75 años de su salida del Colegio

C ARLOS C UATRECASAS TARGA Promoció 1951

Como señalaba recientemente Josep Maria Ramón los jesuitas proponen un sistema educativo de sólida formación profesional y de recta conciencia, cimentada en principios cristianos y con vocación transformadora del mundo en que nos ha tocado vivir.

Todas las promociones de las que tengo memoria, las que arrancan de la década de los 40 del pasado siglo, han hecho patente sus esfuerzos para dejar impronta en la renovación de la sociedad de acuerdo con la enseñanza recibida en nuestro Colegio de Sarrià.

No obstante, quiero destacar la extraordinaria trayectoria política, económica, deportiva, social y cultural de la promoción 1948 que aca- ba de celebrar sus 75 años de salida del Colegio. No se trata de dar una relación exhaustiva de sus actividades y sus logros, pero será suficientemente expresiva una breve exposición de algunos, aún a riesgo de los inevitables olvidos.

En el verano de 1951, en Camprodon, Joan Mas Cantí, a la vista de la grave situación de España y de su alejamiento de los sistemas democráticos instaurados en gran parte de Europa se propuso con otro barcelonés ilustre: «Hemos de hacer algo». Decidieron crear una entidad de análisis y opinión económica y política para contribuir a modernizar al país. Inicialmente fue registrada por imposición gubernativa como club de ajedrez (Club Comodín) para pasar en 1958 a denominarse ya Círculo de Economía.

Sus cinco primeros presidentes y casi la mitad de sus directivos y socios fueron entonces alumnos de Sarrià. Juan Alberto Valls Jove llegó a ser presidente de nuestra asociación de antiguos alumnos.

Fueron los primeros en defender en 1953 la creación de la Unión Europea.

El Círculo de Economía ha llegado a ser considerado hoy el Foro más importante del país.

Obra de miembros de esta promoción (Josep Pujades, Carlos Grases, Ramón García-Nieto, Joan Mas Cantí…) fue también la creación de la

Joven Cámara y la primera organización de control de calidad en España (Calitax) impulsada por Joan Mas Cantí.

Hay que apuntar en las autoría o participación de miembros de esta promoción, el Centre Català que compitió en las primeras elecciones democráticas, la Fusión de las Cámaras de Industria y Comercio, la recuperación del Fomento del Trabajo (Foment), el «Consorci d’Informació i documentación de Catalunya», la Fundació Cercle d’Economía en 1986, el Consell Català del Moviment Europeu, el Banco de Europa, la impulsión del área metropolitana de Barcelona, los JJOO.

En el terreno deportivo fue la primera promoción de antiguos que ganó a la Selección de fútbol del Colegio

Cinco de sus componentes ficharon por el RCD Español, que llegó a ser el mejor equipo de aficionados de España (Marcet, Segura, Mas Cantí, Salvat y Saenz). Su calidad les hubiera permitido jugar en la primera división.

Durante años mantuvieron el récord de salto de altura y pértiga.

En el campo del diseño la figura de Miguel Milá es admirada y reconocida.

La famosa y única expedición histórica MOTO HIMALAYA, el ascenso al campamento base del Everest en moto en 1973 fue protagonizada por Ramón García-Nieto y Rafa Puig Bultó.

En el ámbito empresarial destacaremos la labor bancaria de Carlos Grases y la gran multinacional creada por Jose Mª Puig y su familia.

La promoción ofreció a la Compañía miembros destacados como Ignacio Salvat que llegó a ser provincial de la Compañía de Jesús.

Como olvidar la labor de Jordi Canals, cronista de las andanzas de la promoción.

En mi calidad de ex alumno de la Promoción del 1951, que ha mantenido gran relación con muchos miembros de la de 1948, manifiesto mi admiración y reconocimiento por la labor que a lo largo de muchas décadas han llevado a cabo para cumplir el objetivo de la Compañía de Jesús de transformar nuestra sociedad, para convertirla en una comunidad más justa, equitativa y solidaria de acuerdo con el mensaje evangélico.

XAVIER IGLESIAS I GUIU

Representant Promoció 1953

Aquesta és la promoció del «pa negre». No ens serviren pa blanc fins a l’any 1950. Penseu que la guerra havia acabat el 1939 i nosaltres començàvem el curs l’any 1946 on hi havia molta misèria.

Teníem de professors, el Comandant de l’exèrcit que ens donava Matemàtiques i que ens tractava com a soldats, el P. Sánchez de Grec amb el seus «Desafíos Monstruos»; el Sr. Camps d’Història, àlies «Cametes» perquè era molt alt i prim i el P. Julià de Ciències Naturals (àlies la Quima) que ens desvetllà l’amor per terra. Encara me’n recordo de l’olor tan agradable que sentiem quan anàvem a cercar insectes al Tibidabo. Un dels que ens aguantà més temps, especialment as Interns fou el P. Cristòbal Sarrias. Un altre professor de bon record era el Sr. Vigo Trunas, d’Història, molt baixet i gras que morí d’un infart dalt del tramvia. Aleshores no hi havia busos per arribar al Cole, els tramvies eren el 64, el 22 i el 23. També podíem arribar-hi amb el tren de Sarrià que podia ser un pal si portaves alguna maleta, doncs la pujada pel carrer Doctor Amigant (ara se’n diu Carrasco i Formiguera) era mortal; aleshores les maletes no portaven rodes. Així mateix m’agradaria mencionar el P. Pujiula que tot i no haver-nos donat classe, era un gran científic de l’àrea de l’Embriologia amb un laboratori propi, situat a tocar del museu que hi havia aleshores i d’on reberen ensenyaments de la matèria, els Drs. Salador Gil Vernet, catedràtic d’Anatomia a la nostra Facultat i el seu germà Emili Gil Vernet, també catedràtic nostre d’Obstetrícia i Ginecologia, entre molts d’altres. M’agradaria fer un suggeriment: seria bó que hi hagués algú que estudiés la vida i obra d’aquest Jesuïta, en forma de Tesi Doctoral, si és que no se n’ha fet alguna i jo ho desconec. Crec que el personatge s’ho mereix.

És la promoció que va tenir el premi al millor expedient de Batxillerat d’Espanya, d’en Manuel Ribas Mundó (a.c.s) a qui van pagar un viatge a Brasil com a premi. També era de la nostra promoció en Fèlix Millet i Tusell, tristament cèlebre per l’afer de l’espoli del Palau de la Música que ha mort aquesta setmana passada (a.c.s).

Quan arribàvem per primera vegada al Coŀegi, ens aturava un vell jesuïta, el P. Pujol a les escales abans de l’estany i ens preguntava: i tú qui ets?, l’Iglesias li contestava, d’on vens?, de Torregrossa, Pla d’Urgell; ah, de Torredembarra,i sempre més es va recordar que jo era de Torredenbarra i no pas de Torregrossa. l ara unes floretes per la Companyia de Jesús: L’any 1946, en Gaziel va sopar al restaurant «JaiAlai» de Madrid amb el seu amic, el Dr. Gregorio Marañón; aquest li preguntà: quina és la personalitat històrica més representativa d’Espanya? En Gaziel, no contestà i en Marañón li digué: St. Ignasi de Loiola i continuà: i la creació més extraordinària d’Espanya, la més típica: la Companyia de Jesús, digué en Marañón.

És la promoció dels avenços tècnics: als dormitoris quan ens rentàvem sonava un motoret, era de la màquina d’afaitar elèctrica d’en Ferran Plana; era la primera vegada que veiem aquell enginy. Un any en arribar al Cole, al capvespre, vam veure una iŀuminació totalment diferent; era que havien posat fluorescents, no n’ haviem vist mai cap abans.

De contaminació no se’n parlava i molt menys a final del segle xix quan es va inaugurar el Cole; vegeu el que escriu l’Agustí Calvet, «Gaziel», gran escriptor i ex director de La Vanguardia que va estar al coŀegi intern l’any 1896: «mentre anàvem encara ensonyats cap a la capella, a oir missa, o quan en veníem, albiràvem enllà dels finestrals, molt lluny, al fons de l’horitzó marí, una ombra vaga i cendrosa: era Mallorca».

Per acabar, voldríem felicitar a la Companyia de Jesús pels 10 anys de l’elecció d’en Francesc, Papa jesuïta, curiosament de la nostra quinta (nasqué el 1936). Malgrat els pals a les rodes que li estan posant, se’n sortirà molt bé de l’escomesa atès que la filosofia que l’ha guiat és la mateixa que tant ens ha servit a nosaltres en el complex camí d’aquesta vida.

Estuvimos en esta casa durante 7 u 8 años, 7 u 8 cursos ; que por cierto entonces había más jesuitas que ahora….

Esta experiencia sin duda nos marcó.

En el año 1958, acabamos, y ya fuimos Antiguos Alumnos del Colegio de San Ignacio, que hoy sería Antics Alumnes de l’Escola de Sant Ignasi de Sarrià.

Después cada cual, al dispersarse, pudo descubrir distintas posibilidades para vivir nuestra Fe, elegir la opción política que nos convencía u optar por otras formas de expresión o lengua.

Hemos vivido momentos de euforia, otros no tanto, pero nos une a todos el hecho de ser Antiguos del mismo Colegio.

Hoy debemos recordar a los que ya se han ido, a los que no han podido venir, a los que no han querido venir y también a los que estamos aquí.

Agradecemos a la toda la Junta de Antiguos, en particular a su Presidente Juan y al Consiliario que se apellida como yo….

Gracias a todos con nuestro abrazo.

Los miembros de la Promoción 1963 respondieron masivamente, como siempre, a la llamada del Consejo de Delegados (Jorge Alcover, Ignasi Baquer, Joaquín Cabané, Juan José Espinós, Emilio Gutiérrez y el que firma esta nota), cuatro meses después de celebrar el último encuentro con la visita a la Sagrada Familia seguida de una comida de hermandad. En total nos reunimos 40 en el comedor del Colegio, pero hubo quien estuvo en los actos previos y no pudo quedarse a comer, y algunos se adhirieron por carta al no poder acudir por diversos motivos, hasta un total de 60 personas, el mismo número aproximadamente que nos encontramos hace diez años en la celebración de las bodas de oro.

La actual convocatoria era «extraordinaria»: 60 años de la salida del Colegio. Joaquín Cabané nos recordaba en su magnífico parlamento en el Salón de Actos, antes de recibir el recuerdo de la Asociación de Antiguos Alumnos, el espíritu de nuestra Promoción: «Perquè el que no ha canviat és que encara avui, amb 77 anys a les nostres esquenes, ens trobem de nou aquí, com quan en teníem 17, amb la mateixa iŀusió de llavors. No per somiar en el futur, sinó per recordar vells temps i mantenir aquests llaços d’autèntica amistat que van néixer durant la nostra inoblidable estada al Coŀegi».

Los actos de este LXXVII Día del Antiguo (igual número que nuestra edad: 77 años) empezaron con la celebración de la Santa Misa, en la que la promoción 1963 estuvo representada por nuestro compañero jesuita, Josep Baquer SJ. Luego, la asamblea general anual con la foto de los asistentes, esta vez sin «dignidades». Grandes recuerdos, especialmente de los que ya no están con nosotros, anécdotas y cierta nostalgia, pero con muchas ganas de seguir adelante.

Quiero acabar de nuevo con las palabras de Joaquín Cabané: «Només em queda agrair als organitzadors aquest exceŀent Dia de l’Antic. Us asseguro que tots nosaltres continuarem celebrant amb les mateixes ganes els propers aniversaris de la nostra Promoció».

Hasta pronto, amigos. En el último trimestre de 2023 volveremos a convocaros para clausurar los actos del 60 aniversario.

Los compañeros de la promoción de 1973 hemos tenido la suerte de mantener el contacto durante los 50 años transcurridos desde nuestra graduación, en gran parte gracias a la dedicación de l’Associació d’Antics Alumnes de Sant Ignasi, así como al entusiasmo y entrega de amigos como Pedro Nogués y otros, que facilitan en gran manera mi labor como delegado de la misma.

Esto ha permitido que actualmente formemos un grupo de casi 90 compañeros que con más o menos frecuencia promovemos reencuentros y actividades que nos mantienen unidos. La más reciente tuvo lugar coincidiendo con la efeméride del 50 Aniversario de nuestro final de estudios en el Colegio, y que celebramos por partida doble: en primer lugar, el «Dia de l’Antic», organizado en el propio Colegio y que reunió a una cincuentena de compañeros, y posteriormente, pensando en los que no pudieron asistir a ella, volvimos a convocar a otros tantos en un establecimiento de la parte alta de Barcelona que sirve exquisiteces en un jardín paradisíaco y primaveral y que nos permitió compartir relajadamente recuerdos comunes y anécdotas de nuestras vidas paralelas, como si fuera ayer la última vez que salíamos de nuestro querido Colegio…

Pero eso no es todo: el hecho de que nuestra dedicación laboral esté en una fase más distendida nos permite programar nuevas actividades lúdico-culturales, como el 3º «Tast de Formatges i Vins» durante el próximo otoño.

Es una experiencia gratificante y enriquecedora mantener esta relación de compañerismo durante toda una vida, basada en las enseñanzas que recibimos en el colegio San Ignacio y la sólida amistad que allí nació y que ha permanecido inalterable.

Delegado Promoció 1973

En nombre de Alex del Arco y mío, en un pequeño resumen, intentaré transmitir el mensaje que dimos el «Dia de l’Antic» a todos los presentes en la Celebración.

En primer lugar quisimos dar las gracias a tres colectivos que son la razón por la que estábamos celebrando la Diada:

• Nuestros padres, que eligieron en ese momento el Colegio Sant Ignasi para escolarizarnos y prepararnos para nuestro futuro.

• A los jesuitas, profesores y demás personal no docente que nos ayudó y aguantó durante los años de nuestra formación.

• A la Associació d’Antics, cuyos representantes trabajan todo el año para mantener el «lligam» que hemos mantenido con el Colegio.

También recordamos a los compañeros de la promoción 83. Los que estábamos presentes, los que no pudieron asistir por cualquier motivo y los que, desgraciadamente, ya nos han dejado.

Causó cierto revuelo que dijéramos que representábamos a la que es, probablemente, la mejor promoción de la historia del colegio; pero lo repito; ¡lo somos!(Creo que convencimos al distinguido y entregado auditorio).

Creo que somos una promoción que mantiene una cohesión importante y que repite, año tras año, las más altas tasas de asistencia a los diferentes eventos que organiza el colegio y la Associació, además de la muy frecuentes reuniones, comidas, fiestas, … en la que nos encontramos un buen número de compañeros.

Vam comentar la sensació que tenim que ens vam acomiadar «ahir» i ja fa 40 anys, però ens trobem encara avui pel carrer, fent esport, a un sopar…., ens recordem dels cognoms, com a la classe, i de si ens vèiem als Ferrocarrils, al bus (22, 64, SJ,…) o caminant pel Passeig de la Bonanova.

Fora de l’Escola s’ens reconeix com Antics Alumnes, tenim alguna cosa i ens fa iŀusió que ens ho diguin. El «cole» ens va marcar.

Acabàrem el discurs donant les gràcies als organitzadors i companys que van fer possible la trobada i animant a tots a reunir-nos de nou a la celebració de les Llenties Solidàries 2023, el dia 27 d’abril.

Uns quants de nosaltres vam continuar, després del fantàstic dinar preparat i servit per l’Escola d’Hostaleria, amb un refrigeri i alguns després amb un sopar.

Ja queden 4 dies per la celebració dels 50 anys!

Ara fa 5 anys ens vam reunir per recordar que en feia 25 des que vam acabar el cole. Nosaltres havíem canviat força, però el nostre entorn ens semblava que no tant.

En aquests darrers 5 anys hem passat per una pandèmia, que ningú podia imaginar, torna a haver-hi guerra a Europa, la revolució tecnològica no deixa d’accelerar-se i estem immersos en canvis socials i mediambientals que són dràstics i imparables.

Tot plegat, ens agafa acostant-nos perillosament als 50, moment que vivim amb maduresa, com evidencien les canes, la calvície i les primeres arrugues.

Tots aquests canvis els encarem amb serenor, confiança i esperança, gràcies en gran part a la fortalesa que ens ha donat l’educació rebuda en aquesta escola i als sòlids valors que ens hi han transmès.

Avui, 30 anys després de sortir-ne com adolescents que es volien menjar el món, recordarem amb somriures de complicitat moltes anècdotes d’alumnes i professors, a les aules, als patis, als menjadors i a les instaŀacions esportives.

És oportú celebrar no només el retrobament amb amics i amigues, sinó també la sort que hem tingut de conviure i fer-nos grans dins aquestes parets i gaudir d’una formació privilegiada, no només en el vessant acadèmic, sinó especialment la formació com a persones.

Persones, que com diu la missió de la Fundació Jesuïtes Educació, visquin amb plenitud, treballin pel bé comú i comparteixin el desig de transformar-se per transformar.

Aquesta visió integral i humanista de l’Evangeli i la vida és un propòsit força ambiciós, que, poc o molt, tots i totes anem assolint.

Hi han contribuït totes les persones que han tingut cura de nosaltres al llarg de tots aquests anys d’intensa vida escolar.

Mereixen un especial record aquells companys, mestres, pares i mares que ja no hi són. Tots ells i elles són part fonamental d’aquest camí que Ignasi de Loiola va començar fa 500 anys i ens ha dut a nosaltres aquí, avui, a ser en aquesta sala d’actes.

Quina sort tenim de formar part d’aquesta comunitat d’exalumnes.

Visca el Sant Ignasi!

HANS-CHRISTIAN JULIÀ I C ARLOS FONT M ARCET Representants Promoció 2003

Encara amb nostàlgia recordem molts moments i vivències viscudes aquells anys entre el 91 i el 03.

Cada dia a l’escola ens trobàvem amb la impactant i preciosa arquitectura que ens despertava de bon matí.. Seguidament, després de classe, gaudíem de les extenses instaŀacions d’esbarjo on jugàvem a l’hora del pati... Són moltes hores viscudes plegats, tant a classe com als patis del platanar, als camps de bàsquet o al camp d’atletisme on no paràvem de córrer, jugar a futbol, bàsquet, patinar... jugar a «caniques», cromos, i un llarg etcètera i tot, fins que el Jesús Sánchez o el José Luis xiulaven amb força...i allà sant tornem-hi a classe.

Recordem també les classes de natació liderades per l’Elies, i les d’educació física amb l’Octavi sempre amb l’atletisme i demanant a algú que anés a competir a Montjuïc el cap de setmana... o també amb l’Alfredo Soto donant explicacions teòriques amb el seu fort accent xilè.

També teníem les classes de catequesi que solíem rebre dels germans o jesuïtes que van estar presents durant els nostres anys escolars, com el Quim Marcet o els Pares Cortès, Roger, Vila, Cerdà, Rodríguez i Montobbio.

I òbviament molts professors, aquí que cadascú tindrà el seu record i les seves preferències, però sí que voldríem citar algunes persones concretes que han influït molt positivament en la nostra trajectòria: com el Josep Cobo, l’Esther Ribas, el Jesús Frauca, la Lupe, la Marisa ... i un llarg etcètera.

La gran majoria som nascuts el 1985.

Som una generació que durant els 12 anys d’evolució i creixement a l’escola, entre el 91 i el 2003 vàrem viure canvis importants i significatius, com per exemple:

• El canvi de la pesseta a l’euro

• El canvi de segregació lingüística a la normalització lingüística

• El pas del telèfon fix al portàtil

• El fet de passar d’enviar-nos cartes a parlar pel Messenger...

Vàrem créixer amb Bola de drac i Oliver i Benji i vàrem fer-nos adolescents amb Médico de família i Nissaga de Poder... Tanmateix, vam viure singulars i importants esdeveniments com el canvi de miŀenni o la celebració del centenari de l’escola, quan anàvem a 5è de primària....

Som sense dubte una generació que ha anat creixent cap a una societat més avançada i oberta al món.

Per això la nostra educació a l’escola requeria una preparació, uns coneixements i uns valors sòlids i enriquidors que ens preparessin per a afrontar els nostres reptes, assolint els estudis universitaris, saltant al món professional i construint alhora les nostres etapes de vida més personals i familiars.

Tot això, acompanyat sempre d’un missatge cristià plenament obert i inclusiu, respectuós i integrador on, des de la llibertat i la pluralitat, hi conviuen diverses maneres de ser i pensar.

També voldríem donar les gràcies avui. En primer lloc a tots els nostres amics i companys que avui dediqueu un temps molt valuós a retrobar-nos i a reconnectar. Alguns vinguts de Madrid, Andorra, Londres o fins i tot Texas. Donar gràcies també a l’Associació i a la Junta per l’Organització, la dedicació i l’amor que es dedica en organitzar i mantenir l’ànima de l’escola.

Perquè precisament en entrar a l’escola, si alguna sensació perceps és que és una escola amb ÀNIMA. En el meu cas, tinc la sort d’haver tingut els avis, el pare i tiets, germans i ara mateix el meu fill, la quarta generació rebent els mateixos valors i ensenyaments. Una escola amb ànima que posa l’èmfasi en la dimensió humana i espiritual dels estudiants, i que promou una educació integral que va més enllà de la mera transmissió de coneixements. Aquesta educació integral inclou el desenvolupament de les habilitats socials i emocionals dels estudiants, i també l’adquisició de valors i virtuts que ens han ajudat a créixer com a persones íntegres. Tot un privilegi, però alhora tota una responsabilitat. Tots els presents tenim la responsabilitat de ser testimonis del missatge i la manera de fer ignasiana.

Per molts dies de l’Antic i per molts anys a tots!