Editorial 4 Poetes

EDITORIAL

La trajectòria de Vers i Revers, construïda des de fa més de 12 anys a base d’ energies i fusions poètiques, agafa un nou impuls i inicia un nou projecte que ens fa una especial il·lusió: és la revista que esteu llegint. Aquesta neix amb la voluntat de donar a conèixer la nostra activitat poètica, però també la de difondre tant la poesia i el món poètic que hem heretat com l’actual, en les seves multiplicitats i tendències.

Per què ens dediquem a això i per què volem compartir-ho? O què ens ofereix la poesia i per què ens ha d’interessar? Doncs ens ofereix endinsar-nos en els nostres àmbits més íntims i més col·lectius, i perquè ens parla dels pensaments, de les creences i els sentiments, dels desenganys i les esperances... Creiem que tot plegat val la pena per sentir-ne l’ emoció i el missatge, per compartir-lo...

Comencem a fer camí. Si ens voleu acompanyar...

V / R

P O E T E S

Escrit per Xavier Martí

Des de l'Associació Poètica Vers i Revers ens hem volgut afegir a la celebració de l'Any Gabriel Ferrater, no només pel fet d'haver estat un poeta insigne i un intel·lectual polifacètic, sinó també per ser un autor que joves poetes actuals tenen com a principal referent i inspira l'obra de molts d'ells i elles. Al llarg de l’Any Gabriel Ferrater hi ha hagut moltes ocasions de parlar de les múltiples facetes del personatge: de la crítica d’art o de la docència universitària, de l’aprenentatge dels rudiments de la pintura o de l’interès persistent per les matemàtiques, de la provocació en l’àmbit del pensament literari o de la renovació que va aportar en el camp de la lingüística, etcètera. En lloc d’abordar la diversitat, l'acte de cloenda de l’Any es va centrar intencionada-ment en el llegat principal de Ferrater, que és naturalment la poesia. I el fil conductor de l’acte seran les tres dones que hi van conviure en els deu últims anys de la seva vida (Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona). Per això l’acte té un títol tan obvi, però al mateix temps tan indiscutible, com Les Dones i els dies. D'altra banda, existeix des del mes d'abril de l'any 2017 l'Associació Gabriel Ferrater amb seu a Sant Cugat del Vallès, amb els objectius següents: -Fomentar els estudis sobre la vida i l'obra de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté. -Promoure i organitzar activitats per a donar a conèixer la vida i l'obra de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté.

GABRIEL FERRATER I EL SEU ANY

Foto: Associació Gabriel Ferrater

Es va endinsar en les més diverses disciplines intel·lectuals, de la crítica a la pintura, de la matemàtica a la lingüística.

GABRIEL FERRATER I EL SEU ANY

-Col·laborar en la difusió i divulgació del llegat Ferrater. -Donar visibilitat a la figura de Gabriel Ferrater a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. -Vetllar per la bona marxa del Premi Gabriel de Poesia i pel Premi Gabriel Ferrater de Poesia a Secundària. -Incentivar l'escriptura de la poesia entre la gent jove. -Promoure i organitzar activitats relacionades amb la poesia, especialment la contemporània.

Podeu contactar amb l’Associació Gabriel Ferrater pels mitjans següents: ·Correu postal: Biblioteca Central Gabriel Ferrater: Av. Pla del Vinyet, 40 08172 Sant Cugat del Vallès. ·Correu electrònic: associaciogferrater@gmail.com ·Facebook: www.facebook.com/profile.php? id=100017751304209 ·Twitter: @ferratergabriel ·Instagram: @associacioferrater

F

POETES

Endinsem-nos ara, però, a la seva trajectòria vital per poder comprendre així els moments clau i els punts d'inflexió que el varen dur a convertir-se en unintel·lectual i un poeta.

Gabriel Ferrater va ser el fill primogènit de Ricard Ferraté Gili i Amàlia Soler Rossellò, i va néixer a Reus el 20 de maig del 1922. El fonament del benestar econòmic de la família era l'empresa d'exportació de vins que havia aconseguit fundar, després de més d'un fracàs. l'avi Gabriel Ferraté. Ricard Ferraté havia estudiat Dret i va provar de dedicar-se a la política. Va ser ell que va llegir la proclamació de la II República des del balcó de l'Ajuntament de Reus. També va aplegar a casa seva una biblioteca força respectable que va ser l'estímul inicial de la vocació intel·lectual dels seus fills. En aquest ambient d'interés pels afers públics i pels llibres, alternant les estades a Reus amb uns llarguíssims estius passats a la Masia Picarany va créixer, doncs, Gabriel Ferrater, havent après de llegir molt abans que anés a cap col·legi on els seus pares no el van dur fins que havia fet els deu anys, a temps només de preparar el seu ingrés a l'Institut. Els bombardeigs de Reus durant l'any 1937 van ser la causa que la família es refugiés a la Masia Picarany, ja des de la tardor d'aquest any. El 1938 tots se'n van anar a Barcelona, per preparar la marxa cap a França. Entre els autors que ja havia llegit Gabriel Ferrater aleshores figuraven tant Baudelaire com Valéry, i a la vegada Jorge Guillén i Carles Riba. Es pot dir que en una mesura considerable la seva formació literària ja havia estat completada, quan finalment va tornar a Reus el darrer dia del 1941.

POETES

No li va ser gens fàcil adaptar-se a la necessitat de recuperar el temps perdut, despatxant el batxillerat interromput el 1937, que no va arribar a acabar fins al 1947. Però ja el 1945 va començar a iniciar-se en les matemàtiques, que fins als primers anys de la dècada dels 50 va ser un dels seus ineteressos predominants. Quasi al mateix temps el va prendre l'interès per la pintura, suscitat per una visita al Prado amb ocasió del seu primer viatge a Madrid a la tardor del 1947. Amb tot això, la literatura va quedar transitò-riament submergida. El pare de Gabriel Ferrater no va poder superar la fallida del negoci familiar l'any 1951. El prematur traspàs del seu pare va marcar profundament el caràcter del futur poeta. El 1952 la seva mare es va establir amb els seus tres fills a Barcelona. A la primavera del 1951, Gabriel Ferrater havia publicat el seu primer article, de crítica pictòrica, a Laye. Aquesta revista li va permetre d'iniciar la seva amistat amb els poetes Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i amb tota la gent del seu cercle. D'altra banda, d'ençà del 1953 es va veure molt sovint amb Carles Riba, l'autor català que més havia admirat en la seva adolescència. Finalment, va ser adoptat per la colla dels amics d'Eduard Valentí, que comprenia almenys dos poetes, Rosa Leveroni i Joan Vinyoli. Tot plegat el va dur a reactualitzar el seu vell interès per la poesia. Al seu torn, una crisi sentimental del tot circumstancial el va dur, a la primavera del 1958, a posar-se ell mateix a fer versos, i d'aquí va néixer l'obra major de Ferrater que sens dubte és la seva poesia. El resultat van ser els tres llibres que va treure en el curs de només set anys: Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). La publicació, el 1968, de Les dones i els dies, va aplegar els seus tres llibres de poesies i va cloure aquesta etapa de l'evolució intel·lectual de Gabriel Ferrater.

''Diré el que em fuig. No diré res de mi.

GABRIEL FERRATER I EL SEU ANY

(Ivars d'Urgell, 1952 – Barcelona, 1998)

''Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc te'l duré cap a tu.

GABRIEL FERRATER I EL SEU ANY

POETES

D'ençà del 1952 s'havia guanyat la vida, amb un fruit molt escàs, traduint tota mena d'obres per a diversos editors. El 1955 una beca de l'Institut Francès li va permetre de passar un temps a París. Cap a l'estiu de 1963 va fer finalment un intent seriòs d'establir-se fora del país anant-se a Hamburg a treballar com a lector per la casa Rowohlt. A la fira de Frankfurt d'aquest any havia conegut una noia americana que podia retrobar a Madrid on residia la seva família, la qual cosa el va induir a tornar a Barcelona pocs dies abans de Nadal. El dia 2 de setembre de l'any següent Gabriel Ferrater i Jill Jarrell es van casar a Gibraltar, però ja el 1967 van acordar de separar-se. El divorci va ser formalitzat el 24 de gener del 1969.

La darrera gran mutació que va sofrir l'esperit de Gabriel Ferrater va ser ocasionada per la lectura que va fer, l'estiu de 1964, de la gramàtica catalana d'A. M. Badia i Margarit, que el va dur a examinar-ne a fons la base sistemàtica. En un temps molt breu es va fer càrrec de tot l'àmbit de la lingüística científica, tant la tradicional com la contemporània, orientada cap a l'establiment de principis explícits.

''Però cap vent no en fa justícia. Romanen, inconvincents i eixuts, sota cada any que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre...

D'ençà del 1967 va començar a donar conferències i cursets iniciant el seu auditori en el pensament de Noam Chomsky. En l'entremig va acabar llicenciant-se en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica) i, ja des de la seva cons- titució, va ser nomenat professor de lingüística i crítica literària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment, cap a mitjans d'abril de 1972 es va posar a redactar la gramàtica catalana en la preparació de la qual havia estat treballant en tot el curs d'aquests anys, però el dia 27 d'aquest mateix mes es va treure la vida, com havia fet el seu pare vint-iun anys enrere, al seu pis de Sant Cugat.

POETES

Característiques de la poesia de Gabriel

Ferrater són la base decasil·làbica de molts dels seus poemes, l'ús savi de la rima, l'eufonia no emfàtica i col·loquial, l'ús de paraules comunes, arraconades abans d'ell per un sentit reduccionista de la bellesa que volia fer-la equivalent a la polidesa i l'elegància, mitjançant paraules cultes i temes neutres i tradicionals en la poesia catalana. Aquests elements fan que la seva poesia mantingui actualment la seva vigència. També la presència de descripcions i d'objectes, a més 'una cosa no freqüent en la poesia catalana com és el poema llarg. El poema extens que reconstrueix un passat, que en fa memòria, respon a una línia oberta per William Wordsworth a "El Preludi" . Les dues composicions llargues de Ferrater són "In memoriam" i "Poema inacabat" . El primer reconstrueix la seva infància i joventut, trecant tòpics i, fins i tot, és políticament incorrecte avui, ja que es refereix als afusellaments en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola i la iniciació sexual amb les putes. El segon és deutor de Chrétien de Troyes, compost per heptasíl·labs apariats, amb aires del segle XII. Ell creia que la poesia havia de dir alguna cosa, que no valia la pena perdre el temps en un joc verbal per intel·ligent i divertit que fos. Va obrir un camí que ben pocs han seguit com cal, perquè la famosa poesia de l'ex- periència ha acabat sent una poesia de la bana- litat, sinó de la més ridícula ximpleria. La gran poesia de Ferrater, més que la dels poemes llargs com "In memoriam" , es troba en els poemes curts. Per exemple , "Atra mater":

GABRIEL FERRATER I EL SEU ANY

És massa gran, el camp de bardissa excitada pel vent de vora mar. Aquí, un lloc tan obert? Per què, tan pla? I els peus trepitgen reservats, que no els doblegui un clot com una serp, de sobte. I tan callat? Els ulls que el sol ungleja, sotgen ombres. On, la terrible que ha fet fugir les veus? Fins que el cobert de zinc i de fusta fungosa que surt al pas com una captaire negra i fera de nafres (—tu que tornes? vella, l'infret de por eres tu?) s'obre el ventre ple de fetus metàl·lics (—si tot el mal que duies a dintre ja el vas fer): bombes que van sobrar. Vibra una sargantana. L'herba es menja el rovell. No surt ningú. No guarden aquests minuts de rebuig. Es va esquerdant l'eixut crostisser de records. Una guerra civil, uns aeròdroms pobres.

GABRIEL FERRATER

Kensington

La llum de l’estiu nòrdic és immensa, i aquelles tardes que no moren mai. Com la pau de després. Quan elles diuen gairebé el vell secret que cerquem sempre per camins nous. I ella parla, i em diu les imatges que amb ella fan camí: el camí seu, tan lent, per on la meno fins al cim. «Sempre em sembla que em transformo. No sabràs mai les coses que em fas creure, cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington, aquesta estesa de carrers retorts, clars de llum sense sol. I fa un moment et dic que m’he tornat una flor groga.» D’imaginar floral, a mi m’és fàcil. Du bist wie eine Blume, i a la mà tinc encara un record de flor carnívora, la cosa que es va obrint fins a una flor de carn humida, corol·la desclosa vasta increïblement, perquè, insecte, m’hi doni. Dic: «Et tornes una flor, i tot el cos et puja cap aquí.» M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos que sé calcar no valen. Corregeix: «No, si la flor no compta. És que era tota groga. Te m’he tornat una flor groga.»

POETES

Ferrater el 1958 / Foto Arxiu Ferrater

"i aquelles tardes que no moren mai.