677 Abril-maig-juny by AVV Sant Andreu

Any MMXXII | Abri-Maig-Juny | 677

NOUS ESCENARIS PER A LA MOBILITAT A SANT ANDREU Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

FARMÀCIA I ORTOPÈDIA REIXACH DE PABLO Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en: FARMÀCIA      

Tel.: 93 274 47 09 Fax: 93 274 48 01 farmaciajreixach@cofb.net C. Gran de Sant Andreu 263 (Plaça Comerç) 08030 Barcelona

Especialitats Farmacèutiques Dermofarmàcia Fórmules Magistrals Fisioteràpia Homeopatia Línia infantil

ORTOPÈDIA TÈCNICA   

Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...) Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc. Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans

Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats

OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY INCLÒS DIUMENEGS I FESTIUS

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

EDITORIAL

125 anys de l’agregació a Barcelona JUNTA DE L’AVV DE SANT ANDREU DE PALOMAR

20 dábril de 1897, ara fa 125 anys de la signatura del Decret per part de la Reina-Regent Maria Cristina d´Habsburg-Lorena, vídua del rei Alfonso XII, de lágregació sí o sí de Sant Andreu de Palomar i dáltres pobles del Pla de Barcelona a la ciutat de Barcelona. Una data que por molts andreuencs no els hi diu res, però no és una data qualsevol, no, és una data històrica per aquesta població amb més de mil anys d´història, és senzillament el dia en que vàrem perdre la nostra independència municipal i per tant la capacitat de decidir. La motivació bàsica i principal va ser que Barcelona estava en una fase històrica de forta expansió, després de lénderrocament de les muralles i dún fort creixement econòmic de les seves classes dirigents, amb el Pla Cerdà i el naixement de lÉixample, lÉxposició Universal del 1888, les primeres vies del ferrocarril, la potència fabril principalment del tèxtil i de la metal·lúrgia i el comerç amb les, encara, colònies espanyoles dÁmèrica. Què va significar per nosaltres aquesta agregació? A part de perdre capacitat de decisió i un augment dels impostos, poca, molt poca, cosa més. Ja sabem que en el Sant Andreu de l´època no tot eren “flors i violes”; hi havia un caciquisme molt evident i unes estructures municipals de poder dirigides i controlades per les classes dirigents andreuenques. Res, però, de diferent a les altres

poblacions dáquells anys, on imperava el règim de la Restauración de la monarquia borbònica després de la fallida Primera República. A la ciutat de Barcelona, igual que aquí però a l’engròs. Amb la democràcia, lÁjuntament de Barcelona es v.a organitzar administrativament (que no políticament) en Districtes, que més o menys pretenien en major o menor fortuna generar una certa identificació territorial amb els antics pobles agregats a la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. El Districte és bàsicament una corretja de transmissió de decisions polítiques i administratives de la Plaça de Sant Jaume, que és a on es decideix allò important. A la Plaça dÓrfila, el Regidor/a del Districte, escollit per lálcalde de torn, és el representant de la Casa Gran a Sant Andreu i no a línrevés, com hauria de ser, EL NOSTRE REPRESENTANT a lÁjuntament i escollit directament pels andreuencs. Dáquesta manera molts del Regidors que hem tingut ni han nascut ni viuen aquí a Sant Andreu ni coneixen a lárribar, i moltes vegades ni al sortir, el “territori i les entitats”, per dir-ho així. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar no ens cansarem mai de reivindicar l’elecció directa dels representants municipals (Regidors i Consellers) i no amb llistes tancades. Considerem que la democràcia, si vol ser més efectiva i representativa, ha de ser MÉS DIRECTA, CLARA I A PEU DE CARRER.

EQUIP DE REDACCIÓ David Albizu, Sergi Corral Buela, JJ Aymerich, Joan Trias, Xavier Aragall amb la col·laboració habitual d’en Pau Vinyes

DISTRIBUCIÓ A domicili per els socis de l’associació de veïns i veïnes, als comerços anunciats i a les entitats de Sant Andreu de Palomar.

VICEPRESIDENTA Gemma Armengol i Rossell

FOTOGRAFIA Andreu Carrascal, Ville Lahdenvuo, Toni Espinar, i Cèlia Vallès (vinyetista)

PRESIDENT D’HONOR Francesc Porret

PUBLICITAT Verónica González

La revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.

PORTADA Denís Matas amb fotografia d'Andreu Carrascal

IMPRESSIÓ Gráficas Campás S.A.

EDITA Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar PRESIDENT Santi Serra i Cullell

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ Xavier Aragall DISSENY I MAQUETACIÓ Denís Matas

CONTACTE www. avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat https://capapeus.wordpress.com revistacapapeus@gmail.com c/ Balari i Jovany, 14 08030 Barcelona

PERIODICITAT Trimestral Dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840

De dilluns a divendres de 18 a 20 h 93 345 96 98

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

Fes publicitat, fes barri!

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV Vocalia d’Educació Hem reivindicat escoles, instituts, llars d’infants al llarg de tota la nosta història. Participem en el Consell Escolar del Districte i la Comunitat Educativa. Vocalia de Sanitat La Vocalia de Sanitat vetlla per un servei sanitari de qualitat, i per informar sobre temes diversos relacionats amb la salut. Els equipaments sanitaris necessaris, les llistes d’espera, les ràtios per àrea Bàsica de Salut, la qualitat de l’atenció, són alguns dels temes que els membres de la Vocalia discuteixen i reivindiquen Vocalia de Medi Ambient La preocupació pel Medi Ambient i la sostenibilitat ha estat i és una constant en les prioritats de la nostra entitat, amb temes com el tractament dels residus, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, la contaminació acústica, etc. Vocalia d’Habitatge Els preus, especialment els de lloguer, s’han tornat a disparar influïts, entre altres coses, per la bombolla d’habitatges turístics. Des de la vocalia defensem la creació d’habitatges de protecció oficial de lloguer i que tots els habitatges siguin utilitzats com a tals. Vocalia d’Urbanisme Des de l’Associació seguim els projectes que s’estan desenvolupant al nostre entorn, siguin de gran o de petit format. En el primer cas participem de Comissions creades pel seguiment dels projectes. Vocalia de Patrimoni Volem mantenir l’aparença de poble que tenen encara alguns carrers. També treballem per recuperar el patrimoni industrial, el patrimoni arqueològic trobat al barri, etc., coordinats amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

Vocalia de Cultura i Activitats Celebrem la Diada Nacional i la Festa Major. Prop de Nadal, organitzem la festa del caga Tió, etc. Vocalia d’Afers Socials Reivindiquem a l’Ajuntament i la Generalitat els equipaments i serveis necessaris. Col·laborem amb el projecte Radars. Organitzem, amb la col·laboració dels Serveis Socials, la Campanya de Reis “Cap Nen Sense Joguines”. Sant Andreu x Viure (TGV) Amb l’esclat de la bombolla immobiliària el projecte ha quedat encallat. L’aturada de les obres ha deixat carrers com Andana de l’estació amb un mur davant de casa, i una estació de Sant Andreu Comtal inacceptable pel que fa a la seva accessibilitat. Carrer Gran A petició de l’AVV, l’Ajuntament va incloure la pacificació del C/ Gran, com un projecte per aquest mandat. L’Associació participa activament en el procés i el seguiment del projecte. Fabra i Coats Seguim lluitant en la Comissió de seguiment pel correcte desenvolupament del projecte. Meridiana L’Avinguda Meridiana ha de deixar de ser una Autopista, falta prioritzar el transport públic i la bicicleta, és un espai deshumanitzat i falten solucions per un mur innecessari. Participem a #SomMeridiana reivindicant una reforma per aquesta avinguda Casernes Fa més de deu anys que l’AVV lluita per la finalització del projecte, fent especial incidència en una escola bressol, una residència de gent gran, la zona verda i l’habitatge protegit.

SUMARI 8......... 125 ANYS ANNEXIONATS A BARCELONA

10......

OBITUARI: PERE MASSANA

monogràfic

12...

NOUS ESCENARIS PER A LA MOBILITAT

18 .....

METEO

19 .....

TEATRE

20.....

Canvi de tendència? La Chincha Teatre ANY FUSTER Un fuster de mots i mons

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines de la llar. Celeste. Telèfon: 618747295 S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. Betania. Telèfon: 664327037

Venc plaça de pàrquing, Passeig de Fabra i Puig/Neopatria. Lluis Boraz. Cotxe mitjà més moto. Telèfon: 933111915 Lloguer de pàrquing per cotxe gran amb vigilància. Guardiola i Feliu. Roser 617157821. 95 euros. Lloguer plaça de pàrquing per cotxe petit I moto amb traster. Albert. Telèfon: 630715353

S’ofereix senyora de 36 anys treballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits.Maryelin. Es lloga plaça de pàrquing a la Telèfon: 623136495. 1º planta del CNSA vigilancia24h . 100euros mes, Clara. Telèfon: S’ofereix senyora per treballar 646162702 . com a interna o externa per cuidar persones grans o per fer feines. Es lloga plaça pàrquing cotxe Tinc experiència. Blanca. Telèfon: mitja/petit, Joan Torras 22. Telèfon: 604304823 660233600

IMMOBILIARI Venc plaça de pàrquing i traster, un al costat del altre ,C/ Dragó/ Agustí Milà. Anna Madriles. Telèfon: 679110070

Es lloga placa de pàrquing, Plaça Can Fabra, seguretat 24h Ramon. Telèfon: 627757374

C.N. SANT ANDREU Es ven títol del Club Natació Sant Andreu Elisa Santromà. Telèfon: 647423330 Es ven títol Club Natació Sant Andreu 500euros. Sra. Roser. Telèfon: 106048467. Es ven títol Club Natació Sant Andreu 600 euros . Gisela. Telèfon: 647626165. Es ven títol Club Natació Sant Andreu 700 euros. Josep. Telèfon: 619865787 Es ven títol Club Natació Sant Andreu 700 euros. Pepita. Telèfon: 647279712 Es ven títol Club Natació Sant Andreu 600 euros Olga. Telèfon: 651570408

Es lloga placa de pàrquing, al c/ Camil Fabra, club Natació Rosa Mª. Telèfon: 679810280; 932742394.Preu 90 euros.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus Segueix-nos @capapeus

Ens ha deixat Margarida Fàbregas i Casas EL proppassat dia 19 d’abril, a l’edat de 95 anys, moria Margarida Fàbregas i Casas. Filla del reconegut fotògraf andreuenc i treballador de la Fabra i Coats Tomàs Fàbregas i Catarineu. Margarida també va treballar per un curs temps a la mateixa empresa tèxtil que el seu pare. Tanmateix, després es dedica a l’ofici de modista, essent professora d’alumnes en aquest ofici. En morir el seu pare va vetllar per tal que el llegat fotogràfic no es perdés i romangués en bones mans. Aquest material gràfic es troba dipositat en part a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i a l’Arxiu del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, entitat de la qual era sòcia d’honor. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, editora del Sant Andreu de Cap a Peus, volem expressar el nostre condol a familiars i amics. Galdric de Rocabruna i Pi

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

Foto Margarida Fàbregas

Homenatge pòstum a l’actor andreuenc Jordi Rebellón Sota el lema “Ei Jordi, vine un moment!”, una colla d’amics i amigues de l’actor Jordi Rebellón i López (1957-2021) li van retre un merescut homenatge pòstum. L’acte celebrat al teatre del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar el 28 d’abril va ser conduït per les actrius Carme Abril i Myrna Cambra, les quals anaren amenitzant la vetllada amb vídeos breus de persones que el van conèixer i de petits tast d’actuacions de l’actor andreuenc. També, un recorregut pels espais vivencials de Sant Andreu de Palomar, Madrid -lloc on va fer gran part de la seva carrera professional- i la població murciana d’Aguilas – on solia estiuejar i que li ha dedicat amb el seu nom la sala del teatre municipal.

les companyes d’aprenentatge eren nenes de 8 a 14 anys. Finalitzat el període d’instrucció en aquesta tècnica de dansa es realitzava un Festival de Fi de Curs. Evidentment que van desistir de participar-hi. Esperem que la memòria d’uns dels actors de més renom que ha donat Sant Andreu de Palomar no s’esborri i continuï ben viva. El seu mestratge és una lliçó de vida. Pau Vinyes i Roig

La pèrdua inesperada del Jordi ha deixat un pòsit de records i vivències que ajuden a entendre la dimensió humana i professional d’una persona que estimava profundament l’ofici d’actor. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el goig de poder-lo tractar arran de sol·licitar-li el pròleg del llibre La Lira, 150 anys fent poble, publicat arran del 150 aniversari de la fundació de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu de Palomar. En proposar-li va expressar un sí afirmatiu que no li calgué repensar. En el pròleg feia un repàs de les seves primerenques passes en el món del teatre a Sant Andreu, recordant el seu pas pels teatres de La Lira, els Lluïsos i el Casal Catòlic. Sempre va tenir molt clar que l’escola d’aprenentatge de l’ofici d’actor va ser trepitjant els escenaris andreuencs. El productor televisiu i director de teatre Jaume Banacolocha i Ill recordava l’anècdota en la qual en Jordi Rebellón sempre arribava dues o tres hores abans dels assajos per tal d’aprofundir encara més en el personatge a escenificar. I una altra anècdota, reproduïda pel seu germà Ricard, fou la de l’aprenentatge de tots dos germans en una escola de claqué, on

Capella Gramalla

La Capella Gramalla és un grup coral fundat l’any 1986 dins l’àmbit de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. Aquest any compleix el seu 35è aniversari i ho celebrarà amb un concert especial obert a tots els ex-cantaires que ens vulguin acompanyar. Interpretarà l’obra barroca “Magnificat” de Francesco Durante, junt amb altres obres, i comptarà amb l’acompanyament del quartet de corda “Attenya”. El concert tindrà lloc a la Parròquia de Sant Andreu el dia 19 de juny a les 19.00 h. A més, es farà un segon concert a la Basílica del Pi de Barcelona el dia 3 de juliol a les 14h. Tots dos concert son amb entrada lliure. Hi esteu tots convidats!

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

125 ANYS ANNEXIONATS A BARCELONA

El 1897 Sant Andreu de Palomar perd la independència municipal

Panoràmica de Sant Andreu de Palomar a inicis del segle XX. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig.

El 20 d'abril de 1997 es commemorava el centenari de l'annexió del poble de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona amb un seguit d'actes, organitzats per la societat civil i amb el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona. Comerciants del Mercat de Sant Andreu, membres de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias van esmerçar hores i hores en l'organització de la diada commemorativa. Dies previs a la data assenyalada un pregoner acompanyat per un secretari municipal i un guàrdia civil anaven pregonant pels carrers i places del poble les activitats a realitzar. Malauradament el matí del 20 d'abril de 1997 es va llevar plujós. Per sort les voltes de la plaça del Mercadal van servir d'aixopluc per a les parades gremials (fusters, picapedrers, ferrers i manyans, herbolaris, escola,...) i els carros dels Tres Tombs es van poder lluir tot i la pluja. I l'àpat de germanor també es va poder realitzar a les voltes. Per sort a la tarda el sol va eixir i es va poder dur a terme el ball amb l'Orquestra Els Ministrils de Terrassa. Un periòdic, centenars de fotografies i un munt de records van quedar com a testimoni d'aquella jornada festiva. Enguany de nou data commemorativa de renom: cent vint-i-cinc aniversari de l'annexió. Tanmateix, la 8

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

commemoració serà menys farcida d'activitats, però no menys important. Es preveuen dues xerrades sobre el tema. La primera sobre l'abans i el moment de l'annexió a càrrec de l'historiador Pau Vinyes i Roig, i la segona com es va viure el després de la incorporació forçosa a la ciutat de Barcelona, impartida per l'historiador i arqueòleg Jordi Petit i Gil. En aquesta segona xerrada es comptarà amb la col·laboració de l'historiador sarrianenc Jesús Mestre, el qual ens parlarà del centenari de l'annexió de Sant Vicenç de Sarrià, que s'escau el 2022. Ambdues xerrades a realitzar a la SCE La Lira (carrer del Coroleu, 15), els dies dimecres 4 i 18 de maig, a les 19 hores, respectivament i organitzades pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias amb la col·laboració de La Lira.

L’annexió de Sant Andreu a Barcelona La població de Sant Andreu de Palomar l’any 1886 ja era de 14.615 habitants, l’any següent augmentava en 356. El 1897, el padró pujà a 17.451 habitants. Són en aquests darrers anys del segle xix quan la població va experimentar una transformació urbanística important. Es construïren nous carrers i places: Renart, carretera de Dalt (actual Concepció Arenal), Tres Creus, Montsec, Sant Miquel (actual Llenguadoc), Mare de Déu del Pilar

(Coroleu), plaça de Sant Francesc (de les Palmeres)... i la urbanització d’un passeig que connectés el nucli antic amb la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina, la rambla de Santa Eulàlia (actualment de Fabra i Puig). La veïna ciutat de Barcelona des de mitjan segle xix estava enderrocant les muralles i experimentava un creixement a través d’un pla urbanístic ideat per l’urbanista Ildefons Cerdà. El nou eixample de Barcelona topava amb les poblacions veïnes, receloses la majoria de perdre la seva autonomia municipal. Les ganes de créixer de Barcelona i desfer-se de les muralles que l’ofegaven venia de lluny, però la por de Madrid tot desconfiant que la capital catalana la pogués destronar en superfície i població va endarrerir els intents d’annexió dels pobles del Pla de Barcelona. No serà fins a finals de segle xix amb l’endeutament per la pèrdua de les darreres colònies espanyoles d’Amèrica i Àsia, que l’Estat haurà de cedir a les pretensions barcelonines. Així doncs, el 20 d’abril de 1897 naixia una nova ciutat amb la incorporació de diferents sensibilitats demogràfiques, històriques i de cultura pròpia. Segons l’historiador andreuenc Jordi Rabassa: «La reina regent, Maria Cristina, i el ministre de Governació, Fernando Cos Gayón, signaven (20 d’abril de 1897) un decret que posava fi a la independència atorgada pel rei Felip V amb el Decret de Nova Planta. Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, (Santa Maria de) Sants, Les Corts (de Sarrià) i Sant Andreu (de Palomar) es diluïren en la gran Barcelona. Es tancava un contenciós que havia començat el 1876.» (Sant Andreu de Palomar, més que un poble, Vers.Art, 1998, pàg. 103) El poble de Sant Andreu de Palomar quedà enquadrat dins del nou districte Novè, amb els territoris de la Sagrera -barri pertanyent a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals-, Santa Eulàlia de Vilapicina i el Camp de l’Arpa; i més endavant s’hi afegiria el poble de Sant Joan d’Horta, agregat a Barcelona el 1904. Els nous regidors triats per aquest districte foren Casanoves i Monteis. Les reaccions dels pobles annexionats no es feren esperar, sobretot a Sant Martí de Provençals i a Sant Andreu de Palomar. S’organitzaren diverses manifestacions amb el consegüent manifest de rebuig. A tal efecte es creà la junta Desagregacionista, dirigida pel benestant local Josep Boguñà, des d’on es decidí presentar un recurs al suprem demanant la derogació de l’esmentat decret. A Sant Andreu aconseguiren reunir més de mil signatures de rebuig. A les eleccions municipals de juliol de 1899, el poble s’abstingué d’anar a votar i es tancaren comerços. Les raons de la junta eren clares: Sant Andreu de Palomar tenia més de sis quilòmetres de distància vers Barcelona —tal com remarcava la llei municipal del moment per ser annexionat—, el poble no tenia frontera directa amb la capital i no s’havia demanat l’opinió popular.

L’expresident de la Primera República espanyola, Nicolás Salmerón, fou l’advocat encarregat de dur el cas dels andreuencs al Tribunal d’Assumptes Contenciosos. El 1902 el Tribunal desestimà la demanda andreuenca i des d’aquest moment ja no hi hagué res a fer.

De poble a ciutat El diari Opinión de Cataluña (2 de juliol de 1899, p. 76) en referir-se a la pèrdua de l’autonomia municipal de Sant Andreu de Palomar ho feia amb aquestes paraules: «Una d’aquestes poblacions sobresurt per l’energia i per la constància en la defensa de la seva perduda autonomia: Sant Andreu de Palomar. La reial Ordre recentment dictada no ha acovardit aquells veïns i, segons notícies, tenen empresos treballs nous per la desitjada segregació. Per altra part aquests treballs han trobat eco en altres poblacions agregades, que cuiten a secundar-los.» Però com ja hem vist anteriorment aquest «treballs» no van dur de nou la desitjada autonomia municipal. Sant Andreu de Palomar quedava englobat en el Districte Novè de Barcelona. Un cop consumada l’agregació, l’historiador andreuenc Joan Clapés reflexionava de la manera següent: «Cap de les barriades que constitueixen el Districte tenien quasi res del que deu tenir tota ciutat mitjanament urbanitzada, ni empedrats, els carrers fets un munt de pols, sense regar a l’estiu, o fets un munt de fang a l’hivern i en tot temps sots enormes, llum defectuosa, i molts carrers a les fosques, sense aceres (sic) construïdes des del temps que fou alcalde D. Josep Soldevila, les fonts públiques no eren suficients per l’extensió dels barris de l’ex-poble, ni per la densitat de la població que contenia; la Rambla de Santa Eulària, sense completar l’arbrat, ni vorades, ni bancs. Carrers interceptats per camps, per casals o per parets, sense afermats, ni engravats o empedrats, clavegueres, ni la Sèquia Comtal coberta, ni arreglats sos murs que eren marges que s’esllavissaven, ni la Tinència del districte feta aposta per a ses necessitats. El Municipi sols cuidava dels cobraments dels arbitris i de les dècimes de les contribucions.» (Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum VII. Catalònia, 1930-1931, pàg. 33). Com la fruita que quan està madura cau de l’arbre, l’annexió fou un fet consumat. Des d’aleshores, ha format part territorial, social i econòmica de la ciutat de Barcelona. Pau Vinyes i Roig

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

OBITUARI

Mor el republicà Pere Massana i Ambròs a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, president del Casal Lluís Companys d’aquesta organització política al districte de Sant Andreu. Professionalment dedicat al món de la il·lustració. Destacant els seus treballs en el camp de la joguina infantil i juvenil. També va il·lustrar cartells per les campanyes d’ERC, com la de la defensa del català a l’escola. Amb la seva esposa, la Núria, vam trepitjar mitja Catalunya, amb el siscents que conduïa ella, en diverses campanyes polítiques i més d’un cop acompanyant a Heribert Barrera, secretari general de l’organització republicana, a mítings i a retornar-lo a casa seva. Més enllà de les hores de feina omplia les estones de lleuPere Massana dirigint unes paraules en un sopar organitzat pel Casal Lluís Companys d’ERC-Sant Andreu, al restaurant Can Ramon el febrer de 1987. D’esquerra a dreta: Pepa Batalla, Miquel Bacardit, Joan Hortalà, Pere Massana i re amb la família i el partit. En Pere Núria Garbaccio. Salvador Espadalé / Arxiu CEII. va transmetre el seu humanisme i el La primera quinzena de març de 1988 la revista local editada per seu catalanisme progressista als seus fills, la Meritxell -qui seguiria l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -aleshores encara les mateixes passes en el món de la il·lustració que el seu pare- i en no era de les veïnes- Sant Andreu de Cap a Peus publicava una enPere, un filòleg i apassionat actor de teatre, qui ens va deixar massa trevista a Pere Massana, titulada “Pere Massana i Ambròs, un home d’hora als 48 anys de vida, en plena acció creativa. Els nets, l’Adrià i de partit”. En ella en Pere se’ns mostrava tal com era, un home humil i l’Helena, són la mostra fefaent que el llegat de l’avi no ha estat en va i sense cap mena d’intenció d’escalar posicions professionals en polítien segueixen el seu mestratge. ca. Era un home de partit, i pel partit es lliurava en cos i ànima. Sense persones com en Pere Massana i la seva companya Núria Garbaccio El 27 d’octubre de l’any passat vaig tenir el goig d’entrevistar a en Pere se’ns faria difícil entendre el que representa avui Esquerra Republicai la Núria, a propòsit del llibre que estem preparant sobre la història del na de Catalunya. És gràcies a ells que en les hores més complexes, Casal Lluís Companys d’ERC de Sant Andreu; i en Pere era una font durant la dictadura feixista així com durant Transició i els primers anys de saviesa i de memòria que calia aprofitar. D’aquelles dues hores de de la democràcia, que van mantenir la flama encesa dels ideals d’una conversa en van sorgir relats i anècdotes plenes de vida, però sobretot organització que representativa de l’esquerranisme, el republicanisme van teixir un vincle amb el passat que cal no oblidar i fer-ne memòria ja i la lluita pacífica per una Catalunya lliure i socialment justa. Malgrat que som el que som en l’àmbit de perseverança com a poble gràcies les adversitats i els resultats electorals poc favorables dels primers a persones com en Pere. Si en Pere era un home de partit també anys del postfranquisme es van mantenir fidels al partit de Macià i era un home arrelat al territori on va néixer i se’n sentia molt orgullós Companys i això els honora molt. I en Pere va ser un bon exemple i per allà on anava ho pregonava pels quatre cantons que era fill de d’aquesta vivència i pertinença. Ell es considerava un socialista de cap Sant Andreu de Palomar. Fidelitat a un poble i a una terra. El millor a peus i un independentista de pedra picada. El proppassat dia 23 de homenatge que li podem retre és seguir la seva estela i fer-la lluent març moria just l’any que hauria fet 90 anys. amb cada acció que fem a nivell humà, cultural i sobretot estimant obertament Catalunya. Nat a Sant Andreu de Palomar l’any 1932, en plena efervescència republicana. De família modesta i primer polític actiu de les seves arrels Pere, fins sempre. Els que t’hem estimat no t’oblidarem. familiars. Esdevenint un dels impulsors d’ERC a Sant Andreu de Palomar després de la mort del dictador Francisco Franco i anys després, Pau Vinyes i Roig

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

BREUS

Presentació de la biografia d’Ignasi Iglésias Si haguéssim d’escollir l’andreuenc que més pàgines ha publicat ja siguin pròpies o en premsa no hi hauria cap mena de dubte que l’escollit seria el poeta, dramaturg, polític i arxiver Ignasi Iglésias i Pujadas (1871-1928). En vida fou reconegut a bastament i un cop mort només l’ha recordat amb escreix el seu poble nadiu. Tal com esmentava l’historiador del teatre català Joan Martori en l’acte de presentació de la biografia d’Ignasi Iglésias, celebrat al teatre de la SCE La Lira el 20 d’abril proppassat, és una veritable vergonya el poc ressò que ha tingut l’efemèride del 150 aniversari del naixement del poeta fora de l’àmbit andreuenc. Oblit total, i sobretot des de la Generalitat de Catalunya. I els andreuencs i les andreuenques com que som tossuts de mena no hem pas oblidat el nostre fill predilecte. Després dels actes commemoratius organitzats durant la tardor del 21 i l’hivern del 22 ha arribat el torn de presentar la biografia Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d’un mite oblidat, la qual ha esdevingut l’acte de cloenda del 150 aniversari de la naixença. Biografia coordinada

per l’historiador Manel Martín Pascual amb la coautoria dels historiadors Jordi Petit i Gil, Xavier Martín Vilà, Jaume Comas i Gras i Pau Vinyes i Roig, i amb pròleg de Jaume Seda i Mariné, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Profusament il·lustrada i amb documentació i imatges inèdites la biografia pretén aproximar al lector en la vida i obra del dramaturg català. L’edició ha anat a càrrec dels Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona i el disseny ha estat obra de Nora Grijalba Mauricio, qui ha realitzat un excel·lent treball de maquetació, i el fotògraf Xavier de la Cruz i Sala ha assessorat en la part gràfica. L’acte de presentació del text biogràfic va tenir dues parts. La primera més institucional amb parlaments del president de la SCE La Lira -en nom de l’espai on es realitzava l’activitat- Enric Capdevila i Vallès, de la presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu Montse Benedí i Altés, del president del CEII Jaume Seda i Mariné, del coordinador del llibre Manel Martín Pascual i la lliçó magistral de l’estudiós del teatre Joan Martori. En acabat aquesta primera part esdevingué la segona amb un recital de poesia d’Iglésias per part de les actrius Cristina Lanau i Salas i Carme Abril, la glosa de la figura del poeta dels humils a partir d’un text del seu amic Pere Coromines a càrrec de l’historiador, doblador i actor Jaume Comas i Gras. I com a cirereta de l’acte un fragment de l’obra L’home de palla a través del grup de teatre L’Avançada del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, format pels actors i actrius Jordi Puigdollers, Eloi Puigdollers, Ramon Girabal, Lluïsa Melià, Pura Mas i Lluís Bonilla.

Moment de la presentació de l’acte a la Lira. Jordi Esplugas i Abós/Portada del llibre Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d’un mite oblidat

Pau Vinyes i Roig

15a Calçotada Ecològica i Popular de Sant Andreu de Palomar El passat dia 5 de març, després que la pandèmia ho hagués impedit durant dos anys, es va celebrar als jardins de Can Fabra la 15a edició de la calçotada popular que organitza l’Ateneu l’Harmonia. Recordem que la calçotada, juntament amb les Festes de Primavera, han estat dues de les principals reivindicacions al carrer des de l’inici, quan l’Ateneu era un projecte, ara ja consolidat, per a crear un espai obert a la participació, la trobada i l’intercanvi, i ser aixopluc i catalitzador de l’activitat social i cultural de Sant Andreu.

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

MONOGRÁFIC

Un dels principals reptes que tenim com a societat a nivell global, i per tant també a nivell local, és el de fer front al canvi climàtic per tal d’evitar l’impacte que aquest pot arribar a tenir sobre el medi ambient i la salut de les persones, sense oblidar les conseqüències socials i econòmiques arreu del planeta dels quals no ens quedarem al marge. Hem arribat massa lluny i ara tot son presses i els canvis necessaris toquen de ple el nostre dia a dia. Ja s’ha posat damunt la taula la gestió dels residus, un canvi de model que caldrà fer però que no és fàcil de dur a terme, tant per part de les administracions com per part nostra, tal i com l’experiència del porta a porta ens ha mostrat. Ara ja sabem, que si no reduïm l’actual quantitat de tones que generem, ni la recollida selectiva ni el reciclatge podran aturar la destrucció per contaminació de la biodiversitat i hàbitats naturals del nostre país i l’efecte dels plàstics i deixalles sobre el sòl, els rius i els mars. Sense oblidar l’impacte sobre la generació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que incideixen en el canvi climàtic. Val a dir però que la contribució de la gestió de residus a generar aquests gasos és un 5% del total de gasos generats segons l’informe d’Avaluació de les emissions de GEH a Catalunya, 1990-2018” de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, mentre que els transports, 12

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

la indústria i la construcció en generen més de la meitat. El transport genera a casa nostra el 30% dels GEH, per tant un dels principals objectius que s’han proposat a nivell de la Unió Europea, és reduir-los a gairebé zero d’aquí a 2050, amb un objectiu intermedi de cara a 2030 de reduir-los un 55% en comparació als nivell d’ara fa 30 anys. I aquí és o entra la necessitat de replantejar com organitzem les ciutats, doncs és aquí on es genera la gran majoria de fums d’aquest transport (sense oblidar que avions i vaixells també son un important component d’aquest efecte hivernacle i que als qui també hi ha una estratègia a nivell europeu per replantejar-ne el model). Replantejar les ciutats per adaptar la mobilitat urbana a les noves necessitats passa per reduir l’ús del vehicle, no només per reduir els gasos d’efecte hivernacle, sinó també per reduir la contaminació ambiental, la contaminació acústica, les retencions i caravanes, totes elles amb un impacte directe sobre la nostra salut i el medi ambient. És a dir, no només es tracta de posar fre al canvi climàtic, sinó també de millorar les condicions i la qualitat de la vida als nostres carrers i places. Barcelona de fa anys que hauria d’haver començat a prendre mesures per reduir la contaminació de l’aire, però cap administració ha estat prou determinada a fer-

ho fins al punt que la Comissió Europea ha advertit que imposarà sancions importants pel fet de no haver fet res. Aquí hauríem de reflexionar tots plegats, administració, ciutadans i grups de pressió ( empreses i mitjans de comunicació) i plantejar seriosament que ja no es pot cedir més ni a interessos corporatius ni a càlculs electorals i cal que ens hi posem de debò abans no sigui massa tard. No és que només anem tard, és que a més les mesures que cal fer son de llarga durada, com ara ampliar la xarxa de transport públic, millorar l’eficiència energètica d’edificis (habitatges, hotels i oficines) fer una revolució en la indústria per tal que no generi, com el transport, un 30% dels GEH. Ara ja sabem que el futur de les ciutats passa per una total reordenació de la mobilitat, on l’ús de vehicles, per motius de congestió i contaminació està cridat a veure’s reduïts substancialment. Com ja passa en moltes ciutats europees, el redisseny de l’urbanisme passa per treure espai als vehicles per tal que els ciutadans puguin donarli un nou ús, fent les ciutats a mida per a les persones i no a mida dels vehicles. Es tracta d’una estratègia a llarg termini, ja que durant molt anys el cotxe ha estat el centre de la planificació i les inèrcies son lentes i difícils de canviar. En aquest marc, el nostre dia a dia es veurà ( i ja comença a veure’s) alterat per les primeres mesures encaminades a canviar la mobilitat en àmbits urbans, i Sant Andreu no n’està al marge. La reducció del trànsit de vehicles tot just comença ara, i de ben segur que d’aquí una o dues dècades li haurem donat la volta, i llavors ens sorprendrem de veure com era possible que visquéssim i organitzéssim el nostre entorn urbà durant tants anys posant els vehicles al centre.

Les dificultats No serà fàcil, i amb un cas concret en tenim un bon exemple. La pacificació del carrer Gran ha obligat a reordenar el trànsit per altres carrers. A manca de millorar les infraestructures de transport públic, a dia d’avui quan el trànsit es redueix per una banda, augmenta per una altra i això requereix una acurada i complexa gestió. L’actual situació que viuen els veïns d’una part del casc antic de Sant Andreu ens mostra clarament que els nous escenaris per a la mobilitat no son fàcils i cal estarhi a sobre. El més destacat és que una zona que havia estat pacificada ara no només ja no ho és, sinó que ha de suportar un trànsit de vehicles molt per sobre de la seva capacitat d’absorció. Ja en vam parlar all Cap a Peus del passat mes de juliol, on indicàvem que l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies

– Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, s’ha convertit en l’artèria principal d’entrada al nucli antic pels vehicles provinents de la Trinitat Vella, Ronda de Dalt i Litoral, Passeig Valldaura i les diferents vies d’entrada la ciutat. Però sembla que la veu i les propostes dels veïns per gestionar i resoldre el problema resten desateses. I es que la mobilitat tal i com la tenim ara a Sant Andreu, requereix una solució amb una doble òptica. D’una banda resoldre els problemes més immediats que incomoden veïns en el seu dia a dia, i de l’altre cal pensar més a llarg termini com ha de ser la mobilitat del futur. Es per això que hem parlat amb en Pau Sotelo i Prats membre de la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, ja que davant l’estancament de la situació han enviat una

Foto: Andreu Carrascal

carta oberta al districte per tal de concretar les seves demandes i exigir solucions realitzables i que es puguin fer al més aviat possible. D’entrada en Pau comenta que els veïns no es que estiguin demanant un oasi per als vianants, sinó solucions a la situació d’ara. Una situació que és una gran contradicció ja que en pacificar el carrer Gran s’ha generat una nova mobilitat que obliga als conductors a fer un itinerari laberíntic per uns carrers que ja estaven pacificats. Hi ha hagut converses i interlocució amb l’Ajuntament, però els terminis s’estan allargant i tenim la sensació que la metodologia participativa, que recolzem i és clau, ha caigut en una dinàmica de distanciament quedant lluny de ser tan participativa i democràtica com s’havia presentat; “des de l’Ajuntament ens escolten, però no fan cas de les propostes, quedant aquestes en sac foradat i al final el problema (i la gestió del problema) queda per resoldre”. En aquest marc, ens comenten que l’estudi de mobilitat (vegeu el Cap a Peus de nº699) ha quedat paralitzat. L’estudi que ha de servir per redistribuir el trànsit el va Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

del Dragó, per tal de facilitar l’accés a la zona oest del poble, des de Rondes i Passeig Valldaura, sense haver de recórrer una multitud de carrers pacificats, per arribar a la destinació. En segon lloc, tornar a habilitar el carrer Sant Adrià com una via d’entrada més al nucli antic de Sant Andreu (immediatament després que el mercat provisional torni a la seva ubicació original) per tal de restablir aquesta porta d’entrada que ja hi era abans que s’hi instal·lés temporalment aquest equipament. Finalment, es proposa el canvi de sentit del carrer Arbúcies, per evitar que aquest carreró estret i amb un gir sense visibilitat sigui la ruta principal que utilitzen diàriament centenars de vehicles per arribar a la zona oest i sud-oest del poble. Foto: Andreu Carrascal

fer l’empresa URABNING, però ara l’actualització del diagnòstic el farà una altra, BcnRegional, per tant es va allargant el procés que hauria de permetre començar a resoldre l’actual situació. Així mateix la proposta feta per la Regidora de crear una superilla després de les eleccions, es contraposa amb la urgència de trobar solucions ara. D’entrada per la Plataforma, es considera que si bé la idea de la superilla pot ser bona, tampoc creuen que sigui necessari crear un oasi per a vianants, sense oblidar un efecte indirecte que pugui haver que es la gentrificació verda, o el fet que pugin els preus de l’habitatge en aquells entorns on augmenta la qualitat de vida. Des de la Plataforma consideren que a llarg termini, l’objectiu ha de ser, evidentment, la reducció dels vehicles i la priorització dels vianants per damunt dels cotxes privats. I això passa perquè pels quadrants o grups d’illes de cases del casc antic, els vehicles hi hagin de fer el mínim trajecte per zones pacificades. Perceben que fer difícil la circulació no serveix, ja que els cotxes no s’evaporen, i alhora son conscients que aquesta reordenació del trànsit ha d’anar acompanyada de l’impuls del transport públic i això és car i demana un termini llarg de temps. Però no només el problema persisteix, sinó que amb la perspectiva de l’obertura del Mercat ja remodelat, tenint en compte l’actual proposta de l’Ajuntament, suposarà un augment del trànsit, sobretot de transport de mercaderies que serà negatiu per a tots, veïns i conductors. En aquest sentit, el fet quer des de l’Ajuntament els hagin dit que encara està pensant què faran amb el carrer Sant Adrià, ens fa preveure que el problema de la Plaça Marià Brossa es perpetuarà. Per això la Plataforma, va adreçar una carta oberta al Districte on mostrava el seu desencís i oposició amb la situació actual alhora que proposava un seguit de canvis, que de manera cautelar, haurien de servir per distribuir el trànsit de forma fàcil i equitativa. D’una banda habilitar un doble sentit al lateral de la Meridiana des del Pont 14

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

Foto: Andreu Carrascal

Tot esperant que des de l’Ajuntament es doni resposta a la carta oberta, el proper 28 de maig la Plataforma organitza, en el marc de les Festes de Primavera de l’Harmonia, una jornada veïnal (carrer Segarra, Servet, plaça Marià Brossa) per reivindicar el carrer com a espai de trobada, de relació i de joc, perquè a part de resoldre l’actual problema del trànsit, la Plataforma aposta per recuperar els carrers, fer-los més amables, reduir el soroll, i sobretot no haver de patir pels riscos que comporta el pas de cotxes. Xavier Aragall

ESCOLA D'ADULTS PEGASO

i et Encara h PREINSCRIPCIONS

C/ Segadors 2, 2a tlf. 93 346 43 62

a temps!

Del 21 al 29 de juny

Presentació de sol·licituds Fotocòpia DNI, NIE o Passaport Per cursar els següents ensenyaments caldrà fer una prova de nivell: Informàtica: 21 i 27 de juny a les 10h o a les 17h Graduat en Secundària: 22 i 28 de juny a les 10h o a les 17h Anglès: 23 i 29 de juny a les 10h o a les 17h

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 19.30h a 21 h

GRADUAT EN SECUNDÀRIA Permet completar els ensenyaments bàsics i obtenir el Títol d'ESO

FORMACIÓ BÀSICA per aprendre o millorar a llegir, escriure i fer càlculs elementals

ANGLÈS 1, 2 i 3 Nivells A1, A2.1, A2.2 Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües

CFA PEGASO

INFORMÀTICA Inicial , 1, 2 i 3 Certificats equivalents a l'ACTIC

CATALÀ CASTELLÀ Nivell 1, 2 i 3

PROVES D'ACCÉS

Cicles Formatius Grau Superior Universitat majors de 25 i/o 45 anys

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Country Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20 a 21:30 h

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

Aquest article està escrit en Lectura Fàcil per a persones amb dificultats de comprensió. La Lectura Fàcil és una manera de fer que els textos siguin fàcils d’entendre.

El cohabitatge cooperatiu és una oportunitat per les persones amb discapacitat Les persones amb discapacitat tenen més dificultat per accedir a un habitatge. El cohabitatge cooperatiu és una bona opció per assegurar el dret a viure de forma autònoma. Què és el cohabitatge cooperatiu? És un tipus d’habitatge sense ànim de lucre.És a dir, que el seu objectiu no és guanyar diners, sinó oferir habitatge digne i a un preu econòmic. Els pisos de cohabitatge cooperatiu pertanyen a una cooperativa. Això vol dir que si una persona viu en un pis de cohabitatge cooperatiu, mai podrà vendre el pis perquè no és només seu. El cohabitatge cooperatiu al barri de Sant Andreu El passat 28 d’abril es va fer una xerrada a la Biblioteca de Bon Pastor sobre el cohabitatge cooperatiu per les persones amb discapacitat. 16

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

A la xerrada van participar: Representants de l’Ajuntament Entitats socials de persones amb discapacitat Cooperatives d’habitatge. La regidora de l’Ajuntament Lucía Martín va explicar que a Sant Andreu es faran els cohabitatges cooperatius següents: 35 cohabitatges cooperatius entre el passeig de Torras i Bages i el CAP Casernes. 80 cohabitatges cooperatius al passeig Torras i Bages, número 126. Cohabitatge cooperatiu per les persones amb discapacitat A la xerrada es van explicar alguns exemples de col·laboració entre cooperatives d’habitatge amb entitats socials per fer cohabitatges cooperatius adaptats per a persones amb discapacitat.

Foto: Projecte dels 35 habitatges en cooperativa en cessió d’us (Cohabitem Sant Andreu) al Passeig Torras i Bages 130-134/ AJUNTAMENT DE BARCELONA Al barri de Sarrià, la cooperativa Vida Cooperativa col·labora amb les entitats socials Entresòl i Artenea perquè persones amb discapacitat intel·lectual puguin accedir a un habitatge. Al barri de Sant Andreu, la cooperativa Sostre Cívic col·labora amb l’entitat social TEB perquè pugui haver 9 habitatges socials per a persones amb discapacitat intel·lectual. Quins són els avantatges dels cohabitatges cooperatius? Són més inclusius Als cohabitatges cooperatius persones amb discapacitat i sense discapacitat conviuen al mateix edifici i comparteixen espais. Això ajuda a la inclusió social de les persones amb discapacitat.

Són més econòmics i accessibles A Barcelona els pisos són molt cars i hi ha llargues llistes d’espera per accedir a pisos públics. A més, les persones amb discapacitat sovint no arriben als requisits mínims per accedir als habitatges públics. Per això els pisos de cohabitatge cooperatiu són una bona opció per a les persones amb discapacitat, perquè són econòmics i són accessibles. Donen més autonomia a les persones amb discapacitat Els cohabitatges cooperatius donen més autonomia a les persones amb discapacitat, perquè poden decidir com volen viure i amb qui volen viure. Ana Maria Montero i Marta Bofill Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

EL TEMPS

Canvi de tendència? Fa uns mesos tancàvem el resum de l’hivern amb un titular destacat: la sequera. I ens fèiem la pregunta atrevida de quan s’acabaria o almenys quan hi posaríem fil a l’agulla. El fet es que després d’un hivern amb tan sols 16mm, el mes de març ens va retornar l’optimisme a base de núvols, pluja i llevant. Just fer el tombant de mes van arribar els canvis de situació meteorològica, amb domini de les situacions de llevant, que van persistir durant 3 setmanes. El resultat va ser que vam tenir el març amb menys hores de sol de totes les observacions a Barcelona, i no només això, el mes amb menys hores de sol de tots els observats mai amb 76 hores de sol en total i 13 dies de cel totalment cobert. Amb un panorama tant núvol i amb situacions sinòptiques de llevant això es va traduir en pluja, destacant l’episodi entre el 8 i 14 de març amb 46mm al que li hem de afegir les pluges del 22, 30 i 31 de març, amb un total mensual de 90,4mm, un valor clarament per sobre la mitjana i que destaca després d’una bona colla de mesos clarament per sota dels valors normals. Ara, també hem de tenir present que no vam ser de les contrades més beneficiades per aquest llevant mediterrani, ja que en indrets del País Valencià, es van recollir més de 1000mm mensuals, tota una barbaritat i que demostra un cop més la variabilitat intrínseca del nostre clima. Amb un març com aquest, tot feia pensar que l’abril seguiria remogut, però la veritat es que hem hagut d’esperar a la

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

segona quinzena de mes per tornar a rebre quelcom de pluja important, concretament amb els episodis del 21 i 23 d’abril. De fet, el passat dia de Sant Jordi va ser un festival meteorològic, amb un reguitzell de tempestes i fins a dues calamarsades consecutives, en una jornada de caire més cantàbric o atlàntic que no pas mediterrani i que va aigualir les parades de Sant Jordi. L’altre episodi meteorològic destacable del mes d’Abril ha estat la fredorada excepcional d’inicis de mes. Una entrada freda de nord ens va deixar valors totalment hivernals, dels que destaquem una mínima de 4,2º C el dia 4 d’Abril i una màxima de 9,3ºC el dia 3, un valor realment excepcional i inèdit en més de 15 anys d’observació a Sant Andreu. Recordem que el mateix 3 d’Abril va arribar a nevar al Tibidabo i indrets del Vallès. La cara cruel d’aquesta fredorada la va patir la pagesia, amb gelades excepcionals a tot l’interior i pèrdues agrícoles de gran abast en uns fruiters en flor. D’aquesta primavera ens queda per saber com vindrà Maig i la perspectiva es que vingui més càlid del normal, cosa que tampoc seria notícia en el context per el qual transitem. Ja sabem que el tema pluja es molt més complex de predit, per tant estarem a l’expectativa si tancarem una primavera plujosa en un context encara de sequera. Sergi Corral Buela

CULTURA | TEATRE

La Chincha Teatre d’Arc de Triomf, club social de salut mental de Badalona,...), l’Orfeó Badaloní i dos passis a Can Portabella . Aquest periple s’allargà fins el 2021 amb les vicissituds de la pandèmia incloses.

Em reuneixo amb la companyia de teatre jove emergent, tal i com s’autodefineixen, La Chincha Teatre a les instal·lacions de Can Portabella on tenen la seva seu. El projecte neix el setembre de 2019 fruit de la sensibilitat social que comparteixen un grup d’amics i amigues, la seva passió pel teatre i la bona pensada que van tenir de conjugar ambdues vessants amb la finalitat d’omplir les residències d’avis de bones estones d’entreteniment. Sí, contradient als més escèptics i crítics amb les noves generacions, aquesta colla, i la seva iniciativa, ens demostra que el compromís i la cultura no estan barallats amb la joventut. En l’actualitat, la Chincha Teatre la composen les germanes Júlia i Maria Casanoves , la Clàudia Widmer, l’Edna Rodríguez, l’Adrià Illesca i en Gonzalo de Benito com a darrera i més recent incorporació. Són estudiants de grau teatral, educació social, història, filologia, música,… un popurri de disciplines que doten al conjunt de les eines necessàries per inferir al projecte la qualitat, el caràcter i el modus operandi que el defineix i el converteix en vital i original. Perquè en la conversa curta, la Chincha desprèn energia, creativitat, bon rollo, caràcter assembleari i un profund respecte en termes d’entesa, col·laboració i amistat. Tinc la sensació que conformen una recepta d’ingredients ben equilibrats: la vehemència i la passió l’aporta la Clàudia; la reflexió argumentada, l’Adrià; la pausa, l’Edna; la Júlia, el sentit dels valors; el somriure i la constància, la Maria i la prudència i el compromís, en Gonzalo. La Júlia Casanovas, precursora de la idea, m’explica que va demanar al seu entorn d’amistat ajuda per poder materialitzar el projecte voluntariat, oferint teatre a la gent gran. Amb La escuela de don Silvestre, sainet de curta durada, s’inicia la singladura de la companyia, que pren el nom de “la Chincha” del joc de paraules “Chincha rapiña” i la Clàudia en dissenya el logotip del grup, pel circuit de residències de gent gran (Hermanitas pobres

La Júlia afirma que, en la lògica de l’evolució, sentien la necessitat de donar un salt qualitatiu en les seves produccions i ampliar la projecció de la companyia a nous públics, sense renunciar al circuit de residències pel seu públic entregat i fidel. Aquest fet comportà un major compromís a tots nivells, des del règim d’assajos a la producció dels seus propis textos o adaptacions, i la cerca d’un espai permanent que facilités la tasca que desitjaven emprendre. Can Portabella aparegué de forma providencial, quan l’atrezzo es menjava part de l’espai d’emmagatzemament de les residències familiars, gràcies a la intercessió de la Concha, mare de les Casanoves, que se li va ocórrer preguntar si acollirien una companyia de teatre en el seu marc d’activitats. Com m’indica L’Adrià i la Maria, la Chincha ha adquirit una nova dimensió des del punt de vista de la creació després del període obligat de reflexió que van propiciar els darrers temps convulsos. Si la tria de la primera obra va estar condicionada a un públic determinat, Cabdell de llana, és l’adaptació teatral de 5 contes de Mercè Rodoreda amb les etapes de la vida com a fil conductor. Aquesta nova producció persegueix un horitzó més ambiciós: la gestió integral del procés de creació (escenografia, guió, anàlisi del text, construcció del personatge....), posar en valor la figura de la dona en l’àmbit literari i normalitzar-ne, no revitalitzar-ne, la seva visibilitat i l’entesa de les relacions humanes com la interacció igualitària entre persones sense haver d’esmentar de forma concreta la discriminació de gènere. El passat 28 de març, al centre Cívic de Drassanes, van oferir un petit tastet de la nova producció al festival MUTIS de Barcelona. Després de l’acollida que va rebre, s’ha refermat l’aposta de la companyia per Cabdell de llana que en un futur pròxim es programarà per ser interpretada en tota la seva dimensió. Caldrà seguir de ben a prop la Chincha que, en veu dels seus propis membres, és una aposta pel teatre amb compromís, un espai de creixement personal i experimentació, el que l’amistat és capaç de crear, un projecte cooperatiu de fer el que es desitja... son ganes, és il·lusió, són els dijous: no em toquis l’hora perquè hi ha la Chincha!!!

Joan Trias Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

CULTURA | ANY FUSTER

Un fuster de mots i mons Ja és mala sort, tu. Al primer article d'aquesta sèrie citàvem l'IES Joan Fuster i ara ja ens n'han canviat el nom. Justament l'any que en commemorem el centenari del naixement, Fuster perd un institut al seu nom. I si bé els motius són ben diferents i aquí no venen al cas, sí que ens van bé per encarar el tema que ens ocupa: la llengua, la nostra i de Fuster, que volien i volen esborrar. Ens trobem en plena ofensiva de l'Estat espanyol contra el català. I això ens afecta tant a Sant Andreu com a Sueca, perquè és una ofensiva contra la llengua arreu dels Països Catalans. Al nord de l'Albera, és l'Estat francès qui fa anys que s'encarrega d'intentar erradicar-la, de fer-la prescindible; Fuster tenia clar aquests dos nacionalismes imperialistes. «Quan tracten d'inculcar-nos la sospita que la llengua és una “qüestió secundària”, ens volen induir a creure que una de les llengües en col·lisió és essencialment subalterna: no “la llengua” —la “qüestió”—, doncs, sinó “una” llengua concreta. I qui assegura que tant se val l'una com l'altra, només intenta convèncer-nos que l'una no val tant com l'altra, i que, per consegüent, “tant se val” si l'abandonem. L'argúcia té tot l'aire d'una invitació a abandonar-la, o pretén de justificar l'abandó consumat. Tampoc no és insòlit d'ensopegar-hi amb algun antropoide més sincer, que predica l'objectiva inferioritat d'un idioma respecte a l'altre.» La persecució contra la llengua no és casual: remet a la composició social dels Països Catalans. Ras i curt, a l'opressió espanyolista i francesista que patim, i que té, clar, aquest component d'aniquilació lingüística i cultural. «el “conflicte lingüístic” és, en el fons, o més que res, un conflicte intern. ¿De classe? Naturalment. ¿De què, si no? Al País Valencià, el desgavell, o la malícia, ve de l'època dels Trastàmara, prou abans de les Germanies». I afegeix el savi de Sueca que «entre els valencians, “el problema de la llengua és un epifenomen de la lluita de classes”». Així, Fuster tenia clar que era una fal·làcia que el català fos llengua de la burgesia; són el castellà i el francès els que compten amb una estructura de dominació estatal

capitalista al darrere. Per això, el conflicte lingüístic i les ofensives espanyolista i francesista contra el català demanen solucions polítiques. «La competència amb la llengua dominant no pot sostenir-se a través dels mitjans familiars, privats i generalment pobres que van ser útils fa 100 anys. El nostre món és tot un altre». Vaja, que la CCMA hauria de posar-se les piles. En aquest mateix sentit, el suecà afirmava que l'immigrant de les classes subalternes no oposa gaire resistència a acceptar el català, sinó que són els immigrants petitburgesos o burgesos, la fauna burocràtica i acadèmica, els que s'irriten davant del fet idiomàtic català. Així, el futur de la llengua és a les nostres mans: la dels catalanoparlants i dels neoparlants que s'uneixin sota una mateixa concepció nacional. El català ens ha de reunir a les classes populars sota totes les reclamacions òbvies. Endavant afirmem que hem de compartir la llengua i unir la classe, perquè el català és l'única manera de garantir la cohesió social. I perquè si bé la defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista — perquè ha de ser llengua de país—, la lluita per la llengua és també lluita per la independència. Fuster ho sintetitzava així: «La nostra pàtria és la nostra llengua». Laia Toneu Domènech, militant d'Endavant (OSAN) Sant Andreu

Fes publicitat, fes barri!

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

ESPORTS | WATERPOLO

Waterpolo: el Sant Andreu acaba la lliga

Foto: Javi Aznar donant instruccions a les noies de l’equip femení / CNSA

L’equip masculí de waterpolo del Club Natació Sant Andreu ha posat punt i final a la temporada amb una agredolça sensació, ja que no ha pogut revalidar el cinquè lloc de la temporada passada, que li va obrir les portes a la competició europea. El sisè lloc final, però, és àmpliament meritori, ja que les darreres jornades del campionat han estat d’una igualtat espectacular, plantant cara als equips de la zona alta però perdent el duel directe amb el Mediterrani, que ha quedat dos punts per sobre. Aquest any, a més, el play-off pel títol ha estat disputat només per quatre equips, amb la qual cosa el final de la fase regular ha determinat la posició final. Amb dotze victòries i deu derrotes, el paper de l’entrenador Juan Carlos Sanchón ha tornat a ser determinant, i l’equip tècnic es troba ja en plena planificació de la propera temporada. En la taula final, l’Atlètic-Barceloneta ha revalidat el títol, tal i com era d’esperar, derrotant a la final al Barcelona. Per la zona baixa, el Navarra ha descendit a primera nacional després de moltes temporades a l’elit estatal. Pel que fa a l’esquadra femenina, les noies de Javi Aznar sí que han obtingut el cinquè lloc, tot i que en diverses fases de la temporada es veia possible assolir la quarta plaça que donava accés al play-off per al títol. L’evolució d’alguns equips de la lliga femenina, lligada a les variacions en els pressupostos, ha deixat les andreuenques fora

de la lluita per les places capdavanteres, malgrat obtenir una bona puntuació després de catorze victòries i vuit derrotes. El Sabadell s’ha fet amb el títol en derrotar a la final el Mataró, en una trepidant sèrie de tres partits igualadíssims. Per la seva banda, les madrilenyes del Concepción no han pogut mantenir la categoria i jugaran l’any vinent a la primera nacional. L’altra nota destacada de la temporada és l’ascens de l’equip masculí B a la primera divisió catalana. En el segon any de competició després de la seva reaparició, l’equip dirigit per Javi Aguilar, format per joves de la casa que poden afegir-se al primer equip a curt termini, ha assolit el seu segon ascens consecutiu i jugarà la propera temporada a la màxima categoria del waterpolo català amb l’objectiu de continuar amb la seva tasca formativa. La resta d’equips de la secció es troben ara mateix en plena competició, lluitant per obtenir el millor lloc possible en les lligues catalanes, i alguns d’ells treballant per classificar-se per als campionats estatals. Les properes setmanes seran decisives per conèixer els resultats finals de totes les categories formatives. JJ Aymerich

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

ESPORTS | FUTBOL

Just a temps

Els quadribarrats celebrant l’accés al play-off d’ascens, després de la victòria davant del Figures/UESA

Ha passat força temps de l’últim article de la UESA i les coses no s’assemblen en res a com estaven en aquell moment. La ratxa que passava l’equip era molt dolenta, amb males sensacions, molts dubtes i una arribada al playoff quasi bé impossible. La realitat avui és completament diferent. Un David Almazan sense forces va deixar la banqueta quadribarrada en un intent desesperat per aixecar un equip amb moltes carències. El seu substitut ha estat un vell conegut de les banquetes catalanes, Xavi Molist. Xavi Molist va ser un dels noms que durant l’estiu passat es va relacionar amb la banqueta del Narcís Sala. De fet, algunes informacions van arribar a dir que la seva arribada estava feta. Ningú sap ben bé que va passar perquè l’acord es trenqués, però la realitat és que no va arribar i si ho va fer David Almazán. Molist és un entrenador que coneix molt bé la categoria, coneix els jugadors i els equips. La

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

seva proposta no és tan agradable per l’espectador però si que és efectiva. Al repte amb 8 partits per endavant era clar: guanyar el següent partit i arribar amb opcions a les últimes jornades. El 6 de març davant el Peralada comença la ratxa victoriosa de la UESA de Molist. Una victòria que dóna aire a una plantilla falta d’alegries i bons resultats. La segueixen més victòries, amb alguna de prestigi com el 3 a 1 davant de l’ Hospitalet al Narcís Sala. A la cinquena arriba la primera derrota, a Olot. Però la imatge dels quadribarrats fou molt bona i es retorna a la victòria la setmana següent. El seguit de resultats deixa a la UESA depenent de si mateixa a l’últim partit davant el Figueres. La festa és total i es produeix una victòria per 2 a 0 davant d’un equip figuerenc que cau a zona de descens. Després de tants entrebancs, la UESA és de playoff. El primer rival en el camí a l’ ascens és l’ Olot. Com he escrit anteriorment, el precedent és una victòria olotina per 1 a 0 en un partit molt igualat. Serà un partit molt complicat davant d’un dels “cocos” de la categoria. A més, hi ha hagut força polèmica entre els andreuencs perquè es juga a Rubí, en un camp que no està a l’alçada d’un partit tan important. A més, la gespa rellisca i el primer contacte no ha estat gens positiu. En tot cas, el camp és igual pels dos i una vegada rodi la pilota ho oblidarem. Esperem que després d’una temporada tan complicada, el final sigui feliç per la parròquia andreuenca. Han estat 6 victòries en 8 partits de la mà de Molist, motiu més que lícit per creure en la plantilla. En tot cas, sigui un bon final o un de dolent, aquí ho explicarem. Ara més que mai, animem tots junts. SOM-HI UESA! David Albizu

Cap a Peus | Número 667 Abril-Maig-Juny 2022

Obert mig dies de dimarts a diumenge i nits de dimarts a dissabte (excepte festius)

INFORMACIÓ I RESERVES info@bardelalira.com 644 76 73 22 c/ Coroleu, 15. 08030 Sant Andreu

www.bardelalira.com

REPARTIM A DOMICILI

Consulta zona de repartiment al web

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

Cap a Peus | Número Abril-Maig-Juny 2022 24 revista La local més 667 antiga de Barcelona