Pepe Agell

Co-fundador de Chartboost (P. 2002)

El dia 26 de gener vam fer el kick off del nou cicle de xerrades dels «antics pels antics» sota el títol «Una hora a la vida de...». En aquest cas, va ser la del Pepe Agell.

La sala Lluis Espinal era plena de gom a gom i l’expectació era màxima. El president de l’Associació d’Antics Alumnes, Juan N. García-Nieto, va començar exposant els objectius de les xerrades i juntament amb la Bea Galan, presentant al ponent. Després, el Xavier Vila es va encarregant d’anar xerrant am ell en to distès, però alhora, amb un contingut profund, gràcies a la personalitat del convidat.

Entre els assistents hi trobàvem des de joves de batxillerat curiosos per conèixer en persona a un emprenedor d’èxit, fins a professionals consolidats i antics de certa edat que volien veure de primera mà un testimoni com el del Pepe.

No entrarem ara en el detall de la xerrada del Pepe Agell, però sí cal destacar com va ser capaç de transmetre modèstia i èxit al mateix temps. Es evident que l’èxit és un terme relatiu, i així ens ho va dir el Pepe i que la seva aventura «vital», marxant a Silicon Valley sense projecte amb la seva companya, la Maria i tornant amb la venda d’una companyia altament consolidada (i dos nens !) pot considerar-se una gran fita. Malgrat tot, ell mateix es va encarregar de posar de manifest que podia haver sortit tot malament i que potser la seva feina hauria estat la mateixa.

Va atribuir bona part de la clau de l’èxit de la seva empresa a la sort (o al moment) i davant la pregunta de què és per a ell l’èxit, va ser «fer feliços als que m’envolten amb un projecte que els ompli, a ells i a mi». Per suposat, difícil i bon resum. Per aconseguir-ho, de seguida vam veure que hi havia un gran talent professional al darrera, però juntament i potser primordialment, un talant pausat i obert. Van haverhi moments dolços i altres difícils, com a tot projecte, però sobretot, un sentiment d’haver fet una bona feina.