Cara i (no tanta) creu

És ben sabut que els nostres equips d’antics alumnes (3 de futbol i 5 de bàsquet, per si algun despistat encara no ho tenia present) no només calibren la seva temporada en funció dels resultats esportius. No ens enganyarem, guanyar no està gens malament. Però no és la meta, sinó un mitjà més. Sentiment de pertinença, orgull, estima per uns colors... són de les frases més repetides pels nostres jugadors quan els preguntes què vol dir portar l’escut del Sant Ignasi al pit. Així doncs, la nota és de matrícula d’honor.

A nivell esportiu, èxit del Sènior masculí de bàsquet guanyant la lliga i ascendint. Per contra, descens de l’Amateur A de futbol. La resta d’equips, assolint els objectius establerts a principi de temporada. És a dir, la nota en aquest sentit és de notable alt. Però, com hem apuntat a l’inici, aquesta és una de les notes menys rellevants del butlletí.

Evidentment que tot suma, tot ajuda, tot és part cabdal del procés. Però des que Alumni patrocina (gràcies a la marca esportiva Kelme) les equipacions dels equips d’Antics Alumnes, no només ens hem fixat en els resultats esportius. Primer de tot, quan vam començar aquesta aliança, la secció de bàsquet amateur estava en procés d’extinció. La de futbol només comptava amb un equip, i bastant desarrelat amb l’escola i els alumnes. Ara hem aconseguit, no només multiplicar els jugadors, els jugadors antics alumnes i els equips, sinó que hi ha un sentiment de pertinença, un orgull de vestir els colors i un arrelament alumnes-alumnis admirable. En això també és important la tasca de l’escola i dels encarregats d’ambdues seccions, molts cops a l’ombra.

Així doncs, temporada acabada, moment de posar les notes. Amb tot el que s’ha exposat, clarament la nota no pot ser una altra que la matrícula d’honor.

Continuem amb el meravellós procés de fer créixer l’esport amateur del Sant Ignasi. Des d’Antics Alumnes donem el nostre petit suport. Però ens sentim igual o més orgullosos que els nostres esportistes.