680 Gener - Març

LA MOBILITAT A SANT ANDREU A DEBAT

EDITORIAL

SANT ANDREU RESPIRA!

En una situació de greu emergència climàtica com l’actual, és urgent fer front a una contaminació que a Barcelona supera els límits saludables marcats per l’OMS i els legals marcats per l’UE, i que causa cada any centenars de morts prematures. El vehicle motoritzat és el primer responsable del principal contaminant de la ciutat, el diòxid de nitrogen. Per tal de promoure un canvi d’hàbits en els ciutadans que van en cotxe o moto com a mitjà habitual de transport per Barcelona, cal que anar en cotxe sigui més lent, més difícil i/o més car que l’alternativa.

Per tant, el problema és de ciutat i cal resoldre’l amb limitacions i control al vehicle motoritzat privat, tant per entrar a l’Àrea Metropolitana, com per moure’s i aparcar per l’interior de la ciutat. Al mateix temps, cal reivindicar una millora i abaratiment, perpetuat en el temps, del transport públic i de la xarxa de carrils bici, especialment en les zones d’accés a la ciutat. Per això aprofitem per sol·licitar que millorin els busos de barri i que agilitzin les obres per a acabar les millores de les línies de metro proposades (L3 Trinitat Vella-Trinitat Nova, L4 Santander – Sagrera, Acabar L9/L10 i l’Estació de Sagrera RENFE-AVE).

Però actualment hi ha alguns punts negres de trànsit a Sant Andreu respecte als quals cal actuar immediatament:

• Zona Virgili / Santa Coloma

• Zona Sócrates / Ramón Batlle

• C/ Gran teòricament pacificat. Ens preocupa especialment com l’obertura del carrer Sant Adrià, quan es retiri el mercat provisional, pot generar un augment de trànsit al C/ Gran de Sant Andreu.

• Zona C/ Palomar.

• Zona C/ Eiximenis

I mantenir l’estat actual de la Zona Agustí Milà / Sagarra / Marià Brossa / Servet / Arbúcies que fins fa poc ha esdevingut un punt negre de trànsit.

EDITA

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

PRESIDENT

Santi Serra i Cullell

VICEPRESIDENTA

Gemma Armengol i Rossell

PRESIDENT D’HONOR

Francesc Porret

PORTADA

Denís Matas

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ

Xavier Aragall

DISSENY I MAQUETACIÓ

Denís Matas

La mesura de pacificació d’una part del nucli antic de Sant Andreu va ser aprovada com la segona més votada als Pressupostos participatius, i es van iniciar unes reunions de participació com a base per la definició d’un Pla de Mobilitat. Actualment aquestes reunions s’han aturat, però els signants creiem que la millor manera que tenim com a veïns per a què tiri endavant és traslladar una proposta comuna.

Per tant, volem traslladar al Districte la següent proposta:

Reducció: Igual que passa a la resta de la ciutat, per no anar traslladant el problema d’un sector a un altre, cal reduir el trànsit. Per això proposem posar càmeres amb lector de matrícules que permetin gestionar l’accés a l’interior de Sant Andreu de vehicles aliens, impedint-te la circulació en zones establertes, sempre amb l’excepció de serveis d’emergència, transport públic, veïns i servei de mercaderies (d’acord amb l’horari establert).

Distribució: Cal reprendre urgentment el treball per definir un pla de Mobilitat que distribueixi millor el trànsit. Per aquesta raó estem treballant en propostes concretes de canvis de sentit, vinculades a les propostes dels estudis d’ordenació presentats per Urbaning.

Urbanització: Cal homogeneïtzar l’estètica de Sant Andreu, establint carrils de plataforma única urbanitzats com a eixos verds a tots aquells carrers pacificats.

Volem un Sant Andreu segur i respirable!

Plataforma per la distribució del trànsit a Sant Andreu. Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Promotors de la proposta, “pacifiquem una zona del nucli antic de Sant Andreu” aprovada als pressupostos participatius.

EQUIP DE REDACCIÓ

David Albizu, Sergi Corral Buela, Clàudia Munné ,JJ Aymerich, Joan Trias, Xavier Aragall amb la col·laboració habitual d’en

Pau Vinyes

FOTOGRAFIA

Andreu Carrascal, Ville Lahdenvuo, Toni Espinar, i Cèlia Vallès (vinyetista)

PUBLICITAT

Verónica González

IMPRESSIÓ

Gráficas Campás S.A.

PERIODICITAT

Trimestral

Dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840

DISTRIBUCIÓ

A domicili, per subscripció ( 12 Euros a l'any) als socis de l Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

La revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.

CONTACTE

www. avvsantandreu.cat

info@avvsantandreu.cat

https://capapeus.wordpress.com

revistacapapeus@gmail.com

c/ Balari i Jovany, 14 08030 Barcelona

De dilluns a divendres de 18 a 20 h 93 345 96 98

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV

Vocalia d’Educació

Hem reivindicat escoles, instituts, llars d’infants al llarg de tota la nosta història. Participem en el Consell Escolar del Districte i la Comunitat Educativa.

Vocalia de Sanitat

La Vocalia de Sanitat vetlla per un servei sanitari de qualitat, i per informar sobre temes diversos relacionats amb la salut. Els equipaments sanitaris necessaris, les llistes d’espera, les ràtios per àrea Bàsica de Salut, la qualitat de l’atenció, són alguns dels temes que els membres de la Vocalia discuteixen i reivindiquen

Vocalia de Medi Ambient

La preocupació pel Medi Ambient i la sostenibilitat ha estat i és una constant en les prioritats de la nostra entitat, amb temes com el tractament dels residus, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, la contaminació acústica, etc.

Vocalia d’Habitatge

Els preus, especialment els de lloguer, s’han tornat a disparar influïts, entre altres coses, per la bombolla d’habitatges turístics. Des de la vocalia defensem la creació d’habitatges de protecció oficial de lloguer i que tots els habitatges siguin utilitzats com a tals.

Vocalia d’Urbanisme

Des de l’Associació seguim els projectes que s’estan desenvolupant al nostre entorn, siguin de gran o de petit format. En el primer cas participem de Comissions creades pel seguiment dels projectes.

Vocalia de Patrimoni

Volem mantenir l’aparença de poble que tenen encara alguns carrers. També treballem per recuperar el patrimoni industrial, el patrimoni arqueològic trobat al barri, etc., coordinats amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

Vocalia de Cultura i Activitats

Celebrem la Diada Nacional i la Festa Major. Prop de Nadal, organitzem la festa del caga Tió, etc.

Vocalia d’Afers Socials

Reivindiquem a l’Ajuntament i la Generalitat els equipaments i serveis necessaris. Col·laborem amb el projecte Radars. Organitzem, amb la col·laboració dels Serveis Socials, la Campanya de Reis “Cap Nen Sense Joguines”.

Sant Andreu x Viure (TGV)

Amb l’esclat de la bombolla immobiliària el projecte ha quedat encallat. L’aturada de les obres ha deixat carrers com Andana de l’estació amb un mur davant de casa, i una estació de Sant Andreu Comtal inacceptable pel que fa a la seva accessibilitat.

Carrer Gran

A petició de l’AVV, l’Ajuntament va incloure la pacificació del C/ Gran, com un projecte per aquest mandat. L’Associació participa activament en el procés i el seguiment del projecte.

Fabra i Coats

Seguim lluitant en la Comissió de seguiment pel correcte desenvolupament del projecte.

Meridiana

L’Avinguda Meridiana ha de deixar de ser una Autopista, falta prioritzar el transport públic i la bicicleta, és un espai deshumanitzat i falten solucions per un mur innecessari. Participem a #SomMeridiana reivindicant una reforma per aquesta avinguda

Casernes

Fa més de deu anys que l’AVV lluita per la finalització del projecte, fent especial incidència en una escola bressol, una residència de gent gran, la zona verda i l’habitatge protegit.

7 10 12 16 19 22

AMPLIEM PLACES ESCOLARS A SANT ANDREU

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“125 ANYS ANNEXIONATS”

EL MERCAT DE SANT ANDREU TORNA A LA PLAÇA MERCADAL

CULTURA | TEATRE

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines de la llar. Celeste: 618747295.

S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. Betania: 664327037.

BREUS

S’ofereix senyora de 36 anys treballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits. Maryelin: 623136495.

FEINA PÀRQUINGS VENDA I LLOGUER

S’ofereix senyora per treballar com a interna o externa per cuidar persones grans o per fer feines. Tinc experiència. Blanca: 604304823.

Es lloga plaça de pàrquing. Cotxe petit. Carrer Sant Sebastià. 95 Euros. Xavier: 647614407

HOMENATGE FRANCESC PORRET

La pandèmia del Covid-19 no va permetre que l’AVV no ha pogués celebrar com calia el 50è aniversari de l’entitat. A l’octubre del 2021, aprofitant l’aniversari vam reunir un grup de persones que han estat presidents de l’associació, des dels que van començar amb empenta i valentia, com en Francesc Porret als que

van continuar, ja en democràcia, encapçalant moltes reivindicacions que permeten tenir un poble més dignificat. El passat desembre aquest mateix grup va retre homenatge al Francesc Porret lliurant-li la il·lustració de la Cèlia Vallès que ha estat la imatge d’aquesta celebració.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus

Segueix-nos @capapeus

680

Francesc Porret ( centre) envoltat dels diferents presidents que ha tingut l’Avv

ELS VEÏNS I VEÏNES ESCRIUEN

AMPLIEM PLACES ESCOLARS A SANT ANDREU

L’any 2015 el Districte de Sant Andreu tenia greus problemes de places escolars, degut a la falta d'inversió de les administracions passades, i amb la necessitat de línies addicionals als centres educatius públics, els anomenats ‘bolets’, tant a P3 com a 1r d’ESO. Una de les prioritats de l’Ajuntament al Districte ha sigut pal·liar aquest problema i ja es noten els resultats.

A Sant Andreu de Palomar, un dels territoris més grans i poblats de Barcelona, només hi havia un institut públic per donar continuïtat a les escoles públiques de la zona. Als barris de La Sagrera, Navas i El Congrés i Els Indians, mancaven places tant d'infantil-primària com de secundària. Les competències de construir nous equipaments educatius i dotar del pressupost necessari són de la Generalitat de Catalunya. El Consorci d'Educació de Barcelona, ens format per 60% Generalitat i 40% Ajuntament, és qui ha de vetllar per a no tenir problemes de planificació a la ciutat, i també qui implementa les reformes, ampliacions i millores en els centres.

Des de l'arribada de Barcelona en Comú s'ha anat succeint la creació de nous centres educatius públics, arribant als 4 instituts públics a Sant Andreu de Palomar, així com un Institut-Escola a tres barris més: La Sagrera, Bon Pastor i La Trinitat Vella. Els centres nous s'han obert amb urgència, el que ha provocat que hagin estat o estiguin encara en edificis provisionals. Una conseqüència de la manca de previsió de les administracions en mandats anteriors, que l’Ajuntament actual està solucionant.

D'aquesta forma, hem tingut les següents incorporacions al mapa escolar públic del Districte:

- Institut-escola 30 passos, al curs 2016-2017, a La Sagrera. Porten 6 anys en l'actual edifici modular, i ara es farà una ampliació de més mòduls per donar cabuda a tots els infants, continuant amb el malbaratament de diners públics, com bé denuncia la comunitat educativa.

- Institut-escola El Til·ler, al curs 2017-2018, a Bon Pastor. No té el seu edifici definitiu acabat. Cal destacar que tota l'ampliació de l'equipament es farà amb diners de l'Ajuntament, davant la no priorització per part del Departament d'Educació.

- Institut Martí Pous, també al curs 2017-2018, a Sant Andreu de Palomar. L’únic centre educatiu que està ubicat al seu edifici definitiu, dins del recinte de la Fabra i Coats, després d’un curs i mig en mòduls provisionals.

- Institut Sagrera-Sant Andreu, al curs 2019-2020, a Sant Andreu de Palomar. Espera el seu edifici definitiu al triangle ferroviari de Bon Pastor. Després de molts mesos d’espera, per fi s’ha pogut desllorigar el litigi que mantenien Patrimoni de

la Generalitat amb TMB, que no possibilitava la cessió del sòl per part de l’Ajuntament al Consorci.

- Institut-escola Rec Comtal, al curs 2020-2021, a La Trinitat Vella. Aquest curs han finalitzat les obres més importants per l'adequació d'espais de l’antic equipament. Com en el cas d’El Til·ler, la majoria del pressupost ha sortit de l’Ajuntament, més de 4 milions d’euros.- Institut Vapor del Fil, també al curs 20202021, a Sant Andreu de Palomar. Acabarà esdevenint un institut-escola amb l'escola Molí de Finestrelles. Actualment s'ubica en els mòduls de la Fabra i Coats, i encara haurà de romandre un curs més, mentre s'acaben les obres de transformació de l’escola.

Des del Districte de Sant Andreu continuarem instant al Consorci per participar en la planificació de places escolars i minimitzar l’estada dels centres escolars en edificis provisionals. Hem demostrat que l’educació és una prioritat per al govern municipal de Barcelona en Comú, ara cal que ho sigui també per a la Generalitat.

David Cadenas Sánchez

Veí de Sant Andreu de Palomar i Conseller d’Educació del Districte de Sant Andreu

LA POLICIA ESPANYOLA INFILTRA UN AGENT ALS MOVIMENTS SOCIALS DE SANT ANDREU

Sota el lema "Espionatge sense escrúpols, solidaritat sense límits" el passat 1 de febrer més d’un miler de persones van mostrar el seu rebuig pels carrers de Sant Andreu a la infiltració d’un agent del cos de la policia nacional al centre social la Cinètika. Segons va revelar el setmanari La Directa, aquest era el segon cas d’infiltració després que el passat mes de juny en també de destapar un cas d’infiltració a l’esquerra independentista i en el moviment per l’habitatge. Amb l’agreujant que en el cas de Sant Andreu, l’infiltrat va establir relacions afectives i sexuals amb membres de col·lectius i activistes per tal d’extreure’n informació.

Inici de la marxa de protesta pels carrers de Sant Andreu /AVV

OBITUARI

ALEXANDRE DE BUEN

El 20 de gener proppassat ens va deixar Alexandre de Buen i Linares, aparellador, arquitecte i vocal d’Urbanisme de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar a la darrera dècada del segle xx. Nascut al barri del Clot l’1 d’abril de 1945, era descendent per línia paterna del naturalista i oceanògraf aragonès Odón de Buen y Clos (1863-1945) -oncle avi-. En casar-se amb Carme Lapena Navarro, l’any 1977, decideixen venir a viure a Sant Andreu de Palomar; la parella va tenir dos fills, l’Àlex i l’Hèctor. Aquell mateix any juntament amb quatre arquitectes creen l’Estudi d’Arquitectura Arts. Destacarà per ser un gran expert en el càlcul d’estructures. Les seves obres arquitectòniques estan repartides per Barcelona, el Vallès i les comarques tarragonines. Sobresurten com a projectes més emblemàtics la rehabilitació de l’edifici de Tabacos de Filipinas de la rambla dels Estudis, l’edifici d’estil art déco del carrer de Casanova, núm 34, ambdós a Barcelona; i la remodelació del passeig Marítim de Cunit, al Baix Penedès. Durant la seva etapa com a vocal d’Urbanisme va ser un dels impulsors de la recuperació per a equipaments de l’edifici del Vapor del Fil, actual Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, de la rehabilitació de la Casa Bloc , de la preservació de la xemeneia de can Galta Cremat i de la rehabilitació d’edificis del nucli antic de Sant Andreu de Palomar.

Els qui vam compartir estones de reunions i treballs dins la Junta Directiva no l’oblidarem mai, ja que va ser un mestre per entendre la feixuga dinàmica de l’urbanisme a la ciutat de Barcelona. Des d’aquestes pàgines del Sant Andreu de Cap a Peus volem expressar el nostre condol a familiars i amics.

Pau Vinyes i Roig

RAMON GARRAVELLA I ESTEVE

El 10 de desembre ens va deixar a l’edat de 76 anys Ramon Garrabella i Esteve, president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. Garrabella va ser l’ànima de l’Ateneu des de la mort del seu oncle, qui també va ser president d’aquesta entitat, Joaquim Garrabella i Torrents, i el 1976 en va ser un dels impulsors per la recuperació de l’edifici del carrer de l’Abat Odó, juntament amb el doctor Antoni Puigvert i altres antics membres ateneistes. Segons el mateix Garrabella en una entrevista publicada a El Periódico (22 de desembre de 2010): “...malgrat la dictadura, l’Ateneu va sobreviure. Abans de la guerra hi havia un grup d’exalumnes que organitzaven activitats i van continuar treballant com podien durant els anys difícils. L’edifici el vam recuperar el 1977, però en condicions precàries. A partir d’aquí va començar la recuperació”. Arran d’aquest fet l’Ateneu ha esdevingut un centre de promoció i ensenyament de l’art, la cultura, l’esport i el lleure.

Nat a Sant Andreu de Palomar el 1946, casat i pare de dos fills, la Natàlia i en Francesc -qui actualment és el president en funcions fins la propera assemblea-, d’ofici consultor d’empreses i resident al carrer de Sant Hipòlit. La seva vida va estar estretament lligada a l’Ateneu Obrer per tradició familiar i pel càrrec que ostentava.

El decés de Ramon Garrabella ha comportat l’organització d’una assemblea general extraordinària de socis i sòcies per tal d’escollir el proper president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, que tindrà lloc al teatre de la seva seu el proper el 14 de febrer, a les 20.30 hores.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar expressem el nostre condol per tan sensible pèrdua a familiars, amics i ateneistes.

Pau Vinyes i Roig

CELEBRACIÓ 40è ANIVERSARI DEL CEII

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va commemorar el passat novembre els 40 anys de la seva fundació amb un acte que es va celebrar a la seu de la SCE La Lira. A l’acte, que va rebre la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va dur a terme una taula rodona al voltant de la historiografia local així com un homenatge a la figura de Martí Pous i Serra fundador del Centre d’Estudis Ignasi i del que enguany es compleixen 25 anys de la seva mort. També es va representar un fragment de l’obra “Ignasi Iglésias. Reviu!” a càrrec del Grup Jove de Teatre de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.

Van cloure l’acte els parlaments institucionals a càrrec de Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i de Jordi Petit i Gil, nou president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, finalitzant amb l’actuació de l’Orfeó La Lira.

Ramon Garrabella i Esteve. Font:Linkedln.

BREUS

LES REIVINDICACIONS PER CANVIAR EL NOM

DE L’ESTACIÓ

NOVA WEB BIOGRAFIES DE GENT DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Després que Adif anunciés que inauguraria la nova estació de Sant Andreu han sortit protestes perquè es canviï el nom. Parlem amb l’historiador Pau Vinyes, impulsor del projecte. Pau Vinyes ens parla de la importància que la nova estació dugui el nom històric de Sant Andreu de Palomar. “L’estació de Sant Andreu Comtal era la més antiga d’Espanya” ens explica “inaugurada el 1854”. No seria fins al 1955 que s’inauguraria l’estació de Sant Andreu Arenal. Segons en Pau hi ha tres raons per les quals s’ha de canviar el nom per Sant Andreu de Palomar. La primera perquè Palomar “no és una castellanada”, tal com ens assegura “ sinó que ve del llatí “palumbarium” i era el nom en què es coneixia el barri durant l’època romana. La segona raó és per evitar confusions. No és la primera vegada que el poble es confon amb Sant Andreu de la Barca. La tercera raó i potser la més important és la necessitat de diferenciar-lo hi donar-li una identitat. Però, com es durà a terme tota aquesta protesta? En Pau ens explica que junt amb altres coneguts està reunint una recollida de firmes. Després tenen la intenció de passar un manifest que han escrit a Adif, Renfe i l’autoritat del transport metropolità ( ATM). El manifest que porta el nom de “al metro i al tren el topònim sencer” busca aconseguir que es canviï el nom del metro i la Renfe. El manifest explica la història de l’estació, des de la seva inauguració feta per l’empresa “Companyia caminos de Hierro de Barcelona a Granollers”. Tal com ens diu, l’estació es deia Sant Andreu de Palomar i no és fins que arriba el franquisme que Renfe va batejar l’estació com a Sant Andreu Comtal. Per altra banda, l’estació de Fabra i Puig es va passar a dir Estació de Sant Andreu Arenal (segons creu l’historiador per poder-les diferenciar). Tornant a l’actualitat Adif ha anomenat l’estació amb el nom de Sant Andreu. En Pau recalca que l’estació ha de canviar de nom per “dignitat històrica”. També, responent a algunes crítiques que asseguren que el nom és molt llarg, assegura que hi ha estacions amb noms més llargs com Hospital de Sant-Pau de Guinardó o Ciutadella-Villa Olímpica i que, per tant, el canvi de nom no hauria de suposar cap problema. L’historiador junt amb la resta de veïns estan pendents d’una resposta per part de la companya d’Adif. El temps dirà si s’aconseguirà.

Clàudia Munné

Conèixer el territori on vius, la seva gent i la seva història és quelcom que ens ha de fer més arrelats com a poble. Per a aquest motiu, des de Llop Roig. Llibres i Cultura s’ha posat en marxa el web andreuenques.cat, amb la finalitat de donar a conèixer les biografies de gent de Sant Andreu de Palomar. La pàgina vol ser una eina per a la divulgació de persones que han destacat en els diferents àmbits de la cultura, l’economia, la societat, la política,... nascudes o no al poble de Sant Andreu de Palomar, però que tot i no néixer han tingut una relació estreta amb ell. A mesura que es vagin realitzant noves biografies s’aniran penjant.

La pàgina web, també, ofereix un espai dedicat a la premsa digital. Des d’on es pot accedir a la premsa digitalitzada de Trencadís, l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona o el recurs de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Biblioteca de Catalunya.

Per tal de fer-ne la presentació oficial del projecte s’ha previst una acte a la sala Sotacoberta de la SCE La Lira (carrer de Coroleu, 15), per al proper dimecres 15 de febrer, a les 19 hores. Amb la participació de Toni Lleida, dissenyador del web; i Pau Vinyes i Roig, coordinador del projecte. L’acte té la intenció d’engrescar a participar-hi tant a nivell d’autors de noves biografies o aportant dades dels biografiats i biografiades. Projecte coordinat per l’historiador i dinamitzador cultural Pau Vinyes i Roig. El web compte amb la col·laboració de Cementiris de Barcelona, la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, l’Opinió Andreuenca i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’accés al recurs electrònic és https://andreuenques.cat/

Si esteu interessats en participar-hi podeu enviar un correu a l’adreça electrònica: opinioandreuenca1897@gmail.com

Galdric de Rocabruna i Pi

Pantalla d’inici andreuenques.cat

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “125 ANYS ANNEXIONATS”

El proppassat 20 de desembre, amb una assistència prou nombrosa de públic, es va presentar el Llibre de Finestrelles núm. 13: 125 anys annexionats. Perspectiva històrica de les annexions dels pobles i barris del Pla de Barcelona, a l’auditori del Centre Cultural Els Catalanistes. L’acte va anar a càrrec de Pau Vinyes i Roig, coordinador de l’obra; Manel Martín Pascual, historiador i vicepresident primer del CEII; i de Jordi Petit i Gil, historiador, arqueòleg i president del CEII. Vinyes, feu una glosa del projecte del llibre i un agraïment als coautors i coautores, els quals eren els representants dels diferents centres d’estudis locals de Barcelona que hi han col·laborat. Martín, feu una breu i encertada sinopsi de les annexions dels pobles del pla a la ciutat de Barcelona, i Petit, ens aproximà als motius i fets de l’annexió andreuenca. El cantautor del Grup de Folk Jaume Arnella i París ens oferí un fragment del Romanço de Sant Martí de Provençals. El llibre ha rebut el suport econòmic del Districte de Sant Andreu i l’Institut Ramon Muntaner. En finalitzar l’acte els assistents pogueren gaudir d’una copa de cava, gentilesa de Llop Roig. Llibres i Cultura.

Interessats en adquirir un exemplar del llibre (20,00€) us podeu dirigir els dimarts de 18 a 20 hores, a la seu del CEII (carrer d’Ignasi Iglésias, 33) o bé a les llibreries Canales, Dit i Fet, La Tribu, i els quioscs de la plaça del Comerç i de la Rambla de Fabra i Puig.

Galdric de Rocabruna i Pi

JOSEP BENET I MORELL, JA TÉ PLAÇA !

A la desapareguda masia andreuenca de can Magarola hi va viure part de la seva infantesa i adolescència l’advocat, historiador i polític Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008), així com els anys de joventut a Sant Andreu de Palomar. Per aquest motiu des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias es va creure oportú dedicar un espai públic al senador. Després de diversos passos burocràtics i polítics, la comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la proposta que l’actual espai entre la rambla de Fabra i Puig i l’avinguda Meridiana, just davant de l’estació de RENFE de Sant Andreu Arenal, portés el nom de plaça de Josep Benet i Morell, ja que a pocs metres hi havia hagut l’esmentada masia de can Maragola.

Dit i fet, el proppassat dissabte 28 de gener s’inaugurava la plaça amb la presència de familiars, autoritats i veïns. Entre les persones que van prendre la paraula, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, en nom de la família Toni Mestres, el periodista i escriptor Jordi Amat, l’historiador Jordi Oliva, l’exregidora Eulàlia Vintró i l’expresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias Jaume Seda. A l’acte hi va assistir la vídua de Benet Florència Ventura, i el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, gran amic de l’homenatjat. Esperem que

ben aviat es dignifiqui l’entorn amb arbustos i alguna escultura, cosa que enaltiria l’indret, no pas com ara que és una gran esplanada i prou.

PD: Lamentar que el President Jordi Pujol i Soley no s’hagués assegut a la primera fila, tal com mereixia per la seva rellevància històrica i pel càrrec que va ocupar durant 23 anys com a màxima autoritat de Catalunya. Protocol de l’Ajuntament de Barcelona no va estar a l’alçada, en aquest cas.

Pau Vinyes i Roig

Moment de la presentació del Llibre de Finestrelles núm. 13 / Jordi Esplugas i Abós.

Familiars, amics i autoritats amb Florència Ventura, vídua de Josep Benet i Morell el dia de la inauguració de la plaça. Foto: Ajuntament de Barcelona.

ELS TRES TOMBS 2023

I LA FESTA MAJOR DE 2022 EN IMATGES

Fotografies de José Alejandro Cepeda i AVV

Il·lustració: Cèlia Vallès i fotografies d'Andreu Carrascal Barcelona fa anys que hauria d’haver començat a prendre mesures per reduir la contaminació de l’aire, però cap administració ha estat prou determinada a fer-ho, fins al punt que la Comissió Europea ha hagut d’imposar sancions importants per no haver-ho fet. D’altra banda, sabem que el transport genera a casa nostra el 30% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) i que un dels principals objectius que s’han proposat a nivell de la Unió Europea és reduir-los a gairebé zero d’aquí a 2050, amb un objectiu intermedi de cara a 2030 de reduir-los un 55% en comparació als nivell d’ara fa 30 anys.

Adaptar la mobilitat urbana a aquestes necessitats passa per reduir l’ús del vehicle, no només per reduir els gasos d’efecte hivernacle i contaminació ambiental, sinó també la contaminació acústica, les retencions i caravanes, totes elles amb un impacte directe sobre la nostra salut i el medi ambient. És a dir, no només es tracta de posar fre al canvi climàtic, sinó també de millorar les condicions i la qualitat de la vida als nostres carrers i places.

En aquest sentit, l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, va sumar-se recentment al manifest Sant Andreu Respira, una iniciativa feta conjuntament amb la Plataforma per la distribució del trànsit a Sant Andreu i els promotors de la proposta, “pacifiquem una zona del nucli antic de Sant Andreu” aprovada als pressupostos participatius. Un manifest que de nou posa sobre la taula la necessitat de reduir el trànsit de vehicles per una raó que afecta a tothom (tingui o no tingui vehicle): la contaminació de l’aire amb diòxid de nitrogen i l’impacte sobre la generació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que incideixen en el canvi climàtic. També s’hi proposa millorar l’oferta de transport públic per tal d’impulsar el necessari canvi d’hàbits a l’hora de moure’s o accedir a la

ciutat. S’hi esmenten un seguit de punts negres sobre els que cal actuar de manera urgent i es proposen un seguit de demandes d’actuació per tal que el Districte les apliqui. Mesures que passen per reduir els vehicles que circulen, distribuir-lo millor i homogeneïtzar els carrers pacificats.

Al Cap a Peus nº677 parlàvem dels nous escenaris de la mobilitat a Sant Andreu amb la Plataforma per la distribució del trànsit, i ara continuem el debat amb l’Andrea Llop i l’Alex Labad, promotors del la proposta “pacifiquem una zona del nucli antic de Sant Andreu” que va ser presentada i aprovada en el procés de pressupostos participatius de 2020.

En vistes que tot havia quedat paralitzat i que no s’avançava, i també per no perdre l’oportunitat de poder implementar la proposta dels pressupostos participatius i que feia tot l’efecte que l’Ajuntament ho parava per tal d’evitar conflictes, l’Alex va fer una ronda de consultes amb les entitats implicades les tres associacions de veïns de Sant Andreu i la Plataforma per la distribució del trànsit a Sant Andreu, i d’aquí surt el manifest Sant Andreu respira. El plantejament de fons del manifest no és tant treure els vehicles de Sant Andreu, ja que acabaria afectant a altres barris, sinó una reducció genèrica del nombre de vehicles, que passa per ampliar l’oferta de transport públic (sobretot accelerar les obres del metro L3 de Trinitat Nova a Trinitat Vells, i L4 de La Pau a Sagrera) .

Ens comenten que la proposta de reduir la mobilitat al casc antic sorgeix arran del fet de viure a tocar d’un dels punts negres de la mobilitat a Sant Andreu alhora que també havia sorgit la protesta sobre la situació causada arran de la redistribució del trànsit feia que l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, ara resolta a partir de les mesures implementades.

Aquesta iniciativa va permetre obrir una taula de diàleg, per poder consensuar la proposta que es finançaria amb la dotació dels pressupostos participatius. El diàleg inicialment va funcionar bé, era un grup de treball on es debatien punts de vista, el següent pas però, va ser més complex -comenten l’Andrea i l’Alex- ja que es van presentar els resultats tècnics i aquí els el debat es va complicar. En tot cas amb es resultats de la taula de diàleg i els resultats de l’estudi de mobilitat es va fer una proposta de mobilitat que establia quatre fases per anar reduint la circulació. De forma successiva s’anava disminuint el trànsit a l’interior del casc antic, s’evitaven dreceres pacificades (com el carrer Servet per exemple) i es redirigia el trànsit per quatre artèries perifèriques (veure imatge). I aquí és on el procés de diàleg es va espatllar. A finals de 2021, la presentació d’aquest pla va polaritzar els diferents actors i entitats implicats, hi havia desacords, però també males maneres en la reunió i es va acabar suspenent tot.

També ens comenten que s’ha parlat amb la FAVB ( Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) tant del Pla de mobilitat, ara aturat, com de la necessitat que es reactivi i van coincidir a dir que el pla encaixa amb la idea de fons del Pla de mobilitat metropolità. Tanmateix caldrà estar a cas de les vies que circulen entre municipis, ja que en aquests casos es cedeix al gestió a l´Àrea Metropolitana de Barcelona ja que en tant que eixos metropolitans contemplen transport públic però també privat, i això podria tenir algun impacte negatiu en alguns casos com ara el carrer Sant Adrià.

A la darrera reunió realitzada amb l’Ajuntament per al seguiment del tema, van indicar-li a l’Alex que el Pla de mobilitat és un pla de futur, que han d'anar a poc a poc ja que els canvis de carrers afecten a uns altres, és a dir, solucionar un problema pot comportar crear-ne un altre. També van dir que després de consultar a nivell tècnic el Pla, actualment, no és viable i que la seva viabilitat depèn del poder canviar la cultura de mobilitat de les persones i sobretot arreglar el punt central, la plaça de la Pomera (Encreuament Sant Adrià/ Carrer Gran). Tanmateix sembla haver-hi bona disposició per tallar dues de les dreceres que creuen el casc antic i que seria un primer pas per anar buidant-lo de vehicles. Un seria la drecera compresa pels carrers Joan Torras i Agustí Milà, on es mantindria l’actual

FARMÀCIA I ORTOPÈDIA REIXACH DE PABLO

Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en:

FARMÀCIA

 Especialitats Farmacèutiques

 Dermofarmàcia

 Fórmules Magistrals

 Fisioteràpia

 Homeopatia

 Línia infantil

ORTOPÈDIA TÈCNICA

 Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...)

 Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc.

 Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats

OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY INCLÒS DIUMENEGS I FESTIUS

mesura d’impedir el trànsit per Agustí Milà amb una jardinera. L’altra seria la drecera dels carrers Sòcrates i Ramon Batlle que creua de dalt a baix el casc antic, i s’estudiarà canviar el sentit de circulació a Ramon Batlle.

De fet, en relació al carrer Sant Adrià, s’ha acordat destinar l’assignació dels pressupostos participatius ( 400.000€) per elaborar l’estudi per a la pacificació del carrer Sant Adrià ( entre Segre i carrer Gran) i el carrer Otger. El procés durarà 16 mesos i pretén la pacificació, creació de plataforma única i la integració amb l'entorn d'aquesta zona. En principi, el carrer Sant Adrià seria de pujada i baixada fins a l'entrada a Fabra i Coats, i a partir d’allà seria de pujada. Tanmateix, no descarten que en un futur sigui només de baixada.

Així doncs, sembla que els canvis en la mobilitat a l’interior del casc antic arribaran però amb lentitud. El pla de mobilitat comporta canvis en una vintena de carrers, canvis de sentit etc. i sembla que el període preelectoral en el que entem fa difícil que s’implementi. El pla amb les seves quatre fases mostra que es pot fer, el procés de diàleg, debat i acord mostra també que cal voluntat política per poder tirar-lo endavant.

Xavier Aragall

Com està la mobilitat a Sant Andreu? Finalment, les protestes a llarg termini, han donat resultats. Però, realment s’ha acabat d’arreglar el problema de la mobilitat?

D’ençà que es van fer les mesures per evitar que els carrers del casc antic estiguessin massa transitats s’ha vist un gran canvi. Però, realment s’ha solucionat el problema?

Parlant amb diversos vianants ens han fet arribar les seves preocupacions. Alguns han afirmat que sí és veritat que ja no hi ha tant de trànsit però aquest encara podria millorar. La solució? Els vianants ho tenen clar, enderrocar el mercat provisional per obrir el trànsit. Recordem que, des que es va tancar el mercat provisional per obrir el nou mercat de Sant Andreu, aquest ha continuat abandonat. Segons l’Ajuntament es preveu que es començarà a enderrocar al febrer, però les obres no es completaran fins a l’agost d’aquest any.

Són les deu del matí quan passegem pels carrers del casc antic de Sant Andreu que han estat més afectats. Allà, alguns vianants ens donen la seva opinió: “No és suficient”, manifesta una dona, “haurien de millorar les mesures perquè l’únic que han fet ha sigut canviar el trànsit d’un lloc a un l’altre”. Una dona també manifesta el seu malestar “No

ho estan fent gens bé. El que haurien de fer és enderrocar d’una vegada el mercat provisional i així evitaríem aquests problemes”. Tot i que sí que és veritat que als carrers no s’observa tanta activitat de vehicles, cosa que canvia en la situació tan dràstica que es vivia feia mesos.

Recordem que feia mesos l’Ajuntament va fer la reordenació del trànsit, amb l’objectiu d’evitar els problemes de mobilitat cap els carrers del casc antic se Sant Andreu. Aquestes mesures venien després de les protestes dels veïns que afirmaven que els carrers patien un constant col·lapse de vehicles que, a part de molestar els vianants també eren un perill per la mobilitat. També amb aquestes mesures l’Ajuntament volia promoure un espai segur (sobretot tenint en compte que hi ha varies escoles a part d’altres centres educatius i culturals). També un dels objectius principals era promoure un espai més sostenible, reduint l’efecte hivernacle (que com veiem s’han tornat un gran problema), canviant la urbanització. Aquests canvis no són únics a Sant Andreu, ni menys a nivell de Barcelona sinó que s’han difós per diverses ciutats europees. Però caldrien mesos de protestes perquè finalment l’Ajuntament portes unes obres que després d’un temps acabarien completant-se. Malgrat tot, la solució d’aquest problema n’ha portat d’altres.

Són les onze del matí i decidim veure la situació que pateix el carrer gran cada dia. Passejant, ens adonem que efectivament aquest està molt transitat. Freqüenten les cues de cotxes i els carrers adjacents estan plens. Una senyora es queixa al seu acompanyant. “Últimament a aquestes hores hi ha massa gent”. Un conductor pregunta a un vianant si sap on podria aparcar el cotxe. Mentrestant les persones passegen com poden.

Per tant, és possible que les mesures establertes, tot hi haver complert la missió de no col·lapsar els carrers que es van veure afectats pel desviament, han portat els problemes al Gran de Sant Andreu. Caldrà esperar, doncs, a que s’enderroqui el mercat provisional i s’obri de nou el trànsit per evitar les aglomeracions.

Claudia Munné

Aquest article està escrit en Lectura Fàcil per a persones amb dificultats de comprensió.

La Lectura Fàcil és una manera de fer que els textos siguin fàcils d’entendre.

El Mercat de Sant Andreu torna a la Plaça Mercadal

El Mercat de Sant Andreu està a la Plaça Mercadal del barri de Sant Andreu i és un lloc molt important pels veïns i veïnes perquè té molta història.

L’any 2019 es van començar unes reformes per fer l’edifici més modern i fer canvis pensant en què necessiten els clientes i clientes d’avui en dia.

Les reformes han durat 3 anys, i durant aquest temps el mercat es va moure de forma temporal al carrer de Sant Adrià.

El passat mes de setembre es va tornar a obrir el mercat a la Plaça Mercadal amb les reformes acabades, i ara el nou mercat de Sant Andreu té:

• 15 parades de productes d’alimentació • 7 parades d’altres productes • 1 bar

Així és com ha quedat el mercat de Sant Andreu amb les reformes acabades. Aquesta fotografia l’ha fet Nom i cognom

El mercat conserva la seva història

El mercat de Sant Andreu és molt antic, i s’han fet molts canvis durant els anys. Fa més de 100 anys, no tenia parets i les persones podien veure les parades des del carrer, però després es van posar parets per tenir el mercat més net.

Amb les reformes que s’han fet ara, s’ha decidit posar parets de vidre transparent perquè així les persones que passen pel carrer puguin veure l’interior, igual que fa 100 anys.

Foto Andreu Carrascal

Aquestes reformes també han conservat l’estructura metàl·lica que abans tenia el mercat, així conserva part de la seva història.

1. La forma de vendre els productes Com tot va més ràpid, els supermercats tracten a tots els clients igual i no dediquen gaire temps a escoltar què necessiten.

En canvi, els mercats poden vendre de forma diferent, per això es recomana:

• Tractar de forma personalitzada als clients.

• Oferir productes ecològics, és a dir, que s’hagin fet respectant el medi ambient.

Així era el mercat abans, sense parets i amb una estructura metàl·lica.

Aquesta fotografia es va fer entre el 1906 i 1913 i l’ha recuperat la Família VinyesRoig.

Les formes de comprar han canviat

El món ha canviat molt des dels inicis del mercat, i la forma com les persones comprem també.

Moltes persones prefereixen anar a comprar als supermercats perquè tenen tots els productes en un únic lloc. En canvi, als mercats de barri els productes estan separats en diferents parades i els clients triguen més temps en fer la compra.

Per això, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona està pensant noves formes per fer que els clients vulguin anar a comprar al mercat del barri.

Aquests son 3 exemples:

• Oferir degustacions a les parades perquè els clients puguin provar el menjar abans de comprar.

2. Adaptar-se a les noves tecnologies

Els mercats de barri poden aprofitar les noves tecnologies perquè més persones coneguin el mercat, per exemple compartint fotografies i vídeos a les xarxes socials.

3. Adaptar els horaris als clients

Abans moltes persones acostumaven a fer la compra els divendres i durant el cap de setmana, però ara hi ha més persones que fan la compra quan surten de treballar a la tarda. Una manera de tenir més clients és obrir el mercat fins més tard.

Per fer les reformes del nou mercat de Sant Andreu

s’han tingut en compte tots aquests canvis en la forma de comprar dels clients.

Anamaria Montero i Marta Bofill

Foto Andreu Carrascal

MOR JORDI BEGUERIA, ACTOR, DIRECTOR

I DRAMATURG DE TEATRE

Teatre que concedia anualment la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Al Centre Cívic de Sant Andreu s’hi van estrenar tres obres seves: L’home del paraigua, Cofis-iMofis i Xapó, amb notable èxit de crítica i públic.

Begueria, nat el 24 de setembre de 1952, va iniciar el seu mestratge com actor cinematogràfic amb en Manuel Mayorga als anys setanta. A Madrid s’hi va estar durant uns anys tot fent teatre d’avantguarda amb el grup Gata-74. En tornar a Barcelona va ser cofundador del grup Tartana -Trull. També, va participar com actor i director en diverses obres teatrals i assumint diferents rols interpretatius, sobretot en companyies teatrals de Sant Andreu, entre les que destaquen l’esmentat “L’Ou Nou Teatre”, “Carajillos de Teatre” i “Clip Teatres”. El 2011 fou l’encarregat de fer l’adaptació del drama d’Ignasi Iglésias Els Vells, portada a escena al Sant Andreu Teatre (SAT) per un grup d’actors i actrius de diverses associacions teatrals andreuenques l’1 de maig de 2012 i posteriorment, al juny del mateix any, escenificada a la sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu. La posada en escena de l’obra del poeta dels humils fou possible gràcies al Grup CATA, Clip Teatres i la col·laboració del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

L’any 2023 l’hem iniciat amb la trista notícia del traspàs de l’andreuenc Jordi Begueria i Vilaginés, ocorregut el 4 de gener. Begueria va excel·lir com a actor, director i, sobretot, com a dramaturg. Malauradament la seva producció dramatúrgica és minsa, tot i que podia haver estat més prolifera, ja que la seva vàlua d’escriptor la demostrava amb escreix amb l’assoliment dels premis obtinguts com a dramaturg. El 1982 la seva obra futurista Polypus Malignus guanyava el Premi Ignasi Iglésias de Teatre, que també va ser premiada per la Societat General d’Autors d’Espanya. La peça fou estrenada al teatre del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar per la companyia “L’Ou Nou Teatre” el 13 de març de 1987, amb totes les entrades exhaurides, i posada posteriorment en escena en diverses localitats dels Països Catalans. Sent publicada com una de les obres guanyadora dels Premis Nacionals de

Segons l’actor i periodista del diari electrònic Andreuenc Jesús Manzano, Jordi Begueria “va conservar la seva gran admiració i coneixement del rock clàssic anglès i nordamericà, com Bob Dylan, Rolling Stones i Beatles, i de la Nova Cançó, així com el seu interès pel cinema; són proverbials les col·leccions de discos i pel·lícules que va arribar a col·leccionar arran de la implantació d’internet.”

La cerimònia del seu comiat es va realitzar en format laic, i seguint el ritus xaman, a les tot just estrenades instal·lacions del Tanatori de Sant Andreu, edifici annex al cementiri de Sant Andreu de Palomar. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar volem expressar el nostre condol a familiars i amics.

Pau Vinyes i Roig

Jordi Begueria en el seu paper de “padre de la novia”, en l’obra de Federico García Lorca Boadas de sangre. Font Clip Teatre

UNA PROPOSTA AGOSARADA

el d’un hipòcrita, mesquí i caragirat que s’enlletgeix a mesura que es fa evident la nova relació amorosa del seu col·lega. Magnífic.

“La Cabra, o qui és Sylvia?” D’Edward Albee és l’aposta agosarada d’Andreu Puga a la Sala Sant Pacià Teatre, amb la col·laboració de Sergi de Alfonso, que vam poder tastar-la els passats 19, 20, 26 i 27 de desembre del ja conclòs 2022.

La tria de les obres que desitja dirigir l’Andreu no és banal. El caràcter didàctic i el teatre amb missatge són una fixació per aquest prolífic director que pretén obra rere obra convidar al públic a la reflexió.

En aquest nou embat ens acara a les relacions de parella, als seus desitjos i passions, les deslleialtats i infidelitats, els convencionalismes socials, la rauxa i el seu domini sobre la raó... tot això i més és la Cabra, una peça teatral que voreja l’absurd per despullar i presentar-nos en essència el cúmul de sentiments, grandeses i misèries d’una matrimoni madur i acomodat quan ha d’afrontar el desamor d’un marit encisat pels encants d’un mamífer rumiant i ungulat.

Sota aquests termes, l’obra podria esdevenir una trama hilarant procliu a les situacions còmiques i la rialla fàcil. Gràcies al bon criteri en la direcció i a les magnífiques interpretacions d’en Pau Maduell, en el paper d’espòs festejador, la Mònica Ferrer, l’esposa aclaparada, en Pere Roca, l’amic intolerant, i en Javi Ferreiro, el fill damnificat, la trama assoleix l’autèntica dimensió per la que fou creada: exposar els diferents sentiments primaris de manera pura i lliure d’artificis, de manera que s’evidenciï la complexitat, la diversitat i el cúmul de matisos del gènere humà.

D’altra banda, el dibuix de l’entorn i el prototipus familiar dels protagonistes són una invitació, per part de l’autor, a la reflexió sobre els prejudicis i els convencionalismes que imperen en societat. Un repte que recull de bon gust l’Andreu i, amb criteri, ens proposa els personatges de la Mònica i en Pere com a fils conductors d’aquest exercici. L’una per abordar la vessant de parella i l’altre, la social.

La Mònica en una interpretació de força i honestedat, reprodueix amb una credibilitat incontestable els sentiments de la qui se sent ferida, transitant per tot l’espectre d’estats que es pot experimentar en el desamor (ràbia, incredulitat, ofensa, gelosia...). Superba.

En Pere es val d’un joc ambivalent per a defensar el seu personatge, i ho assoleix de totes, totes. Ens proposa un amic proper i carismàtic per abans que es desfermi la tempesta, i

En Pau a priori ballava amb la més lletja. Existeix una fina línia entre l’absurd i la pallassada que és molt fàcil transgredir quan s’ha de reproduir una situació tan grotesca. Cal tenir domini de la interpretació, profunds coneixements teatrals, experiència i una comprensió unívoca de la situació... I en fa gala de tots ells. Busca l’arrel del conflicte, s’allibera de l’anècdota per aprofundir en el sentiment, navega amb clarividència entre la incomprensió i la pròpia acceptació. Incommensurable.

En Javi ens regala una mostra de la seva maduresa interpretativa en el paper de fill. Ningú més que ell hagués pogut transmetre la gestió mesurada i el contrapunt que havia d’oferir el seu personatge en el conflicte plantejat. De fet, em pregunto quan es decidirà a intentar fer el salt com a professional. Ho té tot per triomfar. Una de les millors interpretacions que hagi vist mai per la seva sinceritat, el domini dels recursos i la tècnica teatral, la seva simplicitat i el seu convenciment.

Què més es pot dir? És un plaer acabar l’any amb aquest regust teatral. S’agraeix l’esforç de l’Andreu per renovar l’elenc d’actors i actrius en les seves produccions. Un principi al que mai renuncia i li ofereix tants bons resultats. Allà on l’Andreu proposi, m’hi trobareu!!!

Joan Trias

Neix el 1er concurs de textos breus de dramatúrgia de Sant Andreu

El projecte Breus de Sant Andreu neix amb la voluntat d’impulsar la creació escènica entre dramaturgs novells mitjançant un concurs de textos breus de teatre. D’aquest concurs sortiran seleccionades quatre obres que es portaran a escena el mes de juliol de la mà de companyies de teatre amateur de Sant Andreu en el marc de la Fabra i Coats. Trobareu més informació a www.breussantandreu.com . La primera edició està organitzada conjuntament pels grups Sant Pacià Teatre, Clip Teatres, Grup Teatral Antifaz i Forat Sense Fons de l’Ateneu de Sant Andreu, i compta amb el suport de l'Harmonia i d'Omnium St Andreu.

CULTURA | ANY FUSTER

ANY FUSTER, PUNT I SEGUIT

Conferències i xerrades, exposicions i actes lúdics... amb el 2022 ha clos un Any Fuster ple d'activitats tant al País Valencià com als Països Catalans. Però més enllà de l'efemèride, el record o la nostàlgia, per a nosaltres, Endavant (OSAN), l'Any Fuster recomença ara: la publicació del llibre amb l'editorial Tanyada és la mostra més fefaent que no recordem, sinó que reconstruïm; que no homenatgem en clau teòrica o abstracte, sinó que apliquem a la materialitat concreta, real, palpable. I com que tot recomença, la millor manera de tancar aquest Any Fuster és recuperar el que en deien en el seminari d'obertura companyes d'Endavant (OSAN) al País Valencià, el març passat.

Josep Villarroya situava les principals tesis fusterianes i les ubicava en una realitat pública i notòria: en primer lloc, que no hi havia futur ni reconstrucció possible al País Valencià si no passava per uns Països Catalans conseqüents; així mateix, que per entendre la realitat dels Països Catalans cal analitzar realitats fortament materials; que la llengua era i és el vehicle de cohesió i, alhora, d'un desenvolupament històric comú, producte d'un conflicte encara no resolt; que l'anhel de llibertat del nostre poble, en absència d'una burgesia nacional, només pot ser coronat per les classes populars dels Països Catalans; i finalment, que aquesta lluita per l'alliberament només admetia dos destins contraposats: o la plena autodeterminació dels Països Catalans o la desaparició del nostre poble. Més vigent, impossible.

Irene Mira-Navarro afirmava que encara hem de trobar manera de definir-nos com a país i com a poble mentre que Aure Silvestre contextualitzava que la proposta política de Joan Fuster va respondre a la situació d'emergència nacional del País Valencià que es va trobar.

Borja Garcia posava en qüestió dos elements: d'una banda, que Fuster contradiu aquells que neguen la catalanitat dels valencians, i els contradiu dient-los “el que esteu fent és negant la valencianitat dels mateixos valencians”; de l'altra, que el de Sueca impugna la tesi que diu que els Països Catalans és una formulació annexionadora principatina: situa una formulació, un projecte de país, que no té un centre i una perifèria. En aquest sentit, destaca que Fuster rescata tres elements centrals en l'anàlisi material concreta del País Valencià: en primer lloc, Fuster utilitza el materialisme històric com a element conceptual que explica com avança la història al País Valencià; permanentment explica el fenomen nacional com una conseqüència de com es relacionen les classes al País Valencià i com s'hi relacionen els poders. En segon lloc, identifica que el bloc social dominant, burgès, és heterogeni. I per últim, i en absència d'aquesta burgesia, detecta que

tampoc no s'ha conformat un proletariat industrial a l'ús, recupera el concepte gramscià de classes populars i atorga el protagonisme de la recuperació del País Valencià a l'element popular, a les classes populars.

Així mateix, defineix que tot nacionalisme s'articula en oposició a un altre i situa que el conflicte nacional al País Valencià és la forma com s'està articulant el conflicte de classe: aquesta és la tesi que l'Esquerra Independentista portem fins a l'actualitat. No debades, parlem de projectes nacionals, però en el fons parlem de projectes polítics que serveixen a uns interessos de classe o a uns altres.

Sintetitzant això, Isabel Vallet conclou que l'enfrontament nacional és un enfrontament de classe i que és impossible deslligar aquests dos aspectes. Finalment, el capitalisme es desenvolupa millor en condicions d'homogeneïtzació cultural: per això la independència dels Països Catalans té un component d'anticapitalisme, on la llengua ha de ser mitjà i objectiu.

Realitat material, Països Catalans, classes populars a l'avantguarda i la llengua com a estendard. Fuster ens va donar unes eines que són ben vives i cal saber conjugar per a l'alliberament i emancipació totals. L'Ara o mai! del savi de Sueca només té una resposta possible i que com a Endavant (OSAN) sintetitzem, de fa temps, tot afirmant que la lluita és l'únic camí!

Laia Toneu Domènech, militant d’Endavant (OSAN) Sant Andreu

NATACIÓ: CAMPIONES DE LA COPA

L’equip femení de natació del Club Natació Sant Andreu es va proclamar campió de la Copa d’Espanya de clubs celebrada a la piscina del Club Natació Terrassa el passat mes de desembre. Dirigides per Jordi Jou van ser líders en la taula classificatòria des de la jornada inaugural, i van segellar el desè títol consecutiu, en una competició absolutament dominada en el palmarès, amb un total de 520,50 punts, per davant del segon classificat, el Club Esportiu Mediterrani (422) i el Club Natació Sabadell (387). En la primera jornada del campionat, Jessica Vall va fer plata en 100 braça, mentre que el relleu dels 4x200 lliures, format per Campabadal, Pujadas, Guerrero i Zamorano, es feia amb la medalla d’or. En la segona jornada, Jessica Vall va repetir segon lloc en els 200 braça, i també va haver-hi plata pel quartet del relleu dels 4x100 lliures femenins, on hi van competir Marta González, Ainhoa Campabadal, Júlia Pujadas i Àfrica Zamorano.

El relleu del 4x50 estils va fer també el segon lloc en la primera prova de la tercera jornada. En la prova dels 200 estils i va haver doblet per a les andreuenques, amb or per Emma Carrasco i plata per Àfrica Zamorano. En els 100 lliures, doblet també de medalles andreuenques, amb plata per Marta González i bronze per Ainhoa Campabadal, més una altra plata aconseguida per Àfrica Zamorano en els 200 esquena. Per posar la cirereta al pastís, or en els 4x50 lliures amb el pòquer format per Campabadal, Zamorano, González i Alba Guillamon. Finalment, l’actuació de les nostres es va tancar amb un or el darrer dia de competició del relleu 4x100 estils (Zamorano, Vall, Guillamon i González), amb el detall final de la plata aconseguida per la millor velocista dels darrers temps, Lidon Muñoz, en els 50 lliures, que també va contribuir

a la causa tot i que s’estava preparant pel MIR. La suma dels punts aconseguits per les medallistes però també per la resta de nedadores en la resta de proves van acabar per donar el triomf absolut a les andreuenques.

En categoria masculina, l’equip es va quedar amb la mel als llavis en obtenir el quart lloc final, per darrera dels clubs de podi: Canoe de Madrid, Sabadell i Terrassa. Amb un equip molt jove i de futur, van destacar Joan Lluís Pons, que es va agenciar l’or en els 400 estils, i Albert Escrits, que també va fer el primer lloc en els 800 lliures.

Bon paper al campionat d’Espanya

Prèviament a la Copa d’Espanya, el Club Natació Sabadell va ser la seu del campionat d’Espanya d’hivern, on l’equip del Sant Andreu també va fer collita de medalles. En el primer dia de competició, Ainhoa Campabadal va fer or en els 100 lliures, Joanllu Pons també va fer primer en els 400 estils, mentre que els relleus femenins de 4x50 estils (Carrasco, Guillamon, Vall i González) i el dels 4x100 lliures (Pujadas, Guillamon, Campabadal i González) pujaven tots dos al primer lloc del podi. En el segon dia de competició, Emma Carrasco es va imposar amb autoritat en els 200 estils, mentre que el relleu mixte de 4x50 estils i el de 4x200 femenins també sumaven dos nous ors. En la darrera jornada de la competició, nous ors en relleus, aquest cop en els 4x50 lliures i els 4x100 estils, a més de l’or obtingut per Marta González en els 50 lliures. En resum, un final d’any espectacular per a la natació andreuenca.

JJ Aymerich

TOT PER DECIDIR

La lliga encara la recta final amb tot per decidir. La Unió Esportiva Sant Andreu es troba a la zona noble de la taula, amb totes les possibilitats intactes per poder aspirar fins i tot al liderat. En el moment en que s’ escriu aquest article, els quadribarrats es troben en la segona posició de la taula amb 39 punts. Cal recordar per qui no sigui conscient, que el líder té un camí més fàcil per ascendir, però del segon al cinquè tenen el privilegi de jugar les eliminatòries per l’ascens. Amb 30 punts encara en joc, la UESA es troba a 7 punts del líder destacat, l’Europa. Per altra banda, el Castelldefels, que es troba fora de la zona privilegiada, es troba a 8 punts de distància. Aquests mesos han estat marcats per una bona línia de resultats i de bon joc, el que sempre s’ha suposat que s’espera d’un equip com la UESA. En els últims 12 partits de lliga disputats, únicament trobem dues derrotes: una derrota a casa contra el Girona B per 3 gols a 4 i la més dolorosa de totes, la derrota al Nou Sardenya. Aquest últim partit va ser especialment dolorós per diversos motius. Primerament, perquè com per tots és sabut, l’Europa és el rival per excel·lència de la ciutat de Barcelona. Si a més sumem que és el líder de la categoria i, que el 3 a 0 deixa força complicat recuperar l’average en la tornada al Narcís Sala. En tot cas, coses més difícils s’ han vist, per tant, es pot confiar. Si en algun camp es pot veure aquest escenari, és al Narcís Sala.

Fent una ullada als propers partits, el calendari és força complicat. La primera cita del calendari és visitar al Sant Cristóbal. Camp petit i rival de zona de privilegi són els ingredients per un partit on es poden decidir moltes coses, sobretot pel que fa a afiançar la segona posició i allunyar a 7 punts al tercer classificat. Posteriorment visita el Narcís

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

Més info: info@avvsantandreu.cat

c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h

Tel. 93 345 96 98

Pilates

Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració

Dilluns de 20 a 21:30 h

Dimecres de 19.30h a 21 h

Patchwork

Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques

Dilluns de 18 a 19:30 h

Taller de memòria

Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa

Dimarts de 18 a 19:30 h

Sala un històric del futbol català però que es troba en hores molt baixes, el Badalona. Un partit on s’ espera una victòria relativament senzilla. La setmana després, es juga contra el Castelldefels, primer equip fora de la zona de play-off. Guanyant aquests 9 punts asseguraríem una plaça pel post-temporada. L’ últim encontre que està marcat en vermell al calendari és la visita de l’ Europa al Narcís Sala. Depenent de com es donin els resultats, pot ser una final i estic segur que l’ afició andreuenca posarà tot de la seva part perquè els punts no volin cap a Gràcia.

En conclusió, en aquests mesos el balanç és força bo. Si mirem a passades temporades, la situació ha millorat molt. També sabem que la parròquia andreuenca és molt exigent, como ho ha estat sempre. La gent sempre espera a la Unió en la primera posició de la lliga i aquest any no estem lluny. Queden 30 punts en joc i la distància és de 7 en aquests moments. Es una tasca complicada, no mentirem. Impossible no hi ha res. Hi ha una gran comunió equip-afició. Molist sembla que ha trobat un mètode per fer de la UESA un equip molt competitiu. Si posem tots els ingredients junts, la conclusió és senzilla. Cal seguir sent ambiciosos, guanyar partits i veurem a final de temporada on ens porta aquest camí. Junts podem fer-ho possible, estic convençut. Som-hi UESA!

Txikung i Tai txi

Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia

Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga

Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor

Dilluns de 19:00 a 20:30 h

Dimarts de 19:00 a 20:30 h

Dijous de 18:30 a 20:00 h

Country

Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu

Dimarts de 19 a 20:30h

Dansa del ventre

Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20 a 21:30 h

David Albizu

darrera victòria el passat 5 de febrer al Narcís sala contra la UE Sants/ UESA

Vine a l’estrena del nou Gran de Sant Andreu!

Música, jocs infantils, actuacions de les entitats del barri, una gran xocolatada per a tothom... No hi faltis!

Dissabte, 25 de febrer

De 10.30 a 14.00 h

Entre el carrer de Joan Torras i la plaça de Mossèn Clapés

Hi participen:

Centre Mpal. Cultura Popular Can Galta

Casal de Gent Gran Mossèn Clapés

Assoc. Plataforma Veïnal

AV Sant Andreu Nord - Tramuntana

Assoc. Sant Andreu Nord Comerç

Hogar Centro Castellano y Leonés