Febrer 656

656_febrer.indd 1

14/02/2020 17:14:41

656_febrer.indd 2

14/02/2020 17:14:41

EDITORIAL Es reforma La Meridiana, no és un simulacre JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

mb la frase Això no és un simulacre l’Ajuntament de Barcelona ha declarat l’emergència climàtica a la ciutat.

En síntesi aquest eslògan vol dir que s’ha de reduir la contaminació atmosfèrica, millorar la qualitat de l’aire que respirem. Per aconseguir aquests objectius genèrics cal la contribució de tothom, vist que tots respirem i som potencials emissors de contaminants. Tots podem fer una mica més del que fem ara.

Igual que no ens estranya que qui contamina l’aigua estigui subjecte a un seguit de regulacions i sancions que imposa l’Agència Catalana de l’Aigua1, qui contamina l’aire també hauria d’estar subjecte a complir regulacions, permisos, llicències i sancions.

I per què expliquem tot això? Fàcil, segur que ja ho heu deduït.

Es reforma la Meridiana per contribuir a assolir els objectius més amunt citats. S’ha de limitar l’entrada dels gairebé 100.000 vehicles2 diaris que travessen la Meridiana i una de les maneres és reduint el nombre de carrils de trànsit: dels 8 carrils actuals (4 per entrar + 4 per sortir) passarem a 6 carrils. Aquesta proposta, reclamada per la majoria d’associacions de veïns i veïnes dels Districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí, membres del col·lectiu Som Meridiana3, ha estat acceptada per l’Ajuntament de Barcelona i en els propers mesos es licitaran les obres del primer tros. De fet l’administració municipal s’ha compromès a reformar tot el tram durant aquest mandat. El compromís és arribar fins a Fabra i Puig al maig del 2023.

La reforma de la Meridiana és només una de les mesures amb les que s’han compromès les administracions públiques per millorar la qualitat de l’aire. Altres mesures ja estan en funcioEDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

nament, com la reducció dels preus dels títols de transport públic als qui en facin un ús habitual, la implantació de la Zona de Baixes Emissions i l’expansió de les estacions de Bicing elèctric als barris de muntanya, per citar-ne algunes. És veritat, però, que una de les actuacions que més impacte visual i beneficis socials generarà al veïnat serà la reforma de la Meridiana. S’augmentarà la dotació de vegetació a tota l’avinguda, s’augmentaran les zones d’estada i joc, i s’alliberaran les voreres del carril bicicleta, que es trasllada al centre de la calçada, seguint el traçat ja reformat que va de la plaça de les Glòries al carrer Mallorca.

Les entitats veïnals de Som Meridiana, entre elles la nostra associació de veïns i veïnes, estem contentes de la valentia del govern, ja sigui perquè els han convençut els nostres arguments o perquè l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions4, allò de les etiquetes dels vehicles, no està complint ni de lluny les expectatives de reducció de trànsit. Alhora, però, hem advertit al govern que la reforma, la reducció de 2 carrils de trànsit fins a Fabra i Puig, no serà suficient i cal arribar fins a Vallbona.

A l’espera de començar a gaudir de la reforma de la Meridiana us desitgem un bon mes de febrer i bon Carnestoltes!

1. http://aca.gencat.cat/ca/laigua/seguiment-i-control/sancions/ 2. http://ajuntament.barcelona.cat/meridiana/ 3. https://beteve.cat/basics/som-meridiana-reforma-dos-carrils-menys/ 4. https://www.youtube.com/watch?v=agN1AyU9zBI

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

656_febrer.indd 3

14/02/2020 17:14:41

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

656_febrer.indd 4

14/02/2020 17:14:42

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... REFUGI ANTIAERI MERCAT 10...... ENTREVISTA A

ALBA FERNÁNDEZ POUS

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

VOCALIA DE SANITAT

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... CONTINUACIÓ ENTREVISTA

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

REIVINDIQUEN

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

CARRER GRAN

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

MANDAT.

TICA, ETC.

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

VOCALIA D’HABITATGE

monogràfic

14 ... RESTAURACIÓ DE LA

CÚPULA DE LA PARRÒQUIA

22 ..... PERFIL ANDREUENC

24 ..... ESPORTS

PROJECTE.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

FABRA I COATS

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

LUPAMENT DEL PROJECTE.

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

CASERNES

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

ZATS COM A TALS.

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE, FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

VOCALIA D’URBANISME

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TATGE PROTEGIT.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

MERIDIANA

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

SIONS

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

VOCALIA DE PATRIMONI

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

INNECESSARI.

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

AVINGUDA.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

656_febrer.indd 5

14/02/2020 17:14:42

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ ofereix persona catalana de 56 anys amb titulació monitora de lleure i sociosanitària a domicili i institucions. Tel: 606 93 0476 Helena S’ofereix noia de 26 anys, veïna del barri per feines de la llar i cuidar de persones grans i nens.

Miriam 632605940 / 631846797 Noia del barri, amb experiència, s’ofereix per cangur i el que faci falta, de nens/es de totes les edats, criaturera i amb ganes de treballar. Júlia. Telèfon 637 78 00 67.

Noia de Sant Andreu, amb passió pels animals, s’ofereix per passejar gossos.

Júlia. Telèfon 637 78 00 67.

Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies. Tel: 93 274 03 09 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.. Tel: 627 85 36 36, Adela

S’ofereix, senyora Dayani, per serveis domiciliaris per hores per cuidar gent gran, acompanyament al metge i passeig. Titulació d’auxiliar de geriatria. Tel: 655 40 15 08.

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc referencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 687104573 i em dic Lidia.

LLOGUERS Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna Es lloga plaça de parking Neopatria/Fabra i Puig, tef.933468372 607211217 / Angelina.

Pàrquing per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros, tel: 617 18 79 95.

Es lloga plaça de pàrquing mitjana. Av Meridiana, nº390, Fabra i Puig. Preu econòmic.

Josep 669 49 89 43.

C.N. SANT ANDREU Es ven titol de CN sant Andreu telf. 933520842. José Agut Venc Títol, del CN Sant Andreu per 750euros més el canvi de nom. Telf. 645891140 Núria

VENTES Es ven bicicleta plegable amb rodes mitjanes, amb factura; regala, cadena, casc i candau!!!

Preu 75euros. Telèfon 93 3468821.

Es ven nínxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis.

Rosa: 670693935

S’ofereix senyora catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens. Horari a convenir. Tel: 698 37 21 31, Anna.

656_febrer.indd 6

14/02/2020 17:14:42

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98) Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

656_febrer.indd 7

14/02/2020 17:14:42

MERCAT

El refugi antiaeri de la plaça Mercadal

E

l desenvolupament de l’aviació militar durant la Iª Guerra Mundial (1914-18) va marcar una nova amenaça que es va anar perfeccionant durant el Període d’entreguerres (1918-39). La Guerra Civil Espanyola (1936-39) va ser el tauler de proves per l’aviació que després va ser essencial durant la IIª Guerra Mundial (1939-45).

El primer bombardeig feixista sobre Barcelona va ser el 13 de febrer de 1937 des del destructor italià Eugenio Di Savoia amb l’objectiu de causar el pànic entre la població civil. A partir d’aquell moment, els ciutadans van començar la construcció de fins a 1.300 refugis per tal de poder-se amagar durant els bombardejos. Al llarg de la guerra, la ciutat de Barcelona va patir 194 bombardejos amb més de 2.500 morts i 7.000 ferits, majoritàriament de la mà de l’aviació italiana (aliada de Franco).

La Generalitat de Catalunya organitzava els refugis, donava instruccions i normes d’ús des de la Junta de Defensa Passiva mentre que els veïns -de forma autoorganitzada i autofinançada- els construïen durant el seu temps de lleure, acumulant les terres pels carrers que eren utilitzades alhora pels nens per jugar. Un cop enllestien una part del túnel, s’aixecaven les parets amb maons i el sostre es cobria amb volta catalana, fet que el feia més resistent. Així, poc a poc s’anava avançant i construint.

Les fàbriques i les casernes van fer de Sant Andreu un objectiu de guerra i els veïns van construir més d’una trentena de refugis entre els quals trobem el 439, situat sota les voltes del mercat.

Aquest refugi havia de ser un gran projecte amb cabuda per 4.300 persones i 9 accessos distribuïts pels carrers Pons i Gallarza, Montpeller, Bascònia, Mercat i Arcs però l’obra no es va acabar. El refugi va ser utilitzat entre 1938 i gener de 1939 quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona. Un cop acabada la guerra, la majoria van ser tapiats. Vuitanta anys després, degut a la construcció del nou mercat, els responsables de l’obra van contractar a l’empresa d’arqueologia ABANS SL que de la mà de

l’arqueòleg Óscar Varas va realitzar una excavació del mateix per tal de comprovar el seu estat.

El refugi estava cobert de sorres, poc a poc es va anar treien i descobrint un passadís molt ben conservat –amb part de les baranes i l’antiga instal·lació elèctrica- de 15 metres de llarg, 1’90m d’alçada i 1’40m d’ample. Malauradament, un cop es va arribar a l’accés tapiat, la cosa va canviar. Acompanyats de la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra es fa poder accedir al seu interior. Allà el refugi ja no tenia més sorra i es podia circular lliurement, tot i això, el passadís arribava fins a un espai que es trobava parcialment enrunat. Les parets laterals d’aquella zona s’havien enfonsat ja que alhora de construir-se, les paret s’havien aixecat amb els maons en posició vertical, fet que permetia utilitzar-ne menys però feia la paret molt més fràgil.

Tot i que el projecte del refugi indicava que era molt gran, es va quedar a mig construir i només hi havia dos accessos. Des de les voltes, un passadís en ziga-zaga arribava a una cruïlla, per una banda hi havia un passadís mig enrunat i sense acabar i per l’altre, es passava per dues petites habitacions –d’un metre de profunditat- que sembla que servien per posar un generador elèctric per donar llum i un petit lavabo amb una pica i després, a l’alçada del carrer Mateu Ferran hi havia un nou accés que estava també per construir. El refugi arribava fins la placeta del carrer dels Arcs on es van localitzar les escales que pujaven cap a l’exterior, tapades també un cop acabada la guerra.

Amb el que es va documentar i tenint en compte els testimonis de gent que va utilitzar l’entrada del carrer de Montpeller, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias té molt clar que hi havien dos refugis i ja ha sol·licitat l’excavació de l’altre per tal de saber si està en millors condicions i veure si es pot fer visitable.

Jordi Petit

Entrada del refugi localitzada a les voltes del mercat i troç de passadís enrunat / ÒSCAR VARAS

656_febrer.indd 8

14/02/2020 17:14:44

CAPELLA DE LA CLÍNICA SANT JORDI

Una altra peça del patrimoni andreuenc enderrocada

N

o dubtem que l’ampliació de la Clínica Sant Jordi sigui útil i necessària. Però cal fer-la costa de perdre patrimoni? De bon matí, segurament per evitar protestes, va ésser enderrocada la capella de la Clínica Sant Jordi el proppassat 20 de gener . Tot i que actualment estava en desús, en ella s’hi havien realitzat batejos -molts andreuencs i andreuenques nascudes a la clínica hi foren batejats i batejades-, actes religiosos de culte -utilitzat bàsicament per les monges infermeres que hi havia hagut al centre sanitari- i darrerament dipòsit de cadàvers on se'ls practicava l’autòpsia.

El xalet neoclàssic -també conegut com Torre del Carril o de la Vídua Boada- situat a la plaça de l'Estació, l'edifici central, si que és salvarà ja que està inclòs dins del catàleg de patrimoni de la ciutat de Barcelona. Abans de ser clínica va ésser propietat de l’empresa francesa Cafès Debray, on hi tenien la factoria. A mitjan dels anys vint del segle passat va ésser llogada pels metges Josep Dencàs i Puigdollers i Agustí Mari Guinart i amb la col·laboració econòmica del doctor Josep Cararach i Mauri fundant la Clínica Sant Jordi. Generacions de famílies hi han estat ateses o hospitalitzades. Qui escriu aquestes ratlles hi va tenir el pare ingressat, on hi va morir una matinada del 7 de març de 1991

després d’una llarga malaltia.

Els nous propietaris madrilenys HM Hospitales compren el 2019 el 75% de l'accionariat a la família Cararach i rebategen el complex sanitari com HM Sant Jordi. En un futur no massa llunyà es preveu l'ampliació de la clínica amb la construcció de nous edificis, un dels quals tant alt com la cúpula de l'església parroquial de Sant Andreu de Palomar.

Malauradament el nostre poble perd a cada bogada urbanística un llençol pa-trimonial. En ser perifèria als de la Casa Gran els devem importar poc. És en les nostres mans, com andreneuncs i andreuenques, fer tots els possibles per evitar més danys en el nostre patrimoni, ja per si sol molt desvalgut i descuidat.

Esperem que les rehabilitacions de les cases del carrer Pont i el seu ús com a Centre d'Interpretació del Rec Comtal i de la Història de Sant Andreu de Palomar -amb la capella dels Segadors inclosa- siguin una realitat tangent i l'atracció i orgull per la preservació del nostre passat com a poble i mirall de futur per a les noves generacions.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | febrer

9

656_febrer.indd 9

14/02/2020 17:14:44

l’entrevista | Alba Fernández Pous | AUTORA DE LES VIDES BLAVES

“De vegades ni imaginem quina història hi pot haver darrera del que veiem o ens mostra una persona”

V

a néixer a Sant Andreu i, xerrant amb ella, podem intuir que pràcticament des de que va posar els peus al carrer Gran ha estat un remolí. Es defineix com una persona gens tranquil·la, que no sap cuinar, ni conduir, ni nedar bé. I que escriu mentre camina, a risc de ser atropellada. És Diplomada en Educació Social per la UAB, i Màster en Conflictologia Especialitat en Mediació Familiar i Educativa per la UOC. Actualment, treballa d'impulsora i coordinadora de Projectes. Té un blog personal, ‘Te a les golfes’, i publica relats a la Revista Mirall. I entre tot això ha trobat el temps per escriure un llibre intimista que podria ser la història de qualsevol de nosaltres: Les vides blaves, editat per Triangular Edicions.

Amb el rerefons d’un poble amb un pont que duu al mar, l’Alba descriu les vivències més íntimes de les persones que hi viuen, i que acaben retrobant-se i abraçant-se. Hem tingut la sort i el plaer de poder parlar amb ella perquè ens expliqui més secrets sobre la història de Les vides blaves i sobre la seva visió de la vida.

Al llibre defineixes les vides blaves com la vida trista i secreta de les persones. Creus que presumim de ‘vides alegres’ i amaguem la part trista?

“La realitat és que la tristesa no sabem ben bé com gestionar-la.

656_febrer.indd 10

És un sentiment present en la vida de tothom, però no ens han ensenyat a parlar-ne, a afrontar-la, a reconèixer que no en sabem prou, que no sabem què fer ni quan la sentim ni quan la percebem en els altres. Qui no l’amaga, sovint es torna una molèstia, o genera incomoditat al seu voltant. El que és innegable és que tothom l’ha viscut en algun moment. I també moltes persones en secret, pel què diran, pel que hi ha darrera, per no molestar, pels motius que sigui.

Les xarxes socials ens obliguen a mostrar la nostra imatge més feliç i amable, i reservem la tristesa, o la duresa d’algunes vivències o situacions puntuals, o de temes que encara són tabús (quina tristesa, oi?), i els programem per experimentar-los en un temps limitat, acotats en un temps, amb inici i final. Això ens fa sentir que hi tenim cert control sobre elles, que hi podrem entrar i sortir-ne després, com en una obra de teatre, un film, una exposició de fotografies, una cançó... No recordo que mai ningú, ni a l’escola, ni a la universitat ni enlloc, hagi dedicat temps a parlar de la tristesa. A parlar-ne, debatre, donar-li espai. El problema és quan després allò que has viscut et remou, o se’t queda a dins, i et recorda a... Què fem amb això? Ens fem un selfie somrient, callem o el guardem dins d’un calaixet. Tenim armaris sencers, tots ben plens d’històries blaves! I si les compartim? Jo crec que fer-ho és un cant a la vida”.

14/02/2020 17:14:44

Per què el color blau (i les seves variants) està tan present al llibre? Què representa per tu?

“Per mi la tristesa és blava. També la tendresa, ull. La tristesa i la tendresa, i l’amor, per mi van molt de la mà. I no em sembla gens horrible. I a més, crec que té infinites variants, com el color blau. Per cadascú, la tristesa, fins i tot a partir de la mateixa experiència viscuda, és sentida de forma diversa, amb matisos i ‘tints’ que amaguen un munt de sentiments i emocions al darrera, i em sembla una absoluta meravella!

I quan hi vaig trobar la relació, encara em va animar més a indagar en els diversos tons de blau i el significat que hi havia al darrera. No li tinc por a la tristesa. De vegades quedar-t’hi una estoneta, abraçar-la, no defugir-la, et dona consol. I compartir-la. És un bon camí cap a la felicitat”.

El subtítol, ‘Un pont al mar’, és com endinsar-se encara més en la part secreta de la vida dels personatges? O més aviat n’és una sortida?

“El mar és blau, immens, profund, indomable, imprevisible, lliure, salvatge... L’aigua i el mar em tenen fascinada de sempre, i alhora els hi tinc temor. Quina millor manera que un pont, on agafar-t’hi, s’hi t’hi endinses? Que et duu i et retorna, i fa de passarel·la, d’element comú, a més de totes i tots els personatges.

Un pont al mar, un pont al blau. Un pont a la vida, passant per la tristesa i un munt més d’emocions. Que ens entossudim a separar-les, i es poden viure més d’una en un mateix moment!”.

A Les vides blaves es barregen molts personatges, amb vides i secrets molt diversos. Tens especial estima a algun dels personatges en concret? Per què?

“A totes i tots. Fins i tot als que generen més rebuig. Potser precisament per això. Però, vinga va, em mullo, i et confesso que a la dona anglesa. Perquè ho és tot, i no és res...”.

Hi ha alguna cosa de Sant Andreu al poble de Les vides blaves?

“Hi ha totes les meves vides blaves, i les de les persones que estimo, i he estimat. Sobretot, hi ha molt del Txume, que és la millor persona que he conegut mai, i a qui he volgut dedicar aquest llibre. Pel que significava per mi, i per tots els tons de blau que agraeixo que em fes sentir la seva pèrdua. Els estimo amb tota la força que en sóc capaç. I si hi ha molt de mi, hi ha molt de l’entorn on he viscut la major part de la meva vida”.

Què recordes de la teva infantesa a Sant Andreu?

“No tinc bon record en general de la meva infantesa. He fet l’exercici de rebuscar en les fotografies i en ben poques surto somrient. Fer-me gran va ser un alliberament i ara m’adono també que una trampa. Fer-se gran massa de pressa, de ben segur que m’ha fet perdre moltes coses que ara mateix no vull que es perdin els meus fills. L’he esborrat en gran part, perquè he entès que deuria ser una nena molt trista, i que potser no se n’adonava ningú, i ni jo mateixa en tenia constància, i en tinc pocs records, i la majoria de color blau, o gris. No em fa cap vergonya explicar-ho. Ho he reparat no fent-me gran mai del tot, i intentant entendre que la vida m’ha donat moltes oportunitats de poder explicar-ho, i de reparar-me. I sincerament, m’agrada moltíssim en el que m’he convertit de gran, i per tant, he tancat el cercle i zero drames!“

656_febrer.indd 11

cap a peus | febrer

El llibre parla sobretot de sentiments, de pensaments, de la vida interior dels protagonistes,

viscuts en un entorn petit, un poble, o la casa familiar. Creus que es comporten de manera diferent cap a fora de com són per dins? Això també passa a la vida real?

“Oh i tant! De vegades ni imaginem quina història hi pot haver darrera del que veiem o ens mostra una persona. Jo mateixa tinc mil facetes, i em costa molt mostrar quan estic trista, o la gent ho pot interpretar com una altra cosa diferent. I a les famílies... blaus, grocs, negres i liles! Tabús, i silencis, massa sovint per l’herència catòlica que ens han endinyat. Ja fa temps que vaig decidir de no jugar a ser evitativa amb segons quins temes.

Ser coherent amb això et comporta pèrdues que al cap d’un temps es tradueixen en guanys. I en millor qualitat de les relacions que mantens o els nous lligams que estableixes. Tenim massa por també a la solitud, i no ens adonem que sols i soles hem estat mantenint sovint l’actitud de fer el que toca, o el que s’espera ’perquè sempre ha estat així’, inclús en família, grups d’amics o entorns propers. Des de llavors tinc menys sentiment de culpa, i la consciència neta i no me’n penedeixo gens”.

11

14/02/2020 17:14:45

Al teu blog, ‘Te a les golfes’, fa gairebé dos anys, et queixaves que hi ha molta gent que viu impassible davant la realitat que els envolta. Segueixes pensant el mateix, amb els últims esdeveniments que hem viscut?

“Ho sostinc. I no ho redueixo al tema polític. A nivell social estem patint una regressió tan brutal, que sovint penso que a part de tenir-nos mig anestesiats devem ser un punt idiotes. Així de clar”.

Parlem ara una mica de tu. Ets Educadora Social i col·labores amb diversos mitjans de comunicació.

Vas decidir escollir aquest camí professional precisament per la raó anterior, perquè no pots estar impassible davant el que t’envolta?

“No en tinc ni idea. M’ho han demanat, i m’ho he demanat moltes vegades a mi mateixa. Sincerament crec que vaig tenir por de ni tan sols aspirar a ser o fer una altra cosa. A les dones ens passa molt això, però com que hi encaixo bé, i em sembla una bona filosofia de pensament i de vida, la tria, malgrat les pors, no fou tan dolenta! La resta ha anat venint, just en el moment que vaig fer el click i vaig començar, vaig mostrar públicament com era, com pensava, i ha anat passant”.

12

que pot passar si escrius això? Ho podràs sostenir?’ Doncs pa’ lante. Respectuosa amb qui ho és amb els drets fonamentals.

Per la resta, cap mena de miraments. I això si, humor sempre”.

Per acabar, i després de llegir Les vides blaves, pregunta obligada: arribarà aviat la teva segona novel·la?

“No en tinc ni punyetera idea! De fet encara m’estranyo que qui hagi passat a paper totes aquestes paraules, hagi estat jo! A la meva vida, les coses passen. Que sigui el que hagi de ser! Total, potser d’aquí a dos dies l’he dinyat, i millor no preocupar-s’hi!”

Míriam Pérez

Ets mare de dos fills. Si mires enrere, què ha millorat en l’educació dels petits durant els últims anys?

I què ha empitjorat?

“Vull pensar que tothom ho va fer el millor que va poder amb els recursos i educació que tenia. Això m’ajuda a entendre algunes coses. D’altres no tenen excusa i per tant no mereixen que li dediquem cap mena de justificació ni temps per analitzar-les. En el meu cas, he millorat jo, com a dona, sent feminista, i amb la sort de tenir un company amb qui compartim valors. El meu mantra: paciència, amor i sentit comú. Límits i tendresa.

I aquí és on hi ha un estira i arronsa en l’educació del moment actual. Tenim feina en batallar encara moltes desigualtats a nivell de gènere i perspectiva LGTBIQ+, educació sexoafectiva, i no ens podem adormir. És un moment crucial i no podem afluixar.

Al final, els que venen no són el futur, són el present. Piles! Piles!”

Has arribat a confessar que ets addicta a Twitter, perquè allà (i cito textualment) pots vomitar tot el que et passa pel cap. Quin paper creus que juguen les xarxes socials avui en dia a les nostres vides?

“Jo et puc parlar del que significa en la meva vida. I alerta, que això m’ha portat més maldecaps del que la gent sol pensar. Per mi és el meu espai lliure. Dic el que sento i penso, malgrat que no agradi, i fins i tot de que li pugui molestar a algú. Intento ser respectuosa, però sempre sota la premissa de ‘què és el pitjor

656_febrer.indd 12

14/02/2020 17:14:45

656_febrer.indd 13

14/02/2020 17:14:45

VINE A LES JORNADES DE PORTES OBERTES! 28 DE FEBRER - 17.30HS

11

DIN ON? MEN pos INS (fins

Vine a les portes obertes. Inscriu-t’hi! info@colegiocami.com

Edifici Primària C/ Vèlia 28, 08016 Barcelona

93 311 74 51

Edifici Secundària C/ de La Jota 72, 08016 Barcelona

656_febrer.indd 14

MÉS INFORMACIÓ A

WWW.COLEGIOCAMI.COM 14/02/2020 17:14:48

S !

Festa de la primavera de la lira

29 de març de 2020 11.30h

CONCURS DE SARDANA ESPORTIVA ON? A la plaça de Can Fabra Organitza el Grup Sardanista Maig

DINAR POPULAR ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) MENÚ: Botifarra amb seques, amanida i postre - Preu: 12 Euros INSCRIPCIONS: infolalira@gmail.com (fins el 20 de març)

14.30h

16.00h

CONCERT- ANIMACIÓ amb Marc Anglarill ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) Obert a tots els públics.

Hi haurà barra de bar

DONES DESMUNTADES ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) Teatre Solidari RESERVES: 644 537 469 Organitza el grup de teatre Somni’ts

18.30h

Restauració de la cúpula de la parròquia

15 cap a peus | febrer

Xavier Aragall i Alba Cabrera

La cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar és un símbol distintiu de Sant Andreu, patrimoni doncs del nostre paisatge i que finalment s’està restaurant i que s’ha deslliurat de la malla protectora que l’embolicava des de feia gairebé 15 anys.

M 656_febrer.indd 15

14/02/2020 17:14:50

Comparativa de la cúpula i el cupulí i les seves rajoles / ESTEVE CABRÉ

656_febrer.indd 16

14/02/2020 17:14:50

Secció de l’edifici on es pot observar la cúpula exterior i la cúpula interior a l’alçada del tambor

Història de l’edifici Hi ha constància de l’existència d’una església des de fa més de mil anys, i durant aquests anys ha anat ampliant-se, restaurant-se i modificant-se fins arribar a l’estat actual. L’ampliació

656_febrer.indd 17

que deixa en peu l’actual edifici comença a gestar-se al segle XIX, amb la gran embranzida que agafa Sant Andreu, que veu multiplicar la seva població per cinc. L’antic temple es quedava petit i calia ampliar-lo. El 1846 s’inicien els treballs d’enderroc de l’antic edifici que tenia parts romàniques i de gòtic tardà. La façana i el coronament del campanar eren del segle XVII. En un principi l’arquitecte que va iniciar les obres va ser Francesc Vallès, però sense un projecte tancat, sinó que anava variant a partir de rebre el finançament necessari. Més endavant s’encarrega a l’arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí i a partir d’aquell moment es pot dir que “el projecte començarà a tenir cara i ulls i serà fidel a un estil d’aquitectura neoclàssic que el seu successor en el càrrec, en Josep Domènech i Estapà, seguirà escenificant però amb el seu propi segell artístic” tal i com recorda l’historiador Pau Vinyes en el seu article sobre la construcció de la parròquia al blog l’Opinió Andreuenca.

cap a peus | febrer

E

l passat mes de març, l’Institut Català del Sol (INCASOL) informava que estaven licitats poc més d’un milió d’euros per a la restauració de la cúpula de l‘església de Sant Andreu de Palomar. Prop d’un 40% del pressupost és aportat per l’Arquebisbat de Barcelona, i la resta és per part de l’Ajuntament de Barcelona ( 30%) i Generalitat (30%). Si finalment s’adjudicaven, les obres podrien iniciar-se i estar enllestides durant el 2020. Val a dir que no era el primer cop que aquestes obres estaven a punt de començar, de fet, aquesta mateixa notícia la publicava el Cap a Peus l’any 2007. Els retards s’havien acumulat per diversos motius tan econòmics com tècnics. Cal tenir present que la cúpula té 15 metres de diàmetre i està situada a 50 metres d’alçada, essent la segona cúpula més gran de Catalunya, restaurar-la té doncs unes dificultats afegides i precisa una bona planificació tècnica, sobretot a nivell arquitectònic.

A finals de maig s’iniciaven les obres, primerament es va haver d’instal·lar una bastida de 66 metres, aproximadament uns 20 pisos, de forma circular en la part superior per tal que es pugui treballar en tot el perímetre de la cúpula. Caldrà arreglar esquerdes causades per la diferència de temperatura entre l’exterior, que sempre rep la radiació del sol i l’interior a l’ombra. També es reforçarà l’estructura de l’edifici i s’eliminaran les humitats. Tot plegat al voltant de 12 mesos de treballs de restauració.

17

Domènech i Estapà fou anomenat nou arquitecte arran d’un tràgic fet. L’any 1882 la cúpula interior es va esfondrar, un ensorrament que va causar quatre morts i nombrosos ferits. Les obres es van reprendre i finalment es van acabar el 1904, tot i que només es va construir un dels dos campanars previstos. L’edifici arriba als nostres dies després de ser viu testimoni del segle XX. El 1909 durant la setmana tràgica així com durant la guerra civil el 1936 va ser incendiat. I el 1965 les obres del metro van provocar unes grans esquerdes que no es repararien fins als anys vuitanta.

14/02/2020 17:14:50

l'entrevista | Esteve Cabré | ARQUITECTE DE LA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU

“Un cop arreglada la cúpula, hem de ser conscients que cal una segona etapa de restauració i rehabilitació de la resta de l’edifici” Parlem amb Esteve Cabré i Puig, ens comenta que és un parroquià més, i el fet de ser arquitecte l’ha permès ser la mà dreta del mossèn a l’hora de tirar endavant el llarg procés que ha permès finalment començar les obres. De fet, fa 24 anys que assessora els diferents mossens que ha tingut la parròquia. Comenta que la seva funció és la d’ajudar i cuidar que no afecti negativament l’edifici i també facilità informació de la història recent i passada, per fer front als imprevistos que surten sobre la marxa.

En termes generals, considera que s’està fent una obra molt completa i seriosa, i a més s’està documentant amb detall perquè d’aquí a 100 anys, si calgués tornar a restaurar-la es pugui fer sense sorpreses.

El projecte de rehabilitar la cúpula ja fa anys que es va iniciar?

"Arran d’uns despreniments l’any 1995 amb mossèn Albert Taulé com a Rector es va fer el primer informe. Es detectaren esquerdes i hi havia la preocupació per la caiguda de peces d’obra.

Posteriorment amb el Rector mossèn Martí Visa (1997-2007) després de gran dedicació i insistència, es va poder signar un conveni entre el Bisbat, l’Ajuntament i la Generalitat. També es va activar a nivell de Sant Andreu, la campanya Salvem la Cúpula, iniciada per Isabel Roig, una campanya popular per implicar els veïns amb el patrimoni andreuenc”.

18

Però les obres no s’acaben d’iniciar?

“Si, després de 10 anys. El 2006 el conveni estava signat, les obres licitades, però l’empresa adjudicatària va fer fallida el 2007.

Va caldre reprendre el projecte i calia fer una nova licitació, però llavors amb la crisi econòmica, la Generalitat malgrat voler, no va poder fer efectiu el seu compromís i es van paralitzar les obres”.

Caldria esperar gairebé 10 anys?

"Sí, i en tot aquest temps hem anat renovant la llicència d’obres, instal·lant un parell de xarxes de protecció que cobrien la cúpula, i calia estar a punt per tornar a començar tan aviat com fos possible. I així va ser el 2017. Es va refer el conveni, que calia adaptar-lo a la nova normativa, i el signen Bisbat i Ajuntament, faltava la Generalitat, però llavors arribà l’1 d’Octubre i ho paralitzà tot.

Serà a finals de 2018 que finalment la Generalitat signà i el 2019 per fi es posà tot en marxa".

656_febrer.indd 18

Quines són les principals actuacions previstes? "És una obra complexa de rehabilitació, restauració i consolidació. Ha calgut posar dues bastides, una mòbil a l’interior i l’altra fixa a l’exterior de la cúpula inclòs el cupulí. També ha calgut instal·lar un muntacàrregues per a persones i material, que puja fins els 43m d’alçada i una plataforma de treball".

Hi ha dues cúpules?

"I tant! Hi ha l’exterior que veiem des del carrer, i la interior que es la que es veu quan som a dins de la parròquia i que no és pas l’interior de la cúpula gran. És una cúpula mes petita que es situa a l’alçada del tambor (veure imatge). A la cúpula es detectà que les rajoles que la recobreixen es trobaven en una situació força pitjor del que semblava".

I llavors què ha calgut fer?

"La cúpula exterior és prioritària i s’hi concentren tots els esforços. Per la resta d’obres s’està redactant un Pla Director que a petició del traspassat mossèn Pep Soler el Bisbat hi va donar la seva aprovació. El Pla Director inclourà, entre d’altres, la coberta de l’edifici, el campanar, la il·luminació, les pintures murals d’en Verdaguer a l’interior, la instal·lació elèctrica, les sales parroquials, altres lesions detectades a l’interior del Temple, i.la capella dels Segadors ( aquest és un projecte que s’està portant a terme conjuntament amb el Bisbat i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias)".

Centrem-nos amb la cúpula exterior "Una cosa que no és prou coneguda, és que té una estructura metàl·lica revestida amb rajoles, si bé estructuralment és segura, els diferents materials (metall i obra) tenen diferents comportaments, per exemple quan es dilaten per la calor, i amb el temps això tindrà una incidència remarcable. Cal destacar també que les obres han permès millorar els plànols.

Es pot dir que hem redescobert la cúpula, ara sabem amb precisió com funciona arquitectònicament, i podem entendre com es va fer. També ha permès detectar patologies que abans no es podien veure i així millorar el procés d’intervenció en la restauració. Tanmateix això ha obligat a prioritzar aquelles partides que afecten a la cúpula i això ha comportat la variació amb la planificació dels treballs d’obres".

14/02/2020 17:14:50

Quan estarà a punt la cúpula?

"Segons la planificació cap a finals de juny, principis de juliol hauria d’estar enllestida. Sorprendran els colors de les rajoles!

Ha calgut mirar-les una a una, n’hi ha que es podran reaprofitar, però una gran majoria ha calgut reemplaçar-les per rajoles de qualitat que aguantin la intempèrie molts anys. A més, es va observar que les rajoles dels nervis eren tallades a mà i canviaven de mida així que anaves pujant de la base del nervi cap amunt el cupulí. Tot plegat ha fet pujar molt el pressupost d’aquestes partides, però no el pressupost final".

Bastida que permet fer els treballs de restauració i rehabilitació de la cúpula / CAP A PEUS

Cal no oblidar el cupulí, oi?

"Efectivament. Les seves rajoles presenten un bon estat, tenen forma d’escata, es netejaran, però no caldrà canviar-les. També caldrà millorar-ne la ventilació. Sabem que els vitralls que hi ha ara, els van posar els anys vuitanta del segle passat, per evitar que la pluja entrés a dins, però caldrà fer canvis perquè hi hagi una millor ventilació interior. També la creu lluirà més perquè s’ha tret una base postissa que s’havia posat per reforçar-la".

Un cop llesta la cúpula, es continuarà amb la rehabilitació de l’edifici?

"Mantenint les bones relacions amb les administracions, podrem fer que l’Església de Sant Andreu sigui de tots, i en aquest sentit val a dir que vam obtenir una resposta molt positiva des del Bisbat i que hi ha bona predisposició per part seva. El Pla Director que s’està redactant no està pensat per posar pedaços.

Per exemple si no es repara la coberta no té sentit restaurar les pintures d’en Verdaguer".

Doncs sembla que encara hi ha feina per fer...

"Sí, i al Bisbat són conscients de que cal fer la coberta. Crec que cal forçar la segona etapa de restauració i rehabilitació, però podem dir que és una obra faraònica i cal ser-ne conscients".

19 cap a peus | febrer

656_febrer.indd 19

14/02/2020 17:14:53

Cultura | Teatre

Dies de celebració

L

a Marta Tolrà es va entestar en que els nostres fills i les noves generacions gaudissin de l’oportunitat d’estimar el teatre, tal com nosaltres ho vam fer de la mà de l’Ignasi Álvarez. Com a company d’ella, ho vam gaudir en la nostra infantesa i adolescència. De fet, la Marta ha estat el gran motor de la regeneració dels Lluïsos, actual SPT. Va apostar pels nanos més petits i, amb la qualitat de les seves produccions, se’ns va fer evident, al Roger Quevedo i a mi, que havíem de recollir la llumeta que havia encès per donar continuïtat a la feina empresa. La seva iniciativa, fruït de l’herència familiar de grans actors (Joan, Lluís, Ignasi Tolrà i ancestres, que no he tingut el plaer de gaudir-los però de qui tinc grans referents per tradició familiar) i el seu amor pel teatre, s’ha traduït en 5 anys d’esforç en els que ha adaptat, musicat, coreografiat i dirigit les peces per a més de 50 nanos en cada una d’elles. No ha estat una tasca fàcil, però els seu tarannà i fermesa, s’ha resolt amb un cúmul de bones produccions que han reeixit en la darrera obra: un compendi, agraïment i celebració del la comesa.

Evidentment, sense la participació d’un grapat de col·laboradors hagués esdevingut una empresa impossible, però allí hi eren any rere any per ajudar a la direcció, llums, escenografia, cant, coreografia, venda d’entrades... i posar ordre entre tanta canalla.

Al mes de desembre, presentà un recull, en format de píndoles,

de les propostes representades al llarg dels anys: El conte de Nadal, Polar Express, La reina de les neus, Els pastorets i Little women. La cita nadalenca amb les seves produccions s’ha convertit en tot un clàssic i una convocatòria ineludible del teatre del nostre poble. En tot aquest temps, hem pogut veure com els més grans del grup s’han convertit en homes i dones i, a dia d’avui, ja són reclamats per participar en projectes d’adults.

Així doncs, ,és una festa de l’orgull i la nostàlgia, ben entesa i secundada per la reproducció, prèvia cada escena i en gran format, de les corresponents filmacions de les obres originals. Emotiu, molt emotiu veure com el grup d’actors i actrius van creixent i segueixen compartint l’amor pel teatre.

Aquest és el gran guany de l’obra i assoleix amb escreix el seu objectiu, però el recull dels nombrosos números musicals argumentalment inconnexes penalitza el seu ritme per la lentitud dels canvis i la curta durada de les escenes. Feina ingent i solvent la gestió de dues hores de dansa i cant, però cal retreure que l’obra respon més a un format de festival d’escola que al d’un musical.

Desitjo que aquesta antologia no respongui al desig d’un punt i final. La feina de la Marta i els seus col·laboradors és encomiable, i tots ells i, especialment ella com a directora, es mereixen 5 estrelles.

Joan Trias

20

656_febrer.indd 20

14/02/2020 17:14:53

Solvència amb el clàssic

T

erra baixa és la darrera proposta de Forat sense Fons, grup teatral prolífic de l’Ateneu de Sant Andreu. Miquel Ángel Mateu afronta a la direcció aquest clàssic d’Àngel Guimerà i en el paper de Tomàs. Quan el màxim responsable teatral del projecte pren el pols a l’obra, interpretant un dels personatges, és una bona referència per determinar-ne la seva particular visió del text... Rotundament fidel i arrelada al clàssic.

cap a peus | febrer

I així s’expressa la seva gran recreació de Tomàs, amb la força i el caràcter de la gent de terra endins forjada pel paisatge i el seu temps, en la justa mesura. De ben segur, i així es percep, la seva intenció era impregnar l’obra d’aquest esperit d’autenticitat i, tot i que la peça desprèn en termes generals aquesta fragància, no totes les escenes o personatges participen d’aquesta comunió. És notable la interpretació de Sebastià Ocaña, en el paper de Manelic, però igual que Montse Calix, Marta, la seva caracterització i presència no congenia amb el perfil d’adolescents.

Ell acredita bones dots interpretatives, força i intenció però, després de la presentació inicial del seu alter ego, s’agrairia que reduís les revolucions. Hauria guanyat marge de recorregut en l’escena de confrontació amb Sebastià, on no s’entreveu el creixement personal del personatge al haver-se exposat al mal, i matisar el seu encertat dibuix del pastor que, per un excessiu histrionisme, podria procurar una errònia interpretació de la seva senzillesa i innocència.

Montse Calix s’enfronta a les primeres escenes a baixes pulsa-

cions i posa en risc la seva credibilitat com a Marta de Guimerà.

Però ens regala dues excel·lents escenes amb Tomàs i Sebastià, despertant de la letargia, que la projecten com la gran actriu que és.

Sebastià, el tercer en discòrdia, és qui surt més malparat de l’envit. Jordi Gordo és addicte al moviment corporal i als desplaçaments sense sentit, acompanyats d’una proclama a l’estil de l’antiga escola que l’aproxima al Clark Gable d’“Allò que el vent s’endugué”; trajo i gomina inclosos.

A destacar la interpretació de Marta Henrich, en el paper de Nuri.

Desprén frescor i naturalitat, credibilitat i sentit del personatge, però ha de millorar la dicció. El seu to agut de veu reclama especial atenció.

Finalment, la sort és desigual per la resta d’intèrprets damunt les taules. Tenen marge de millora en la disposició a l’escenari quan depèn d’ells conquerir l’espai i alguns/algunes han de corregir certs vicis posturals i de moviment; però tots mantenen un bon sentit del ritme interpretatiu. Vull fer menció especial d’Alba Sastre, qui em va convèncer i encantar en el paper de Pepa.

Finalment, fer palès que és molt meritori presentar un Guimerà amb la solvència que Forat Sense Fons ha demostrat. Bona mostra d’aquest fet és l’entusiasme que demostrà el públic al final de la representació i el dinamisme i bon ritme de la peça, que transcorre de manera ferma al llarg de les dues hores per esdevenir una bona versió del clàssic.

Joan Trias

21

656_febrer.indd 21

14/02/2020 17:14:53

Perfil |Andreu García | FUSTER ANREUENC

“L’ofici t’ha d’agradar perquè és molt dur”

A

mb 90 anys acabats de fer l’Andreu Garcia segueix ben actiu i va cada dia al taller a fer un cop de mà al seu fill i al seu net que segueixen la fusteria. El seu avi i el seu pare també van ser fusters, un ofici que ha canviat molt des que ell va començar de ben jove, com també ha canviat la societat i la manera com es vivia ara fa 80 anys.

I és que l’Andreu és també testimoni d’un Sant Andreu que ja no existeix. Amb ell hem parlat doncs de tipus de fusta, d’eines i de mobles, però també hem parlat de com era la infància abans, on al carrer de Neopàtria, on hi té la fusteria i hi viu des de fa 89 anys, hi havia cavallerisses i corrals amb ovelles.

prou fusta. Cal pensar que un arbre ha de créixer entre 20 i 25 anys per donar prou fusta bona i avui no hi ha replantació perquè no surt a compte econòmicament. Avui només hi ha grans plantacions de bedoll, però és sobretot per fer pasta de paper tot i que també es fa alguna cosa de fusteria. També hi ha fustes tropicals que procedeixen de zones molt plujoses amb la qual cosa els arbres es fan grans més ràpidament i es poden aprofitar a partir dels 5 a 10 anys. També es fa alguna cosa amb fusta de castanyer, però es gasta poc i cal treballar-la bé perquè per les seves característiques ( els tanins de la fusta) poden sortir taques fosques. Avui la fusta més bona és la caoba, molt agraida a l’hora de treballar, però també és molt cara.

Abans de començar a dedicar-se de ple a ser fuster, l’Andreu va ser sereno municipal, un dels darrers de Barcelona. Durant nou anys i per diferents barris de Barcelona, a peu i sol, feia les funcions de vigilància nocturna en una zona delimitada, normalment unes quatre illes de cases. Per als lectors més joves, cal recordar que el sereno era un empleat que depenia de l’Ajuntament i entre les seves funcions hi havia des d’avisar un metge en cas de malaltia, obrir els portals dels habitatges durant la nit fins a posar pau entre possibles baralles de borratxos, prou freqüents a les nits i fins i tot perseguir lladres. Quan el cos de serenos va desaparèixer l’Andreu no va voler fer el pas que li oferien per ser guaria urbà i va preferir dedicar-se a ser fuster. Primer va estar 7 anys treballant en una empresa de fustes al carrer Aragó fins que el 1957 es va passar a treballar pel seu compte i va obrir la fusteria al carrer Neopàtria, que passats 63 anys segueix plenament activa.

La feina avui és sobretot la reparació a cases antigues, finestres, persianes i portes exteriors aquestes darreres solen ser a partir d’una feina molt artesanal. Però el gruix de la feina actualment son mobles de cuina que es fan tots amb els nous materials (conglomerats i plastificats).

L’ofici ha canviat molt, abans agafàvem el cabàs hi posaves les eines, ribot, serres, escarpia etc. i tota la feina es feia a mà. El primer gran canvi va ser la mecanització, d’entrada les serraries on anaves a tallar les fustes i al taller seguies fent-ho tot a mà, després amb la introducció de les màquines al taller per serrar, polir, rebaixar, fer cantells, foradar etc.

També ens diu que al carrer Neopàtria hi havia les cavallerisses d’en Pere Lloret ona ara hi ha la fusteria i també on hi ha l’escola Laia i l’edifici d’enfront on hi ha la llar d’infants, tot plegat hi havia més de 100 cavalls.

En aquells anys la fusta era bàsicament de pi procedent de Galicia o de Sòria, també es feia alguna cosa amb roure però el d’aquí es molt dur i es feia servir roure americà mes tou i per tant més fàcil de treballar. També es feia servir fusta de plataner, però es tracta d’una fusta que passats 10 anys es corca. L’alzina que és una fusta molt dura i forta es feia servir sobretot per a les rodes i engranatges dels carros de cavalls.

Avui es treballa amb conglomerats i plastificats perquè no hi ha

656_febrer.indd 22

Quan parlem del Sant Andreu que ja no existeix, l’Andreu ens comenta que havia anat a banyar-se i pescar al rec Comtal, i de com els amics de la infància eren una colla amb qui jugaven al carrer, i també que entre les colles hi havia rivalitats que a vegades acabaven amb pedregades.

També ens parla dels ramats de bens que sortien dels corrals del carrer Noepàtria amb Riera d’Horta. Recorda que amb 14 anys havia acompanyat a dur els ramats a peu a l’escorxador que hi havia al carrer Entença.

Al mateix carrer també hi havia en Josep Fontanet (un dels germans Fontanet) que tenia cavalls i carros de transport, explicant això l’Andreu recorda com la seva infantesa va passar entre cavalls i també que el dia dels tres tombs el carrer hi havia una gran mobilització cavalls, carros, traginers...

Recordem que avui es pot visitar el Centre d'Interpretació de la festa dels Tres Tombs a Can Fontanet dins del recinte de la Fabra i Coats i que permet aproximar-nos al que ens comenta l’Andreu.

Xavier Aragall

14/02/2020 17:14:53

cap a peus | febrer

23

El ribot de l’Andreu, el del seu pare i el del seu avi. Tres ribots, tres generacions, l’Andreu en els anys que va fer de sereno municipal i al seu taller.

656_febrer.indd 23

14/02/2020 17:14:56

Esports | Futbol

L'empenta dels quadribarrats

GERARD ÁLVAREZ

C

om bé sabem, els mesos de gener i febrer són dels més freds de l’any però a nivell futbolístic segurament són dels mesos més trepidants per veure futbol català.

Després de la victòria que us vam explicar en l’anterior número al derbi davant de l’Europa, el Sant Andreu ha anat aconseguint bons resultats, deixant de banda l’ensopegada a Vilassar, els d’Azparren segueixen en posicions de playoff bregant per la tercera plaça, justament, amb l’Europa.

24

Sembla que aquells dubtes que deixava l’equip, a nivell d’intensitat i ganes quan començaven els partits s’han solucionat. Els quadribarrats porten jugant molt bé els últims partits, fins i tot en l’ensopegada amb el Vilassar l’afició (que un cop més va omplir les grades visitants) va sortir contenta amb el joc mostrat pel seu equip.

El joc és més vistós, hi ha més oportunitats i sobretot ja no es va a remolc en els últims instants dels partits quan l’equip veu que ha de treure els punts com sigui.

L’exemple de tot això el tenim en el trepidant partit que es va viure al Narcís Sala davant del Figueres. Un Figueres que va venir a Sant Andreu convençut d’emportar-se els punts. Després que els de Mikel Azparren s’avancessin dues vegades al marcador, els empordanesos van empatar el partit. Els dos equips van

656_febrer.indd 24

delectar l’afició del Narcís Sala amb una lluita trepidant que es va decantar al minut 90 amb un d’aquells gols que queden per a tota la història. Ton Alcover va engaltar una pilota des de gairebé el mig del camp i va fer el gol de l’any fent embogir l’estadi (i els periodistes).

El gol de Ton Alcover va donar tres punts importantíssims per seguir en la lluita dels playoffs i no perdre pistonada quan encara queden mesos de competició.

Un dels destacats també va ser el jove Sergi Serrano, que cada cop va agafant més protagonisme en l'esquema de Mikel Azparren, sens dubte, un dels jugadors que està donant millor rendiment aquesta temporada i més està agradant a l'afició.

La nota negativa d’aquell partit la tenim en forma de lesió. Un dels fitxatges d’aquest gener, el davanter Sergi Moreno, va caure lesionat i va haver ser substituït. A hores d’ara, al tancament d’aquesta edició encara no tenim constància de la gravetat de la lesió.

La importància de mantenir aquesta empenta tan de resultats com de joc mostrat en aquestes últimes jornades serà clau per a que el Sant Andreu arribi a finals de temporada amb opcions a aconseguir els objectius.

Veurem si en els propers partits continua aquesta bona ratxa de joc i resultats i el Sant Andreu segueix en la lluita pel desitjat playoff d’ascens a segona B, principal objectiu de la temporada.

Gerard Álvarez

14/02/2020 17:14:59

Esports | Waterpolo

Sánchez i Crespí, campiones d’Europa

L

a selecció espanyola de waterpolo s’ha proclamat campiona d’Europa en el Campionat disputat a Budapest durant el passat mes de gener. L’equip estatal ha fet un torneig impecable i ha guanyat la medalla d’or després de derrotar Rússia a la final en la tanda de penals. Les jugadores del Sant Andreu Maria Elena Sánchez i Paula Crespí han format part de l’equip campió i han portat cap al barri les seves medalles que augmenten el seu palmarès particular i que permeten a la institució comptar amb dues campiones més. El repte de les andreuenques és mantenir-se en l’equip de cara a la disputa, el proper estiu, dels Jocs Olímpics de Tòquio, on l’equip mirarà de lluitar un altre cop per les medalles.

cap a peus | febrer

A causa d’aquest europeu la lliga femenina ha estat aturada pràcticament un mes. Durant el mes de febrer el campionat es reprendrà i també es jugarà la Copa de la Reina. El Sant Andreu ocupa la quarta plaça de la classificació en una lliga en què sembla que finalment han començat a moure’s les estructures bàsiques que han imperat en els darrers anys. El Sabadell, tot i ser el campió i disposar d’una plantilla espectacular, ha perdut

la imbatibilitat i alguns equips li estan disputant el campionat.

El Mataró, després d’un mal any, torna a brillar, i un altre històric del waterpolo femení, el Mediterrani, ha aconseguit tornar a lluitar pels llocs capdavanters. El moviment de mercat que hi va haver l’estiu passat ha permès que alguns equips de segona fila, com el Terrassa, s’hagin reforçat i entrin en la pomada dels favorits, mentre que els nouvinguts a la categoria, com ara l’històric Catalunya i el Boadilla madrileny, arrenquen punts inesperats. Amb tot aquest panorama, el Sant Andreu, que va perdre jugadores importants, ha aconseguit mantenir-se entre els millors i opta a jugar el play-off al final de la temporada. L’equip va començar bé, amb dues victòries consecutives contra el Catalunya (6-10) i el Terrassa (12-10). El Sabadell es va endur els punts de la Pere Serrat (6-19), i va caldre patir per derrotar el Rubí (8-7). Després de l’ensopegada a casa contra el Boadilla (11-11) i una mínima derrota a Mataró (14-12), les noies de Javi Aznar van encadenar dues victòries consecutives contra el Sant Feliu (12-6) i a la piscina del cuer, el Saragossa (6-11) per tancar la primera volta perdent a casa contra el Mediterrani (5-12).

JJ Aymerich

25

656_febrer.indd 25

14/02/2020 17:14:59

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més iinfo: Mé f info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

656_febrer.indd 26

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que q mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

14/02/2020 17:14:59

axats, millor :30 h :30 h :00 h

mics, icitat. :00 h :00 h

656_febrer.indd 27

14/02/2020 17:15:00

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona 656_febrer.indd 28

14/02/2020 17:15:01