Guaita! Nº7

Page 1

Revista de l´EOI de Ciutadella

2022/núm. 7


Ben poca cosa tens Ben poca cosa tens: La taula i uns quants llibres, l’enyor d’ella, que és lluny i tampoc no l’oblides, i aquest silenci, dens de paraules no dites. Si ara escrius, a recer de tanta melangia, et perdràs pels camins d’una tristor benigna, la veu se’t tornarà poruga i malaltissa i a cada mot creuràs que perds un tros de vida. Deixa-ho tot. Al carrer fa una tarda tranquil·la. Camina. Hi ha gent per fer-te companyia. No et refusis a cap dels horitzons que et criden. Quan tornis, tot serà més assenyat i digne. No hauràs oblidat res –no és més lliure qui oblida–, però duràs les mans plenes de llum fresquíssima.

Miquel Martí i Pol

Foto: Raquel Marcos


ÍNDEX EDITORIAL

4

FOTOMATÓN

22

ENTREVISTES

6

L’EOI CIUTADELLA EN XIFRES

26

LES NOSTRES ACTIVITATS

28

-A un antic alumne de l‘EOI Ciutadella -Mirjam Eisenstädter, lectora d’alemany -Thomas Vaillant, lector de francès

RECORD PER NA RAQUEL

12

COL·LABORACIONS

14

-A film review -Can Graffiti Help Us Improve Our Lives? -Women to look up to -Com no decorar una casa -How to plan a successful holiday -La danse, un autre genre de vie intérieure -Our travellers, our storytellers

-Concurs de fotografia -Lost in Translation -El carnaval a classe, Àustria i Alemanya -Activitats de Nadal d’Alemany A1, A2 i B1

GASTRONOMIA -Pastissets personalitzats -La greixera de formatge -Curiositats gastronòmiques

PASSATEMPS

COORDINACIÓ REVISTA Glòria Pascual Vivó

FOTO DE PORTADA Gemma Arbós Babra (Francès A1-B)

DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Candela Nieto Design candelanietodesign@gmail.com

IMPRESSIÓ Tecnogràfico S.L.

Depósito Legal/DL: ME 647-2017

34

FOTOS SECCIONS Raquel Marcos Sánchez

40


E D I T O R I A L

B

envinguts al número 7 de la revista Guaita! Estem molt contentes d’haver arribat a aquest nombre màgic, el qual esperam i desitjam de tot cor que ens dugui cap a nous temps, molt millors per a tots. A hores d’ara, voldriem poder dir que la pandèmia ja és història. Malauradament, encara no ha acabat de passar, tot i que sembla que ja veim una tènue llum que albira el final. Vam començar aquest curs just després de rebre la trista notícia de la pèrdua de la nostra companya i amiga Raquel Marcos Sánchez, que ens va deixar a finals del passat agost. De tot cor, li vull dedicar la revista d’aquest any, un projecte que ella mateixa va impulsar i coordinar mentre va ser amb noltros. Aquí hi trobareu una secció plena de records cap a ella, tant dels seus alumnes com de companys professors, i així mateix, totes les fotos entre seccions, que il·lustren aquest exemplar, son obra seva. Per altra banda, l’escola també ha tingut noves incorporacions, tal com Na Sandra Villena, una jove nova funcionària de carrera que s’incorpora com a cap del departament d’anglès; dos auxiliars de conversa, d’alemany i de francès, plens d’energia i entusiasme; i una nova auxiliar administrativa, Na Marga Gomila. Tots ells ens ajuden a donar impuls a l’escola i a avançar cap al futur amb més il·lusió. Aquest curs hem seguit desenvolupant la nostra activitat educativa en circumstàncies extraordinàries, tal com la continuació de la Covid-19 i tot el que això suposa. Tanmateix, hem continuat un any més amb la incertesa i dificultat que provoquen les novetats sobtades i els canvis sobrevinguts: novetats i canvis en el sistema d’avaluació, en el format de les proves unificades i en el format i avaluació de la Mediació; També seguim amb nous reptes i millores com correspon a una educació del segle XXI, amb el desenvolupament del pla digital del centre, el qual ens proporcionarà un equipament tecnològic actualitzat i l’adequada formació digital del professorat. Aquest any també és especial per a mi, ja que serà el meu darrer curs a la direcció de l’escola. He ocupat el càrrec de directora d’ençà de la creació de l’EOI a Ciutadella, ara fa vuit cursos i ja és hora de deixar pas a noves persones i noves idees. Tanmateix, ha estat una etapa plena de satisfaccions i molt enriquidora. Voldria donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat en aquests anys formant part de l’equip directiu i acabar amb un toc d’optimisme, recordant una frase del cèl·célebre científic Albert Einstein «La vida es pot viure de dues maneres diferents. La primera, com si no hi hagués res que fos miraculós. La segona, com si totes les coses ho fossin» Molta sort i salut per a tots, i molts ànims per continuar endavant! Glòria Pascual Vivó Directora de l’EOI de Ciutadella.


Uep! Qui són aquests fillets? I perquè surten a la revista? Un moment... és això legal? Hem de cridar a la policia? Keep calm, tranquil·litat. Mirau-les de més a prop, treis la lupa si fa falta. No us resulten familiars ses cares? Bé, tal vegada no, amb ses màscares ho teniu ben complicat per endevinar-ho. Però tal vegada sou prou espavilats per trobar altres pistes que us ajudin a esbrinar aquest petit misteri. Qui és aquesta gent? Només us donaré una pista: cada dia a classe veis almanco un o una d’ells. 1

4

6

7

2

5 8

3

(Solució: Claustre de professors 2021-22 1-Guadalupe Martínez, 2-Carolina Tarlowski, 3-Tomeu Al·lès, 4-Llorenç Moll, 5-Lola Domínguez, 6-Mónica Sintes, 7-Sandra Villena, 8-Glòria Pascual).

5


ENTREVISTA a un antic alumne de

l’EOI Ciutadella A més, vivim a una illa turística i sempre és molt útil i enriquidor poder parlar i entendre una altra llengua, així com comunicar-te amb gent d’altres cultures que ens visita. Ara me sent molt bé quan gent estrangera em parla en anglès i els puc ajudar, és molt gratificant ja que 8 anys enrere no era capaç de fer-ho. A part de tot això, poder obtenir un títol oficial té una motivació extra. La veritat és que estic molt orgullós d’haver après anglès perquè avui en dia trob que és de molta utilitat tenir un bon nivell tant per viatjar, com per fer feina o encara que sigui només per ajudar al meu fill amb els estudis. Vas estudiar anglès a l’institut de secundària? No, a primària vaig estudiar francès i vaig optar per seguir amb el mateix idioma a secundària, però des de llavors sempre havia tingut ganes d’aprendre anglès i quan vaig complir els 40 em vaig decidir. Com bé diuen mai és tard per aprendre i amb interès i esforç tot es pot aconseguir.

M

iguel Triay Moll, 48 anys, casat i pare d’un fill de 14 anys. Fa feina al sector del calçat. Es va matricular a l’EOI l’any 2013 al primer nivell de Bàsic 1 amb l’objectiu d’aconseguir el nivell intermedi B1. Un cop assolit, i motivat per continuar aprenent, el seu nou objectiu va ser el B2. Tres anys després, descomptant l’any de la pandèmia, en Miguel es va convertir en un dels pocs alumnes en la història de l’EOI en obtenir la certificació del B2 havent passat per tots els nivells. Quina va ser la teva motivació per aprendre anglès? Sempre he intentat aprendre coses noves perquè mai saps quin futur t’espera, m’agrada viatjar i saber un idioma tan universal com l’anglès t’obre moltes més possibilitats.

6

Com et vas assabentar de l’Escola Oficial d’Idiomes? Fa uns 9 anys estava fent un curs d’informàtica a l’escola d’adults i a l’edifici del costat hi havia l’escola oficial d’idiomes, veia sempre grups de gent que sortia alegrement i de totes les edats. Defora hi havia pòsters d’informació i vaig pensar que era la meva oportunitat per decidir-me a aprendre anglès. De fet, ha estat una de les millors coses que he fet, perquè a part d’aprendre molt he conegut molta gent durant tot aquest temps. La metodologia que s’empra és molt eficient perquè vas aprenent gradualment cada aspecte de la llengua i és molt entretingut perquè la major part de les classes havíem de fer “speaking” amb parelles o grups i açò fa que interactuïs molt entre els companys i, per tant, que els coneguis millor, cosa que evidentment no passa amb altres tipus d’aprenentatges.


“Cuisiner suppose une tête légère, un esprit généreux et un cœur large.”

Consideres que l’anglès és una llengua difícil d’aprendre? Quin aspecte et resulta més dificultós? i més fàcil? Pens que depèn de l’edat en què ho aprenguis, en el meu cas, quan ja tens 40 anys és més difícil sobretot amb la pronunciació. És com quasi totes les coses, com més jove ets per aprendre, és més fàcil. També és cert que la gramàtica anglesa és més simple que la nostra i una volta tens la base adquirida resulta més fàcil emprar-la adequadament. Sense cap dubte la part que més em va costar assolir va ser el “speaking”, ja que és molt difícil expressar-se en una altra llengua d’una manera fluida i espontània. En el cas dels exàmens teníem uns 10 minuts que havíem de parlar sols i amb parelles davant dos professors, on els nirvis normals en situacions així podien jugar males passades. Encara que com he dit abans, és la part que més treballàvem a classe, per açò era molt important assistir a les classes, ja que a casa no ho podies practicar tot sòl. També és veritat que amb els anys anaves aprenent més recursos per desenvolupar una bona conversa i guanyar més experiència en els exàmens. La part que vaig trobar més fàcil, millor dit menys complicada, va ser el “writing”. Sempre m’ha agradat escriure, i expressar els meus pensaments i sentiments per escrit em sembla més fàcil. Durant cada curs fèiem bastants d’exercicis de “writing” i apreníem les estructures i vocabulari específic per cada tema. D’aquesta manera a l´hora de realitzar l’expressió escrita en els exàmens, si havies fet la feina durant tot els curs, resultaven més bons de fer. A més, a diferència dels “speakings”, disposaves de més temps per expressar-te amb calma i a consciència. Quin contacte tens amb l’anglès actualment? Mires les notícies, sèries, pel·lícules... en anglès? Fa uns dos o tres anys vaig començar a veure series i pel·lícules en versió original amb subtítols en anglès i he de dir que és més autèntic i molt millor, ja que escoltes les veus reals dels actors i, per tant, tot té un sentit més verídic. A part, és una manera molt bona per aprendre anglès tal com els professors ens recomanaven, ja que estàs entretingut perquè pots triar qualsevol cosa que t’interessi i a més alhora estàs aprenent. Actualment, per no perdre el contacte amb la llengua anglesa, intent seguir veient contingut en anglès i així no perdre tot el que he après.

Paul Gauguin

Què s’ha de fer per estar motivat? Quan fas un curs de qualsevol tipus el més important és estar motivat durant tot el temps que duri. L’objectiu sempre pot semblar que sigui aprovar al final del curs, però el més important és anar aprenent sent conscient del progrés i així poder mantenir la motivació per millorar, independentment del resultat de les notes finals. Trob que és important no obsessionar-se i anar fent les diferents tasques amb esforç i constància. Per açò l’avaluació és necessària, per saber si tens el nivell exigit a cada curs, però ha d’anar acompanyat amb les ganes d’aprendre.

Com animaries a la gent a aprendre una llengua estrangera? Jo animaria a tothom per aprendre una llengua que no sigui la materna. Personalment, crec que és molt gratificant poder entendre i parlar un altre idioma que no sigui el teu propi, independentment de l’edat, perquè als joves els obrirà portes tant als estudis com a la feina, als no tan joves com jo els anirà bé per mantenir la ment activa. Entendre una segona llengua amplia les possibilitats personals i professionals, així com tenir una visió més àmplia i conscient del món actual i globalitzat que ens envolta, on la tecnologia ocupa cada vegada més temps a les nostres vides. Trob que és important no perdre la part humana i aquesta es basa en la comunicació entre persones. Per tant, aprendre idiomes és una bona manera de fomentar la comunicació, ja que no hi ha millor manera de relacionar-se i expressar-se que cara a cara.

Miguel Triay Anglès B2.2. curs 2020-21

7


ENTREVISTES

Entrevista a... Mirjam Eisenstädter, lectora d’alemany Benvolgut lector, benvolguda lectora! Hallo, lieber Leser, liebe Leserin!

Quines llengües xerres? Quan era petita, la meva mare va adonar-se que tinc un do per als idiomes. Per tant, em va enviar a una escola a Viena on s’ensenyen molts idiomes i ara xerro la meva llengua materna- l’alemany-, l’anglès, el castellà, el rus i com podeu llegir, estic aprenent el català. Schon als ich klein war, sah meine Mutter, dass ich eine Begabung für Sprachen habe. Deshalb hat sie mich in eine Schule in Wien geschickt, in der viele Sprachen unterrichtet werden und nun spreche ich meine Muttersprache- Deutsch-, Englisch, Spanisch, Russisch und wie ihr lesen könnt, lerne ich gerade Katalanisch.

blar una bona oportunitat per fer un any de pràctiques a l’estranger abans de començar la feina a una escola a Àustria. Però potser que l’Illa sembli una destinació una mica estranya per a una futura professora d’espanyol . I és cert, la meva decisió de venir a Menorca va tenir una altra raó: Fa molts anys em vaig enamorar de la llengua catalana a Barcelona i fa molt pocs anys em vaig adonar que fan classes de català a la Universitat de Viena. De fet, va ser el meu professor de català qui em va recomanar venir a Menorca i per això li agraeixo cada dia. Vergangenen Sommer habe ich mein Lehramtstudium an der Universität Wien abgeschlossen und ich wollte die Gelegenheit nutzen, Unterrichtserfahrungen im Ausland zu sammeln, bevor ich anfange, in einer Schule in Österreich zu arbeiten. Allerdings kann es schon sein, dass die Insel eine etwas seltsame Wahl für eine angehende Spanischlehrerin zu sein scheint. Es stimmt, meine Entscheidung nach Menorca zu kommen hatte einen anderen Grund: Vor vielen Jahren habe ich mich in Barcelona in die katalanische Sprache verliebt und vor wenigen Jahren entdeckte ich, dass es an der Universität Wien Katalanisch Kurse gibt. Tatsächlich war es mein Katalanischlehrer, der mir empfohlen hat, nach Menorca zu gehen und ich danke ihm jeden Tag dafür.

Per què vares decidir venir a Menorca? L’estiu passat vaig acabar els meus estudis com professora de llengües a la Universitat a Viena i em va sem-

T’ha costa adaptar-te al ritme de vida de l’illa? En poques paraules: sí! Les dues coses més sorprenents del ritme de vida aquí són els horaris i com alguns trac-

Em dic Mirjam i sóc l’auxiliar d’idiomes d’alemany a l’Escola oficial d’Idiomes de Ciutadella aquest curs 2021/22. Aquí tinc el plaer de respondre algunes preguntes sobre els meus primers tres mesos a Menorca. Ich heiße Mirjam und ich bin Sprachassistentin für Deutsch an der Offiziellen Sprachschule Ciutadella für das Jahr 2021/22. Und nun habe ich das Vergnügen, hier einige Fragen zu meinen ersten drei Monaten auf Menorca zu beantworten.

8


“In der Sprache spiegelt sich die Seele eines Volkes.”

ten les cites. Pel que fa al primer, cal anotar que a Austria i especialment a Viena no fem cap pausa al migdia o almenys la fem més curta. Pel que fa a la segona, vaig notar que les cites a la policia o altres cites per fer tràmits moltes vegades no segueixen el pla acordat. Encara que a Àustria normalment no tenim l’estricta puntualitat que s’atribueix als alemanys, em va costar molt confiar que malgrat els canvis tot sortirà bé. Kurz gesagt: ja! Die zwei Dinge, die mich am Lebensrhythmus hier am meisten überrascht haben sind die Öffnungszeiten und wie manche mit Terminen umgehen. In Bezug auf ersteres, hat mich besonders die lange Mittagspause überrascht. In Österreich, und besonders in Wien, gibt es nämlich meistens keine oder zumindest keine so lange. in Bezug auf zweiteres habe ich bemerkt, dass Termine bei der Polizei oder für andere Behördengänge oft nicht dem vereinbarten Zeitplan folgen. Obwohl wir in Österreich normalerweise nicht an der allzu strikten Pünktlichkeit festhalten, die den Deutschen zugeschrieben wird, fiel es mit sehr schwer darauf zu vertrauen, dass trotz der Planänderungen alles gut geht. Què és el que més enyores del teu país? De fet, enyoro dues coses més o menys contràries d’Àustria: les muntanyes i la vida a una ciutat gran. Encara que m’agraden el mar i la familiaritat entre la gent a Ciutadella, a vegades enyoro les altures dels Alps i l’anonimitat de Viena. In der Tat vermisse ich zwei mehr oder weniger konträre

Paul Schibler

Dinge aus Österreich am meisten: die Berge und das Leben in der Großstadt. Obwohl ich sowohl das Leben am Meer als auch die Intimität der Menschen in Ciutadella genieße, vermisse ich manchmal die Höhen der Alpen und die Anonymität in Wien. Quin és el teu lloc preferit de Ciutadella? És clar: l’EOI ;) Però les postes del sol a prop del castell de Sant Nicolau tampoc estàn malament. Ganz klar: die EOI. Aber die Sonnenuntergänge beim Kastell von Sankt Nikolaus sind auch nicht so schlecht. Quin és el teu lloc preferit de Menorca? Per no dir l’EOI Ciutadella una altra vegada, diria el Camí de Cavalls. No puc triar un lloc en concret, però m’agraden molt les rutes al voltant de Fornells. Um nicht noch einmal die EOI Ciutadella zu sagen, nehme ich den Camí de Cavalls. Ich kann mich zwar auf keinen spezifischen Lieblingsort festlegen, aber finde die Strecken rund um Fornells besonders schön. Quins tres adjectius empraries per definir el caràcter menorquí? Relaxat, curiós i amb orgull de ser menorquí. Entspannt, neugierig und stolz menorkinisch zu sein. Mirjam Eisenstädter Auxiliar de conversa d’alemany

9


ENTREVISTES

Entrevista a... Thomas Vaillant, lector de francès Nacionalitat. Ciutat/poble. Estudis. Edat. Em dic Thomas Vaillant, tenc 25 anys i sóc francès, de la ciutat de Nantes a Loire-Atlantique (França). Pel que fa als meus estudis, sóc llicenciat en anglès i tenc un Màster de FLE de la universitat de Nantes. Je m’appelle Thomas Vaillant, j’ai 25 ans et je suis français, je suis originaire de Nantes en Loire-Atlantique en France. Concernant mes études, j’ai obtenu une licence d’anglais et un master FLE à l'université de Nantes. Quines llengües xerres? Xerr francès anglès i un poc d’espanyol Je parle français, anglais et un petit peu l’espagnol. Per què vares decidir venir a Menorca? Vaig decidir participar en el programa d'auxiliars de llengua i venir a Menorca, per descobrir la cultura i la vida a Espanya. Podíem triar tres comunitats d'Espanya i jo vaig triar les Illes Balears perquè tenia interès a conèixer la vida d'aquí. J’ai décidé de participer au programme d’assistant à Minorque pour découvrir la culture et la vie en Espagne. Durant la candidature, nous pouvions choisir trois communautés d’Espagne. J’ai choisi les îles Baléares car j’étais très intéressé par la vie ici. T’ha costa adaptar-te al ritme de vida de l’illa? Al principi va ser una mica difícil adaptar-me al ritme de Menorca encara que, així com han anat passant els mesos, m’hi he habituat. M’he trobat gent increïble amb qui ha estat molt fàcil integrar-se. M’habituer au rythme de vie à Minorque était un petit peu difficile au début mais c’est de mieux en mieux au fur et à mesure des mois qui passent. Je rencontre des gens incroyables avec qui il est très facile de s’intégrer. Què és el que més enyores del teu país? Trob a faltar moltíssim la meva família i els meus amics,

encara que venen sovint a visitar-me i això em permet estar molt en contacte amb ells. Ma famille et mes amis me manquent énormément mais beaucoup viennent me rendre visite. Je peux ainsi rester en contact avec eux assez facilement. Quin és el teu lloc preferit de Ciutadella? El que més m’agrada de Ciutadella és el castell de Sant Nicolau. M’encanta anar-hi per gaudir de les postes de sol vora la mar. Ce qui me plaît le plus à Ciutadella, c’est le Castillo de Sant Nicolau. J’aime m’y rendre pour apprécier les couchers de soleil au bord de l’eau. Quin és el teu lloc preferit de Menorca? Tenc molts llocs preferits a Menorca. M’encanta Cala en Turqueta, així com Cala Morell A Minorque, j’ai plusieurs lieux préférés, j’aime beaucoup la Cala en Turqueta mais aussi Cala Morell. Quins tres adjectius empraries per definir el caràcter menorquí? Em sembla que els menorquins estan molt orgullosos i contents amb la seva cultura i la seva llengua. A Menorca, només hi he conegut a gent molt agradable. Je trouve que les Minorquins sont très fiers et heureux de leur culture et de leur langue, je n'ai rencontré que des gens très agréables ici à Minorque. Thomas Vaillant Auxiliar de conversa de francès

10


“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

“The best and most beautiful things in the world cannot be seen or even touched - they must be felt with the heart. ”

Hellen Keller Foto: Iris Sintes

11


Record per

Ce que nous ne savons pas dans la vie, si le meilleur est à venir! Avec quel profond chagrin Raquel, j´ai appris ton décès! Un jour, en sortant de l´EOI, tu m’as annoncé que tu étais malade. Ce jour-là, tu m´as confié un secret:” Caroline, je ne m´abandonnerai jamais.Je ferai tout mon possible pour m’en sortir”. Un autre jour, tu m’as exprimé ce que cette situation t´apportait de positif: “J’apprécie les petits moments de la vie dont je ne me rendais pas compte”. Je sens combien tu as dû souffrir durant le parcours de cette maladie maudite. Ta discrétion et ton courage te faisaient songer à gagner cette bataille. Malheureusement, tu n´es plus entre nous! Comment effacer cette pénible page de notre vie? Impossible, ma chère collègue! Je m’unis à ta tristesse de ne pas y arriver et à la tristesse des gens auxquels tu tenais. Carolina Tarlowski El passat agost ens vas deixar, estimada Raquel, companya i amiga. Des del principi em vas semblar una persona especial, plena de sensibilitat i talent, i, durant el temps que vam compartir et vas fer estimar per tots, alumnat i companys, per les teves qualitats personals i professionals. Durant la teva lluita incansable i fins al darrer dia vaig tenir esperances que tornaries. Finalment, vas haver de marxar, però estic ben segura que una mica de tu ha quedat en cadascú dels que t’hem conegut. Vam gaudir de tu massa poc. T’enyoraré sempre. Descansa en pau, Raquel! Lola Domínguez

Estimada Raquel, vas desembarcar en aquesta illa amb molta il·lusió, cercant complicitat en la teva manera de donar classes. Poques persones poden tant i tant en poc temps. A mi particularment, les teves classes se’m feien curtes. Només tenc bons records i agraïment per tot el què ens vas ensenyar. Malauradament, el temps en què et vam poder gaudir va ser massa curt. Sempre et tenc present, preparant coques que tant t’agradava fer, o cantar cançonetes en francès. Sé cert que allà on siguis hi haurà també àngels que vulguin que els hi donis classes i els il·luminis amb la teva llum. Sempre recordada i estimada. Nuria M’han demanat unes paraules per la memòria de na Raquel, qui ens va deixar sobtadament per una malaltia. Jo, la veritat, no vaig ser dels seus millors alumnes probablement però sí dels primers que va tenir a l’illa i record que ella acabava d’aterrar a Menorca amb moltes ganes d’integrar-se a la societat illenca. A banda de les classes lectives ( no sé si va poder donar moltes classes degut a la seva enfermetat), sí que record que intentava implicar tot l’alumnat fent que les classes fossin molt participatives i conèixer la realitat de cadascun per a adaptar-se al nivell de tots i totes sempre de forma optimista amb molt bona actitud. Un antic alumne de francès Na Raquel, per jo va ser molt de gust conèixer-la, era una gran persona, amb molt bon tracte, molt propera, agradable, va ser un plaer haver estat alumna seva, només puc dir coses bones d’ella. Sandra


na Raquel Raquel, vas arribar com a professora de francès a l’EOI de Ciutadella el 2017. Observadora, discreta, treballadora i perseverant, creativa i culta, professora per vocació... a poc a poc et vas guanyar l’estimació i l’afecte dels teus alumnes. El 2019 vam compartir el timó de l’escola com equip directiu, tu, na Lola i jo. Tanmateix, aquell any va ser ple d’entrebancs i obstacles que van fer que pràcticament no coincidíssim juntes a l’escola. Et vas posar malalta, però des del primer moment vas demostrar que no ho posaries fàcil, i ens vas mostrar la teva personalitat lluitadora, valenta i sobretot vital. Durant dos anys vam esperar el teu retorn. Cada vegada que parlàvem ens deies que pensar en l’escola et donava força i et feia més i més ganes de tornar a la feina i a la rutina. Finalment, te’n vas anar l’agost del 2021. Aquest exemplar número 7 de Guaita!, un projecte que tu mateixa vas impulsar amb il·lusió, va per tu! Sempre et recordarem, Raquel. Glòria Pascual

Raquel, dónde quiera que estés, te escribo para darte las gracias. Te doy las gracias por enseñarnos a conversar en francés sobre todo tipo de temas, por tus reflexiones agudas sobre temáticas de actualidad y por acercarnos a libros tan reveladores como Le petit Nicolas de Goscinny y Sempé, L’Analphabète de Agota Kristof o La petite fille de Monsieur Linh de Philippe Claudel. Gracias por despertar nuestro lado artístico motivándonos a participar en la revista de la escuela con un concurso de fotografía y otro de literatura y también por animarnos a cantar canciones populares canadienses para celebrar Sant Jordi. Te doy las gracias, además, por compartir con nosotros momentos tan especiales como pasar un buen rato juntos cocinando y luego comernos, ¡cómo no! unos crêpes. Me hiciste descubrir el crêpe de limón, del que nunca hasta entonces había oído hablar. Otro día me dijiste, fuera ya del ámbito de la escuela, que te gustaba escribir y que tenías ganas de compartir tus textos en público. Llegó la pandemia y con ella la distancia y la imposibilidad de realizar tu deseo. Siempre me quedaré con las ganas escucharte leer tus escritos. Estoy segura de que debían ser maravillosos. Por último, gracias por ser quién fuiste y por mantenerte fiel a tus principios y convicciones. Me enseñaste mucho. Espero que ahora, después de haber sufrido tanto, hayas encontrado la paz que tanto necesitabas. Siempre te recordaré. Cristina Raquel, durant un curs de francès vaig gaudir de tenir-te com a professora.. Entregada i empàtica, tenies una riquesa per compartir, per transmetre el que ens volies ensenyar, àgil per canviar el rol si detectaves avorriment, oferint alternatives que despertessin l’interès. Malgrat que vas partir, em quedà un record entranyable. Provi

Na Raquel va arribar a la nostra escola amb la discreció que la caracteritzava. A poc a poc es va anar mostrant com la persona treballadora i constant que era. Va ser una bona companya, sabia treure el millor de cadascú i exercia un lideratge positiu entre els seus alumnes, amb suavitat i mà esquerra. Era una persona senzillament encantadora, es feia estimar des de la seva amabilitat i tracte afable, però alhora implacable amb les injustícies. De vegades hem sentit a dir que són aquestes les persones que estan preparades per “emprendre el viatge”. En tot cas, en el seu pas tan breu per l’EOI de Ciutadella, haurà deixat una bona empremta, sempre la tindrem en el nostre record com una persona molt especial i d’una gran talla humana. DEP. Eva O’Callaghan


COL·LABORACIONS A film review PARADISE: LOVE T he film I would like to review is “Paradise: Love”. It’s the first film of the “Paradise” trilogy directed by Ulrich

Seidl in 2012. It was nominated for the Cannes International Film Festival. “Paradise: Love” is a drama film based on a true and sensitive story where three fifty-year-old German women travel to Kenya for sex tourism. They are searching for love from African boys. The story is set on the beaches of Kenya where love is a business. Also, the film explains the relationship between the poor African families and the rich European women called “sugar mamas”. The characters are a mix of professional and non-professional actors. The African boys are real local boys who live on the beaches of Kenya. The main actress is Margarethe Tiesel, one of the three “sugar mamas”. I would strongly recommend “Paradise: Love” because it shows the real relationship between the European rich women who hope to find love and the young African boys who need money to live. It’s a really interesting and highly entertaining film. The director tries to explain the necessities of both parts in a natural and delicate way. The film certainly lived up to my expectations. Susana Heréncia Anglès B2.2-A semipresencial

14


“Before you marry a person, you should first make them use a computer with slow Internet to see who they really are.”

Will Ferrell

DELS ALUMNES

Can Graffiti Help Us

Improve Our Lives? Let’s start defining what graffiti is. Graffiti is a form of communication expressed in a visual style and consists of writings or paintings made on walls or other surfaces. What is special about graffiti is that it’s performed in public places, but without permission of the authorities. Did you know the origin of the term graffiti comes from the Italian word “graffiti”? Let’s see. Graffiti is an Italian word which is the plural of “graffito”, and it comes to mean a type of mark or inscription made by scratching or scraping a surface with a punch or similar. This term is used in Archaeology to refer to the spontaneous inscriptions that were found on the walls and in the ceramics of different cultures, such as Greek, Roman or Egyptian, to sign the property or works. There are other traditional graffiti that could be mentioned, such as those that appeared on the walls of buildings, in latrines, railway cars, subways and bridges. Modern graffiti emerged in Philadelphia in the 1960s strongly influenced by hip-hop culture and b-boying. The first graffiti artists, called “taggers”, met in “crews” and signed their names, or “tags”, on the street walls of their quarters. Tags were a kind of mark to delimit the gang’s territories and to claim for the recognition of

their own existence. The movement arrived in New York in the 1970s. Competition for visibility was extraordinarily intense, so graffiti artists struggled to put up as many tags as possible. One of the main spaces chosen for tagging and showing discrepancies were subway stations and the subway itself. From there on, the movement was widely spread to the rest of the entire world. Although graffiti was considered vandalism, and nowadays this still remains, we can say that it is widely recognized for many contemporary critics as a type of artwork and specially as a form of public art. Many researchers affirm that this public art could be an efficient tool of social emancipation. In fact, there are quite a few projects using graffiti art in groups at risk of social exclusion. Summarising, as time goes on, we can say graffiti has evolved into art and has become a very successful tool to work with for the social inclusion of people in situations of vulnerability. Inés Sampedro Anglès B2.2-A semipresencial

15


COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

Women to look up to Aquesta és una activitat d’escriptura col·laborativa que varen fer els alumnes de B2.1. Alhora que descobrien la vida d’aquestes dones que ens inspiren a donar la millor versió de nosaltres mateixos, aprenien i posaven en pràctica estratègies per fer unes redaccions de primera. Mirau quin nivellasso! Sandra Villena Professora d’Anglès B2.1

Serena Williams is a tennis player in her forties. She is an activist as well as one of the current world greatest athletes. In fact, she has held the highest ranks in the women’s tennis association multiple times. Firstly, I strongly admire her because despite being one of the greatest athletes of our times, she has always fought to give her best and also for the causes she defends. Serena worked multiple times with organizations like Caliber Foundation, an organization dedicated to supporting families and victims affected by illegal guns in America. Moreover, she also fights for women’s rights and is a philanthropist. Secondly, she started training with her sister Venus at the age of three and achieved titles at a very young age. In 2003 she had knee surgery for a tendon injury and she had to stop playing for a while. During her break from sport, her half-sister Yetunde Prince was murdered and Serena’s physical and mental health got worse. A couple of years later she made a comeback and was able to become her old self again. In conclusion, I admire her for being a persevering woman that fights for what she wants and for what is right. As you can see, she ‘s one of the bravest and most resilient people in the world. Leticia Bargiela and Xavi Coll Anglès B2.1-B

16

Serena Williams


“Im Himmel gibt’s kein Bier. Drum trinken wir es hier.”

Maya Angelou

Maya Angelou was a black American woman who made history as a civil rights activist, poet, and for writing the first nonfiction bestseller as an African-American woman. She died in 2014 at 86 years old, but her legacy is still alive. First of all, we admire Angelou because she was a fighter and had a strong personality due to her traumatic childhood. She experienced radical prejudicies, discrimination and was raped by her mother’s boyfriend. In spite of the fact that she had a horrible childhood, she grew up and became a civil rights activist. To sum up, we really admire her because even though she had a horrible childhood, she became a very brave and committed lady. She was one of the first fighters for black people’s rights. She fought for equality. Paulina Rodríguez, Marta Gourmala, Miquel Gomis, Lluís Camps, Damià Seguí and Sandra Coll Anglès B2.1-A

Greta Thunberg, in full, Greta Tintin Eleonora Ernman Thunberg, is a Swedish teenager who became wellknown as an environmental activist after she protested outside the Swedish Parliament in 2018 going on a school strike.

Greta Thunberg

She demands world leaders to take immediate measures to fight against climate change. She was nominated for the Nobel Peace Prize in March 2019. Moreover, she is the youngest individual ever to be honored as Time’s Person of the year, among other awards. Her selfconfidence, maturity and her “super power”, as she calls it (she has recently been diagnosed with Asperger’s) have inspired many people, especially youngsters. To sum up, we really admire her not only for her contribution to addressing the global problem of climate change, but also for her forthright speaking way despite being so young. Núria de la Fuente, Yulis Vargas and Catalina Salord Anglès B2.1-B

17


COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

Com

no decorar una casa

En aquesta activitat, l’alumnat d’A2 havia de treballar l’imperatiu en un context molt quotidià, com potser descriure una habitació, com decorar una casa, etc. Abans havíem treballat el vocabulari adient quant al mobiliari d’una estança. L’activitat va consistir a donar consells graciosos de decoració per a cada problema que es presentava, fins i tot els més absurds. Es va confirmar que la classe d’A2 va tenir molta creativitat i varen afegir fotos, o millor dit, un pòster que es va penjar a l’aula 1. Classe A2 d’Alemany

18


“La cuisine c’est un art qui, pour ne pas s’abâtardir, a besoin de fantaisie, d’un petit grain de folie.”

Yves Courrière

How to plan a successful holiday If what scares you most about travelling is to plan it, or on the contrary, you need to think out every minute, here you have some tips to bear in mind. Núria de la Fuente Anglès B2.1-B

1-The less planned, the better Do not forget that the most important thing is to enjoy the trip, so do not be obfuscated with programming all the time. Just make the most of the days, depending on the circumstances and on what you feel like doing.

2-Make a wish list Even if you do not need to schedule everything, you should think about which places you would like to visit, and if necessary, book. You can find restaurants, museums and excursions on the internet, getting a guidebook or asking people. Take into account people’s opinions too.

3-Know where you are going Find out information about the means of transport and the typical food. Consider also the weather forecast before packing. Finally, nowadays you must be informed of the restrictions because of the COVID, as in some places it is required to quarantine or have the COVID passport.

Surely, this is not new for you, but I think it is worthy to internalise it. I hope you have a successful holiday!

19


COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

La danse, un autre genre de vie intérieure “Pour moi, entrer en mouvement, c’est entrer en méditation” Maurice Béjart

Npresque ous venons de voir une vidéo d’une belle danseuse russe qui, pendant 5 minutes, danse comme un cygne qui est en train de mourir. Selon moi, c’est un espectacle à la fois très beau mais très triste, car le cygne ne veut pas mourir. C’est pour cela qu’il n’arrête pas de bouger. La danseuse, Ulyana Lopatkina, montre un visage toujours triste, comme si elle savait comment la vie du cygne va finir. C’est dommage ! Je trouve que le ballet est un art, où il y a une part physique de formation, discipline, sport,... mais une autre part de sentiment, mouvements subtiles, légèreté, avec un contrôle total et absolu du corps. Je pense que la musique est aussi importante pour accompagner la danse afin d’obtenir le meilleur résultat et ravir le spectateur. Un spectacle visuel et passionnant ! Alumne de Francès B1

Pots fer click per veure el vídeo.

20


Ted Williams, Eine kurze Biographie Heute ist er 59. Ted hatte eine Familie, eine Frau und Kinder, aber er verlor alles als Drogen und Alkohol in sein Leben drängt. Es war ein trauriges, dunkles Leben, was er führte. Jahrelang lebte er auf der Straße, konnte nicht arbeiten und bettelte um Geld. Er war ein Obdachloser. Aber sein Leben änderte sich Dank eines Internetvideos schlagartig. Ein Mitarbeiter von einer Zeitung filmte den Mann, weil dieser auf einem selbstgeschriebenen Schild erklärte, dass er ein von Gott gegebenes Talent besitzt: eine goldene Stimme. Also postete der Mitarbeiter dieser Zeitung das Video auf YouTube und das Schicksal nahm seinen Lauf. Das Video wurde im Internet von Millionen Internetnutzern angeklickt. Heutzutage ist Williams weltweit berühmt. Er ist bekannt als der Mann mit der goldenen Stimme. Williams arbeitete von nun an für große Unternehmen wie Pepsi oder für die NBA. Seitdem arbeitet er und hilft Menschen mit Alkohol- und Drogenproblemen. Francisca Petrus Alemany B1

Meine Lieblingsveranstaltung Meine Lieblings Veranstaltung ist Sant Joan. Das ist das größte Fest auf Menorca. Dieses schöne Fest findet jedes Jahr vom 23. Juni bis zum 25. Juni statt. Die ganze Stadt ist ein großes Fest. Es gibt viele schöne Pferde mit bunten Kostümen und die Ritter tragen einen schwarzen Anzug mit einem typischen Hut. Normalerweise gibt es fast einhundert Pferde, die durch die frohen Leute laufen und springen. Das Fest war früher ein Sommerfest und endete mit der Sommerernte. Seit 2 Jahren haben wir nicht mehr gefeiert. Jetzt sind wir fast alle geimpft. Ich hoffe, dass wir dieses Jahr Glück haben und das Fest feiern können. Ich erinnere mich an dieses Fest als ich ein Junge war. Es war wunderbar. Die Leute waren sehr glücklich. Sie waren alle draußen, haben gefeiert, getrunken und gelacht. Es war warm aber nicht zu sehr. Am Abend hatten viele Leute die Haustüren geöffnet und man konnte dann die Freunde besuchen und bis in der Nacht miteinander reden und lachen. Ich vermisse Sant Joan sehr. Santi Sarmiento Alemany A2

21


FOTOMATÓN Us presentem els vertaders protagonistes de la nostra Escola. Els nostres alumnes!

FRANCÈS B1

ANGLÈS B2.1-B

FRANCÈS A1-B

ANGLÈS A1

FRANCÈS A2-B


FRANCÈS A1-A

ANGLÈS A2-A

ALEMANY A1

ANGLÈS B1-B

ANGLÈS C1.2

ALEMANY B1

ALEMANY A2

ANGLÈS B2.1-A

ANGLÈS B2.2-B

ANGLÈS B2.2-A


COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

Our Travellers,

Our Storytellers Back in the 14th century, the Berber Maghrebi explorer Ibn Battuta said “Travelling- it leaves you speechless, then turns you into a storyteller”. In the 21st century we still love travelling, despite the obstacles that the pandemic is putting in our path at present, and we still love telling about it. Here are some of the stories which my students shared with me about their trips. Enjoy them! Lola Domínguez Professora Anglès A2

Snow and Sun Last weekend, I went to Andorra for a short ski trip with my daughter. We went by plane to Barcelona on Sunday morning and we arrived in Andorra in the afternoon. The next day, on Monday, we went to Grandvalira ski resort and we spent all day in the snow. The weather was fantastic, but one morning the top area of the ski resort was closed because it was very windy, so we skied at the lower area. In the afternoons, we went shopping or visited the town. Finally, we returned to Menorca on Thursday evening and we were very tired!

Ignasi Gonyalons Anglès A2

24


“Der kluge Mensch, so glaubt es mir, der redet nicht und trinkt sein Bier.”

Last December, I went to Valencia with my husband. We stayed there all weekend.

Enjoying with my Family

We visited our oldest son. He’s a doctor and lives there because he is working in a hospital. When we arrived at the airport, he was waiting for us with his girlfriend. She is a doctor too. Together we went sightseeing in the center of the town. On Saturday, we visited S’Albufera. It’s a beautiful place. Then, we went to a famous restaurant, where we ate a delicious paella. After that, we went shopping and visited a big market, where we drank “horchata”. Very nice! At night, we went back to the hotel walking across the main street. On Sunday, my son drove us to a large beach. We walked there for two hours and, later, we had some lunch at a restaurant. Then, we went to the airport and finished our lovely weekend. In the afternoon, we flew back to Menorca. Isabel Maria Pons Anglès A2

Madrid Captivates On the 14th of January, I traveled to Madrid with my husband. On Saturday morning, we went sightseeing in the center and we went shopping. I bought a pair of leather boots. In the evening we went to the theatre to see Tina Turner, The Musical. We had a very good time! After that, we went to a restaurant near our hotel to have dinner. We stayed at a comfortable and beautiful hotel, only five minutes from the “Museo del Prado” and “Parque del Retiro”. The weather was warm in the morning, but very cold at night and I needed my scarf and gloves! On Sunday morning we went sightseeing again and we visited the “Museo del Prado”. We loved all the pictures that we saw, but we were tired! Finally, on Monday morning, we came back to Menorca. We had a very nice experience! Maria Àngels Anglada Anglès A2

25


L’EOI CIUTADELLA Quines nacionalitats tenim entre el nostre alumnat estranger?

França

Colòmbia

Itàlia

Veneçuela

Equador Bolívia Uruguai

Argentina

Tenim més dones que homes estudiant idiomes?

31% Homes

69% Dones


“The world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

EN XIFRES

Quina edat tenen els nostres alumnes aquest curs 2021-22?

24% 13%

18%

Entre 31 i 40 anys

19%

Majors de 50 anys

Entre 41 i 50 anys

6 dones

69% Majors de 50 anys. Menors de 50 i majors de 30 anys. Menors de 30 anys.

Sexe 31%

2 homes

Menors de 20 anys

63% 25% 12%

Edat

25%

Entre 21 i 30 anys

I el nostre professorat...?


LES NOSTRES

ACTIVITATS Concurs de fotografia L’EOI de Ciutadella ha convocat el sisè concurs de fotografia, fotomuntatge i il·lustració, per tal de trobar la imatge per il·lustrar la portada de la revista Guaita!, que editem des de l’any 2016. Enguany no hem volgut posar restriccions a la creativitat del nostre alumnat i el tema del concurs d’aquest setè número de la revista ha estat lliure. Entre fotos i il·lustracions, hem rebut un total de 24 obres, tan plenes de bellesa i qualitat que han fet molt difícil l’elecció de la proposta guanyadora. Finalment, el jurat, compost pel professorat i l’administrativa de l’EOI Ciutadella, ha triat com a portada de la revista la fotografia, anomenada “Streya_Piedras”, de l’alumna GEMMA ARBÓS BABRA, del grup A1-B de francès. L’obra de Gemma, mostra els colors del nord de Menorca així com els contrasts geològics de la nostra illa, una diversitat que ens recorda la varietat del nostre alumnat i que ens sembla un bon inici per a una revista plena de col·laboracions diverses. Com a guanyadora del concurs, Gemma rebrà un val per a dues persones, gentilesa d’Artiem Hotels, per gaudir d’un circuit termal i d’un dinar al restaurant “The View”, a l’Hotel Audax de Cala Galdana. Agraïm a tots els concursants la seva participació i volem, a més de donar l’enhorabona a la guanyadora, fer un esment especial als finalistes, Borja Rojo Rojo, Inés Sampedro Becerra i Martina Povedano Moll, i animar a tot l’alumnat a presentar les seves obres al proper concurs. Lola Domínguez Secretària de l’EOI Ciutadella

28


Guanyadora

Agustí Camins Anglès A2 i Francès B1

Gemma Arbós Francès A1-B Agustí Camins Anglès A2 i Francès B1

Gemma Arbós Francès A1-B Inés Sampedro Anglès B2.2-A

Íker Tobajas Anglès B1 EOIES, IES Cardona

Maria Fraga Anglès B1-B

Paola Berguero Francès A2-B Martina Povedano Anglès B2.2-A

Finalista

Zoe Montagud Alemany A1 Finalista

Martina Povedano Anglès B2.2-A Finalista

Gemma Arbós Francès A1-B

Inés Sampedro Anglès B2.2-A

Borja Rojo Francès A2-B

Maria Fraga Anglès B1-B

Accèsit Gemma Arbós Francès A1-B

Borja Rojo Francès A2-B

Zoe Montagud Alemany A1

Martina Povedano Anglès B2.2-A

Paola Berguero Francès A2-B Borja Rojo Francès A2-B

Inés Sampedro Anglès B2.2-A

Agustí Camins Anglès A2 i Francès B1

Maria Fraga Anglès B1-B


LES NOSTRES ACTIVITATS

Lost in Translation Quan comences a aprendre un idioma estranger, arriba un punt on ja tens suficient vocabulari i coneixes prou estructures gramaticals per parlar de temes senzills i mantenir conversacions. En poques paraules, estàs més content que un gínjol amb el teu nivell i sembla que tot és camp, però vet aquí que un dia t’adones que aquell camp tan bucòlic està ple de pedres i has d’anar alerta de no ensopegar. Aquestes pedres serien les expressions idiomàtiques. Són molt útils, però cada idioma té les seves, no és tan fàcil com traduir les del nostre idioma. Si ho feim, no ens entendran i tindrem la mateixa frustració que quan ensopegam amb una pedra que no hem vist. Per ajudar-vos perquè no us perdeu amb les traduccions literals aquí teniu alguns exemples. Comencem per “estic més content que un gínjol”, quin seria l’equivalent en altres idiomes? Sandra Villena Professora d’Anglès

Morgenstund hat Gold im Mund The early bird catches the worm. A quien madruga Dios le ayuda.

Més content que un gínjol Heureux tel un coquillage Happy as a lark txoriak baino pozago Feliz como una perdiz Sich freuen wie ein Honigkuchenpferd/Schneekönig

Les carottes sont cuites It’s cut

and dried.

Tomar el pelo To pull someone’s leg. Se payer la tête de quelqu’un.

Hacer una montaña de un grano de arena

Aus einer Mücke einen Elefanten machen A storm in a teacup

30


El carnaval a classe,

Q

Àustria i Alemanya

ui creu que els alemanys o la gent dels països de parla alemanya són molt fats a l'hora de divertir-se, s'equivoca. La prova és la festa del carnaval- una festa única i espectacular. La classe d’A1 d’Alemany ha pogut conèixer de primera mà, de la nostra auxiliar de conversa, na Mirjam Eisenstädter, com es celebra el Carnaval a Àustria. Hem fet activitats i també ens hem disfressat. L’11/11 a les 11:11 hores començen els preparatius del carnaval en països com Àustria o Alemanya. I per què el carnaval comença un 11 de novembre a les 11 y 11 minuts? Segons la llegenda, el nombre 10 representa els 10 manaments i el 12, els 12 apòstols. L’11 està entre aquests dos nombres i per tant s’ha escollit l’11. Mentre que en el nord d'Alemanya el carnaval és conegut sota el nom “Karneval” (=comiat de la carn), en el sud-oest d’Alemanya, en el sud-oest d’ Àustria i Suïssa es diu “Fastnacht” o “Fastnet”, i en el sud-est d’Alemanya i Àustria es parla de “Fasching.” Aquest esdeveniment es celebra a partir del 26 de febrer, el dissabte de carnaval (Faschingssamstag). A la ciutat de Villach, molt a prop d’Itàlia, el carnaval és bastant “intensiu” i viu el seu apogeu amb les seves tradicionals cavalcades cridant “Lei Leí!”. El “Rosenmontag” (dia de roses), és el dia de carnaval més important a la ciutat de Colònia. El dimarts de carnaval (Faschingsdienstag) és el dia més important de celebracions a Àustria. Nens i adults es disfressen i van a una festa de carnaval. A Àustria, aquest tipus de festa és conegut amb el nom “Gschnas”. Durant les festes de “Fasching” és tradició menjar “Krapfen”, que són bunyols farcits de melmelada, crema de vainilla o xocolata i avellanes. La ciutat de Colònia s’ha convertit en uns dels llocs més intensius del carnaval alemany. En aquests dies, la ciutat de Colònia es troba en estat d'excepció. Tothom està de festa. Enguany, el divendres de carnaval, dia 21 de febrer (Weiberfastnacht), ha començat uns dels esdeveniments més destacats. Aquest dia, les dones acudeixen disfressades als seus llocs de treball i carregades amb tisores. Aquells que es creuin pels seus camins podran perdre les seves corbates d'un “tisorada.” Però compte amb aquell que no la dugui:” Serà considerat com a un estranger i per tant un desconeixedor dels costums o un “desbaratador”. Aquest costum és un símbol de la igualtat que s'estableix durant el carnaval i és que elles es converteixen en les reines d'aquesta festivitat, rebent de les mans del battle les claus de la ciutat. El dilluns de les roses (“Rosenmontag)” tothom es disfressa i surt al carrer a acompanyar les desfilades que recorreran el centre de la ciutat. Des de les carrosses es tiren dolços i xocolates, confeti que omplirà el cel de colors i cançons carnavalesques sota un lema únic “Kölle Alaaf”, que ve a dir que «Colònia és de tots” o “Visca Colònia”» en el dialecte local, el Kölsch. Si el que vols és que et llancin caramels, utilitza aquestes paraules màgiques: “Kamelle! Kamelle!”. Des de les carrosses també es llancen rams de flors (“Strüßje”), ampolles petites d’aigua de colònia, caixes de bombons, barres de xocolata i un sens fi d'altres petits obsequis. Guadalupe Martínez Professora d’Alemany

31


LES NOSTRES ACTIVITATS

Activitats de Nadal

d’Alemany A1, A2 i B1 Tradicions i costums d’Àustria

D ins les nostres activitats d’aula hem conegut de primera mà, és a dir, de la nostre auxiliar de conversa Mirjam Eisenstädter, com es celebra Nadal a Àustria i hem comparat les tradicions de Menorca amb les d’Àustria i els

països de parla alemanya. El Nadal “tradicional” té molt a veure amb l’arbre de nadal, (der “Weihnachtsbaum” / o “Christbaum)”, tradicions religioses, solemnitat en quant a nadales, llegendes paganes, etc. Després d’haver escoltat totes les informacions sobre Nadal, arribava l’hora de la veritat en forma d’un quiz. Eren preguntes amagades en els calendaris d’advent que Mirjam va preparar amb gust per a cada curs. L’alumnat havia de respondre aquests enigmes. Com a premi hi havia moltes sorpreses.

Guadalupe Martínez Professora d’alemany

32


“On victory you deserve beer, on defeat you need it.”

Napoleon

E nguany, dins les nostres activitats d’aula, hem muntat un mercat amb un sens fi de productes locals

Mercaderies i mercat d’art a la classe A1 d’alemany

i artesanals. Els alumnes d’A1 han sabut com negociar en alemany i no deixar-se enganar pels mercaders i expositors. Els diàlegs no tenien desaprofitament. Vàrem riure molt. Sorpresos es van quedar els clients del mercat, en veure tanta obra d'art. I és que un dels nostres alumnes ens va presentar la seva col·lecció de dibuixos. És cert, els nostres alumnes són una caixa de sorpreses. Guadalupe Martínez Professora d’Alemany

33


Gastronomia PASTISSETS PERSONALITZATS Que trobau si innovam una recepta de la nostra soca? Els pastissets formen part de la nostra cultura gastronòmica popular. Són presents en les nostres llars, sobretot, en els dies de celebracions familiars. Fer pastissets, ens pot evocar records d´infància o moments de la nostra vida que ens han marcat a través de les sensacions. Qui no ha compartit amb un familiar proper el plaer de fer aquests dolços tan típics nostres? Quantes vegades, el sucre en pols ens ha salvat els desperfectes de forma? Visca la imperfecció si aquestes mans aprenen i transmeten cultura! Cuinar és experimentar! He modificat aquesta recepta tradicional perquè crec en la creativitat. M’encanta utilitzar productes locals, ingredients d’elaboració casolana. Idò, ara us vull compartir aquesta delícia culinària. L’estiu, quan hi ha moltes figues podem cuinar figat i fins i tot , amb les figues de petita mida, confitar-les amb vi dolç. Un vertader regal pels nostres sentits!

Ingredients: · 200 g de farina · 150 g d’ametlla ratllada · 50 g d´avellanes en pols · 200 g de sucre · 200 g de saïm · 2 grogs d’ou · Canyella en pols al gust. · Ratlladura de llimona no tractada · Figat o figues confitades al vi dolç per a farcir els pastissets. Barrejau tots els ingredients en un ribell. Pasteu la pasta a mà o amb robot. El resultat no és una pasta uniforme. Esteneu la massa damunt paper de cuina fins a obtenir una capa d’uns mil·límetres de gruix. Utilitzeu un talla-pasta en forma de “flor” o el de la creu de Malta, símbol de les nostres festes de Sant Joan, pels pastissets buits. En el cas de fer-los plens, heu de formar una base, col·locar el farcit en el centre, tapar-la amb pasta i donar-li forma amb el talla-pasta en forma de flor. Coeu-los al forn a 180 °C durant un quart d’hora aproximadament pels buits i una mica més pels plens. Deixeu-los refredar sobre un enreixat i cobriu-los amb sucre en pols. Fer-los és un plaer i degustar-los encara més! Carolina Tarlowski Professora de francès A2-B

34


LA GREIXERA DE FORMATGE A la revista d’enguany xerrarem d’un plat ben menorquí, LA GREIXERA DE FORMATGE, plat típic dels darrers dies de Carnaval i de Quaresma. S’hi pot afegir sobrassada, peus de porc, pernil … o només formatge tendre, pot ser dolça o salada i s’acostuma a tallar en quadrats petits. És un plat senzill i amb productes quilòmetre zero. La meva mare la fa amb sobrassada o només amb formatge tendre de mitja salera. Els ingredients són per 5-6 persones: · 400 gr. de formatge tendre mitja salera · 5 ous frescos · Trossets de sobrassada de Menorca o peus de porc al gust del qui se l’ha de menjar Elaboració: Ratllar el formatge i mesclar-ho amb els vermells dels ous. Muntar les clares dels ous a punt de neu i barrejar-ho tot junt. Ara és el moment d’afegir els trossets de sobrassada , peus de porc o pernil…o res més, el que us agradi més. Tenir preparat un tià de terra untat amb oli d’oliva (o una palangana d’alumini) i posar-hi la mescla. Es fica al forn, preescalfat a 180ºC, uns tres quarts d’hora i llestos per degustar un primer plat o un pica-pica ben gustós i menorquí. Per anar fent gana!! Es pot menjar tant freda com calenta (tèbia), us agradarà de les dues maneres!

Marga Gomila Auxiliar administrativa


CURIOSITATS GASTRONÒMIQUES En llegir aquest article, potser estareu a punt de gaudir d’un àpat del dia, salat o dolç, que més dona! Ja sabeu, la llengua es renova constantment com els nostres hàbits culturals. Us animem a seguir la recerca realitzada pels nostres grups d’alumnes, d’anglès i francès, motivats per l’amor per les paraules. Llegiu les misterioses connexions entre les paraules i les realitats a què fan referència, un autèntic calidoscopi que aporta informació cultural important. Algunes d’aquestes paraules, utilitzades diàriament, tenen una història intrigant, fins i tot nascuda de l’atzar.

Le chocolat

L’origine du chocolat nous remonte au monde aztèque qui était considéré comme la nourriture des dieux. Le cacao associé à la magie et au mysticisme servait à la fois d’argent et de boisson consommée par les classes supérieures. Introduit par Christophe Colomb vers 1503, des religieuses espagnoles mélangeant le cacao avec du sucre, de la vanille et de la cannelle, ou de l’anis, obtiennent enfin un breuvage délicieux. En Espagne, le chocolat y est d’abord apprécié pour ses propriétés thérapeutiques. Il pénètre en France grâce à la reine Anne d’Autriche, épouse de Louis XIII qui était une infante d’Espagne. Le chocolat continue à la mode sous Louis XIV. On dit que manger du chocolat amer réduit le risque de souffrir de maladies cardiaques et prévient le vieillissement. En plus il nous rend heureux ! Il booste aussi la mémoire pendant 2 ou 3 heures après sa consommation. Alors mangeons du chocolat quelques heures avant notre examen ! Empire Aztèque, 1000 av. J.- C.

36

Tea

Tea is the most consumed drink in the world. It is believed that it comes from Asia. It was originally used for medicinal purposes, and indeed it was chewed instead of being drunk as it is done nowadays. The invention of the tea bags was the result of a misunderstanding. An American trader started sending to his clients tea’s specimens inside little silk bags, in order to taste the product. Those bags were meant to be removed before infusing the tea, but the clients started putting the bags inside the cup. And here we have a new invention! The rule of sticking your “pinky finger” out of your cup when drinking tea was due to a disease, syphilis. Syphilis damages the joints of the fingers and makes it impossible to bend them. One commonly held belief says that, in the court of Louis XIV in the 17th century in Paris, syphilis was so abundant that this symptom became a sign of the upper class. China, 250 BC


L´histoire curieuse de l’origine du croissant Toutes les versions s’accordent à dire qu’il a vu le jour à Vienne au XVIIe siècle, lors du siège des troupes de l’Empire ottoman à l’extérieur des murs de la ville. L’attaque consistait à creuser des tunnels sous les murs de la ville et, pour éviter d’être découverts, les soldats ne travaillaient que la nuit, tout comme les boulangers, qui en entendant le bruit que faisaient les Turcs donnèrent l’alerte. L’armée a ainsi pu repousser les envahisseurs, qui n’ont eu d’autre choix que de battre en retraite. Pour célébrer cette victoire, les boulangers ont créé un petit pain en forme de croissant de lune, la même forme que le drapeau ottoman. Le croissant symbolisait ainsi la manière de “manger un Turc”, une douce vengeance obtenue grâce à la précieuse collaboration des boulangers viennois. Dès lors, le croissant envahit l’Europe et le monde, jusqu’à ce que les Français se l’approprient, lui donnant une nationalité et l’officialisant sous ce nom, tout en créant une version feuilletée. Autriche, 1683

L’histoire incertaine de la madeleine L’origine de la madeleine n’est pas très claire. Selon les experts, l’origine française commence au château de Commercy. Un soir de 1755, le duc Stanislas ler organisait une soirée, mais au cours du repas, on lui apprenait que son pâtissier, fâché à la suite d’une dispute, avait rendu son tablier. Un repas sans dessert ne pouvait se concevoir. Alors une servante, appelée Madeleine Paulmier, improvisa des douceurs, selon la recette de sa grandmère, en laissant tout le monde bouche bée. Le duc, satisfait, nomma ce gâteau Madeleine. Depuis elle fait partie de la gastronomie française et se retrouve aussi dans l’expression française : la «madeleine» de Proust qui nous rappelle un souvenir de notre enfance.

La deuxième histoire nous emmène au Camino de Santiago (Espagne). C’est une fille, nommée Magdalena, qui préparait des pâtisseries en forme de coquillage, symbole du pèlerinage, pour les distribuer aux pèlerins épuisés. France, 1755

Sandwich Some days you feel like eating something informal, quick but tasty. No doubt, the best option is a sandwich, which can be ready in a few minutes. Usually, it consists of sliced cheese or meat and vegetables placed between slices of bread. It can also be dressed with mayonnaise or other sauces. Recently, people in the UK voted for the most popular fillings: ham, sausage, egg, tuna or chicken and mayonnaise, cheese and pickle. It is believed the Sandwich is named after the aristocrat John Montagu, 4rth Earl of Sandwich, who liked to eat while playing cards. The mix of bread and several ingredients was ideal for that purpose. By the end of the eighteenth century, it was quite popular, and from then until today it is one of the favourite meals all over the world. England, 1762

L’origine de la baguette Il existe plusieurs théories sur l’origine de la baguette. Certains disent qu’il s’agit d’un pain importé de Vienne, d’autres que son histoire est liée aux boulangers de Napoléon, qui ont créé un pain allongé pour que les soldats puissent le transporter dans une poche spéciale sur leur uniforme. Et une troisième version prétend qu’après la Révolution française, le gouvernement français a adopté un décret obligeant les boulangers à fabriquer le même pain blanc pour toutes les classes sociales. Le décret parlait du “pain de l’égalité”. En fait, c’est dans les années 1920 que la baguette devient très populaire suite à l’approbation d’une loi sur le travail de nuit qui exige aux boulangers de commencer leur travail après 4 heures du matin. Qu’ont-ils fait pour que le pain soit à temps pour le petit déjeuner ? Eh bien, allonger et rétrécir les miches de pain pour réduire les temps de levée et de cuisson. Et voici la baguette que nous connaissons aujourd’hui. France, 1789 (?)

37


Mayonnaise

Histoire du carpaccio

Who has never added mayonnaise to a hot dog or a hamburger? This sauce has become an unconditional extra to our dishes. It can contain vegetable or olive oil, eggs or just yolks. For this reason, it’s a calorically dense food. There are numerous and contradictory hypotheses to its origin, but regarding the etymology of the name, it seems to have appeared for the first time in 1806. It is believed that its origin comes from the Duke of Richelieu, who invaded Menorca and took the port of Mahon. He tried this sauce as a quick garnish during dinner in a local inn. He exported this discovery to France and in honour of the island called it “Mahonnaise”. Thanks to that, the sauce became famous in the French court.

Le carpaccio est un plat italien, à base de viande crue. Il est né à Venise en 1950 dans le cuisine du Harry’s Bar, un restaurant haut de gamme avec un chef célèbre. Un jour, la contesse Amalia Nani Mocenigo, est allée au Harry’s Bar pour manger. Elle a demandé au serveur un plat de viande crue car son médecin ne lui recommandait pas de manger la viande crue. Devant cette requête, le chef a décidé de couper la viande en tranches très minces, et voilà, il a créé un nouveau plat. Évidemment, le plat n’avait pas encore de nom. Heureusement, le chef avait visité une exposition du peintre Vittore Carpaccio, qui est connu pour utiliser beaucoup la couleur rouge. Et inspiré pour la couleur rouge de la viande crue, le chef a décidé d’appeler sa nouvelle création carpaccio.

Menorca, 1806

Italie, 1950

La tarte tatin, une douce erreur Toutes les histoires sur ce délicieux dessert ont une origine commune : l’Hôtel Tatin, un logement situé à Lamotte-Beuvron, France (1889). Cet établissement était dirigé par Stéphanie et Caroline Tatin. On dit que le résultat de la tarte aurait été un accident. Une des sœurs, en voulant réaliser une tarte aux pommes, aurait oublié de mettre la pâte et l’aurait rajoutée par-dessus au cours de la cuisson. Une autre version raconte que Stéphanie Tatin l’aurait renversée à la sortie du four. Souhaitant rattraper son erreur, elle aurait ramassé la tarte et l’aurait servie à l’envers. Et il y a aussi ceux qui prétendent que la tarte tatin a été créée consciencieusement. Elle existait depuis fort longtemps et la recette se transmettait de mère en fille. Elle a ensuite été popularisée par les sœurs Tatin dans leur hôtel-restaurant. Qu’en pensez-vous ? France, 1889

38

Alumnes de francès A2-B i anglès B2.2-A Professores Carolina Tarlowski i Glòria Pascual


“C’est une mélodie que l’on déguste par la bouche”.

G. Rossini. Foto: Raquel Marcos

39


PASSATEMPS SILBENRÄTSEL - THEMA: Haus und Wohnung. ba-, bal-, be-, chen-, dach-, de-, de-, erd-, fens-, fern-, gar-, ge-, her-, kon-, kro-, kü-, le-, mer-, mi-, ne-, ras-, ro-, schlaf-, schoss-, se-, se-, stuhl-, ter-, ter-, tür-, wan-, wel-, zim-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Die Etage, wenn man ein Haus betritt Zum Hinaussehen ganz oben im Haus Man geht hinaus, aber nicht in den Garten Kein Garten, aber doch zum Sitzen Daran hängt man seine Jacke Darin liegt man zum Waschen oder Entspannen Damit macht man sein Essen warm Darin schläft man Man sitzt darauf in dem Zimmer, in dem man kocht Man sieht damit Filme oder Serien Lösungen: Erdgeschoss, Dachfenster, Balkontür, Terrasse, Garderobe, Badewanne, Mikrowelle, Schlafzimmer, Küchenstuhl, Fernseher

Virelangues Un pâtissier qui pâtissait chez un tapissier qui tapissait, demanda un jour au tapissier qui tapissait: vaut-il mieux pâtisser chez un tapissier qui tapisse ou tapisser chez un pâtissier qui pâtisse?

Virelangues Tu t’entêtes à tout tenter, tu t’uses et tu te tues à tant t’entêter. Trois gros rats gris, dans trois gros trous forts creux regardaient trois gros tigres accroupis sur trois blocs rocailleux

40

Que c’est crevant de voir crever une crevette sur la cravate d’un homme crevé dans une crevasse.


MOTS MÊLÉS: Les métiers.

Trouvez les mots suivants, cachés horizontalement, verticalement, mais aussi diagonalement.

M

B

É

L

A

G

U

E

U

R

N

H

Y

Q

U

V

W

R

Y

R

S

E

I

X

B

S

C

C

E

L

E

V

M

M

R

G

M

R

E

O

H

F

H

È

T

É

A

K

S

U

O

C

I

E

V

F

G

T

M

P

D

K

S

C

R

F

R

R

G

M

A

E

N

I

T

I

A

É

F

O

R

J

N

R

R

R

L

C

C

N

T

E

N

M

O

T

R

U

A

P

L

I

T

A

U

V

Ç

N

U

E

I

O

G

H

E

E

I

R

A

I

E

T

X

G

X

W

I

N

U

R

M

E

R

I

Z

T

U

I

S

F

S

R

E

P

O

D

G

É

O

L

O

G

U

E

T

W

D

É

T

E

C

T

I

V

E

K

P

P

E

Solution: brocanteur, bûcheron, coiffeur, détective, doreur, éditeur, élagueur, épicier, garagiste, géologue, maçon, marin, musicien, orfèvre, peintre, secrétaire

CALL MY BLUFF Is a popular British game show in which contestants are presented with an obscure word and three possible definitions. Only one is correct. Are you up for the challenge? Can you guess which is the real definition? To haggle

To mooch

A. To laugh in an evil way like a witch

A. To kiss passionately

Stop haggling! People are starting to

I saw them mooching on the back seat

stare at you.

of a bus

B. To negotiate the price of something.

B. a far larger amount of something than

It's traditional that you haggle over/about

you want or need

the price of things in the market.

You’ve drunk mooch too mooch to drive.

C. To curl up into a ball because you’re cold. C. To walk or do things slowly and without Look at the kitten, he’s so cute all haggled

much purpose

on the couch.

Stop mooching (about/around) in your room and do something useful! Key: C

41

Key: B


TONGUE TWISTERS Tongue twisters are a phrase or series of phrases that are purposefully hard to pronounce and often cause humorous mistakes. Tongue twisters exist in many different languages and sometimes seem to sound like short poems or songs. They can rhyme or include alliteration, where the same letters or sounds are repeated. Many times the content of the phrases don’t make any sense.Here you have some examples of well-known tongue twisters for you to practise!

A big bug bit the little beetle but the little beetle bit the big bug back.

Fresh fried fish Fish fresh fried Fried fish fresh Fish fried fish

If two witches were watching two watches, which witch would watch which watch. Fuzzy wuzzy was a bear fuzzy wuzzy had no hair Fuzzy wuzzy wasn’t fuzzy, was he?

Swan swam over the sea. Swim swam swim! Swan swam back again. Well swim, swan!

LEBENSMITTEL Finde die versteckten Wörter.

H

T

D

A

I

A

H

P

N

K

T

L

M

A

B

N

L

E

F

F

O

T

R

A

K

U

O

U

A

R

T

S

E

G

Y

C

U

H

Q

D

F

D

E

B

O

C

E

Y

R

J

H

U

S

F

G

I

N

S

R

E

C

A

E

I

G

F

G

R

O

R

S

F

L

O

T

C

K

W

S

K

U

U

Z

R

H

C

Z

I

T

C

I

T

E

E

F

F

A

K

G

Y

H

Z

L

C

H

S

O

X

Q

L

E

F

P

A

E

W

X

N

V

E

W

M

N

Y

M

O

K

A

E

S

E

U

A

T

N

U

A

O

W

T

R

H

O

V

X

N

S

R

T

Q

R

T

F

N

E

H

C

U

K

J

F

V

D

S

V

S

E

T

P

U

L

J

O

G

H

U

R

T

O

T

T

E

X

E

F

S

Y

R

O

E

G

N

A

R

O

B

E

C

I

B

Q

X

C

Z

H

I

O

C

K

U

C

H

S

S

H

C

L

I

M

L

C

K

J

E

O

Diese Wörter sind versteckt:

BROETCHEN MUESLI WURS TKAFFEE BROT FISCH TEE KAESE APFEL KARTOFFELN KUCHEN CURRYWURST TOMATE EI

42

MILCH ORANGE JOGHURT


43


Annex IES Josep M. Quadrado C/ Mallorca, 67, Porta B, 1r pis

www.eoiciutadella.com