Guaita! Nº6

Revista de l´EOI de Ciutadella

2021/núm. 6

“Dans la vie, rien n’est à craindre, tout est à comprendre”

Marie Curie

Foto: Maria Cristina Coll

ÍNDEX EDITORIAL

4

LES NOSTRES ACTIVITATS

6

-Reiseführung Durch Ciutadella in Deutscher Sprache -Concurs de fotografia -Objets d’antan -Les Secrets de notre petite ville -La Pascua a Alemanya

ENTREVISTES -Mònica Comas -Manel Triay COORDINACIÓ REVISTA Glòria Pascual Vivó i Lola Domínguez Bernal DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Candela Nieto Design candelanietodesign@gmail.com Depósito Legal/DL: ME 647-2017 FOTO DE PORTADA Carme Fontestad Vicent IMPRESSIÓ Tecnogràfico S.L. FOTOS SECCIONS Maria Cristina Coll, Beatriz Lapiedra, Joan Dabén i Iris Sintes

14

COL·LABORACIONS

20

-5 Steps To Avoiding An Argument -How Has The Internet Revolutionised Personal Relationships?

-The Story Behind The Photo -My Favourite Word -The Bucket List -Le portrait chinois -The Error Of The Sponge System

FOTOMATÓN

22

L’EOI CIUTADELLA EN XIFRES

32

GASTRONOMIA

34

-What foods are traditionally eaten in The British Isles for All Saints‘ Day? -Parlons de tradition gastronomique!

PASSATEMPS

38

QUÈ OPINES DE LA NOSTRA EOI? 42

EDITORIAL Adolf Cleofe

Carme Rosselló

Caro Tarlowski

Eva O’Callaghan

Glòria Pascual

EL CLAUSTRE Guadalupe Martínez

Lola Domínguez

Monica Sintes

Tomeu Al.lès

Benvolguts lectors, Un any més estam amb tots vosaltres presentant el nou número de la nostra revista Guaita!. A l’EOI de Ciutadella tots els anys acadèmics són especials, però sens dubte, aquest darrer any 2020 i el que duim viscut d’aquest 2021 passarà a la història de les nostres vides com el més especial fins ara.

La irrupció de la pandèmia de la Covid-19, ara fa un any i escaig, ens ha canviat el món i, per descomptat, també la realitat de la nostra escola. Ja vàrem acabar el curs 2019-20 d’una manera totalment insòlita, amb el confinament nacional i adaptant-nos, de manera sobtada i d’un dia per l’altre, a les classes telemàtiques. Tota aquesta situació excepcional ha requerit una gran dosi de bona voluntat, predisposició i esforç de tots els qui formam la nostra comunitat educativa, especialment alumnes i professors.

La nova realitat d’aquest curs 2020-21 ha vingut plagada de canvis: classes amb aforaments limitats, en alguns casos desdoblament de grups, mesures higièniques i sanitàries excepcionals a tots els espais compartits, ús de la mascareta durant les activitats lectives, distanciament a l’hora de fer activitats de classe... També ens ha suposat una reestructuració del funcionament del centre, tant en l’àmbit organitzatiu (escalonament d’horaris de grups, torns de desinfecció de classes, grups reduïts...) com en l’àmbit administratiu (gestions telemàtiques, organització de la cita prèvia..., etc).

4

A més, les noves restriccions també ens han afectat en la consegüent reducció dràstica de les activitats complementàries i extraescolars. En aquest sentit, s’han pogut organitzar molt poques activitats culturals fora de les aules, les quals són un tret característic i essencial de les escoles oficials d’idiomes; tampoc no hem pogut realitzar viatges d’estudis ni les populars festes conjuntes de l’escola amb motiu de Nadal o la celebració de Sant Jordi.

Tanmateix, la perseverança de continuar amb el projecte de la nostra revista Guaita! i treure a la llum el número 6 no ha sucumbit a la Covid-19. Amb la col·laboració de tots, alumnes i professors, hem aconseguit aquest objectiu. Des d’aquí el meu profund agraïment a tots i totes per la vostra participació i implicació en aquest projecte un any més.

Personalment, crec fermament que tot l’esforç que suposa la creació de la nostra revista val la pena, perquè és una manera única de mostrar el que feim a l’aula i de plasmar en la memòria el que hem anat vivint a la nostra escola any rere any.

Que no perdem mai les ganes de continuar aprenent idiomes i de descobrir noves cultures! Gràcies per llegir-nos!

Glòria Pascual Vivó Directora de l’EOI de Ciutadella.

Nous camins Txarango L’aigua d’aquest riu.

La llum dels estius i tots els records que amb vosaltres, guardo al cor.

El sol de l’hivern.

Els dies eterns.

Veure la neu com cau, a prop teu.

Nous camins vindran I amb ells vindran nous somnis.

Que mai s’adormi la llum del nostre far.

Quan vingui la nit queda’t aquí, apaga el soroll d’aquest món boig.

A totes les pors.

Als petits errors que han construït el que som ara aquí.

A tots els atzars que des de molt lluny obren els mars i ens deixen estar junts.

Nous camins vindran I amb ells vindran nous somnis.

Que mai s’adormi la llum del nostre far.

Quan vingui la nit queda’t aquí, apaga el soroll d’aquest món boig.

Foto: Beatriz Lapiedra

LLETRA

LES NOSTRES ACTIV Reiseführung durch Ciutadella in deutscher Sprache

E

in Beispiel dafür, dass die Uhren in Ciutadella in diesem Jahr 2020/2021 ähnlich ticken wie zum Beispiel in Köln, zeigte sich am 11. November: Während Corona dem Karneval einen Strich durch die Rechnung gemacht hatte, und das in der Hochburg des Karnevals, in der die 5. Jahreszeit und somit die Karnevalssaison auf dem Kölner Alter Markt, bzw.

Heumarkt mit Auftritten der bekanntesten Karnevalsmusiker vor mehreren Tausend Zuschauern offiziell eröffnen werden sollte, konnten die Deutsch-Schüler ab A2-Niveau der EOI Ciutadella unter Beachtung von Abstandsregeln und Hygiene-Maßnahmen doch noch auf die Straße gehen und an der Reiseführung durch Ciutadella in deutscher Sprache teilnehmen. In dieser Hinsicht ging es hier in Ciutadella und Köln ruhig zu.

Kein Fest und Gesang.

Reiseführerin war Jutta Vaupel, die auf unterhaltsamer und informativer Weise uns durch Menorcas aufregende und speziell Ciutadellas Geschichte in deutscher Sprache führte. Wir erfuhren Einiges über Menorcas Geschichte, ihre strategische Lage und über die Jahrhunderte wechselnden Invasionen: Phönizier, Römer, Mauren, Franzosen und Engländer – sie alle haben die Insel besessen und somit die Kontrolle über das westliche Mittelmeer gehabt. Unsere Kursteilnehmer hörten gespannt Juttas Erklärungen zu und hatten sich mit einem Fragenkatalog auf diesen Ausflug gut vorbereitet. Viel war nicht mehr zu fragen, da unsere Reiseführerin die Fragen der Schüler in ihren Erklärungen beantwortete.

Da uns die Zeit buchstäblich davon rannte, und wir keine Zeit mehr für den Rest der noch ausstehenden Besichtigungen hatten, haben wir beschlossen, dass diese Veranstaltung hoffentlich noch in diesem Jahr fortgesetzt werden kann.

Unser Dank gilt Jutta Vaupel, die uns durch ihre langjährige Erfahrung als Reiseführerin professionell Ciutadellas Kultur näher gebracht hat.

Guadalupe Martínez Professora del Departament d‘Alemany

6

VITATS

“Ouvrez des écoles, vous fermerez des prisons”

Victor Hugo

Concurs de fotografia C

om ja és tradicional, l’EOI de Ciutadella ha convocat un concurs de fotografia, per tal de trobar la imatge per il·lustrar la portada de la revista Guaita!, que anem editant des de l’any 2016.

El tema del concurs d’aquest sisè número de la nostra revista ha estat “La nova realitat” i les creacions havien de reflectir aquesta nova realitat que vivim a causa de la pandèmia de la Covid-19. Els éssers humans tenim la capacitat increíble d’adaptar-nos a les circumstàncies que se’ns presenten i l’Escola s’ha adaptat, també, com ho ha fet tota la societat.

El jurat, compost pel professorat de l’EOI Ciutadella, ha triat la fotografia nombre 9, anomenada “Eoi-ulleres”. Pensem que Carme Fontestad Vicent, del grup B2.2-A d’anglès, autora de l’obra guanyadora, ha sabut plasmar la nova realitat de l’EOI Ciutadella, que malgrat el tancament, les restriccions, les mesures sanitàries i les mascaretes, ha continuat desenvolupant la seva tasca d’ensenyament dia rere dia.

Com a guanyadora del concurs, Carme rebrà un val per a dues persones, gentilesa d’Artiem Hotels, per gaudir d’un circuit termal, a més d’un dinar al restaurant “The View” a l’Hotel Audax de Cala Galdana.

Volem agrair la participació, donar l’enhorabona a la guanyadora i animar a tot l’alumnat a presentar les seves obres al proper concurs.

Lola Domínguez Secretària de l’EOI Ciutadella

7

LES NOSTRES ACTIVITATS

Objets d´antan

Voyageons dans le temps

P

artagez à travers les photos notre passion pour redonner une nouvelle vie, pleine de charme et de nostalgie à des objets d’antan.

Certains des exposés sont légués de génération en génération et gardés comme des bijoux précieux, d’autres conservent encore leur fonction d´autrefois.

Rassembler cette petite collection d’objets a été une belle

expérience collective.

Chaque élève a apporté en cours de français des objets qui nous ont transportés dans leur passé personnel.

Chacun a réalisé une description de production orale au groupe-classe puis a rédigé une brève explication.

Voici quelques descriptions de ces objets rédigées par les apprenants.

“La lumière des morts”

On devait remplir la base avec de l’huile de lentisque et allumer la mèche placée à l’intérieur .

C’est une lampe à huile qui a 200 ans. Dans toutes les maisons, il y en avait une pour honorer les défunts.

Les bougies composées en cire étaient chères, c’est pour cette raison qu’ils utilisaient du suif d’animal et une mèche pour éclairer “les âmes des morts”

Polaroid

Cet appareil photo est la version moderne de l’ancien Polaroid. Il s’agit d’un appareil photo analogique. Il fonctionne avec un papier photographique spécial. Quand on prend une photo, le papier est éjecté et 15 minutes après, on obtient la photo révélée.

La radio

Il s’agit d’un appareil ancien qui pourrait avoir environ 70 ans, et qui appartenait à mes grands-parents.

Au début, la radio ne s’utilise que dans le domaine militaire et plus tard dans le civil aussi. La première émission a eu lieu à Noël, en 1906, avec la célèbre chanson “Oh holy night!”. C’est curieux!

Les porte-couteaux

Parlons de l’art de dresser une belle table. Ces porte-couteaux en métal argenté, appelés aussi porte-couverts, confèrent un raffinement spécial à une table. Ces supports sont conçus afin de ne pas salir la nappe.

Saviez-vous qu’au Japon, ils en utilisent aussi pour les baguettes? On les appelle des “hashioko”.

“Llum en crues”.

Il s’agit d’un “llum en crues”, un type de lampe à huile.

On l’utilisait pour éclairer les pièces de la maison quand l’électricité n’existait pas encore.

8

Des boucles d’oreilles de deuil.

Ce sont mes boucles d’oreilles. Elles appartenaient à ma grandmère. Elle les avait déjà héritées de sa famille. Avant, les femmes les portaient pendant le deuil d´un parent proche décédé.

Aujourd’hui, je ne les porte pas en signe de deuil sinon parce que je les trouve très jolies. Elles me rappellent ma grand-mère!

Appareil d’électrothérapie

C’est une ancienne valise avec son instrument haute fréquence d’électrothérapie de la marque Holo-électron qui date de 1936.

Il comprend plusieurs accessoires pour toutes les interventions de traitement des douleurs en général. Aussi pour les massages doux au visage.

Le fer à repasser

Au XIXe siècle, il y a eu le fer à repasser en fonte avec un intérieur creux où l’utilisateur pouvait déposer de la braise, et le manche était en bois. A cette période, on ne mettait plus le fer dans la braise.

1882 a été une année importante dans l’histoire des fers à repasser, car c’était à partir de cette époque que l’électricité a commencé par intervenir dans l’utilisation de ces outils de repassage.

Les clés

La clé représente beaucoup plus qu’un outil. En effet, une clé permet d’ouvrir mais ce qui compte ce n’est pas tant l’acte physique de l’ouverture mais la conséquence de cet acte. Elle symbolise le pouvoir.

“Keep your face to the sunshine and you cannot see a shadow.”

Helen Keller

Porte-plume et encrier

Il faudra se rappeler qu’on écrivait autrefois avec une plume et de l’encre. D’abord des plumes d’oie (ou de poule), mais leur préparation était difficile . La plume métallique fait son apparition à partir de 1850, grâce à Jean-Benoît Mallat

Balance romaine

De nos jours, cette balance romaine qui a plus de 100 ans est encore utilisée comme balance de ménage, et parfois comme pèse-animal. Cet instrument a une bonne précision.

L’étymologie du mot romaine pour la balance est un emprunt de l’arabe , rummān qui signifie «grenade».

Par analogie de forme entre le contrepoids et le fruit.

Le jeu de l´Oie

Selon la légende, le jeu de l’Oie aurait été inventé par les soldats grecs pour se distraire des longues heures d’attente lors du siège de la ville de Troie. En réalité, ce jeu est né à la fin du XVIe siècle, à Florence, en Italie. Avec l’invention de l’imprimerie, il devient le moins cher des jeux de table. Son principe est simple: 63 cases en spirale représentant le parcours de la vie, depuis la naissance, jusqu’au jardin de l’oie, c’est-àdire le paradis.

Une autre hypothèse attribue la création du jeu de l’Oie a été grâce aux Chevaliers Templiers. Ils défendaient les pèlerins qui se dirigeaient vers des villes saintes comme Saint-Jacques de Compostelle, Rome ou Jérusalem.

Une autre hypothèse attribue la création du jeu de l’Oie aux Chevaliers Templiers.

Activitats de l’alumnat de francès dels grups A2-A i A2- B de la professora Carolina Tarlowski.

9

LES NOSTRES ACTIVITATS

Les Secrets

de notre petite ville L

es élèves des cours de français A2 de l´EOI de Ciutadella, accompagnés par leur professeure, Carolina Tarlowski, ont eu le plaisir de parcourir le centre-ville de Ciutadella, guidés par Anne-Marie Espinasse qui leur a dévoilé quelques intrigues méconnues.

Testez vos connaissances sur les secrets historiques de notre ville. Plongez dans le passé de Ciutadella de Minorque, ancienne capitale de l’île, pour en savoir un peu plus.

Voici un quiz sur ce que nous avons appris pendant notre visite guidée. À vous de répondre ! Quel a été votre score?

1. “Les îles Baléares se regroupent en deux ensembles d’îles: Les Pitiuses” (Eivissa, Formentera, Cabrera et les îlots voisins) et les........... (Majorque, Minorque et les îlots adjacents). a- Palestres b- Gimnèses 2. Quel est le thème de la fontaine de la place d´Es Pins? a- La mer. b-le ciel

3. L´ensemble des bâtiments de la place d’es Born sontils anciens ou récents ? a- Récents. b- anciens 4. La mairie de Ciutadella a été construite avant ou après le XVIIIe siècle? a- Après b- avant 5. Comment appelait-on la caserne des soldats britanniques, actuel théâtre d´Es Born? a-Barrack b- barrak 6. L’église de Sant Francesc, construite au XVIIe siècle, donnait sur la place d’es Born. Alors pour quelle raison est-elle, actuellement, cachée dans une ruelle? a- Dû à l’agrandissement de la maison de ca´n Salort, en 1813, b- Dû à la construction de la maison de ca´n Salort, en 1813,

10

7. À l’origine il y avait cinq bastions. Actuellement, il n’en reste que deux, lesquels? a- Le bastion du Gouverneur et celui de la fontaine. b- Le bastion du Gouverneur et celui de Sant Nicolau.

8. Pour quelle raison les Anglais ont-ils débarqué à Minorque? a- Pour les dimensions du port de Ciutadella b- Pour les dimensions du port de Mahon, 9. En quelle année a eu lieu le déménagement de la capitale de Ciutadella à Mahon? a- 1732 b- 1723 10. L´obélisque de la place d’es Born a été construit en hommage aux victimes du massacre turc de a- 1558 b- 1556 11. Combien de mètres mesure-t-il ? a- 30 mètres b- 22 mètres.

12. Connaissez-vous le style de la cathédrale de Ciutadella? a- Gothique primitif b- Gothique catalan.

13. Quelle est la fonction des gargouilles de la cathédrale de Ciutadella? a- Décorative b- Assurer l’évacuation des eaux pluviales.

14. Le marché de Ciutadella était autrefois a- un jardin b- un jardin potager.

15. Où se trouve la place de la Liberté? a-Au marché de Ciutadella b-Au port de Ciutadella

“Es bleibt einem jeden immer noch so viel Kraft, das auszuführen, wovon er überzeugt ist.”

Johann Wolfgang von Goethe 16. La poissonnerie de Ciutadella a été construite en fer, en 1895. Elle date de la même époque qu’un monument parisien très connu mondialement?Lequel? a- La tour Eiffel. b- L´Atomium 17. Au coin du bâtiment de l’actuelle bibliothèque, ancien hôpital de Santa Magdalena, on trouve une pierre carré dans le mur. C´était quoi? a- un tour d´abandon. b- une boîte d´abandon.

18. La place des Palmiers était avant la porte a- Est b- Ouest de la ville de Ciutadella?

19. La reddition des musulmans a eu lieu a- le 17 février b- le 17 janvier?

20. Les remparts de Ciutadella ont été définitivement démolis a- au XVIIIe b- au XIXe siècle?

A2 B

A2 A

Notre parcours est presque fini. La réponse de la question 17 nous a tous frappés quand on a découvert à quoi servait ce tour d´abandon. Je vous l’explique: Le tour d’abandon, appelé aussi “boîte à bébé” consistait en une boîte tournante dans le mur de l’hospice dans laquelle la mère déposait anonymement le nouveau-né, pour qu’il y soit trouvé et pris en charge. Ce genre d’arrangement était courant pour éviter l´infanticide pratiqué surtout au Moyen Âge.

Si vous passez un jour devant la bibliothèque de Ciutadella, ancien hôpital de Santa Magdalena, remarquez l’emplacement du tour d’abandon juste au coin qui permettait de déposer l’enfant et fuir dans les ruelles sinueuses de Ciutadella et ne pas être identifié.

Quelle triste découverte!

Nous avons achevé notre visite au port de Ciutadella qui conserve son charme et sa mélancolie en plein hiver.

Malgré la pandémie, nous avons joui d´une convivialité exceptionnelle. Ne ratez pas notre prochaine visite.

Carolina Tarlowski Professeure de français des groupes A2A/B

11b 1b Solutions

13b

12b

3a

2a

14b 4a

15a 5a

16a 6a

17a 7a

18a 8b

19b 9b

20b 10a

Le tour d’abandon

11

LES NOSTRES ACTIVITATS

La Pasqua a Alemanya

L

a Pasqua a Alemanya es viu amb molta intensitat. Se celebra al final de l’hivern quan es desperta la naturalesa. Sobretot els nins i nines la viuen amb molta il·lusió, després d’haver esperat 40 dies de Quaresma. Dies abans, tant els petits com els no tan petits, es dediquen a decorar les seves cases i jardins amb ous pintats, flors, i garlandes de tota mena. Es preparen petits regals i detalls per a regalar. Els nins pinten i buiden els ous bufant el seu contingut.

En aquest sentit, a classe es van mostrar uns detalls fets amb pots de vidre, ja pintats i com a decoració, llebres fetes a mà de cartolina i llana o de mitjons. La professora va repartir material, com cintes decoratives, pots de vidre i caramels perquè els alumnes que volguessin, poguessin fer a casa aquestes manualitats molt típiques i populars a Alemanya.

El diumenge de resurrecció no falten pastissos i dolços en forma de be a les taules. Les famílies es visiten i després del berenar, els nins i nines surten al jardí a cercar llebres de xocolata, ous i caramels en forma de xocolata que l’Osterhase - la llebre de Pasqua - ha amagat.

Després d’haver fet un repàs amb la classe d’A1 d’alemany, vam fer un petit concurs entorn de la Pasqua a Alemanya amb l’eina digital Kahoot. La persona guanyadora va obtenircom no podia ser d’altra manera – una tauleta de xocolata, i la resta, caramels. Evidentment!

Natürlich!! I és que una Pasqua sense dolços, pastissets o xocolata és com les formatjades menorquines sense formatge!

Guadalupe Martínez Professora d’alemany

12

“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

“Les seuls beaux yeux sont ceux qui regardent avec tendresse”

Coco Chanel

Foto: Joan Dabén

ENTREVISTES Mònica Comas

MÒNICA COMAS va ser professora d’anglès a l’EOI de Ciutadella durant els cursos 2013-14, 2014-15, 2015-16 i 2016-17. També va ocupar el càrrec de secretària durant tres anys a partir de 2014-15, any en què es va crear el centre. L’any 2018 va aconseguir una plaça del Ministeri d’Educació i Formació Professional com a assessora tècnica a l’exterior i va decidir marxar cap als Estats Units a viure aquesta experiència professional i personal.

Primer de tot, explica’ns un poc on vius i en què consisteix la teva feina.

L’any 2018 em vaig presentar a les places d’assessors tècnics a l’exterior que convoca cada any el Ministeri d’Educació i Formació Professional i, després d’estudiar moltíssim, vaig aconseguir treure una plaça i vaig marxar cap als Estats Units. Concretament, em van destinar a Los Angeles per un període de 5 anys.

14

Los Angeles és una urbs immensa formada per diferents ciutats que estan aferrades unes a les altres i travessada per una xarxa espectacular d’autopistes. Jo visc a Hollywood, a uns 15 minuts caminant del Walk of Fame. És una zona turística i animada, amb botigues i bars, i està ben comunicada amb altres parts de la ciutat. Ara bé, les estrelles de Hollywood no viuen en aquest barri de la ciutat i tampoc és una zona glamurosa. Els famosos viuen a Bel Air, Beverly

“Attitude is a little thing that makes a big difference.”

Winston Churchill

Hills, a una zona de Hollywood molt polida que es diu Hollywood Hills, o ja més a prop de la costa (Malibu, Pacific Palisades...).

Aquí faig feina a l’Oficina d’Educació del Consolat General d’Espanya a Los Angeles que, alhora, depenem de l’Ambaixada d’Espanya. La meva feina consisteix, bàsicament, a difondre la llengua i la cultura espanyoles principalment en el sistema educatiu reglat dels Estats Units. Això ho feim a través de diferents programes que el Ministeri d’Educació té als Estats Units, com per exemple, el programa de professors visitants, el d’auxiliars de conversa espanyols a l’estranger o les International Spanish Academies. Jo el que faig és encarregar-me de la gestió d’aquests programes, a més d’altres coses que sempre van sorgint, com organitzar actes culturals, impartir tallers de formació per a professors d’espanyol americans, fer visites a escoles que volen implantar l’espanyol, impulsar intercanvis educatius entre centres americans i centres a Espanya, publicar a les nostres xarxes socials... En fi, faig coses molt variades i açò és una de les coses que més m’agrada de la meva feina, que els dies no són mai iguals.

Com va ser la teva arribada als Estats Units? Va ser difícil l’adaptació? Et van acollir bé?

Les primeres setmanes, i fins i tot mesos, van ser una mica difícils. Tot i que vaig arribar amb tota la il·lusió del món, els tràmits d’instal·lació i el fet d’adaptar-me a una nova feina (i a una nova vida) em van dur un cert temps. Quan arribes aquí has de trobar pis, comprar cotxe, comprar mobles i fer mil gestions que, de tot d’una, se’t fa complicat. Amb el temps, però, t’acostumes a tot i al cap d’uns mesos ja estava totalment integrada a l’estil de vida americà. Un cop tens el pis, t’instal·les i t’has adaptat al ritme de la feina, tot es torna molt més fàcil.

Què destacaries de la societat americana, en positiu i en negatiu? Hi ha algun aspecte en especial que t’hagi sorprès?

La societat americana és bastant tal qual com surt a les pel·lícules. Hi ha gent per a tots els gustos, és una societat molt enfocada al consumisme, hi ha plena llibertat per fer el que un vulgui... En primer lloc, m’ha sorprès que la gent és molt amable, tot i que Los Ángeles és una ciutat molt gran i impersonal. Per exemple, els dependents a les botigues sempre t’alaben alguna peça de roba que dus i, fins i tot pel carrer, la gent et diu: “I like your T-shirt!”. D’altra banda, pel que fa a coses pràctiques, m’ha sorprès que els tràmits d’instal·lació que a Espanya poden resultar complicats (donar d’alta i de baixa serveis, obrir i tancar un compte a un banc, llogar un pis...) aquí són molt fàcils. Tot el que sigui comprar i vendre és extremadament senzill, i s’agraeix quan arribes.

Al contrari, el que m’ha sorprès negativament és el gran contrast que hi ha entre rics i pobres i com és evident a tota la ciutat (i a moltes ciutats arreu del país). A Los Angeles en concret hi ha zones plenes de tendes de campanya a les voreres dels carrers on viuen indigents, i no només a barris pobres, sinó a zones de classe mitjana. Per tant, tens cases ben polides, per una banda, i al costat un campament d’indigents. La gent sembla que ja s’ha acostumat a aquest paisatge urbà i ja és una cosa normal de la ciutat. A mi m’ha cridat l’atenció que al país més ric del món s’hagi normalitzat aquesta situació i no ens afecti veure com hi ha gent que viu en aquesta situació. És un problema greu que té aquest país i que sembla que és mal de fer trobar-hi una solució.

Per posar un exemple, al principi anava caminant als llocs relativament a prop, com feim a Espanya, però al cap de poc temps ja vaig acostumar-me a anar amb cotxe pertot.

Aquí la gent no camina i agafa el cotxe per anar a qualsevol banda, encara que estigui a prop. I tot està preparat perquè no baixis del cotxe: hi ha drive-throughs per anar al caixer, a la farmàcia, a comprar un cafè… Jo pensava que mai faria servir els drive-through i ara en som ben aficionada!

La gent de Califòrnia és molt amable i, en aquest sentit, em vaig sentir molt ben acollida tant per part dels meus companys de feina com de la gent que vaig conèixer els primers mesos. Els californians sempre tenen un somriure i paraules polides a punt; ara bé, també és difícil passar de la fase de conèixer algú a fer una amistat de ver.

15

ENTREVISTES Com has viscut les darreres eleccions americanes?

Realment la rivalitat Trump-Biden reflexa la polarització de la societat dels EEUU? M’ha agradat molt viure in situ les darreres eleccions en aquest país perquè realment ha estat un moment històric.

Tota la campanya electoral ha estat molt polaritzada i s’ha notat que el país ha estat dividit. De fet, aquests darrers temps han estat molt convulsos a EUA: la polarització electoral, les protestes del Black Lives Matter, l’atac al Capitoli...

Hi ha hagut un clima tens que esper que a partir d’ara es relaxi.

Califòrnia és un estat molt demòcrata, encara que també hi ha zones republicanes. La tensió entre aquests dos sectors de la societat es pot viure també en aquest estat. En alguns punts de la ciutat i de les rodalies de Los Angeles hi ha hagut manifestacions setmanals a favor de Trump, que han provocat incidents. Això s’accentua més quan visites estats republicans i veus com la majoria de la població dóna suport a les polítiques de Trump.

El dia que es va saber que Biden seria el nou president dels EUA va ser molt emotiu. Va ser un dissabte matí i, de sobte i de manera improvisada, centenars de persones en cotxe,

evidentment, van sortir als carrers pitant, amb música, amb banderes dels EUA... i els carrers es van convertir en una festa. Els vianants aplaudien i ballaven, tot en un ambient molt festiu i alegre. L’eufòria del moment la veritat és que es contagiava i jo, que no sóc d’aquí, em vaig ben emocionar també.

16

Quina visió tenen d’Espanya?... I de Menorca?

Als americans els encanta Espanya. Encara no he conegut ningú que no en digui meravelles. Quan els parles d’Espanya tot d’una n’alaben el menjar, Madrid i Barcelona, la cultura, la vida de carrer, el bon temps... i, com no podria ser d’altra manera, els equips de futbol. També m’ha sorprès positivament que alaben el caràcter de la gent i ens troben molt sociables. Això està relacionat amb el fet que a les ciutats espanyoles hi ha ambient de carrer i de bars, cosa que aquí no hi ha (excepte a Nova York i alguna altra ciutat gran) i això els agrada molt. I també solen destacar la seguretat, ja que aquí les ciutats grans poden ser insegures.

Menorca no els sona gaire... Quan dic que som de Menorca, de les Illes Balears, tot d’una no saben d’on els xerr. Però després dic Eivissa i tot d’una saben on és...… Els sona de festa i discoteques, i Mallorca també els resulta més familiar. Tot i així, he conegut algun americà que ha estat a Menorca i m’ha fet molta il·lusió.

Com has viscut la pandèmia?

Enguany als EUA, com pertot, ha estat un any dur amb la pandèmia. Aquí, tot d’una, semblava que no havia d’arribar.

A Europa ja començaven les alarmants i terribles notícies i aquí ens semblava que no ens arribaria... I bé, al cap d’una setmana que a Espanya es declarés l’estat d’alarma, Califòrnia va anunciar un lockdown. De fet, Califòrnia va ser el primer estat que va prendre mesures i es van tancar els comerços no essencials, les platges, els camins per fer excursions, les escoles, etc. A continuació, els altres estats van prendre mesures també, uns més estrictes i altres més laxes. A Florida, per exemple, les restricciones van durar poc i tot d’una van tornar a obrir l’economia. L’actitud de Trump, òbviament, no va ajudar gens a controlar la pandèmia i els estats republicans van prendre mesures poc estrictes. De fet, a estats republicans semblava que no estava passant res mentre a Califòrnia estava tot tancat...

La gestió de la crisi sanitària ha estat molt polititzada. Com per tot el món, hi ha hagut diferents onades, sempre un poc més tard de quan passava a Europa. Això sí, hi ha hagut una diferència important entre Espanya i Estats Units: aquí no s’ha prohibit sortir al carrer. És a dir, sempre hem pogut sortir a passejar, a fer exercici, a caminar, etc. a condició que fos només amb membres de la nostra família i que estiguéssim a 6 peus de distància d’altres persones. Açò la veritat és que s’ha agraït perquè encara que la ciutat estigués com a trista amb tot tancat, com a mínim es podia sortir a passejar o fer exercici. Clar, s’ha de tenir en compte que a les ciutats americanes la gent no camina i, per tant, no hi havia el perill d’entrar en contacte amb aglomeracions de gent. Hi ha una cançó que es titula Nobody walks in LA i és ben cert!

Ara, amb el nou president, sembla que les mesures són més

“Le vrai bonheur ne se décrit pas, il se sent”

serioses i s’han impulsat ordres a nivell nacional, com l’ús de la mascareta (a alguns estats no era obligatori i la gent no se la posava).

No sabem encara com evolucionarà la situació, però amb Biden sembla que la distribució de les vacunes funciona millor i s’han oberts llocs de vacunació massiva que fan tot el que poden a mesura que els arriben les vacunes. A Los Angeles, per exemple, empren l’estadi dels Dodgers, que és un macro-estadi on cada dia vacunen a milers de persones.

Conta’ns alguna anècdota que t’hagi succeït durant la teva estada.

A part de petites anècdotes que et van passant quan arribes a un lloc nou, puc dir que les coses més impactants que m’han passat han estat relacionades amb el món del cine.

Los Angeles és la meca del cine i es respira ambient de cine per tota la ciutat: hi ha moltes estrenes de pel·lícules a nivell mundial, gravacions als carrers, molta gent que es dedica a la industry, com li diuen aquí a la indústria cinematogràfica, etc.

Idò bé, resulta que un dia vaig aconseguir una entrada per anar a l’estrena d’una pel·lícula d’en Clint Eastwood. A mi és un cineasta que m’agrada molt i me’n vaig anar ben contenta al Walk of Fame, al Chinese Theatre, on hi ha les empremtes dels famosos, que és on s’estrenava la pel·lícula. Quan va ser l’hora d’entrar vaig veure que m’havia tocat seure a primera fila d’un cine amb una pantalla enorme. Vaig tenir un bon disgust perquè vaig pensar que ho veuria fatal, però vaig decidir quedar. Quina va ser la meva sorpresa quan, de cop i volta, anuncien la presència d’en Clint Eastwood al cinema i surt davant de tot a presentar la pel·lícula. No m’ho podia creure! Tenia en Clint Eastwood a dos pams! Em va fer molta il·lusió perquè, tot i ser molt gran ja, va fer una presentació preciosa i conserva un encant especial.

Jean-Jacques Rousseau

I també relacionat amb el món del cinema, un altre dia vaig anar a l’estrena d’uns episodis d’una sèrie que després s’estrenaria per televisió. Era gratuït anar-hi i hi havia entrades o sigui que cap allà que vaig anar. I també sense anunciar-ho, de cop, va sortir a donar suport a la sèrie Keanu Reeves. Quan es va asseure per veure els episodis de la sèrie, es va asseure just devora jo! Bé, teníem el passadís enmig, però el vaig tenir ben a prop.

Com valores l’experiència fins ara?

La veritat és que és una experiència meravellosa que et canvia la vida, i també et canvia com a persona, d’alguna manera. Descobreixes aspectes de tu mateix que desconeixies i deixa empremta per a la resta de la teva vida. És un cúmul de coses: emocions, experiències noves, coneixences, reptes… i tot això en un país que no és el teu i, en el meu cas, molt enfora de ca meva. Malgrat que aquest darrer any ha estat

“També m’ha sorprès positivament que alaben el caràcter de la gent i ens troben molt sociables. Això està relacionat amb el fet que a les ciutats espanyoles hi ha ambient de carrer” dur, em sent afortunada de poder viure aquesta experiència.

D’altra banda, el temps a l’estranger passa volant (més que quan ets a casa) i no em puc creure que gairebé som a l’equador d’aquesta aventura. Esper que els anys que em queden siguin igual de bons com fins ara!

Glòria Pascual Vivó Professora del Departament d’Anglès

17

ENTREVISTES

Manel Triay

Manel Triay, a student of English B2.1 A, tells us about his experience of living in the United Kingdom. He left the island in 2013 at the age of 25, when he decided to start a new adventure. He lived in Stratford-upon-Avon, William Shakespeare’s birthplace.

Why did you decide to move there?

I mainly decided to move to the UK due to the bad economic situation we were going through in our country.

It wasn’t easy to find a job here, I wanted to work to keep having a good lifestyle, and I saw that it would not be possible if I stayed in Menorca, so I didn’t doubt too much before making the decision to get out from the island and go to England to start a new adventure. I also left Menorca because it was a good chance for me to learn English properly.

What was your first impression when you arrived in the UK? My first impression when I got there was that I would miss the weather we have and enjoy here in Spain. I went there in January, in the middle of the winter. The day I arrived it was snowing, the temperature was really low, so I felt completely frozen. I can say that I had never been so cold before. Despite that, I knew that I had to get used to it - because I didn’t go there for only a few days - I was going to stay in the UK for a long time, so I had no other choice but to get used to that environment as soon as possible.

What was the hardest thing for you to get used to? Did you feel accepted by the locals?

I’ve just mentioned before, getting used to the British weather was one of the main things I had to face. But

18

of all the things that I had to get used to, the first one, without question, was the language, because when I went to England for the first time, my knowledge of English was, honestly, very poor. I couldn’t speak the language very well, and my understanding wasn’t too good either.

So it was hard at the beginning.

About whether I felt accepted by the locals, I could say yes, more or less. British people, in my opinion, aren’t as open as the Spanish are, but I can’t say I was received badly by them whatsoever. You can always find some exceptions of locals who don’t like foreigners too much, but in general, I was fairly accepted. A few years later, when the ``Brexit story´´ began, I have to say that the situation changed a little, I met more people who didn’t like the outsiders. Perhaps before that, some of them didn’t feel free enough to admit their hostility to foreigners, and with the Brexit situation, they felt freer to express this awful attitude. Luckily, that was a minority.

Did you find it difficult to learn the language? What did you do to learn it? (School, Academy, Private Lessons, etc.)

Yes, I did. As I’ve just said, it was quite difficult at the beginning, I struggled a lot to learn it in the best way. My English level wasn’t very good, so I needed some time to learn the language. It takes years to learn a language correctly. When I arrived there, I went to a private school for almost two months, I learnt as much as I could. If I

“Düfte sind die Gefühle der Blumen”

had had more money I would have liked to study longer in that school, but it was very expensive and it was out of my budget. When I finished school I started to work and what I’ve learnt since then, I’ve learnt it by myself, watching TV, series, movies, and videos.

Did you make friends? Are you still in touch with them?

Yes, I did make friends, although almost all of them were Spanish. But nowadays I’m only in touch with a few of them, some of the people who I really got attached to.

Nevertheless, over time, we sadly lost contact with some of the others. I met many people during the years I lived there, I had many mates, but like real friends not so many. Anyway, I still keep awesome memories of all the people I shared nice experiences and good times with.

What jobs did you do there? Did you find it hard to get into the labour world?

I worked as a waiter in a restaurant. That was my first job in the UK. After that job, I changed and I worked as a night porter and a gardener. I always worked at the same place, which is a hotel located in the countryside in the Midlands of England. It was hard for me when I worked as a waiter at my first job. I had never worked in a restaurant, so everything was new for me. Besides, I had the added problem that my English wasn’t too good yet at that time. But like many other things, I finally got used to it. Anyway, I have to say that I never liked that job, so I did not last long working there as a waiter. When I changed jobs and began working as a gardener, the story was absolutely different. That was a job which I really liked and enjoyed doing. The same as a night porter, I liked that job pretty much.

How different is it to learn a new language in the country where it is used compared to learning it here?

I think it is different, but it depends on how you learn it. In my case, I’ve learnt to speak and listen quite well, because being there you’re all the time listening to the people talking. So you learn how to speak quite quickly, because you’re catching the words the other people say, and you repeat them, but more in an informal way. It doesn’t mean that the grammar is always correct, though. It’s the same when I watch TV, series, movies... I always use subtitles too, therefore I know what they say if sometimes I don’t understand some words. But as I’m telling you, it isn’t 100% well-spoken English, the grammar has several broken rules. When I learn English here in Spain, I go to a school and I learn it well, in a formal way, using the grammar correctly. I might say the same

Heinrich Heine

about when I went to school in the UK, where I was taught to learn it in a formal way. But I was there only two months, a very short time to get involved suitably and learn the language formally. In my opinion, that’s the difference between learning the language here in a school and learning it there on your own, in your day-to-day life.

What advice would you give to someone who wants to learn English or any other foreign language?

I would recommend making short steps, going to a school first, trying to learn it as well as possible there, and once you’ve learnt the grammar rules and you’ve got a good level of that language, then you can move forward and start doing new stuff such as watching tv, read, write, listen in that language. You can read and watch TV from the beginning, whether your level is good or not, but from my own experience, it is better to go slowly, step by step with no rush, not to get confused and learn it rightly.

How would you summarize your experience there?

Frankly, I can say that it is one of the best things I’ve ever done in my entire life. Many times I’ve thought that I should have gone there before. I learnt a new language in depth, I lived and worked in a new place, I met new people and made new friends, hanging out and having fun. And quite importantly, I made money during those years there and I could save some to come back here, at home, and now have a relaxing life, even in these bad times we are living nowadays. I also do not discard going back to the United Kingdom at some point in the future, after the profitable experience I had there.

Tomeu Al·lès Pons Professor del Departament d’Anglès

19

COL·LABORACIONS

5 steps to avoiding an argument

oes it sound familiar to you if I talk about soD meone with whom it’s impossible to have a conversation without starting a war? Well then, follo-

wing these 5 amazing pieces of advice you will be able to succeed in any argument without fighting.

1 Never forget to stay calm. Usually, when people with different points of view, have a conversation it’s too easy to fly off the handle. So, instead of acting without control, try to think about something pleasant until you’re back in the right frame of mind.

2 Keep the talk in a low voice. People tend to speak louder in order to make their point stronger. Nevertheless, the rest of the people can feel attacked by this and, as a consequence, provoke a horrible end. Personally, I think that the louder you talk, the harsher the argument turns.

3 People like to be listened to, so it’s crucial to pay attention to what they say. If others feel valu-

20

ed by what they express the conversation will flow much smoothly. Also, it will help you in the future, since there won’t be any misunderstanding about what was said.

4 Explain your side of the story in detail to make it crystal clear. More often than not, people just hear one side of the events and, guess what, it’s usually your part the one that they don’t know. So don’t hesitate to explain everything to be understood as easily as possible.

5 Last but not least, try to find a solution together. If you feel like the conversation is stuck at a point, try to arrive to a neutral agreement in which everybody feels comfortable.

Otherwise, you might have to stop the chat and find something to do together. Remember: friendship comes first!

Roser Toledo Anglès C1.1

“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first “You can, you should, and if you’re brave enough to start, youpage” will.”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

Stephen King

How Has The Internet Revolutionised Personal Relationships?

Who could have imagined this situation only 15 years ago? Not many people could believe that this new way of meeting would be true, but here we are, talking, meeting, working, chatting online!

Shall we E-meet?

Believe it or not, virtual meetings are now the most trending way to talk to your folks, family or workmates…The E-meeting has arrived to stay permanently with us.

Have you met your friends through a screen yet? If not, you are late!

Nowadays the relationships with your colleagues have evolved into virtual meetings, not only because of the pandemic situation but also because our life has technically been transformed.

The sophistication of our gadgets at home, like smart speakers, domotics or our phones have developed a new way to talk, to see or to catch up with the others.

Going to work or having an appointment will never be the same.

Unfortunately, this way of relating prevents us from touching, kissing or feeling the corporal ex-

pression,... I believe that some of you will be happy with that part of it (!), but if you have someone close, such as your partner or your lover, perhaps you will miss it a lot.

Let’s get ready for the new e-meeting. A new age has begun!

Who could have imagined this situation only 15 years ago? Not many people could believe that this new way of meeting would be true, but here we are, talking, meeting, working, chatting online!

I encourage you to organize your background better and your appearance to look cooler, because now you will have many spectators of your life.

A new era has already started, let’s not depart from it. You’d better improve your skills on cameras, otherwise you might feel alone…

The show has started and must go on...…Are you ready?

Carme Fontestad Anglès B2.2-A

21

FOTOMATÓN Us presentem els vertaders protagonistes de la nostra Escola.

FRANCÈS A2-A

FRANCÈS A2-B

ALEMANY A1-A

Els nostres alumnes!

ANGLÈS A1-A

ANGLÈS B2.2-B

ANGLÈS A2-A

ALEMANY A2-A

ALEMANY B2.2-A

ANGLÈS B1-A

FRANCÈS B2.2-A

ANGLÈS B1-B

ANGLÈS B2.1-A

ANGLÈS B2.2-A DIJOUS

ANGLÈS B1-C

ANGLÈS B2.1-B

ANGLÈS B2.2-A DIMARTS

ANGLÈS C1.1

ANGLÈS C1.2

FRANCÈS A1-A

FRANCÈS A1-B

COL·LABORACIONS

The Story Behind The Photo O

ur photographs reflect just a tiny moment of our lives. However, these simple snapshots of the past hold stories which, although hidden to most viewers, stand out clearly in their owners’ minds every time they look at them. My students shared with me the story behind a photo which is very meaningful to them and I wish to share some of these stories with you.

Lola Domínguez Professora del Departament D’Anglès

In September 2019, my son decided that he wanted to work outside of Spain. He was only eighteen! I recommended a country where people spoke English. He agreed with me and he chose Rotterdam because he had a friend there.

First of all, we visited the city together and, in November, he went back to Rotterdam with a friend to stay there and he looked for a job.

Due to the Covid, I was unable to visit my son for four months.

Before the Covid, my son had got a new job, a good job.

In July 2020, I was able to go to Rotterdam to see my son. We met in the city center and went to dinner at an Indian restaurant. My son came with his workmate, who was his flatmate too.

The meal was delicious and the company, wonderful. My son’s workmate was very funny and we laughed a lot and then he took this photo.

Lina Cardona Anglès, Bàsic A2

24

“Les femmes seront les égales des hommes le jour où elles accepteront d’être chauves et de trouver ça distingué” (Citation Célèbre ) Coluche

This photo is very special for me. The picture shows part of my family and it was taken 11 years ago, when we spent a holiday in Chile.

I am in the picture with my cousins. This day we were celebrating one birthday, so we all gathered at my grandmother’s home and we had a great time together.

We made a barbecue and prepared some salads. One aunt brought the cake and I put the balloons on the wall with my cousins’ help.

Everyone helped to prepare the party and we all enjoyed spending time together.

I hope to go back home soon. My family in Spain and I love going to Chile because our relatives are always waiting for us with love.

Milenka Fernández Anglès, Bàsic A2

This photo was taken five years ago, in 2016. It was a trip that I did with my cousin. Our best friend got married in Mexico and we went to see him.

The flight ticket was cheaper if we made a stopover in New York, so we decided to spend a week enjoying the city because we had one month of holidays.

The day of the photo, we rented some bicycles to take a tour around Central Park. It was fun, though we ended really tired because that park is enormous!

Tania Hitos Anglès, Bàsic A2

This is one of my favourite photos. It shows my family and my daughter took the photo in the winter of 2018, when we were on holiday at Christmas in Madrid. We were there for around five days and we spent New Year’s Eve in a theater, watching The Lion King.

Madrid is beautiful at Christmas because there are many lights, many ornaments and a lot of people in the streets. We liked the Christmas atmosphere although shopping is horrible and the weather is very cold for me.

I like this photo because we are together. Also, it was the first time that my son visited a big city and the first time we saw a big musical.

We enjoyed it a lot!

Maria Camps Anglès, Bàsic A2

25

COL·LABORACIONS

My Favourite We often feel attracted to certain words. We might like them just because we like the sound of them, perhaps because of their meaning or maybe because they evoke pleasant emotions for different reasons.

Our Basic level students tell us about their favourite English words. Have a look!

Word

Guaita!

My favourite word in English is FLUFFY. It’s when your pet has a lot of hair, like a fur pillow.

My favourite word in English is PERSNICKETY (Quisquilloso) because its sound and its meaning is funny. I like this word because I learned it when working as a waitress many years ago and I’ve never forgotten it.

My favourite word in English is FLOFFY because I like its meaning (suave, peludo, esponjoso, acolchado,...like my Aaron) and its sound is funny and sweet for me!!

Anglès, Bàsic A2

My favourite word in English is easy to remember.

ICE

because it’s

My favourite word in English is MUSIC because I like the way it sounds.

26

My favourite word in English is

BEAUTIFUL because

My favourite word in English is YOUNG because I like its meaning.

I like its meaning.

Anglès, Bàsic A1

The Bucket List The coronavirus COVID-19 has transformed our lives in many ways and the future feels uncertain, but let’s imagine that it will all finish in a few months' time. What do you have on your “bucket list” which you cannot do because of the present situation? What are your plans and wishes for that bright time when everything is over?

Lola Domínguez

When everything is over...

I’m going to eat out in a restaurant with my aunt and cousins, because it’s always great fun!

I’m going to hug my parents and I’d also like to see how they kiss their grandchildren.

I would really like to visit my grandmother because I haven’t seen her for a year and a half.

I’m going to visit Dubai and get a ride on a hot air balloon.

I hope to be calm with my future baby and go to Granada to meet his family.

I’m going to burn all the masks that I find in my house.

I’m planning to eat at my parent’s home again.

I’m going to visit my family in Argentina.

I’d like to go out without a mask and feel free.

I’m going to go out and come back home without worrying about the time.

I’d like to go to Mallorca to see my family, take a walk in the town and on the beach.

I’m going to do a lot of simple things which I miss very much.

Anglès, Bàsic A2

COL·LABORACIONS

Le portrait chinois e portrait chinois est un exercice d’écriture Lfrançais créative que nous utilisons souvent en cours de langue étrangère pour faire acquérir l’ex-

Marcel Proust l’introduisit en France à la fin du XIXème siècle sous forme de questionnaire. C’était un jeu qui était en vogue en Angleterre. Ce jeu anglais, datant de 1860, était nommé Confessions. Le jeu a figuré pour la première fois dans un album en anglais d’une camarade du jeune Marcel, Antoinette, fille du futur président Félix Faure. Le titre original de l’album était « An Album to Record Thoughts and Feelings ».

Effectivement, nos élèves expriment leurs pensées et sentiments à travers les expressions imagées qu’ils créent. Et c’est à ce moment-là que la magie littéraire opère et que la langue n’est plus un canevas grammatical mais elle devient beauté par la sonorité des mots et pas les représentations que ces mots entraînent.

pression de l’hypothèse. Il s’agit d’un jeu littéraire qui fait le lien entre la conception structuraliste du langage et la perspective pédagogique actionnelle.

On fournit aux apprenants un canevas où le verbe de l’hypothèse est à l’imparfait et le verbe principal est au conditionnel. Ensuite, en s’appuyant sur cette structure grammaticale, les élèves doivent dévoiler leurs goûts et préférences personnelles à travers l’identification à un objet, à un animal ou à un élément de la nature.

Ce type de jeu était un jeu littéraire pour déceler, à travers un questionnaire, certains aspects de la personnalité d’un individu. Vous allez tout de suite comprendre de quoi nous parlons avec les exemples

de nos élèves.

Eva O’Callaghan Gordo Chef de Département de Français

Portraits chinois

de nos éleves du groupe de B 1

ePremier Prixe Si j’étais un mot de ma langue, je serais idò.

Si j’étais un anglicisme, je serais love.

Si je pouvais être un mot que tout le monde comprend, je serais hola.

Si je représentais un mot du français, je serais s’il vous plaît.

Si j’inventais un mot nouveau, je serais chiquiclin.

Si j’étais un mot très long, je serais supercalifragilisticoespialidoso.

Si je pouvais choisir un mot utile en voyage, je serais map.

Si j’étais un mot exotique, je serais picardia.

Si j’avais la possibilité d’être un mot rare, je serais cosorro.

Si j’étais un mot magique, je serais merci.

Vichy Gornés 28

“Thegibt, world like a versetzen book and the oneso who travel “Wenn es einen Glauben derisBerge kann, ist doesn’t es der Glaube just an reads firstKraft.” page” die the eigene

AgustinMarie of Hippo / Anglès, B2.2-A von Ebner-Eschenbach

Deuxième Prix Si j’étais un animal, je serais un chien.

Si j’étais une fleure, je serais un coquelicot.

Si j’étais un plat cuisiné, je serais la soupe à l’oignon.

Si j’étais une couleur, je serais le bleu.

Si j’étais une chanson, je serais “Mediterráneo”.

Si j’étais une actrice, je serais “Charles Chaplin”.

Si j’étais un objet, je serais une pierre.

Si j’étais un métier, je serais une fleuriste.

Si j’étais un vêtement, je serais un chemisier.

Si j’étais un sport je serais, une nageuse.

Si j’étais un film, je serais “Amélie”.

Maria Casasnovas

3ème Prix Si j’étais un mot de ma langue, je serais «atzavara».

Si j’étais un anglicisme, je serais «random».

Si je pouvais être un mot que tout le monde comprend, je serais amour.

Si je représentais un mot du français, je serais bizarre.

Si j’inventais un mot nouveau, je serais «esblandir».

Si j’étais un mot très long, je serais vraisemblable.

Si je pouvais choisir un mot utile en voyage, je serais s’il vous plaît.

Si j’étais un mot exotique, je serais kiwi.

Si j’avais la possibilité d’être un mot rare, je serais retrouvailles.

Si j’étais un mot magique, je serais abracadabra.

Neus Castellvell

COL·LABORACIONS

Error

The Of The Sponge System

W

hen I was a little girl and, for the first time, I heard the expression “Children learn like sponges” I felt like a superheroine. “What a useful skill!. My brain can retain all kinds of information and when I need them, I will just have to squeeze my sponge-brain.” What a fool I was. The problem with this expression is the same problem with Spanish Education System: Memorization.

The nature of a sponge is to absorb all the liquid you pour on it. Yes, it retains all the substances very quickly, but just until you squeeze it or it dries off.

The same happens with our Educational System.

Every day students have to absorb a great amount of information as fast as possible. And for what?

To understand the world that surrounds them? To be prepared for the future? To have the chance to choose the career they want? Not at all. It’s just to pass the exams. If you are able to drink in all the information in a record time and then soak the exam with all you have “learnt”, you get an A. And the more similar to the original textbook, the higher the qualification will be.

We reward and encourage the ability of fast shortterm memorization, but that is not learning. The information doesn’t stay there, once it is squeezed out the sponge is empty again for the next exam. And if

any of the “liquid” information remains in your brain after the examination day, it will dry out in less than two weeks, when you will even have forgotten the topic of the exam.

The sponge-learning system makes classes and it also makes the experience of learning very boring and discouraging. You have to sit hours repeating and listening to the same texts and facts, which more than boring is dehumanizing. Where is the critical thinking left? And The emotion of discovering something new and exciting? What happens if you are not a good “quick-memorizator”? Not everyone has the same speed/ability to memorize, but that doesn’t mean you are a bad student or unable to learn. Each student learns in a different way.

Why do we pretend to teach all of them with the same (and wrong) system? As Albert Einstein said: “If you judge a fish by the ability to climb a tree, it will live its whole life believing he or she is stupid” It’s time to revise the Sponge Education System.

Maybe we should embrace a new way of educating, one that sees students, for example, more like trees.

With the correct and unique teaching system for each one, they could forever absorb in their roots the knowledge that helps them grow.

Mar Melià

Anglès B2.2-A 30

“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

“The best and most beautiful things in the world cannot be seen or even touched - they must be felt with the heart. ”

Hellen Keller Foto: Iris Sintes

L’EOI CIUTADELLA D‘ON PROVENEN ELS NOSTRES ALUMNES? 3,5% Resta d’Europa

20% Resta d’Espanya 70% Illes Balears 0,5% Àsia

6% Sudamèrica

QUINA EDAT TENEN ELS NOSTRES ALUMNES? 12% 31%

ESTUDIEN MÉS IDIOMES LES DONES QUE ELS HOMES?

Menys de 18 anys (33 alumnes) Entre 19 i 29 anys (80 alumnes) DONES

25% 20%

Entre 30 i 39 anys (64 alumnes)

72%

Entre 40 i 49 anys (52 alumnes)

HOMES

28% 10% Entre 50 i 59 anys (26 alumnes) 2% Més de 60 anys (6 alumnes)

213 84

“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

EN XIFRES

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

COM VARIA LA DEMANDA DELS TRES IDIOMES A CADA NIVELL?

Nivell A1

Nivell A2

Nivell B1

Nivell B2

Nivell C1

Alemany Anglès Francès

Alemany

15%

Francès

30%

COM ES REPARTEIX L’ALUMNAT DE LA NOSTRA ESCOLA PER IDIOMES?

Anglès

55%

Gastronomia

What foods are traditionally eaten in The British Isles for All Saints’ Day? Soul cakes (England) These sweet, round cakes were traditionally given out in England and Ireland on All Saints’ Day or All Souls’ Day during the Middle Ages to those who went door-to-door saying prayers for the dead in what may be the forerunner to today’s trick-or-treating. They can be made with raisins and currants and aromatic spices like allspice, nutmeg, cinnamon and ginger.

Ingredients

100 g butter 100 g golden caster sugar 2 egg yolks - free range 250 g plain flour 1 pinch saffron - or turmeric for the colour 1 tsp allspice ½ tsp mixed spice 2 tbs milk 50 g raisins

34

Instructions 1. Cut up the butter into small

chunks to allow it to soften. Turn the oven on at 180°C / 360°F / GM 4.

2. Using an electric mixer, cream the butter and sugar together in a medium-sized mixing bowl until light and fluffy.

3. Whisk in the egg yolks.

4. Add the flour and spices, adding enough milk to form a dough that holds together.

5. Stir in the raisins.

6. Turn the dough out onto a floured surface and roll out to about 1cm thick.

7. Bake at 180°C / 360°F / GM 4 for about 25 mins until golden and firm.

Barm Brack (Ireland) On All Hallows’ Eve, you might enjoy some freshly baked barm brack. It is also called Bairín Breac, Barmbrack or often shortened to brack, is a yeasted bread with added sultanas and raisins.

Usually sold in flattened rounds, it is often served toasted with butter along with a cup of tea in the afternoon. The dough is sweeter than sandwich bread, but not as rich as cake. The sultanas and raisins add flavor and texture to the final product.

The Halloween Brack traditionally contained various objects baked into the bread and was a sort of fortune-telling game. In the barmbrack were: a pea, a stick, a piece of cloth, a small coin (originally a silver sixpence) and a ring. Each item, when received in the slice, was supposed to carry a meaning to the person concerned: •the pea, the person would not marry that year; •the stick, they would have an unhappy marriage or continually be in disputes; •the cloth or rag, they would have bad luck or be poor; •the coin, they would enjoy good fortune or be rich;

•the ring, they would be wed within the year.

Other articles added to the brack include a medallion, usually of the Virgin Mary to symbolize going into the priesthood or to the Nuns, although this tradition is not widely continued in the present day.

Commercially produced barmbracks for the Halloween market still include a toy ring.

35

Parlons de tradition gastronomique!

Le pain des morts

Connaissez-vous

Le pain des morts, appelé Panu di i Morti préparé lors de la Toussaint en Corse?

Els panets de morts de Minorque ou de Majorque et le fameux Pan de muerto du Mexique?

Toutes ces recettes représentent le lien entre le monde des vivants et celui des morts.

La Toussaint corse visait à honorer les morts et établir un contact avec les disparus. Le pain des morts était autrefois destiné à accompagner le défunt lors de son dernier voyage. Une autre coutume était, la veille des défunts, celle de laisser de la nourriture en offrande sur la table

pendant toute la nuit, pour que les morts retournent sur terre pour se ravitailler.

Légende racontait souvent aux enfants.

Le pain des morts est une spécialité de la ville de Bonifacio. Avant, c’était une recette traditionnelle corse qui ne se préparait que le 2 novembre, le jour des morts, d’où son nom. Aujourd´hui, on peut en trouver dans certaines boulangeries tout au long de l’année.

La recette varie un peu en fonction des régions, mais bien souvent il s’agit d’une sorte de brioche sucrée aux noix et raisins secs. Il y en a qui y ajoute de l´écorce d’orange confite et les quantités peuvent aussi varier.

Les ingrédients

Préparation

Temps de préparation: environ 20 minutes Prévoir 3h30 de repos.

Temps de cuisson : 40 minutes.

• 250 g de farine • 60 g de raisins secs • 60 g de noix décortiquées et coupées en morceaux • 60 g de beurre fondu • 100 centilitres de lait • le zeste d’un citron bien lavé non traité • 20 g de levure de boulanger • 50 g de sucre • 2 oeufs • 2 g de sel

Ce pain des morts se conserve bien plusieurs jours. Vous pouvez aussi le congeler entier ou tranché.

La fabrication du pain des morts en France est entrée à l’inventaire du patrimoine culturel immatériel en France 36 2010. en

• Dans un saladier légèrement fariné, verser la farine, le sucre, le beurre fondu, le zeste de citron et la levure délayée dans un peu d’eau.

Mélanger de manière énergique.

• Fariner votre plan de travail pour pétrifier pendant une dizaine de minutes.

• Incorporer les noix et les raisins secs puis pétrifier 5mn.

• Former une boule, poser un torchon pardessus et laisser reposer environ 3h à température ambiante.

• Au bout de 3h, la pâte aura doublé de volume.

• À l´aide de la paume de la main, dégazer la pâte.

• Placer une feuille de papier sulférisé sur une plaque à four. Couper la pâte en deux boules, badigeonner de jaune d´oeuf le dessus des pains et laisser reposer encore 30m.

• Enfourner avec un récipient d’eau pour y apporter l’humidité nécessaire à une bonne cuisson pendant 40 minutes à 180°C.

Els panets de morts de Menorca La nit de Tots Sants era

creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases on havien viscut. Per això, en aquest dia les campanes sonaven planyívoles i convidaven la gent a recollir-se vora la llar a fi de no topar-se amb les ànimes. Així, vora el foc, se solien explicar rondalles de morts apareguts i ànimes en pena.

Tota tradició associa sempre menjar i simbologia. Vet aquí que pronunciar bunyols amb arrop o mel i panellets ens recorda Tots Sants, però sentir parlar dels panets de mort és entrar en confusió. Aquesta recepta ha caigut en l’oblit. Segons diuen, la forma dels panets de morts de Menorca i Mallorca tenien semblança a un difunt amb la seva mortalla.

El pan de muerto mejicano La tradición del pan de muerto

se remonta a la época de la Conquista, en donde los españoles quisieron reflejar un ritual practicado por los nativos indígenas.

Tras realizar el sacrificio de una princesa como ‘ofrenda’ a los dioses, su corazón era depositado en una olla con amaranto, y el sacerdote, en forma de agradecimiento al dios, mordía el órgano que se encontraba aún latiendo.

Los españoles decidieron seguir dicha tradición, elaborando un pan de trigo en forma de ‘corazón’, adornado con azúcar pintada de rojo, para simular la sangre del sacrificio.

37

PASSATEMPS Silbenrätsel – Mit Silben das richtige Wort bilden.

Die Definitionen helfen Thema: Essen - menjars ap-, bee-, brot-, chen-, de-, erd-, fel-, frit-, gen-, ka-, ko-, korn-, ku-, la-, li-, lo-, ma-, me-, mes-, ne, o-, o-, öl-, pom-, ran-, re-, rot-, saft-, scho-, te-, te-, tes-, to-, ven-, voll-, Definition: Rote und süße Obstsorte Def: Gesundes aus der Bäckerei Def: Rotes für die Pizza und den Salat Def: Oranges Gemüse Def: . Zum Braten und für den Salat Def: Trinkt man zum Frühstück Def: Schmeckt süß und nach Kakao Def: Macht man aus Kartoffeln Def. Außen grün, innen rot Def: Bäckt man und belegt es mit Obst

Lösungen: Erdbeere, Vollkornbrot, Tomate, Karotte, Olivenöl, Orangensaft, Schokolade, Pommes Frittes, Melone, Apfelkuchen

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Mon premier est le contraire de « sur ».

Je fais mon deuxième quand je regarde une comédie drôle.

Mon tout est censé être contagieux.

Charades

Réponse: Un sourire (Sous – Rire).

Mon premier est la capitale de l’Italie.

Mon second est une voyelle.

Mon troisième est un fleuve d’Europe.

Mon tout est une plante qui sent bon.

Réponse: Le romarin (Rome – A – Rhin).

Mon premier se trouve au milieu du visage.

Mon deuxième est un métal.

Mon troisième est un célèbre canari que Gros Minet aimerait bien manger.

Mon tout a été une reine d’Égypte.

Les trains finissent leur voyage dans mon premier.

Mon deuxième augmente chaque année.

Mon tout est un espace réservé généralement aux voitures.

Réponse: Un garage (Gare – Âge).

Réponse: Néfertiti (Nez – Fer – Titi).

10 (NOT SO) EASY RIDDLES IN ENGLISH 1 What is full of holes but still holds water?

2 What question can you never answer yes to?

3 What can you break, even if you never pick it up or touch it?

4 What gets wet while drying?

5 The more of this there is, the less you see. What is it?

6 If you’ve got me, you want to share me; if you share me, you haven’t kept me. What am I? 7 If you’re running in a race and you pass the person in second place, what place are you in?

8 A man describes his daughters, saying: “They are all blonde, but two; all brunette but two; and all redheaded but two.” How many daughters does he have?

9 Two fathers and two sons are in a car, yet there are only three people in the car. How? 10 The day before yesterday I was 21, and next year I will be 24. When is my birthday?

ANSWERS 1. A sponge | 2. Are you asleep yet? | 3. A promise | 4. A towel | 5. Darkness | 6. A secret | 7. Second place | 8. Three: A blonde, a brunette and a redhead | 9. They are a grandfather, father and son. | 10. December 31; today is January 1.

ANAGRAMS

by B1 Students Change felt into the opposite of right.

Change saint into something that happens when wine falls on your clothes.

Change slip into a part of the face.

Change mean into the way your parents called you.

Change icon into something you use to pay.

Change leak into a place where swans swim.

Change rats into something we can see in the sky at night.

Change ours into an adjective to describe the taste of lemons.

Change mars into a part of the body.

Change free into something you can find in the sea.

Change care into a kind of competition.

Change sink into the biggest organ of our body.

Change palm into an object we use to illuminate a room.

Change last into something you put in your food to improve its taste.

KEY: Left / stain / lips / name / coin / lake / star / sour / arms / reef / race / skin / lamp / salt

Knobelaufgaben 1-EIN GEDICHT – UN POEMA

praktisch das Werkzeug in der Tasche kann es oft nicht finden ärgerlich!

Wie heißt das Werkzeug?

Lösung: Der Schlüssel

2-VÄTER UND SÖHNE

Zwei Väter und zwei Söhne stellen sich nebeneinander vor einem großen Spiegel. Doch im Spiegelbild sind nur drei Personen zu sehen.

Wie kann das sein?

SCHERZFRAGEN preguntes bromes

1- 10 Menschen, 5 Hunde und 6

Katzen stehen unter einem Regenschirm. Warum wird keiner von ihnen nass?

2- Ein spanischer Gemüsehändler

ist 1,74 Meter groß, hat einen Bauchumfang von 105 Zentimetern und trägt Schuhgröße 44. Was wiegt er?

3- Warum läuft die Krankenschwester auf Zehenspitzen am Medikamentenschrank vorbei?

Lösung: Vor dem Spiegel stehen Großvater, Vater und Sohn; 3. Peter. Erklärung: Peters Mutter hat vier Kinder. Scherzfragen: 1. Es regnet nicht! 2. Gemüse; 3.

Sie möchte die Schlaftabletten nicht aufwecken.

ENDEVINALLES

Lösung: Vor dem Spiegel stehen Großvater, Vater und Sohn

COM DEMANAR UNA CERVESA ARREU DEL MÓN? Tens facilitat per als idiomes?

Series capaç d’unir cada expressió amb l’idioma corresponent?

1. Francès A. Una birra, per favore 2. Japonès B. Ein Bier, bitte 3. Anglès C. Uma cerveja, por favor 4. Alemany D. Pi jiu, xie xie.

5. Neerlandès E, Une bière, s’il vous plaît 6. Portuguès F. Mia byra, parakaló 7. Suec G. Pivo, prosím 8. Polonès H. Egy sört kérek 9. Txec I. Jedno piwo, prosze 10. Italià J. Yksi olut, kiitos 11. Hongarès K. One beer, please 12. Xinès L. Cervisiam, amabo 13. Finès M. En öl, tack 14. Grec N. Een bier, alsjeblieft 15. Llatí O. Nama biru kudasai

SOLUCIONS 1- E | 2- O | 3- K | 4- B | 5- N | 6- C | 7- M | 8- I | 9-G | 10- A | 11- H | 12- D | 13- J | 14- F | 15- L

QUÈ OPINES DE...

LA NOSTRA EOI? É

s molt important per a nosaltres el grau de satisfacció del nostre alumnat envers la nostra escola. Per això hem realitzat una enquesta de satisfacció, perquè els alumnes puguin valorar la qualitat de les nostres classes i del material didàctic, també la tasca del professorat, l’aprenentatge propi, així com les mesures higièniques i de prevenció de la Covid-19.

Moltes gràcies a tots els que heu participat en l’enquesta.

Seguirem treballant i esforçant-nos per millorar la nostra escola!

Aquí teniu un resum de les opinions expressades pels alumnes que han respost l’enquesta:

Valoració de les classes i material didàctic: 63% dels alumnes enquestats està molt o bastant satisfet La tasca docent del professorat: 66% està molt o bastant satisfet Puntualitat del professorat: 94% dels enquestats consideren que el professor és molt o bastant puntual

L’aprenentatge propi: 56% de l’alumnat està molt o bastant satisfet amb la seva assistència, participació i dedicació a l’aprenentatge de la llengua

Les mesures higièniques i de prevenció de la Covid a l’escola: 96% dels alumnes enquestats creuen que són molt adequades

La neteja de l’edifici i de les aules: 99% dels alumnes enquestats creuen que és molt adient.

Annex IES Josep M. Quadrado C/ Mallorca, 67, Porta B, 1r pis

www.eoiciutadella.com