_Can Bril: arquitectura i educació Introducció Són moltes les nines i els nins del nostre municipi que han après les primeres lletres, s’han format com a ciutadanes i ciutadans i, en definitiva, han crescut i conviscut a l’ombra de l’antic edifici del Col·legi Públic Can Bril, popularment conegut com ses Escoles. Enguany, Sencelles estrena un nou centre escolar i, alhora, celebra el 75è aniversari de la inauguració de l’antiga escola graduada. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per trescar entre els llibres i documents esgrogueïts pel pas del temps i valorar el paper que ha jugat aquest edifici dins la història local, tot emmarcant-lo en el context històric i social en què fou concebut i construït, sense deixar de banda la transcendència de les persones que el promogueren. La construcció de l’escola graduada de Sencelles no constitueix un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins un programa de promoció de construccions escolars iniciat durant la dècada de 1920, intensificat en el transcurs de la Segona República (1931–1936) i malauradament interromput arrel de la Guerra Civil Espanyola (1936–1939). Alhora, aquesta institucionalització de centres escolars amb característiques arquitectòniques, higièniques i pedagògiques pròpies constitueix un reflex d’un context educatiu, polític i social marcat per la creença en l’educació com a motor de canvi i de lluita contra l’endarreriment que patia la societat espanyola, en general, i illenca, en particular.
AUTORITATS DEIXEN CONSTÀNCIA DE LA SEVA PRESÈNCIA A L ’ ACTE DE LA COL · LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL NOU EDIFIC DE CAN
BRILI .
sa_sella |
71
_75 anys de ses Escoles
LES
L’educació i els edificis escolars a Mallorca A partir de la dècada de 1910 Mallorca esdevingué escenari de l’experimentació de les noves corrents educatives sorgides a Europa i a l’estat espanyol. De fet, la nostra illa rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza, que havia estat fundada, l’any 1876, entre d’altres, per Francisco Giner de los Rios, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, catedràtics separats de la universitat per defensar la llibertat de càtedra i per negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes religiosos, polítics i morals del sistema educatiu de l’època. Per altra banda, la pedagogia mallorquina també va adequar-se al moviment de renovació pedagògica conegut genèricament com a Escola Nova, però sense integrar-se plenament en un mètode o corrent concret. Es tractava d’un moviment minoritari a la nostra illa, però amb una influència significativa a nivell social i pedagògic1. A nivell estatal, aquestes
