmà per què m’acollia d’aquella

manera la resposta era sempre aquesta: «perquè la nostra religió ens ho mana: acollir a tothom, sigui de la religió que sigui».

Són molts detalls, moltes anècdotes i experiències... Conversant amb altres pelegrins, de creences diverses, coincidíem en això: «caminar et guareix». És una experiència de renovació, de retorn a coses essencials, de reconciliació amb un mateix, de sanació de la memòria, de les ferides del passat... El pelegrí està necessitat de moltes coses, és fràgil i vulnerable. Està obert a tot, necessita ajuda i, per tant, està obert. Obert als altres, a la natura... i a Déu! Probablement l’experiència més fonda per a mi ha estat aquesta: el Déu que ha estat sempre el centre de la meva vida, se’m feia palès de manera molt singular al llarg del camí. Presència senzilla, silenciosa però lluminosa. També perquè m’he sentit abraçat per Déu amb mans franceses, hongareses, sèrbies, jordanes... He caminat exteriorment cap a Jerusalem. Però, interiorment, Jerusalem ha estat també cada rostre, cada persona que m’ha acollit, cada encontre, cada conversa. Déu em feia sentir que, més que caminar cap a la Terra Promesa, caminava cap a Ell. Ell m’atreia a través de tots els instants i persones amb què m’anava trobant.

I què dir de Jerusalem, destí del meu viatge, i dels dos mesos passats a Terra Santa? Caldria un altre article! Jerusalem és energia espiritual concentrada... i tensió i conflicte! Ciutat Santa per al Judaisme, Cristianisme i Islam. Ple de creients, de pregàries, de murs, càmeres i soldats! Em semblava com el cor de la humanitat. A Jerusalem Déu li ha promès la pau i la seva benedicció. I Déu no es fa enrere de les seves promeses. Però, mentrestant, els homes ens separem, ens enfrontem, ens tenim por els uns als altres i ens matem. I la tasca de la pau segueix pendent. Galilea, en canvi, és més pacífica. Les relacions entre israelians i palestins allà també són més tranquiŀes. Caminar per la vora del Llac de Galilea, contemplar i llegir els passatges dels evangelis com el de les Benaurances. Imaginar en aquells paisatges com va començar tot... expe-

riència única, la que més petjada deixa en mi a Terra Santa.

Ah! I per acabar. Molta gent em diu «quin mèrit, quin sacrifici tot aquest camí». Us asseguro que la meva experiència ha estat la d’un privilegi enorme, un regal increïble, únic en la vida i una cosa... molt fàcil! Cal tenir una mica de forma física (no es necessita ser un atleta), però sobre tot moltes ganes, i temps. Per la resta, el camí es fa bastant sol. Sapigueu, per exemple, que m’he trobat varies dones (de la meva edat o més joves) que també fan el pelegrinatge, i soles!

Així que recomano moltíssim l’experiència!

Cicles Formatius Acords Internacionals de continuïtat a Estudis Professionals

Seguint amb la proposta d’establir itineraris acadèmics i formatius de qualitat per als alumnes de Cicles Formatius continuem fent aliances estratègiques amb Universitats europees, entre altres:

• University College of Birmingham - UCB (Regne Unit)

• Business & Hotel Management School - BHMS (Suïssa)

• Euniv (Principat d’Andorra)

• Thomas More University (Bèlgica)

Aquests acords estableixen les bases que permeten a totes les famílies professionals d’FP, des d’Hostaleria a Comunicació Audiovisual, passant per Serveis a la Comunitat, Sanitat i Esports, poder continuar un cop graduats a Grau Superior cap a propostes de Bachelor o Top-Up Degree.

Es poden consultar les aliances i acords actuals a Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi

Per a millor detall, un «Top-up degree» equival a l’últim any dels estudis universitaris europeus, de manera que s’obté un títol de nivell Bachelor. Com el seu nom indica, aquests cursos permeten completar una qualificació existent, ja sigui una llicenciatura o una altra qualificació pertinent, com un HND. L’HND ( Higher National Diploma ) és un títol oficial del Regne Unit, que dóna accés directe al món laboral i té equivalència directa amb un Grau Superior de Formació Professional a Espanya.

JOR D I O LLÉ Director dels Estudis Professionals

Solidaridad ante el éxodo más rápido

desde la Segunda Guerra Mundial

Desde el comienzo del conflicto en Ucrania, más de 14 millones de personas han abandonado sus hogares para salvar sus vidas.

Desde la ONG jesuita Entreculturas, junto al Servicio Jesuita a Refugiados, trabajamos para ofrecer una respuesta humanitaria a la población ucraniana, ofreciendo centros e instalaciones dentro de Ucrania y acompañando a población refugiada en los países fronterizos.

Por desgracia, esta crisis no parece que vaya a encontrar una solución en el corto plazo. Muchas personas siguen huyendo y la mayoría tardarán

años en retomar sus vidas. Por eso, estamos desarrollando un plan a tres años para ofrecer programas a largo plazo que promuevan su integración.

Estas acciones no serían posibles sin la solidaridad de muchas personas cercanas a la Compañía de Jesús que habéis apoyado esta emergencia.

En palabras de Marius Talos sj, del SJR Rumanía: «Con su apoyo se han hecho presentes en la frontera. Agradezco de corazón esa generosidad que nos descubre hermanos aún sin conocernos.»

A través de la iniciativa Contigo en la Misión de Entreculturas, los antiguos alumnos de jesuitas, estamos colaborando con la emergencia en Ucrania. Infórmate:

© Sergi Cámara

Centro de acogida del Servicio Jesuitas a Refugiados en Leópolis, Ucrania

En record de...

Lluís Magriñà, SJ (P964)

Barcelona, 22 de desembre de 2023

Salamanca, 8 de enero de 2023

La primera vegada que vaig sentir parlar d’en Lluís Magriñà va ser l’estiu del 1985 quan vaig estar ocupant la seva habitació a la Comunitat del carrer Graner (L’Hospitalet del Llobregat). Ell estava formant-se en gestió educativa als Estats Units i jo en sentia parlar com si fos un heroic missioner que havia estat al Txad fins al caire de perdre la vida. Més tard, se li encomanarien importants serveis de direcció a Intermon, al Servei de Refugiats Jesuïta, a Jesuïtes Educació i, finalment, el provincialat de la Tarraconense, que comptava aleshores amb més d’un centenar de companys jesuïtes.

Al terme del seu provincialat, al juliol del 2015, la vida ens tornava a unir sota el mateix sostre a la comunitat de la Cova de Sant Ignasi (Manresa). Els seus anys de superior i director del Centre han estat l’empenta necessària per a situar la Cova a l’epicentre dels Exercicis espirituals i, per tant, de l’espiritualitat ignasiana. Perquè en Lluís Magriñà ha estat un contemplatiu en l’acció tota la seva vida. La seva vocació de servei, apresa ja en el sí de la seva família, l’empenyia a donar-ho tot en favor del màxim de gent possible. El seu contacte amb els desplaçats d’arreu del mon era l’escenari on posar en pràctica el saber-se profundament estimat per Déu Pare de nostre Senyor Jesucrist. No és estrany que el P. Pedro Arrupe fos per a ell un clar referent de vida, la d’aquell que sabé transformar un noviciat jesuïta en un hospital per les víctimes d’Hiroshima. Tot i així, va ser el següent general, Peter-Hans Kolvenbach en qui va trobar la confiança per acceptar els reptes ardus i globals que se li estaven encarregant.

DAVI D GUIN D ULAIN S J P. 1983

En record de...

SJ (P1951)

Sant Sebastián, 21 de septiembre de 1933

Sant Cugat, 12 de enero de 2023

JOSE P COMAS CARNICER

Delegado promición 1951

En Lluís ha marxat a la casa del Pare amb 76 anys: massa d’hora. El seu cos havia hagut d’aguantar els embats d’una vida plena de reptes i trànsits. Tanmateix, no semblava que la seva salut estigués tocada ni volia que altres se’n preocupessin més del compte. Ara, Lluís, company de Jesús i amic, et demanem que, a prop del Pare com estàs, ens ajudis a entendre bé el seu somni per al mon que Ell tan estima.

Querido amigo Jose, la fiesta de los setenta aniversario de nuestra promoción, celebrada hace seis meses, fue la última vez que nos encontramos, pudimos hablar y recordar tiempos que no olvidaremos.

El compañerismo ha sido la base de nuestra relación académica y personal. Como jesuita fuiste, con tu experiencia, la persona que formó nuestro equipo de seis matrimonios de padres de familia del colegio.

Tu amistad y buen consejo fue de gran ayuda durante muchos años. Hasta siempre amigo y gracias!!

José Antonio Montobbio

El Centre Sant Jaume celebra en família els seus 25 anys

El passat dijous 27 d’abril la família del Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch va celebrar els seus ‘25 anys de compromís’ .

Més de 200 persones van assistir al Saló d’actes de l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi entre voluntariat, patronat, equip professional, infants, joves i famílies de les diferents etapes de la història de l’entitat. Dividit en tres moments: inicis, creixement i futur, cada part de l’acte va comptar amb un petit relat introductori de la Génesis, participant de 9 anys del Centre Sant Jaume, un cant de la Coral de Sant Ignasi i els parlaments d’alguns i algunes de les protagonistes de cada moment.

La primera part va servir per recordar els orígens de l’entitat, l’any 1997, de la mà d’un dels principals impulsors de la Fundació, el pare Francesc Xicoy, i de Miquel Garcia, el primer coordinador del Centre Sant Jaume. La segona part de la gala va girar al voltant del creixement de l’entitat. Els conductors de l’acte, José Manuel Casasnovas, antic patró de la Fundació Carles Blanch, i Núria Arias, treballadora del Centre Sant Jaume, van cridar a l’escenari algunes de les persones, empreses i entitats que van coŀaborar primer en la compra de la seu del Centre Sant Jaume i posteriorment en la seva ampliació. És el cas de Maria Àngels Campderró s i Jordi Botet, de la Fundació Josep Botet. També van rebre un agraïment espe cial les Fundacions Matias Gomà , Mercedes Armengou i EDM, l’Obra Social la Caixa, empreses com Velamen, IMCO i Sandrigham, i entitats i serveis com Càritas o Red Mimbre

Des de la Fundació Pere Tarrés, el director adjunt, Rafa Ruiz de Gauna, va recordar que quasi un de cada quatre infants i adolescents a Espanya pateixen pobresa crònica i que un de cada deu viu en pobresa severa a Catalunya.

Dos dels discursos més emotius del vespre els van protagonitzar Maria Dolors Duran, exvoluntària del Centre Sant Jaume, i Marisol Garcia, que va entrar al Centre Obert amb sis anys i que ara hi participa com a mare en el projecte d’Espai Familiar. Totes dues van descriure el seu pas per l’entitat com a una experiència vital transformadora.

Carlos Ticó, actual president de la Fundació Carles Blanc, i el seu predecessor, Jaume Boadas, també van tenir ocasió de compartir amb el públic la seva visió més personal de l’entitat. Els encarregats de tancar l’acte van ser la secretària d’Infància, Joventut i Adolescència de la Generalitat de Catalunya, la senyora Núria Valls, i qui serà el nou provincial d’Espanya de la Companyia de Jesús a partir de juny, el jesuïta Enric Puiggròs SJ.

La vetllada va cloure amb un brindis final de festa, tot i que la majoria de les persones assistents van quedar-se a l’11è Sopar de Llenties Solidàries, un esdeveniment solidari a benefici del Centre Sant Jaume que se celebra als menjadors de l’Escola i que enguany ha comptat amb 507 persones inscrites.

Després de dos anys sense poder celebrar el Sopar de forma presencial, la participació ha crescut en més d’un centenar de persones respecte la última edició i s’han pogut recaptar 19.970 euros que serviran per seguir acompanyant infants, joves i famílies de Badalona en situació de vulnerabilitat social.

Trobada P 1954

La trobada de la nostra promoció al Asador del Mar, el dimarts 6 de juny, va ser exitosa perquè assistírem el 30% dels que encara piulem, total 14. Va estar força animada i escalfàrem motors pels 70 anys d’haver deixat el cole, a celebrar l’any vinent al Dia de l’Antic Els assistents foren Abadal, Accensi, Aubert, Boada, Coll, Gibert, Grau, Grego, Isart, Majó, Miquel, Puiggrós, Rubert i Tejerina.

Trobada P 1956 Sin perder el contacto

El pasado 23 de enero 2023 volvimos a reunirnos. Contamos 27 asistentes en el Real Club de Polo a comer.

El delegado animó a que también nos reuniéramos con motivo de alguna salida o excursión, como hace la promoción de ingenieros industriales de la que salieron ocho de nuestra promoción 1956.

Para ello es necesario un comité impulsor y en el pasado nuestras esposas demostraron competencia y colaboración.

Informó de las próximas actividades de la Asociación de Antiguos con la conferencia trimestral muy interesante de Pepe Agell (P 2002) el 26 de enero, la Misa del miércoles de ceniza. No nos toca el día del antiguo el 25 de marzo y la cena de «Llenties Solidàries», del retiro en Manresa aún sin fecha definida.

Celebramos el santo de Alfonso C. con un recuerdo de la promoción y al propio tiempo recibió el «Óscar» por la objetividad y cariño en sus comentarios en el grupo de whatsapp que tenemos.

Finalmente recordó poder tener un rato de trascendencia, al oír y ver la grabación de su charla basada en el Decálogo de la Serenidad de San Benedicto XVI, de aplicación muy práctica y difundido en nuestro grupo. No tardemos tanto en volver a vernos… fue una frase muy repetida.

JOSÉ- LUIS AYX EL Á PAR Promoció 1956

F ERNAN D O COLL Promoció 1954

Trobada P 1977

Com ja va sent una costum, cada dos anys ens trobem un grup d’amics del cole, integrants del grup de whatsapp «Cena 6ºA»

Els assistents vàrem ser, per ordre de la foto de esquerra a dreta: Gabi Capella, Miguel Fuste, Pepe Tusell, Jose Faura, Nacho Comajuncosa, Juan Carlos Merce, José Dezcallar, Toni Amat, Fernando Infante, Iñaki Zallo, Álvaro Vergés, Manuel Bofarull, Quique Campaña, Carlos Ginebreda, José Riera, Carlon Galofré, Tian Pascual, Victor Pamias, Carlos Marti.

Trobada

P 1987

mucha tradición en nuestra promoción puesto que la iniciamos hace ya 15 años y mantenemos con cierta regularidad, siendo cada vez una experiencia única de risas y vuelta al cole.

El pasado 25 de noviembre nos reunimos la promoción del 87 en una cena llena de anécdotas y buen ambiente. En esta ocasión celebramos el 35 aniversario de nuestra graduación y a pesar del tiempo transcurrido siempre surgen nuevas historias y aventuras pasadas en el colegio. Esta ya es una cena con

S EBASTIÀ PASCUAL Promoció 1977

A LF ONSO PICAR DO Promoció 1987

Cara i (no tanta) creu

És ben sabut que els nostres equips d’antics alumnes (3 de futbol i 5 de bàsquet, per si algun despistat encara no ho tenia present) no només calibren la seva temporada en funció dels resultats esportius. No ens enganyarem, guanyar no està gens malament. Però no és la meta, sinó un mitjà més. Sentiment de pertinença, orgull, estima per uns colors... són de les frases més repetides pels nostres jugadors quan els preguntes què vol dir portar l’escut del Sant Ignasi al pit. Així doncs, la nota és de matrícula d’honor.

A nivell esportiu, èxit del Sènior masculí de bàsquet guanyant la lliga i ascendint. Per contra, descens de l’Amateur A de futbol. La resta d’equips, assolint els objectius establerts a principi de temporada. És a dir, la nota en aquest sentit és de notable alt. Però, com hem apuntat a l’inici, aquesta és una de les notes menys rellevants del butlletí.

Un cop finalitzada la temporada, cal posar les notes als nostres equips esportius amateurs. Valorar el que ha passat a les pistes o camps de futbol en termes purament esportius està bé. Però nosaltres anem sempre més enllà.

S ANTI S OUC H EIRON HOS P ITAL Promoció 2017

Evidentment que tot suma, tot ajuda, tot és part cabdal del procés. Però des que Alumni patrocina (gràcies a la marca esportiva Kelme) les equipacions dels equips d’Antics Alumnes, no només ens hem fixat en els resultats esportius. Primer de tot, quan vam començar aquesta aliança, la secció de bàsquet amateur estava en procés d’extinció. La de futbol només comptava amb un equip, i bastant desarrelat amb l’escola i els alumnes. Ara hem aconseguit, no només multiplicar els jugadors, els jugadors antics alumnes i els equips, sinó que hi ha un sentiment de pertinença, un orgull de vestir els colors i un arrelament alumnes-alumnis admirable. En això també és important la tasca de l’escola i dels encarregats d’ambdues seccions, molts cops a l’ombra.

Així doncs, temporada acabada, moment de posar les notes. Amb tot el que s’ha exposat, clarament la nota no pot ser una altra que la matrícula d’honor.

Continuem amb el meravellós procés de fer créixer l’esport amateur del Sant Ignasi. Des d’Antics Alumnes donem el nostre petit suport. Però ens sentim igual o més orgullosos que els nostres esportistes.

Continuem amb el meravellós procés de fer créixer l’esport amateur del Sant Ignasi. ...

ABCD

R ICKI B RU FAU GINER Promoció 2004

Algunos empezaréis a leer este artículo intentando entender el porqué de este llamativo título con las cuatro primeras letras del abecedario. Permitidme que os dé una breve pincelada de lo que significan para mí estas letras y, con ello, algo de contexto sobre el proyecto que os contaré después:

África: continente con el que me siento profundamente agradecido y al que guardo mucho cariño. Viví y trabajé durante dos años y medio en Angola, donde conocí a la que hoy es mi mujer. Además, este continente da nombre a nuestra preciosa hija, África.

Barça: mi gran pasión, el club de mi vida. Soy socio desde los 9 años y ya poseedor de la insignia de plata que representa mi fidelidad al club «blaugrana» durante más de 25 años, en los que he vivido emociones indescriptibles, en el Camp Nou, junto a mi familia.

Colegio, Compañerismo, Colectivo, Cooperación, Competición:

representan muchos de los valores con los que me formé en la escuela «Sant Ignasi Sarrià», en Barcelona. Son ejemplos de lo que nos enseña la Compañía de Jesús a todos los que formamos parte de ella, ya sea como alumnos o como exalumnos.

Deporte: de los primeros recuerdos que tengo en mi vida muchos son «bajo palos», defendiendo las porterías del mítico patio «Platanar» en el Colegio Sant Ignasi. Los que me conocen saben que he pasado por todas las categorías de la escuadra rojiblanca en las que he consolidado mi pasión por el deporte de equipo en general y, concretamente, por el fútbol.

Todo esto ha sido el desencadenante que me ha llevado a arrancar uno de los proyectos más gratificantes en los que me he aventurado en mi vida, que no habría sido posible sin la Asociación de Antiguos Alumnos de los Jesuitas.

Todo empezó en el X Congreso Mundial de Antiguos Alumnos celebrado en julio de 2022 en el colegio Sant Ignasi Sarrià, que también conmemoraba el V centenario de la conversión de Ignacio de Loyola. Este evento, organizado por la WUJA (World Union of Jesuit Alumni) con la colaboración de la Associació d’Antics Alumnes Jesuïtes SarriàSant Ignasi, plantó las semillas del proyecto que os detallo a continuación.

En una de las reuniones en el salón de actos principal de la escuela, el presidente de la Asociación de Antiguos Alumnos de los Jesuitas de Bukavu, en la República Democrática del Congo, pidió ayuda para financiar la creación de una escuela deportiva en el colegio al que representaba (ACA – College Alfajiri Alumni). Su intención era encontrar apoyo en la comunidad global de alumni de Jesuitas para comprar material deportivo, y cumplir con el sueño de arrancar un proyecto de actividad deportiva extraescolar que complementase el desarrollo de los alumnos de la escuela. La idea era formar tres disciplinas (fútbol, baloncesto y volleyball) con tres categorías de edad en cada una de ellas (7-9 años, 10-12 años y 13-15 años).

Un buen amigo que estaba allí presente, me comenta esta situación y me pide ideas que puedan ayudarles. En ese momento, algo hizo click en mi cabeza, y lo que hasta entonces era sólo el sueño de un antiguo alumno del continente africano, pasó

a ser también el mío: que en los alumnos de ese colegio del Congo pudieran vivir la misma suerte que yo viví en el Sant Ignasi desde pequeño e impregnarse de los valores que el deporte en equipo ofrece. El reto era conseguir donantes de material deportivo –o, alternativamente, financiación–y lograr que el material llegase a su destino con el menor coste posible, algo que era (casi) misión imposible – se trata de una zona que en la actualidad vive un conflicto armado.

Sin mucha suerte en un inicio, empiezo a contactar con prestigiosas entidades deportivas pidiendo colaboración en forma de camisetas, pelotas, pantalones o cualquier material que me pudieran ofrecer. Muchos de mis contactos no encontraron la manera de ayudarnos, otros ni siquiera respondieron, y después de muchos emails y llamadas mi ánimo iba decayendo; pero entonces llegó la respuesta del Barça: el proyecto les parecía interesante y querían colaborar. Me pusieron en contacto con su departamento de donaciones dentro de la «Fundació Fútbol Club Barcelona» que analizó con detalle la iniciativa, las entidades que la apoyaban y nuestras necesidades. Poco después, nos confirmaron que estaban encantados de participar y que lo harían aportando material deportivo. Lo que no imaginaba, era toda la cantidad y calidad de indumentaria de la que estábamos hablando… ¡una auténtica pasada!

En todo caso, faltaba el paso más difícil: enviar todo el material a la Escuela Alfajiri de manera segura y con el menor coste. Uno de los puntos más críticos en este caso fue el bloqueo mental, todo eran palos en las ruedas… Algunos mensajeros nos pedían miles de euros, otros no enviaban material a Bukavu

al tratarse de zona restringida por la actual guerra… Por suerte, en un momento de inspiración del Director de la escuela congoleña, vimos la oportunidad de involucrar a una serie de alumnos que estaban pasando el verano de intercambio con Bruselas y que podrían ayudarnos con los envíos. También tuvimos que buscar más apoyo entre familia y amigos (maletas, aportaciones para los envíos, …), después preparar todo de manera segura e involucrar a la Comunidad del Padre Arrupe de Bruselas para que recibieran las maletas (en total fueron seis maletas grandes completamente llenas). Finalmente, los alumnos recogieron las maletas en el centro y después de tres meses ¡conseguimos que todo el material llegase al College Alfajiri Alumni de Bukavu para poder arrancar la escuela deportiva!

Desde aquí agradecer a la Asociación de Antiguos Alumnos de los Jesuitas, a la Fundación de Fútbol Club Barcelona y a todos los que habéis colaborado de una u otra forma en este maravilloso proyecto.

Gracias a vosotros, el ABCD cobra más sentido y ha pasado de ser sueño a realidad: hemos conseguido inaugurar en ÁFRICA, gracias al BARÇA en el COLEGIO Alfajiri de los Jesuitas de Bukavu en el Congo una escuela de DEPORTES que acercará los valores de equipo con los que la mayoría de los que leemos esta revista hemos crecido.

Una mirada retrospectiva

Una mirada a l’arxiu de la revista Estol

GABRIEL A RTÉS D E ARCOS

ECH EVARRÍA

Promoció 1977

1933 2023

L’any 1933 la primera promoció d’alumnes, amb el desig de perpetuar l’amistat i el contacte entre ells, van fundar l’Associació d’Antics Alumnes amb el nom d’Estol d’Amics, sota la direcció, el suport i les pautes del P. Vigo. Avui amb motiu del 90è aniversari de l’associació, publiquem una foto de cada dècada, des del 1933 fins al 2023. Espero que en gaudiu.

CONSILIARI Josep Maria Gispert, SJ (P. 1952) / PRESIDENT Juan N. García-Nieto Portabella (P. 1981) / SECRETARIA Emma Castells / EDITA Associació Antics Alumnes Sant Ignasi-Sarrià. Carrasco i Formiguera,

I DISSENY Mireia Barreras (P. 1987)/ FOTOS

DE L’ANTIC Miquel Coll Molas (P. 2005)

no se’n fa responsable.

Fundadors de l’Associació d’Antics Alumnes Sant Ignasi. P Pedro Arrupe va ser portada de la revisata Time l’any 1973.

Noces d’oro de l’Associació.

Misa Dia de l’Antic con Shilalanda.