Evolució de l’escola

Macià Llabrés i Ramis

_Evolució de l’escola durant el s. XX

Em produeix un gran goig contemplar l’entrada o sortida de nins i nines del nou col·legi, que més que col·legi, pareix un institut. Me fa recordar quan jo era un nin en què hi havia molts d’al·lots que no podien assistir a classe per haver d’ajudar a la seva família.

I pensar que per arribar a la situació actual, hagueren de passar molts de segles, ja que l’educació era un privilegi de les classes dominants.

A Sencelles, quan es va construir l’escola graduada, hi va haver uns quants regidors que consideraren que el nou edifici era massa gran i massa ostentós. No és un prejudici poder pensar que aquests regidors el que volien era tenir una disponibilitat de mà barata i molt obedient.

Les nostres autoritats locals, a pesar de les dificultats econòmiques que eren moltes, com va succeir l’any 1902 amb l’aparició de la fil·loxera, que va acabar amb la única riquesa de la comarca, deixant a la majoria de les famílies dins la major pobresa; el 1914 amb la manca de pluges i una epidèmia de pigota en que varen morir moltes persones; varen retre, el 1901, un homenatge al mestre Jaume Qués Reinés per la seva laboriositat i zel per la seva dedicació a l’ensenyança; i l’any 1915 fou declarat fill adoptiu del poble pels seus vint-i-cinc anys de serveis a l’escola.

L’escola municipal, que regia el mestre Qués, es trobava situada a la plaça de Son Morei, coneguda amb el nom de “Escola Vella”. Després aquest edifici es convertiria en presó, jutjat i peixeteria.

A principis del mes de febrer de 1918 es va dur a terme el contracte d’arrendament amb Bartomeu Andreu Ballester, propietari de la casa situada en el carrer Jardins, per destinar-la a escola pública per a nins i també com a habitatge del mestre Joan Medinas.

Les monges de la Caritat eren les responsables de l’educació de les nines i nins. Aquests passaven a l’escola pública una vegada que havien feta la primera comunió. No puc passar per alt tenir un record per les Germanes de la Caritat Sor Rosalia i Sor Maria, responsables dels primers cursos.

A partir de 1960, les monges deixaren d’impartir classe als nins i nines ja que s’integraren a l’escola graduada, quedant-se solament els nins de 3 a 6 anys, fins l’any 1980. A partir d’aquesta data deixaren definitivament l’ensenyança.

Essent batle Antoni Pons Fiol es va informar als regidors de l’acord pres per la Junta Local de 1ª Ensenyança d’aquesta localitat per dotar d’una escola rural per a nins en el llogaret de Ruberts.

Considerant un encert l’acord que havia pres la Junta Local, els regidors acordaren donar un vot de confiança al batle perquè realitzés les gestions pertinents amb l’inspector D. Joan Capó.

Passat un temps, havent observat que el moviment demogràfic era negatiu

U N GRUP DE NINS REUNITS A LES ESCALES DE L ’ ESGLÉSIA E N QUALQUE CELEBRACIÓ D ’EXALTACIÓ PATRIÒTICA DELS ANYS 20-30.

LA MATEIXA FESTA? PERÒ ARA NOMÉS AMB NINES.

quant a naixement de nins, es va decidir que les monges de la Caritat continuassin essent les responsables de l’educació tant de nins com de nines del llogaret.

El 13 de març de 1923, el president de la corporació Gaspar Oliver donà compte als regidors de l’acord pres per la Junta Local de 1ª Ensenyança, d’interessar el Govern, segons el Reial Decret del Ministeri d’Instrucció Pública del 17/12/1922, per a la construcció d’un edifici per escola de tres graus per a nins i una altra per a escola unitària per a nines.

Tenen en compte que el Govern es farà càrrec de la construcció d’ambdós edificis, sempre que l’Ajuntament cedeixi els solars de 1400 m2 pel primer, i 400 m2 pel segon.

La corporació va acordar acceptar l’acord de la Junta Local de 1ª Ensenyança, adquirir els solars i oferir, a més, torns de prestació personal.

Trobar un terreny adequat per a la construcció d’un edifici escolar no fou una tasca fàcil, ja que l’única finca que reunia les condicions necessàries, l’amo no estava disposat a vendre. Després de moltes conversacions i cedir davant les seves pretensions, que consistien en poder parcel·lar la resta de la finca, pel mes de maig de 1928 es van adquirir 35 àrees de la finca anomenada “Tanca de Can Bril” propietat de Jaume Cirer Mulet. L’import d’aquests 3.500 metres quadrats fou de 6.500 pessetes.

L’ajuntament en ple, presidit pel batle Bartomeu Vich, va acordar felicitar a la Junta Escolar de 1ª Ensenyança, formada pels regidors Capó, Fiol, Oliver, els mestres Francesc Rosselló i Jaume Qués i l’ecònom Guillem Parera, per les gestions realitzades i també per les reformes que es dugueren a terme a la casa-escola del carrer Jardins.

En un principi es va nomenar a l’arquitecte Josep d’Oleza perquè aixequés els plànols i delegar al regidor Gabriel Fiol perquè s’entrevistés amb el susdit

U N GRUP DE NINES DE LES ESCOLES DE LES MONGES D E L A C ARITAT D ’ EXCURSIÓ A SARISSAL SOBRE ELS ANYS 20?

UN NINET ANOMENAT BARTOMEU OLIVER DE CAS CAPITÀ FOU DE GRANDET EL SEGON DIRECTOR DE L’ESCOLA GRADUADA.

B ITLLET D ’ ENTRADA A UNA FESTA D E LES ESCOLES DE LES MONGES DE LA CARITAT ON S ’AVISAVA QUE HI HAURIA UN PASSI DE BACINA PER RECAPTAR FONS.

arquitecte per si volia acceptar l’encàrrec.

Al cap d’un temps i a proposta del president, es va acordar designar a l’arquitecte Guillem Forteza que fou, en definitiva, el responsable de la direcció de les obres de l’Escola Graduada.

Per aquelles coses de la vida que no tenen una explicació lògica, segons una ordre publicada en la “Gaceta”, es confirma la creació d’una escola mixta a Jornets, atesa per una mestra; interessant en conseqüència, de l’ajuntament, en el terme més breu possible, trobar un terreny així com els ormejos i material necessari perquè aquesta escola es pugui inaugurar el proper curs 1931-32.

Mentrestant l’escola graduada del poble seguia essent simplement un terreny. Les obres de l’escola mixta i casa-habitació de Jornets costaren 29.032’55 pessetes. La inauguració va tenir lloc el 4 de setembre de 1932 i es varen invertir 1.932 pessetes en actes festius.

El 5 d’abril de 1933 va tenir lloc al saló d’actes de l’ajuntament de Sencelles l’obertura de les tres pliques que s’havien presentat per dur a terme les obres de l’escola graduada. El millor licitador fou Antoni Cerdà al qual se li adjudicà la subhasta per 65.466 pessetes.

Per fer front a les despeses per a les construccions de les escoles de Sencelles i Jornets es va concertar un préstec de 70.000 pessetes a la Caixa de Pensions.

Un grup de regidors presentaren una instància sol·licitant a l’ajuntament la revocació de l’acord que feia referència a la petició d’un préstec a la Caixa de Pensions per considerar-lo improcedent, arbitrari i infundat. Duita a votació l’esmentada instància, el resultat fou de 5 vots a favor contra 3 dels regidors Amengual, Sunyer i Fiol.

Una vegada acabades les obres, es va adquirir el mobiliari per l’import de 1.243 pessetes. Quant a la instal·lació elèctrica, que va córrer a càrrec de Joan Coll, el pressupost fou de 740’45 pessetes. A l’hora de l’aprovació d’aquesta despesa, el regidor Amengual manifestà la seva disconformitat per considerar que aquesta escola era massa escola pel poble de Sencelles.

Per a la preparació del programa d’actes pel dia de la inauguració, l’ajuntament va designar una comissió formada pels mestres Miquel Duran, Francesc Pons, la mestra Maria Moll i el secretari Antoni Verd.

La inauguració va tenir lloc el 15 d’abril de 1934.