Vers i Revers - Revista de Poesia

Vers i Revers - Revista de Poesia

Consell de Redacció

Joan Albanell Mellado

Gloria Arriscado Martín

Mary Loly Ávila López-Linares Salvador Barrau Viñas

Joan-Ignasi Elias Cruz

Xavier Martí García

Josep-Domènec Meseguer Garcia

Teresa Tarrida Bonet

© Edició: Associació Poètica Vers i Revers

© Textos: dels autors i autores

© Fotos i Il·lustracions: dels autors i autores

© Logotips Vers i Revers: Herminio Sanz versirevers@gmail.com

Llicència: CC BY-NC-ND

https://www.instagram.com/versirevers/ https://twitter.com/versirevers

EDITORIAL

La trajectòria de Vers i Revers, construïda des de fa més de 12 anys a base d’energies i fusions poètiques, agafa un nou impuls i inicia un nou projecte que ens fa una especial il·lusió: és la revista que esteu llegint. Aquesta neix amb la voluntat de donar a conèixer la nostra activitat poètica, però també la de difondre tant la poesia i el món poètic que hem heretat com l’actual, en les seves multiplicitats i tendències.

Per què ens dediquem a això i per què volem compartir-ho? O què ens ofereix la poesia i per què ens ha d’interessar? Doncs ens ofereix endinsar-nos en els nostres àmbits més íntims i més col·lectius, i perquè ens parla dels pensaments, de les creences i els sentiments, dels desenganys i les esperances... Creiem que tot plegat val la pena per sentir-ne l’emoció i el missatge, per compartir-lo...

Comencem a fer camí. Si ens voleu acompanyar... V / R

Foto: Salvador Barrau

I EL SEU ANY P O E T E S

Escrit per Xavier Martí

Des de l'Associació Poètica Vers i Revers ens hem volgut afegir a la celebració de l'Any Gabriel Ferrater, no només pel fet d'haver estat un poeta insigne i un intel·lectual polifacètic, sinó també per ser un autor que joves poetes actuals tenen com a principal referent i inspira l'obra de molts d'ells i elles.

Al llarg de l’Any Gabriel Ferrater hi ha hagut moltes ocasions de parlar de les múltiples facetes del personatge: de la crítica d’art o de la docència universitària, de l’aprenentatge dels rudiments de la pintura o de l’interès persistent per les matemàtiques, de la provocació en l’àmbit del pensament literari o de la renovació que va aportar en el camp de la lingüística, etcètera.

En lloc d’abordar la diversitat, l'acte de cloenda de l’Any es va centrar intencionada-ment en el llegat principal de Ferrater, que és naturalment la poesia. I el fil conductor de l’acte seran les tres dones que hi van conviure en els deu últims anys de la seva vida (Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona). Per això l’acte té un títol tan obvi, però al mateix temps tan indiscutible, com Les Dones i els dies.

D'altra banda, existeix des del mes d'abril de l'any 2017 l'Associació Gabriel Ferrater amb seu a Sant Cugat del Vallès, amb els objectius següents:

-Fomentar els estudis sobre la vida i l'obra de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté.

-Promoure i organitzar activitats per a donar a conèixer la vida i l'obra de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté.

Es va endinsar en les més diverses disciplines intel·lectuals, de la crítica a la pintura, de la matemàtica a la lingüística.

Foto: Associació Gabriel Ferrater

GABRIEL FERRATER

I EL SEU ANY

-Col·laborar en la difusió i divulgació del llegat Ferrater.

-Donar visibilitat a la figura de Gabriel Ferrater a la ciutat de Sant Cugat del Vallès.

-Vetllar per la bona marxa del Premi Gabriel de Poesia i pel Premi Gabriel Ferrater de Poesia a Secundària.

-Incentivar l'escriptura de la poesia entre la gent jove.

-Promoure i organitzar activitats relacionades amb la poesia, especialment la contemporània.

Podeu contactar amb l’Associació Gabriel Ferrater pels mitjans següents:

·Correu postal: Biblioteca Central Gabriel Ferrater: Av. Pla del Vinyet, 40 08172 Sant Cugat del Vallès.

·Correu electrònic: associaciogferrater@gmail com ·Facebook: www facebook com/profile php? id=100017751304209

·Twitter: @ferratergabriel

·Instagram: @associacioferrater

Endinsem-nos ara, però, a la seva trajectòria vital per poder comprendre així els moments clau i els punts d'inflexió que el varen dur a convertir-se en unintel·lectual i un poeta.

Gabriel Ferrater va ser el fill primogènit de Ricard Ferraté Gili i Amàlia Soler Rossellò, i va néixer a Reus el 20 de maig del 1922. El fonament del benestar econòmic de la família era l'empresa d'exportació de vins que havia aconseguit fundar, després de més d'un fracàs. l'avi Gabriel Ferraté. Ricard Ferraté havia estudiat Dret i va provar de dedicar-se a la política. Va ser ell que va llegir la proclamació de la II República des del balcó de l'Ajuntament de Reus. També va aplegar a casa seva una biblioteca força respectable que va ser l'estímul inicial de la vocació intel·lectual dels seus fills. En aquest ambient d'interés pels afers públics i pels llibres, alternant les estades a Reus amb uns llarguíssims estius passats a la Masia Picarany va créixer, doncs, Gabriel Ferrater, havent après de llegir molt abans que anés a cap col·legi on els seus pares no el van dur fins que havia fet els deu anys, a temps només de preparar el seu ingrés a l'Institut. Els bombardeigs de Reus durant l'any 1937 van ser la causa que la família es refugiés a la Masia Picarany, ja des de la tardor d'aquest any. El 1938 tots se'n van anar a Barcelona, per preparar la marxa cap a França.

Entre els autors que ja havia llegit Gabriel Ferrater aleshores figuraven tant Baudelaire com Valéry, i a la vegada Jorge Guillén i Carles Riba. Es pot dir que en una mesura considerable la seva formació literària ja havia estat completada, quan finalment va tornar a Reus el darrer dia del 1941.

POETES

No li va ser gens fàcil adaptar-se a la necessitat de recuperar el temps perdut, despatxant el batxillerat interromput el 1937, que no va arribar a acabar fins al 1947. Però ja el 1945 va començar a iniciar-se en les matemàtiques, que fins als primers anys de la dècada dels 50 va ser un dels seus ineteressos predominants.

Quasi al mateix temps el va prendre l'interès per la pintura, suscitat per una visita al Prado amb ocasió del seu primer viatge a Madrid a la tardor del 1947. Amb tot això, la literatura va quedar transitò-riament submergida.

El pare de Gabriel Ferrater no va poder superar la fallida del negoci familiar l'any 1951. El prematur traspàs del seu pare va marcar profundament el caràcter del futur poeta. El 1952 la seva mare es va establir amb els seus tres fills a Barcelona. A la primavera del 1951, Gabriel Ferrater havia publicat el seu primer article, de crítica pictòrica, a Laye. Aquesta revista li va permetre d'iniciar la seva amistat amb els poetes Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i amb tota la gent del seu cercle. D'altra banda, d'ençà del 1953 es va veure molt sovint amb Carles Riba, l'autor català que més havia admirat en la seva adolescència. Finalment, va ser adoptat per la colla dels amics d'Eduard Valentí, que comprenia almenys dos poetes, Rosa Leveroni i Joan Vinyoli. Tot plegat el va dur a reactualitzar el seu vell interès per la poesia.

''Diré el que em fuig. No diré res de mi.''

GABRIEL FERRATER

I EL SEU ANY

(Ivars d'Urgell, 1952 – Barcelona, 1998)

''Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc te'l duré cap a tu.''

Al seu torn, una crisi sentimental del tot circumstancial el va dur, a la primavera del 1958, a posar-se ell mateix a fer versos, i d'aquí va néixer l'obra major de Ferrater que sens dubte és la seva poesia. El resultat van ser els tres llibres que va treure en el curs de només set anys: Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). La publicació, el 1968, de Les dones i els dies, va aplegar els seus tres llibres de poesies i va cloure aquesta etapa de l'evolució intel·lectual de Gabriel Ferrater.

GABRIEL FERRATER

I EL SEU ANY

D'ençà del 1952 s'havia guanyat la vida, amb un fruit molt escàs, traduint tota mena d'obres per a diversos editors. El 1955 una beca de l'Institut Francès li va permetre de passar un temps a París. Cap a l'estiu de 1963 va fer finalment un intent seriòs d'establir-se fora del país anant-se a Hamburg a treballar com a lector per la casa Rowohlt. A la fira de Frankfurt d'aquest any havia conegut una noia americana que podia retrobar a Madrid on residia la seva família, la qual cosa el va induir a tornar a Barcelona pocs dies abans de Nadal. El dia 2 de setembre de l'any següent Gabriel Ferrater i Jill Jarrell es van casar a Gibraltar, però ja el 1967 van acordar de separar-se. El divorci va ser formalitzat el 24 de gener del 1969.

La darrera gran mutació que va sofrir l'esperit de Gabriel Ferrater va ser ocasionada per la lectura que va fer, l'estiu de 1964, de la gramàtica catalana d'A. M. Badia i Margarit, que el va dur a examinar-ne a fons la base sistemàtica. En un temps molt breu es va fer càrrec de tot l'àmbit de la lingüística científica, tant la tradicional com la contemporània, orientada cap a l'establiment de principis explícits.

''Però cap vent no en fa justícia. Romanen, inconvincents i eixuts, sota cada any que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre...''

D'ençà del 1967 va començar a donar conferències i cursets iniciant el seu auditori en el pensament de Noam Chomsky. En l'entremig va acabar llicenciant-se en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica) i, ja des de la seva cons- titució, va ser nomenat professor de lingüística i crítica literària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment, cap a mitjans d'abril de 1972 es va posar a redactar la gramàtica catalana en la preparació de la qual havia estat treballant en tot el curs d'aquests anys, però el dia 27 d'aquest mateix mes es va treure la vida, com havia fet el seu pare vint-iun anys enrere, al seu pis de Sant Cugat.

POETES GABRIEL FERRATER

I EL SEU ANY

Característiques de la poesia de Gabriel Ferrater són la base decasil·làbica de molts dels seus poemes, l'ús savi de la rima, l'eufonia no emfàtica i col·loquial, l'ús de paraules comunes, arraconades abans d'ell per un sentit reduccionista de la bellesa que volia fer-la equivalent a la polidesa i l'elegància, mitjançant paraules cultes i temes neutres i tradicionals en la poesia catalana. Aquests elements fan que la seva poesia mantingui actualment la seva vigència. També la presència de descripcions i d'objectes, a més 'una cosa no freqüent en la poesia catalana com és el poema llarg El poema extens que reconstrueix un passat, que en fa memòria, respon a una línia oberta per William Wordsworth a "El Preludi". Les dues composicions llargues de Ferrater són "In memoriam" i "Poema inacabat". El primer reconstrueix la seva infància i joventut, trecant tòpics i, fins i tot, és políticament incorrecte avui, ja que es refereix als afusellaments en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola i la iniciació sexual amb les putes. El segon és deutor de Chrétien de Troyes, compost per heptasíl·labs apariats, amb aires del segle XII Ell creia que la poesia havia de dir alguna cosa, que no valia la pena perdre el temps en un joc verbal per intel·ligent i divertit que fos. Va obrir un camí que ben pocs han seguit com cal, perquè la famosa poesia de l'ex- periència ha acabat sent una poesia de la bana- litat, sinó de la més ridícula ximpleria La gran poesia de Ferrater, més que la dels poemes llargs com "In memoriam", es troba en els poemes curts Per exemple , "Atra mater":

És massa gran, el camp de bardissa excitada pel vent de vora mar. Aquí, un lloc tan obert? Per què, tan pla? I els peus trepitgen reservats, que no els doblegui un clot com una serp, de sobte. I tan callat? Els ulls que el sol ungleja, sotgen ombres. On, la terrible que ha fet fugir les veus? Fins que el cobert de zinc i de fusta fungosa que surt al pas com una captaire negra i fera de nafres ( tu que tornes? vella, l'infret de por eres tu?) s'obre el ventre ple de fetus metàl·lics ( si tot el mal que duies a dintre ja el vas fer): bombes que van sobrar. Vibra una sargantana. L'herba es menja el rovell. No surt ningú. No guarden aquests minuts de rebuig. Es va esquerdant l'eixut crostisser de records. Una guerra civil, uns aeròdroms pobres.

GABRIEL FERRATER POETES

Kensington

La llum de l’estiu nòrdic és immensa, i aquelles tardes que no moren mai. Com la pau de després. Quan elles diuen gairebé el vell secret que cerquem sempre per camins nous.

I ella parla, i em diu les imatges que amb ella fan camí: el camí seu, tan lent, per on la meno fins al cim.

«Sempre em sembla que em transformo. No sabràs mai les coses que em fas creure, cos meu Una vegada, vaig ser Kensington, aquesta estesa de carrers retorts, clars de llum sense sol. I fa un moment et dic que m’he tornat una flor groga.» D’imaginar floral, a mi m’és fàcil. Du bist wie eine Blume, i a la mà tinc encara un record de flor carnívora, la cosa que es va obrint fins a una flor de carn humida, corol·la desclosa vasta increïblement, perquè, insecte, m’hi doni. Dic: «Et tornes una flor, i tot el cos et puja cap aquí.» M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos que sé calcar no valen. Corregeix: «No, si la flor no compta. És que era tota groga. Te m’he tornat una flor groga.»

Foto: Senja, Noruega / © Stephen Fossbakk

"i aquelles tardes que no moren mai."

Ferrater el 1958 / Foto Arxiu Ferrater

Qui som? Què hem fet i què fem?

L'Associació Vers i Revers és una fusió, una feliç fusió de batecs i de trajectòries vitals trobades en un punt il·lusionat i comú. I, como en tota fusió, l'alliberament d´energia que es produeix és força important I aquesta energia es transforma en multitud de partícules poètiques que pul·lulen perquè volen ser a l'abast de tots aquells que vulguin agafarles i contagiar-se del misteri, la màgia i la sensibilitat.

Per què Vers i Revers?: Doncs perquè sempre hi ha les dues cares; una dualitat que no és adversa, sino complementària, ja que l´una no s ´entendria sense l´altra. Això ens ha de dur a l´equilibri, a l'harmonia que tots cerquem i que també és el gran objectiu de l´expressió poètica.

Primeres trobades. Bar Grove, Barcelona, 2010. D'esquerra a dreta, Mariana Ramírez, Joan-Ignasi Elias, Herminio Sanz, Roser Folch, Mingo Meseguer, Mari Loly Ávila, Fanny Sorquin, Teresa Tarrida i Manu Córdoba

Qui som? Què hem fet i què fem?

Dintre del cicle de recitals de cada estació de l'any que Vers i Revers duem a terme, el darrer ha estat el de Tardor, al Centre Cívic Pati Llimona l'11 de novembre de 2022, on vàrem recitar dos poemes nostres i un d'un autor que ens agradés, preferentment relacionats amb la tardor.

Alguns ho vàrem poder fer presencialment (Joan-Ignasi Elias; Salvador Barrau; Mary Loly Ávila; Mingo Meseguer) i d'altres, en virtual (Teresa Tarrida i Xavier Martí). També ens va acompanyar musicalment en Miquel Àngel González. Al final, hi hagué un micro obert per al públic assistent, en què varen participar Rosa M. Panadès, Antoni Otal, Rosa Torres i Ángeles Ortega, a qui agraïm la seva amable col·laboració L'acte es va arrodonir, com sempre, amb un piscolabis, en aquesta ocasió de castanyada.

Sóc ara en avingudes de novembre on tot es fa quiet i sembla caure com desistint. La melangia llaura camps de records però ja res no sembra.

Joan Vinyoli - Tardor

Les poesies de V i R

De

l'antologia poètica Escales / Memòries, de Vers i Revers

Mingo Meseguer Trossos

Pujo, la força i la fortuna esclaten en el cel. Baixo, el llumí de la innocència s'omple de claror. Camino, a pleret, mentre la vida s'esmuny per les meves mans.

Pujo per sobreviure, baixo per fantasiar.

Marianna Ramírez

¿Qué hacer?

E¿Qué hacer cuando te encuentras en mitad de una escalera, paralizado de miedo y con un viento gritón que viene del norte pegándote en la cara?

Preferiría subir, pero estas ganas de bajar a tierra me interrogan dulcemente.

El viento y sus alucinaciones alteran el sentido.

Y por un momento, el norte es el oeste y el viento es un espejo.

Les poesies de V i R

De l'antologia poètica Contraris, de Vers i Revers

CMary Loly Ávila Altamar

Azules lejanos navíos de nostalgia puertos hechizados por seductoras lunas olvidadas.

Azules infinitos proas de silencio apacible viaje inmerso en un sueño.

Azules estrellados noches de esperanza mágico retorno.

Teresa Tarrida Preludi

Vola, vola... vola! Dibuixa l'horitzó que sempre has somniat i alça el teu vol: tens ales de llibertat!

Cerca el teu fill en tots els fills del món cavalcant al vent per tots els regnes possibles. I quan tornin els teus ulls a reposar en la meva mirada, ens fondrem en el cercla infinit de l'amor etern, i del silenci engendrarem la veritat de la paraula.

L A I N F O P O È T I C A

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)

per Salvador Barrau

L’art i les seves diverses formes artístiques són el recurs per a moltes teràpies Aquestes ajuden al creixement personal, en la pau interior, la felicitat, la cultura i la satisfacció personal i espiritual. Tot, en el conjunt ajuda a compondre un haiku, amb delicada forma estètica i harmonia poètica (Aware) i (Wabi-Sabi) i (Wa) és harmonia. Haijin és el poeta del haiku que capta el moment com si fos una instantània fotogràfica i és quan neix l’instant i la inspiració captant el moment, i en el lloc on succeeix al sorprendre’ns Aquesta sorpresa i impressió dóna lloc al ‘moment haiku’ .

Tot, en el conjunt ajuda a compondre un haiku, amb delicada forma estètica i harmonia poètica (Aware)

BASHO

"Haiku és allò que està succeint ara, en aquest lloc, en aquest moment."

Escrit

Foto: Salvador Barrau

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)

El haiku és una composició-poema, amb mètrica japonesa, que té els seus orígens als segles XIII i XIV, i agafa embranzida a partir dels segles XVII i XVIII, i avui segueix essent molt popular, principalment al Japó, encara que està globalitzat en tot el món La primera poesia japonesa va ser el Manyoshu (759 dC. L'harmonia de la qual parlàvem es concreta en una composició de 5,7, 5 síl·labes, comptades segons la mètrica de cada llengua En japonès pot ser d'un sol vers i amb un contingut aproximat de 17 síl·labes Per entendre el concepte de 3 versos, indicarem l'aproximació del haiku:

A I N F O P O È T I C A

1r. vers És un apunt natural, un succés dins i prop de la natura Contemplant-la, gaudint-ne o sent-ne testimoni presencial d’un succés natural de lavida rica de la flora i fauna, on tot es relaciona entre si fent simbiosi natural

Les estacions (kigo) hi tenen un paper principal: primavera, estiu, tardor i hivern 2n. vers. És la 'cuina de la visió natural', descriptiva des del primer vers donant-li cos i fent un salt transcendental al tercer i darrer vers, ajudant a entendre continguts d'una lectura simbòlica i universal, que complementa la composició. 3r. vers. És una síntesi, entre silencis, dels dos punts anteriors, on acaba i s ’endevina el desenllaç del haiku En els haiku hi ha d’haver més coses que no es diuen que no pas allò que es descriu. El lector, finalment, acaba el seu propi haiku amb la seva interpretació.

Foto: Salvador Barrau

No tots els versos curts de tres versos, però, són haiku. No s’ha de confondre el treset, l’epigrama, els rodolins, ni el Poetrix, ni el senryu amb un haiku, ja que aquest té personalitat pròpia, una filosofia i unes regles diferents, les quals fan que el lector hagi d’entrar en el poema i endevini també com el haijin (poeta de haiku), què succeeix en aquell instant Sense aquesta màgia no sempre es pot compondre un bon haiku.

El haiku és una poesia contemplativa que valora la natura, els colors de les estacions, els contrastos, les sorpreses i enregistra un moment, una sensació, una impressió o un drama d’un fet específic de la natura i on el «jo» (l’ego personal) és inexistent, però pot estar-hi immers sense ser-ne el protagonista. El «jo» s'ha d'intuir.

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)

Abans de dir-se haiku, els seus orígens eren el renga. A Basho Matsuo (16441694), se’l considera el primer gran mestre. Altres mestres també van influenciar aquest art com: Buson Yosa (1716-1783) que a més de poeta era pintor, i que crea i indaga en les essències de les coses Issa Kobayashi (1762-1826), els versos del qual descriuen els plaers de la vida i l’amor per la natura. Ja en el segle XIX, destaca Masaoka Shiki, renovador del haiku. Va ser justament al principis del segle XX quan el haiku va començar a influir en la lírica occidental.

"El Haiku enregistra un moment, una sensació, una impressió..."

Foto: Salvador Barrau

Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)

La Natura i el haiku entra dins la classificació d’allò sagrat. La Natura és «allò sagrat» i no pas la religió. L'espiritualitat i l’estètica són continguts necessaris sense expressions intele·lectualitzades. Més que inspiració, el que es necessita per compondre un veritable haiku, doncs, és percepció del món on vivim i viure el ‘moment haiku’. Després, cal meditar el fet i posar-hi esforç, i un cop es tenen tots aquests ingredients es ‘cuina’ el haiku. Per tant, el haijin testimonia un instant (fa de notari), on el ‘jo hi és implícit i no dóna opinions personals ni egocèntriques per deixar pas al lector que les vegi. Cal, doncs, descriure el moment sense sentències ni opinions, encara que hi siguin implícites. És una composició que gairebé en japonès es fa de substantius

L A I N F O P O È T I C A

i verbs en infinitiu, i no té metàfores ni rima. El haiku és deixar entreveure una imatge i un instant, amb misteri, que ha d'interpretar el lector. L’escriptura és senzilla, gens rebuscada, allò més semblant als mots d’un nen. L'escriptura no ha de ser un lluïment intel·lectual ni el concepte ha de procedir del món de les idees. Ni tampoc no s'ha de ser un poeta ni un literat

"Nit sense lluna. La tempesta trepitja els vells cedres."

M. Bashō

Foto: Salvador Barrau

L'Entrevista

Carles Duarte i Montserrat

És possible definir la poesia?

Si per definir volem dir delimitar, es fa difícil, perquè hi ha moltes maneres legítimes d’aproximar-s’hi. En el meu cas, la visc com un mirall de paraules des d’on comprendre i transmetre els pensaments, les emocions i els sentiments que ens configuren.

Creus que ser poeta és una condició amb la qual es neix o que es pot adquirir durant la vida? Tothom pot ser poeta?

Poden haver-hi unes condicions innates associades amb la sensibilitat i amb una disposició natural a dominar el llenguatge, però cal treballar tenaçment per desenvolupar aquestes capacitats. Tothom pot ser poeta, però no de la mateixa manera.

En la teva poesia s’observen molts paisatges i referències al mar Mediterrani. Quin és l’objectiu d’aquest recurs? Tens algun referent?

El Mediterrani és el fonament de la meva experiència del món. Em reconec en els paisatges de la Mediterrània, però també des d’un punt de vista cultural reivindico les civilitzacions mediterrànies que són a l’origen de la nostra manera d’entendre la realitat. La llum, el mar, la nostrapercepció del goig i del temps nodreixen la meva literatura. Referents ho poden ser, en la meva obra, els antics textos egipcis, la Bíblia, els presocràtics, Plotí, Ovidi...

Escrit per Joan Albanell / Joan-Ignasi Elias

(Barcelona, 1959)

Santorini / Unplash

Carles Duarte i Montserrat

2023 a 3i4, es diu Flames i pren com a punt de partença un diàleg amb l’artista japonès Wataru sobre la creació de l’univers, que constantment es consumeix i es regenera. És una obra amb poemes on els colors i les formes adquireixen un gran protagonisme. Escric arreu i sempre. A partir d’una concepció global prèvia els versos es van cuinant a foc lent.

Quins són els teus llibres/autors imprescindibles?

Si parlem de poesia catalana i d’autors que ja no hi són: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Carner, J. V. Foix, Carles Riba, Joan Vinyoli, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Margarit... Quan mirem enfora, Dante, Shakespeare, T. S. Eliot, Rilke, Borges, Neruda...

És la poesia una necessitat per a la societat? I per a l’individu?

Crec honestament que sí. Com ho és la música, la pintura... Ens cal la bellesa essencial, l’emoció plasmada en el foc de la paraula per sentir-nos més radicalment units a la vida. Aquesta consideració pot ser entesa per al conjunt d’una comunitat humana, però alhora per a cada un dels individus que en formen part.

“Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5

Poema I del llibre El Silenci

Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. Déu nasqué del silenci per crear-hi una vida incessant, un batec sense fi. En sorgí l’univers i era blau. Existí la matèria, la Terra esdevenia. I hi hagué l’horitzó i un Sol roig hi desava la llum mentre els ulls aprenien el somni i la nit caminava entre els cossos. Més enllà de la por, de la veu, al cor del món, només viu el silenci.

L'Entrevista

Per acabar, el món oníric també té una forta presència en la teva literatura. Parla’ns d’això. En la nostra visió del món el somni compleix una funció indispensable. No som pas robots que examinen i descriuen d’una manera neutra i objectiva el que succeeix. Interpretem des del que som, des del que hem viscut i conegut, i això que fa que, com deia Shakespeare a La tempesta, puguem dir que estem fets de la matèria dels somnis. Sobre un mateix esdeveniment projectem mirades que inevitablement són diverses i contradictòries. Així, doncs, hi ha una penetració del somni, del component subjectiu (el que anhelem, el que ens preocupa....) en la nostra percepció. Però, a més, la dimensió estrictament onírica (del somni nocturn) és rellevant en la nostra existència quotidiana en un grau superior al que tendim a intuir. Les fronteres entre realitat i somni no són nítides. I la literatura hi surt guanyant.

Carles Duarte i Montserrat

© Miyazaki Prefectural Art Museum, Miyazaki. Cortesia de Ludion Publishers © René Magritte, VEGAP.

René Magritte. El sentit de les realitats

Poesia romanesa del s. XXI La Carpeta

Escrit per Joan-Ignasi Elias

La poeta Corina Oproae va néixer a Făgăraş (Transilvània, Romania) el 1973. Es va llicenciar en filologia anglesa i hispànica a la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca, on va iniciar la seva activitat docent en finalitzar la carrera. Des del 1998 resideix a Catalunya. Escriu poesia en espanyol, tradueix del romanès i de l'anglès al català i a l'espanyol, i fa classes d'anglès en un institut d'ensenyament secundari. A Romania va publicar poemes a les revistes literàries transilvanes Tribuna i Echinox. El 2016 va publicar el seu primer llibre de poemes Mil i una morts a l'editorial La Garúa. Ha traduït al català Per entre els dies, una antologia en cotraducció de la poesia del poeta romanès Marin Sorescu (Premi Cavall Verd de Traducció Poètica Rafel Jaume 2013 i Premi Marin Sorescu 2014), La Meva Pàtria A4, de la poeta romanesa Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de Traducció Poètica 2015) i Els poemes de la llum, de Lucian Blaga.

Consulteu: Xavier Montoliu. «Literatura romanesa ¡i literatura catalana: quan el desafiamen es diu traducció». Quaderns. Revista de Traducció 15 (2008), 103–117. https://raco cat/index php/QuadernsTraduccio/article/view/105029

La Carpeta Poesia romanesa del s. XXI

Marin Sorescu

Per entre els dies Lleonard Muntaner ed. Don Joan

Quan un amor en què fa temps que treballo em surt, el passo a net, en el cor d'una altra dona. La Natura és sàvia i va crear més dones que homes, perquè així podem perfeccionar aquest sentiment fent servir una gran quantitat d'esborranys.

(Trad. del romanès Corina Oproae / Xavier Montoliu)

Poesia romanesa del s. XXI La Carpeta

Els poemes de l’últim llibre de la poeta romanesa Ana Blandiana, La meva pàtria A4, són meditatius, profundament metafísics, significatius i sorprenents

Creen un univers poblat per arbres ferits, esglésies tancades, àngels que ja no saben trobar el camí de tornada, un univers on Déu aprèn a anar amb patins per salvar els joves que ignoren la seva existència. Són poemes que deixen entreveure una mirada atenta cap a tot el que ens envolta, com si qui escriu es mogués lentament dins d’una circumferència invisible i inherent a les coses i s’aturés en el punt exacte des del qual es revela de cop l’insòlit en tota la seva esplendor.

La seva veritat última és la de qualsevol gran poeta: la vertadera pàtria és la poesia, el full en blanc, és a dir, el silenci al qual aspira la poesia, perquè en paraules seves, «la poesia gran de debò és la que no s’ha formulat encara»

BAna Blandiana, pseudònim de Otilia Valeria Coman (Timișoara, Romania, 1942) ha escrit poesia, narrativa i assaig, i ha rebut els premis literaris de més prestigi del seu país i diversos guardons internacionals, entre els quals el Gottfried von Herder Entre la seva obra poètica destaca Arhitectura valurilor (L’arquitectura de les onades), 1990; La cules îngeri (Collita d’àngels), 1997; Soarele de apoi (El sol del més enllà), 2000; Refluxul sensurilor (El reflux dels sentits), 2004. Variacions sobre un tema donat és el seu quinzè llibre de poemes

L'Agenda

Exposició "Tàpies-Brossa. Lletres, signes, xifres"

Art Photo Bcn es compon de la Fira, el Photobook Market i el Visionat de portfolis. A més, durant el festival també podreu gaudir de diversos tallers

L'exposició vol mostrar la complicitat i la col·laboració que van tenir aquests dos artistes, uns dels més destacats del segle XX L’espai de la galeria es transforma en un lloc d’humor, joc i màgia per crear el món compartit de lletres, xifres i signes de Tàpies i Brossa. L’exposició mostra els gravats i les litografies de Tàpies i les litografies i els poemes-objecte de Brossa, entrellaçats per mostrar els punts comuns entre tots dos *

Galeria Eude

C/ del Consell de Cent, 278 - Barcelona Fins al 29/12/2022

Cicle d'exposicions "Salt i immersió"

Art Photo Bcn es compon de la Fira el Photobook Market i el Visionat de portfolis.

A més, durant el festival també podreu gaudir de diversos tallers.

L'Espai 13 de la Fundació Joan Miró presenta l'edició del 2022 "Salt i immersió". El cicle pren títol de la traducció lliure que José Ángel Vale del poema «Il tuffatore», d'Eugenio Montale, i en una pintura funerària del segle V aC troba la necròpolis de Paestum. Tant el poema com pintura, en què s'hi pot veure un noi nu salta de cap a l'aigua, reflexionen sobre la vida, la m i la circularitat inherent a totes dues *

Fundació Joan Miró

Parc de Montjuïc - Barcelona Fins al 15/01/2023

L'Agenda

Fundació Vila Casas

Can Framis

C/ Roc Boronat, 116-126 - Barcelona Fins al 15/01/2023

Ella, una i altra vegada d'Eugènia Balcells és una exposició en què els arquetips femenins van dibuixant un vocabulari propi des del qual repensar les relacions humanes en què avui ens movem. Recull diverses obres de finals de la dècada dels setanta i començaments dels vuitanta –Fin, Re-Prise, Boy Meets Girl, Going Through Languages–, on queda reflectit el seu incisiu qüestionament sobre el paper de la dona en la societat contemporània Completa el recorregut Àlbum portàtil (1993), on l'artista ret homenatge a totes les dones sense excepció, i Autoretrat (1980-2018), amb el qual parla mitjançant la càmera de vídeo del seu lloc a la ciutat de Nova York on va viure prop de trenta anys. Tanca l’exposició Becoming (2022), una instal·lació nascuda de l’obra Un espai propi, amb què Balcells celebra l’obra i la vida de Virginia Woolf.

Pretén acostar el món d’aquest novel·lista i la seva obra A la recerca del temps perdut, i també el del seu principal intèrpret plàstic, Lluís Marsans, que va recrear-lo com ningú: una introducció al món narratiu de la novel·la i les seves connexions pictòriques, musicals i literàries; després presenta un conjunt d’il·lustracions sobre l’obra de Proust que va fer Marsans, i una selecció de l’obra més característica del pintor (un món atemporal fet d'interiors, biblioteques, partitures, flors i metrònoms), que també va néixer com una recerca plàstica del temps perdut.

Espais Volart

C/ d'Ausiàs Marc, 20-22 - Barcelona Fins al 15/01/2023

Exposició "De Proust a Marsans. A la recerca del temps perdut"

"Ella, una i altra vegada"

L'Agenda

Còmic. Somnis i història

El sector del còmic és considerat el novè art i té una llarga tradició en el mercat de l’art. Aquesta exposició proposa un recorregut per alguns dels millors còmics de la història i aprofundeix en el procés de producció del còmic, des de la conceptualització i el dibuix fins a la impressió final de l’obra

La mostra inclou obres d'alguns dels persones o còmics més cèlebres, com per exemple The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, Terry and the Pirates, de Milton Caniff, Tintín, d'Hergé, Flash Gordon, d'Alex Raymond, The Spirit, de Will Eisner, Sin City, de Frank Miller, The Amazing Spider-man, de John Romita, Watchmen, de Dave Gibbons i Alan Moore, Arzach, de Moebius, i Corto Maltés, d'Hugo Pratt, entre d'altres A més, aquestes obres dialoguen amb una selecció d'obres d'autors nacionals.

Fins al 15/01/2023

Caixaforum Barcelona Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 - Barcelona

Biblioteca Jaume Fuster i altres espais Pl. Lesseps, 20 - Barcelona Febrer de 2023 (per confirmar)

i paper amb una

i escriptores de novel·la

a

i debats durant els quals el públic podrà conèixer els seus autors i autores preferits També s'hi lliura el premi internacional Pepe Carvalho de novel·la negra

Barcelona es torna a convertir durant uns dies la capital europea del crim de tinta

nova edició de BCNegra, conegut com a Barcelona Negra. Una selecció de grans escriptors

negra participen

taules rodones

L'Agenda

Jaume Plensa.

Poesía del silencio

La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l'original influència de la literatura i les lletres a la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d'aquest univers creatiu que ha estat una constant a allò llarg de tota la seva trajectòria. L'exposició està integrada per prop d'un centenar de peces datades entre el 1990 i l'actualitat, descansant a la seva obra escultòrica però també amb presència d'obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primer cop Entre les peces presentades s'inclou la icònica escultura Together (2014), que es va exposar el 2015 a l'Abadia de San Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s'ha tornat a exposar des de llavors.

La literatura ha estat sempre una font per a en Jaume Plensa T.S. Eliot, W. Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida i que han servit d'inspiració per a infinitat d'obres Aquesta influència literària s'estén també a la pròpia lletra com a element amb què compon les seves escultures.

Fundación Bancaja

Pl. de Tetuán, 23 - València Fins al 19/03/2023

Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat

Exposició que mostra la simbiosi entre poesia i arts plàstiques, amb obres de Rusiñol, Nonell, Miró, Dalí i García Lorca, entre d'altres.

“Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat” explora el diàleg i la simbiosi entre les arts plàstiques i la poesia en el context de l’evolució de la poesia catalana moderna des dels anys noranta del segle XIX, amb la irrupció de la revolució simbolista, fins al final de la Guerra Civil. La mostra és un recorregut antològic en el qual 125 llibres de poesia i poemes publicats en revistes es posen en relació amb 42 obres d’art de totes les disciplines (dibuix, pintura, collage, gravat, escultura i cartellisme) Es tracta de la revisió més completa feta mai fins ara de la relació entre poesia i art català d’aquest període. L'exposició és una coproducció de la Biblioteca de Catalunya i la Fundació Rafael Masó, i des- prés de Girona es presentarà a la Biblioteca de Catalunya la tardor de 2023.

Entre els poetes hi ha els noms més destacats de la literatura moderna en català, com Verdaguer, Maragall, Carner, Miquel de Palol, Guerau de Liost, Josep M. López Picó, Josep M. de Sagarra, Maria Antònia Salvà, Marià Manent, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Tomàs Garcés, J. V. Foix, Clementina Arderiu, i Pere Quart, entre d'altres A més dels llibres de poemes d’aquests autors, l’exposició inclou revistes que publicaven poesia, amb exemplars de Joventut, Pel & Ploma, Troços, Revista Nova, La Revista, Un enemic del Poble, Arc-Voltaic, Proa, Hèlix, i La Columna de Foc, entre d’altres

Dels artistes i il·lustradors presents a l’exposició es poden ressaltar noms com Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Esteve Monegal, Ismael Smith, Helena Maragall, Josep Aragay, Josep Obiols, Joan Miró, Rafael Barradas i Salvador Dalí

Casa Masó

c/ Ballesteries, 29 - Girona Fins al 10 de març de 2023

Adreces d'interès

Premis Literaris

https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/que-fem/premis-literaris/

Premios Literarios

https://www culturaydeporte gob es/mapaapf/premioMapa do? cache=init&layout=mapapremio&language=es

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

https://www escriptors cat/

Asociación Colegial de Escritores de Cataluña https://www acec-web org/spa/11 asp

Gremi d'Editors de Catalunya

https://www gremieditors cat/

Gremi de Llibreters de Catalunya https://gremidellibreters cat/

Biblioteques de Catalunya https://biblioteques gencat cat/ca/biblioteques/catalegs/

L'Agenda

EL LLIBRE

Escrit per Joan-Ignasi

La vida amb un forat a dins aplega una àmplia selecció dels poemes que Philip Larkin va publicar en vida pertanyents als reculls El vaixell del nord (1945), La menys enganyada (1955), Les noces de Pasqua (1964) i Finestrals (1974), així com altres composicions de joventut que van aparèixer en publicacions literàries o peces tardanes. Més de trenta anys després de la seva mort, aquest volum trasllada al català l’obra d’un dels poetes més populars de la tradició anglosaxona amb fidelitat, riquesa de recursos i ofici.

«La poesia et pot agafar desprevingut. Wordsworth de poc em costa la vida una vegada. Anava per l’autopista M1 un dissabte al matí; feien un programa de poesia a la ràdio, Time for Verse, es deia; era un matí d’estiu preciós, i de cop i volta algú va començar a recitar “Oda a la immortalitat” i a mi se’m van omplir els ulls de llàgrimes. I quan circules pel carril central a cent quilòmetres per hora »

"Últim rostre, amb quin poc esforç / arribes imponent als meus ulls..."

Elias

E L L L I B R E

Han dit

d'ell:

«M’atreu l’escriptura de Larkin perquè busca ser al límit de les coses i perquè combina la cruesa del llenguatge amb el control més exquisit de les paraules». Enrique Vila-Matas

«Larkin, abans que de llibres, és sobretot un autor de poemes, molts dels quals cadascú té els seus restaran en la memòria del lector per a tota la vida». Manuel Castaño, El País

«La poesia larkiniana sembla que defugi el sentit clàssic de la bellesa, però, paradoxalment, n’acaba atresorant molta». Jordi Llavina, La Vanguardia

«Un s’endinsa en l’univers de Philip Larkin, aquest ésser solitari i insesat que defugia de la fama, a través d’aquests poemes que parlen, en un cert sentit, i com arriba a intuir Francesc Parcerisas en el pròleg, “de l’individualisme, de la pèrdua de la fe en les grans veritats, de l’exigència i fidelitat a la veritat”. Uns poemes exquisits». Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

«Larkin va ser un poeta excepcional perquè la seva cruesa era implacable i despiadada, però al mateix temps no estava exempta de tendresa, d’una tendresa més existencial que no afecativa» Pere Antoni Pons, Última Hora

"¿Estàs a punt per al que la nit et portarà?"

Origen del mot alfabet - Pau Elias https://pauelias.weebly.com/