3 minute read
La Info poètica
L A I N F O P O È T I C A
Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)
Advertisement
Escrit per Salvador Barrau
L’art i les seves diverses formes artístiques són el recurs per a moltes teràpies. Aquestes ajuden al creixement personal, en la pau interior, la felicitat, la cultura i la satisfacció personal i espiritual. Tot, en el conjunt ajuda a compondre un haiku, amb delicada forma estètica i harmonia poètica (Aware) i (Wabi-Sabi) i (Wa) és harmonia. H a i j i n és el poeta del haiku. que capta el moment com si fos una instantània fotogràfica i és quan neix l’instant i la inspiració captant el moment, i en el lloc on succeeix al sorprendre ’ns. Aquesta sorpresa i impressió dóna lloc al ‘ moment haiku ’ . Tot, en el conjunt ajuda a compondre un haiku, amb delicada forma estètica i harmonia poètica (Aware).
"Haiku és allò que està succeint ara, en aquest lloc, en aquest moment.
BASHO
Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)
El haiku és una composició-poema, amb mètrica japonesa, que té els seus orígens als segles XIII i XIV, i agafa embranzida a partir dels segles XVII i XVIII, i avui segueix essent molt popular, principalment al Japó, encara que està globalitzat en tot el món. La primera poesia japonesa va ser el Manyoshu (759 dC. L'harmonia de la qual parlàvem es concreta en una composició de 5,7, 5 síl·labes, comptades segons la mètrica de cada llengua. En japonès pot ser d'un sol vers i amb un contingut aproximat de 17 síl·labes. Per entendre el concepte de 3 versos, indicarem l'aproximació del haiku:
L A I N F O P O È T I C A
1r. vers. És un apunt natural, un succés dins i prop de la natura. Contemplant-la, gaudint-ne o sent-ne testimoni presencial d’ un succés natural de lavida rica de la flora i fauna, on tot es relaciona entre si fent simbiosi natural. Les estacions ( k i g o ) hi tenen un paper principal: primavera, estiu, tardor i hivern. 2n. vers. És la 'cuina de la visió natural' , descriptiva des del primer vers donant-li cos i fent un salt transcendental al tercer i darrer vers, ajudant a entendre continguts d'una lectura simbòlica i universal, que complementa la composició. 3r. vers. És una síntesi, entre silencis, dels dos punts anteriors, on acaba i s ’ endevina el desenllaç del haiku. En els haiku hi ha d’haver més coses que no es diuen que no pas allò que es descriu. El lector, finalment, acaba el seu propi haiku amb la seva interpretació.
Les estacions (kigo) hi tenen un paper principal.
L A I N F O P O È T I C A Haiku. L'Univers en disset síl·labes (I)
No tots els versos curts de tres versos,
però, són haiku. No s ’ha de confondre el treset, l’ epigrama, els rodolins, ni el Poetrix, ni el senryu amb un haiku, ja que aquest té personalitat pròpia, una filosofia i unes regles diferents, les quals fan que el lector hagi d’ entrar en el poema i endevini també com el haijin (poeta de haiku), què succeeix en aquell instant. Sense aquesta màgia no sempre es pot compondre un bon haiku.
El haiku és una poesia contemplativa
que valora la natura, els colors de les estacions, els contrastos, les sorpreses i enregistra un moment, una sensació, una impressió o un drama d’ un fet específic de la natura i on el «jo» (l’ ego personal) és inexistent, però pot estar-hi immers sense ser-ne el protagonista. El «jo» s'ha d'intuir.
Abans de dir-se haiku, els seus orígens
eren el renga. A Basho Matsuo (16441694), se ’l considera el primer gran mestre. Altres mestres també van influenciar aquest art com: Buson Yosa (1716-1783) que a més de poeta era pintor, i que crea i indaga en les essències de les coses. Issa Kobayashi (1762-1826), els versos del qual descriuen els plaers de la vida i l’amor per la natura. Ja en el segle XIX, destaca Masaoka Shiki, renovador del haiku. Va ser justament al principis del segle XX quan el haiku va començar a influir en la lírica occidental.
Foto: Salvador Barrau
