En record de...

Lluís Magriñà, SJ (P964)

Barcelona, 22 de desembre de 2023

Salamanca, 8 de enero de 2023

La primera vegada que vaig sentir parlar d’en Lluís Magriñà va ser l’estiu del 1985 quan vaig estar ocupant la seva habitació a la Comunitat del carrer Graner (L’Hospitalet del Llobregat). Ell estava formant-se en gestió educativa als Estats Units i jo en sentia parlar com si fos un heroic missioner que havia estat al Txad fins al caire de perdre la vida. Més tard, se li encomanarien importants serveis de direcció a Intermon, al Servei de Refugiats Jesuïta, a Jesuïtes Educació i, finalment, el provincialat de la Tarraconense, que comptava aleshores amb més d’un centenar de companys jesuïtes.

Al terme del seu provincialat, al juliol del 2015, la vida ens tornava a unir sota el mateix sostre a la comunitat de la Cova de Sant Ignasi (Manresa). Els seus anys de superior i director del Centre han estat l’empenta necessària per a situar la Cova a l’epicentre dels Exercicis espirituals i, per tant, de l’espiritualitat ignasiana. Perquè en Lluís Magriñà ha estat un contemplatiu en l’acció tota la seva vida. La seva vocació de servei, apresa ja en el sí de la seva família, l’empenyia a donar-ho tot en favor del màxim de gent possible. El seu contacte amb els desplaçats d’arreu del mon era l’escenari on posar en pràctica el saber-se profundament estimat per Déu Pare de nostre Senyor Jesucrist. No és estrany que el P. Pedro Arrupe fos per a ell un clar referent de vida, la d’aquell que sabé transformar un noviciat jesuïta en un hospital per les víctimes d’Hiroshima. Tot i així, va ser el següent general, Peter-Hans Kolvenbach en qui va trobar la confiança per acceptar els reptes ardus i globals que se li estaven encarregant.

DAVI D GUIN D ULAIN S J P. 1983

En record de...

SJ (P1951)

Sant Sebastián, 21 de septiembre de 1933

Sant Cugat, 12 de enero de 2023

JOSE P COMAS CARNICER

Delegado promición 1951

En Lluís ha marxat a la casa del Pare amb 76 anys: massa d’hora. El seu cos havia hagut d’aguantar els embats d’una vida plena de reptes i trànsits. Tanmateix, no semblava que la seva salut estigués tocada ni volia que altres se’n preocupessin més del compte. Ara, Lluís, company de Jesús i amic, et demanem que, a prop del Pare com estàs, ens ajudis a entendre bé el seu somni per al mon que Ell tan estima.

Querido amigo Jose, la fiesta de los setenta aniversario de nuestra promoción, celebrada hace seis meses, fue la última vez que nos encontramos, pudimos hablar y recordar tiempos que no olvidaremos.

El compañerismo ha sido la base de nuestra relación académica y personal. Como jesuita fuiste, con tu experiencia, la persona que formó nuestro equipo de seis matrimonios de padres de familia del colegio.

Tu amistad y buen consejo fue de gran ayuda durante muchos años. Hasta siempre amigo y gracias!!