150 DIES DE GUERRA A UCRAINA
Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...) Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc. Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans
Especialitats Farmacèutiques
REIXACH DE PABLO
Dermofarmàcia
ORTOPÈDIA TÈCNICA
Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en: FARMÀCIA
Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats
Fórmules Magistrals Fisioteràpia Homeopatia Línia infantil
FARMÀCIA I ORTOPÈDIA
OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY INCLÒS DIUMENEGS I FESTIUS
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 20222 Tel.: 93 274 47 09 Fax: 93 274 48 08030(PlaçaC.farmaciajreixach@cofb.net01GrandeSantAndreu263Comerç)Barcelona
Andreu Carrascal, Ville Lahdenvuo, Toni Espinar, i Cèlia Vallès (vinyetista)
Santi Serra i Cullell
Xavier Aragall
diferents opcions de solucions històriques-arquitectòniques per el seu estat actual de deteriorament.
David Albizu, Sergi Corral Buela, JJ Aymerich, Joan Trias, Xavier Aragall amb la col·laboració habitual d’en Pau Vinyes
Francesc Porret
És una molt bona i esperada noticia ja que la Capella dels Segadors te una profunda i important transcendència dins la història de Sant Andreu de Palomar, de la ciutat de Barcelona i de Catalunya, en els fets dins la anomenada Guerra dels Segadors del segle XVII, que es pot inscriure dins la gran guerra dels 30 Anys que va sacsejar Europa. Com diu la tradició històrica d´aquesta capella, van sortir els segadors amb el Sant Crist com a bandera fent camí cap a Barcelona iniciant el Corpus de Sang del mes de juny del 1640, i com diu també la tradició d´un romanç de l’època que a finals del segle XIX va sortir l´Himne Nacional de Catalunya “Els Segadors”.
DISSENY I MAQUETACIÓ
No es pot deixar de banda l´entorn de la Capella i la Parròquia; les cases del carrer del Pont amb l´emblemàtica Casa de l´Oficial i les cases amb els números 6 i 8 que són les més antigues de Sant Andreu en un estat ruïnós, el Molí de Sant Andreu, el Parc Arqueològic amb les restes de l’aqüeducte romà que donava aigua a la ciutat de Bàrcino i al trajecte el Rec Comtal al seu pas per aquesta població. Tots aquests elements s´han de veure i tractar com una unitat no com a “peces separades” i sense una mirada de conjunt del que ens queda encara a Sant Andreu.
Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
COORDINACIÓ DE REDACCIÓ
Aquí en aquestes reunions de propostes i projectes, considerem que es de justícia que els actors que han fet possible amb el seu treball, dedicació desinteressada i lluita estiguessin també presents, ja que no deixen de representar al teixit associatiu de Sant Andreu de Palomar, al contrari no seria just, no poden/podem ser uns “convidats de pedra”.
Gemma Armengol i Rossell
Tots ells el suficientment importants en qualsevol ciutat que vol preservat la seva història, com perquè la mirada de l´Administració Pública i especialment la municipal que sempre si ha posat literalment d´esquena i sempre donant excuses d´altres prioritats, que no neguem siguin importants, però el poc que ens queda del patrimoni històric andreuenc se´ns s´està literalment morint tots els vestigis. I que com va dir fa ja uns anys en una reunió, un Tècnic del Districte “a Barcelona hi ha edificis molt més importants que aquests que voleu salvar... No negarem la importància dels edificis de Barcelona, PERÒ AQUESTES SÓN LES NOSTRES “PEDRES I EDIFICIS”.
VICEPRESIDENTA
Cal tenir en compte que si es vol fer un treball acurat i històric caldria en primer lloc de fer unes excavacions arqueològiques de l´entorn de la Capella i de la Parròquia, la Plaça de les Dones de Motor Ibèrica i evidentment dins la capella, que podrien donar una informació molt valuosa, ja que estem parlant de part de l´antiga sagrera de la Parròquia medieval encara no urbanitzada totalment.
Trimestral
3Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840
PUBLICITAT
PRESIDENT
Verónica González
La revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.
EDITORIAL
Cal molt específicament dir que l´impuls d´aquesta reivindicació es deu d´una forma clara i rotunda i en primera línia al Centre d´Estudis Ignasi Iglèsias i al Consell Parroquial, amb l´ajut i compromís del Delegat de Patrimoni de l´Arquebisbat de Barcelona al Doctor i Mossèn Robert Baró. I també tot un teixit associatiu, veïnal i d´entitats que des de la rereguarda han estat al costat de la reivindicació.
EQUIP DE REDACCIÓ
PRESIDENT D’HONOR
Gráficas Campás S.A.
Denís Matas amb il·lustració de Cèlia Vallès
IMPRESSIÓ
PORTADA
A domicili per els socis de l’associació de veïns i veïnes, als comerços anunciats i a les entitats de Sant Andreu de Palomar.
CONTACTE www. Dehttps://capapeus.wordpress.cominfo@avvsantandreu.catavvsantandreu.catrevistacapapeus@gmail.comc/BalariiJovany,1408030Barcelonadillunsadivendresde18a20h 93 345 96 98
DISTRIBUCIÓ
LA IMPORTÀNCIA DE PRESERVAR EL PATRIMONI HISTÒRIC ANDREUENC"
Denís Matas
FOTOGRAFIA
EDITA
A principis d´aquest estiu la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprovar de declarar a la Capella del Sant Crist dels Segadors com a Be Cultural d’Interès Nacional (B.C.I.N.), finalitzava així una llarga reivindicació de molts anys vers la rehabilitació-restauració-dignificació de l´esmentada capella que actualment està en una situació molt delicada i en precari.
PERIODICITAT
Ara cal que l´Arquebisbat, la Generalitat i l´Ajuntament comencin a treballar i a plantejar la seva rehabilitació que no deixa de tenir elements complexes a fi de gestionar les seves
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 20224 Fesfespublicitat,barri!
Fabra i Coats
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.
> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.
SOCIAL,
Vocalia d’Educació
Vocalia de Medi Ambient
ÉS
Vocalia de Patrimoni
Seguim lluitant en la Comis sió de seguiment pel correcte desenvolupament del projec te.
SERVEIS DE L’AVV
> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SENSE ÀNIM DE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.
Celebrem la Diada Nacional i la Festa Major. Prop de Nadal, organitzem la festa del caga Tió, etc.
Fa més de deu anys que l’AVV lluita per la finalització del pro jecte, fent especial incidència en una escola bressol, una re sidència de gent gran, la zona verda i l’habitatge protegit.
Sant Andreu x Viure (TGV)
Vocalia de Sanitat
La Vocalia de Sanitat vetlla per un servei sanitari de qualitat, i per informar sobre temes di versos relacionats amb la sa lut. Els equipaments sanitaris necessaris, les llistes d’espera, les ràtios per àrea Bàsica de Salut, la qualitat de l’atenció, són alguns dels temes que els membres de la Vocalia discu teixen i reivindiquen
Casernes
Hem reivindicat escoles, ins tituts, llars d’infants al llarg de tota la nosta història. Partici pem en el Consell Escolar del Districte i la Comunitat Educativa.
Carrer Gran
> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV
Participem a #SomMeridiana reivindicant una reforma per aquesta avinguda
LUCRE, QUE
ÉS
> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.
Volem mantenir l’aparença de poble que tenen encara alguns carrers. També treballem per recuperar el patrimoni indus trial, el patrimoni arqueològic trobat al barri, etc., coordinats amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.
Els preus, especialment els de lloguer, s’han tornat a dispa rar influïts, entre altres coses, per la bombolla d’habitatges turístics. Des de la vocalia de fensem la creació d’habitatges de protecció oficial de lloguer i que tots els habitatges siguin utilitzats com a tals.
Per una petita quota:
PERFIL UCRAÏNACINCMONOGRÀFICSOMCULTURAUNCULTURAANDREUENCSBARCELONA,COLLACULTURAEXPOSICIÓELCAPELLAD’ENTITATGRAMALLAPAÍSD’INTERNET:ALCANÒDROM|POPULARCASTELLERAJOVEDEUNSCASTELLSMOLT|TEATREBONSHAKESPEARECOHERENT|ANYFUSTERPAÏSOSFUSTERIANSSUMARIMESOSDEGUERRAA20191812108
A petició de l’AVV, l’Ajuntament va incloure la pacificació del C/ Gran, com un projecte per aquest mandat. L’Associació participa activament en el pro cés i el seguiment del projecte.
Des de l’Associació seguim els projectes que s’estan desen volupant al nostre entorn, si guin de gran o de petit format. En el primer cas participem de Comissions creades pel se guiment dels projectes.
Vocalia d’Habitatge
Meridiana
> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM BÉ AMB VISITA CONCERTADA.
> MÉS, L’AVV MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.
Amb l’esclat de la bombolla im mobiliària el projecte ha que dat encallat. L’aturada de les obres ha deixat carrers com Andana de l’estació amb un mur davant de casa, i una esta ció de Sant Andreu Comtal in acceptable pel que fa a la seva accessibilitat.
Vocalia d’Afers Socials Reivindiquem a l’Ajuntament i la Generalitat els equipaments i serveis necessaris. Col·labo rem amb el projecte Radars. Organitzem, amb la col·labo ració dels Serveis Socials, la Campanya de Reis “Cap Nen Sense Joguines”.
La preocupació pel Medi Am bient i la sostenibilitat ha estat i és una constant en les priori tats de la nostra entitat, amb temes com el tractament dels residus, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, la contami nació acústica, etc.
Vocalia de Cultura i Activitats
5Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
L’Avinguda Meridiana ha de deixar de ser una Autopista, falta prioritzar el transport pú blic i la bicicleta, és un espai deshumanitzat i falten solu cions per un mur innecessari.
Vocalia d’Urbanisme
A
Es lloga plaça pàrquing cotxe mitja/ petit, Joan Torras 22. 660233600
Es ven títol Club Natació Sant Andreu Pepita700€ 647279712
S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. Betania 664327037
S’ofereix senyora per treballar com a interna o externa per cuidar persones grans o per fer feines. Tinc experiència. Blanca 604304823
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. Posa “m’agrada” a Segueix-nosfacebook.com/capapeus @capapeus VOLS?
Venc plaça de pàrquing i traster, un al costat del altre ,C/ Dragó/Agustí Milà Anna Madriles 679110070
Es ven títol Club Natació Sant Andreu Josep700€ 619865787
QUÈ TENS, QUÈ
C.N. ANDREUSANT
Es ven títol del Club Natació Sant An dreu Elisa Santromà 647423330
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 20226
Lloguer plaça de pàrquing per cotxe petit I moto amb traster. Albert 630715353
LLOGUERVENDAPÀRQUINGSFEINAI
Venc plaça de pàrquing, Passeig de Fabra i Puig,amb Neopatria. Cotxe mi tjà mes moto. Lluis Boraz 933111915
Es ven títol Club Natació Sant Andreu Sra.500€Roser 106048467
Es ven títol Club Natació Sant Andreu Olga600€651570408
Es lloga plaça de pàrquing a la 1º plan ta del CNSA vigilància 24h 100€ Clara 646162702 .
S’ofereix senyora de 36 anys treballa dora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits. Maryelin 623136495
Es lloga placa de pàrquing, Plaça Can Fabra. Seguretat 24h Ramon 627757374
publicitat,Fesfesbarri!
Es ven títol Club Natació Sant Andreu Gisela600€ 647626165
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)
S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines de la llar. Celeste 618747295
Lloguer de pàrquing per cotxe gran amb vigilància Guardiola i Feliu. Roser95€ 617157821.
Fabra, Club Natació Sant Andreu Rosa90€ Mª 679810280/932742394
7Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
L’Aula Sant Andreu està tutelada per la Universitat Pom peu Fabra de Barcelona, i el programa de conferències segueix el calendari lectiu d’octubre a juny i ofereix al voltant d’una trentena de sessions amb temàtiques que van des de la història fins a les ciències passant per l’an tropologia, la literatura, la música etc. També organitzen seminaris centrats en temes específics. A par, l’Aula Sant Andreu té una agenda social força activa amb ex cursions si visites culturals així com l’assistència a esdeveniments culturals com ara concerts de música i teatre. El conjunt d’activitats que proposa l’Aula, vol anar més enllà, ja que en es considera també una institució per fer barri, és a dir dinamitzar la vida cultural però també ser un punt de trobada a partir del qual es generi una comu nitat de gent que comparteix interessos i es trobi més enllà de l’Aula.
A Sant Andreu fa més de 30 anys que existeix un punt de trobada per a fomentar una acció cultural permanent en les persones de la tercera edat; l’Associació Aula d’Extensió Universitària Sant Andreu, més coneguda com Aula Sant Andreu. Amb seu a Can Guardiola, i que compta amb prop de 290 associats i organitza periòdicament conferències i seminaris ( que es fan a l’auditori de la Biblioteca Ignasi Iglesias) i proposa també visites i excursions culturals.
En l’actual dinàmica de l’Aula cal destacar que arran del Covid-19 i el confinament forçós van haver d’adaptar-se, i ràpid, a poder organitzar els actes de manera no pre sencial. Així, l’auditori de la biblioteca de Can Fabra, lloc on es celebren cada dijous al vespre les conferències de l’Aula, va ser reemplaçat pels menjadors i sales d’estar. Però l’adaptació va ser bona, gràcies a saber-se adaptar (sovint amb l’ajut dels nets) la web de l’Aula Sant Andreu oferia les conferències online durant aquells llargs mesos. Aquesta modalitat ha arribat per quedar-se, i ara les sessions es poden seguir tant presencialment com des de casa, la qual cosa permet que qui no es pugui desplaçar fins la biblioteca per qualsevol motiu, tingui l’oportunitat de no perdre’s les conferències.
Així doncs de cara al proper octubre, l’Aula Sant Andreu ja està preparant el nou curs esperant ja poder fer us sense restriccions dels espais per fer les activitats pre sencialment, i fer doncs la seva contribució a la densa xarxa d’entitats i institucions andreuenques que oferei xen espais de cultura i de trobada per a la gent de Sant Andreu.
Xavier Aragall
Les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran, són associacions formades per persones grans l'ob jectiu de les quals és oferir formació dirigida específica ment a aquest grup en l'entorn més pròxim. Actualment n’hi ha a voltant de 65 a Catalunya ( 15 de les quals a Barcelona ciutat) i estan agrupades entorn de l’AFO PA (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) reben el suport del Departa ment de Recerca i Universitats de la Generalitat de Ca talunya i de l’Ajuntament de Barcelona. El paper de les universitats, bo i reconeixent l’autono mia de les aules, es desenvolupa a través de l'assessorament en l'elaboració de programes i del suport en el desenvolupament de processos de treball (avaluació de docents i programes, etc.)
L’AULA UNIVERSITÀRIAD’EXTENSIÓDE SANT ANDREU
Exposició “El país d’internet”/ Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica.
EL PAÍS EXPOSICIÓD’INTERNET:ALCANÒDROM
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 20228
Un dels projectes que s’encetarà a finals de desembre, gira rà entorna la recuperació de memòria, fer del Canòdrom un espai de trobada on veïns i veïnes aportin la història quotidi ana sovint oblidada ( lluites, reivindicacions, vivències del dia a dia etc) més enllà de la història oficial. En definitiva, proposa aprofitar les eines digitals per recuperar les memòries del Ca nòdrom amb l’objectiu d’entendre el passat per construir futur.
Per ajudar-nos l’exposició ens convidava a pensar en Internet com si fos un país, qui el governa, quina moneda té, de quines infraestructures i recursos disposa, i finalment quina cultura té. Si mirem com havia de ser la xarxa als anys 90, semblava que havia de ser un espai democràtic de col·laboració i cre ació lliures, però avui ens trobem com si fos un país amb un govern oligàrquic i autoritari ( set grans corporacions tecno lògiques controlen gairebé tot internet) on els ciutadans no hi tenen res a dir ni a decidir, on les nostres interaccions a la xar xa, serveixen bàsicament per nodrir de dades i d’informació aquestes corporacions tecnològiques que faran servir amb finalitats comercials i publicitàries. L’exposició obre doncs la reflexió de qüestions com ara, qui controla Internet, com afecta dels drets humans? I el més important, com canalit zar un moviment de resistència davant del que està passant? Quines eines i programes lliures permeten treballar de mane ra col·laborativa i alternativa?
Aquest tipus de debats i reflexions són un exemple del que es vol impulsar des del Canòdrom, en tant que laboratori ciutadà obert a les persones i entitats per poder seguir de prop com les noves tecnologies impacten sobre la democràcia, però alhora també mirar sobre com podem fer ús de la tecnologia per a la innovació democràtica. Per això també és objectiu de l’ateneu de formar en tecnologia, acostar-la a les perso nes, actors socials etc. Tal i com podem llegir a la seva web, el Canòdrom vol ser l’espai públic de referència pel que fa a innovació democràtica, participació ciutadana i cultura digital. Per això dona suport a la recerca i assessora a entitats i col lectius de Sant Andreu que vulguin implementar eines digitals i de participació en els seus projectes. Així mateix, es consi dera també una cruïlla entre la cultura digital, les tecnologies lliures, els drets digitals i la participació democràtica i a partir d’aquesta confluència treballa en un ampli ventall de temàti ques, com són els feminismes, els drets humans, la justícia so cial, la diversitat, el model urbà o la sostenibilitat.
Durant el darrer trimestre abans de vacances l’Ateneu d'In novació Digital i Democràtica, que té la seu a l’edifici de l’antic Canòdrom de la Meridiana s’ha pogut visitar l’exposició “El país d’internet” una proposta que volia fer-nos reflexionar so bre què hi ha darrera d’aquest mitjà que fem servir cada dia i per tot. La utilitzem molt però en sabem ben poc, com ara qui la controla? Quins efectes té sobre els nostres drets de ciuta dania i drets humans?
Redacció
EL PATRIMONI ANDREUENC ES VA PROTEGINT POC A POC
Però malauradament no tot són alegries, el projecte del Parc del Rec Comtal continua en punt mort, o més ben dit en punt molt mort des de 2016. Algunes de les estructures hidràuli ques del Rec Comtal així com l’antic pont que creuava dita sèquia, continuen fent-se malbé cada dia que passa. A més, el Grup Cooperatiu TEB Sant Andreu va ampliar per enèsima vegada el seu espai i ara han fet construir un nou accés per a camions sobre el mateix Rec Comtal i ocupen a més una part del futur parc. Sortosament l’obra no ha afectat a les restes ar
Després de molts anys totalment abandonada, la Capella dels Segadors va ser declarada el passat mes de maig com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) en la categoria de Lloc Històric. En aquest espai es va produir el 22 de maig de 1640 un fet cabdal en la història de Catalunya. Aquell dia, els page sos de Sant Andreu de Palomar i rodalies, conjuntament amb altres segadors provinents de la província de Girona i de la zona del Vallès -que anaven perseguint a les tropes castella nes que fugien cap a Barcelona- es van reunir al nostre poble i agafant el Sant Crist de l’església de Sant Andreu van anar cap a Barcelona amb ell al capdavant. Esclatava així una re volta popular que va alliberar entre d’altres als presos polítics que hi havia a la ciutat comtal i va forçar al Virrei de Catalunya a negociar amb ells per tal que no s’estengués la revolta. Però aquest va incomplir la seva paraula i una segona revolta pro duïda el 7 de juny del mateix any i coneguda com a ‘Corpus de Sang’ va provocar la mort del Virrei i va donar inici a la Guerra dels Segadors (1640-1659), un intent de separar Catalunya del control de la monarquia hispànica. El Sant Crist va ser di positat després en la capella que avui dia encara es conserva en estat ruïnós al costat de la plaça de les Dones del Motor ComIbèrica.veiem,
HISTÓRIA | PATRIMONI
Jordi Petit i Gil Historiador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.
9Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
queològiques però cada dia veiem amb molt de neguit molts cotxes aparcats a escassos metres de l’antic pont que encara es conserva quasi sencer i que unia fins a la construcció del ferrocarril els pobles de Sant Andreu de Palomar i Santa Co loma de Gramenet.
aquest espai està carregat d’història i des del 2013 el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va centrar els seus esforços en aconseguir la declaració del BCIN. Durant els pri mers anys es va iniciar una investigació per tal d’intentar justi ficar tots aquells fets. Després i gràcies a la col·laboració del Bisbat de Barcelona i de la parròquia de Sant Andreu es van iniciar els tràmits per poder dur aquest procés a bon port. La burocràcia, els “oblits en calaixos” d’alguns informes, la Covid i un seguit més de problemes, van anar endarrerint el procés fins el 2022. Sortosament ja s’ha aconseguit la protecció però això no acaba aquí, ara falta el més important, que s’inverteixin diners per evitar la seva degradació i recuperar el més aviat possible aquest històric edifici i els seus entorns.
Interior de la capella dels Segadors / Xavier de la Cruz
Com veiem, no tot és positiu. La protecció del nostre patrimo ni no és gens fàcil. Tot és molt lent i complicat i moltes vegades no hi ha interès o les institucions avancen a pas de tortuga. Sovint són les entitats veïnals les que tenen molt més interès pel nostre patrimoni i lluiten per conservar la nostra història. Potser en un futur serem conscients de tot el que hem anat perdent i lamentarem no haver estat a l’alçada.
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202210
La coral s’ha caracteritzat des de sempre per ser un grup de cambra, d’entre 10 i 25 cantaires segons l’època, formada principalment per gent de Sant Andreu, però també d’altres zones de Barcelona i alguns indrets de la seva rodalia. Així doncs, durant les més de tres dècades de vida, han passat per la coral gairebé un centenar de cantaires, alguns dels quals van haver de marxar per obligacions familiars o laborals.
Coral” (2012-2019) i interpretant les obres guanyadores del “Concurs de Composició Coral de Sant Andreu” (2013-2017). També ha col·laborat en diversos cicles culturals del barri com “Cargol de l’espectacle”, al Centre Cívic de Sant Andreu (1997 i 1998), o “Poemes i cançons de Nadal”, organitzat pel grup Benavinguts del Casal Catòlic de Sant Andreu (19992001). De la mateixa manera ha estat present en moltes ce lebracions i actes commemoratius, com el 30è aniversari de l’Associació de Veïns de Sant Andreu (2001), els 10 anys de la Fundació Privada CEL (2007), o el 150è aniversari de la Casa Asil de Sant Andreu (2015), a més a més ha intervingut en nombrosos actes benèfics i campanyes solidàries.
Actualment, l’agrupació compta amb 19 cantaires en actiu d’entre 18 i 65 anys i està dirigida per la Carme Guinart des de l’any 1991. El repertori comprèn un ampli ventall d’obres de di verses èpoques, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, tant de gènere religiós com profà, a més de cançons populars catala nes, de diversos indrets d’Espanya i d’altres països. Durant el curs 2021-22 la coral ha complert 35 anys i per aquest motiu ha celebrat aquest aniversari amb dos concerts especials. Per una banda, un concert a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, per celebrar-ho amb els seus veïns, familiars i amics; i per l’altra, un segon concert a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. En tots dos concerts s’ha interpretat una obra barroca de gran format i un recull d’obres significatives de la història de la coral. També s’ha comptat amb la col·laboració d’un quartet de corda, un pianista i un grup d’excantaires amb ganes de retrobar-se amb antics companys i reviure emoci ons tots plegats fent música.
Redacció
La coral també exerceix una funció social en el seu entorn. Ha col·laborat amb diverses institucions del barri: Centre Cívic, Casal Catòlic, Casa Asil..., així com amb l’Ajuntament del Dis tricte, participant dins la Festa Major en la “Trobada de Cant
PERFIL D'ENTITAT
Les activitats de la Capella Gramalla al llarg d’aquests anys s’han centrat principalment a Sant Andreu i, donada la seva vinculació amb la Parròquia, ha participat en moltes de les se ves celebracions, com la Missa de Sant Andreu, el Concert de Nadal, la commemoració del seu mil·lenari..., destacant també la seva intervenció durant més de quinze anys consecutius en el drama sacre “La Vetlla de Sant Andreu” (1987-2004).
La Capella Gramalla és una agrupació coral formada dins l’àmbit de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. El grup va començar les seves activitats l’any 1986, per iniciativa de mossèn Jaume Serrano, amb l’esperit de recuperar les anti gues capelles de música típiques de l’edat mitjana que acos tumaven a tenir les esglésies importants de l’època. El nom de “gramalla” fa referència a les togues que portaven els mem bres de les capelles de música, i que era també la vestimenta oficial dels consellers de Barcelona en aquella època. El fun dador de la coral i primer director fou en Jordi Sacasas, actual arxiver i conservador del Museu i Tresor de la Basílica de San ta Maria del Pi de Barcelona.
CAPELLA GRAMALLA
11Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Ballada de sardanes a la plaça de Can Fabra/ Foment Sardanista Andreuenc
PERFIL D'ENTITAT
El Foment Sardanista Andreuenc celebra enguany els seus 25 anys, ja que coincideix amb la primera ballada organitzada per l’entitat, que es va fer a la rambla de Sant Andreu el mes de setembre de 1997. Es tracta d’una entitat andreuenca, sense ànim de lucre, formada per 200 socis essent la seva princi pal activat el foment de la sardana. Per aquest motiu, des del Foment s’organitzen ballades de sardanes amb cobla i també cursets gratuïts per a aprendre a ballar, comptar i repartir les L’actualsardanes.Foment
FOMENT SARDANISTA ANDREUENC
cal destacar-ne la que es fa a principis d’octubre en homenat ge a Ignasi Iglésias, que s’organitza conjuntament amb l’Ajunta ment i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. També cal destacar la ballada del 10 de setembre organitzada conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i Òmnium Sant Andreu, així com la ballada de festa major que es fa a principis de desembre. Coincidint també amb la festa ma jor de Sant Andreu, on també participa en l’Esclat Andreuenc, tret de sortida cada any de la festa major i que és una mostra festiva de la cultura popular de Sant Andreu de Palomar.
Enguany, l’aplec andreuenc serà especial, doncs serà l’aplec del 25è aniversari. Així el dia 17 de setembre tres cobles ( la ciutat de Girona, la jovenívola de Sabadell i la ciutat de Corne llà) celebraran aquest aniversari, tot recordant l’equip de per sones que el va fer possible i mirant també cap endavant per tal de poder celebrar més aniversaris de cara al futur.
Redacció
Sardanista Andreuenc es va constituir ofi cialment el maig del 1998 com a hereu de l’antiga entitat del mateix nom, fundada l’any 1922. No obstant, com s’esmentava abans, el nou Foment ja havia dut a terme les primeres activi tats l’any 1997, llavors dins l’Orfeó Eco de Catalunya, també de Sant Andreu. De fet, alguns dels fundadors del Foment eren membres de la Colla Sardanista Bella Dansa, creada el 1955 al si de l’Orfeó, entitat que els cedia l’espai per poder assajar. Cal destacar que durant l’any organitzen a Sant Andreu sis ballades de sardanes així com un aplec (l’aplec andreuenc), totes elles a la plaça de Can Fabra. D’entre aquestes ballades
100 dies de guerra a Ucraina
Potser la primera gran perplexitat va ser amb la gestió dels refugiats de guerra provinents d’Ucraïna. D’una banda és del tot normal que els països veïns acullin la gran majoria de re fugiats; Polònia, Hongria, Moldàvia acullen gran quantitat de refugiats, de la mateixa manera que Jordània, el Líban i Tur quia van acollir la gran majoria dels milions de refugiats siris l’any 2011. És també normal que des de la Unió Europea es doni una resposta ràpida i consensuada, ja que la desestabi lització de la Unió Europea és un dels principals objectius de Putin. Però aquests factors no ens poden fer oblidar que tam bé estem rebutjant centenars de milers de persones que tot fugint d’una guerra volen entrar a la Unió Europea creuant la Mediterrània. Hem aixecat un mur, i fins i tot mirem cap a una altra banda quan ens parlen de naufragis i desapareguts al mar. La Mediterrània, mar sense el qual no podem entendre el que som ( llengua, cultura, història etc) i ara fem això. Doncs sí, caldria pensar-hi, potser desprendre’ns de prejudicis i idees preconcebudes i aplicar l’universalisme dels drets humans, si comencem a no fer-ho, quin serà el proper pas?
CINC MESOS DE GUERRA A UCRAÏNA
MONOGRÀFIC
Des del passat mes de febrer tenim una guerra a l’est d’Euro pa i no per llunyana, deixa de tenir impacte en el nostre dia a dia. I és que aquesta guerra té un abast molt més considera ble que les desenes de guerres i conflictes que hi ha oberts en aquest moment al món. Sense treure’ls gravetat i importància, sobretot pel patiment i constant violació dels drets humans més elementals, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ha alterat seriosament relacions comercials, polítiques i ener gètiques que s’havien de començar a normalitzar després del sotrac del Covid-19, i a més farà que perdem anys, potser una dècada, en la lluita per fer front al canvi climàtic, les con seqüències del qual, amb guerres o sense, poden tenir un im pacte molt important sobre la vida al nostre planeta.
Il·lustració: Cèlia Vallès
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202212 CAPXAVALL
Fixem-nos en aquells aspectes que ens han alterat o que po den alterar la nostra quotidianitat, però també aquells elements que, per exemple, han estat en l’agenda activista veïnal al vol tant del No a la guerra d’ara fa un parell de dècades, on el paci fisme i l’antimilitarisme tenien un pes específic, i també amb les campanyes d’acollida de refugiats de guerra, ara difuminat tot davant la perplexitat d’una guerra d’ocupació que sembla treta del temps de la segona Guerra Mundial del segle passat.
Si passem a la quotidianitat, al nostre dia a dia, cal fixar-nos en com l’actual món interdependent ha fet pujar, i molt, el cost de l’energia d’una banda, i el preu de determinats cereals ( blat, gira-sol) , i tot just ara ens adonem de la dependència que teníem d’aquests productes en mans d’estats que so vint son controlats per governs autoritaris. Ara els preus es tan pujant al voltant del 7 o el 8% fins i tot del 10% cada mes i això ens duu a una situació difícil d’afrontar. Més enllà d’aquí països veïns nostres amb un Estat més feble i una dependèn cia encara més forta d’aquests productes pot situar-los a les portes d’una forta crisi econòmica i alimentària, l’abast de la qual encara no sabem. La desestabilització dels països veïns al sud de la Mediterrània de ben segur pot tenir conseqüències a casa nostra. Però també l’afebliment i inestabilitat de la resta de països en vies de desenvolupament pot canviar totalment la manera com s’organitza el món i com s’organitzen les relacions internacionals. Ens pot semblar llunyà, però avui el món és molt interdependent i això pot tenir un impacte a casa nostra.
Però aquesta subhasta es resol amb el que s’anomena sis tema marginalista, que ve a suposar que tota l’energia que es posa a disposició en aquell moment (cada hora es fa sub hasta atenent a l’oferta i la demanda del moment) es pagarà al preu del sistema més alt. És a dir, encara que gràcies al vent hi hagi disponible molta electricitat a un preu inferior al del cicle combinat (que té un preu més alt pel preu del gas i les taxes sobre emissions de CO2) tots els productors co braran la llum al preu fixat per al cicle combinat.
Peròpreus.aquesta
Bombardeig al centre de Kiiv a l’inici de la guerra / Wikipedia
13Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Perl’electricitat.estranyque
El preu es fixa per uns complexos mecanismes on els pro ductors i els comercialitzadors d’energia fan la compraven da a partir de conjugar en una subhasta el preu de l’energia que posen a disposició (els productors) i el preu que estan disposats a pagar els que la volen comprar (els comercialit zadors) per després vendre als seus clients.
Apunt tècnic: com es fixa el preu de la llum
Hi ha diverses maneres de produir electricitat, és el que s’anomena el “mix energètic” on cada sistema de producció té uns costos i una capacitat determinada de produir com pletament diferents, per tant el preu que poden oferir tam bé varia. Per exemple quan hi ha diversos dies que fa molt de vent, els productors d’energia eòlica en fabriquen molta i poden oferir-ne molta i a baix preu, llavors la producció de cicle combinat que és més cara tendirà a ofertar menys.
En l’actual situació, l’accés al gas natural està limitat, sobre tot degut a la guerra d’Ucraïna i també per la situació d’im pàs que suposa la transició energètica, que fa que els paï sos productors no n’augmentin l’oferta. Tot plegat fa que el preu sigui molt alt, i en conseqüència repercuteix en el cost de
Si ens centrem en l’energia, ara hem pres consciència de les complexes relacions polítiques i comercials que hi ha al darrere. Com ja comentàvem al Cap a Peus del passat mes de desembre, per una normativa europea, el preu de la llum està vinculat al preu del gas i ja abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna hi havia hagut un considerable augment del preu de la llum. Ara sabem que a Europa un percentatge molt im portant del gas que es consumeix procedeix de Rússia, per tant es dona la contradicció que cal comprar i pagar el gas al mateix país que estem condemnant i combatent (mitjançant l’ajut i les armes que es donen a Ucraïna). Per una banda la principal economia europea, Alemanya, depèn en gran me sura d’aquest gas. D’altra banda, la segona economia, França, no depèn tant del gas, perquè la principal font d’energia és la que genera les centrals nuclears repartides arreu del país veí.
sembli, aquest sistema marginal està pen sat per obtenir uns preus equilibrats, en un sistema de “mix energètic” on els costos de producció son molts diferents d’un sistema a un altre, i en teoria beneficia a aquell produc tor més eficient. Per tant incentivaria la producció més efici ent, la qual cosa, en cas de lliure competència faria abaixar els
no és la realitat, ja que la producció d’electrici tat està controlada per un oligopoli privat, i aquest actua en un mercat que no és realment lliure, perquè l’entrada de no ves empreses que podrien ser més eficients està regulada arran d’un complex sistema normatiu, fruit de la pressió de les grans elèctriques sobre els governs no ho ha permès.
violència com manera de gestionar els conflictes és una base que segueix ben vigent) i a més sembla que poc tenim a dir sobre l’augment del pressupost en defensa ( exercit i armes) i per tant el paper que tindran els fabricants d’armes en la nos tra economia. Mals companys de viatge per inventar una nova economia més inclusiva i verda, tal i com es proposa fer la Unió Europea. I aquest punt és prou rellevant, ja que per tal d’assolir els objectius de descarbonitzar ( deixa de fer ús del petroli i els seus derivats com a font d’energia) i ajudar així a aturar el can vi climàtic, hi ha en marxa tota una estratègia a nivell europeu per tal d’electrificar el parc mòbil, fer créixer l´ús d’energies renovables i fer servir la innovació tecnològica i digital per ferho possible en les properes dècades, sinó ho fem així podem arribar a un punt de no retorn del canvi climàtic i començar a presenciar fenòmens climàtics extrems ( tempestes, inunda cions, onades de calor etc) i veure com canvien paisatges, els rius, l’agricultura etc.
Si fem un breu resum tenim que s’està replantejant així, de cop, tota una agenda política que ha costat anys de lluita i reivindi cacions poder-la apaivagar, i ens trobem bastant despullats per poder fer-hi front: guerra, armament, energia nuclear, aco lliment de refugiats, protecció dels febles davant la crisi eco nòmica etc. Però això no és tot, ara també hem d’assumir acrí ticament el nou paper central de l’OTAN ( ens recordem del moviment en contra de l’OTAN i les bases americanes? Sí, era un altre moment històric, però l’arrel pacifista i contraria a la
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202214Aquí
Han passat doncs quatre mesos quan sorpresos i incrèduls veiem com bombardejaven ciutats que per bé que lluny d’aquí s’assemblen a les nostres. Es fa difícil saber com acabarà i quina direcció prendrà la post-guerra. Podem entreveure la nova configuració d’aliances internacionals, i de manera preo cupant els exercits i les armes tornen al primer pla de les re lacions internacionals. A més podem estar a les portes d’una recessió econòmica sense que hàgim tingut temps re recu perar-nos del cop que la pandèmia va suposar per a l’econo mia aquí i arreu.
doncs trobem una nova contradicció, després d’anys de lluita per l’eliminació de les centrals nuclears, pels perills que implica la radioactivitat, sobretot dels residus que genera, ara veiem com l’energia nuclear s’etiqueta com energia “verda” davant del fet que hagi esdevingut una important alternativa a la dependència del gas rus. Per si fos poc, als països del sud d’Europa, no tant dependents del gas rus, rebem el ges bàsi cament des d’Algèria, un aliat tradicional de Rússia ( ja des de l’època soviètica) i precisament ara les relacions amb aquest país es troben en un moment ben complex degut a la tradicio nal pugna entre Algèria i el Marroc i el nou posicionament del govern espanyol respecte al reconeixement de la sobirania del Sàhara Occidental.
Xavier Aragall
El cost de l’energia puja tant per les nostres llars com per la in dústria, el transport i l’agricultura, això està donant pas a una alça de preus, a problemes de viabilitat de molts sectors i tam bé dona pas a una reestructuració de costos, on, com ja és habitual en l’actual capitalisme, qui rep en primera instància és el treballador, i com més desprotegida i precària sigui la seva feina, pitjor és l’impacte.
Impacte d’un míssil en un edifici d’habitatges a Kiiv / Wikipedia
Més info: info@avvsantandreu.cat
Dijous de 18:30 a 20:00 h
de memòria
Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar
i Tai txi
Dansa del ventre
Les cases de la població civil ha estat objectiu dels bombardeigs / Wikipedia
Patchwork
Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h
Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h
Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h
Dimarts de 19:00 a 20:30 h
Dimecres de 19.30h a 21 h
Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30
15Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Pilates
c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98
Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h
Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30
Tallerh
Ioga
Txikungh
Country
Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20 a 21:30 h
Coses que van fer amb els vídeos trobats
La Fabra i Coats és l’antiga fàbrica tèxtil del barri de Sant Andreu. És un edifici molt important perquè a la fàbrica es van fer bones amistats i es van fer moltes activitats que donaven molta alegria al barri.
Fa uns mesos algú va trobar uns quants rotllos de pel·lícula dins d’uns armaris de la Fabra i Coats. En aquests rotllos de pel·lícula es poden veure 5 hores de vídeos que es van gravar entre els anys 1940 i Algunes1960.
• Esports que es practicaven a la Fabra i PerCoats.exemple, futbol, tennis o piscina.
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202216
Els vídeos que es van trobar fa uns mesos es van portar al Museu d’Història de Barcelona. El Museu va fer aquestes coses:
• Els festivals que es feien al camp •d’esports.LaDiada de Reis.
Una dona treballant a l’antiga fàbrica de Fabra i AquestaCoats.ésuna imatge de l’any 1960 més o menys que ha recuperat l’associació Amics de la Fabra i Coats.
de les escenes que surten als vídeos son:
Aquest article està escrit en Lectura Fàcil per a persones amb dificultats de comprensió. La Lectura Fàcil és una manera de fer que els textos siguin fàcils d’entendre.
• Quan les persones treballadores sortien de la fàbrica.
La Fabra i Coats té records nous
• Els berenars que feien els jubilats.
Finalment, aviat es farà un museu amb tots els records, i també amb els records nous que es poden veure a la pel·lícula Quan la Fabra feia fil.
Una foto de grup d’algunes de les persones que treballaven a la fàbrica de Fabra i AquestaCoats.ésuna imatge de l’any 1980 més o menys que ha recuperat l’associació Amics de la Fabra i Coats.
Ana Maria Montero i Marta Bofill
1) Va adaptar els vídeos a un format digital.
17Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
La Fabra i Coats té molts records
La majoria de persones no tenen un aparell per poder veure els vídeos dels rotllos de pel·lícula. En canvi, amb el format digital ara els vídeos es poden veure als ordinadors i als mòbils.
La pel·lícula es diu Quan la Fabra feia fil, i han participat alguns socis de la Fabra i Coats amb la seva veu, amb la seva música, i també en el muntatge de la Lapel·lícula.pel·lícula
Per això, l’associació Amics de la Fabra i Coats durant molts anys ha demanat que es faci un museu per a poder ensenyar tots els records que guarden de quan la Fabra i Coats era una fàbrica.
2) Va fer una pel·lícula de 23 minuts amb algunes escenes dels vídeos trobats.
Quan la Fabra feia fil es va poder veure per primer cop per la Festa Major del barri de Sant Andreu.Primer a l’Auditori de Can Fabra i després a l’Espai Bota, i va agradar moltíssim a les persones.
Algunes persones que s’estimen la Fabra i Coats guarden molts records de quan era una fàbrica. Per exemple, guarden documents, màquines o fotos. Algunes persones que treballaven a la fàbrica també recorden històries d’aquella època.
Actuació de la colla a l aplaça Orfila de Sant Andreu / Colla Castellera Jove de Barcelona
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202218
COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA, UNS CASTELLS MOLT ANDREUENCS
Colla Castellera Jove de Barcelona
CULTURA | POPULAR
La passada primavera, la Colla Castellera Jove de Barcelona, amb seu a Sant Andreu de Palomar, concretament a la nau G de la Fabra i Coats, van actuar a les Festes de Primavera de Sant Andreu, el passat 8 de maig. Va ser una actuació especi al perquè, després d’un llarg període sense poder dur a terme la seva activitat, enguany comença a ser una temporada cas tellera normal, i més quan poden tornar a actuar i dur els seus castells a places de Sant Andreu; de poder compartir la feina que fan a les andreuenques i andreuencs.
Són una colla castellera que fa 12 anys que existeix però, tot i així, són una colla petita (en quant a número d’integrants i ni vell casteller). De caràcter familiar i proper, tothom hi té una funció molt important. Estan molt vinculats a Sant Andreu de Palomar, i és per això que els dimarts i divendres del 7 al 17 de juny van sortir del local de la Fabra i Coats per poder dur a terme els entrenaments castellers a la plaça d’Orfila i la plaça de Can Fabra i, així, poder apropar-se més a veïnes i veïns. Tot i que la seva activitat és 100% gratuïta, és una activitat força desconeguda al Districte i al poble, per això intenten fer-se veure el màxim que poden. Tampoc els seus entrenaments al local de la Fabra i Coats són privats i/o tancats, al contrari, sempre són 100% oberts a tothom, però també prefereixen fer-se veure a les places i carrers de Sant Andreu i, així, apro par-se a la ciutadania.
Al juliol ja fan vacances i no tornaran fins a finals d’agost als en trenaments al seu local. El mes de setembre i octubre estan a la seva agenda marcats en vermell. Tenen actuacions i dates molt importants, com la Diada de la Mercè a la plaça de Sant Jaume, i el XXVIII Concurs de Castells a Tarragona (l’esdeve niment casteller més gran i important del món). No serà fins a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar que tornarem a veure’ls pel carrer, i tenen intenció de fer-ho per la porta gran. Tot i així, ens conviden a passar-nos pels seus entrenaments -quan tornin el 30 d’agost- els dimarts i divendres a les 19h al local situat dins la Fabra i Coats. Com es diu en l’argot casteller: Ens veiem a les places!! Salut i castells!!
Els passats 21, 22, 28 i 29 de maig, de la mà de Pau Ma duell i Mònica Ferrer, Sant Pacià Teatre (SPT) ens van presentar "Molt soroll per no res", comèdia romàntica i emblemàtica de William Shakespeare que transcorre a la siciliana ciutat estat de Mesina quan els homes de Pere d’Aragó, Claudio i Benedicte, retornats de la seva darrera campanya bèl·lica, estableixen relació amb Hero i Bea trice, belles donzelles i familiars directes del governador. Les disputes dialèctiques de Beatrice i Benedicte, amants de la retòrica i la ironia, posen nom a l’obra. Un enrevessat joc de malentesos, fruït de l’escepticisme d’ambdós pro tagonistes respecte l’amor, que els guiarà en darrera ins tància a abraçar-lo.
Parlar d’un repartiment farcit de joves no equival parlar d’un repartiment inexpert. Sigui a L’Ateneu de Sant Andreu o al Propi SPT, ells i elles han acumulat una més que estimable experiència damunt dels escenaris, fet que es fa ben palès en la immillorable disposició a escena, declamació i sentit d’in terpretació dels dos protagonistes de l’obra: una magnífica Clàudia Widmer, en el paper de Beatrice, i un portentós i “lisi at” Joan Trias, en el paper de Benedicte, crosses incloses.
La Júlia Tolrà mereix un cúmul d’aplaudiments per la seva re creació d’Hero, brillant!!! I la Sofia Tolrà, com a Margarida, en
19Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
CULTURA | TEATRE
Com us podeu imaginar, l’obra transpira en tot moment amor cortesà, la guspira en la parla i la vitalitat de la joventut. Essent fidels a la naturalesa de l’obra, en Pau i la Mònica s’envolten, de manera encertada, amb el repartiment més quantiós de joves actors i actrius que hagin participat en el cartell d’una obra multi generacional a SPT en els darrers 30 anys. Com si no es podria dotar el projecte de la frescor que reclama? Amb un elenc que no s’avingui a l’edat dels personatges? Aquest ha estat un fet massa recurrent a moltes de les obres represen tades al nostre poble i que inevitablement s’ha cobrat bona penyora en el resultat final.
Finalment, la sòbria posada en escena i l’original recurs del vestuari cromàtic compartit per les diferents parelles de la trama, denoten el bon criteri d’en Pau i la Mònica a l’hora de posar en valor, en primer pla i sense distorsions el text de Shakespeare. Una gran feina!!!
Pol de Alfonso, com a Borachio, i en Carles Trullols, com a Claudio, confirmen que ens esperen moltes hores de bon tea tre per endavant. Com bon gat vell de la direcció, en Pau apos ta, en els papers de major edat, per l’experiència d’en Jordi Roca, la Marta Valls, en Roger Quevedo, en Joan Moyano i en Jesús Fernández. Li retornen amb escreix la confiança dipo sitada, tot i que el to baix de veu i la manca de vocalització, en alguns moments, i no en tots els casos, posa en risc la com prensió de l’embolicada trama. Punt clar de millora. Especial aplaudiment a en Sergi de Alfonso que, essent un actor novell amb curta experiència als escenaris, ens regala una interpreta ció excel·lent d’Antonio. És una de les sorpreses de l’obra i seria d’agrair que es seguís prodigant pel gran potencial que se li en devina i ens demostra.
UN BON SHAKESPEARE COHERENT
Joan Trias
Dos joves primeres espases de la nova generació d’intèr prets del nostre poble que acrediten els fonaments teatrals necessaris per dotar de força, sentiment i passió aquest text clàssic. L’entenen i el comparteixen amb sentit fins a la darre ra filera de butaques amb claredat. Filant molt prim, s’agrairia a la Clàudia que en els passatges més sensibles de la seva Beatriu augmentés la sinuositat en el fraseig i que en els més apassionats del Benedicte, en Joan combinés la tesitura de veu més aguda amb intervals més greus.
Però si bé a l'opera prima d'Edicions 62 se centra en el País Valencià, el recull fet per Edicions 3i4 Escrits de combat és una síntesi del desplegament argumentatiu del savi de Sueca tant pel que fa a la llengua, com pel que fa al nom o als símbols, entre d'altres. En el proper article ja exposarem el més destacat del club de lectura que el Casal va fer al voltant d'aquest llibre, però en fem un petit avenç.
Joan Fuster és llegir la concepció d'uns Països Catalans autocentrats. I és fer-ho, sobretot, com ho feia ell, o més ben dit, des d'on ho feia ell: des del País Valencià. Al ja debatut Nosaltres, els valencians, Fuster sintetitza: «Un País Valencià aïllat és una utopia i seria una traïció a la seva pròpia essència. Des de Salses a Guardamar, de Maó a Fraga, som un poble: un sol poble. [...] Els Països Catalans no són solament un petit tros d'humanitat que parla una mateixa llengua. Són això, evidentment: però el fet de parlar una llengua, la mateixa, és resultat d'una altra unitat anterior i origen de nous llaços d'unitat.» I aquí trobem ja el nus gordià de la proposta fusteriana: que els Països Catalans no només compartim una llengua, sinó una realitat material comuna, amb una fenomenologia social històrica i present que és compartida més enllà del desenvolupament o l'evolució asimètrica a cada territori.
En aquest sentit, a la seva peculiar manera gramsciana, Fuster conclou que l'anhel de llibertat del nostre poble, en absència d'una burgesia nacional, només pot ser coronat per les classes populars dels Països Catalans. I que, per tant, aquesta lluita per l'alliberament només admetia dos destins contraposats: o la plena autodeterminació del conjunt de la nació o la desaparició del nostre poble. Així doncs, entendre la nació a la manera fusteriana és comprendre en la màxima esplendor la diversitat d'aquests països en la unitat d'aquesta catalanitat; és, en definitiva, comprendre la unitat d'uns Països Catalans diversos que només tenen sentit si són, és a dir, si existeixen unitàriament i lliure, per mor que, d'altra banda, no podrien ser —no poden ni podran ser.
El savi de Sueca és meridianament clar quan fa una formulació, un projecte de país, que no té un centre i una perifèria: des de la seva Ribera natal, Fuster trenca amb la idea d'uns Països Catalans com a extensió del Principat i els construeix des de la diversitat unitària, des de la unitat diversa. I ho fa analitzant realitats fortament materials del conjunt de la nació. Situa la llengua com a vehicle de cohesió, passat i present, i també com a resultat d'un desenvolupament històric comú, producte d'un conflicte encara no resolt.
Llegir20
Així, Fuster agafa el lector de la mà i l'acompanya en un viatge en el temps històric, geogràfic i polític per entendre l'origen de la concepció unitària de català, la seva posterior disgregació —lingüística, per dialectal, i política— i la necessària aposta per la reunificació. A Qüestió de noms, per exemple, resumeix: «La 'unitat' que som abraça i tolera una pluralitat perceptible. És lògic que el nom que pretenem imposar-nos reflecteixi aquesta pluralitat alhora que afirmi i afermi la nostra unitat. Per això Països Catalans és el terme més oportú que hi podríem trobar. Estic persuadit que no sols és el més oportú: crec que és l'únic que, en les nostres circumstàncies actuals, pot servir-nos.»
Laia Toneu Domènech, militant d'Endavant (OSAN) Sant Andreu
CULTURA |
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
SOM PAÏSOS FUSTERIANS ANY FUSTER
Emma Carrasco va guanyar l’or en la prova dels 400 estils al Campionat d’Europa Júnior de Romania/ CNSA
Valoració a part per Jèssica Vall, que ha participat en el Cam pionat del Món celebrat a Budapest. La nedadora més llore jada del club va prendre part en les proves de braça, com és habitual, aquest cop sense premi. La veterana esportista es troba en plena preparació per al Campionat d’Europa que es farà a Roma a finals d’agost.
ESPORTS | NATACIÓ
publicitat,Fesfesbarri!
CNSA: FI DE TEMPORADA AMB MEDALLES
Els equips de natació del Club Natació Sant Andreu es troben en plena recta final de la temporada, amb les competicions es tivals que porten els nostres representants a diversos llocs de la geografia mundial.
21Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Una de les notícies més destacades, sense dubte, és la con secució de la medalla d’or d’Emma Carrasco en la prova dels 400 estils, en el marc del Campionat d’Europa Júnior, celebrat a Romania. Amb una marca de 4,46,39. En la prova dels 200 estils, Carrasco ha fet el tercer lloc i s’ha penjat el bronze. En els 200 braça va quedar quarta, completant una extraordinà ria actuació.
Un altre dels fronts destacats de les darreres setmanes han estat els Jocs del Mediterrani, celebrats a la ciutat algeriana d’Oran. També han arribat medalles des del nord del con tinent africà. Concretament, la més destacada de la delegació andreuenca va ser Lidón Muñoz, que es va penjar la plata en els 50 lliures. També va fer plata juntament amb Àfrica Zamo rano, ambdues prenent part de l’equip estatal dels 4x100 es tils. Zamorano també es va penjar la plata en els 200 esquena. A més de les dues medallistes, la representació andreuenca va completar-se amb Albert Escrits, Ainhoa Campabadal i Jú lia Pujadas.
JJ Aymerich
David Albizu
ESPORTS | FUTBOL
En l’ apartat de baixes destaca la del capità en les últimes temporades. Jose Antonio Llamas penja les botes i deixa un buit important, sobretot a nivell simbòlic. Futbolísticament ha estat important fins l’ últim dia, honrant la quadribarrada fins al final. La gran incògnita en el moment d’escriure aquest article és el futur de Pau Morer. Segons es come ta, ell vol seguir però no hi ha acord. Si a les arribades suméssim la renovació de Morer, la part ofensiva seria temible. No em podria mullar en aquests moments sobre que passarà, jo espero que renovi.
UESA: UN NOU INICI
El Sant Andreu va disputar el PlayOff contra l’Olot que va perdre per la mínima amb un gol d’Arranz a l’últim minut / UESA
Amb22
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022
Comencem per la figura més important, el míster. Xavi Molist va arribar a mitja temporada a un equip on faltaven idees i solidesa. El resultat és molt difícil de millorar: un bon grapat de victòries, un equip amb una identitat molt marcada i una arribada a playoff. Finalment, el playoff no va tenir final feliç, però les sensacions van ser molt positives. Molist ja estava a les travesses a principi de temporada. De fet, es va arribar a parlar de principi d’ acord, però va quedar en això. Un any després, Molist té les claus del primer equip per fer un grup a la seva mida.
Les arribades de Pugi, Sergi Caballero, Genís Blasco, Jordi Méndez, Jaime Gonzalez o Sergio Castillo donen un altre aire a la plantilla. A més, tenim dos cireretes pel pastís andreuenc. La primera és el reto r de Josu Rodríguez procedent del Terrassa. El carismàtic jugador torna al Narcís Sala per
l’entrada de l’estiu comencen les vacances pels clubs de futbol. Generalment parlem de fitxatges, de renovacions, especulacions... És la salsa estiuenca del nostre esport. Aquests últims anys, la planificació esportiva de la Unió Esportiva Sant Andreu ha estat, per dir-ho suaument, deficient. Aquest estiu, la idea era totalment oposada. Dipositada la confiança en Xavi Molist, els moviments no s’han fet esperar a les oficines del Narcís Sala. El projecte esportiu quadribarrat agafa forma i encoratja a una afició que pensa un any més en un ascens complicat, però possible.
aportar el seu desequilibri i el seu gol per assolir els objectius. La segona cirereta és Sergi Arranz. Un dels objectes de desig dels equips catalans en les últimes temporades arriba per fi al Palomar. El màxim golejador de la temporada passada a la categoria promet gols i moltes alegries pels aficionats. Cal destacar la renovació de la gran revelació andreuenca la passada temporada: German Fassani.
La temporada es presenta ambiciosa, tant pel club com pels seguidors. Quan comenci la pretemporada veurem quin equip queda exactament i a que podem aspirar. La intenció està molt clara, només cal plasmar-ho al verd. Ara toca descansar, agafar forces i preparar-nos, que ens ho passarem bé. Som-hi UESA!
23Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 2022 Juguem respectant els elBaixemvianantselstrastosdiaquetoca Recollim els residus de les alApaguemmascoteslesburillescendrer
Cap a Peus | Número 678 Juliol-Agost-Setembre 202224 FES ESPORT EL COS DEMANA!T’HO Abona’t al Club Natació Sant Andreu! www.cnsantandreu.com iinfo@bardelalira.com nfo@bardelalira com 644 76 73 622 44 76 73 22 c/ Coroleu, c15. / Coroleu, 15 08030 Sant 0Andreu 8030 Sant Andreu INFORMACIÓ I IRESERVES NFORMACIÓ I RESERVES R E P A R T I M A D O M I C I L RI E P A R T I M A D O M I C I L I www bardelalira wcom ww.bardelalira.com Consulta zona de repartiment al Cweb onsulta zona de repartiment al web Obert mig dies de dimarts a diumenge i nits de dimarts a dissabte (excepte Ofestius) bert mig dies de dimarts a diumenge i nits de dimarts a dissabte (excepte festius) La revista local més antiga de Barcelona Fesfespublicitat,barri!
