679 Octubre - desembre

JA TENIM EL NOU MERCAT DE SANT ANDREU

FARMÀCIA I ORTOPÈDIA REIXACH DE PABLO

Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en: FARMÀCIA

Especialitats Farmacèutiques

Dermofarmàcia

Fórmules Magistrals

Fisioteràpia

Homeopatia

Línia infantil ORTOPÈDIA TÈCNICA

Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...)

Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc.

Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans

Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats

OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY INCLÒS DIUMENEGS I FESTIUS

EDITORIAL

L’ASSOCIACIÓ EN SITUACIÓ ECONÒMICA DELICADA

Aquest cop no us portem bones notícies. A l’Associació de ve ïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar estem en una situació econòmica crítica. El principal motiu és l’augment que hem pa tit recentment del lloguer del nostre local, propietat de la famí lia Cararach, antics amos de la Clínica Sant Jordi.

Val a dir que en els últims temps ja hem fet un esforç de con tenció econòmica important, retallant despeses al màxim. Per exemple, hem disminuït la freqüència de la nostra publicació, el Sant Andreu de Cap a Peus, com ja us vam comentar fa uns mesos. També hem intentat augmentar ingressos, apujant la quota dels socis, cosa que va ser aprovada a la passada as semblea. Tot i així, el preu del lloguer és el que realment ens està escanyant. Des de l’abril d’aquest any ens han augmen tat el lloguer un 70% perquè ens han repercutit unes obres de conservació del local, que per cert està en una situació bas tant precària. Malauradament, en la situació econòmica actual no podem assumir aquest augment. Però és que a partir del Gener del 2023 l’augment serà del 180% respecte l’any pas sat, perquè ens trauran una bonificació de la que gaudíem des de fa molts anys. En aquest punt la situació serà insostenible.

Des de l’Associació estem convençuts que tot això té a veure amb unes negociacions que hi ha entre l’Ajuntament i la propi etat per arribar a un acord econòmic perquè l’Ajuntament ex propiï el local (qualificat d’equipament) a la família Cararach. Nosaltres estem d’acord amb l’expropiació i ja l’hem reclamat

EDITA

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

PRESIDENT

Santi Serra i Cullell

VICEPRESIDENTA

Gemma Armengol i Rossell

PRESIDENT D’HONOR

Francesc Porret

PORTADA

Foto: Andreu Carrascal

COORDINACIÓ

DE REDACCIÓ

Xavier Aragall

DISSENY I MAQUETACIÓ

Denís Matas

repetides vegades, ja que això ens permetria quedar-nos on estem sense unes despeses econòmiques tan elevades. Però si les negociacions entre l’Ajuntament i la propietat no fructifi quen ens veurem abocats a deixar el local a principis d’any. Això podria posar en risc la continuïtat de la nostra entitat, una de les associacions de veïns i veïnes amb més socis i amb més histò ria de Barcelona. Com sabeu, l’any passat vam fer 50 anys.

També volem destacar que som de les poques associacions veïnals de Barcelona que no tenim local de l’administració pú blica. Fins fa uns anys aquesta era la nostra opció preferida, i de la qual n’estàvem molt orgullosos. No volíem dependre d’un local de l’administració per tenir total llibertat per poder dur a terme la nostra activitat reivindicativa. Però en els últims temps, i consensuat en l’assemblea de socis, havíem acordat que demanaríem local a l’Ajuntament, donada la conjuntura econòmica. Així ho hem demanat repetides vegades, però l’Ajuntament sempre ens ha donat llargues i ens ha ofert un lo cal insuficient per la nostra activitat. No estem demanant res que les altres entitats veïnals no tinguin.

Les mesures que prendrem, tant si són en la direcció d’aban donar el local com si no, seran debatudes i decidides a la pro pera assemblea de socis. Per això és important la vostra par ticipació!

EQUIP DE REDACCIÓ

David Albizu, Sergi Corral Buela, JJ Aymerich, Joan Trias, Clàudia Munné, Xavier Aragall amb la col·laboració habitual d’en Pau Vinyes

FOTOGRAFIA

Andreu Carrascal, Ville Lahdenvuo, Toni Espinar, i Cèlia Vallès (vinyetista)

PUBLICITAT

Verónica González

IMPRESSIÓ

Gráficas Campás S.A.

PERIODICITAT Trimestral

Dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840

DISTRIBUCIÓ

A domicili per els socis de l’associació de veïns i veïnes, als comerços anunciats i a les entitats de Sant Andreu de Palomar.

La revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.

CONTACTE

www. avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat https://capapeus.wordpress.com revistacapapeus@gmail.com c/ Balari i Jovany, 14 08030 Barcelona

De dilluns a divendres de 18 a 20 h 93 345 96 98

Cap a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV

Vocalia d’Educació

Hem reivindicat escoles, ins tituts, llars d’infants al llarg de tota la nosta història. Partici pem en el Consell Escolar del Districte i la Comunitat Educativa.

Vocalia de Sanitat

La Vocalia de Sanitat vetlla per un servei sanitari de qualitat, i per informar sobre temes di versos relacionats amb la sa lut. Els equipaments sanitaris necessaris, les llistes d’espera, les ràtios per àrea Bàsica de Salut, la qualitat de l’atenció, són alguns dels temes que els membres de la Vocalia discu teixen i reivindiquen

Vocalia de Medi Ambient

La preocupació pel Medi Am bient i la sostenibilitat ha estat i és una constant en les priori tats de la nostra entitat, amb temes com el tractament dels residus, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, la contami nació acústica, etc.

Vocalia d’Habitatge

Els preus, especialment els de lloguer, s’han tornat a dispa rar influïts, entre altres coses, per la bombolla d’habitatges turístics. Des de la vocalia de fensem la creació d’habitatges de protecció oficial de lloguer i que tots els habitatges siguin utilitzats com a tals.

Vocalia d’Urbanisme

Des de l’Associació seguim els projectes que s’estan desen volupant al nostre entorn, si guin de gran o de petit format. En el primer cas participem de Comissions creades pel se guiment dels projectes.

Vocalia de Patrimoni

Volem mantenir l’aparença de poble que tenen encara alguns carrers. També treballem per recuperar el patrimoni indus trial, el patrimoni arqueològic trobat al barri, etc., coordinats amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

Vocalia de Cultura i

Activitats

Celebrem la Diada Nacional i la Festa Major. Prop de Nadal, organitzem la festa del caga Tió, etc.

Vocalia d’Afers Socials

Reivindiquem a l’Ajuntament i la Generalitat els equipaments i serveis necessaris. Col·labo rem amb el projecte Radars. Organitzem, amb la col·labo ració dels Serveis Socials, la Campanya de Reis “Cap Nen Sense Joguines”.

Sant Andreu x Viure (TGV)

Amb l’esclat de la bombolla im mobiliària el projecte ha que dat encallat. L’aturada de les obres ha deixat carrers com Andana de l’estació amb un mur davant de casa, i una esta ció de Sant Andreu Comtal in acceptable pel que fa a la seva accessibilitat.

Carrer Gran

A petició de l’AVV, l’Ajuntament va incloure la pacificació del C/ Gran, com un projecte per aquest mandat. L’Associació participa activament en el pro cés i el seguiment del projecte.

Fabra i Coats

Seguim lluitant en la Comis sió de seguiment pel correcte desenvolupament del projec te.

Meridiana

L’Avinguda Meridiana ha de deixar de ser una Autopista, falta prioritzar el transport pú blic i la bicicleta, és un espai deshumanitzat i falten solu cions per un mur innecessari. Participem a #SomMeridiana reivindicant una reforma per aquesta avinguda

Casernes

Fa més de deu anys que l’AVV lluita per la finalització del pro jecte, fent especial incidència en una escola bressol, una re sidència de gent gran, la zona verda i l’habitatge protegit.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA

S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines de la llar. Celeste: 618747295.

S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. Betania: 664327037.

S’ofereix senyora de 36 anys treballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits. Maryelin: 623136495.

S’ofereix senyora per treballar com a interna o externa per cuidar persones grans o per fer feines. Tinc experiència. Blanca: 604304823.

PÀRQUINGS VENDA I LLOGUER

Venc plaça de pàrquing i traster, un al costat del altre. Carrer Dragó amb Agustí Milà. Anna Madriles: 679110070.

Venc plaça de pàrquing per a cotxe mitjà mes moto. Passeig de Fabra i Puig amb Neopatria. Lluis Boraz: 93 3111915.

Lloguer de pàrquing per cotxe gran amb vigilància Guardiola i Feliu. 95 euros. Roser: 617157821.

Lloguer plaça de pàrquing per cotxe petit I moto amb traster. Albert: 630715353.

Es lloga plaça de pàrquing a la prime ra planta del CNSA vigilància 24h, 100 euros mes. Clara: 646162702.

Es lloga plaça pàrquing cotxe mitjà/petit, carrer Joan Torras 22. 660233600.

Es lloga placa de pàrquing, Plaça Can Fabra. Seguretat 24h Ramon: 627757374.

Es lloga placa de pàrquing, al carrer Camil Fabra, Club Natació. Preu 90 euros. Rosa Mª: 679810280/932742394.

C.N. SANT ANDREU

Es ven títol del Club Natació Sant Andreu. Elisa Santromà: 647423330

Es ven títol Club Natació Sant Andreu. 500 euros Sra. Roser: 106048467.

Es ven títol Club Natació Sant Andreu. 600 euros. Gisela: 647626165.

Es ven títol Club Natació Sant Andreu. 700 euros. Josep: 619865787

Es ven Títol Club Natació Sant Andreu. 700 euros. Pepita: 647279712

Es ven Títol Club Natació Sant Andreu. 600 euros Olga: 651570408

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus Segueix-nos @capapeus

a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

MILLORAR ELS CARRERS DE SANT ANDREU

Comença un nou curs, i comparteixo aquesta petita reflexió. Des de la pandèmia molts veïns volem gaudir més de l'espai urbà: carrers, places, avingudes . . . és evident la transformació del nostre poble els darrers anys, però encara així manquen en alguns llocs papereres, bancs i fonts d'aigua. Donaria una mica d’alegria al carrer Gran posar alguna planta i matoll amb flor, ara per ara només les de la cantonada amb Sant Marta donen flor.

De l'evident necessitat de reciclar més va néixer el sistema porta a porta, però tenia tres mancances importants: no va ser prou consensuat, no sempre té en compte la trama urba na, i les necessitats dels veïns. S'han fet correccions però la implantació de la segona fase a quedat aturada.

Existeixen certes mancances de sensibilitat en algun àmbit. El Nadal passat el "trenet de nadal" alegria de nens i grans i lluïssor d’aquelles dates festives, per poc no pot circular.

Així mateix, ens hem de felicitar pel nou mercat i destacar que el servei de neteja de carrers s'ha triplicat.

Finalment voldria proposar que hauríem d'importar de la po lítica anglesa el costum de veïnatge del Regidor de Districte, és a dir, que el regidor sigui veí i conciutadà de Sant Andreu.

Àlex Mamberto

LES ESTRUCTURES ESPORTIVES: UNA GARANTIA PER

A MILLORAR LA SALUT DE LA CIUTADANIA

Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició esportiva sustentada fonamentalment per una munió de clubs dedicats a la pràctica i promoció d’una gran varietat d’esports. Més enllà de la imatge olímpica i d’alguns clubs de renom, la pràctica esportiva a la ciutat s’estructura des d’entitats ciutadanes de caràcter privat i majoritàriament, amateur.

L’esport té una dimensió social molt important que tot sovint sembla exclusivament supeditada al vessant de l’espectacle i al seguiment d’unes determinades especialitats i clubs com és el cas del futbol. Però la seva veritable importància radica en els beneficis que reporta en la salut dels seus practicants tant en relació a la millora del funcionament de l’organisme a nivell físic i psicològic com en la dimensió de consolidar el sentiment de pertinença a una comunitat a través de la interacció social.

Els professionals de la salut han proporcionat multitud d’estudis en els quals s’estableix una relació directa entre l’estil de vida modern i l’augment de determinades malalties com l’obesitat, la diabetis del tipus dos, les afeccions cardíaques o les depressions per nomenar alguns exemples i alhora afirmen que la pràctica física i esportiva constitueix un eficaç antídot contra totes elles. Si l’adopció d’aquest hàbit pot col·laborar en una millora de la salut general de la ciutadania, és evident que la promoció i la dotació de recursos per part de l’administració pública és inexcusable.

És cert que des de fa uns anys s’han habilitat per part de l’Ajuntament els anomenats circuits esportius, espais a l’aire lliure on es poden practicar activitats com caminar, patinar, anar amb bicicleta i sobretot, córrer. Els més propers a Sant Andreu són el de Can Dragó i el Parc Fluvial del Besós. Es tracta de dues instal·lacions importants, però insuficients davant la creixent pressió demogràfica i el dèficit històric d’espais verds de la zona.

A diverses ciutats espanyoles com el cas de Sevilla i València s’han construït circuits d’atletisme. A la primera ciutat són quatre les noves instal·lacions -la més destacable, la situada als marges del riu Guadalquivir- que compten amb la seva senyalització específica i que eviten les zones més concorregudes per a evitar interferències entre vianants i esportistes. A la segona ciutat, el circuit 5K del Jardí del Túria disposa d’un carril destinat exclusivament a córrer. Curiosament ambdues ciutats han pres volada en l’organització de curses d’atletisme augmentant espectacularment el nombre de participants i el seu prestigi en el concert atlètic internacional, desplaçant en certa mesura a Barcelona.

En aquests moments tenim la gran oportunitat de crear un circuit d’atletisme d’envergadura en el futur Parc del Camí del Rec, però entretant caldria tenir cura de les estructures existents i estudiar-ne la ubicació de noves o senzillament, complir els compromisos com la construcció del pavelló esportiu de la zona de Sant Andreu – Nord que podria incloure la creació d’una pista d’atletisme en la qual hi poguessin accedir els alumnes dels diversos centres educatius de la zona així com els nombrosos atletes populars andreuencs. Cal recordar que Sant Andreu ha guanyat les quatre darreres edicions del Correbarri a Barcelona per la qualitat dels seus atletes populars.

La promoció de l’atletisme i la dinamització d’infraestructures esportives són dos instruments d’eficàcia contrastada per a millorar el benestar de la comunitat. Així doncs. cal que l’administració prioritzi aquest criteri com un element fonamental en la planificació i l’ordenació del territori.

Carles Rosell, membre del C.E. Masques de Sant Andreu

Cap a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

EL TANCAMENT DE L’ESTACIÓ COMTAL

Després de cent seixanta-vuit anys de funcionament l’estació de Sant Andreu Comtal serà rellevada per la nova estació de rodalies.

L’estació de Sant Andreu Comtal tancarà properament les portes. La nova estació ja està ben visible, i a finals d’any, quan s’acabin les obres del canvi de vies entrarà en funcionament. Es tanca doncs una estació que remunta els seus orígens al 1854 quan Sant Andreu era el municipi independent del pla de Barcelona, i era una de les estacions en servei més antigues d’Europa.

Es compleix per fi els resultats de les protestes que portaven temps fent l’AVV. Així es vol resoldre els problemes de soroll, mals serveis… Que arrossegava l’estació. Des del 2015 l’AVV demanava una millora del servei. Com hem dit l’estació arrossegava diversos problemes que RENFE semblava ignorar malgrat les constants protestes i reivindicacions.

L’estació (abans coneguda amb el nom “d’estació de baix”) finalment ha vist un canvi. La RENFE ha decidit construir una nova estació. Aquesta forma part d’un nou projecte que busca una ciutat més sostenible i reduir així els efectes hivernacles que dia a dia no paren d’empitjorar. Després de diverses protestes les obres s’han finalitzat dos anys més tard de l’esperat. La nova estació guanyarà 3600 m² d’espai verd i haurà tingut un cost de 471 milions d’euros.

Però això no és tot, ja que des que es va anunciar el seu tancament són vàries les entitats que demanen disposar de l’estació com equipament municipal i per a les entitats de Sant Andreu. Les propostes s’estan estudiant, però Adif, que és la propietria de l’edifici, encara no ha donat cap resposta.

Veiem com l’Estació forma part de la història dels andreuencs. S’acaba doncs una època on la nova estació i els seus entorns s’integraran al parc lineal que cobrirà tot l’espai destinat a les vies d’alta velocitat fins al Clot. Finalment, s’aconsegueix el tancament de l’estació després d’un llarg període de lluites i reivindicacions per part de l’AVV.

FES PUBLICITAT, FES SANT ANDREU

Clàudia Munné

Façana de l’estació de Sant Andreu Comtal / Claudia Munné

OFRENA FLORAL IGNASI IGLÉSIAS

Enguany s’ha pogut tornar a celebrar l’ofrena floral al dramaturg i poeta sense mascaretes ni restriccions pel Covid-19, i el passat 9 d’octubre les entitats de Sant Andreu de Palomar reten homenatge

a Ignasi Iglésias. Davant de la tomba del poeta s’hi van reunir prop de 150 persones representatives de diverses entitats andreuenques, així com representants del Districte de Sant Andreu.

CELEBRACIÓ DE LA DIADA

van

L’Associació de Veïns i Veïnes de sant Andreu, juntament amb Òmnium cultural de Sant Andreu i el Foment Sardanista Andreuenc,

organitzar a Can Fabra la ballada de sardanes en motiu de la Diada Nacional de Catalunya..

Parlaments durant l’homenatge a Ignasi Iglesias al cementiri de Sant Andreu. / Xavier Aragall

Cobla i sardanistes a la plaça de Can Fabra / AVV

ADÉU A LA FLECA GIRABAL, UN FORN CENTENARI

El passat dia 30 de juliol, l’obrador de la fleca Girabal va ser testimoni d’un emocionant comiat, durant el qual amics, veïns i clients van aplegar-se a l’obrador del forn per tal de dir adeu a més de 113 anys d’activitat. L’elevat cost de la despesa ener gètica quan encara arrossegava l’impacte de la pandèmia del Covid-19, havia fet inviable el negoci i en Ramon Girabal, actu alment al capdavant del forn, va decidir plegar. Unes lectures teatralitzades dutes a terme pel grup de teatre l'Avançada van permetre fer un recorregut per les quatre generacions de forners que han precedit en Ramon, que va fer un emocionat discurs d’agraïment i comiat a tota la gent que va voler assis tir a aquest comiat. No hi va faltar la música en directe duta a trerme per en Josep Valcarce, amb cançons triades especi alment, i tampoc la lectura d’un repàs històric dels forns que hi

HOMENATGE JOAN PAREDES

Va per tu, Joan

Emotiu homenatge a Joan Paredes i Rodríguez al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, que ens va deixar de forma sobtada el proppassat 21 de juny. Tribut dels amics i amigues que l’han volgut recordar amb un seguit d’actuacions teatrals i musicals el 29 d’octubre de 2022. En obrir-se el teló una fotografia del Joan projectada a l’escenari, mentre escoltàvem una de les seves cançons preferides “Bui doi”, música i lletra que li feien sentir més feliç segons explicava el mateix. L’acte conduit magistralment pels presentadors Marc Calvo Arbonés de la Lírica de Sant Andreu i Montse Miralles de Rafató Teatre , va comptar amb les actuacions, parlaments, projeccions... d’un recull d’imatges del seu pas per la SCE La Lira; els de La Lírica de Sant Andreu amb un cant a la vida amb la cançó “Cor Fort” (molt emotiva la veu de la solista); els del grup de teatre L’Avançada del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar amb un esqueix futbolístic tot recordant les immemorables jornades futbolístiques viscudes al Casal amb l’homenatjat; l’andreuenc Eloi Román, director del curt “El Balneari”, recordava els moments viscuts en la filmació on Joan Paredes feia d’actor i se’ns va oferir “un curtet” del curt, seleccionat per a competir al Festival de Sitges a la secció Nova Autoria dels premis SGAE, l’octubre passat, i documental dedicat al Joan; i com no els seus excel·lents papers a l’obra teatral “Els Pastorets” de Josep Maria Folch i Torres, on va interpretar des d’un sant Josep i Getsè fins a un més del poble, vaja com col·loquialment a l’esfera teatral es diu de “bulto”. Com a cloenda un vermut al bar del Casal, amenitzat per la Palmira Alguersuari del grup teatral L’Antifaz i la Lourdes Castell, amb la participació d’alguns dels presents, tot narrant anècdotes vivencials amb en Joan com a protagonista.

Nascut el 1951, Paredes va viure una intensa vida associativa, participant en diverses entitats andreuenques i fent teatre al Casal Catòlic, a la SCE La Lira i a La Lírica de Sant Andreu. Se’l solia veure passejar pel carrer Gran o la rambla de Sant Andreu de Palomar, on s’aturava cada dos per tres per petar la xerrada, i fent barrila amb amics, coneguts i saludats al Colòmbia, a la Pizzeria Diego, l’Aparici i al Versalles. El seu bon humor i mal humor, molt característic en ell, solia ser la seva targeta de visita. Qui el coneixia ja sabia que la pluja de renecs i insults no el deixaria indiferent. No obstant això, el seu bon cor solia ultra passar els seus estirabots.

L’acte comptà amb la col·laboració d’un nombrós elenc d’amics i amigues que hi van voler posar el seu granet de sorra en l’homenatge. En Joan, tot i el seu inesperat i sentit comiat, restarà per sempre en la memòria del poble de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

havia a Sant Andreu i la seva importància fins fa unes poques dècades feta per l’historiador Pau Vinyes, i dels quals només en resta del forn de Can Tur.

Jordi Esplugas i Abós

Foto: Jordi Esplugas

MONOGRÀFIC

CAPXAVALL

El nou mercat de Sant Andreu

A mitjans 2019 es va fer públic l’inici del procés de licitació de les obres del Mercat de Sant Andreu per un valor al voltant del vuit milions d’Euros. Un procés necessari per donar pas a l’adjudicació de l’empresa que hagués presentat l’oferta més adient, i per tant obria la porta a l’inici de les obres. Unes obres que llavors estava previst que duressin un any i mig, amb la intenció que el mercat provisional es pogués traslladar al nou edifici a finals de 2020, una previsió que degut a la pandèmia del Covid-19 , encara es va endarrerir dos anys més.

Era l’enèsima notícia que publicava el Cap a Peus en relació al Mercat, a finals de 2017 els paradistes s’havie raslladat a la carpa provisional situada al Carrer de Sant Adrià on hi havia d’estar fins la finalització de les obres de remodelació del nou mercat, llavors previstes per al 2019. Però tot es va anar endarrerint, l’enderroc de l’antic mercat no es va acabar fins a principis de 2019 i va deixar una plaça del Mercadal inèdita. Una gran plaça amb una perspectiva de totes les porxades que fins i tot va donar pas a un breu debat sobre seguir o no el model de la Plaça Massadas de la Sagrera, on la plaça del mercat és avui una plaça porxada sense cap edifici.

Finalment, tot i els anys de retard, ja podem gaudir del nou mercat. Cal tenir present però que aquesta reforma va més enllà d’un edifici nou. Ha de servir per renovar tot un seguit d’elements que faci més atractiva l’oferta comercial i en general posar al dia el mercat per tal que aquest, així com també la seva àrea d’influència, tornin a tenir el dinamisme i la centralitat comercial que tenia i que en general sigui un espai que vertebri social, econòmica i urbanísticament Sant Andreu.

En aquest sentit, un dels potencials que té el mercat és el seu entorn comercial. A Sant Andreu hi ha un eix comercial que coincideix amb l’entemat urbà del nucli antic, a més cal tenir present la potencialitat del propi carrer Gran ara pacificat. En un extens anàlisi sobre els hàbits de compra i tendències de futur elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, es constatava un element amb molt de potencial per a Sant Andreu. Concretament es deia: “Cal reconèixer que els eixos comercials que es corresponen al centre dels antics municipis del Pla de Barcelona (Sant Andreu, Sants, Gràcia…) es perceben pels compradors com espais comercials de referència”.

Il·lustració: Cèlia Vallès

Tanmateix, el nou mercat s’estrena amb un escenari que no s’havia previst mai: encara estava arrossegant els efectes de la pandèmia que un augment de preus inèdit afecta l’alimentació. Els preus a l’alça son un efecte directe de la guerra iniciada arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia que incideix de ple en els preus de l’energia i dels aliments. A aquesta crisi econòmica cal sumar-hi el fet que estem en un moment on el comerç de proximitat viu unes transformacions molt importants i on els hàbits de compra (tipus de compra i dia i hora de la compra etc,) ja no tenen res a veure amb els que hi havia quan els mercats eren el principal punt de compra i per tant afronta el doble repte de renovarse i de fer-ho tenint en compte com es compra avui i com es comprarà en les properes dècades.

Potser un dels punts centrals i més difícils de resoldre és el dels horaris, ja que confronta dos models empresarials. El familiar, pel qual una ampliació d’horaris li suposaria uns costos d’estructura que no pot assumir i per altra banda un model no familiar que té la capacitat d’assumir les despeses d’obrir en un horari més ampli. Actualment però la quarantena

de mercats municipals que hi ha a Barcelona presenten una gran heterogeneïtat d’horaris (concretament si es mira l’obertura per la tarda) que depèn molt de les característiques del barri on es troba el mercat.

De fet, hi ha els canvis en els hàbits de compra però també la reconfiguració del model comercial altament competitiu, així com també les amenaces que hi ha sobre el comerç de proximitat com ara la competència de superfícies mitjanes i dels centres comercials cada cop més atractius per a joves (que son els compradors del futur), les lleis de liberalització d’horaris (que es proposen a nivell estatal) que permetrien desenvolupar uns horaris que serien letals per al model de comerç de proximitat. Aquests factors fan que el mercat hagi de replantejar-se, més enllà de la renovació i modernització de les instal·lacions, quin ha de ser el model que els permeti projectar-se cap al futur amb èxit

COM ÉS EL NOU MERCAT?

La reforma ha inclòs dos edificis, el principal té dues plantes de 1.240 m2 cadascuna. A la planta sota coberta hi ha 15 parades i un bar. A la planta del soterrani s’hi ha ubicat espais de logística del mercat: magatzems, cambres frigorífiques i un habitacle de brossa connectat amb el de planta de dalt. El segon edifici, situat sota el porxos de la plaça del Mercadal i que comunica la amb el carrer Rubén Darío, hi ha 7 parades no alimentàries a la planta baixa i dues plantes superiors on hi ha les oficines del mercat i una sala d’actes. El projecte s’ha completat amb la urbanització del voltant del perímetre del mercat.

El mercat envoltat per una estructura transparent de vidre permet que tota l’activitat del mercat es pugui veure des de l’exterior, una proposta encertada ja que el fa molt atractiu per al vianant que passa per la plaça de Mercadal, però alhora ha volgut ser una manera de rememorar com era el mercat a principis del segle XX abans de ser tancat amb parets. De fet, si tirem enrere en la història, veiem que abans que la plaça Mercadal fos lloc de mercat, la venda es feia a la plaça Orfila (llavors anomenada de l’Església). Seria durant la segona meitat del segle XIX que la plaça Mercadal esdevindria lloc de mercat i les voltes servien per protegir els venedors. El projecte de coberta metàl·lica acabarà essent realitat a principis del segle XX, a la segona dècada de segle es tancarà amb parets quedant així el mercat dins d’un recinte tancat alhora que s’ordenarava la ubicació de les parades, seguint l’esquema que va ser vigent fins al seu tancament previ a la reforma, (al blog de l’Opinió Andreuenca, hi podeu trobar l’article “Els orígens del mercat de Sant Andreu de Palomar ” de l’historiador Pau Vinyes, una completa revisió de d’història del nostre mercat).

Foto: Andreu Carrascal

Foto: Andreu Carrascal

FES PUBLICITAT, FES SANT ANDREU

Entrem al mercat de Sant Andreu per descobrir quin aire es respira d’ençà que l’han obert. Passejant per les diferents parades ens adonem del bon ambient que es respira. Els venedors parlen entusiasmats amb els clients. “Bon dia!” “Com es troba la família?”. Un ambient que no es respira a tot arreu i que recorda a fa anys quan anar a comprar al mercat era una activitat que es feia habitualment. I és que el mercat amaga moltes sorpreses.

PRODUCTES DE QUALITAT

l’Andreu un respectat carnisser que porta molts anys en l’ofici ens parla dels seus productes. Pel que es veu moltes persones influenciades venen a comprar, des de cantants fins actors. “Molts gastronòmics i cuiners de renom venen a comprar la meva carn”, afirmà orgullós i no pot ser de més, ja que com ens explica el prestigiós restaurant “El Celler de Can Roca” de Girona, considerat un dels millors restaurants del món ve sovint.

TIPUS DE CLIENTS:

el divendres i el dissabte són els dies on venen més persones. La majoria d’aquestes no baixen els quaranta anys, tot i que sempre hi ha excepcions. També predominen els anomenats “turistes”, persones que venen a mirar sense comprar res. Malgrat tot el mercat es veu amenaçat tal com ens diu un venedor “és difícil que tingui futur a llarg termini per la competència del mercat. Resulta difícil subsistir. Malgrat tot sempre hi haurà gent que vingui al mercat”.

carnissers, fruiters… Ha passat de pares a fills. L’Andreu ens parla de com coneix el 40% dels clients que venen. “Som com una família”, assegura. S’estableix una relació de confiança que fa que en el mercat hi regni el bon ambient. A més també hi predomina el patrimoni històric de Sant Andreu. Els porxos i les columnes s’han conservat formant part del patrimoni del mercat.

CONCERTS I MÚSICA: però un mercat no s’hi va únicament a comprar. Aquests dies hi ha hagut alguns concerts i música. Fa uns dies els músics de l’Eix van portar una soprano. Segons els venedors és una bona manera de donar-li un nou aire al mercat hi fer que vinguin més persones convertint-se en un valor afegit.

FALTA DE PERSONES: tot hi el seu èxit el mercat contínua tenint alguna problemàtica amb la falta de clientela. “És molt trist com està el mercat, buit”, és una de les queixes dels venedors.

EL MERCAT, UNA CÀLIDA OPCIÓ DE COMERÇ

LOCAL: sens dubte el mercat de Sant Andreu és una gran opció. Té una gran varietat de productes de proximitat i bona qualitat. Des de peix fins carn, es pot trobar de tot. La bona relació dels clients i els venedors li dona un bon ambient i la música que a vegades hi ha (per les festes o associacions), fan que el mercat sigui una bona opció a l’hora d’anar a comprar. Sens dubte un mercat de qualitat, el mercat de Sant Andreu.

UNA PROBLEMÀTICA

AMB

EL MANTENIMENT: malgrat tot alguns dels venedors es queixen de la manca d’esforç de l’ajuntament per poder mantenir-lo. Al costat del mercat hi ha unes neveres que serveixen perquè els clients guardin els productes si tenen alguna obligació o emergència. Aquestes neveres estan enceses tot el dia, hi gasten molta energia, a part que mantenir-les suposa un gran esforç econòmic.

UNA FEINA QUE VA DE PARES A FILLS: d’ençà que es va obrir el mercat el 1904 ha passat per molta història. Molts dels clients que havien vingut des de fa quaranta anys continuen venint i també la feina dels

UN MERCAT BEN VIU: PARLEM AMB ELS VENEDORS

Clàudia Munné, Xavier Aragall

Foto: Andreu Carrascal

Foto: Andreu Carrascal

Coberta metàl·lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar, entre 1906 i 1913. Foto C.O. / Fons Família Vinyes-Roig.

L’ORGUE DE SANT PACIÀ HA ESTAT RESTAURAT

Molts andreuencs hem visitat alguna vegada la Parròquia de Sant Pacià, al carrer de les Monges. El paviment, un mosaic d’estil romà obra del genial Antoni Gaudí, atreu ràpidament la mirada cap el terra. Però la parròquia allotja una altra joia artística a les alçades: es tracta de l’orgue, un instrument molt valuós.

El 15 d’octubre del 1967 es va inaugurar l’orgue de Sant Pacià. Feia 30 anys que Sant Andreu no tenia orgue de tubs. Durant la Guerra Civil, molts orgues al nostre país es van cremar o es van fondre per fer armament o munició, i l’orgue de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar no se’n va salvar. Es tractava d’un instrument magnífic, valorat en 50.000 pessetes de l’època, que va ser totalment cremat. Des d’aleshores, cap església de Sant Andreu disposava d’orgue.

La seva construcció va fer-se possible gràcies a la donació d’una difunta, veïna del carrer Vallès. El rector va entendre que la Parròquia necessitava un instrument digne, i va encarregar-ne la construcció al taller Blancafort-Capella de Collbató, una decisió que resultaria molt encertada.

L’any 2009 l’orgue acumulava molts problemes. Tubs trencats, tubs a punts de caure, problemes elèctrics de tota mena, una alimentació de vent ofegada, tecles amb un curs descontrolat, etc. Si no es feia res, l’orgue deixaria de sonar ben aviat. Aleshores la Parròquia va iniciar un Campanya de recaptació de fons. L’objectiu: restaurar l’orgue. Es va buscar un padrí per a cadascun dels més de 1.000 tubs que conformen l’orgue. Malauradament, eren els pitjors moments de la crisi econòmica i, mai millor millor dit, «ningú estava per a orgues». Durant la campanya hem tingut molts entrebancs: la mort sobtada del primer mestre orguener, el tancament del taller del segon mestre orguener degut a la pandèmia, la crisi econòmica, la indiferència de les institucions...

Però també és cert que hem conegut persones molt il·lusionades amb el projecte, i hem compartit moments memorables a l’orgue amb tots aquells que heu fet la visita guiada amb interpretació a l’orgue que es fa, de franc, els dissabtes al matí, tot escoltant música de J.S. Bach o de Ch. Widor amb la impressionant acústica de la parròquia.

Per fi, l’agost de 2022 vam assolir els recursos que ens feien falta per enllestir la restauració. Després de 13 anys, podiem completar la quarta i última fase de la restauració de l’orgue. Amb més de 12.000€ invertits en la restauració de l’instrument, aquesta última fase era la més ambiciosa. S’ha restaurat tots els tubs del segon teclat manual i els pedals, s’ha reharmonitzat i afinat tot l’instrument, s’ha redreçat el curs de les tecles i s’ha reduït el soroll que feien alguns mecanismes com els pedals. És a dir, l’orgue de Sant Pacià es troba pràcticament com en el 1967 quan va ser inaugurat.

Cap a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022 16

L’orgue de Sant Pacià ja restaurat/ Comissió per a la Restauració de l’Orgue

Assolir aquest repte es mereix celebrar-ho. I és que hem realitzat i estem realitzant diverses activitats entorn a l’orgue. De la mà dels mestres orgueners que han restaurat l’orgue, hem pogut aprendre en una visita guiada els detalls d’aquesta professió artesanal alhora que artística. Igualment, hem fet i farem diverses trobades amb els padrins i amics de l’orgue per explicar en què ha consistit la restauració, des de la part econòmica fins a la part més artística. I estem realitzant concerts on l’orgue és protagonista, com el Concert d’Orgue per a la Festa Major de Sant Andreu.

Volem agrair-vos a tots els padrins, més d’una cinquantena, el vostre suport a aquest projecte que ha acabat en èxit rotund. A l’entrada de la Parròquia i al web figuren els noms de tots aquells que ens heu acompanyat en aquest projecte de barri.

SI vols col·laborar en el manteniment de l’orgue visita la pàgina d’internet http://orguedesantpacia.com/inici.html

Comissió per a la Restauració de l’Orgue, Parròquia de Sant Pacià

EL MUSEU D'INTERPRETACIÓ DEL TREBALL A LA FABRA I COATS

Després de 16 anys de reunions i de molta insistència amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat Amics de la Fabra i Coats, formada per antigues treballadores i treballadors, ha aconseguit que el desitjat Museu d'Interpretació del Treball sigui per fi una realitat. Aquest Museu estarà ubicat dins del recinte de la Fabra i Coats i la primera fase del mateix estarà acabada dins el primer trimestre de l'any vinent. La finalitat de l'entitat dels Amics de la Fabra, ha estat sempre la realització d'aquest Museu, per deixar un testimoni del qual va representar per Sant Andreu aquesta fàbrica, i divulgar tot el llegat fabril del barri. Cal fer esment que les grans empreses desaparegudes de Sant Andreu i entitats del andreuenques també s'han afegit al projecte per sumar esforços. Felicitem-nos, doncs, per poder deixar aquest testimoni per les futures generacions. L'any 2005 quan l'empresa va deixar de produir, la direcció de Fabra i Coats va cedir a l'entitat dels Amics de la Fabra i Coats, tota la maquinària, estris i documentació amb la finalitat de poder fer el Museu, inclosa la Sala de Calderes. Posteriorment,

L’ESTIU MÉS CÀLID

L’Estiu de 2022 serà recordat per no tenir fi, hem viscut una successió d’episodis de calor entre el maig i l’agost que han deixat l’estiu més càlid dels darrers 20 anys, només superat pel que crèiem l’imbatible 2003.

El balanç és molt evident, en qualsevol dels llindars de temperatura al que fem referència. Calor continuada sense treva, però sense cap rècord històric de temperatura màxima absoluta. La temperatura mitjana d’aquest estiu meteorològic (Juny, Juliol i Agost) ha estat de 26,3ºC, el valor més elevat des de que tenim l’observatori de Sant Andreu en marxa (2005). Per que us feu una idea de l’excepcionalitat, ha estat 1ºC més càlid del que fins ara es situava al capdavant.

Hi ha certs llindars que són molt útils per avaluar aquest estiu de 2022. Hem arribat a 106 mínimes tropicals (>20ºC), 17 mínimes tòrrides (>25ºC) i 48 màximes per sobre els 30ºC. Tots aquests valors són inèdits fins ara i a molta distància dels anteriors registres. Testimonien un període càlid que anat més enllà dels 3 mesos estrictes d’estiu i unes condicions que han estat prou difícils per molts andreuencs i andreuenques.

Aquesta calor ha anat acompanyada d’un juny i juliol molt secs, en dos mesos no vam arribar als 10mm. En canvi Agost va ser molt plujós i tempestuós, amb 97,4mm. Per tant, el 2n agost més plujós des de 2004. Fins i tot vam tenir la ració de pedra i calamarsa, amb pedres de fins a 2cm el dia 21 d’Agost.

ens vàrem associar amb el MUHBA (Museu

i l'Ajuntament de Barcelona, per comptar amb el suport necessari per dur a terme el Museu "Centre d'interpretació del treball de la ciutat”

També vam tenir calamarsa el darrer dia d’agost, amb 54mm recollits en tan sols 24h.

Ens trobem davant l’evidencia d’un canvi climàtic antropogènic més evident i unes ciutats on la pròpia activitat humana genera unes condicions de bombolla càlida, que en mesos d’estiu encara es fa més intensa. Ens haurem d’adaptar a aquesta tendència, un fet irrefutable i ben visible als darrers 20 anys de dades al nostre poble. També es una evidència que l’estiu s’allarga i tant setembre com octubre hem tornat a viure episodis de calor, en dos mesos on la pluja tampoc ha fet acte de presència.

Sergi Corral Buela

Cap a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

METEO | ESTIU

d'Història de Barcelona)

Pere Fernàndez, Amics de la Fabra i Coats

ENTREVISTA GRUP ALCOHÒLICS ANÒNIMS

Parlem amb l’associació d'alcohòlics anònims de Sant Andreu. Ens expliquen quin és el seu treball i ens parlen dels problemes de no tractar l'alcoholisme.

Com va néixer la vostra associació? L’associació alcohòlics anònims neix per primera vegada als E.E.U.U l’any 1936. Els impulsors eren dues persones amb problemes amb l'alcohol que van decidir buscar ajuda i reunir-se amb persones que tinguessin la mateixa malaltia. Així es comença a expandir fins a arribar a la resta del món. A Espanya el 1979 es constitueix com associació. Nosaltres com a associació del barri comencem l’any 2008 gràcies al mossèn Josep.

Quin és el seu objectiu? Ús heu trobat dificultats administratives?

El nostre objectiu és ajudar a les persones a no beure. Volem donar testimoni de què es pot deixar de beure. Pel que fa a l’Estat no hem tingut cap tipus de problema de fet sempre hem rebut el seu suport igual que el d’altres organitzacions. A part hem guanyat diversos premis com el 2n Premi del Príncep d’Astúries. Però nosaltres no acceptem contribucions de fora, sinó que ho fem amb les nostres pròpies i si guanyem un premi el donem. No acceptem contribucions ni públiques ni privades.

Sempre existeix molt de tabús amb aquest tema. Els associats venen voluntaris?

Fem vàries actes públics i donem informació sobre la nostra associació. Sempre respectem l’anonimat, per tant, no donem noms, tots tenim dret a la nostra pròpia privacitat. També deixem informacions a CAPs i altres centres. Tenim a més un telèfon de 24 h. L’associació és completament voluntària, no anem darrere de

ningú. Qui pot paga, però no és obligatori. Els diners els destinem al manteniment de l’associació.

Com ús veieu de cara al futur?

Vivim el moment. El futur depèn molt de nosaltres mateixos. No hem d’oblidar que l'alcoholisme és una malaltia reconeguda per l’organització mundial de la salut. Els fundadors d’ençà que es va crear van fer una gran feina ajudant a moltes persones. La confiança és fonamental per nosaltres. Continuarem fent la nostra feina tal com hem fet fins ara.

Quin missatge donaríeu a alguna persona que tingués aquesta problemàtica?

Que hi ha una solució, però s’ha de demanar ajuda perquè curar-se per si sol és molt difícil. La malaltia si no es tracta pot sé progressiva i mortal. En els grups donem possibilitat a trobar-nos amb iguals, amb persones que han passat el mateix. És una gran ajuda perquè aquelles persones no estan soles, es tenen les unes a les altres. Nosaltres també tenim un telèfon on els podem ajudar individualment. No estan sols.

Quants anys porteu amb l’associació? Aquest més complim els catorze anys. Justament va ser a l’octubre on es va fer la primera reunió a la parròquia.

On ús pot trobar una persona que necessiti la vostra ajuda? Nosaltres ens trobem al carrer del Pont, número 3. El nostre telèfon, és el 93 317 77 77. Per qualsevol informació ens podeu trobar a la pàgina web www.alcoholicos-anonimos.org A part tenim un telèfon de 24 h on tothom que ho necessiti es pot adreçar.

Clàudia Munné

Txikung i Tai txi

Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga

a 20:00 h

Patchwork

Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h

Taller de memòria

Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Country

Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h

Dansa del ventre

Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20 a 21:30 h

UNS ANTIFAZ REVITALITZATS

Els passats 8, 9, 15 i 16 d’octubre, el grup teatral Antifaz, de la mà d’Oriol Alié i Antònia Vilasantar, ens presentà “Sota teràpia”, peça teatral escrita per Matias Del Federico (www. matiasdelfederico.com), escriptor, dramaturg i actor argentí que s’estrenà com autor teatral amb aquesta comèdia que recollí nombroses nominacions a festivals i premis hispanoamericans (premis Max, Trinidad Guevara, ACE…), guardons (millor obra teatral als premis CONTAR 1, millor comèdia A Mèxic…) i ha estat traduïda a més de 10 idiomes, essent representada amb èxit arreu del món des del 2015.

Tres parelles de diferents franges d’edat i condició sotmeses a teràpia acudeixen a una de les seves sessions programades i descobriran que se’ls proposa un exercici de revisió en comú dels seus conflictes segons les instruccions i indicacions que van desvetllant amb l’obertura dels sobres que tenen assignats.

Podeu imaginar que l’obra és un recorregut pel cúmul de trastorns, dificultats, conflictes i tòpics inherents al món de la parella i que, en major o menor mesura, tots podem reconèixer com a pròxims i, en el pitjor dels casos, propis. Així doncs, la proposta de Matías Del Federico és una revisió de les nostres conductes i relacions sentimentals i, en aquest cas, l’Oriol Alié és l’encarregat, amb la seva posada en escena franca i frontal, d’exhibir el joc de relacions establerts entre la Maite Martínez i en Xavier Colomer, la Tamara Lucio i l’Esteban Ruíz i l’Andrea Pons i en Roberto García que van revelant les misèries, retrets, penalitats i justificacions que dibuixen cada prototip de parella que representen.

Assoleixen la fita amb èxit i els diferents estereotips són manifestament identificables gràcies a la tasca interpretativa. Al damunt l’escenari, es defensa la credibilitat dels personatges amb un discurs gestual convincent i una dicció, en el to i la cadència, que s’ajusta a la situació i als diferents perfils. Cal posar en valor, l’esforç i insistència que s’intueix per

part de la producció de l’obra en la importància de desvetllar, des de la interpretació, uns clixés nítids i inequívocs dels personatges, lliurant-los d’artificis que enterboleixin la seva definició i perfilant un dibuix en essència.

No obstant, tot i la bona tasca general, la sort es resolt de manera dispar quan s’analitzen els recursos tècnics i la posada en escena de l’elenc d’intèrprets. De la mateixa manera que a alguna de les parelles tan sols se’ls podria retreure puntuals distraccions en la disposició postural a l’hora d’exercir la interlocució, demostrant una trajectòria al damunt dels escenaris que s’endevina longeva, en altres casos, existeix un bon recorregut de millora en l’execució interpretativa, no tant pel sentit i l’entesa de la situació, si no per la confiança i la naturalitat del gest que ha d’acompanyar i fer valer el discurs.

El grup Antifaz, després de complir els 50 anys com a companyia teatral i celebrar-ho amb l’aplaudit musical “els miserables”, demostra que s’ha revitalitzat i que afronta amb plenes garanties el reptes de futur, presentant un nou format i projecte que destaca per la bona feina i la seva qualitat. Una darrera recomanació: Els propers 19, 20, 26 i 27 de novembre, al Locals de Sant Pacià, « La Cabra o qui és Sílvia » de SPT i dirigida per Andreu Puga. Bona Festa Major!!!!

Joan Trias

Cap a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

FUSTER, UN SAVI AMB CLASSE

en l’accepció gramsciana del terme. I, ¿quina consciència de classe, fins i tot amb la latitud de “classes populars”, tenim, que inclogui la noció nacional, les multituds que poblem subalternament els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó? Democràticament, demà els electors dels Països Catalans podrien dir sí a una “federació”.”

“La lluita de classes i l’emancipació nacional dels valencians van pel mateix camí. I serà el camí d’uns Països Catalans conseqüents”. Publicada a l'article Països Catalans, 1978, és, possiblement, una de les síntesis més eloqüents de Joan Fuster vers la necessitat de l'alliberament nacional i social.

Al mateix article, Fuster resumeix l'adscripció nacional i de classe així: “I no ens hem pas d’enganyar: els primers a entendre’ns seran els burgesos. Els burgesos no es mamen el dit. No serà una entesa “nacional”: únicament de “classe”. Compraran i vendran bancs, per exemple. Per fer negoci i per explotar-nos. I, en el cas valencià, per infamar-nos. La burgesia valenciana, a més de ser idiota, és antivalenciana. Tant els burgesos de raça com els fills dels estraperlistes. “Països Catalans”? Calma, calma! Quan sigui l’ocasió d’una autèntica oportunitat “revolucionària”, en tornarem a parlar. La perspectiva no és cap “revolució”.

Cal destacar que dins de la concepció nacional ell hi incloïa de manera inseparable l'element lingüístic. Al pròleg d'Idioma i prejudici hi trobem també dos extractes excel·lents. “Per indicar-ho ràpidament: el «conflicte lingüístic» és, en el fons, o més que res, un conflicte intern. ¿De classe? Naturalment. ¿De què, si no? Al País Valencià, el desgavell, o la malícia, ve de l'època dels Trastàmara, prou abans de les Germanies”. I tot i no ser marxista, no tenia cap problema en afirmar “que, entre els valencians, «el problema de la llengua és un epifenomen de la lluita de classes».”

A La lluita de classes, el sabut es lamenta que el proletariat vagi perdent consciència de classe, mentre la burgesia es manté agressiva i en la trinxera. Altre cop a Països Catalans, 1978, veiem com no té problemes en dictar: “Ara com ara, l’eventualitat de federación de comunidades autónomas és una utopia, el que fa als Països Catalans. Les burgesies de cada zona, quan era l’hora oportuna, no van descobrir que podien convertir-se en una “burgesia nacional”, i avui ja és massa tard per a elles: han perdut el tren de la història, com aquell qui diu. Queda l’esperança de les classes populars,

a Peus | Número 679 Octubre Novembre Desembre 2022

En l'entrevista que li va fer Montserrat Roig, el de Sueca explica que ell no es considera marxista, perquè el va conèixer formativament tard. Ara bé, sí que el podríem considerar marxià, atenent l'anàlisi material que feia. Prou més important, doncs, l'anàlisi de classe que ell feia que no pas l'etiqueta que hom es pugui autoatorgar.

En resum: Fuster, en la conceptualització de la nació, definida en termes materials, provoca un trencament respecte del romanticisme vinculat al catalanisme; li atribueix elements materials i, per tant, l'estructura de classe és la que determina en la seva evolució el fenomen nacional. En segon lloc, en absència d'una burgesia nacional i, per tant, d'una classe en ascens que pugui tenir cap interès a liderar un procés d'emancipació nacional als Països Catalans, l'única esperança és que qui faci seva la lluita per la independència i per la unitat del recobrament com a poble siguin les classes populars.

Sens dubte, Fuster era un savi amb classe. I de classe?: “El més temptador de les revolucions és que no se sap mai on poden menar.”

Laia Toneu Domènech, militant d'Endavant (OSAN) Sant Andreu

WATERPOLO: COMENÇA LA LLIGA

de Llobregat (9-19). L’equip també va jugar la Copa Catalunya en la pretemporada, amb un meritori cinquè lloc final. En els quarts de final les andreuenques van plantar cara al solvent Mataró, però no van poder derrotar-les: 5-7 a la Pere Serrat i 15-13 a la capital del Maresme. Va caldre treballar a fons per derrotar l’Atlètic-Barceloneta en el partit semifinal pel cinquè lloc (9-8), i finalment va haver-hi premi en obtenir la victòria en el partit decisiu a Rubí (7-15).

La competició agafa ara embranzida amb una bateria de jornades ininterrompudes fins a Nadal, amb l’objectiu d’assegurar-se una plaça per jugar les Copes tot just després de festes.

JJ Aymerich

Els equips masculí i femení del Club Natació Sant Andreu han començat ja la seva participació en les Lligues nacionals de Divisió d’Honor. Totes dues esquadres afronten la temporada amb l’objectiu d’assolir la millor classificació possible, la qual cosa implica lluitar per assolir una plaça europea de cara al següent curs. Evidentment no serà fàcil, i no es podrà supeditar la valoració de la temporada a aquest fet, perquè cada cop hi ha més equips que aspiren a la lluita pels primers llocs. Les plantilles han estat àmpliament remodelades adaptantles als paràmetres econòmics del club i amb l’objectiu de donar protagonisme cada cop més a les joves promeses del waterpolo de base.

Els nois de Juan Carlos Sanchón han començat la competició amb dues derrotes ajustades: a Terrassa van caure 9-7 contra un dels equips més potents de la lliga, i a la Pere Serrat, 9-10 contra el Mataró, un dels rivals directes per a la consecució dels objectius i que es va endur els punts en un final cardíac. Prèviament a l’inici de la lliga, l’equip va disputar la Copa Catalunya, assolint un brillant sisè lloc. En l’eliminatòria de quarts de final, el rival va ser el poderós Sabadell, que es va imposar amb dues clares victòries: 16-10 a Can Llong i 6-15 a la Pere Serrat. En la lluita pel cinquè lloc, el Sant Andreu es va desfer a partit únic del Catalunya (9-12) però va caure amb el Mataró (11-8). En aquesta competició es van trobar a faltar alguns dels jugadors de nova incorporació que encara no estaven a punt per debutar.

Pel que fa a les noies de Javi Aznar, encara amb la ressaca de la consecució de la medalla d’or al Campionat d’Europa per part de la portera Martina Terré, sota pals a la selecció espanyola campiona aquest estiu a Split (Croàcia), l’equip ha tingut un inici més còmode ja que les dues primeres jornades l’han enfrontat a dos rivals que, a priori, estaran a la zona baixa de la taula: el Saragossa va sortir sense marcar de la Pere Serrat (19-0) i també victòria clara al Complex de Sant Feliu

Martina Terré, portera del Sant Andreu i de la selecció espanyola, campiona d’Europa/CNSA

NOUS AIRES, MATEIX OBJECTIU

Encetem un nou any de futbol amb noves il·lusions però objectius molt semblants. Com per tots és sabut, la Unió Esportiva Sant Andreu té un objectiu molt clar temporada rere temporada: l’ascens. Per un motiu o altre, aquestes últimes temporades ens hem quedat a les portes d’un premi que mereixen tant club com afició. Ha estat un estiu força mogut a les oficines del Narcís Sala, amb arribades de molt de nivell i sortides importants. Destaca per sobre de tot l’arribada de nou d’un Josu que, en aquesta nova etapa, ha de ser un dels pilars d’un projecte ambiciós i guanyador. Jo també destacaria molt l’arribada d’Arranz, un dels davanters centres més clàssics i cotitzats del futbol català.

Al capdavant de la nau andreuenca segueix l’ home que va acostar a la UESA a un pas de l’ ascens la passada temporada: Xavi Molist. Molist ha estat una peça fonamental a l’hora de confeccionar una plantilla que s’ adapta a la perfecció al seu estil futbolístic. A més, no oblidem del crèdit que es va guanyar la passada temporada on, partint de l’ordre defensiu, es va crear un bloc compacte que competia els partits fins al final. En les declaracions prèvies a l’inici de la temporada, Molist va deixar molt clar el que volia sentir la seva afició: l’ascens és la prioritat més absoluta, sense excuses de cap tipus.

La pretemporada esdevenia d’una importància capital donada la quantitat de cares noves al “roster” andreuenc. Es van combinar partits força bons, amb estones de futbol de molta qualitat, amb algunes desconnexions que feien que tota la feina anterior servís per poca cosa. El paper andreuenc a la copa Catalunya, no va ser pas dolent. Primer una victòria fàcil

davant de la Rapitenca i, posteriorment, derrota als penals contra un Cornellà de superior categoria. Aquest últim partit va deixar una sensació molt satisfactòria, donant a entendre que el grup estava preparat per competir a la lliga amb garanties.

Davant les expectatives generades, l’inici de lliga al camp del Tona es presentava com una oportunitat que no es podia deixar escapar per començar sumant de 3. Quan tothom esperava que els punts marxessin cap al Palomar, el Tona va donar la sorpresa. La derrota per 2 gols a 0 va ser un cop dur pels seguidors quadribarrats. A dia d’avui, és la única derrota que ha patit el Sant Andreu aquesta temporada. Amb el pas dels partits i el rodatge dels jugadors, els resultats han millorat de manera important. La UESA és un equip molt reconeixible i que, amb la seva manera de jugar, enganxa. Per posar una dada important sobre la taula, en els següents 7 partits de lliga, només s’han concedit 3 gols. A més a més, excepte en un parell de partits, s’ha vist porta. Quan ets capaç de no encaixar i pujar poc a poc els números realitzadors, vas en el bon camí.

En aquests moments, la UESA es troba a la quarta posició, en posició de playoff d’ascens. De moment el grup el lidera l’Europa, que compta els seus partits per victòries. A finals de mes es celebra el derbi més calent de Barcelona: EuropaSant Andreu. El nou Sardenya serà escenari i de ben segur un bon nombre d’andreuencs seran allà animant sense parar. Esperem una victòria, que seguim en bona dinàmica i que jo us ho pugui seguir explicant. Som-hi UESA!

Albizu

David

Els jugadors de la UESA celebren la victòria contra el Castelldefels/ Judit Andreu-UESA

No és No

És responsabilitat de tots i totes visibilitzar les agressions sexistes.

Els comentaris ofensius, les persecucions, els tocaments no consentits... són agressions intolerables que cal eradicar amb la implicació de tothom.

Si necessites suport, pots contactar amb: