La mairie de Ciutadella a été construite avant ou

ENTREVISTES

Mònica Comas

MÒNICA COMAS va ser professora d’anglès a l’EOI de Ciutadella durant els cursos 2013-14, 2014-15, 2015-16 i 2016-17. També va ocupar el càrrec de secretària durant tres anys a partir de 2014-15, any en què es va crear el centre. L’any 2018 va aconseguir una plaça del Ministeri d’Educació i Formació Professional com a assessora tècnica a l’exterior i va decidir marxar cap als Estats Units a viure aquesta experiència professional i personal.

Primer de tot, explica’ns un poc on vius i en què consisteix la teva feina.

L’any 2018 em vaig presentar a les places d’assessors tècnics a l’exterior que convoca cada any el Ministeri d’Educació i Formació Professional i, després d’estudiar moltíssim, vaig aconseguir treure una plaça i vaig marxar cap als Estats Units. Concretament, em van destinar a Los Angeles per un període de 5 anys. Los Angeles és una urbs immensa formada per diferents ciutats que estan aferrades unes a les altres i travessada per una xarxa espectacular d’autopistes. Jo visc a Hollywood, a uns 15 minuts caminant del Walk of Fame. És una zona turística i animada, amb botigues i bars, i està ben comunicada amb altres parts de la ciutat. Ara bé, les estrelles de Hollywood no viuen en aquest barri de la ciutat i tampoc és una zona glamurosa. Els famosos viuen a Bel Air, Beverly

“Attitude is a little thing that makes a big difference.” Winston Churchill

Hills, a una zona de Hollywood molt polida que es diu Hollywood Hills, o ja més a prop de la costa (Malibu, Pacific Palisades...).

Aquí faig feina a l’Oficina d’Educació del Consolat General d’Espanya a Los Angeles que, alhora, depenem de l’Ambaixada d’Espanya. La meva feina consisteix, bàsicament, a difondre la llengua i la cultura espanyoles principalment en el sistema educatiu reglat dels Estats Units. Això ho feim a través de diferents programes que el Ministeri d’Educació té als Estats Units, com per exemple, el programa de professors visitants, el d’auxiliars de conversa espanyols a l’estranger o les International Spanish Academies. Jo el que faig és encarregar-me de la gestió d’aquests programes, a més d’altres coses que sempre van sorgint, com organitzar actes culturals, impartir tallers de formació per a professors d’espanyol americans, fer visites a escoles que volen implantar l’espanyol, impulsar intercanvis educatius entre centres americans i centres a Espanya, publicar a les nostres xarxes socials... En fi, faig coses molt variades i açò és una de les coses que més m’agrada de la meva feina, que els dies no són mai iguals.

Com va ser la teva arribada als Estats Units? Va ser difícil l’adaptació? Et van acollir bé?

Les primeres setmanes, i fins i tot mesos, van ser una mica difícils. Tot i que vaig arribar amb tota la il·lusió del món, els tràmits d’instal·lació i el fet d’adaptar-me a una nova feina (i a una nova vida) em van dur un cert temps. Quan arribes aquí has de trobar pis, comprar cotxe, comprar mobles i fer mil gestions que, de tot d’una, se’t fa complicat. Amb el temps, però, t’acostumes a tot i al cap d’uns mesos ja estava totalment integrada a l’estil de vida americà. Un cop tens el pis, t’instal·les i t’has adaptat al ritme de la feina, tot es torna molt més fàcil.

Per posar un exemple, al principi anava caminant als llocs relativament a prop, com feim a Espanya, però al cap de poc temps ja vaig acostumar-me a anar amb cotxe pertot. Aquí la gent no camina i agafa el cotxe per anar a qualsevol banda, encara que estigui a prop. I tot està preparat perquè no baixis del cotxe: hi ha drive-throughs per anar al caixer, a la farmàcia, a comprar un cafè… Jo pensava que mai faria servir els drive-through i ara en som ben aficionada! La gent de Califòrnia és molt amable i, en aquest sentit, em vaig sentir molt ben acollida tant per part dels meus companys de feina com de la gent que vaig conèixer els primers mesos. Els californians sempre tenen un somriure i paraules polides a punt; ara bé, també és difícil passar de la fase de conèixer algú a fer una amistat de ver.

Què destacaries de la societat americana, en positiu i en negatiu? Hi ha algun aspecte en especial que t’hagi sorprès?

La societat americana és bastant tal qual com surt a les pel·lícules. Hi ha gent per a tots els gustos, és una societat molt enfocada al consumisme, hi ha plena llibertat per fer el que un vulgui... En primer lloc, m’ha sorprès que la gent és molt amable, tot i que Los Ángeles és una ciutat molt gran i impersonal. Per exemple, els dependents a les botigues sempre t’alaben alguna peça de roba que dus i, fins i tot pel carrer, la gent et diu: “I like your T-shirt!”. D’altra banda, pel que fa a coses pràctiques, m’ha sorprès que els tràmits d’instal·lació que a Espanya poden resultar complicats (donar d’alta i de baixa serveis, obrir i tancar un compte a un banc, llogar un pis...) aquí són molt fàcils. Tot el que sigui comprar i vendre és extremadament senzill, i s’agraeix quan arribes.

Al contrari, el que m’ha sorprès negativament és el gran contrast que hi ha entre rics i pobres i com és evident a tota la ciutat (i a moltes ciutats arreu del país). A Los Angeles en concret hi ha zones plenes de tendes de campanya a les voreres dels carrers on viuen indigents, i no només a barris pobres, sinó a zones de classe mitjana. Per tant, tens cases ben polides, per una banda, i al costat un campament d’indigents. La gent sembla que ja s’ha acostumat a aquest paisatge urbà i ja és una cosa normal de la ciutat. A mi m’ha cridat l’atenció que al país més ric del món s’hagi normalitzat aquesta situació i no ens afecti veure com hi ha gent que viu en aquesta situació. És un problema greu que té aquest país i que sembla que és mal de fer trobar-hi una solució.