Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuàzaga i Llabrés Col·laboradors: Joan Bover i Serra Jerònia Campaner i Fiol Equip Directiu CP can Bril Jerònia Florit i Zuazaga Macià Llabrés i Ramis Miranda Miret i Mairata Bartomeu Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer
_Índex Article
_Editorial Pàgina
23 de març de 1930
3
L’escola de Jornets
6
Fotos escolars
8
Un procés llarg i complicat
10
15 d’abril de 1934
15
Magisteri i ministeri
18
La direcció de l’escola
29
El Patronat Escolar
32
04 de setembre de 1932
35
Amb veu pròpia
38
De primera mà
43
Mestres a Sencelles
48
Els registres escolars
63
Converses amb una mestra 65 Edita des de 1983: Centre Cultural de Sencelles Portada: alumnes a l’escola de Sencelles dia 8 de juliol de 1912
_75 anys de ses Escoles
Imprimeix: Tirrena S. A. C/ Pintor J. Gris, 2 Manacor (Mallorca) Dipòsit legal: PM-400-89 Hicol·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
Fèlix Estelrich
67
Evolució de l’escola
68
Arquitectura i educació
71
L’exemplar de Sa Sella que teniu entre les mans és un número especial. Aprofitant l’avinentesa que enguany es complien els 75 anys de ses Escoles, des del Centre Cultural de Sencelles vàrem pensar que era un aniversari que s’havia de celebrar amb la repercussió que calia. I aquí teniu el resultat! També aprofitant que la revista surt al carrer el dia de la Fira i que és el dia ideal per renovar la subscripció al Centre Cultural, tenim una promoció amb regalet que és insuperable. No podem acabar aquest editorial sense donar les gràcies a totes les persones que han ajudat per aconseguir que aquest projecte fos una realitat. Especialment a tots els que hi han col·laborant escrivint, finançant o aportant dades. Sense oblidar tampoc les persones que han deixat imatges antigues que serveixen per il·lustrar l’especial i que són tantes que és impossible esmentar-les totes sense descuidar qualcú sense voler. Moltes de gràcies per l’amabilitat! Molts d’anys des de Sa Sella!
Ajuntament de Sencelles
2
| sa_sella
Cap com ella!
_23 de març de 1930 Memoria de la gestión municipal del ejercicio de 1929 Instrucción pública
L ES
FORCES VIVES DE
S ENCELLES, ENTRE ELLS GUILLEM PARERA ,
S ’ HI DISTINGEIX EL RECTOR
ESPEREN L ’ ARRIBADA DE LES AUTORITATS DE
CIUTAT AL C OMETA .
EN L ’ ACTE DE COL · LOCACIÓ DE LA
La buena situación del solar para la Escuela Graduada, hizo que el Ayuntamiento adquiriese mayor suma de terreno que el que precisaba para ello, con miras a urbanizar el sobrante que radica entre las calles de Belén, Retiro y Ramón Llull y dado su fácil enlace acordóse el trazado de dos calles más para dar entrada a todas las casas de las calles de Gall y Mayor que por el dorso colindasen con dicho solar, de forma que el sobrante destinado a la construcción de dicha escuela, quedase circuido por dichas calles.
PRIMERA PEDRA DE LA FUTURA ESCOLA GRADUADA .
El arquitecto D. José de Oleza por encargo de la Corporación municipal, proyectó, consecuente con tales aspiraciones, el expresado plano de urbanización que fue aprobado por el Ayuntamiento en sesión plenaria del 2 de agosto de 1929 y por la Subcomisión Provincial de Sanidad del 23 de noviembre siguiente. Para no exponerse a que una pequeña modificación en el trazado de dicho proyecto de urbanización repercutiera en el del edificio
sa_sella |
3
_75 anys de ses Escoles
D ISCURSOS
COSTAT DE LA CREU DE SA
Decíamos en la Memoria del ejercicio pasado, que algo ya positivo en la de 1929 podríamos puntualizar con respecto del proyecto de construcción de la Escuela Graduada y otros problemas relacionados con la enseñanza y cultura. Pero ello, sin que signifique defraudación de esperanzas, hemos de confesar sinceramente, aunque nos pese, que se ha hecho poco en relación con la importancia del asunto. Causas? Imposible puntualizarlas; una circunstancia cualquiera….. Un pequeño disentimiento….. Un ínfimo detalle a veces originan sin que nuestra percepción lo conciba, el estacionamiento de un proyecto por muy interesante que sea.
L’ A S S I S T È N C I A A L ’ A C T E V A E S S E R M O L T NOMBROSA. AQUESTA MATEIXA IMATGE VA SORTIR PUBLICADA AL DIARI DE C IUTAT L A U LTIMA H ORA DIA 29 DE MARÇ DE 1930 I ALLÀ ANAVA FIRMADA PER D. D URAN .
escuela graduada, no se formularon los dos planos a la vez y se ha aguardado antes de empezar el de la escuela tener la aprobación de aquel.
_75 anys de ses Escoles
Esta prevención que al adoptarse no tuvo otro móvil mas que el de andar sobreseguro, puede haber influido algo en su retraso. El Ayuntamiento con visión clara del problema, sabrá imprimirle aquella actividad que requiere la importancia y finalidad del proyecto de referencia.
LES
DIFERENTS PERSONALITATS QUE HAN ACUDIT
A
L’ACTE
FIRMEN
UN
DOCUMENT
QUE
CERTIFICA LA COL · LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL NOU EDIFICI .
I NSTÀNTANIA
DEL PARLAMENT QUE VA FER EL
SECRETARI DE L’AJUNTAMENT,
VERD BIBILONI
4
DE CAN
| sa_sella
R ABASSA.
ANTONI
El acto organizado por la Corporación para la colocación de la primera piedra del proyectado edificio de la Escuela Graduada tuvo lugar el dia 23 de marzo de este año, evidencia de una manera diáfana los buenos deseos de la Corporación de llevar a felíz término tan bella iniciativa; la aisstencia al mismo del Excmo. Sr. Gobernador Civil, del Presidente de la Diputación Provincial, de los señores Inspectores de 1.ª enseñanza y de tantas distinguidas personalidades, avalaran su importancia y significación; la correspondencia de todo el vecindario que asistió en masa apretujado y confundido con las Autoridades dió la sensación de una compenetración espiritual con el acto que se realizaba, matizándolo de notas emotivas y simpáticas que enlazadas con las
LES
AUTORITATS OBSERVEN ELS PLÀNOLS DE
BRIL PER FER-SE UNA IDEA L’EDIFICI D E LA NOVA GRADUADA DE S ENCELLES . CAN
DE COM
SERÀ
ESCOLA
que producían los cantos de los pequeños escolares allí presentes, formaron el preludio de una nueva alborada para la cultura de nuestro pueblo. Un pequeño esfuerzo material, que puede soportar sin quebranto la situación económica del Municipio bastará para convertir en palpable realidad tan hermosas aspiraciones.
UNA
VEGADAA ACABAT L ’ ACTE AL SOLAR DE LES
FUTURES
ESCOLES,
D ’ AUTORITATS I LA GENT
LA
COMITIVA
ES VA TRASLLADAR
A L A PLAÇA D E L A VILA PER ESCOLTAR L A BANDA DE MÚSICA I PRENDRE UN “LUNCH ”.
sa_sella |
5
_75 anys de ses Escoles
I NSTÀNTANIA DEL DISCURS D ’ UNA AUTORITAT DA VANT L ’ ATENTA MIRADA DEL RECTOR PARERA I DE L ’ INSPECTOR J OAN C APÓ .
Dicho acto y los recientes acuerdos adoptados por esta Corporación en pro de la enseñanza, afirmar que para Sancellas ha empezado una era de cultura y deseo de enaltecimiento; así se desprende del que adoptó esta Corporación en sesión plenaria celebrada el 5 de agosto de 1929. En dicha sesión acordose solicitar de los Poderes Públicos la creación de una escuela mixta para el caserío de Jornets al efecto de facilitar a los hijos de los habitantes de dicho caserío, del de Biniferri y diseminados de aquel contorno, la asistencia a la escuela, atendiendo a que para asistir a la de esta villa tienen que recorrer una distancia de seis kilómetros, imposible de hacerlo por mucha voluntad que en ello pongan, los días de lluvia y barro.
_75 anys de ses Escoles
_L’escola de Jornets
P LÀNOL IDEAL D ’ UNA ESCOLA UNITÀRIA SEGONS L ’ARQUITECTE GUILLEM FORTEZA. DIBUIX E X T R E T D E L L L I B R E “G U I L L E M F O R T E Z A ARQUITECTE ESCOLAR ” DE J AUME O LIVER I MIQUEL SEGUÍ.
6
| sa_sella
Memoria de la Gestión Municipal del Ayuntamiento de Sancellas respectiva al año 1931 Instrucción pública Relacionada con este problema fué la visita oficial que hizo a este pueblo el día 15 de agosto de 1931 el primer Gobernador Civil de la República en Baleares D. Francisco Carreras Reura, hoy diputado constituyente de las Cortes españolas. Este día dicho señor con claros razonamientos llevó al convencimiento de la Corporación municipal la necesidad ineludible que había que resolver en el más breve plazo posible el problema de edificios escolares que tenía proyectado, puesto que la República, para hacer una Patria grande, necesitaba de ciudadanos conscientes y cultos, y esto sólo puede conseguirse elevando el nivel cultural de los niños por medio de la escuela. Impuesta la Corporación municipal de los deseos plausibles del señor Carreras, que constituían una aspiración latente y arraigada en el ánimo del Ayuntamiento, decidióse a resolverlo francamente. De que eta decisión se transformó en realidad, lo pregona el esbelto edificio de nueva construcción para escuela mixta y casa-habitación de la señora Maestra, levantado en el caserío de Jornets, que fué inaugurado oficialmente el 4 de septiembre de este año con toda solemnidad, asistiendo al acto además del señor Gobernador Civil, el propio señor Carreas, a quien el Ayuntamiento agradecido a su apoyo moral dió su nombre a la nueva escuela; el diputado provincial señor Roca; el concejal del Ayuntamiento de Palma D. Vicente Tejada, los inspectores de 1.ª enseñanza, señores Leal y Capó; el arquitecto señor Forteza, autor de la obra; los alcaldes de Inca, Binisalem y Costitx y representantes de la Prensa de Baleares; adhiriéndose también al acto en sentido telegrama el Presidente de la Diputación y diputado a Cortes D. Francisco Juliá Perelló. El 19 de abril de 1932 el Ayuntamiento, para no demorar la construcción de la escuela graduada de esta villa, acordó contratar un préstamo con la Caja de Pensiones de la Vejez, de Setenta Mil Pesetas, a base del 5 por ciento de interés, amortizable en 20 años y con derecho a adelantar la amortización; préstamo que tiene la aceptación de dicha entidad bancaria. En sesión extraordinaria del 14 de junio, fué aprobado por la Corporación municipal el presupuesto extraordinario procedente, pudiéndose augurar, salvo dificultades de procedimiento desconocidas que lo retrasen, que el edificio de la graduada podrá estar terminado en el mes de agosto de 1933. Alrededor de este proyecto escolar y principalmente con respecto a este préstamo de 70.000 pesetas, ha venido haciéndose por ciertos elementos una campaña insidiosa basada en argumentos tan pobres de lógica y de sentido común que, como era de esperar, no ha encontrado ambiente favorable en la opinión, sufriendo sus propulsores un resonante ridículo. Esto es alentador por implicar que el pueblo ya no se deja engañar con charlatanería manida de
L ’ ARQUITECTE
GUILLEM F ORTEZA I PINYA
VA SER
L ’ AUTOR DEL PROJECTE DE L ’ EDIFICI ESCOLAR DE
JORNETS .
tópicos que si producía efecto en tiempos pretéritos, hoy con la República los sofismas se desmoronan y toman consistencia las realidades. A continuación esbozamos el proyecto escolar para que el vecindario lo conozca al detalle: Coste de la escuela mixta, según proyecto del arquitecto D. Guillermo Forteza: TREINTE Y UNA MIL, TRESCIENTAS OCHENTA Y CINCO MIL PESETAS CON CINCUENTA Y DOS CENTIMOS………………………………………………………………………………………………….....31.385’52
sa_sella |
7
_75 anys de ses Escoles
Pesetas. Coste de la graduada, según proyecto del arquitecto D. José de Oleza: SETENTA Y CINCO MIL, SEISCIENTAS SESENTA Y NUEVE PESETAS CON CUARENTA Y OCHO CÉNTIMOS…................................................ 65.669’48 “ Gastos calculados de la escritura hipotecaria, derechos y demás: DOS MIL QUINIENTAS PESETAS…………………………………………………………………………………………………………….…..… 2.500’00 “ Total Gastos ……………………………………………………………………………..…………………..….….. 99.555’00 “ Para llevar a cabo el anterior proyecto el Ayuntamiento precisa de las NOVENTA Y NUEVE MIL QUINIENTAS CINCUENTA Y CINCO PESETAS mencionadas, y únicamente toma a préstamo SETENTA MIL PESETAS. Las restantes VEINTE Y NUEVE MIL QUINIENTAS CINCUENTA Y CINCO las saca el Ayuntamiento de las economías que resultan en la liquidación del último presupuesto ordinario. Por consiguiente el Ayuntamiento, con 70.000 pesetas, tendrá dos edificios valorados por los técnicos en 99.500’00 pesetas. Pero aún hay más. Terminadas las obras, el Estado subvencionará al Municipio con 30.000 pesetas la graduada y con 10.000 la mixta de Jornets. De esta suerte, el tan cacareado préstamo (por los detractores) de 70.000 pesetas, queda convertido, amortizando estas subvenciones, a la suma de 30.000 pesetas. Y con 30.000 pesetas el Municipio de Sancellas será propietario de dos edificios de 20.000 duros y además tendrá resuelto uno de los más delicados problemas como es el de locales escuelas adecuados para la enseñanza. Esta es la verdad escueta del asunto. ¿Era así como la exponían al público los detractores? Que el Ayuntamiento de Sancellas ha realizado un pronunciado avance en la cuestión de la enseñanza en el transcurso de un año lo evidencian de una manera clara y terminante los siguientes hechos: En la fecha 1.º de julio de 1931, a petición de la Corporación municipal, fué creada una escuela mixta servida por Maestra en el caserío de Jornets por el Ministerio de Instrucción Pública. En fecha 30 de dicho mes y después de haberse adquirido por el Ayuntamiento el menaje y material necesario para dicha escuela, fué levantada por el señor Inspector de 1.ª enseñanza de la Zona D. Fernando Leal el acta de recepción de la misma. Y desde la apertura de curso (que fué en septiembre siguiente) se da clase en dicha escuela por una Maestra Nacional. El 4 de diciembre de dicho año 1931, el Ayuntamiento acordó interesar del Gobierno de la República, interin se construyera la graduada de este pueblo que se tiene en proyecto, la instalación en esta villa con carácter provisional de la graduada. Esta petición fué atendida por el Excmo. Sr. Ministro de Instrucción Pública en Orden de 25 de febrero de este año 1932 (publicada en la Gaceta de 1.º de marzo siguiente). En fecha 23 de marzo del año actual, después de adquirido por el Ayuntamiento el menaje y material que era indispensable, fué levantada acta de recepción de dicha graduada por el mentado Inspector de 1.ª enseñanza de esta Zona señor Leal. Desde la mentada fecha, Sancellas dispone de un Maestro y una Maestra más para la enseñanza.
_75 anys de ses Escoles
_ Fotos escolars
8
| sa_sella
FOTO
RECORD DE LA VISITA DEL
BISBE
HERVÀS A LES ESCALES AMB L ’ALUMNAT .>
<
FOTO
AMB ELS ESCOLARS DE L ’ANY
1961
F OTOGRAFIA 12 PESSETES.
EN UNA IMATGE FETA PER
MASCARÓ I
QUE VALIA
F OTO RECORD D ’ UN ANY ESCOLAR FET PER FOTOGRAFIA M ASCARÓ DE MARIA DE LA S ALUT I QUE ES VENIA A L PREU D E 2 PESSETES .
UNA ALTRA IMATGE D’ESCOLARS FETA PER FOTOGRAFIA MASCARÓ I AMB DON BARTOMEU VALLÈS DE CAN MERRIS.
FOTO
RECORD D ’UN ANY ESCOLAR AMB
BARTOMEU CAPITÀ BEN
JOVE .
D ON
> sa_sella |
9
_75 anys de ses Escoles
<
>
_Ses Escoles: un procés llarg i complicat Crònica del projecte de l’escola graduada de Sencelles Dia 15 d’abril de 2009 es compliren setanta-cinc anys des de la inauguració de les escoles públiques de can Bril a Sencelles. La construcció tant de l’escola graduada de Sencelles com de la unitària de Jornets són dues obres cabdals de la labor de la Segona República al municipi de Sencelles. El camí que seguí la iniciativa del nou centre escolar de la vila va esser llarg, penós i ple de dificultats. Des de l’inici de la tramitació fins a la inauguració passaren més d’onze anys farcits d’entrebancs.
L’EDIFICI
DE L ’E SCOLA
G RADUADA
PRÀCTICAMENT
ACABAT : NOMÉS HI FALTEN UNS QUANTS DE RETOCS : LA CONNEXIÓ DE CORRENT , L ’ ESCUT ,
_75 anys de ses Escoles
LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA ...
Dia 13 de març de 1923, seguint la recomanació feta per la Junta Local de Primera Ensenyança, l’Ajuntament de Sencelles acordà, essent batle Gaspar Oliver Bibiloni de can Quaranta, sol·licitar al Ministerio de Instrucción Pública l’edificació d’una escola de tres graus per a nins i una d’unitària per a nines. L’Ajuntament es comprometia a adquirir els terrenys i posar-los a disposició de l’Estat que seria qui pagaria les obres. Aquest acord municipal va quedar enroscat per dins els calaixos de la Sala ja que no fou fins al març de 1928 quan es decidí, essent batle Bartomeu Vich Oliver de can Riera de Cascanar, la compra per 6.500 pessetes, de la tanca de can Bril. Aquesta finca sembrada d’ametlers era propietat de Jaume Cirer Mulet de can Bril i tenia una extensió de 35 àrees. Una vegada que ja es tenia el solar apropiat i a la vista que l’expedient a Madrid no avançada a Sencelles es començaren a posar nerviosos. Hi havia pressa i necessitat per comptar amb uns espais adequats per a l’ensenyament. Fins llavors les escoles estaven disperses per cases de propietat municipal (com l’edifici Sindicat de la placeta de Son Morei) o llogades (com la del carrer des Jardins número 2). Finalment dia 23 de març de 1930 es procedí a col·locar la primera pedra del nou edifici enmig d’unes grans celebracions.
Joan Florit i Horrach jflorith@hotmail.com
10
| sa_sella
L’escola emperò, per desídia d’una part de les autoritats locals, va tardar més de 4 anys a acabar-se. Res del que envoltà l’escola va ser bo de fer. Des que es compraren els terrenys fins que es posà la primera pedra hi va haver un caramull de peripècies entre els bàndols conservador i liberal que es tornaven al consistori durant els anys de la Restauració: uns volien un magne edifici i els altres una coseta senzilleta; uns volien aprofitar per urbanitzar els terrenys dels voltants de can Bril i els altres ho trobaven un gastòrum; uns
A QUESTES
DIFERENTS IMATGES DEL PROCÉS DE
CONSTRUCCIÓ DE L ’’ EDIFICI DE L ’E SCOLA HAN ESTAT CEDIDES PER EN
BARTOMEU ADROVER
VICH.
EN
AQUESTA IMATGE PODEM APRECIAR ELS MACS DEL PATI JUST ACABATS DE POSAR .
volien l’arquitecte Josep d’Oleza Frates i els altres s’estimaven més en Guillem Forteza Pinya. Bé, una passa endavant i una enrera. També hi va haver polèmica amb el sistema d’elecció del constructor: uns volien un concurs-subhasta i els altres es decantaven per una designació administrativa. Al final es feu per subhasta que fou guanyada pel constructor porrerenc Antoni Cerdà Mesquida per un import de 65.466 pessetes. Com que s’havien d’allargar els carrers que ja existien per poder arribar al nou edifici, es va decidir obrir tota una sèrie de vials a l’urbanització i enllaçarlos amb la trama existent (Retiro i Betlem). El dissenyador de la nova barriada de can Bril fou l’arquitecte Josep d’Oleza. En canvi els plànols de l’escola s’encarregaren a tot un experimentat en la matèria, Guillem Forteza. Encara que és ben cert que entre acords i revocacions, i acords en sentit contrari i un altre cop readaptar les decisions preses abans, els arquitectes ho tenien reament complicat per saber què feien al final. I per si tot això no bastàs, mentrestant, cau la dictadura de Primo de Rivera, cau la monarquia d’Alfons XIII i arriba la Segona República.
sa_sella |
11
_75 anys de ses Escoles
La República establí el principi de base de la separació entre l’Església Catòlica i l’Estat. Es varen promulgar unes normes sobre el matrimoni civil, el divorci, la secularització dels cementeris, la prohibició d’exercir l’ensenyament als religiosos que no tenien títol de mestre, etc. Tot això va suposar un ambient de permanent oposició entre l’Església i la República. El domini del caràcter religiós de l’educació era ancestral a Espanya. Molts de segles de domini i privilegis feren que l’Església tengués en general, una mentalitat contrària als canvis educatius per por de perdre el control de la societat. La Segona República obrí les portes cap a la liberalització escolar i s’interessà molt en la construcció d’escoles públiques. A Sencelles, malgrat que al front de la gestora de l’Ajuntament hi havia el futur director de la nova escola graduada, Llorenç Duran, els doblers per pagar les obres no arribaven. A la vista que a Madrid no feien cap cas a la petició malgrat tenir des de feia més de tres anys el solar apropiat, els plànols traçats i la primera pedra posada, es decidí a proposta del batle Antoni Bibiloni Pons de can Guixa tirar endavant el projecte encara que fos a costa de bestreure els jornals des de les arques municipals a partir del mes d’agost de 1931. Com que a la Sala no hi havia gaire doblers, es va haver de subscriure un
crèdit amb La Caixa per valor de 70.000 pessetes que s’invertiren en les escoles de Sencelles i també amb la de Jornets (que va ser inaugurada pel setembre de 1932).
UNA
VISTA LATERAL DEL NOU EDIFICI DES D E
L’EXPLANADA DE DAVANT CAP AL CARRER
75 anys de ses Escoles
DELS
MOLINS .
El govern republicà es va mostrar més receptiu que els anteriors a les propostes d’ajuda de Sencelles i començà a enviar material escolar: bancs, taules, llibres, etc, a part de subvencions pecuniàries sumant 30.000 pessetes. Als problemes entre liberals i conservadors del temps de la monarquia, es passà ara als problemes de la República i l’Església, i el que és el mateix, als problemes entre els defensors de l’escola laica i els partidaris d’una escola religiosa. La construcció de l’escola de can Bril comptà amb defensors i detractors. L’esperit de la polèmica es va radicalitzar: uns trobaven que la Sala s’havia d’endeutar per fer aquesta gran obra i els altres no estaven disposats a que s’hipotecàs el futur del poble ja que amb les escoles de les ordres religioses (les Germanes de la Caritat tenien el col·legi La Pau a Sencelles i La Verge Miraculosa a Ruberts, i les Germanes Franciscanes a Biniali tenien l’escola L’Assumpció) ja n’hi havia abastament per saber lletra, els nins; i per aprendre de costura, les nines. Fins i tot, una vegada acabades les obres, hi hagué més guirigall ja que el batle es negava a fer la cessió de l’edifici, que tant d’esforç havia costat al poble de Sencelles, a l’Estat, condició indispensable perquè el dotàs de material i personal. I tot perquè els que governaven a Madrid no eren del mateix partit que a la vila... Finalment a principis de l’any 1934 tot quedà enllestit i es prepararen unes festasses per a la inauguració. Aquestes festes costaren 1.220’60 pessetes i hi va haver crits i renou a la Sala entre els que pensaven que eren unes pessetes ben gastades i els que trobaven que era “massa festa per a una escola”. La inauguració de l’edifici d’aire italianitzant es va fer coincidir amb el dia de la República, 14 d’abril, encara que l’acte central fou dia 15 perquè hi poguessin acudir les autoritats que aquells dies anaven tots enfeinats precisament inaugurant noves escoles per tot Mallorca.
12
| sa_sella
Encara es conserva el pergamí, artísticament pintat pel mestre Jaume Verd Rubí de can Rabassa, que signaren les autoritats d’aquell 15 d’abril de 1934 per deixar constància de la “fecha esta de tanta importancia y trascendencia para el desenvolvimiento de la cultura de nuestro pueblo, que merece los honores de un breve comentario siquiera sea únicamente para que no se nos olvide este día que constituirá en el devenir del tiempo una efeméride histórica de nuestro pueblo”, segons diu el secretari de l’Ajuntament Antoni Verd Bibiloni de can Rebassa a la Memoria Municipal de 1933.
_15 d’abril de 1934 La Ultima Hora (18/04/34) Inauguración del grupo escolar en Sancellas Después de muchos años de bregar esforzadamente -bien compenetrados Magisterio Nacional, Inspección y Ayuntamiento- por fin los que se preocupan de la verdadera liberación del Pueblo: la intelectual, han podido aunar a los triunfos ya conseguidos en la isla, la inauguración de un nuevo centro escolar primario: el “Grupo Escolar” de Sancellas... Los que han podido seguir pacientemente el largo proceso que se originó allá por 1927-28, para poder instalar dignamente la población escolar sencellense en edificios que reunieran las condiciones que exigen la Higiene y la Pedagogía, pueden - y deben – enmarcar sin tacañería, con recuerdo de viva gratitud, la actuación de la Inspección de primera enseñanza, en este caso particular la del inspector seños Leal Crespo, y la del batallador Magisterio Nacional en esa Villa actuante, que han sabido sostener con tesón y firmeza una campaña que necesariamente tenía que culminar con una victoria: la inauguración – en medio de un gran entusiasmo y los máximos honores – del “Grupo Escolar” de Sancellas, hoy un bella realidad.
EL
BATLE DE
S ENCELLES
EN EL MOMENT DE LA
INAUGURACIÓ DE L ’E SCOLA
G RADUADA ERA N ’A NTONI B IBILONI DE CAN G UIXA DEL P ARTIT REPUBLICÀ DE CENTRE (ANTIC PARTIT LIBERAL) QUE GOVERNAVA GRÀCIES A U N PACTE DE CENTRE - ESQUERRA .
Anotemos, pues, estos dos nombres: “Leal” por el elemento oficial que diríamos como inspector; “Durán”, por el popular, como su genuino representante en su calidad de Maestro Nacional. Y sigamos… La inauguración oficial del edificio construido por el Ayuntamiento de Sancellas para “Grupo Escolar” de la villa, se solemnizó con grandes festejos populares, como hemos dicho. Puédese decir, pues, que el 15 de abril de 1934 fue fecha memorable en las actas de la simpática villa de Sor Francina Ana Cirer. Por entero consagrada, igual que el 14, a los niños y a la Escuela Nacional... Digno modo de celebrar cual correspondía al tercer aniversario de la Segunda República Española. El catorce de abril se señaló con actos de preponderancia infantil: Todos los escolares se reunieron en el “Cine Moderno” de la villa, para escuchar la
sa_sella |
13
_75 anys de ses Escoles
La victoria, asimismo, ha traído consigo el público reconocimiento de dos valores demasiadamente modestos que gráficamente se han de representar por dos apellidos, y en el vivir cotidiano, por la labor de dos hombres: “Leal” y “Durán”. Sabe bien el primero que Sancellas le queda agradecida y estima en mucho cuanto ha hecho por su bien el segundo: que recuerde toda su vida el desarrollo de los festejos y actos oficiales del día 15 del año en curso, y comprenderá que todo bien obrar -a la larga o la corta- tiene su merecida recompensa: que el Magisterio Nacional es apostolado, sinónimo de trabajo y sacrificio…
sesión central radiofónica (Discursos de Madrid) proyectáronse además películas instructivas. Uno de los Maestros Nacionales desarrolló una lección ensalzando la figura del gran tribuno republicano Castelar, organizándose por la tarde un fiesta infantil deportiva.
L’ E D I F I C I
D E L ’E S C O L A
GRADUADA JA TÉ
APUNT PER FER - HI CLASSES .
ACABAT I CORRENT ,
ARBRES , L ’ ESCUT SOBRE EL PORTAL ,
...
El quince se inició con grandes festejos escolares-populares: Pasacalles por la Banda de mœsica “La Musa”, de Selva, carreras de resistencia en bicicletas; ídem, de velocidad; ídem, pedestres, etc. etc. y otros juegos. El “clou” de la fiesta fue la inauguración del “Grupo Escolar”. Realmente grande y digno. A ella se sumó, contra presiones y prejuicios, el pueblo llano, pues un gentío enorme presenció, con vivas muestras de agrado, el curso de la cívica ceremonia...
75 anys de ses Escoles
Dadas las tres y media llegó con puntualidad que habla bien alto de su amor por las cosas de la Escuela y el Pueblo, el señor Gobernador Civil de la provincia, don Juan Manent, acompañado del señor Presidente de la Diputación Provincial, don Francisco Juliá, y bella hija. A la entrada del término municipal recibiéronles el alcalde, don Antonio Bibiloni, y una comisión de señores concejales, juntamente con unas lindas payesitas (Sritas, Teresa Cirer, Coloma Ferragut, Rosa Mayrata, Maria Sastre y Martina Verd), constantes y entusiastas alumnas de la clase de adultos de la Escuela Nacional sancellense, quiene ofrecieron al señor Gobernador un precioso ramo de flores. En la “Plaza de la Constitución”, adornada con sencillez y buen gusto, con arcos de follaje la leyenda: “El Ayuntamiento al Gobernador”, dieron la bienvenida a tan ilustres personajes el Ayuntamiento en corporación, las HH
LA
INAUGURACIÓ DE L ’E SCOLA
G RADUADA
VA SER CELEBRADA AMB UNA FESTA GROSSA .
ENMIG
DE LA PLAÇA S ’ HI ALÇÀ
U N A R C TRIOMFAL A M B E L L E M A: E L
AYUNTAMIENTO
14
A SU
G OBERNADOR.
| sa_sella
de colegios privados de la villa y de Biniali. Distinguidas señoritas de la localidad y de Inca, los escolares perfectamente formados y el pueblo en masa, realzaron el acto del recibimiento, que resultó cordial y entusiasta… La comitiva en marcha emprendió el camino hacia el nuevo edificio. Una vez en él fueron desatadas unas cintas tricolores que cerraban el recinto escolar, se recorrió, detenidamente, éste, y, en el hermoso patio descubierto tomó asiento la presidencia del acto, formada por las autoridades civiles y de Enseñanza, las locales y la distinguida señora de don Fernando Leal. – Firman el acta de inauguración las Autoridades en artístico pergamino dibujado por el Maestro de la localidad don Jaime Verd.
UN
ARTÍSTIC ESCUT DEL MUNICIPI DE
SENCELLES
PRESIDEIX EL PORTAL D ’ ENTRADA A L ’E SCOLA
G RADUADA BRIL .
CONSTRUÏDA A LA TANCA DE CAN
Declarado abierto el acto, con la venia del señor Gobernador, habló el secretario del Ayuntamiento, señor Verd Bibiloni. Con el entusiasmo que sabe sentir y con el cariño acendrado que pone en cuanto afecta al pueblo y villa, leyó con unción unas palabras que fueron historia y defensa, saludo y agradecimiento. Habló de labor anterior llevada a cabo por el Ayuntamiento: la escuelita de Jornets. Ensalzó justicieramente la tarea inapreciable del Magisterio oficial de la Villa y, dedicó a la República, ya que en estos días se conmemora su segunda exaltación, las primicias del acto que se desarrollaba. Leyó adhesiones valiosas de don Jaime Sard, del arquitecto-director de las obras del nuevo edificio, señor Forteza, y del Maestro inspector de Primera enseñanza de Menorca, señor Socias. Terminó el señor Verd saludando a la Patria, a Sancellas y al Magisterio Nacional.
ASSOCIATS A LA L LEIALTAT L ’ ACTE D ’ INAUGURACIÓ .
VAREN PARTICIPAR A
Don Juan Manent, el gobernador entusiasta de la cosas de enseñanza, cerró el acto hablando también de la tarea que se ha impuesto la República en el aspecto educacional. Mostró su entusiasmo por actos como el que se desarrollaba y su deseo de verlos repetidos por toda la provincia. Explicó y exaltó el laicismo y tuvo unas emocionantes palabras de gratitud para la función del Maestro primario. Entonó un hermoso canto a las tradiciones populares (alabanza, y aplauso de las lindas payesitas que realzaban el
sa_sella |
15
_75 anys de ses Escoles
El inspector señor Leal tomó la palabra y glosó con palabra cálida el tercer aniversario del advenimiento de la República, haciendo resaltar la obra democrática de la misma glosando admirablemente el parlamento de “Segismundo”, el protagonista de la obra calderoniana: “La vida es sueño”, para deducir que todo ser humano tiene derecho a gozar cualquier privilegio hasta el presente exclusivo de las clases libres y privilegiadas. Felicitó al Ayuntamiento por el esfuerzo económico que representa la edificación construida y al director de la Graduada, don Lorenzo Durán, por la labor positiva, que viene desarrollando.
acto) y terminó ofreciéndose desde su cargo a todos con llaneza singular. Autoridades y público todo, celebró tan grata inauguración con pastas, vinos generosos y champañ, y los escolares con una suculenta merienda. U NA
AULA DEL NOU EDIFICI A PUNT DE REVISTA
AMB ELS TINTERS DAMUNT DE LES TAULES I UNA LÀMINA A L · LEGÒRICA A L A
R EPÚBLICA
SOBRE LA PISSARRA .
Y, una vez hubieron dejado la villa las Autoridades, el elemento joven se entregó al baile, al estilo del país y moderno, cerrándose tan excelente jornada con una suelta de cohetes. El recinto escolar se hallaba adornado por los mismo escolares con leyenda de bienvenida, lo mismo que la sociedad recreativa “La Lealtad” de jóvenes sancellenses demócratas y cívicos. La Almudaina (16/04/34) Inauguración de una Escuela Graduada en Sancellas En Sancellas se inauguró oficialmente el pasado domingo la Escuela Graduada. El acto revistió inusitada solemnidad.
AQUESTA
ACTA ARTÍSTICA DONAVA FE DE LA
INAUGURACIÓ DE LA NOVA ESCOLA .
_75 anys de ses Escoles
DE L ’ ACTA FIGURA A LA DE
1933
UN DIBUIX MEMORIA MUNICIPAL
De Palma se trasladaron a aquel pueblo el señor Gobernador civil de la provincia, don Juan Manent, el Presidente de la Diputación, don Francisco Juliá, y su bella hija Margarita; el Inspector Provincial de Sanidad, don Juan Durich, los inspectores jefes de primera Enseñanza don Juan Capó y don Fernando Leal, los inspectores de primera Enseñanza de esta provincia y representaciones de la prensa local. A Sancellas acudieron también, con motivo de esta inauguración, representaciones de los centros de enseñanza, entre los que recordamos al Director del Colegio Subvencionado de Segunda Enseñanza de Inca, don Francisco de Sales Aguiló, la Directora de la Escuela Graduada de Inca señorita María Teresa Xamena; el Director de la Escuela Graduada de niños de Inca don José Fornés y otros muchos maestros que sentimos no recordar. Asistieron los alcaldes de Inca don Miguel Beltrán y señora, y el de Binisalem, don Francisco Lladó.
16
| sa_sella
Fueron recibidos el Gobernador civil y el Presidente de la Diputación, en el Ayuntamiento, por el Alcalde de Sancellas don Antonio Bibiloni Pons, la corporación municipal y el Secretario municipal, don Antonio Verd. En la plaza se hallaban congregados, con sus
maestros, los niños de las escuelas públicas y privadas, que llevaban banderas nacionales.
DELS PRIMERS
DIES DE LA NOVA ESCOLA N ’ HI HA
MOLTES DE FOTOS .
M ESTRE P ERE LA S ALUT .
DES
C OM AQUESTA FETA PER R ETRATS DE M ARIA DE
Después de descansar unos momentos los visitantes, se formó la comitiva, que precedían los niños de las escuelas con sus maestros, don Jaime Qués, doña María Moll, don Francisco Pons, don Bartolomé Ferragut y don Jaime Verd. Seguían las autoridades de la provincia, a quienes acompañaban el alcalde señor Bibiloni con las autoridades locales, el inspector municipal de Sanidad don Juan Nadal, los médicos don Antonio Verd y don Juan Llabrés. Seguían los invitados y un grupo de lindas muchachas ataviadas con el traje regional: Coloma Ferragut, Teresa Cirer, María Sastre, Rosa Mayrata y Martina Verd. Numerosísimo público tomó parte en la manifestación que desde el Ayuntamiento se dirigió al nuevo grupo escolar. Allí las autoridades fueron recibidas por el Director de la nueva escuela, don Lorenzo María Duran. El Gobernador señor Manent desató las cintas con los colores nacionales que impedían el acceso a la nueva escuela.
FOTO DE LA PART POSTERIO DEL NOU
B ARTOMEU ADROVER VICH I TAMBÉ FIGURA A LA M E M Ò R I A M U N I C I A L D E 1933 Q U E P A R L A SOBRE LA INAUGURACIÓ DE L ’ EDIFICI .
EDIFICI HA ESTAT CEDIDA PER EN
Si resultó de agrado la nueva instalación escolar, con su mobiliario moderno, mucho más agradó la exposición de trabajos efectuados por los muchachos y las niñas. Las autoridades e invitados alabaron calurosamente la perfección de la enseñanza y la hermosura de los trabajos expuestos. Terminada la visita al grupo escolar, las autoridades dirigieron la palabra a la concurrencia,
sa_sella |
17
_75 anys de ses Escoles
A QUESTA
Después fue izada, por el Gobernador, la Bandera Nacional, y por el Alcalde, la Bandera Mallorquina, mientras una banda de música interpretaba el Himno Nacional. El público prorrumpió en una gran ovación. Seguidamente fue visitado el nuevo grupo escolar. Tiene capacidad para cuatro grados, uno para niñas y tres para niños. Los planos del edificio fueron trazados por el arquitecto don Guillermo Forteza, guiándose en aquellas características que hoy rigen las construcciones escolares: amplios ventanales, espaciosas salas, galerías, patios y campo de juegos.
numerosa, que se agolpaba frente al nuevo edificio.
U NA
FOTO FAMOSA : EL DESCANS DE LES OBRES
D E L ’ ESCOLA A M B ELS PICAPEDRERS I LES FORCES VIVES DE LA SEGONA REPÚBLICA A
S ENCELLES .
El Secretario del Ayuntamiento, señor Verd, empezó señalando la importancia de la fiesta que se celebraba, de la que podía estar satisfecho el Ayuntamiento por haber llevado a término el edificio de la nueva escuela, que significa la preocupación sentida por el Ayuntamiento por el progreso del pueblo. Agradeció a las autoridades y a la prensa la asistencia al acto, felicitó al Ayuntamiento y al arquitecto señor Forteza por la obra realizada. Terminó felicitando al pueblo de Sancellas. El Inspector de Primera Enseñanza, señor Leal, en nombre de la Inspección de Primera Enseñanza, felicitó al Gobernador y al Presidente de la Diputación por el interés y apoyo que prestan a todos los problemas de enseñanza de Mallorca. Elogió la labor realizada por el magisterio de Sancellas, que en todo momento -dijo- tendrá el apoyo de la Inspección por el entusiasmo con que elabora. Hizo observar el gran apoyo que la República ha dado a las empresas de cultura.
_75 anys de ses Escoles
Dijo que la República ha venido para dar cultura a todos y quitar el privilegio de unos pocos para extenderlo a todos, abriendo la Universidad a todos.
“E S C U E L A
GRADUADA.
ACTO
DE
LA
INAUGURACIÓN OFICIAL ” AQUEST ÉS EL PEU DE FOTO D ’ AQUESTA IMATGE QUE MEMORIA MUNICIPAL DE 1933.
FIGURA A LA
El señor Gobernador cerró los discursos. Agradeció las palabras que a su persona dirigieron. Ensalzó la escuela: compara la escuela moderna con la escuela antigua, así como los maestros antiguos con los de hoy. Felicitó al pueblo de Sancellas porque en él, venturosamente, se une una buena escuela con buenos maestros. Dijo que la escuela, por voluntad de la República, ha de ser gratuita para todos, y ha de ser laica por bien de todos, pues toda imposición es mala. El laicismo -añadió- es en beneficio de todas las confesiones. Terminó felicitando a todos, y especialmente al pueblo de Sancellas. Todos los oradores fueron muy aplaudidos.
18
| sa_sella
Se dieron vivas a la República y a Sancellas. Se obsequió a los invitados con un lunch.
_Magisteri i ministeri: el patriotisme local de Mn. Bartomeu Oliver
U NA
IMATGE DE DON
B ARTOMEU
BEN PETIT AMB
SA MARE .
LA
MAJOR PART DEL SEU MAGISTERI HO DEDICÀ A L ’E S C O L A D E
SENCELLES,
PRIMER COM A
MESTRE I DESPRÉS COM A DIRECTOR . PERÍODE S ’ ESTENIA DES DE
A QUEST 1965. MOLTS , M N .
1942
SENS DUBTE, A L ’ ENTENDRE DE BARTOMEU OLIVER HA ESTAT
A
UN DELS
MESTRES QUE MÉS HAN DESTACAT DINS LA HISTÒRIA DE LES HA DURAT FINS A
ESCOLES DE 75 ANYS.
CAN
BRIL
QUE
sa_sella |
19
_75 anys de ses Escoles
AQUESTA FOTO MOSTRA ELS ALUMNES DE L ’ ESCOLA D ’A LGAIDA AMB MOSSÈN B ARTOMEU O LIVER .
A finals de l’any passat (2008), quan els regidors l’Ajuntament i els membres del Claustre de professors parlaven de l’obertura del nou centre escolar públic de Sencelles, en un acte de justícia algunes institucions de la nostre Vila, com ara la Parròquia de Sant Pere, la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, l’Obra Cultural Balear i el Centre Cultural de Sencelles, proposaren el nom del capellà senceller Bartomeu Oliver de Cas Capità, per donar nomenclatura a les noves escoles. Els qui recolzaven aquella proposta consideràvem que aquell sacerdot i mestre de moltes generacions d’infants de Sencelles és ben mereixedor de tal distinció, ja que durant tota la seva vida va lluitar per donar a conèixer i que els sencellers estiméssim la nostra llengua, història, tradicions, etc. En definitiva, fou un excel·lent propagador i defensor de la cultura nostrada. Aquesta aportació per al monogràfic d’avui no pretén ser un esbós biogràfic crític del capellà de cas Capità, si no l’aportació de notes històriques, en la majoria inèdites sobre l’estima envers Sencelles que sempre identificà a Mn. Bartomeu. F. Caraballo, M. Cladera i C. Valls ja han tingut l’ocasió d’elaborar i publicar un rigorós treball dins la col·lecció de Els nostres educadors (n. 7) de la Universitat de les Illes Balears, en el que no descuiden d’exposar el sistemes pedagògics que emprà el mestre, els seus pensaments envers l’organització de les aules, classes, sortides, etc. a més d’un resum històric de la seva biografia. La vida de Mn. Bartomeu Oliver i Amengual finia a Sencelles en el mes de març de 1993, concretament el dia que l’Església celebra a Sant Josep, advocat per una bona mort. Poc després d’aquella data la revista Sa Sella va dedicar exclusivament el seu número que corresponia als mesos d’abril i maig a la seva figura. Era un homenatge en el que participaren la Sra. Aina Moll i Marquès, en Bartomeu Mut, en Damià Quetgles, n’Antoni Mir, Mn. Antoni Ferrer, Mn. Simó J. Garau aleshores Rector de Sencelles, n’Antoni Vallès, etc. Poc després també el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca d’aquell any i en les pàgines 281-283 publicava la corresponent Necrologia que signà l’amic Mn. Baltasar Morey Carbonell, Beneficiat de la Seu i Cronista del Bisbat. Amb base en aquell document intentaré seguir el fil d’aquest article: “Rvd. Sr. D. Bartomeu Oliver i Amengual Dia 19 de març de 1993, catorze dies després de la mort
FOTOGRAFIA
DE
BARTOMEU OLIVER
DE JOVE AMB
UN PERSONATGE QUE NO HA POGUT SER
_75 anys de ses Escoles
IDENTIFICAT .
QUAN M N. BARTOMEU O LIVER HAGUÉ DE COMENÇAR ANAR A ESCOLA A S ENCELLES HI FUNCIONAVEN TRES CENTRES D ’ ENSENYANÇA : L ’ ESCOLA PER NINES QUE TENIEN OBERTA LES MONGES DE LA CARITAT, LA DE DONYA J OANA C ATANY S ALVÀ I LA DE D ON J AUME QUÉS I REINÉS. EN AQUESTA DARRERA DEGUÉ ANAR M N . O LIVER FINS QUE ENTRÀ EN E L S EMINARI PER COMENÇAR ELS ESTUDIS ECLESIÀSTICS. EL MESTRE QUÉS ERA NATURAL D ’A LCÚDIA , OBTINGUÉ EL TÍTOL DE MESTRE ELEMENTAL L ’ ANY 1886 I EXERCÍ A BANYALBUFAR, MAÓ I FINALMENT A S ENCELLES . A QUÍ HI ARRIBÀ L ’ ANY 1890 I S ’ H I J U B I L À L ’ A N Y 1938. D E S D E 1915 L ’A J U N T A M E N T L ’ H A V I A D I S T I N G I T A M B E L DE FILL ADOPTIU DE NOMENAMENT S ENCELLES PELS SEUS 25 ANYS DE SERVEI AL POBLE .
Jordi Llabrés i Sans
20
| sa_sella
del seu darrer germà Miquel, finí el curs d’aquesta vida mortal a la Residència “Sor Francina Aina” de Sencelles, després d’una curta malaltia, el prevere jubilat Rvd. Sr. D. Bartomeu Oliver i Amengual, als 89 anys complits. I.- Estudis. Havia nascut a la esmentada Vila, el 24 d’agost de 1903. Cursà els estudis eclesiàstics al nostre Seminari Conciliar de Sant Pere. Realitzà també els de Magisteri, obtenint el títol de Mestre Nacional. Rebé l’Ordenació Sacerdotal, el 2 de juny de 1928. II.- Primers Ministeris. Acollit a la Parròquia nadiua en aquest darrer any, s’encarregà, com Capellà, de l’Oratori de Ruberts. Del 28 de febrer de 1930 exercí de Vicari Cooperador de la susdita Parròquia. III.- Magisteri Escolar. 1) Algaida. L’any 1930 féu oposicions al Magisteri; guanyades, el curs de 1930-1931, ja se trobava de mestre a Villatomil (Burgos), la primers destinació. Mentrestant el 14 d’abril de 1931, es proclamava a Espanya la 2ª República. L’octubre del curs següent de 19311932, tornà a la Roqueta, destinat a Algaida. Foren aquests anys a Algaida d’intensa lluita a favor de la nostra Religió, dedicats a l’ensenyança escolar, compartits amb l’apostolat del Joves d’Acció Catòlica i la predicació popular a la Parròquia. 2) Sencelles-Algaida. L’any 1936, esclatà la Guerra Civil Espanyola. No tingué rues a la llengua per a denunciar a Sencelles els greus desordres, defensar la llibertat de les persones i afavorir la pau entre els germans. Fou processat i absolt, gràcies a la intervenció del Sr. Arquebisbe-Bisbe (19301947). Durant el curs de 1936-1937 no exercí el magisteri. S’incorporà el curs següent a les tasques escolars altre pic a Algaida fins l’any 1942. 3) Sencelles. Passà a Sencelles en aquest any de 1942, primer de mestre, i després de Director de les Escoles, fins a la jubilació l’any 1965. Aleshores aconseguí també el títol de Perit Avícola. Fomentà l’ensenyança els vespres entre els joves i adults amb classes de la llengua i cultura nostrada. IV.- Ministeris a Sencelles. Acollit altra volta a la Parròquia desenrotllà desinteressadament una bona labor en la formació humana i espiritual dels Joves d’Acció Catòlica, com a Consiliari des de l’any 1951, en el ministeri del confessionari, en la predicació popular pels pobles, i en la direcció espiritual de les Germanes de la Caritat de la Vila. V.- Amor a la Beata Francinaina. Des de petit va beure dels avantpassats l’admiració i devoció per la Beata Francinaina (1781-1855), que escampà per tot arreu amb la seva paraula i estilada ploma. Dia 27 de febrer de 1930 llegí el Discurs Biogràfic amb motiu de declarar-la l’Ajuntament Filla Il·lustre de la Vila. Enllestí en mallorquí la 1ª biografia “Sor Francina Aina dels Dolors (La Tia Xiroia de Sencelles)”, publicada l’any 1935. Mn. Dr. D. Nicolau Sagesse i Senisse (1888-1962) la traduí al castellà el mateix any. La 2ª edició mallorquina sortí l’any 1970. La comèdia en 4 actes “Mare d’un poble”, obra estrenada a Sencelles el 27 de febrer de 1940, que darrerament ha estat impresa i escenificada cada any, està tot ella amarada d’amor a la Beata i al
F OTO DE LA PROMOCIÓ DE TEÒLEGS DE 1926. D ON B ARTOMEU C APITÀ ÉS EL SEGON PER DRETA D E L A SEGONA FILERA , COMENÇANT PER BAIX .
LA
VIDA LOCAL AQUÍ DEPENIA DE L ’ INFLUX QUE TENIEN LES AUTORITATS CIVILS I RELIGIOSES , I DE LES NOTICIES QUE AMB MÉS O MANCO RIGOR
ARRIBAVEN
CELEBRADES.
DE
DURANT
FORA
I
EREN
ELS S E U S P R I M E R S
VINT ANYS DE VIDA ESTAREN AL DAVANT DE
U NA
ALTRA FOTO DE L ’ ESCOLA D ’A LGAIDA I DEL
MESTRE
BARTOMEU O LIVER .
sa_sella |
21
_75 anys de ses Escoles
L ’A J U N T A M E N T E L S B A T L E S P E R E C I R E R MULET, ANTONI CIRER RAMIS, MACIÀ F IGUEROLA QUINTANA , J AUME A LOY C IRER , MARTÍ ALENYAR SARD, SEBASTIÀ RAMIS LLABRÉS, ANTONI PONS FIOL, MARTÍ A LENYAR L LINÁS , A NTONI C IRER L LABRÉS I GA S P A R OL I V E R B I B I L O N I. E L S R E C T O R S FOREN D ON M IQUEL B ARCELÓ R AMIS (19021905), D ON J AUME M ARTORELL C ÀNAVES , EN QUALITAT D ’E CÒNOM (1905-1913) I D ON G UILLEM P ARERA P ASQUAL (1913-1951). AQUEST DARRER FOU EL QUI “VA ACOMPANYAR ” D ON B ARTOMEU AL S EMINARI .
seu benvolgut poble senceller. Amb ocasió de les festes de la Beatificació l’any 1989, pagà la nova il·luminació del Temple Parroquial. VI.- Interès per la Cultura Nostrada. Així quan vivia, treballà sempre de valent per la cultura, llengua i identitat de Mallorca, també de mort ha volgut perpetuar la seva memòria, deixant els seus béns per al patrimoni de l’Església de Sencelles i per a una fundació cultural a favor de la Llengua Catalana. Darrerament oferí a la Parròquia la 1ª edició dels “Goigs a Santa Àgueda”, publicats al febrer de 1992 a la Col·lecció “Ximbellí” (Mallorca) n. 2. També s’ha recordat de l’Obra Cultural Balear. Ja en 1987 l’Obra instituí un dels “Premis 31 de Desembre” amb el seu nom, en agraïment a la seva col·laboració, com un dels primers fundadors. Mn. Bartomeu fou un prevere senzill, humà, intel·ligent, d’agradable conversa, clar com l’aigua, feel al seus principis, servicial, desprès. Que la Beata Francinaina hagi sortit a rebre jubilosa l’exemplar aimador a les eternes estances. BALTASAR MOREY CARBONELL, Pvre. (B.M.C.)” Fins aquí l’apreciable relació biogràfica que redactà l’amic Mn. Baltasar. Ell destacà al principi i com no podia ser d’altra manera el naixement de Don Bartomeu. Nasqué el nostre biografiat el dia de Sant Bartomeu de 1903, el mateix dia que fa festa el seu sant patronímic. Era fill de l’amo en Miquel Oliver de cas Capità i de madò Margalida Amengual àlies Bisbe, li posaren el nom que tocava, no per honrar al sant del dia si no perquè el padrí patern nomia Bartomeu i ell fou el major dels germans de cas Capità. Ca seva era en el carreronet d’es Capità a Son Arrom. Oliver romangué a Sencelles fins l’any 1923. La nostra Vila llavors vivia una etapa d’esplendor en tots els aspectes; el segle XX s’havia inaugurat amb un fet històric que perpetuàs l’embranzida de la que
F OTO
DE
B ARTOMEU O LIVER ,
DRET A LA PART
ESQUERRA , AMB UN GRUP D ’ INTEL · LECTUALS QUE NO HEM POGUT IDENTIFICAR .
Q UAN
NASQUÉ
D ON B ARTOMEU
FORMAVEN L A
COMUNITAT PARROQUIAL ELS SEGÜENTS
RECTOR B ARCELÓ , EL V ICARI DON MIQUEL CIRER VERD , UN ALTRE VICARI DON MIQUEL LLUÍS MOREY FIOL, DON FRANCESC ARROM MONTBLANCH, DON G UILLEM F IGUEROLA QUINTANA , DON ANTONI G AMUNDÍ L LABRÉS , D ON A NTONI L LABRÉS VERD I EL DIACA DON BARTOMEU CIRER L LABRÉS .
75 anys de ses Escoles
PREVERES : EL
LA
VIDA DINS AQUELLA PETITA VILA SENCELLERA ESTAVA
“TOTA
ELLA AMARADA DE VIDA
RELIGIOSA , ENCORATJADA PEL RECTOR , ELS VICARIS , UN GRUP DE CAPELLANS ADSCRITS A LA
P ARRÒQUIA
I LES MONGES QUE ES FEIEN
OMNIPRESENTS SOBRETOT,
EN
LA
MITJANÇANT
VIDA LA
FAMILIAR, CURA
MALALTS I L ’ ATENCIÓ ALS MINYONS ”.
22
| sa_sella
ALS
participaren el progrés material, econòmic, etc. de Sencelles. Dia dos de març de 1901 el Batle D. Antoni Cirer Ramis, misser, de cas Vicari, participava al Ple Municipal per consegüent a tots els sencellers que Sa Majestat la Reina Regent Maria Cristina d’Àustria, viuda d’Alfons XII de Borbó i mare d’Alfons XIII, futur Rei d’Espanya, havia concedit per Reial Decret el títol de Molt Il·lustre en aquella Corporació i a la Vila, fet que fou rebut amb superlatiu entusiasme: “...esta Corporación Municipal ha visto con singular agrado tan distinguida merced la que acepta profundamente reconocido en representación de este vecindario por la senyalada honra con que la Real Manuficencia de S.M. ha querido distinguir a este pueblo y en su vista se acuerda por unanimidad se dirija comunicación al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación para que se digne elevar a nuestra Augusta Soberana el profundo agradecimiento y constante adhesión de este Cuerpo municipal...” El mateix any de 1903, en que nasqué Mn. Bartomeu Oliver, a Sencelles es celebrava l’elecció del mallorquí Antoni Maura com a President del Consell de Ministres d’Espanya, dedicant-li el carrer que encara porta el seu nom i poc després col·locant el seu retrat en el saló de plens de la Sala. En els anys successius es construí el pont del torrent que passa pel Pou Major (1904), l’any següent es celebrà solemnement el cinquanta aniversari de la mort de la Tia Xiroia, es restaurà el rellotge públic i es començaren les obres de la capella del Cementeri. L’any vuit s’inaugurà un cinematògraf al cafè de can Coques, arribant d’aquesta manera l’art del cinema a Sencelles. L’any 1910 es va comunicar el carrer des Gall amb el del Retiro amb l’anomenat carrer de l’Esperança. L’any 11 es trobà en el nostre terme una mina de carbó i l’any 12, l’ajuntament col·laborava amb la Diputació per construir el monument al rei en Jaume I de l’actual Plaça d’Espanya de Ciutat. A partir de 1913 es construí el carrer de Jaume Sard i la Plaça Nova al final del carrer de Sant Vicenç (avui de la Constitució), amb un abeurador, rentadors públics, romana, etc. Aquell mateix any arribà l’electricitat a Sencelles. L’any 14 es registraren moltes morts a causa de l’epidèmia de pigota que arribà a Sencelles. Un any després es construí el pont del camí de Jornets que travessa el torrent de s’Estorell. Tres anys després s’instal·la a Sencelles la primera central de telefònica “que redundaria en benefici dels veïnats i la classe comercial i industrial”. Aquells també eren els anys que s’intentà que el tren arribàs a Sencelles, que les festes eren amenitzades amb la banda de música local que dirigia Don Joan Bennàssar, que prenien força institucions com el Sindicat Agrícola, que es començava a veure la necessitat de construir una nova escola a Sencelles i que s’obria per el benefici espiritual i cultural de la joventut sencellera el centre parroquial de can Garrover, etc. Dins aquell ambient, i durant l’estiu de 1916, el fill major de cas Capità, amb tretze any recent complits enllestia els preparatius per ingressar al Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca. Quan hi arribà encara era ben
FOTO
DE
BARTOMEU OLIVER
OFICIANT UNES
NOCES .
A L ’ARXIU DIOCESÀ DE MALLORCA HE TROBAT LA PARTIDA DE BAPTISME DE MN. BARTOMEU, QUE ARA TRANSCRIURÉ PER LA CURIOSITAT DEL DOCUMENT I P E R L E S NOTES BIOGRÀFIQUES QUE ENS APORTA :
“E N L A V I L L A D E S A N S E L L A S , P R O V I N C I A B ALEARES , O BISPADO DE M ALLORCA , Á LOS VEINTE Y DE QUATRO DE A GOSTO DEL A Ñ O D E L A F E C H A (1903. E L L L I B R E C O M P R E N E L S A N Y S 1902-1909, I TROBAM AQUESTA PARTIDA AL FOLI 26), YO , D. M IGUEL L UIS M OREY , V ICARIO DE LA P ARROQUIA DE S AN P EDRO DE DICHA VILLA , BAUTIZÉ SOLEMNEMENTE Á UN NIÑO , QUE NACIÓ A LA UNA DE LA TARDE DE HOY , HIJO LEGÍTIMO DE MIGUEL OLIVER Y FERRER Y MARGARITA AMENGUAL Y MUNAR, LABRADORES, NATURALES DE ESTA PARROQUIA; SIENDO SUS ABUELOS PATERNOS B ARTOLOMÉ Y P AULA , CON S. DE SANSELLAS Y LOS MATERNOS B ARTOLOMÉ DE S ANSELLAS Y A NTONIA MARIA CON S. DE C OSTITX . S E LE PUSO POR NOMBRE B ARTOLOMÉ Y FUERON SUS PADRINOS J AIME A MENGUAL Y M UNAR , SOLTERO, Y PAULA FERRER Y VE R D, VIUDA, NATURALES DE ESTA VILLA, Á ADVERTÍ
EL
PARENTESCO
ESPIRITUAL Y OBLIGACIONES QUE POR ÉL CONTRAEN; SIENDO TESTIGOS
MIGUEL CAPÓ Y ANTONIO PUIG Y VERD, LABRADORES , VECINOS DE S ANSELLAS . Y RAMIS
Y
PARA QUE CONSTE EXTENDÍ Y AUTORICÉ LA PRESENTE PARTIDA EN EL LIBRO DE BAUTISMOS DE ESTA PARROQUIA Á LOS VEINTE Y QUATRO DE
AGOSTO DEL AÑO MIL
NOVECIENTOS TRES .
MIGUEL L. M OREY, V IC[ARI]O. ( RUBRICAT)”.
sa_sella |
23
_75 anys de ses Escoles
QUIENES
patent la gran embranzida que donà en aquella institució el bisbe mallorquí Pere Joan Campins i Barceló. Per ell, aquesta institució fou una per les que va tenir més predilecció durant tot el seu Pontificat (1898-1915), a on va dedicar els seus millors afanys i energies. Gabriel Mateu i Mairata ens diu que tan sols tres mesos d’haver estat preconitzat per la Seu mallorquina ja va emprendre una reforma dels estudis eclesiàstics, que a partir d’ara inclourien les assignatures de Llengua, Literatura i Història de Mallorca, per tal de que els seminaristes s’educassin en l’amor i el coneixement per les coses nostres. També es va introduir l’estudi de Llengua Hebrea i dels clàssics castellans, grecs i llatins, va reforçar els estudis de Teologia, Dret Canònic, Patrologia, Història Natural, Astronomia, Comptabilitat, Oratòria Sagrada i Arqueologia. Totes aquestes matèries van haver d’influir moltíssim en el procés formatiu de Bartomeu Oliver, car durant tota la seva vida i principalment dins l’Escola seguí posant en pràctica molts d’aquells coneixements i es desvetllà per transmetre’ls als seus alumnes, com per exemple va despertar a molts de sencellers l’interès per l’arqueologia local fent visites i elaborant estudis dels talaiots que es troben dins el nostre terme municipal. El coronament de tota aquella dedicació del Bisbe Campins envers el nostre Seminari i els seminaristes, fou l’organització de la Schola Cantorum dedicada a la interpretació de música de polifonia clàssica, l’afany per la restauració de l’antiga Universitat Pontifícia, la institució de la festa de la Càtedra de Sant Pere i la implantació dels certàmens científics i literaris, “com a pública palestra per descobrir ocults ingenis i canalitzar aptituds reconegudes”; en definitiva una tasca, la del Bisbe Campins consagrada exclusivament a que “els aspirants al sacerdoci rebessin una educació humana, espiritual i moral adequada, segons les exigències dels temps moderns, ja que també per a ells val el que digué l’Esperit Sant: “El camí que un inicia en la joventut, per aquest mateix seguirà en fer-se major”. Fou decisiu per Don Bartomeu que a l’hora d’iniciar la carrera sacerdotal pogués accedir a una beca que instituí l’il·lustre prevere senceller Molt Rvd. Bartomeu Molinas i Amengual (1852-1917), que havia estat Beneficiat de la Seu, nebot del Rector Don Joan Molinas, gran benefactor del nostre poble de Sencelles i de la Parròquia, que la va distingir amb la donació de la Creu processional i els cirials de plata, còpia dels de la Seu, amb el Reliquiari de la
FOTO D E L A C A P E L L A D E LES
BARTOMEU OLIVER CAPELLÀ .
ZELADORES
ON
VA SER ORDENAT DE
MENTRE ELABORAVA AQUEST ARTICLE SOBRE MN . BARTOMEU HE POGUT LOCALITZAR EL SEU CERTIFICAT DE QUALIFICACIONS QUE
25 D ’ A G O S T D E 1927 E L S E C R E T A R I D ’E S T U D I S M N . J A U M E S A M P O L , P V R E . I E L R E C T O R B. P ASQUAL . D E LES VINT - I - NOU MATÈRIES QUE ESTUDIÀ N ’ APROVÀ AMB LA MÀXIMA NOTA DEL M ERITISSIMUS , CATORZE . V A OBTENIR TAMBÉ DEU BENEMERITUS , CINC M ERITUS I UN A PPROBATUS . D ESTACÀ EN ARITMÈTICA, PRINCIPALMENT CATECISME, GEOMETRIA, HISTÒRIA D ’E SPANYA , À LGEBRA , T RIGONOMETRIA , RETÒRICA I P OÈTICA, DIALÈCTICA, FÍSICA I N O C I O N S D ’O N T O L O G I A , L L E N G U A GREGA, HISTÒRIA DE MALLORCA, A NTROPOLOGIA , QUÍMICA , COSMOLOGIA I TEODICEA , C RITERIOLOGIA I O NTOLOGIA, F ILOSOFIA M ORAL , H ISTÒRIA N ATURAL I A GRICULTURA , HISTÒRIA ECLESIÀSTICA I ARQUEOLOGIA S AGRADA, TEOLOGIA DOGMÀTICA, SOCIOLOGIA, LITÚRGIA SAGRADA, SAGRADA ESCRIPTURA I INSTITUCIONS CANÒNIQUES.
75 anys de ses Escoles
SIGNÀ EL
24
| sa_sella
Passió, etc. ocupà les Càtedres de Retòrica i Poètica del mateix Seminari en temps del Rector Servent de Déu Don Miquel Maura i Montaner, Pvre. i un dels co-fundadors del diari catòlic El Áncora. Aquesta publicació periodística va sorgir per propagar la religió catòlica a partir de 1880, en una època en que es feia del tot necessària per la descristianització que imperava a Espanya a partir de la proclamació de la primera República de 1868. “El Áncora llena perfectamente su misión defendiendo en todos los terrenos los verdaderos intereses de la religión católica, rebatiendo los errores que se publican aquí o en Madrid, ilustrando a los fieles con noticias exactas sobre los sucesos públicos y especialmente sobre los que se relacionan con los intereses de la Iglesia Católica y finalmente fomentando la piedad con relaciones exactas y bien sentidas de las funciones religiosas que se celebran y de las mejoras que se introducen para extender y afianzar el reino de Jesucristo en la sociedad, en las familias y en los individuos. Tiene el apoyo decidido del clero y es más leído de lo que al parecer indica el número de sus suscriptores...” Mn. Bartomeu Oliver, tota la vida restà agraït a Mn. Molinas i a tota la seva família; agraïment que volgué perpetuar dedicant-los la biografia que escrigué de Sor Francinaina Cirer l’any 1935, “Ofrena: A la família dels Molines, que, des dels dies de Sor Francina-Aina fins avui, han estat sos bons amadors”. Durant els anys d’estada al Seminari Conciliar de Mallorca, Mn. Bartomeu coincidí amb varis sencellers que també aspiraven al sacerdoci; quan ingressà hi va trobar a Don Jaume Cirer Llabrés, l’any 1920 començaren els estudis Don Miquel Gamundí Ferrer i Don Jaume Vallés Oliver, l’any 21 arribava a la Casa Don Antoni Vallés Capó i dos anys després Don Josep Morey Cirer, pel curs que s’inicià el 1926 s’incorporava Don Rafel Llabrés Mateu i l’any 28 ho feia Don Bartomeu Andreu Verdera. A més a partir de 1926 tingué un veïnat senceller, Don Jaume Vallés Oliver que iniciava els estudis eclesiàstics en el Pontifici Col·legi Lul·lià de Ntra. Sra. de la Sapiència. En els anys d’estudi es pogué enriquir del mestratge d’alguns dels professors i superiors dels més il·lustres que ha tingut el nostre Seminari, entre ells Don Bartomeu Pasqual i Marroig que n’era Rector i després fou Bisbe de Menorca, de Mn. Antoni Maria Alcover que impartia Llengua Mallorquina, de Mn. Nadal Garau Estrany de Dret Canònic, de Mn. Antoni Sancho Nebot d’Oratòria Sagrada, de Mn. Francesc Esteve Blanes de Història de l’Església i Arqueologia Sagrada, de Mn. Bartomeu Nigorra Barceló de Música Sagrada, de Mn. Emili Sagristà d’Astronomia, de Mn. Nicolau Sagesse de Filosofia i Teologia Dogmàtica, etc. El coronament d’aquella brillant carrera fou la seva ordenació sacerdotal que rebé dia 2 de juny de 1928, “in Ecclesia Corporis Christi Solorum Celatricum Cultus Eucharistici”, és a dir, a la Capella del Santíssim Sagrament
UNA
ALTRA IMATGE DEL CAPELLÀ DE CAS
CAPITÀ
AMB ALUMNES .
LA NECROLÒGICA QUE APAREGUÉ AL BUTLLETÍ OFICIAL DEL BISBAT E N MOTIU DE L A DEFUNCIÓ DE D ON B ARTOMEU M OLINAS ENTRE ALTRES COSES DESTACAVA : “...ERA EL SR . MOLINAS HIJO DE LA ANTIGUA Y PRESTIGIOSA FAMILIA DE ESTE NOMBRE EN
S ANSELLAS ,
LA CUAL , EN ESTA Y EN
PASADAS GENERACIONES , DIO AL CLERO MALLORQUÍN ILUSTRES Y VENERABLES SACERDOTES,
Y
CUYA
PIEDAD
BENEFICIENTE , ACREDITADA POR TODOS SUS MIEMBROS , DEJA RECUERDO EJEMPLAR EN AQUELLA VILLA . MUY
A PARTE
OBRAS,
VALIOSAS
DE OTRAS Y HECHAS
EN
BENEFICIO DE LA PARROQUIA , EL FINADO QUISO DAR EN ESTOS ÚLTIMOS AÑOS UN DOBLE TESTIMONIO DE AFECTO A SU PUEBLO NATAL Y AL
S EMINARIO CONCILIAR
DE LA DIÓCESIS, ENCOMENDANDO LA FUNDACIÓN DE UNA BECA PERPETUA QUE SU
LLEVARA
NOMBRE
EN
DICHO
ESTABLECIMIENTO , D O N D E FUÉ E L
MO L I N A S
DIGNO
SR.
SEMINARISTA
Y
PROFESOR”.
TROBAT UNA NOTA HISTÒRICA REFERENT A AQUELLA JORNADA , L A CRÒNICA D E L A FUNCIÓ :
“A
LAS OCHO MENOS DIEZ DE LA MAÑANA , LLEGÓ EL
R VDMO. SR. OBISPO
MALLORCA;
ENTRÓ EN LA CAPILLA A LOS
ACORDES DEL ARMONIUM . BREVE
ORACIÓN
SE
D ESPUÉS
REVISTE
DE
DE
PARA
CELEBRAR Y , CON LAS CEREMONIAS DEL
RITUAL, ORDENA DE SUBDIÁCONOS A DOCE 14. S E CANTÓ EL VENI CREATOR ANTES DEL EVANGELIO . CONCLUIDA LA ORDENACIÓN , SE RETIRA E L RVDMO. SR. OBISPO TAMBIÉN AL COMPÁS DEL ARMONIUM. ENTRE LOS ORDENADOS DE PRESBÍTEROS HAY EL HERMANO DE UNA RELIGIOSA , D. MIGUEL ROSSELLÓ BARCELÓ. COMO ESTÁ LA FAMILIA ES LLAMADA LA C OMUNIDAD A ASPIRANTES , Y DE PRESBÍTEROS A
BESAR
LAS
SACERDOTE”.
MANOS
DEL
NUEVO
sa_sella |
25
_75 anys de ses Escoles
MERCÈS A LES ACTUALS RELIGIOSES D ’ AQUELLA C ONGREGACIÓ RELIGIOSA HEM
del Convent de les Religioses Zeladores del Culte Eucarístic. La va rebre de mans del Bisbe de Mallorca Don Gabriel Llompart i Jaume. Mn. Bartomeu Oliver devia conèixer bé aquell Convent de religioses consagrades exclusivament a “zelar” el culte de Jesús en l’Eucaristia perquè durant els seus anys d’estudi al Seminari Conciliar de Sant Pere tres sencelleres havien professat com a Zeladores del Culte Eucarístic, Sor Magdalena Capó Serra (Sencelles 1892-Madrid 1970), Sor Maria Serra Llabrés (Sencelles 1872-Palma 1919) i Sor Maria Llabrés Serra (Sencelles 1895Palma 1918). Les dues darreres moriren tan joves a causa de l’epidèmia de grip que durant aquella època afligí tot Espanya. El recent ordenat capellà de cas Capità el nou “missa cantano” oficià la seva Missa novella a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles el dia de la festa de Sant Joan Baptista, és a dir el 24 de juny de 1928. La targeta d’invitació que repartiren ell i la seva família té la particularitat que ja fou escrita en mallorquí o català de les Illes, com a ell li va agradar escriure i expressar-se durant tota la vida. Poc després de l’ordenació sacerdotal Mn. Bartomeu pogué gaudir de l’experiència de viatjar a Barcelona per assistir a uns cursos de català que impartia el professor Pompeu Fabra i Poch, organitzats per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Arribà a la Ciutat Comtal el mes d’agost de 1930 i de llavors ençà sempre guardà en els seus records les tertúlies i els coneixements que adquirí gràcies en aquell insigne personatge que va establir la normativa moderna de la llengua catalana, que fou autor d’obres com Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica Catalana (1918) i la seva obra cabdal Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), entre d’altres. En aquella mateixa època Mn. Bartomeu ja era subscriptor del Diccionari Català-Valencià-Balear que havia impulsat i dirigia Mn. Antoni Mª Alcover Sureda, del diari provincial de l’Almudaina que el mantenia al corrent de tot el que passava en general a Mallorca i a Espanya, del periòdic El Matí que tants de mals de caps li ocasionà per la ideologia de la seva redacció i de la revista La Nostra Terra que dirigia n’Antoni Salvà i Ripoll, germà de la gran poetessa de La Llapassa de Llucmajor i que era una publicació mensual dedicada a la “literatura, art i ciències” aplicades a Mallorca. El seu primer càrrec fou el d’Acollit a la Comunitat de Preveres de la Parròquia de Sencelles i fou encarregat de l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts. Després rebé el nomenament de Vicari Coadjutor de Sencelles dia 28 de febrer de 1930. El dia anterior el poble de Sencelles vibrava de valent per la celebració del 75è Aniversari de la mort de la nostra estimada Tia Xiroia, l’Ajuntament de Sencelles havia decidit en sessió plenària dedicar a la Mare Superiora el Carrer Major o d’Es Cap d’Amunt, declarar-la
FOTO DE BARTOMEU O LIVER D ’A LGAIDA .
C OM
AMB AMB ESCOLARS
NO PODIA SER D ’ ALTRA MANERA LES
CRÒNIQUES PERIODÍSTIQUES DE LLAVORS ES FEREN RESSÒ DE L’ESDEVENIMENT
S ENCELLES ; DE LA CORREO DE MALLORCA DE DIA 28 DE F E B R E R D E 1930 E N C O P I A M E L S SEGÜENTS DETALLS :
HISTÒRIC SUCCEÏT A DEL
“C ON
LOS ACTOS ANUNCIADOS CONMEMORÓ
S ANCELLAS
A Y E R L A VILLA D E
ANIVERSARIO “S U P E R I O R A ”...
DE
SU
EL
75º
AMADA
DECIR QUE TODO EL
PUEBLO SE ASOCIÓ AL HOMENAJE , NO ES HIPÉRBOLE SINO PURÍSIMA VERDAD , COMO TAMBIÉN LO E S Q U E E L HOMENAJE H A
– COSA
REVESTIDO
N O FRECUENTE - UN
CARÀCTER EMINENTEMENTE ESPIRITUAL , CON MANIFESTACIONES Y FRUTOS DE MISIÓN ...
EL
TEMPLO ESTUVO ATESTADO
EN TODOS LOS ACTOS .
Y EN LA MAÑANA DE
AYER OCURRIÓ ALGO INSÓLITO , PUES SE ACERCARON A COMULGAR TODOS LOS
–QUIZÁS
HABITANTES DEL PUEBLO A
LLEGARON
SEIS
LOS
Y
ADEMÁS
A B S T U V I E R O N -,
QUE
NO SE
VARIOS
CENTENARES DE LOS PREDIOS Y PUEBLOS CIRCUNVECINOS .
S E REPARTIERON ENTRE PARROQUIA Y EL C ONVENTO MAS DE 4.500 COMUNIONES. ESTO ES REALMENTE LA
Y
EJEMPLAR
MERECE
PONERSE
DE
RELIEVE ”.-
“POR
LA TARDE
–EN
LA GRATA COMPAÑÍA DE
_75 anys de ses Escoles
NUESTROS AMIGOS DON
S ALVADOR M ORELL DESCENDER
DEL
P EDRO
Y DON
FUIMOS ALLÁ , Y , AL COCHE
QUEDAMOS
GRATAMENTE SORPRENDIDOS AL VER LA GRAN ANIMACIÓN QUE EN PUEBLO REINABA .
R ECORRIMOS
L A S CALLES , Y PUDIMOS
COMPROBAR QUE TAMBIÉN EN LO MATERIAL, LOS SANSELLENSES SE HABÍAN SUPERADO A SÍ MISMOS.
TODAS
ABSOLUTAMENTE
LAS CALLES,
TODAS,
ESTABAN
ADORNADAS CON TODA SUERTE DE GALAS , DE TAL MODO QUE NO QUEDABA UNA SOLA CASA POR MODESTA QUE FUERA , SIN LUCIR LA SUYA .
R AMAS
DE PINO Y ARRAYÁN ,
DAMASCOS , FAROLILLOS , CUADROS DE LA
S IERVA
DE
D IOS,
ETC .; DE TODO HABÍA ,
DESDE LO MÁS RICO A LO MÁS POBRE .
EL
PUEBLO SEMEJABA UN MAGNÍFICO JARDÍN , SUAVEMENTE ENTONADO P O R UN TIBIO ATARDECER DE PRIMAVERA ...”
26
| sa_sella
Filla Il·lustre de la Vila i col·locar en un lloc preferent de la Sala el seu retrat. La Corporació va encarregar a Mn. Bartomeu el discurs biogràfic de la homenatjada. “En la villa de Sancellas, provincia de Baleares, en la tarde del dia ventisiete de febrero de mil novecientos treinta, fecha que coincide con el setenta y cinco aniversario de la muerte de Sor Francisca Ana de los Dolores Cirer y Carbonell, se reunió en la Sala Capitular del Municipio el Ayuntamiento en Pleno presidido por el Alcalde Presidente D. Antonio Bibiloni Pons, con asistencia de las autoridades locales y fuerzas vivas de esta población. Después de breve y laudatoria discusión se dió cumplimiento al acuerdo municipal del dia veintiseis de noviembre del año pasado en que se adoptó el de declarar Hija Ilustre de esta Villa a la expresada Sor Francisca Ana de los Dolores Cirer y Carbonell y celebrar al efecto festejos adecuados al acto. A este efecto teniendo presentes las virtudes que adornaron a la Madre Superiora y al beneficio que hubo de reportar para nuestra Villa la fundación que hizo de un Convento de Religiosas que con caridad cristiana han venido y vienen asistiendo a los enfermos y cooperando con su abnegado altruismo y caridad a la instrucción de nuestra infancia; y teniendo presente que es un signo de la cultura de un pueblo saber honrar a los hijos que contribuyeron a realzar su nombre como así sucede con Sor Francisca Ana de los Dolores Cirer y Carbonell que es nombrada y conocida por toda Mallorca, se procede por aclamación en declararla Hija Ilustre de Sancellas, descubriendo su retrato que quedarà expuesto en el salón de sesiones de este Ayuntamiento. El Reverendo Don Bartolomé Oliver, presbítero, por encargo de este M.I. Ayuntamiento, con palabra cálida y erudita glosó la biografía de la que recibe el homenaje siendo escuchado con gran interés por todos los asistentes. Y dióse por terminado este acto del cual se extiende la presente acta que firman todos los asistentes”. Hi apareixen 34 signatures entre elles les del Rector Guillem Parera, la del Batle de Sencelles, la d’uns quants canonges de la Seu com el Chantre Ibañez Rigo i el Sr. Esteve, la del Majordom del Seminari, les d’altres sacerdots i regidors de la Sala, la del Jutge de Pau, les d’alguns “principales de la Villa” i la del mestre d’escola Don Llorenç Mª Duran. Aquella fou la primera d’un seguit d’actuacions de Mn. Bartomeu Oliver en favor de la Causa de canonització de la Beata Francinaina, com la que també hem vist de la publicació de les dues edicions de la seva biografia, la redacció de distints articles sobre ella mateixa, l’entusiasme en l’organització de varis certàmens literaris i conferències, el suport en la projecció i execució del Monument que l’any 1955 li dedicà tot el poble a la Plaça de Sencelles o la
FOTO
DE
BARTOMEU OLIVER
AMB
ELS
COMPANYS I ELS ESCOLARS D ’A LGAIDA .
“A LAS CUATRO Y MEDIA, LA PLAZA, FRENTE LA CASA CONSISTORIAL, OFRECÍA UN HERMOSO ASPECTO . M IENTRAS LA BANDA DE L LORITO INTERPRETABA , CON SUMA PERFECCIÓN , ALGUNAS PIEZAS, SE REUNÍA EL
PUEBLO
PARA
PROCLAMACIÓN DE HIJA ILUSTRE DE LA
“E N UN
ASISTIR
A
LA
SOR F RANCISCA ANA VILLA...”
AMBIENTE DE FRANCO ENTUSIASMO SE
DESARROLLÓ EL ACTO DE PROCLAMACIÓN .
EL AUXILIAR DE LA SECRETARÍA DON M IGUEL G AMUNDÍ , DESDE UNA D E LAS V E N T A N A S – D O N D E S E PRONUNCIARON TAMBIÉN LOS DISCURSOS - LEYÓ LAS ACTAS DE LAS SESIONES EN LAS QUE EL
A YUNTAMIENTO
ADOPTÓ LOS ACUERDOS
QUE AQUEL DÍA SE CUMPLIMENTABAN ...”
“... E L J O V E N S A C E R D O T E R D O . D. B ARTOLOMÉ O LIVER DIÓ LECTURA A LA B I O G R A F Í A D E S O R F R A N C I S C A -A N A . TRABAJO PULCRO Y ATILDADO, LLENO DE FRASES BELLAS Y DE PRECIOSOS EJEMPLOS DE LAS EXCELSAS VIRTUDES DE
F RANCISCA ,
SOR
QUE FUÉ ESCUCHADO CON
RELIGIOSO SILENCIO Y PREMIADO AL FINAL CON AFECTUOSOS APLAUSOS , LOS CUALES SE REPRODUJERON MOMENTOS DESPUÉS ,
ALCALDE DESCUBRIÓ EL SIERVA DE DIOS, HERMOSA OBRA DEL PINTOR DON B LAS G ARCÍA , DE CAMPOS” ETC.CUANDO EL
CUADRO DE LA
ÉS
UNA GRAN LLÀSTIMA QUE
M N . CAPÓ
NO
POGUÉS ACCEPTAR L ’ENCÀRREC QUE LI FEU L ’ AMIC
O LIVER
DE
S ENCELLES
I QUE EL
NOSTRE POBLE AVUI DIA ENCARA HAGI DE PRESCINDIR DE LA NOSTRA
HISTÒRIA
COMPLETA I ESCRITA AMB RIGOR .
sa_sella |
27
_75 anys de ses Escoles
composició de l’obra teatral “Mare d’un Poble”, que tant d’èxit tingué des de la seva estrena i tantes vegades ha estada posada en escena, etc. Mn. Bartomeu Oliver que sempre es va declarar “senceller fins al moll dels ossos” (amb aquestes paraules s’autoafirmava en la biografia de Sor Francinaina) visqué sempre enamorat de les nostres tradicions, de la cultura sencellera. Els periodistes que s’acostaven fins a Sencelles per fer reportatges sobre el nostre poble no es resistien a passar per cas Capità i entrevistar-lo. En alguna pàgina dels diaris provincials apareixia amb el títol de “autoritat històrica”. Efectivament aquest tema sempre fou del seu interès. Un dels seus grans amics fou el prevere de Santa Maria del Camí, Mn. Josep Capó i Juan (1923-1996), aquest entrà en 17 anys a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Ciutat i l’any 1950 fou ordenat de prevere. L’any 1974 tornà a la seva Vila nadiua on es dedicà decisivament amb zel i prudència a les millores espirituals i materials del poble. Mn. Baltasar Morey que ja hem esmentat al principi d’aquest treball, com a Cronista del nostre Bisbat afirmava que en la vida de Mn. Capó “dues curolles hi suraven sempre per damunt de totes les activitats literàries: l’amor ardent a la Cultura Nostrada i al poble nadiu de Santa Maria del Camí. Estimava en deliri la nostra llengua mallorquina, que sempre emprà com a signe clar d’identitat pròpia en unes circumstàncies sociopolítiques desfavorables, i a la defensa sense por”. Fou un dels qui més treballà “per la introducció de la nostra llengua a la litúrgia, per l’adaptació en català del Catecisme Nacional, i per l’expansió de l’Escoltisme cristià”. Fou membre de l’Obra Cultural Balear, la qual el distingí el 31 de desembre de 1990 amb un premi especial en pro de la Llengua i la Cultura. “La nostra història li bellugava sempre. Aquest segon aspecte el convertí en un investigador de segona mà que escorcollà en profit els arxius”. Donà a l’estampa nombroses publicacions i articles i per tal d’enaltir fins a més no poder les coses del seu poble organitzà tota casta d’actes i activitats culturals. Tot això eren suficients motius per que Mn. Josep i Mn. Bartomeu Oliver fossin grans amics. Mantengueren des de la joventut correspondència epistolar i el nostre Mossèn no dubtà mai que don Josep Capó era la persona adequada per enllestir i publicar la història de Sencelles. Al capellà santamarier no li faltaven avals per fer-ho, car publicà la del seu poble en dos volums, la del Convent de la Soledat d’on en fou custós els darrers anys de la seva prolífica vida, les biografies del Rector Caldentey i d’altres personatges de Santa Maria, etc. Quan morí llegà el seu arxiu particular i biblioteca a la Vila, la qual volgué correspondre aquella deferència proclamant-lo pocs mesos després Fill Il·lustre de Santa Maria del Camí. Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual va saber compaginar tota la vida el seu ministeri sacerdotal i el seu magisteri escolar, intentant sempre encaminar-se a treballar en benefici de la cultura, que en definitiva és el do més preuat del que pot disposar l’home, fos en el lloc on fos. La seva primera
FOTO
DE
BARTOMEU O LIVER AMB ELS SENCELLES.
COMPANYS
I ELS ESCOLARS DE
Fonts: Arxiu Diocesà de Mallorca. Arxiu Municipal de Sencelles. Arxiu Parroquial de Sencelles. Arxiu de la Congregació de Religioses Zeladores del Culte Eucarístic. Palma. Arxiu Família Morell-Molinas. Arxiu de l’Educació a les Illes Balears. Inca. Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca. Fiol Tornila, Mn. Pere. Context i Gènesi dels Certàmens, dins l’obra Biblioteca Diocesana. Els Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere. Palma, 2005. Fiol, Mn. Pere i Parets, Mn. Joan. Mn. Llorenç Riber i Camps, capellà, dins l’obra Llorenç Riber, de l’escola de la natura a la ciutat dels llibres. Quaderns de Campanet, núm. 6. Any 2008. Llabrés
Ramis,
Macià,
Notes
_75 anys de ses Escoles
històriques de Sencelles. Sencelles, 2003. Sánchez Alonso, María Luisa, zce., Fidelidad Sacerdotal. Biografía de Miguel Maura Montaner. Salamanca, 1999. Notes històriques de la Vila de Santa Maria del Camí. Santa Maria del Camí, 2002. Fullana Miquel, Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear. Palma, 1991.
28
| sa_sella
dedicació, és a dir la vocació al sacerdoci, el mantingué sempre a Sencelles ocupat amb les responsabilitats pròpies d’un vicari o les del responsable d’un oratori de la ruralia, com era en aquells moments el de Ruberts, amb el pes que suposa la predicació popular, atendre el confessionari o la direcció espiritual de religioses i de la joventut; tot això ho hem vist en la nota necrològica que encetava aquest treball i que en definitiva és un perfecte i fidel reflex de la seva vida. La vida dins les aules el portà al petit poblet de Villatomil, a la província de Burgos, a l’escola d’Algaida on va viure els contracorrents que sacsaren Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil, i a Sencelles a partir de 1942. Després de la jubilació mantingué encara la vocació per la docència ensenyant mallorquí a les aules del Col·legi de Sant Vicenç de Paul que encara tenien obert les monges de la Caritat de Sencelles i seguint al davant del Cercle d’Estudis, “es Círculo”, que ell mateix organitzà. No és la meva intenció entrar ara en detalls de l’època que tants de mals de caps donà a Mn. Bartomeu per la seva ideologia o pensaments, persones més qualificades que jo ja ho han fet i a més és un tema que donats els interessos de la societat e investigació actuals, segueix obert. Per acabar la meva aportació faré quatre cèntims d’una altra de les grans quimeres que tingué Mn. Bartomeu Oliver en vida; fou un gran col·laborador en els primers anys de l’Obra Cultural Balear. L’any 1962, el professor Francesc de Borja Moll es dedicava a l’organització d’una societat civil destinada al foment i a la difusió de la llengua catalana a Mallorca, semblant a la que feia poc temps s’havia fundat a Barcelona, la “Omnium Cultural”, integrada per persones amb prestigi professional i intel·lectual procedents de diversos àmbits socials. En aquell temps Moll ja era assessor i vocal de l’Institut d’Estudis Catalans i era ben conscient de que la nostra cultura estava ben adormida. L’Obra seria un bon mitjà per lluitar col·lectivament en defensa de la cultura i contra l’obstinada persecució de la llengua, en paraules dels estatuts fundacionals s’hauria de dedicar a “impulsar i fomentar els estudis literaris, històrics i lingüístics, la celebració de concursos per premiar obres literàries o artístiques, subvencionar llur publicació o edició, i qualssevol altres activitats anàlogues o concordants, relacionades amb les formes d’expressió autòctones de les Illes Balears”. No ens ha d’estranyar gens que Mn. Bartomeu Oliver es volgués unir en aquella empresa i que el seu nom aparegui entre els de la primera llista de socis fundadors.
_ La direcció de l’escola
pública de Sencelles amb noms propis L’educació pública a Sencelles s’ha anat desenvolupant en diferents indrets de la vila. Abans de culminar la darrera etapa amb les noves instal·lacions recentment estrenades, l’ensenyament públic ha passat per l’Escola Pública de Can Bril, l’Escola Unitària núm. 2 de Nins del carrer dels Jardins i l’Escola Unitària núm.1 de Nins del carreró de la Plaça de Son Morei, coneguda com a “Escola Vella”. Cada una d’aquestes escoles anaren evolucionant a partir dels impulsos que els diferents professionals de l’ensenyament hi imprimiren, liderats per la figura dels eventuals directors en cada una de les etapes.
Bartomeu Mut i Llabrés
Ja a 1890 tenim constància de què a aquella “Escola Vella” hi havia un únic mestre i director. Era D. Jaume Ques Reynés a qui el poble nomenà fill adoptiu l’any 1915 en gratitud als seus 25 anys de servei com a mestre de Sencelles. L’Escola Unitària núm. 2 del carrer dels Jardins, era regentada per D. Joan Medinas. Llorenç Mª Duran i Coli (Inca 1903 – Palma 1986)
A la dècada dels anys 40 el director de l’escola era D. Antoni Bellés, natural de Santa Margalida, acompanyat del mestre Josep Pizà. En aquesta època sempre hi havia a l’escola un capellà que impartia les classes als nins de 7 anys provinents de l’escola de les monges. Bartomeu Oliver i Amengual (Sencelles 1903 – 1993) Estudià al Seminari de Mallorca de 1916-1928, i la carrera de Magisteri a
sa_sella |
29
_75 anys de ses Escoles
Estudià Magisteri com a alumne lliure.L’any 1929 va ser destinat a l’Escola Unitària núm. 2 de nins de Sencelles.Des de l’any 1931 fins al 1936 fou director de l’escola de Sencelles i durant el curs 1931-32 aconseguí la graduació de l’escola que consistia en dividir els alumnes per graus en funció de la seva edat, contràriament a l’escola unitària que fins aleshores s’havia donat. A ell li correspongué recepcionar la nova escola de Can Bril, el mes d’abril de 1934 .Organitzà exposicions escolars, la biblioteca circulant i la coeducació a l’escola d’adults. Impulsà una pedagogia activa basada en els centres d’interès de Décroly i el mètode de projectes de Kilpatrick. Creà la Societat Agrícola Escolar que consistia en que tota l’educació impartida giràs al voltant de la gestió d’una granja.S’ensenyava mecanografia i es realitzaven intercanvis amb altres escoles.El 1936, després d’esclatar la Guerra Cívil i per raons polítiques, fou empresonat i depurat posteriorment del cos de mestres de l’estat el 1940 i altre cop reposat el 1958 encara que mai més tornà a exercir com a mestre. Llorenç Mª Duran fou substituït en el càrrec com a director del centre per D. Jaume Riera, que fou qui plantà els tarongers on més endavant s’hi construiria l’ampliació del CP Can Bril tocant al carrer Ramon Llull.
l’Escola Normal de Mestres de Balears.Destinat com a mestre a Villatomil (193031), Algaida (1931-47) i a Sencelles l’any 1947 on romandrà fins el dia de la seva jubilació el 1966, i on alhora va ser mestre i director.Impulsà l’ús de la llengua catalana dins el centre en una època en la que gairebé era impossible poder fer-ho. Aplicà un sistema pedagògic pràctic i innovador, partint sempre de la realitat més propera i particular , per arribar a uns coneixements universals; a partir de l’observació i experimentació de l’entorn (arbres sembrats a l’escola, la recol·lecció de la mel que produïen les caeres, amb moltes excursions escolars per conèixer el terme,...) els infants anaven construint el seu propi coneixement. Bartomeu Vallès i Oliver (Sencelles 1918)
_75 anys de ses Escoles
Obté el Títol de Maestro Nacional l’any 1940. Es destinat al Centre Palma Levante durant dos anys i el 1943 a Santa Margalida. L’any 1944 arriba destinat a Sencelles. L’any 1967 assoleix la direcció del centre que mantindrà ininterrompudament durant 15 anys, fins un any abans de la seva jubilació. Durant els primers anys a Sencelles, a més de desenvolupar les tasques pròpies de l’ensenyança primària, realitzava permanències que consistien en sessions diàries de classe dedicades a la preparació de batxillers que anaven pel torn lliure, tasca que duia a terme conjuntament amb els seus companys mestres D. Bartomeu Oliver i D. Andreu Sunyer. A partir de la Ley General de Educación dels anys 70, l’Escola Graduada quedà petita ja que rebia alumnat d’altres pobles; s’establiren vuit cursos de l’Educació General Bàsica (EGB), i per tant es va haver d’ampliar l’edifici i articular un servei de menjador pels alumnes dels pobles voltants, atès que la jornada lectiva era partida. Miquel Coll i Isern (Santa Eugènia 1957) Diplomat en Professorat d’EGB per les especialitats de Filologia Francesa, Educació Física, Llengua Catalana i amb habilitació per a impartir anglès.Serà l’encarregat de continuar la tasca directora del CP Can Bril en dos períodes diferents, del 1983-1989 i de 2000-2003. Durant aquests temps s’impulsà la incorporació de l’etapa d’infantil a l’escola pública, la dinamització de l’associacionisme dels pares, promogué la dotació de l’espai que avui ocupa una part del polisportiu per a l’ús escolar, la participació en el programa d’Escoles Viatgeres, es dugué a terme un intercanvi cultural amb un grup de la Seu d’Urgell, es participà en el programa d’esport escolar (atletisme, cross i bàsquet), liderà el grup de treball per a l’elaboració del llibre “es Corralet, una aplicació didàctica d’horticultura ecològica”. L’any 2002, sota el seu lideratge, Can Bril rebé el primer premi del Consell Insular de Mallorca de medi ambient en educació. Ramon J. Codony i Rico (Inca 1956)
30
| sa_sella
Diplomat en Professorat d’EGB per les especialitats de Matemàtiques, Ciències Naturals, Llengua Catalana i Educació Física.El 1985 arriba destinat a l’escola de Sencelles on desenvolupà la tasca directiva durant els cursos 1989-90 i 1990-91.El projecte d’horticultura ecològica “es Corralet”, continuant la tasca de l’anterior equip docent, assolí una gran importància dins el projecte educatiu del centre. Aquest impulsà també la participació a l’esport escolar i els intercanvis
amb altres centres com per exemple les activitats al parc olímpic del Segre en col·laboració amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell. Macià Llabrés i Ramis (Sencelles 1932) Estudià el batxillerat universitari i obtingué el Títol de Mestre Nacional. Inicià els estudis comuns a la Universitat de Barcelona, continuant després l’especialitat d’Història i Geografia.Ha estat cofundador dels Col·legis Lluís Vives i el CIDE. Fou director del CP Can Bril des de 1991 fins al 2000.Entre els projectes que desenvolupà a Sencelles, són de destacar la iniciació dels alumnes de primària en el teatre, l’elaboració i difusió d’un noticiari del centre realitzat pels propis alumnes, l’observació i recollida sistemàtica de dades del temps atmosfèric, així com la continuació en el projecte d’horticultura ecològica ja existent.És cofundador del grup de teatre ‘Santa Àgueda’ de Sencelles, i autor del llibre Notes històriques de Sencelles (2003). Jerònia Campaner i Fiol (Sencelles 1968)
Francesc Xavier Juan Juan (es Pont d’Inca 1975) Mestre especialista en Educació Musical, Educació Infantil i Audició i Llenguatge. Postgrau de direcció de centres educatius per la UIB.Començà la seva tasca docent el 1998, essent de 1999-2001 director del Col·legi Sant Vicenç de Paül d’Inca.És autor d’articles de divulgació educativa a la revista Cantabou del CEP d’Inca, i material didàctic per a l’educació primària sobre el funcionament del Parlament.Ha treballat durant dos cursos a la Conselleria d’Educació i Cultura com a Assessor Tècnic Docent a la D.G. D’Innovació, on desenvolupà diversos programes d’innovació educativa. Des del present curs (2008-09) és l’actual director del CP Can Bril, havent inaugurat les noves instal·lacions educatives.
sa_sella |
31
_75 anys de ses Escoles
Diplomada en Professorat d’EGB per les especialitats de Filologia Francesa, Educació Musical, Llengua Catalana i Castellana. Fou guardonada amb el Premi Francesc de Borja Moll (1991) en reconeixement a la seva labor pel desenvolupament de la Llengua Catalana i la Cultura de les Illes Balears. Ha realitzat la seva tasca docent a la Mancomunitat del Pla treballant en Educació d’Adults (1991-92), i després com a mestra d’EGB a Manacor (1992-93), Felanitx (1993-94), Es Molinar (1994-98) i a Sencelles (1998-2009).És coautora del material didàctic”es Corralet”.Ha estat la primera dona directora de l’Escola Pública de Sencelles (2003-08).Entre els projectes que s’impulsaren sota el seu lideratge cal destacar “L’Escola, un espai dialogant” com a fòrum adreçat a les famílies on es tractaven temes que tenien relació amb els fills, la creació del Fons de Llibres com un dels pioners a Mallorca abans de que s’implantassin d’ofici a totes les escoles, la consolidació del centre com a Escola Solidària entrant a formar part de la Xarxa de Centres Educatius Solidaris, el programa de Filosofia 3/18, la creació d’En Brilet, full d’informació i comunicació trimestral per a les famílies i, amb col·laboració amb l’Apima la consolidació de les activitats extraescolars al centre i la creació del Mercadet Solidari del CP Can Bril.
_El Patronat Escolar de Sencelles Els patronats escolars eren unes entitats que varen ser creades a moltes de poblacions durant la dècada dels anys 20 i 30 a imatge del Patronat Escolar de Barcelona. Era un consell format per diverses persones, representatives del món educatiu i social del municipi, que exercien funcions rectores, assessores o de vigilància en una intitució de caire docent, perquè acomplís degudament les seves finalitats. L’objectiu solia ser pal·liar la pobresa de mitjans de les escoles públiques i sobretot crear la seva pròpia xarxa pública escolar, al marge dels centres religiosos.
_75 anys de ses Escoles
A Sencelles, imbuïts per aquest interès d’aquella època de dotar de locals adequats les escoles públiques, per iniciativa de l’Ajuntament democràtic de la Segona República, a la sessió plenària de dia 29 d’abril de 1932 es va acordar constituir el Patronat Escolar de Sencelles “per a l’edificació de l’Escola Mixta de Jornets i Casa-habitació de la Sra. Mestra””, els Estatuts del qual són de dia 14 de maig de 1932. Encara que el nom del patronat feia referència a la totalitat del municipi, la finalitat era única i exclusivament per a l’edificació al nucli central del llogaret de Jornets d’un “local destinat a escola nacional mixta”.
ACTA DE
DE CONSTITUCIÓ DEL
SENCELLES .
P ATRONAT E SCOLAR
Jornets era, com ara, un nucli rural petit però el seu districte abraçava bona part de la zona nord i est del terme municipal. Tenia en aquella època una població molt disseminada distribuïda en petites agrupacions de cases. Segons les dades que figuren a la Memòria Municipal de 1932, amb les xifres del cens de població de 1930, a Jornets hi havia censats 46 habitants de dret, a Biniferrí 25, a cas Elois 14, a Son Llucià 8, etc. i a tots aquests petits nuclis del districte de Jornets s’hi ha d’afegir els disseminats de la zona septentrional i oriental del municipi. La idea que Jornets tenia una població suficient com per merèixer tenir una escola pròpia venia d’enrere. L’ajuntament dia 5 d’agost de 1929 havia acordat “solicitar de los Poderes Públicos la creación de una escuela mixta para el caserío de Jornets al efecto de facilitar a los hijos de los habitantes de dicho caserío, del de Biniferrí y diseminados de aquel contorno, la asistencia a la escuela, atendiendo a que para asistir a la de esta villa tienen que recorrer una distancia de seis kilómetros, imposible de hacerlo por mucha voluntad que en ello pongan, los días de lluvia y de barro”. L’escola nacional unitària mixta de Jornets va ser finalment creada de manera oficial per una ordre del Ministeri del 23 de novembre de 1931 encara que les activitats educatives ja havien començat des del principi de curs d’aquest mateix any. Una vegada que oficialment s’havia dotat a la contrada
32
| sa_sella
de Jornets d’una escola pública es va veure la necessitat de donar-li unes instal·lacions apropiades i d’aquí va néixer la idea de constituir el Patronat que fos l’encarregat de coordinar la tasca de recaptació d’aportacions per sufragar el projecte i de revisar les obres. Durant el curs 1931-1932 l’escola va iniciar les seves activitats amb la mestra Maria Amorós Vives (Palma 1911) que hi va anar amb qualitat d’interina. L’escola va ocupar unes instal·lacions, segurament llogades, que la feien estar en precari fins que dia 4 de setembre de 1932 s’inaugurà el nou edifici. EL
V ERD , A NTONI V ERD S ALVÀ VA P ATRONAT . A MB EL D ’ E S T A T D E L 18 D E J U L I O L V A EMPRESONAT . METGE
SER
EL DEPOSITARI DEL
COP
DE
JORNETS
VA SER VENUDA I
CONVERTIDA EN CASA DE
CAMP .
Dia 24 de maig de 1932 va fer-se l’acte de constitució de la nova entitat que tenia la seu oficial a les dependències de la Sala situades a la Plaça, aleshores anomenada, de la Constitució. La Junta del Patronat quedà formada per les següents persones: - Antoni Bibiloni Pons de can Guixa, president (en qualitat de batle). - Antoni Verd Salvà de can Verd, depositari (en qualitat de metge titular). - Llorenç Maria Duran Coli, secretari (en qualitat de mestre nacional més jove). - Antoni Vallés Bibiloni, vocal (com a regidor de l’ajuntament de Sencelles). - Bartomeu Llabrés Bibiloni, vocal (en qualitat de jutge municipal). - Antoni Verd Bibiloni de can Rabassa, vocal (en qualitat de secretari de l’ajuntament). - Antoni Ramis Cirer, vocal, com a pare de família. - Antoni Llabrés Expósito,vocal, com a pare de família. - Antoni Rosselló Nadal es practicant d’apotecari, vicesecretari, vocal com a pare de família. Segons els Estatuts del Patronat Escolar de Sencelles “els recursos per a la construcció escolar podien provenir de: - les quantitats en metàl·lic que mitjançant subvencions, donatius i d’altres
sa_sella |
33
_75 anys de ses Escoles
L’ E S C O L A
SER
L’òrgan de govern del Patronat Escolar de Sencelles era la Junta que segons disposaven els Estatuts havia d’estar formada pel Batle del municipi, com a President; un regidor de la Sala, el metge titular del poble, el jutge municipal, el mestre nacional més jove de la localitat, el secretari de la Sala i tres pares de família. La durada dels càrrecs estava establert que seria per tot el temps que funcionàs el Patronat “no podent esser destituïts si no per provada immoralitat de les seves gestions”.
mitjans aporti el municipi procedents de pressuposts ordinaris i extraordinaris destinats a l’escola de Jornets. -les subvencions de la Província i de l’Estat. - els donatius de particulars. - els jornals que l’Ajuntament pugui oferir en prestació personal. - la donació al Patronat per part de l’Ajuntament de les obres i materials que tengui realitzats per a l’escola objecte del Patronat”.
EL
SECRETARI DE LA SALA, ANTONI VERD B IBILONI DE CAN R ABASSA , VA SER VOCAL DEL P ATRONAT . A MB L ’ AIXECAMENT MILITAR FEIXISTA VA PATIR ANYS DE PRESÓ I FOU REPRESALIAT .
La Junta tenia el mandat de reunir-se almanco una vegada cada mes per comprovar la inversió de fons i la bona marxa de les obres. Una vegada acabat l’edifici hi havia l’obligació fer-ne el lliurament al municipi que seria des de llavors el propietari i per tant “complida la finalitat del Patronat, es dissoldria”. L’acta de constitució del Patronat acaba amb una frase molt significativa de l’esperit emprenedor que hi havia en aquell moment inicial de la Segona República: “Y entre unánimes deseos de laborar con toda intensidad cada uno de los reunidos para la mejor fructificación de la misión que les ha sido encargada, se levantó la sesión”. A la memòria municipal 1931 es diu que el solar per construir l’escola de Jornets va ser comprat a Bartomeu Oliver i se’n pagaren 875 pessetes.
_75 anys de ses Escoles
L’edifici de l’escola va ser projectat per l’arquitecte Guillem Forteza Pinya. Segons les dades que figuren a l’Arxiu de la Societat Arqueològica Lul·liana, que té 15 capsetes amb projectes i documentació de Guillem Forteza, el projecte de construcció d’una escola mixta i casa per al mestre a Jornets li fou encarregat dia 1 de febrer de 1932. Les obres comptaven amb un pressupost de 31.385’52 pessetes. ANTONI ROSSELLÓ NADAL , ES PRACTICANT DE SA FARMÀCIA , VA SER VOCAL DEL P ATRONAT . V A SER ASSASSINAT PELS FEIXISTES L ’ ANY 1936.
Aquest arquitecte, que tenia el càrrec de Director de Construccions Escolars de l’Estat a les Balears, a part de l’edifici educatiu de Jornets, també és l’autor d’altres tres construccions relacionades amb el nostre municipi com són l’Escola Graduada de can Bril, un avantprojecte d’escola mixta per a Ruberts que li va comanar la Comissió Gestora del Front Popular pel març de 1936 i una reforma de les escoles del Convent de la Caritat a Sencelles. Dia 26 d’agost de 1932 l’ajuntament va acordar donar el nom de Francesc Carreras a l’Escola Mixta de Jornets. L’escola va ser inaugurada oficialment dia 4 de setembre de 1932 amb unes animades festes que varen costar 1.259 pessetes. Una vegada aconseguida la finalitat del Patronat, arreglada la paperassa i pagades totes les factures, aquest es va dissoldre l’any 1934. Les obres varen pujar fins a les 29.032’55 pessetes.
Joan Florit i Horrach
34
| sa_sella
La mestra Maria Amorós Vives va estar destinada durant dos cursos com a interina a Jornets (del 23 d’octubre de 1931 fins al 14 juny de 1933). A partir del mes de juny de 1933 es feu càrrec de la plaça en propietat la mestra Assumpció Mañé Palau (Vilallonga del Camp –Tarragonès- 1895) fins al 36 en què va ser depurada políticament i sancionada amb el trasllat forçós a Sant Jaume Sesoliveres (l’Anoia).
_4 de setembre de 1932
LA
BANDA DE MÚSICA
L A M USA
DE
S ELVA
ERA
UNA ASSÍDUA A LES CELEBRACIONS QUE ES
S ENCELLES . A QUESTA FOTO ÉS DE S A P LAÇA DEL 9 DE SETEMBRE 2004.
FEIEN A
LA REVISTA DE
ASSASSINAT PELS
El Día (02/09/32) Diputación. Invitación El Presidente de la Diputación don Francisco Juliá ha recibido atento escrito del Alcalde de Sancellas invitándole al acto de inauguración de la Escuela y otros actos durante las fiestas que se celebran en dicho pueblo. Muchas y análogas invitaciones se han recibido invitando a la Presidencia de la Diputación a las fiestas patronales y otros actos en distintos pueblos de la isla rogando el señor Juliá se le dispense su asistencia personal por impedírselo las múltiples ocupaciones a que le obligan el cargo que desempeña, pero hace constar que lo agradece a todos y que espiritualmente está con todas.
sa_sella |
35
_75 anys de ses Escoles
L’ I N S P E C T O R L E A L V A S E R FEIXISTES L ’ ANY 1936.
El Día (02/09/32) Sancellas. Fiestas populares en Jornets El domingo 4 de septiembre se inaugurará oficialmente en el Caserío de Jornets agregado a Sancellas, coincidiendo con la tradicional fiesta de dicho caserío, un edificio de nueva construcción para Escuela y Casa habitación del señor Maestro. El Ayuntamiento que patrocina dichos festejos ha confeccionado para este día el siguiente programa: Domingo día 4 de septiembre a las tres de la tarde, grandes carreras de hombres y caballerías en el Cos en las que se adjudicarán además de los premios de costumbre, los siguientes: En la carrera de pollos, un par de pollos y cinco pesetas en metálico al que llegue primero a la meta y cinco pesetas en metálico para el que llegue en segundo lugar. En la de conejos, un par de conejos y cinco pesetas en metálico para el que llegue en primer lugar y cinco pesetas en metálico para el que llegue en segundo lugar. A las cuatro y media, llegada de la banda de música “La Musa” de Selva que dirige don Sebastián Ramis. A las cinco de la tarde, llegada del Gobernador y demás autoridades y seguidamente inauguración del nuevo edificio escolar. Terminado el acto, serán obsequiados con un refresco, las autoridades y el público. Amenizará el acto la expresada banda. Habrá juegos japoneses y suelta de globos. A las seis y media, gran baile al estilo del país, alternando con moderno. A las ocho, despedida de las autoridades. A las nueve, baile con gaita y tamboriles.
F R A N C E S C C A R R E R A S R E U R A (M A Ó 1896M ADRID 1951) FOU GOVERNADOR C IVIL DE BALEARS I DIPUTAT A LES CORTS PER ERB. VA HAVER D ’EXILIAR - SE A M ÈXIC EN ACABAR LA GUERRA. FOTO I DADES DE LA GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA.
EL
MENORQUÍ
MANENT VICTORY VA SER G OVERNADOR C IVIL D E
GOVERNADOR FOU
_75 anys de ses Escoles
B ALEARS .
P ORTADA D E L A C ONSTITUCIÓ D E L A S EGONA REPÚBLICA ESPANYOLA QUE DATA DE 1931.
36
| sa_sella
El Día (06/09/32) En Jornets. Inauguración de una escuela Anteayer, a las cinco y media de la tarde en el caserío denominado Jornets, del término municipal de Sancellas, tuvo efecto, la inauguración oficial de una escuela nacional mixta, que lleva el nombre del ex-gobernador civil de esta provincia y actual diputado a Cortes por la misma don Francisco Carreras Reura De Palma se trasladaron a aquel lugar para asistir al acto el Gobernador civil señor Manent, el referido señor Carreras, el concejal señor Tejada, el arquitecto autor del proyecto de la escuela, señor Forteza, los inspectores de primera enseñanza, señores Leal y Capó y representantes de la Prensa. De Sancellas asistieron: una comitiva del Ayuntamiento presidida por el Alcalde don Antonio Bibiloni e integrada por los concejales señores don Antonio Ferrer, don Bartolomé Vich, don Miguel Munar, don Antonio Vallés, don Andrés Roig y don Juan Llabrés.; el veterinario don Rafael Vich; el médido titular don Antonio Verd, el farmacéutico don Juan Nadal y los maestros nacionales don Jaime Ques, don Jaime Verd, doña María Mayol y doña María Amorós, con los niños de las escuelas. Asistieron comisiones municipales: de Inca, presidida por el alcalde don Antonio Martí; de Costitx, bajo la presidencia del alcalde don Jaime Arrom, y de Binisalem, presidida por don Jaime Vidal. Además concurrió la colonia catalana, que se halla en Mallorca, con el maestro don Lorenzo Mª Durán. A la entrada al caserío apareció un arco, con la siguiente inscripción: “Jornets a su Gobernador y acompañantes”. En el nuevo edificio escolar se había levantado una tribuna a la que tomaron asiento las autoridades. Se levanta el Alcalde de Sancellas exteriorizando su satisfacción por el acto que se está celebrando. Dice que la República se preocupa por la instrucción. Agradece la asistencia al acto de las autoridades y termina con un viva a la República, que es contestado con entusiasmo por todos los presentes. Seguidamente, el secretario del Ayuntamiento de Sancellas don Antonio Rebassa lee unas cuartillas ensalzando la misión del maestro de escuela y elogiando la labor del señor Carreras en pro de la enseñanza, durante el tiempo que fue gobernador de esta Provincia. Termina solicitando la creación de una Cartería en Jornets. A continuación hace uso de la palabra el inspector de primera enseñanza señor Leal, quien pone de relieve el fervor y entusiasmo del pueblo de Sancellas por la creación de la nueva escuela de Jornets. Anuncia, que en breve, el nuevo establecimiento docente será dotado de una biblioteca. Felicita al señor Carreras por la merecida distinción de que ha sido objeto por parte
del Ayuntamiento de Sancellas, dando su nombre a la escuela, bajo la bandera de la República. A continuación hace uso de la palabra el señor Carreras diciendo que su propósito era que el Jefe del Gobierno asistiera a la inauguración del nuevo centro docente, lo que había conseguido, pero, a última hora, las muchas ocupaciones han impedido al señor Azaña realizar el viaje a Mallorca. Anuncia que él, como maestro que es, asistirá a la escuela, uno de estos días, con objeto de explicar a los alumnos algunas lecciones. Por último, se levanta el Gobernador civil, señor Manent. Empieza diciendo que a los actos como el que se está celebrando, por su naturaleza, es a los que asiste con más satisfacción y entusiasmo. Elogia al señor Carreras, a cuya labor cultural –dice- durante el tiempo que fue Gobernador Civil de Baleares, se debe la creación de esta escuela. Dice que la República cumple la misión que se impuso, desarrollando su programa cultural. Los republicanos –afirma- queremos conquistar el amor del pueblo con la estimación impidiendo que sea juguete del caciquismo. Termina exhortando a los padres de familia que manden sus hijos a la escuela. Todos los oradores fueron aplaudidos. En el mismo local de la escuela, los invitados fueron obsequiados con un “lunch” por el Ayuntamiento de Sancellas.
AL·LEGORIA
F RATERNITAT.
E SCUT
DE LA
S EGONA R EPÚBLICA E SPANYOLA
QUE ENLLOC DE LA CORONA MONÀRQUICA TÉ UN CASTELL AMB TORRES .
sa_sella |
37
_75 anys de ses Escoles
El Día (06/09/32) Información Local. Gobierno Civil. Inauguración de una escuela. Anteayer tarde el señor Manent asistió a la inauguración de la Escuela rural de Jornets, del Ayuntamiento de Sancellas, acto que formaba parte del programa de fiestas de aquel caserío. Se le ha dado a la Escuela el nombre de Francisco Carreras, como agradecimiento por el interés que mostró el ex–gobernador, hoy activo Diputado por Baleares, durante la etapa de su mando, para la construcción de aquel establecimiento de enseñanza, cuando la intensa campaña escolar que inició el señor Carreras en esta isla. Asistió también al acto el señor Carreras, que se hallaba veraneando en Pollensa, así como los Inspectores señores Capó y Leal, el Diputado provincial don Juan Roca, el concejal del Ayuntamiento de Palma don Vicente Tejada, Alcalde y Concejales de Sancellas y varios Alcaldes de ciertos pueblos de Mallorca. Se asoció a la fiesta el pueblo entero que escuchó con emoción los elocuentes discursos que se pronunciaron. Nos dijo el señor Manent que había regresado muy satisfecho de aquel acto y agradecido de las manifestaciones de cariño que le tributaron.
REPÚBLICA AMB EL LEMA LLIBERTAT, IGUALTAT I
A LA
PATRIÒTIC:
_Amb veu pròpia De la revista Maina n.3 de Maig de 1981 Una experiència d’escola activa Durant els anys que precediren a la guerra civil, l’escola nacional de Sencelles, que jo dirigia, va intentar un assaig d’escola activa que va culminar el 1933-34 en el “projecte” d’una granja escolar, feta amb l’amplària que demana per a aquesta tècnica l’americana Miss Wells. Fou el punt més alt d’una cadena de provatures, començada en solitari i després continuada amb l’ajuda d’un company. Del que fou aquella experiència vaig donar-ne una conversa a l’Escola U. del Professorat de E.G.B., de Palma de Mallorca, el març de 1979. Ara alumnes de Magisteri i de Pedagogia venen sovint a demanar-me’n noves. És per això que he cregut que podria interessar fer-ne un extracte. D’antuvi cal dir que, en aquell temps, vivíem les postrimeries d’una època esplendorosa, quan a les velles Normals mallorquines cristal·litzava una joventut inquieta que després, a les escoles gaudia de molta llibertat. Seria absurd pretenir que antany es fes arreu escola activa. Hi havia, sí alguns brusquers, perquè la llibertat ho permetia. Fer ara escola autènticament activa és cosa difícil, perquè cal complir un pla estricte, amb uns objectius d’instrucció concrets. Nosaltres, els brusquers, combregàvem aleshores amb el pensament de pedagogs ginebrins i amb el mateix Dewey i els seus deixebles. Sabíem que l’escola activa ha de partir de l’activitat espontània de l’infant, al que va de dins a fora, del propi nin cap a l’entorn, per tal d’encaixar sens traumes amb el procés evolutiu i fer possible no sols la suau incorporació dels
75 anys de ses Escoles
coneixements, sinó també el gaudi d’adquirir-los. Clarapède quan li criticaren els infants de la “Maison des Petits” feien el que volien va L’ELABORACIÓ
DE LA SEDA : OFEGANT L ’ AMETLLÓ .
contestar: “No fan els que volen sinó que volen (estimen) el que fan”. El treball de l’escola activa no porta el fi en si mateix, sinó que és un mitjà per aconseguir el fi. En canvi l’escola de llibre du el fi en si mateixa i per això no és compresa ni valorada per l’infant, perquè és aliena als seus interessos. Posem un exemple i prou. Si el nin retalla paper per complir l’espai de les manualitat no fa treball actiu. Alta cosa seria si, per pròpia iniciativa, retallàs paper per a la seva festa escolar, amb tota l’activitat subjacent d’anar a comprar el que necessita, fer els càlculs necessaris i estudiant, amb tal circumstància, sistema mètric i geometria, fent combinacions d’estètica i dibuix, etc. amb tants de etcèteres com sien possibles. És cert que aquest procés desintegra la forma lògica amb què els adults conceberen el programa: però ¿pe ventura els plans d’estudi han estat sempre inviolables? Jo a l’escola hi vaig aprendre llistes de reis i partits judicials, però cap mestre no va mostrar-me quantes cames té un insecte ni tan sols si hi havia insectes. D’això se n’encarregà la vida. El que importa, per tant, és deixar d’embotellar coneixements quan no n’és l’hora, sinó aprofitar l’impuls del moment i acomodar l’ensenyament al procés evolutiu de
38
| sa_sella
l’infant i als seus interessos. És clar que no es pot deixar al marge el quantum de coneixement que l’escola ha de trametre. El que importa és l’encert a ordenar-los si bé distintes: unes posen l’èmfasi en la sociabilitat, com són els “mètodes de projectes”, desenvolupament. Ara bé, els “projectes” permeten els treballs individuals segons llurs PROJECTE AGRÍCOLA I INFORMANT-SE L ’ ELECCIÓ DE L ’ ADOB .
PER A
possibilitats, però dins un quefer comú. Per això nosaltres ens hi afiliàrem. **** Entre 1922 i 1936, que són els anys que vaig practicar com a mestre, es podien contemplar molts corrents renovadors del món pedagògic. La “Revista de Pedagogía” les mostrava mitjançant abundants publicacions a l’abast de la migrada economia del magisteri. Jo vaig adherir-me d’antuvi als centres d’interès decrolyans que ja coneixia per l’equip de papers que l’inspector Capó, mentor meu, m’havia portat de Brussel·les. Fou el punt de partida, enriquit per l’observació de veure com els nostres al·lots al carrer, a la família, al joc, es comportaven dins un entorn globalitzat, lluny de la dissecció que les disciplines escolars imposen. Per això aprofitava a l’escola els moments adients per estudiar els fenòmens, centralitzant en ells el contingut del programa. Posem com exemples la neu o la caça de la meva petita escola del Pirineu o bé la floració dels ametllers o la vila amb els seus carrers a Sencelles1. 1
En el nivell escolar inferior, on predomina l’aprenentatge de la lectura, havíem
elaborat uns cartons decrolyans per al mètode audiovisual i organitzàvem, en pla competitiu, el reconeixement de les paraules dins els cartons o bé llur identificació amb objectes. Havíem fet una passa, però entreveia, sens precisar per uqè, que es podia fer quelcom de millor. En els centres d’interès el mestre hi té encara una posició del joc i la imitació, que Clarapède preconitzava en la seva “Psicologia de l’Infant”, llibre que en aquell temps era la meva bíblia. El mètode de projectes no havia arribat encara a Espanya. Jo observava, dins la vida mateixa, que si la mare obliga la nina gran a guardar el petit, potser plori perquè vol jugar, però quan se sent lliure, s’aplega amb amigues per jugar a “mamàs”, amoixant la seva pepa, tal com ho feien elles, per obligació, amb els seus germanets. M’inquietava la doctrina de Gross del joc com a preparació per la TREBALLS D ’ AULA
EN EL PROJECTE AGRÍCOLA.
vida. Clarapède i Pestalozzi em preparaven per al primer llibret de Fernando Sainz que m’arribava el 1930 sobre el mètode de projectes que fou per a mi tota una revelació. Si l’escola volia se una preparació per la vida ¿per què allunyar-la de la vertadera vida? No es tractava de fer mestresses de casa, per exemple, sinó d’implantar situacions fingides com la nina que juga a mamàs o com el nin que, una canya entre els cuixes i un capell de paper, es transforma en un general a cavall i a l’entorn d’aquestes situacions lúdiques, d’aprendre matèries escolars. Fer de la instrucció un instrument, posar la prioritat del problema contra principis ja establerts, servits amb safata.
sa_sella |
39
_75 anys de ses Escoles
prioritària. Intuïa una situació que afavorís més la personalitat de l’infant pels camins
Així dins els cursos 1931-1933 vaig fer alguns projectes senzills, alternats amb centres d’interès, no marginant del tot l’escola clàssica. La Inspecció d’ensenyament encoratjava aquestes iniciatives. Un dels projectes d’aquest temps es feu entorn d’un gran bassiot que ubicàrem en el jardí-camp adossat a la casa escola. D’antuvi havia observat el delit dels IDENTIFICACIÓ IDEOVISUAL .
DE PARAULES AMB LECTURA
al·lots per jugar amb fang, argila i fustes. Inspirant-me en el llibre de “Geografia física i astronòmica” de Pau Vila pensàrem fer “un llac”. Cada alumne va dibuixar un projecte i escollírem entre tots el que semblà millor. Es varen nomenar, per elecció, un cap, un secretari i un comptador, ja que algú ens havia donat diners. Excavàrem el terra i el reforçarem perquè no perdés l’aigua que traslladàrem dels de l’aljub. A més hi hagué sort amb la pluja, que va aportar al llac sediments i xaragalls que una bona imaginació transformava en rius. Vegi’s una relació de matèries escolars que es pogueren aprendre, extreta d’un article de la revista “La Nostra Terra” (gener de 1932) que publicàrem en torn d’aquest “projecte”: Escales. Àrees i volums. Pràctiques d’educació cívica i documentació. Redacció d’un diari. Cartes veritables enviades a proveïdors. Compres de material als comerços del poble. De geografia física: estudi de la configuració horitzontal, platges, tipus de costes: dàlmata, fiords. Els rius i els seus accidents, formació del llit, deltes. Exercicis d’aritmètica, percentatges, regla de tres. Principi d’Arquímedes. Aigües embassades, paludisme, moscards. Gràfics. Viatges. Exercici de redacció de viatges, dibuixos, etc. Mestres tant l’escola s’havia graduat al nostre vell edifici i m’arribava el company
75 anys de ses Escoles
que tant havia d’ajudar-me (Jaume Verd i Rubí). Un tercer professor, amb els nins de grau inicial, quedava separat de nosaltres en una altra casa. Era el curs 1933-1934 i estàvem a punt de començar l’ampli projecte “Agrícola Escolar” ja concebut i planifica. Potser val la pena contar els fonaments teòrics que em serviren per elegir-lo, encara que avui els miri amb certa reserva. Jo era en aquell temps un entusiasta de la llei giogenètica, que mostra l’ontogènia que reprodueix la filogènia. Aquesta teoria entroncava, al meu entendre, amb la de Jung que, devers els anys vint establia els seus tipus psicològics. Les dues doctrines em dugueren a pensar en un tema agrícola. Del pensament de Jung, tan complex, sols direm que els seus tipus s’ordenen en les funcions mentals de percebre, sentir, intuir i pensar, amb llurs modalitats introvertides i extrovertides. Sembla que l’home en el seu desenvolupament passa per aquests tipus i dins el mateix orde, malgrat que en pla individual s’estabilitzi en algun d’ells. L’infant fins als 6 anys sols percep per tal que és un sensitiu, quasi un sensorial; però és entre els 6 i 12 anys quan s’involucra en l’estadi del sentir. És l’etapa de l’adaptació social, per la imitació. El joc solitari dels 3 anys, esdevé joc social, l’infant juga amb companys, imitant activitats adultes. (No cal parlar de la intuïció d’adolescència ni del pensar de joventut, perquè surten del camp on es mou l’escola
40
| sa_sella
bàsica). En el pla filogenètic es pot veure com els caçadors primitius i els pastors patriarcals encaixen en l’estadi de percebre, preocupats tan sols pel menjar i l’habitacle. És en el començament de la història quan els agricultors s’organitzen en clans i el progrés de la humanitat es fa PROJECTE D ’ ORNAMENTACIÓ
DE L ’ EDIFICI NOU.
prenint per model els més espavilats. L’infant d’edat escolar viu insert en el sentir de Jung, és a dir, el temps dels interessos imitatius i d’adaptació. És un extrovertit que mira el món de les coses. D’altra part, dins el procés evolutiu de la raça, l’esperit d’imitació es reflecteix en la conducta dels pobles agrícoles. I la nostra escola estava immersa en un poble exclusivament conrador. Per això elegírem fer, per imitació, una societat agrícola escolar, que criaria conills i ànecs i gallines i cuca de seda i sembraria ..., i entorn d’aquests quefers, transformats en joc, ordenaria l’adquisició dels coneixements. Havia de durar tot el curs, compaginant l’activitat manual al camp de l’escola, amb els treballs intel·lectuals dins les aules. Comptàvem amb la col·laboració de moltes famílies i senyors que estimaven de prop el que nosaltres fèiem a l’escola. La Inspecció ens animava també. Deixam de dir com organitzàrem els alumnes i com aconseguírem llur adhesió i entusiasme. No volíem fer agricultors, sinó jugar a esser-ho. S’hagué de llegir molt, s’hagueren de fer moltes consultes, molts de càlculs, molta redacció, molta manualitat, molta relació amb l’exterior. Si s’havia d’escriure una carta, cada nin feia la seva, es comentava la redacció i l’ortografia i eren els més petits, que encara no sabien fer més, els que copiaven l’exemplar que s’havia d’enviar. Així en totes les matèries cada nin feia el que podia. Ja més amunt, en descriure el “projecte” del llac, s’haurà vist quanta molt més extenses. Es feu una conillera, un galliner, un observatori meteorològic, ens ensinistràrem per criar cuca de seda perquè disposàvem de moreres. A voltes necessitàvem una mica d’ajuda externa del fuster o del ferrer, pagant la corresponent factura, repassada abans amb els càlculs necessaris. Els mestres des del principi havíem cercat l’aportació econòmica exterior que els alumnes traduïren en unes obligacions amb la consegüent necessitat de redactar-les, dibuixar-les i fer els càlculs del volum i del rèdit assignat, car des del principi rebutjàrem donatius, per tal d’obtenirlo tot del nostre esforç. Així es va aprendre quasi tot el programa de l’any, perquè ¿què ens importaven les Navas de Tolosa, per exemple, si el procés evolutiu i educatiu quedava ben atès? *** El curs següent estrenàvem edifici nou, però perdíem el camp. La granja es feia inviable, mentre no tenguéssim un altre camp dels que l’Estat concedia. Amb tot, organitzàrem projectes, encara que menys ambiciosos. El primer va respondre a la pregunta: -¿Per què no ens fabricam nosaltres mateixos i tot seguit les coses, que tal volta, algun rebrem des de Madrid? Així, a partir duna sala-taller improvisada amb alguns vells bancs escolars i comptant amb atuell de fusteria, materials de desperdici i
sa_sella |
41
_75 anys de ses Escoles
matèria programàtica hi havia encaixada. Ara en aquest projecte les possibilitats eren
alguns comprats, ens dedicàrem a adornar les aules i altres dependències amb frisos de dibuix figuratiu (que donava molt de tema d’estudi), es confeccionaren molts d’aparells de física i química, es feren bibelots per totes les taules dels alumnes, s’enllestiren col·leccions d’història natural, amb PESANT
CONILLS PER VENDRE ’ LS.
pedres, fauna i flora de l’entorn. Fou aleshores que rebérem, sens esperar-la, la visita de la Inspecció Central, amb la persona de Fernando Sainz, difusor del mètode de projectes. !Quantes vegades hem considerat l’afany d’edificis esplendorosos i d’equips d’instrumental, tot pensant en la nostra pobresa de medis! Després vingué la guerra i tot se’n va anar en orris. *** Per acabar, valguin unes aclaracions per al lector escèptic. Seria ingenu pensar que els alumnes, obeint el seu impuls, elegissin un projecte i l’estructurassin, tal com es podria pensar pels conceptes exposats, malgrat es tingui present la capacitat de la panda per organitzar-se en les seves activitats lúdiques lliures. Sens dubte en organitzar un projecte el professor ha de tenir un pla preestablert que no s’aparti dels interessos dels alumnes i ha de crear un clímax emotiu, tot conservant i fent, com per atzar, suggerències que entusiasmin els infants. Tal volta no ho aconseguirà el primer dia, però la idea de convertir l’estudi en joc ben aviat durà l’escola al que el didacte desitja. Pel desenvolupament dels “projectes”, el panificador ha de preveure els moments provables on incorporar l’adquisició de coneixements i sempre serà el professor qui porti el timó que endegui els quefers, però situat en un segon pla discret, evitant imposicions inhibitòries de l’espontaneïtat. Ha de comunicar el menys possible, però posant a l’abast dels infants els mitjans perquè sien ells qui cerquin i trobin sens ajuda.
_75 anys de ses Escoles
Així mateix no s’han d’oblidar certes automatitzacions, com sien les de càlcul i ortografia, però presentades sempre com a necessitats. Mai són rebutjades pels alumnes de l’escola activa. Diguem també que el fonament dels projectes sembla discutible. Apart de que la llei biogenètica tal volta no sia més que foc d’artifici, la pedagogia que se’n pugui derivar comporta un determinisme que condiciona la llibertat i cal admetre que l’escola activa no es pot donar sens llibertat. Ens trobam, doncs, amb un contrasentit. Per tant l’escola activa deuria més d’endreçar-se cap a un funcionalisme, segons el qual es deu posar l’infant en situació de moure’s amb llibertat dins un àmbit prudentment condicionat. Per al mestre pragmàtic d’escola activa potser aquests matisos teòrics sien poc precisos. Creim que els nostres “projectes”, malgrat la base teòrica de pedagogia genètica que aleshores pretenguérem donar-los, de fet obeïen a la pedagogia funcional. Finalment no oblidem que hem parlat d’una metodologia encaixada en temps distints dels actuals i dins un entorn ben diferent del que imposa la ciutat d’ara. No obstant les lleis del procés evolutiu continuen i no per què les circumstàncies sien altres, deixen de ser vigents amb tota la seva amplitud les exigències que demana un encertat ensenyament actiu, fet amb el mètode que sia. Llorenç M. Duran
42
| sa_sella
_De primera mà De la revista La Nostra Terra. Any V. Gener de 1932, número 49 D’educació IV L’escola activa Acabàvem el nostre darrer article –i perdoni el lector la llarga interrupció- dient que els mètodes pedagògics que avui estan a l’avantguarda podien ésser involucrats en el denominador comú d’escola activa i prometíem parlar d’aquest actual moviment paidotècnic. Pena ens costaria donar una definició exacta del que s’entén per escola activa; falta un acord entre els autors sobre l’amplitud de les exigències d’aquella, ja que mentre uns s’acontenten a admetre com a tal aquella on l’experiència i l’observació han substituït el rutinarisme, altres no acceptarien una escola activa on el treball deixàs d’ésser exclusiu del deixeble i fins i tot de pròpia iniciativa, en tant que el mestre resta quasi en un pla d’expectació, per tal de no limitar en la cosa més mínima la llibertat de l’infant. L’escola que volen aquests darrers exigeix dos factors, segons ells LES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES D ’ EN
DURAN
A CAN
B RIL
FOREN
L LORENÇ PIONERES .
consubstancials: activitat i llibertat. D’activitat creim possible dar-n’hi la suficient fent que el treball escolar sia viscut amb llarguesa. Mes, ¿podrem dar al nin aquesta llibertat pretesa pels avantguardistes? Pràcticament, avui com avui, ho creim impossible, però ni fins especulativament la podríem admetre, ja que tot factor educatiu situa en un pla de passivitat l’educand, limitant la seva acció i subjectant-la amb major o menor intensitat a aquest factor, bé s’anomeni llibre, naturalesa o escola. Enfront de les teories liberals de l’escola activa, s’ha aixecat la pedagogia russa dictadura proletària, fent befa de la pseudollibertat dels pedagogs occidentals. Situats en un just mig, no podem acceptar els extremismes de cap de les dues escoles, però creim possible uns mètodes actius amb abundant iniciativa dels nins. Des d’aquest punt de vista, vegem les característiques fonamentals de la pedagogia activa. A l’ensems que la psicologia genètica ha anat descobrint l’infant, s’ha vist l’espantosa aberració que constituïa l’ensenyament llibresc i la imperiosa necessitat d’acomodar la tasca escolar a les exigències biològiques.
I MATGE QUE SURT AL LLIBRE DEDICAT AL MESTRE DURAN A LA COL·LECCIÓ ELS NOSTRES E D U C A D O R S N .4. E L P E U D E F O T O D I U : SENCELLES : JOCS DECROLY . 1930.
En l’escola vella els infants maleeixen el treball que el mestre els dóna i la quietud i el silenci del seu seient. Conseqüències d’aquesta corvea són els càstigs i l’esterilitat de llurs esforços. D’aquesta dolorosa realitat podem arribar, per contrast, a la clau de l’èxit: cal que el nin no calli, ni s’estiga quiet, ni conegui el banc més que com instrument de què se servirà quan sia precís. L’infant, tendre ocell de la societat, no deu estar reclòs ni subjecte a quefers que s’enfrontin amb la seva personalitat. L’interès és el fonament del profit que el mestre
sa_sella |
43
_75 anys de ses Escoles
amb mètodes de restricció que formen l’escolar dins els motlos de la
traurà del seu treball. El secret consisteix a trobar aquest interès, saber-lo despertar i treure’n les màximes avantatges. És general en totes les etapes de l’evolució de la infantesa, en grau major o menor, l’afany del moviment, pel joc i per descobrir, tres manifestacions que són ben característiques de l’activitat. L’escola activa deurà per tant aprofitar-les, fent que les matèries d’ensenyament vagen involucrades per elles. Per aconseguir-ho, el mestre haurà d’abandonar la cadira pedantesca de la tarima on fins ara l’ha tengut entronitzat l’escola clàssica per conviure amb els infants i ésser llur guia en llurs recerques, en llurs converses, i en tots llurs treballs i creacions. L’infant deixarà, també, el seu banc i les ficcions de l’escola per incorporar-se a les realitats de la vida. L’aula d’ensenyament serà el camp amb freqüents excursions investigadores, serà el comerç, serà el taller, serà la ciutat o el pati de l’escola; és a dir,: tots aquells indrets on es produeixen els fenòmens o és possible que els infants puguin fer-los produir. Sols després de fet el treball d’observació, els nins aniran a llurs bancs pels exercicis de caràcter sedentari. Se presenta a l’escola activa, tot seguit, el problema del pla en què deuen realitzar-
EL
MESTRE
J AUME V ERD R UBÍ DE CAN RABASSA L LORENÇ D URAN EN LES
FOU L ’ AJUDANT DE
EXPERIÈNCIES EDUCATIVES INNOVADORES IMPLANTADES .
se els treballs escolar. Hem dit que els pedagogs de l’”Escola Nova” demanen una absoluta llibertat d’elecció per part dels alumnes. No insistint més en si és o no possible aquesta llibertat, diguem que cal que el mestre escullesqui del programa les matèries convenientment a les aparicions de l’interès en el transcurs dels mesos. Seran sens dubte interessants totes les accions de l’ambient sobre l’infant, no sols allò que és produït per l’acció de la naturalesa (fenòmens propis de les estacions, moments fisiològics de l’home i de les plantes, etc.), sinó també aquelles coses que determina el
75 anys de ses Escoles
factor social: si els atlots en un mes de l’any juguen amb preferència a la baldufa, aprofitem les múltiples suggestions d’aquesta admirable joguina; si s’implanta al poble o al teatre veí el cinema sonor, anem a visitar-lo seguidament; aprofitem la venguda de l’espectacle de circ, el treball eventual de la construcció d’una carretera, la venguda d’una autoritat i fassem-ne de tot això, hàbilment, centres d’interès amb la seguritat que no mancarà una bella collita pels nostres esforços. Sembla de primer antuvi que la implantació d’aquests procediments equivaldria a una necessària absència de programa. Lluny de pensar això, creim d’absoluta necessitat l’elaboració prèvia d’un pla, però fet preveient l’aparició de fenòmens interessants i amb una gran flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies imprevistes. Per fer activa l’escola, no cal destruir el que existeix, sinó sols desintegrar-ho i repartir-ho convenientment, i cuidar que no quedi oblidat res d’allò que volem que hi figuri de la vella organització i afegir-hi moltes altres coses essencials. D’aquesta manera, l’escola hi guanyarà en fer que moltes disciplines es reintegrin al seu vertader caràcter en l’ensenyament primari: el dibuix, el treball manual, els exercicis de llenguatge són mitjans d’expressió que s’han de conrear sostenguts en
44
| sa_sella
IMATGE
DE
L’EXPOSICIÓ
ESCOLARS DE CAN
BRIL
DE
DELS
1935.
TREBALLS
qualque motiu que justifiqui llur realització. Redactar, dibuixar una bella testa, o trenar paper sens altra finalitat que aprendre a fer-ho, són treballs falts de contengut que l’estímul de la infantesa sols se desperta sota l’acció de finalitats concretes. La pedagogia activa s’enfronta especialment amb dos prejudicis. En primer lloc topa amb el caràcter utilitari que els pares desitgen que tenga l’educació de llurs fills. Com a conseqüència, a l’escola clàssica s’han ensenyat exclusivament a llegir, escriure i comptar. Convertida l’escola en centre d’instrucció s’ha contentat a estereotipar en la ment del nin un quàntum de coneixements, però de cap manera ha donat el rendiment
L’ E S C O L A
DE
BRIL
CAN
TENIA
AQUESTA
educatiu que és el que forma la personalitat de l’home. A aquest defecte ha seguit la
DISTRIBUCIÓ D’AULES SEGONS FIGURA AL
incapacitat d’adaptació a les circumstàncies de la vida i la insuficient preparació per la
LLIBRE DE
C ARME FERNÁNDEZ “L LORENÇ M. DURAN I COLI (INCA, 1903)”.
lluita en el medi, i així l’escola ha llegat a la societat aquesta falta d’homes que es nota arreu. L’error bàsic consisteix de creure que únicament són d’utilitat uns ensenyaments que han esdevengut clàssics per la rutina. A poc que ho consideràssim, no sabríem trobar la raó de per què han d’ésser més utilitàriescose com la regla de tres composta o els quebrats que la funció clorofiliana o la pràctica d’unes eleccions fetes dins les rigurositats de l’ètica. És indubtable que avui la relació social demana una major quantitat de coneixements i una gran facilitat per adquirir-ne de nous en el transcurs de la vida. Aquesta exigència deu satisfer-la l’escola mitjançant el foment de l’esperit observador, dels raciocini, de l’expressió i de l’amor a la investigació espontània. I aquestes precioses facultats difícilment podríem assolir-les
No obstant la seva magnitud, aquests obstacle són i seran de cada dia menors, en tant que la cultura dels pobles i la confiança en el mestre aniran creixent. De totes maneres, cal felicitar-nos que els mètodes actius comencin a ésser mirats amb simpatia per bona part del magisteri.
UN EXEMPLE.- Per donar millor a comprendre com es duu a terme un treball d’escola activa exposarem a continuació un projecte (una de tantes formes dels moderns mètodes) que s’ha duit a terme darrerament a l’escola que regentam, tot fent per endavant l’advertència que està ben lluny d’esser una cosa perfecta, ja que ha estat realitzat a una escola unitària que consta de vàries seccions i dirigit per mi, que som el
“ ESCOLA
NOVA DE
S ENCELLES :
SALA TALLER .
A
LA DRETA APARELLS DE FÍSICA CONSTRUÏTS PELS ALUMNES ”. I MATGE DEL LLIBRE SOBRE EL MESTRE
DURAN .
primer a reconèixer la meva poca competència. Teníem observat en els nostres nins una passió per fer construccions amb argila, fustes, terra i altres substàncies que trobaven en el pati de l’escola i deduint que d’aquest interès se’n podia treure un bell fruit resolguérem aprofitar-lo per l’ensenyament de la geografia física. Reunírem els infants d’una secció i parlàrem de
sa_sella |
45
_75 anys de ses Escoles
amb la pedagogia rutinària.
dur a terme alguna empresa. Dialogàrem sobre treballs que altes voltes havíem fet amb argila i, aconseguint conduir-los per les vies de les nostres intencions, algun d’ells va proposar fer un llac en un espai tancat per tres parets, pro de l’aljub del pati. Constituirem provisionalment una societat que va acordar: a) que tots els socis aixecassin un croquis a escala del 4% del solar trapezoïdal on havia de construir-se el llac; b) que sobre el croquis cada nin fes una distribució dels accidents marins i terrestres i una memòria; c) que es fes l’elecció de càrrecs, escollint els nins que millor haurien fet el treball.
FOTOGRAFIA TRETA F ERNÁNDEZ SOBRE
CARME DURAN ON ES CAN B RIL AMB LA
DEL LLIBRE DE EL MESTRE
MOSTRA LA SALA TALLER DE
DECORACIÓ D ’ UN FRIS QUE FOU EL PROJECTE
Duits a terme aquests acords, es féu una exposició dels projectes i s’escollí per
DE
1935-36.
votació el millor; que fou el que se dugué a terme. Va elegir-se també per votació l’enginyer director, un caporal, un secretari i un comptador i es determinaren llurs atribucions. El comptador duria nota de les faltes d’assistència, de la puntuació dels treballs i de les despeses de les obres. S’elaborà un reglament, es donà a l’estany el nom de “Llac de la República” i s’aixecaren actes que firmaren amb solemnitat. Els dies successius, durant una mesada, es dugueren a terme les obres, des de la fixació de fites segons l’escala i excavació del terrer, fins a la modelació definitiva del relleu. Al mateix temps, es feren algunes obres secundàries per salvar alguns perjudicis que es donaven al terrer particular del mestre, la qual cosa ens donà motiu per pagar-ne uns quants reals a benefici del capital de la societat. Acabada l’obra, constava d’una depressió central que s’omplia d’aigua i que tenia tots els accidents marins; una zona muntanyosa al nord, corresponent a una costa de
_75 anys de ses Escoles
fiords; una zona de pla a l’E.; una zona mixta de pla i muntanya al S. amb llacunes i rius que recollien no sols les aigües que s’hi feien arribar des de l’aljub, sinó les de les pluges de bona part del pati, donant lloc a erosions i sedimentacions. És clar que al pla primitiu hi faltaven molts detalls que s’anaren suggerint després. L’execució dels accidents fou tan encertada que quedàrem sorpresos de l’aproximació en què s’anaven complint els efectes mecànics de l’aigua. Mentre es construïa el llac i dies després, es tengué ocasió d’estudiar moltes coses que s’adquiriren, ja per preguntes fetes al mestre, ja per recerques en els llibres que posàrem al seu abast, ja per explicacions de la nostra pròpia iniciativa. Vegi’s una llista de les adquisicions o perfeccionaments: Escales Àrees i volum. Pràctiques d’educació cívica i documentació. Un emprèstit per obtenir capital.
46
| sa_sella
V ISITA D E L A I N S P E C C I Ó E D U C A T I V A E L C U R S 1935-1936 A C A N B R I L . D ’ E S Q U E R R A A DRETA : L LORENÇ D URAN , M ARIA J. L ÓPEZ , L’INSPECTOR CENTRAL FERNANDO SÁINZ, J O A N C A P Ó , M I Q U E L S U Ñ E R I L L U Í S M. MESTRES. F OTOGRAFIA TRETA DEL LLIBRE DE C ARME F ERNÁNDEZ B ENNASSAR SOBRE E L MESTRE D URAN .
Redacció d’un diari. Cartes veritables. Compres de materials als comerços del poble. De geografia física: Estudi de la configuració horitzontal; els accidents marins, formació de platges, tipus de costa: fiords, costa dàlmata, etc. El riu: la cascada i el ràpid. Conversió de la cascada en ràpid; meandres, braç mort, captació d’un riu per erosió; desaparició d’un llac per sedimentació; canó, formació del llit; delta. Utilització del riu: canals de regadiu; navegació (construcció de barques d’escorça de pi); aprofitament industrial (construcció d’un molí d’aigua). L’erosió de les muntanyes i rebaixament de la seva altura per la pluja (el temps ens va afavorir plovent els dies suficients per rebaixar el relleu de manera considerable). EL
LLORENÇ DURAN
MESTRE
EN
ESSER
EXPLUSAT DEL MAGISTERI PELS FRANQUISTES , VA DEDICAR-SE A L’IMPREMTA FAMILIAR D ’I NCA I VA EDITAR LLIBRES , COM AQUEST
I NGRESO , DEL QUE SE ’ N VAREN DE 300.000 EXEMPLARS .
Transport de materials al fons de la geosinclinal (llac) i explicació de la formació de futures terres emergents. Permeabilitat del terrer i aigües subterrànies.
VENDRE MÉS
Estudi de la configuració vertical. Treballs complementaris: Exercicis d’aritmètica (percentatges, regles de tres, repartiments proporcionals, etc.). Principi d’Arquímedes. Evaporació de l’aigua. Llacunes salades. La salabror en les diferents mars. Les aigües embassades: el moscard, els seus perjudicis, mitjans de lliurar-nos d’aquesta bestiola. Mapes del paludisme. Gràfiques. Caça de granotes per dur-les al llac. Estudi experimental de la granota i de la seva acció destructora dels ous del moscard.
Els infusoris. Els canals de regadiu i de navegació. Els canals notables. Mapes. Els farells. Exercicis de redacció i d’imaginació creadora (narracions de viatges a través del riu, de les muntanyes, del llac, etc.). Dibuixos de còpia, del natural i d’inventiva per ornar els treballs escrits. Etc.
Com a coronament del projecte es féu una festa, de la que va participar tota l’escola. Es va aixecar i adornar una tarima per celebrar-hi un acte literari on es recitaren o llegiren treballs escollits i algun original; el comptador llegí el resum dels seus libres i l’enginyer una memòria; es repartiren bombons comprats amb el sobrant del capital i es feren fotografies. FOTOGRAFIA
DE L’EXPOSICIÓ DELS TREBALLS
ESCOLARS DE CAN DE
1935. I M A T G E
FERNÁNDEZ
B RIL
DEL MES DE JULIOL
S’ha de remarcar que l’entusiasme i l’interès que desplegaren els infants durant
CARME DURAN .
tota l’execució del projecte foren intensíssimes, de tal manera que hi dedicaven,
DEL LLIBRE DE
SOBRE EL MESTRE
espontàniament i sols, totes les hores que no eren de classe, i només l’abandonaven en els moments indispensables per dinar. Llorenç M. Duran
sa_sella |
47
_75 anys de ses Escoles
Els peixos i condicions de vida.
_Mestres a Sencelles Gabriel Coll i Mulet (1897-1972)
GABRIEL COLL DE CAN 1933 QUE SORTÍ PUBLICADA DIA 13 DE MARÇ DE 2005 A L ’ ESPECIAL SOBRE LA II REPÚBLICA A S ANTA EUGÈNIA DEL SETMANARI SA PLAÇA.
_75 anys de ses Escoles
EL MESTRE G UILLEMET
TAUJÀ
EN UNA FOTO DE L ’ ANY
Joana Ferragut i Fiol
Gabriel Coll i Mulet, anomenat mestre Guillemet, fou mestre de Santa Eugènia entre els anys 1929 i 1936. Deixeble del mestre de Sóller Bartomeu Pastor va desenvolupar una extraordinària tasca en favor de l’educació i la cultura no sols entre els alumnes sinó entre la població adulta. Mestre Guillemet exercí la seva professió a Sencelles, Eivissa, es Mercadal, Artà, Esporles i Andratx. Comença la seva trajectòria a Ourense concretament a Cabaleiros, als 32 anys i es responsabilitza de l’escola de Santa Eugènia on no escatimà esforços malgrat fos víctima de la intolerància de l’època de la Guerra Civil. Tenia un especial interès per dignificar les escoles en temps de la República, encara que fos amb l’oposició dels conservadors. Amb l’ajuda del seu amic Pere Coll de can Palles volgueren construir una escola, projecte que resultà frustrat i les dependències passaren damunt l’Ajuntament. Mestre Guillemet fou un gran dinamitzador polític i cívic del poble malauradament la seva tasca es va veure entroncada amb el cop d’Estat. Fou un home preocupat i alhora il·lusionat per l’educació, la manca de comprensió d’aquella època el va dur a la presó juntament amb altres mestres a can Mir. La seva militància a Esquerra Republicana va fer que el condemnassin a 30 anys de presó i fou depurat del cos de mestres. Passa a treballar a la casa Gaillard, amb el tinent de batle de l’Ajuntament de Palma i amic seu Lambert Juncosa amb qui havia estat a la presó. Des de 1998 l’escola de Santa Eugènia du el nom de “Mestre Guillemet” poble que el va veure néixer i exercir la seva professió amb tanta fermesa. Segons Miquel Coll, autor d’una bibliografia que publicà de Mestre Guillemet, “La seva dedicació, la capacitat extraordinària de treball, les hores normals de classe, les de repàs, l’escola d’adults els vespres, el grup de teatre,... la seva generositat, les classes preparatòries als estudiants d’ingrés, a batxillerat i magisteri eren gratuïtes. L’any 1930 va preparar una gran exposició de treballs escolars i en sufragà les despeses”.
Maria Amorós i Vives (1911-?)
48
| sa_sella
Va néixer a Palma dia 29 d’abril de 1911. Va aconseguir el títol de mestra de primer ensenyament l’any 1930. Va estar d’interina a Jornets des del 23 d’octubre de 1931 fins al 14 de juny de 1933 essent la primera mestra de la nova escola creada al llogaret. Després va passar a Jesús (Santa Eulària del Riu), Muro, Santa Margalida, Lloseta, Montuïri i Algaida. Va aprovar les oposicions l’any 50 i va exercir a Mancor de la Vall i als col·legis Llevant i Jafuda Cresques de Palma on va jubilar-se l’any 79.
EL
MESTRE FELANITXER J OAN C APÓ I V ALLS DE PA D R I N A S, T O T A U N A V I D A D E D I C A D A A L ’ ESCOLA . VA COMENÇAR LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL A S ENCELLES .
sa_sella |
49
_75 anys de ses Escoles
Maria Cristina Soler i Escalas
Joan Capó i Valls de Padrinas (1888-1952) Joan Capó Valls de Padrinas, nasqué el 20 d’agost de 1888, al carrer Cala Figuera número 10 de Felanitx al bressol d’una família humil. Comença anant a “costura” a ca les monges al Col·legi de Sant Alfons. L’any 1895, quan Joan Capó tenia 7 anys, la família es trasllada a Ciutat i ell assisteix a l’Escola Nacional, anomenada Col·legi de Pràctiques, del mestre Miquel Porcel i Riera, qui amb el temps es convertiria en el seu sogre. Als 15 anys, ingressa a l’Escola Normal de Palma i l’any 1904 obtè el títol de Mestre Elemental. Decideix continuar estudiant i fa classes particulars per pagar el viatge i l’estada a Barcelona. Prepara per lliure l’examen per a obtenir el títol superior de mestre, havent-se de traslladar a Barcelona. L’any 1905, als 17 anys aconsegueix el títol superior a Barcelona. El setembre del mateix any obre un col·legi al carrer Sant Jaume, 7 de Ciutat on es dedica a donar classes de repàs i preparació del batxillerat. El 1909 amb 21 anys es decideix a fer les oposicions per entrar al cos del Magisteri. Les aprova el primer cop i el destinen a l’Escola Nacional de Sencelles. Exerceix com a qualsevol altre mestre, i coneix d’aprop totes les mancances de les escoles i les condicions de feina dels seus companys. Aquests anys d’experiència com a mestre rural són de gran importancia i significació pel futur. Durant la seva estada a Sencelles prepara l’examen d’ingrés a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid. L’any 1911 després de dos cursos a Sencelles, als 23 anys ingressa com a número 3 amb qualificació honrosa a l’Escola Superior del Magisteri de Madrid. Als 26 anys el 1914 és nomenat Inspector de primera ensenyança de Tarragona. L’any 1915 ve d’inspector titular a Balears, tenia 27 anys. L’any 1916, amb 28 anys, es casa amb Camil·la Porcel. Després de casarse, comença a viatjar a l’estranger, per l’estudi amb pedagogs de fora, fer conferències, publicar llibres… El 1917 organitza uns cursets pels Mestres anomenats “Retiros Pedagógicos”, dedicats a la formació permanent del professorat. El 1918 crea el Museu Pedagògic (a l’edifici de La Misericòrdia), concebut com a centre de vida pedagògica, de reunió, des del qual coordina la renovació pedagògica que tan intensament promou. El 1938, en plena Guerra Civil, l’envien a Almeria, per que “aprendiese castellano”, on passa una época molt trista, molt controlat i vigilat. L’any 1944 li permeten canviar de lloc, però li prohibeixen tornar a Mallorca i ell tria anar a Castelló, per a la proximitat amb l’illa i la parla catalana. Es domicilia al poble de Vall d’Uixó, on treballa fins al 1952. Torna a Mallorca per vacances o els ponts, que mira d’allargar al màxim, sempre amb els permisos dels superiors. El 1945 mor la seva dona. Mor a Ciutat el 27 de desembre de 1952, durant les vacances de Nadal, d’un edema pulmonar.
75 anys de ses Escoles
Francesc Pons i Seguí (1913-?) És un mestre del que se’n coneixen molt poques dades. Era menorquí, de Maó. Va néixer l’any 1913 i va estudiar magisteri a les darreries dels anys 20. Només va fer classes durant la Segona República i va venir a exercir interinament a l’escola graduada de Sencelles almanco durant el curs 19331934, coincidint amb el moment de l’obertura de l’escola. Com a titular d’una secció de la nova escola figura la seva firma a l’acta oficial de la inauguració. En esclatar el cop d’estat era a Maó i va romandre a la Menorca republicana fins al final de la guerra quan va fugir amb el vaixell dels refugiats que partiren cap a Marsella. Va exiliar-se a França on va establir-se com a professor de castellà i on creà una família. Va tenir almanco una filla. Mai més va voler tornar. Realment no es va arribar a instruir un procés de depuració contra ell, ja que com que era interí tampoc el podien expulsar, simplement com que va haver de fugir, no va presentar-se pus a les vacants d’interinitats. Aquest article és un extracte de la informació publicada a Sa Sella número 51.
Jaume Verd i Rubí (1910-1979) Va néixer a Sencelles dia 27 de gener de 1910 fill del secretari de la Sala Antoni Verd de can Rabassa i d’Antònia Aina Rubí. Va exercir d’interí a Santa Eugènia a partir d’octubre del 28 i després passà per sa Pobla, Algaida i Sencelles a partir del mes de maig del 32. Va aprovar les oposicions i va ser destinat a la Savina (Formentera). Va concursar i obtenir la plaça en propietat a l’escola graduada de Sencelles a patir del setembre del 34. Va casar-se amb Marta Jordán Muñoz, d’origen senceller, de la botiga de can Camatxo, ja que el seu llinatge autèntic, Jordà, li castellanitzaren a l’Argentina. A la Comissió de Depuració li retreien que estava afiliat al sindicat Societat Balear de Treballadors de l’Ensenyança, que militava al partit Esquerra Republicana Balear de Sencelles on hi desenvolupà el càrrec de secretari, que havia estat interventor del candidat esquerrà Francesc Carreras a les eleccions del febrer del 36, i que havia exterioritzat la seva satisfacció pel triomf del Front Popular. Va ser separat definitivament del servici i donat de baixa. La seva depuració és de data 2 de maig del 40. Impedit de fer la seva feina de mestre per a la qual s’havia preparat, va haver d’espavilar-se i es convertí en agent comercial a Ciutat. Va tornar a ingressar al cos de mestres a partir del 19 de febrer del 74 i destinat a l’escola de Son Gotleu. Després al col·legi Joan Capó. Es va jubilar l’any 77 per haver-lo declarat incapacitat físic. Va morir dia 25 de juliol de 1979. Aquest article és basa en la informació publicada a Sa Sella número 90.
50
| sa_sella
EL
MESTRE MENORQUÍ
HAVER D ’ EXILIAR - SE A PER
FRANCESC PONS VA FRANÇA. FOTO CEDIDA
F RANCESCA C OMAS UIB.
DEL DEPARTAMENT
D ’ EDUCACIÓ DE LA
EL
MESTRE
J AUME V ERD
DE CAN
SER EXPULSAT DEL MAGISTERI .
R ABASSA
VA
EL
MESTRE
ANTONI VERD
DE CAN
R ABASSA
VA
SER TAMBÉ REPRESALIAT AMB L ’ EXPULSIÓ DEL MAGISTERI .
sa_sella |
51
_75 anys de ses Escoles
Antoni Verd i Rubí (1914-1998) Va néixer a Sencelles, a can Rabassa al carrer d’Antoni Maura número 63, dia 27 de gener de l’any 1914. “Quan jo era jove, Sencelles era un poble a l’igual dels altres més o manco grans. No teníem perspectives de futur. Semblava que la conservació era la llei de la vida. En el transcurs de la meva joventut, fins a l’adveniment de la República poques perspectives noves es presentaven que no fossin continuar, com per inèrcia, la vida. L’educació i la cultura que se’ns donava no donava per a més. La joventut s’iniciava a la vida de ben petit fent allò que hauria de fer en ser gran: pagès, sabater, estudiant... L’any 1931 amb unes eleccions municipals d’un resultat extraordinari arribà la República. Molt aviat es varen veure progressos en allò que és considerat primordial: les escoles, i Sencelles en participà gràcies a mon pare el secretari Toni Verd de can Rabassa, al mestre don Llorenç Duran, al meu germà també mestre Jaume Verd Rubí i a tots els que acolliren de bon grat l’esperit de la República. L’Escola Graduada de Sencelles i la de Jornets es deuen a la República i a una sèrie d’entusiastes que lluitaren amb els seus mitjans per aconseguir-les. En realitat, no és que d’idees republicanes n’hi hagués en el poble. El que hi havia era un sà esperit d’avanç i progrés en tot el que compon la vida dels pobles. La primera prova, per sort encara és visible: és l’Escola. A ca meva, amb mon pare promotor de la iniciativa, el meu germà major mestre i fins i tot jo estudiant de magisteri, es va viure molt l’ambient i els problemes de la construcció de la nova escola graduada del poble: per una part hi havia els carques i la Parròquia que eren molt reaccionaris i temien perdre poder, i per l’altra part, la destacada tasca de renovació educativa de la República, que suposà un gran canvi qualitatiu mai superat”. En Llorenç Duran fou un gran professional, preparava els al·lots per a la vida que haurien d’afrontar, era un gran pedagog i psicòleg. L’escola de llavors era una família. Estic segur que amb tots els projectes que va fer a Sencelles (granja escolar, tallers, ...) hi va perdre molt dels seus doblers. A mi m’agradava molt anar amb en Duran, la seva companyia i amistat era molt instructiva. Anar sovint amb ell segur que fou una influència perquè jo em decidís a estudiar magisteri, a part de la del meu germà Jaume, que des de 1933 era el company que col·laborava amb ell a la vella escola. Jo també vaig ajudar una mica. A l’escola de magisteri vaig esser educat per desenvolupar aquests mètodes pedagògics tant avençats per l’època aquella. Vaig aprovar les oposicions de mestre l’any 36, però el nou govern franquista les anul·là. Abans de la guerra havia estat d’interí a Menorca, a l’escola de Fornells, i després de tornar de combatre al fronts de Guadalajara, Terol i Balaguer, vaig esser destinat a Sant Joan, però un informe dolent sobre mi, engendrat a Sencelles, va fer que tot allò s’acabàs.” L’Informe de juliol l’any 1941 de la Delegación Provincial de Información e Investigación de F.E.T. y de las J.O.N.S. diu: “De los antecedentes obrantes
EL
MESTRE
A NTONI V ERD L ’ ANY 1938
QUAN
COMBATIA AMB ELS COLPISTES AL FRONT DE
_75 anys de ses Escoles
B ALAGUER .
52
| sa_sella
en nuestros archivos resulta que cuando ejercía su profesión en Fornells aparece afiliado a la Asociación de trabajadores de la Enseñanza, afecta a la U.G.T. De las averiguaciones practicadas resulta: con anterioridad al 187-36 era elemento frentre-populista. Recién terminada la carrera hizo lo posible por captarse las simpatías de los marxistas y dirigentes del frente popular dando conferencias y perorando en los cafés. Todas las ocasiones le fueron propicias para demostrar su odio hacia la burguesía y las derechas, tratando de inculcar sus ideales socialistas a cuantos le escuchaban. Se le considera elemento peligroso. Iniciado el G.M.N. se incorporó al Ejército por haber sido movilizado su reemplazo habiendo actuado en diversos frentes de la península. Lleva poco tiempo de residencia en San Juan viniendo observando en dicha localidad buena conducta”. “El Moviment va esbucar fins i tot l’esperança de veure res que fos caminar endavant. La República amb grans ideals i grans projectes va morir perquè la matàrem entre tots per manca d’idea política. No obstant qualque cosa va quedar de la ràzzia contra la República. Quedaren una mala fi d’escoles i una partida de mestres amb voluntat de fer feina aixecant el nivell cultural i humà de la societat. A vosaltres, sencellers, vos quedà la vostra escola, producte de l’esperit de la República i de les persones que la feren possible. La sort del poble és la perduració de l’Escola, que ha tengut després detractors. Contra l’escola hi va haver molts de “salvadors del poble” talment un feixista del grupet senceller que es vanagloriava d’haver defecat (ell deia cagat) damunt la taula del senyor mestre. És al màxim que podien arribar en aquell passat encara pròxim. Amb la guerra, totes aquelles iniciatives de la nova escola s’enfonsaren. Les enveges, els odis familiars i les rancúnies contra allò que representava l’escola pública i contra els dirigents republicans del poble, es desfermaren: la biblioteca ambulant del centre escolar, els aparells de física, les maquetes, les eines... tot fou espenyat. La ignorància fa fer molts de desbarats”. “En quant a la meva vida, he viscut, almenys ho he intentat, fora del règim franquista guanyant-me la vida fora del meu ofici, mestre d’escola, que no m’han deixat fer. En Suárez, a la transició, va readmetre la meva promoció després de 40 anys, i em varen destinar a Eivissa, a Santa Eulària des Riu. A mi, personalment, si ho pens, després que no vaig poder fer de mestre, veig que les coses no m’han anat tant malament. Em vaig casar amb una binialera, na Magdalena Noguera Tomàs de cas Moliner, vaig trobar feina a una empresa d’import-export, després vaig muntar una agència d’assegurances. Vaig tenir dos fills...”. Va morir l’any 1998. Aquest article és un extracte de les informacions publicades a Sa Sella números 37, 38 i 90. JFH
EL
MESTRE
JERONI SALLERAS
I ELS SEUS
ALUMNES EN UNA FOTO A L ’ AULA DIA JULIOL DE
1912.
8
DE
sa_sella |
53
_75 anys de ses Escoles
Jeroni Salleras i Oliver (1885-1918) En Jeroni Salleras i Oliver va néixer a la barriada palmesana de sa Vileta dia 21 de febrer de 1885. Va ser un gran afeccionat a la música i va estudiar de mestre d’escola. Com a músic destacà per la seva feina com a organista de les funcions religioses que es feien a la Parròquia de la Nativitat de Banyalbufar. Va ser director de la banda de música d’Esporles per molt poc temps durant l’any 1909. Tengué dos germans anomenats Francesc, que també tenia una gran tirada cap a la música, i Antoni que destacà com a pedagog musical. Va exercir el magisteri a l’escola de Banyalbufar des de maig de 1908 fins al març de 1909, a Sencelles com a mestre substitut de l’escola nacional de primer ensenyament número 1 del març de 1909 fins a finals de curs de 1912 i a Canet de Mar, al Maresme, al voltant del febrer de 1916. Va casar-se dia 30 de desembre de 1917 amb na Lluïsa Font i Moragues instal·lant el seu nou domicili a Banyalbufar. Va tornar a ser destinat a l’escola de Banyalbufar lloc on morí dia 14 de novembre de 1918 a resultes de la famosa i mortífera epidèmia de grip d’aquest any. Al llibre “Noces de Diamant de Banyalbufar 1913-1988” de Baltasar Morey i Carbonell, hi ha la crònica del que passava a aquest poble cada any i a l’apartat corresponent a 1918 diu: “Del 21 d’octubre al 15 de novembre l’epidèmia del grip pleuro pneumònia gripal segons paraules del Sr. Metge ha fet matx dins la Vila. Moriren 8 persones, entre elles, l’11, el Sr. Rector, i el 14, el Mestre d’Escola, D. Jeroni Salleras i Oliver”. Foto cedida per Jeroni Salleras i Colom. Aquest article és un extracte de la informació publicada a Sa Sella número 93. JFH
Llorenç Maria Duran i Coli (1903-1986) Sens dubte que el personatge que anam a conèixer en aquestes línies el podríem definir com a una persona innovadora i agosarada pel temps que va viure. En Llorenç Maria Duran i Coli va néixer un 2 de maig de 1903 a la ciutat d’Inca i es pot dir que va néixer amb un llibre davall el braç a causa que la seva família es va dedicar al negoci d’impremta i llibreria. Aquest fet el va condicionar perquè als 15 anys, després d’una infància pel convent de les franciscanes i de la Salle, començàs a estudiar la carrera de magisteri per tenir una base cultural més sòlida pel negoci. Però amb el temps, es va adonar que això d’ensenyar era el que més li atreia i, un cop acabada la carrera als 20 anys va començar a impartir classes al Col·legi Ramon Llull.
_75 anys de ses Escoles
L’any 1925 es van convocar oposicions de mestre i dels 326 opositors que es presentaran, en Llorenç Mª Duran va quedar en tercer lloc. El fet de ser un dels millors significava en aquella època ocupar les places que feia més temps que estaven vacants i, per això, el destinaran a un poble de l’Alta Cerdanya (Talltendre) d’uns 100 habitants. Aquí es va casar amb Magadalena Ordiñana Galmés el mes d’agost de 1928.
L LORENÇ D URAN EN LA FOTO DEL SEU LLIBRE “C RÒNICA COMENTADA DE L ’ ORFEÓ L ’H ARPA EDITAT L’ANY 1995 P E R D ’I N C A ” L ’ AJUNTAMENT D ’I NCA .
Guillem Zuazaga i Llabrés
54
| sa_sella
Però cap a mitjan març de 1929, el nostre personatge va obtenir el trasllat a Sencelles, a l’escola unitària. Aquí va començar a desenvolupar tot el que havia après durant aquest temps iniciant una renovació pedagògica i la construcció d’una nova escola per tal de transformar l’escola unitària en escola graduada. Com és de suposar, tots aquests canvis en aquells temps no varen caure en gràcia a certa gent. L’inici de la guerra civil (1936-1939) va suposar una aturada en sec de la feina començada per en Llorenç. A més de tot això, se’l va acusar d’haver parlat malament del “Movimiento” i fou detingut vers el juliol de 1936 però per falta de proves, per comprovar les acusacions, el tribunal militar va traspassar el pres a la jurisdicció del governador civil perquè els informes emesos tant per la Guàrdia Civil com per l’ajuntament de Sencelles l’acusaven de ser un personatge actiu de les esquerres. Després d’estar detingut uns mesos al magatzem de taulons de ca’n Mir (Sala Augusta actualment) va passar a picar pedra durant gairebé un any a una carretera en construcció prop de ses Salines. Després de la seva llibertat, en Llorenç va tornar al món llibreter del negoci familiar perquè havia estat separat del magisteri. Abans de tornar,
però, al que més li agradava, va tenir temps de publicar una sèrie de quaderns d’exercicis d’aritmètica de gran èxit (Dos + Uno) així com una enciclopèdia destinada a preparar l’examen d’ingrés al batxillerat. La seva reincorporació al món del magisteri es dóna quan el batle franquista de Sencelles de l’any 1952 emet un informe sobre l’actuació de Duran dins el món polític i religiós durant el temps que va exercir de mestre al poble. Aquest informe contradeia el que havia fet al seu moment la Guàrdia Civil i l’ajuntament. Demanat el reingrés al cos de mestres li fou atorgat el 1958 però amb la penalització d’haver d’exercir fora de la província on hi estigué poc temps perquè va demanar l’excedència.
DURANT L’ÈPOCA DEL MESTRE DURAN SENCELLES ERA UN POBLE DEDICAT A L’AGRICULTURA ENCARA QUE EXISTIEN PETITES INDÚSTRIES . A LA FOTO , FÀBRICA DE LLISTONS DE FUSTA PER FER CANASTOS D ’ ALBERCOCS QUE ERA PROPIETAT DEL BATLE
ANTONI BIBILONI DE CAN G UIXA. E RA O SCA MAQUINÀRIA .
ON ARA
sa_sella |
55
HI HA
La seva passió per l’estudi li dugué també a ser un gran psicopedagod fet que li va permetre formar part com a assessor de diverses escoles o impartir cursos o conferències refrents a aquest tema. Fou un dels pioners en l’alternança de formació a l’escola i al lloc de treball. Aquesta idea la va posar en pràctica a GESA, lloc a on va estar bastant d’anys com a organitzador de cursets sobre seguretat o de selecció psicotècnica del personal. Morí als 82 anys edat, dia 16 de febrer de 1986, a conseqüència d’una peritonitis. Assumpció Mañé i Palau (1895-?)
_75 anys de ses Escoles
Nascuda a Vilallonga del Camp (Tarragonès) dia 17 d’agost de 1895. Va aconseguir el títol de mestre l’agost de l’any 16. Va exercir d’interina a Vallromanes (Vallès Oriental), Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), al barri de sant Gervasi de la ciutat de Barcelona, Lluçà (Osona) i Gallifa (Vallès Occidental). Va aprovar les oposicions l’any 27 i va ser destinada a Vilà-Cabó (Lleida). D’aquí demanà trasllat a l’escola unitària mixta de Jornets, on hi exercí des del juny del 33 fins al setembre del 36 quan fou destituïda. Per sanció política va ser suspesa i traslladada forçosament l’any 40 a Sant Jaume Sesoliveres (una població agregada al municipi de Piera, a l’Anoia). L’any 47 tornà a Mallorca, concretament a Manacor. Va jubilar-se l’any 65. Va ser castigada per la Comissió Depuradora després de rebre de l’ecònom de Sencelles Guillem Parera un informe que certifica “que su conducta profesional es poco activa e interesada en la educación, según opinión de aquel vecindario. Su conducta religiosa algo negligente. Su actividad profesional, poco satisfactoria. Personalmente, no tuvo actividades políticas que, tal vez, aquel vecindario pudo confundir con las de su esposo, que demostró sus simpatías por los partidos del Frente Popular”. Això va bastar perquè la Comissió proposàs a la superioritat que li fos imposada una sanció de separació definitiva del servici i baixa en el seu escalafó. Finalment va ser suspesa d’ocupació i sou durant dos anys, traslladada a fora i inhabilitatada per a càrrecs directius.
E L MESTRE I IL·LUSTRADOR FRANCESC ROSSELLÓ VA SER REGIDOR DE SENCELLES A FINALS DELS ANYS 20. F OTOGRAFIA EXTRETA DE LA G RAN E NCICLOPÈDIA DE M ALLORCA .
SUMARI
DE LA REVISTA
EL MAGISTERIO BALEAR
QUE MOSTRA LES APORTACIONS QUE HI VA FER DEL MESTRE
F IXAU- VOS
_75 anys de ses Escoles
SOBRE LA TIA
56
FRANCESC ROSSELLÓ.
QUE HI VA ESCRIURE UN ARTICLE
XIROIA.
| sa_sella
Francesc Rosselló i Gil (1898-1993) Nascut a Agramunt (l’Urgell) va ser mestre, escriptor i il·lustrador de libres de pedagogia. Des de 1923 fins 1928 fou el mestre nacional titular de l’escola de nins número 2 de Sencelles. L’any 1926 ocupava un càrrec de regidor a l’ajuntament de Sencelles i al 1928 encara ho era. Des de la seva regidoria impulsà els tràmits per a la construcció d’una escola graduada a Sencelles i la creació d’una biblioteca popular, famosa per tot Mallorca, llibres de la quan encara se’n guarden exemplars a l’actual Biblioteca Municipal. És l’autor del llibre Analfabetismo. Sus causas y remedios para combatirlo. Historia de la escritura editat l’any 1920 per la Imprenta Imperio de Barcelona obra que fou declarada d’utilitat a les Acadèmies Regimentals d’analfabets per l’autoritat militar l’any 1922. S’ha de recordar que molts de joves arribaven al servei militar amb un nivell cultural baixíssim i allà hi aprenien a llegir i a escriure. També va escriure l’any 1933 El dibujo en la Primera Enseñanza. Orientaciones sobre su empleo, utilidad y resultados editat a Palma. A Barcelona havia estat col·laborador artístic a revistes de cinematografia d’Espanya i de l’estranger, a la revista Avante, i ja a Ciutat, dibuixà per a La Última Hora i per als textos d’Edicions Porcel. Fou un actiu col·laborador del Museu Pedagògic i de les seves activitats n’era el responsable artístic: ell era l’encarregat dels decorats, els dibuixos, els rètols, et. El Museu Pedagògic era un centra pedagògic on hi havia una exposició permanent de material i mobiliari escolar, s’hi feien cursos pràctics per a mestres, conferències, excursions, etc. Al grup escolar Santa Isabel confeccionà al pastel sobre algunes parets un gran plafó sobre zoologia. Va publicar també nombrosos quaderns sobre cal·ligrafia. Era caixista d’impremta i diplomat per l’Institut de les Arts del Llibre de Barcelona, i per això mateix organitzà unes pràctiques d’impremta a l’Escola Graduada de Llevant (Palma) pels anys trenta, segons les tècniques Freinet, publicant una revista escolar, d’aquella experiència en sortiren després uns quants impressors d’entre l’alumnat. L’any 1936 va ser nomenat governativament Secretari de la Inspecció d’Ensenyament Primari, càrrec que ostentà fins al 1938. Malgrat això fou depurat i separat de la carrera de mestre amb l’acusació d’haver estat director d’una revista considerada esquerrana El Magisterio Balear. Fins l’any 1947 no pogué tornar exercir. L’any 1967 li fou atorgada la Cruz de Alfonso X el Sabio. El seu fill, Guillem Rosselló Bordoy, és un conegut arqueòleg i historiador. Aquest article és un extracte de la informació publicada a Sa Sella número 51. JFH
Margalida Pomar i Tarongí (1907-?) Va néixer a Palma dia 3 de juliol de 1907. La seva titulació era de professora de piano i va aprovar les oposicions el juliol de 1933. Va estar d’interina a Felanitx i Manacor. La seva primera plaça en propietat va ser l’escola de pàrvuls de Muro que permutà per l’escola de nines de Biniali. Realment ella no va ser investigada però sí que es va veure involucrada en els canvis que es produïren en la gestió de l’educació a partir del cop d’estat. Ella estava destinada a l’escola de nines de Biniali des de l’1/06/35 però va ser obligada a anar a Algaida a partir del mes de novembre de 1936 quan l’escola de nines de Biniali fou suprimida. L’excusa era la baixa matrícula, unes 5 nines, i que aquestes podien ser ateses perfectament per l’escola de les monges franciscanes. Creada una altra cop l’escola l’any 37, va tornar a ocupar la seva plaça i hi va estar fins l’any 61 quan passà al Vivero i posteriorment al col·legi Jaume Ferrer de Palma i al de Llevant, tots dos a Ciutat, on s’hi va jubilar l’any 65.
E SCUT
DE L ’ ESCOLA NACIONAL DE NINS N .2 DE
SENCELLES QUE REMATA TOTS ELS ESCRITS DEL MESTRE
F RANCESC R OSSELLÓ. E SSENT
ELL IL · LUSTRADOR , NO SERIA GENS ESTRANY QUE FOS OBRA SEVA .
Francisca Brito i Milán (1909-?)
UN
GRUP DE NINES AMB LA SEVA MESTRA
DAVANT
DEL
P ARRÒQUIA 30.
DE
PORTAL
LATERAL
S ANT P ERE
DE
ALS ANYS
sa_sella |
LA
20
O
57
_75 anys de ses Escoles
Va néixer a Las Palmas dia 5 de novembre de 1909. El seu segon llinatge a vegades apareix com a Millán. Va presentar-se a les oposicions i les va treure l’any 34, essent l’escola de nines de Sencelles la seva primera destinació a partir del mes d’octubre de 1934. Va casar-se amb el mallorquí Damià Tous Coll també mestre. L’inici de la guerra la va sorprendre estant de viatge a Gran Canària on hi havia anat amb els seus fills petits per ensenyarlos a la família i no pogué tornà fins que es tornaren a implantar les comunicacions marítimes de passatgers de manera segura. Va estar destinada a Sencelles fins l’octubre del 55 quan passà a l’escola Annexa de Palma, després anà a l’escola Verge de Lluc i a la de la Soledat. Va jubilar-se exercint a l’escola Jafuda Cresques de la plaça Pere Garau de Palma l’any 75. El mes de setembre de 1937 la Comissió Depuradora va rebre una instància seva, quan residia en aquells moments a les Canàries per estar impossibilitada d’ocupar la seva plaça a Sencelles, i acordà demanar informes al pare Miquel Tous i resoldre el seu expedient el més aviat possible. Un mes i busques més tard, la Comissió va rebre el següent informe de Joaquín María Araúl, inspector en cap i delegat de Primera Enseñanza a Las Palmas:
75 anys de ses Escoles
D U E S I M A T G E S D E L S A N Y S 20 Q U E M O S T R E N L ’ INICI DE L ’ ACTUAL CARRER D ’A NTONI M AURA I LA P LAÇA . E L LLEDONER JA ERA AL SEU LLOC .
58
| sa_sella
“Habiéndola sorprendido el Movimiento salvador de nuestra patria es esta ciudad y no habiendo podido embarcar oportunamente para hacerse cargo de su escuela, la Inspección de Las Palmas la nombró para regentar una escuela en esta ciudad, nombramiento que posteriormente fue corroborado por la Sección Administrativa en virtud de órdenes y disposiciones que fueron publicándose”. El dia 13 de maig de 1938 un ofici de la Sección Administrativa de la Primera Enseñanza de las Palmas la suspenia de feina i sou, degut a una comunicació de la Comissió Depuradora del Magisteri de Palma de Mallorca. Des d’aquí es pensaven que s’havia fugat i no s’havia reincorporat al seu lloc per por a ser represaliada. El mes d’agost la mestra depurada va remetre una instància a la Comissió acompanyada d’una certificació que feia història de les diferents disposicions a les que s’havia acollit per no tornar a Mallorca. Francisca Brito sol·licitava que s’aclarís el motiu que havia tengut la Comissió Depuradora per ordenar el seu cessament, “ya que, en el oficio, no se manifestaba y la que suscribe tampoco creía haber dado motivo para ello. Como hasta la fecha no se ha recibido contestación, a pesar de que está enterada, por conductos particulares, de que la instancia ha sido recibida en Palma, es por lo que a V.S. atentamente suplica que se digne admitir la presente instancia y ver de enterarse oficialmente de la situación profesional de la infraescrita”. La mestra adjuntà a la petició certificats expedits per les meses electorals que demostraven que no havia pogut votar cap vegada perquè no la trobaven mai apuntada al cens. Quasi un mes més tard, la Comissió Depuradora acordà que se li aixecàs la suspensió de feina i sou. Aquest article es basa en la informació publicada a Sa Sella número 51.
Joan Font i Mascaró (1909-?)
PORTADA
DELS
PLÀNOLS
ORIGINALS
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE CAN L ’ ARQUITECTE
DEL
B RIL
DE
J OSEP D ’O LEZA I FRATES QUE E S G U A R D E N A L ’A R X I U I M U S E U D E L ’E DUCACIÓ DE LES I LLES B ALEARS A I NCA .
Nascut dia 25 d’abril de 1909 a Alcolea de Cinca, a la comarca de Cinca Medio de la província d’Osca, on son pare estava destinat de guàrdia civil encara que els seus ascendents eren algaidins. Va aconseguir el títol de mestre l’any 30 i va estar d’interí a Petra, Sant Agustí des Vedrà (Eivissa), Son Servera, Sant Joan, es Secar de la Real i Algaida. Ocupà la plaça vacant de l’escola de nins de Biniali a partir de dia 12/11/34 una vegada guanyades les oposicions l’any 33. Durant el curs 36-37, i concretament a partir del mes de novembre, l’obligaren a passar a l’escola d’Algaida per ser investigada la seva tasca educativa per les noves autoritats. Una vegada tancat el seu procés de depuració política i recobrada la seva plaça de Biniali, hi va estar destinat fins al setembre del 55 quan passà a Algaida. Es jubilà l’any 1979. El seu cas va ser vist a la Comissió Depuradora. Així podem llegir al llibre “Maestros depurados en Baleares durante la Guerra Civil” de Santiago Miró, que Joan Font va preferir agafar les armes i allistar-se a l’exèrcit sublevat com a manera de demostrar la seva adhesió al nou règim i així fugir de sancions. Segons la Guardia Civil d’Algaida, havia demostrat simpaties amb els elements més destacats d’Esquerra Republicana “cuyo local frecuentaba. No obstante, tan pronto como se inició el Movimiento Nacional, pidió un arma al que informa, dándosela, y se sumó a la Santa Causa, cumpliendo los servicios que le ordenaron, a pesar de encontrarse enfermo”. També el batle d’Algaida, Gabriel Oliver, testimonia que “iniciado el Movimiento, se ha portado como de derechas, pese a que reconociera que, antes era íntimo de la camarilla marxista de esta localidad, frecuentando solamente el café de las izquierdas y casándose el 14 de abril de 1936, para conmemorar el aniversario de la República”. En una carta adreçada a la Comissió de gener del 38 per descarregar-se de responsabilitats Joan Font s’estranya de les acusacions dirigides cap a ell i no dubta a qualificar-les com a venjances personals o familiars: “jamás fui simpatizante de partido izquierdista alguno. Y si tuve relaciones con elementos de izquierdas, fueron puramente familiares o profesionales, mas no políticas. Una vez por semana, y durante diez minutos, los indispensables para tomar café, frecuentaba el bar en donde concurrían elementos de izquierda y de derecha, mas no el local de izquierda que estaba instalado en un piso del edificio. Yo no traje la República a Algaida, ni la fundé, ni la sostuve. No he sido fundador de partido político alguno. Yo jamás he desarrollado actividades políticas, ni en Algaida ni en ningún sitio. Dos veces voté en las elecciones, y, las dos fueron a candidaturas de derecha”. Més endavant, reafirma el seu desig de veure Espanya totalment catòlica, imperial, una, gran i lliure, segons l’expressió feixista del moment. “Corrobora esto el que, desde los comienzos del Movimiento Salvador, ingresé en las filas de Falange Española, continuando en la actualidad en FET de las JONS. Al estallar el Movimiento,
sa_sella |
59
PLÀNOLS
ORIGINALS
CONSTRUCCIÓ DE CAN
DEL
B RIL
PROJECTE
DE
DE L ’ ARQUITECTE
_75 anys de ses Escoles
JOSEP D ’OLEZA I FRATES QUE ES GUARDEN A L ’A R X I U I M U S E U D E L ’E D U C A C I Ó D E LES I LLES BALEARS A INCA.
me hallaba en Algaida, convaleciente de grave enfermedad. Pero, aún así, fui uno de los primeros que se presentaron en el cuartel de la Guardia Civil, ofreciéndome al cabo-comandante del puesto, quien teniéndome en su entera confianza, entregome un arma, encargándome delicados servicios. Éramos muy pocos, en Algaida, y yo, entre ellos, dispuesto a dar la vida por nuestra amada Patria. Muchos de los que ahora acusan se quedaron tranquilos en sus casitas, sin meterse en el asunto, no fuera que el golpe fallara y tuvieran que arrastrar sus consecuencias”. Es defensà de les acusacions de simpatia cap a elements d’esquerra recordant l’expedient que diu que li volgueren obrir al seu moment “por no implantar el laicismo en mi escuela de Biniali y, además, por ir de paseo todos los días con el señor cura párroco de dicho pueblo”. Mirau com són les coses i que arribaven a fer els acusats per intentar salvar la pell i el sarró, cosa ben natural, per altra part: “soy hijo del honroso Cuerpo de la Guardia Civil, y caso de que el Movimiento hubiese necesitado de mi brazo, en mi habría encontrado un guardia más, dispuesto a defender la noble causa... mi mayor ilusión ha sido la escuela, a la que he dedicado todos mis trabajos. Y al decir escuela, no me refiero a la escuela moderna o modernista, sino a la tradicional, a la netamente española, nacida al calor de la Religión y de la Familia: Escuela-Cristiana y Escuela-Patria. En mi escuela jamás entró el laicismo farisaico”. Aquest article es basa en la informació publicada a Sa Sella número 51. Maria Moll i Esteva (1901-1940) Havia nascut a Palma dia 9 de desembre de 1901. Era mestra de primera ensenyança des de 1925. Va anar destinada com a interina a Llucmaçanes (Maó). Va aprovar les oposicions i va ser enviada a Lorca (Múrcia), Sencelles del del 31 de juliol de 1926 fins al 23 de setembre de 1934. Demanà llavors trasllat al Coll d’en Rebassa i acabà la seva vida laboral a l’escola normal annexa de Palma l’any ja que morí, en estranyes circumstàncies, dia 27 de gener de 1940. A la seva fitxa de l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears, hi figura la R de roja, la manera com es marcaven els docents que foren víctimes de la repressió franquista durant i després de la Guerra Civil. Miquel Buades i Riber (1913-?)
60
| sa_sella
Nasqué a Campanet el 4 de març de 1913, nebot de Llorenç Riber i Campins l’autor entre altres de La minyonia d’un infant orat. Anà a l’escola de les monges fins al sis anys, va aprendre de llegir a l’Escola Municipal i més tard fou alumne de l’Escola Nacional. Després passa a l’escola d’un guàrdia civil separat del cos, fins als 10-11 anys. Miquel Buades deixà l’escola, ja que sabia llegir i escriure. Començà a fer feina amb son pare de picapedrer. Així i tot, anava a l’escola els vespres i a pesar de fer feina de sol a sol, llegia tot el
Maria Vich i Cirer
EL
sa_sella |
61
_75 anys de ses Escoles
BUADES A L’ESCOLA DE BINIALI 1961 S E G O N S S U R T A L L L I B R E D E C A R M E M A R T O R E L L “L A C O E D U C A C I Ó A M A L L O R C A D U R A N T L A II R E P Ú B L I C A : L ’ ESCOLA D ECROLY D E C AMPANET (19341936)” D ’E L T ALL EDITORIAL , PALMA 1992. MESTRE
L’ANY
que podia. Gràcies a dos germans de la seva mare, Llorenç i Pere, Miquel Buades reemprengué els estudis amb el mestre Carlos Riu de Campanet per l’ingrés de batxiller. El seu oncle Llorenç Riber va sufragar totes les despeses. Miquel, als catorze anys, partí cap a Barcelona per començar els estudis a l’Escola Normal. L’enrequidora experiència que suposà cursar els estudis i conviure amb el seu oncle Llorenç va posar al seu abast una de les més valuoses biblioteques del moment. Feu els estudis en plena dictadura de Primo de Rivera que, malgrat haver prohibit l’ensenyament en català, en algunes classes de l’Escola Normal, era permès parlar i escriure en català. A partir de l’any 1931va treballar a la anomenada Escola Decroly, també dites escoles regionalistes. Durant aquesta experiència va agafar partit per un model educatiu: el de la coeducació de sexes, que tengué l’oportunitat d’experimentar. La seva família el féu retornar a Mallorca. Va trobar feina a l’Escola Parroquial d’Esporles el curs 1933-34, hi impartia totes les matèries llevat de la de religió. Amb l’excusa d’haver de fer el servei militar, deixà aquella escola. Però arribà dia 18 de juliol de 1936. L’escola fou clausurada i els seus mestres empresonats o perseguits, depurats, separats, exiliats, assassinats... Miquel Buades fou detingut el 15 d’agost de 1936 i empresonat a la Presó Provincial, els informes de la Falange i de la Guàrdia Civil el titllen de “izquierdista de ideas anarquistas”. Aleshores li instruïren expedient per no haver-se incorporat a files, la seva quinta fou mobilitzada; i així fou com esdevengué pres militar. A Illetes, amb altres dos mestres, feien classes en el pati a altres reclusos. Aquells tres homes, a més d’oferir instrucció, possibilitaven la sortida de les cel·les i allunyaven del pensament la incertesa de ser afusellat l’endemà de bon matí. L’any 1938 el dugueren al front de Catalunya. Tornà a Mallorca l’any 40 i obrí una escola, a la que posà el nom de Decroly i que poc tenia a veure amb la clausurada feia quatre anys, a pesar de l’oposició per què no obrís un centre educatiu. De coeducació, ni parlarne. Gràcies a l’ajut del oncle Llorenç, aconseguí legalitzar l’escola. Aquest centre funcionà nou anys, fins que ell mateix decidí clausurar-la. L’any 1949 treballà per primera vegada a l’ensenyament públic, a Palma i a Caimari. Més tard exercí al Col·legi Sto. Tomàs d’Aquino d’Inca. L’any 1960 hagué d’aprovar novament les oposicions restringides per a cursillistes del 36 i excombatents. Obtengué el número u. Ja com a mestre nacional, treballà a Sa Pobla, a Biniali i a Selva. Els tres darrers anys de feina com a mestre, els va passar a Campanet. Es retirà el gener de 1981, als 68 anys, després de quaranta-cinc anys de serveis.
_75 anys de ses Escoles
F OTO
DEL GRUP DE NINS AMB EL MESTRE
S E L L A 74. F O T O MARGALIDA ZUAZAGA VICH DE SA
QUES
CEDIDA PER NA DE CAN
POU.
Miranda Miret i Mairata
62
| sa_sella
Jaume Ques i Reinés (1986-?) Va néixer a Alcúdia dia 1 de novembre de 1866. Va aprovar el títol de mestre elemental dia 18 de gener de 1886. Va estar destinat d’interí a Banyalbufar i de substitut a Establiments. Va aprovar les oposicions l’any 1887 i el varen enviar a Llucmaçanes (Maó) fins que ocupar en propietat la plaça de mestre de l’escola de nins número 1 de Sencelles, que era al carreró de la placeta de Son Morei, a partir de 1890. Aquí hi va exercir fins que es va jubilar dia 12 de setembre de 1938. Estava afiliat l’Associació Catòlica de Mestres Nacionals de les Balears. Un fill seu, Miquel Ques Torrens, va ser assassinat l’any 1936 durant la repressió desfermada per l’aixecament franquista segons dades extretes del llibre Diccionari Vermell de Llorenç Capellà que sortiren publicades a Sa Sella n. 90: Els únics Ques de Sencelles eren la família del mestre que tenia l’escola al carreró de la placeta de Son Morei. Miquel Ques era un home jove, culte i fadrí. Amb l’aixecament militar va esser empresonat al Castell de Bellver. D’allà el tragueren per assassinar-lo, encara que oficialment havia sortit posat en llibertat. Don Bartomeu Capità que era amic de la família sencellera, acudí a les autoritats a demanar per ell: “La resposta del funcionari va ser ben lacònica: Aquest home ha estat alliberat”. Mai més se n’han sabut noves. Sembla ser que va esser cosit a bales davant les parets de l’ermita de La Creu, al costat del cementeri de Porreres. Va tenir un fill, Antoni Ques Torrens, que també va fer de mestre i que va exercir almanco un any a Sencelles com a interí a l’escola de nins número 2 durant el curs de 1928-29. Va néixer a Alcúdia dia 6 de desembre de 1902. Va obtenir el títol de mestre de primer ensenyament l’any 1927. Va estar d’interí a sa Casa Blanca, Consell, Campos, Inca, Sant Jordi, Son Sardina, el Coll d’en Rebassa, Santa Margalida, s’Aranjassa, can Pastilla i sa Vileta. Va aprovar les oposicions l’any 1953 i va estar destinat a Llucmajor, Sarreal (Tarragona), Santa Eugènia i Sant Jordi on s’hi jubilà l’any 72.
_1934-1944. Breus apunts a partir dels registres escolars generals A l’arxiu del centre, tenim constància des de l’any 1857, de l’existència d’aquests llibres. Naturalment, en llengua castellana i elaborats amb una gran rigurositat i cura en tots els seus apartats, amb llapis i ploma negra. Durant aquesta època el preu d’aquest llibre era d’entre 4 i 6 pessetes. Composició dels llibres de registre escolars generals
UN
ASPECTE DESTACABLE ÉS QUE EN LA DÈCADA DE
1934-44
LES PROFESSIONS DELS PARES
QUE MÉS HI HAVIA EREN LLAURADORS , ALGUN FUSTER, SABATERS, VINYATERS, ALGUN CARBONER . A LGUNS DELS MALNOMS EREN : PARIS, FLORET, LLOCA, ROQUET, PUSA, GARRIGUÉ , P APA, G ALLET, ...
Tots aquests llibres estan composts pels llibres de matrícula, l’assistència diària, la classificació i la correspondència. Abans de tot això hi ha dos fulls que eren diferents a cada llibre de registre de propaganda que feien referència als “Tres libros indispensables en toda escuela. Llibres que anaven des de 1 pesseta a 5 pessetes i ofertes per si interessava adquirir molts exemplars. Els temes més freqüents eren llibres de lectura, Geografia i història, vocabulari, conjugació de verbs en castellà,... A continuació es defineixen unes intrucciones útiles on s’explica breument el funcionament d’ús d’aquest llibre. A continuació exposa tots els articles que fan referència a la ADMISIÓN DE NIÑOS EN LA ESCUELA segons el Estatuto del Magisterio de 18 de mayo de 1923. Els seus articles estableixen els criteris generals que s’havien de seguir per treballar les diferents matèries d’ensenyament, inventari escolar, pressupost del material, comptes del material i classes nocturnes d’adults. A continuació hi ha un full que es diu Memorándum on s’anotaven els fets o dates que era necessari recordar, com el dia de visita de l’inspector o de la Junta Local d’educación,...
Assistència diària: Observam que des de l’any 1934 fins al 37 es comença a enregistrar l’assistència a partir del mes d’octubre. A partir del 1937 el registre s’iniciava devers el dia 14 o 15 de setembre. També és d’especial interès que del període d’octubre de 1938 a juny de 1939 les faltes d’assistència es varen incrementar tant que quasi no va assistir cap infant a l’escola. A partir del mes d’octubre de 1939 i 1940 l’assistència a classe augmenta però encara és menor que en altres cursos escolars. Pensam que aquest fet podia ser ocasionat pel darrer any de guerra civil espanyola. Adjunt al quadre d’assistència hi ha un full que correspon a la clasificación de los niños. La normativa exigia els exàmens mensuals perquè es pogués col·locar als alumnes en un ordre de qualificació de més elevada a menys elevada. Això es feia per assignatura. Les
sa_sella |
63
_75 anys de ses Escoles
El llibre de matrícula: consisteix en un quadre que ocupa dues cares, on cada any es relacionava número d’ordre de matrícula, el nom i llinatges dels alumnes, que, naturalment, tots eren nins, l’edat (estaven agrupats infants d’edats diferents), els noms dels pares o encarregats dels alumnes, professió, domicili, data d’ingrés i de sortida de l’escola i observacions que feien referència al malnom que representava d’allà on provenien els infants o en altres ocasions les festes d’aniversari d’algun alumne.
assignatures que s’avaluaven eren: lengua castellana, Geografia e Historia, Educación cívica, Aritmética, Geografía, Ciencias Físicas y naturales, Religión e Historia Sagrada, Trabajos manuales y Laborales, Dibujo, Aplicación y Conducta. El darrer espai corresponia al nº de orden de mérito, que classificava als infants segons les qualificacions obtengudes. Aquest quadre no està emplenat a cap dels anys d’aquesta dècada. EL
SISTEMA QUE EMPRAVEN PER ENREGISTRAR LES FALTES ERA L ’ ÚS D ’ UN RETXA VERTICAL PELS DEMATINS QUE FALTAVEN I UNA RETXA HORITZONTAL PELS HORABAIXES ; D ’ AQUESTA MANERA EL QUE TENIA UNA CREU INDICAVA QUE NO HAVIA ANAT A CLASSE DURANT TOT EL DIA.
DESPRÉS
DE
CADA
MÉS
ES
CONTABILITZAVA EL NÚMERO DE FALTES D ’ ASSISTÈNCIA . FALTES
T AMBÉ
EREN
JUSTIFICADES)
ES COMPTAVA SI LES
VOLUNTÀRIES O
( JUSTIFICADES).
_75 anys de ses Escoles
(NO
INVOLUNTÀRIES
Inventari: Es realitzava un inventari anual de tot els enseres y útiles de enseñanza que es custodiaven a l’escola amb l’expressió del nombre d’exemplars i l’estat de conservació en que estaven. Quan un mestre arribava nou a l’escola el Consell Local havia d’entregar-li prèviament l’inventari que havia d’actualitzar en acabar el curs. S’havia d’enviar una còpia a la Secció provincial d’educació. Si un mestre acabava abans de finalitzar el curs tenia l’obligació de fer l’inventari. Pressupost del material: Juntament amb l’inventari el pressupost s’elaborava durant el mes d’octubre de cada any i havia de comprendre les despeses de material de l’escola per a l’any següent. Durant aquesta dècada les despeses anaven encaminades a aspectes de neteja, enllumenat, material fungible, llibres i imprevists diversos. Segons la normativa almanco el 50% havia de destinar-se a llibres i útils per a ensenyar. També es contemplen els estris necessaris per a nins pobres.
Correnpondència oficial: Hi ha dues pàgines que corresponen als extractes de comunicacions rebudes i dirigides (entrades i sortides de correspondència). No s’emprava gaire aquest format. Es contemplava el dia, el mes i l’assumpte. Altres documents trobats: Després d’observar tots els llibres de Registre Escolar General des de l’any 1934 fins a l’any 1943 ens hem trobat algun apunt, paper o revista d’aquell moment. Joana Maria Llabrés Ribot Jordi Coll Fanals Francesc Xavier Juan Juan Equip directiu del CP can Bril
64
| sa_sella
En primer lloc ens ha cridat l’atenció una ficha-resumen de la cartilla de escolaridad de Gabriel Llabrés Tomás que havia cursat tres cursos escolars des del 1955-56 fins el 1957-58. Hi ha una fotografia amb blanc i negra molt ben conservada. Després hem trobat un fragment de l’original, amb la portada inclosa, de la revista Patufet (n.1527) de 8 de juliol de 1933 amb el preu de 15 cèntims. Un llibreta pautada per poder-hi escriure i uns fulls escrits a mà de notes i observacions numèriques dels alumnes de diferents àrees.
_Catalina Llull: conversa amb una mestra
“E N
Jerònia Campaner i Fiol
sa_sella |
65
_75 anys de ses Escoles
9.360 PESSETES ALLÀ HI VAIG ESTAR FINS AL JUNY DE 1954. E L CURS SEGÜENT VAIG COMENÇAR A PUIGPUNYENT ON HI VAIG ESTAR UN ANY ; EL M E U S O U J A H A V I A P U J A T A 10.000 PESSETES ANUALS .” AQUELL TEMPS COBRAVA
ANUALS .
Un 24 de setembre de 1924, a can Roig de Biniali naixia una nina de nom Catalina Llull Bibiloni. En una època on era poc habitual que les nines estudiassin, gràcies a la seva força de voluntat, a les ganes d’aprendre i a la seva intel·ligència, Catalina poc a poc anà forjant el seu futur com a mestra d’escola. Començà els seus estudis de petita a ca les monges de Biniali. Continuà anant a classes particulars amb la mestra de Biniali, Dona Margalida Pomar a qui agraeix que arribàs a ser mestra ja que aleshores, als pobles, només tenien possibilitat d’estudiar els nins, ja fos entrant al seminari o com a “blavets” a Lluc; les nines restaven a casa ajudant a les feines de la casa i del camp. -”Quan tenia denou anys vaig començar a estudiar els quatre cursos de Batxiller a Santa Eugènia i ho vaig fer en dos anys. Anava a estudiar Matemàtiques i Ciències Naturals a Palma, per poder estar més ben preparada pel Batxiller Elemental. Els diumenges les meves amigues es passejaven, mentre jo no podia fer-ho perquè estudiava. Des de 1947 fins el 1950, una vegada acabat el batxiller, vaig ingressar a l’Escola Normal de Palma per estudiar Magisteri.” Una vegada aconseguit el títol de Mestra de 1ª Ensenyança, que l’habilitava per impartir la docència de 1er fins a 8è, el que era l’antiga Educació General Bàsica (E.G.B.), Catalina començà la seva tasca educativa a l’escola de Capdepera el curs 1952-1953. - “Com que era un lloc enfora de casa, havia de romandre tota la setmana a Capdepera. Era una escola unitària i allà tothom se’n recordava de la mestra, sempre me duien alguna cosa”. El curs 1955-1956, i per espai d’un any i mig, dona Catalina arriba destinada a l’escola de Sencelles per exercir com a mestra del grup de nines que anaven a l’escola pública, ja que la majoria dels alumnes eren nins i anaven amb els mestres (homes). -”El director de l’escola era D. Bartomeu Oliver, i els mestres érem D. Bartomeu Vallès, D. Guillem Daviu, natural de Pina, i una servidora, que m’encarregava de l’Escola Unitària de Nines agregada a l’Escola Graduada. La meva aula estava situada entrant a la dreta, en canvi les aules dels nins estaven totes a l’esquerra. Els nins i nines no es mesclaven gaire. L’horari que fèiem era de 9 a 12h i de 15 a 17h. Ens donaven llet per beure els nins i nines, cada dia durant el ‘recreo’, que guardàvem dins l’actual secretaria del CP Can Bril. Anàvem a l’església un pic a la setmana a doctrina. Aquell any va venir la Missió i també anàrem a sentir la conferència. Estant a Sencelles, record que una vegada va fer una gran nevada i jo amb la bicicleta i els guants posats vaig venir a fer escola. Quan vaig arribar vaig
“A MB
7 NINES : N A C ATALINA R AMIS C AN COTA , N A C OLOMA I N A C ATALINA VA L L È S D E C A NA LIPA , NA FRANCISCA L LABRÉS DE CAS T EIXIDOR , N A M ARGALIDA CI R E R D E C A N FLORET, NA MAGDALENA HORRACH DE CAN VESIT I NA CARME L LABRÉS DE CAN MANITA. LA RESTA ANAVEN JO VENIEN
DE
A CA SES MONGES I QUAN ARRIBÀVEM A L ’ ESGLÉSIA ELLES SEIEN DAVANT I NOSALTRES
_75 anys de ses Escoles
DARRERA ”.
”M’ AGRADAVEN
MOLT LES ACTIVITATS MANUALS ;
VAIG APRENDRE A PINTAR A L ’ OLI I SOBRE CERÀMICA .
A NAVA A ESTUDIAR FRANCÈS A FRANCESA I CATALÀ A CURSOS QUE ORGANITZAVA L ’A JUNTAMENT DE P ALMA . JA QUAN ESTUDIAVA MAGISTERI VAIG COMENÇAR AMB LA MÚSICA I EL PIANO, L ’A L I A N Ç A
ESTUDIS QUE DESPRÉS VAIG CONTINUAR AMB CLASSES PARTICULARS .”
66
| sa_sella
trobar l’escola tancada i el director encara em va reprendre per haver vingut. De tornada em vaig aturar a escalfar-me i encalentir-me les mans a can Tano.” Durant l’estada a Sencelles, dona Catalina es preparava les oposicions i el curs 56-57 les aprovà. Del sistema pedagògic que utilitzaven aleshores explica que tenien un únic llibre que anava per graus. A les classes havien d’escriure obligatòriament sempre en castellà encara que a l’hora de parlar ho fessen en mallorquí. -”Me’n record que D. Bartomeu Oliver ja feia classes de vocabulari en castellà i en mallorquí. El temps del pati, els mestres ens reuníem per berenar i parlar. Les nines es trobaven en el pati devora la cisterna i els nins jugaven a futbol al pati de defora. Activitats extraescolars no se’n feien, i sortides, aquest any, no en férem cap. El que més treballàvem a classe era la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i la geografia.” De Sencelles, passà a fer escola a Manacor, Alaior, Jornets, Bunyola. Després a Palma a l’Escola Gabriel Valseca, on fou directora durant 5 anys, i finalment al Jafuda Cresques on s’hi jubilà després de treballar-hi 9 anys. -”A Sencelles, he de reconèixer que no vaig passar massa gust de fer-hi feina. Tot i que les nines que venien a escola eren molt carinyoses i respectuoses amb la mestra, la gent del poble no valorava la meva feina de la mateixa manera. En aquell temps en els pobles petits, les mestres dones eren poc valorades, tenien poc prestigi.” Aquesta inquietud per aprendre, que des de petita ha caracteritzat a Catalina Llull l’ha acompanyada al llarg de la seva vida, ja que sempre ha anat fent cursos per reciclar-se i estar al dia. L’any 1969, estant de mestra l’Escola Unitària de Bunyola, on tenia 34 nines al seu càrrec, li fou concedit el Premio Nacional de Educación Física, per les activitats de gimnàstica i escolars que ella organitzava. El curs passat dona Catalina Llull, després de 51 anys del seu primer pas pel nostre centre, tornà per explicar als nins i nines de tercer cicle com era l’escola d’aquell temps. Ara, quan el proppassat 15 d’abril s’han complit 75 anys de la construcció de l’antiga escola, hem tingut el plaer de compartir aquestes converses amb ella, a partir de les quals es desprèn que fou i continua sent, realment, una mestra per vocació, que gaudia d’ensenyar i d’aprendre, tal com ella mateixa, modestament es defineix: “Soc una mestra de poble, normal. He procurat complir amb sa meva obligació de cada dia. No he tengut pretencions, ni massa capacitat per fer coses. Una mestra ben corrent i ben senzilla.” Als seus 84 anys irradia una personalitat inquieta i desperta, així com una memòria viva per recordar amb gust la tasca duta a terme al llarg de la seva vida.
_Fèlix Estelrich: records d’un mestre de Biniali Això era l’any 1966/67, vull dir el curs 66/67, quasi podem dir 42 anys abans. Aleshores vaig esser mestre de Biniali, un llogaret encantador, de gent agrícola i amb criteris bens formats. Llavors no era necessari tancar les portes de les cases i els nins eren molt bons al·lots i feien el que els pares i mestres manaven. No posaven en dubte la seva autoritat. Record també que la gent començava a tenir televisor en blanc i negre. L’escola era unitària, això vol dir que el nins estudiaven tots plegats tant el de sis com els de dotze anys. Era un sistema diferent, però uns aprenien dels altres i no tenien en les seves mans tants de llibres. El sistema era cíclic, els conceptes es repetien a cada curs en major amplitud i al final es recordaven els temes de l’ensenyança. Els dictats eren freqüents i les faltes d’ortografia es corregien contínuament. Només hi havia el castellà per ensenyar, ara han d’estudiar tres idiomes. Com han canviat els coneixements que s’ensenyen! Al final no sabem si és per bé o per mal. Hem d’esperar que serà per bé. Vaig arribar solter a Biniali el setembre de 1966, i el 3 de gener del 67 vaig contreure matrimoni amb una dona menorquina de bon cor. Record que abans anava a jugar a truc al cafè prop de ca meva, i després no vaig poder sortir durant la nit perquè la meva dona tenia por. Els meus amics no ho veren gaire bé, no entenien la meva decisió. Semblava que estava dominat per ella, i encara tal vegada ho estic. No del tot, he de dir.
-
Em llogaríeu la casa? Som el mestre de Biniali i serà per poc temps.
-
No - em va dir a les seques.
-
I per què?- li vaig respondre.
-
No et conec de res. Endemés, no sé si ets bona o mala persona.
-
Això no té remei.
- Mira’m digué tot xalest. Si els bons tenguessin la mà peluda per davall i els dolents pelada, sabríem distingir uns dels altres. Quan me n’anava, em va preguntar: “Què li diuen a ton pare?” - “L’amo en Damià i és mercader de Santa Margalida”, li vaig respondre. Els ulls li tornarem brillants. “Jo el conec, hem fet tractes junts, és un home com cal. Idò et pots quedar la casa”. Guillem Mut i Llabrés
De Biniali només puc contar alabances, especialment de la família que em donava dinar quan era solter. Estava i n’estaré sempre molt agraït.
sa_sella |
67
_75 anys de ses Escoles
Vull contar una petita anècdota que em va succeir: Volia llogar una casa i la gent em digué que el propietari era de Sencelles, però que no la volia arrendar. Vaig pensar que el “no” ja el tenia i un bon dia vaig conèixer el propietari que estava llaurant a una finca. Camina caminaràs i cap a ell. Tot xalest li deman:
_Evolució de l’escola durant el s. XX Em produeix un gran goig contemplar l’entrada o sortida de nins i nines del nou col·legi, que més que col·legi, pareix un institut. Me fa recordar quan jo era un nin en què hi havia molts d’al·lots que no podien assistir a classe per haver d’ajudar a la seva família. I pensar que per arribar a la situació actual, hagueren de passar molts de segles, ja que l’educació era un privilegi de les classes dominants. A Sencelles, quan es va construir l’escola graduada, hi va haver uns quants regidors que consideraren que el nou edifici era massa gran i massa ostentós. No és un prejudici poder pensar que aquests regidors el que volien era tenir una disponibilitat de mà barata i molt obedient. Les nostres autoritats locals, a pesar de les dificultats econòmiques que eren moltes, com va succeir l’any 1902 amb l’aparició de la fil·loxera, que va acabar amb la única riquesa de la comarca, deixant a la majoria de les famílies dins la major pobresa; el 1914 amb la manca de pluges i una epidèmia de pigota en que varen morir moltes persones; varen retre, el 1901, un homenatge al mestre Jaume Qués Reinés per la seva laboriositat i zel per la seva dedicació a l’ensenyança; i l’any 1915 fou declarat fill adoptiu del poble pels seus vint-i-cinc anys de serveis a l’escola. L’escola municipal, que regia el mestre Qués, es trobava situada a la plaça de Son Morei, coneguda amb el nom de “Escola Vella”. Després aquest edifici es convertiria en presó, jutjat i peixeteria.
_75 anys de ses Escoles
A principis del mes de febrer de 1918 es va dur a terme el contracte d’arrendament amb Bartomeu Andreu Ballester, propietari de la casa situada en el carrer Jardins, per destinar-la a escola pública per a nins i també com a habitatge del mestre Joan Medinas. Les monges de la Caritat eren les responsables de l’educació de les nines i nins. Aquests passaven a l’escola pública una vegada que havien feta la primera comunió. No puc passar per alt tenir un record per les Germanes de la Caritat Sor Rosalia i Sor Maria, responsables dels primers cursos. A partir de 1960, les monges deixaren d’impartir classe als nins i nines ja que s’integraren a l’escola graduada, quedant-se solament els nins de 3 a 6 anys, fins l’any 1980. A partir d’aquesta data deixaren definitivament l’ensenyança. Essent batle Antoni Pons Fiol es va informar als regidors de l’acord pres per la Junta Local de 1ª Ensenyança d’aquesta localitat per dotar d’una escola rural per a nins en el llogaret de Ruberts. Macià Llabrés i Ramis
Considerant un encert l’acord que havia pres la Junta Local, els regidors acordaren donar un vot de confiança al batle perquè realitzés les gestions pertinents amb l’inspector D. Joan Capó. Passat un temps, havent observat que el moviment demogràfic era negatiu
68
| sa_sella
quant a naixement de nins, es va decidir que les monges de la Caritat continuassin essent les responsables de l’educació tant de nins com de nines del llogaret.
UN
GRUP DE NINS REUNITS A LES ESCALES DE
L’ESGLÉSIA
EN
QUALQUE
CELEBRACIÓ
D ’ EXALTACIÓ PATRIÒTICA DELS ANYS
20-30.
El 13 de març de 1923, el president de la corporació Gaspar Oliver donà compte als regidors de l’acord pres per la Junta Local de 1ª Ensenyança, d’interessar el Govern, segons el Reial Decret del Ministeri d’Instrucció Pública del 17/12/1922, per a la construcció d’un edifici per escola de tres graus per a nins i una altra per a escola unitària per a nines. Tenen en compte que el Govern es farà càrrec de la construcció d’ambdós edificis, sempre que l’Ajuntament cedeixi els solars de 1400 m2 pel primer, i 400 m2 pel segon. La corporació va acordar acceptar l’acord de la Junta Local de 1ª Ensenyança, adquirir els solars i oferir, a més, torns de prestació personal.
LA
MATEIXA FESTA? PERÒ ARA NOMÉS AMB
NINES .
L’ajuntament en ple, presidit pel batle Bartomeu Vich, va acordar felicitar a la Junta Escolar de 1ª Ensenyança, formada pels regidors Capó, Fiol, Oliver, els mestres Francesc Rosselló i Jaume Qués i l’ecònom Guillem Parera, per les gestions realitzades i també per les reformes que es dugueren a terme a la casa-escola del carrer Jardins. En un principi es va nomenar a l’arquitecte Josep d’Oleza perquè aixequés els plànols i delegar al regidor Gabriel Fiol perquè s’entrevistés amb el susdit
sa_sella |
69
_75 anys de ses Escoles
Trobar un terreny adequat per a la construcció d’un edifici escolar no fou una tasca fàcil, ja que l’única finca que reunia les condicions necessàries, l’amo no estava disposat a vendre. Després de moltes conversacions i cedir davant les seves pretensions, que consistien en poder parcel·lar la resta de la finca, pel mes de maig de 1928 es van adquirir 35 àrees de la finca anomenada “Tanca de Can Bril” propietat de Jaume Cirer Mulet. L’import d’aquests 3.500 metres quadrats fou de 6.500 pessetes.
arquitecte per si volia acceptar l’encàrrec.
UN
GRUP DE NINES DE LES ESCOLES DE LES
MONGES DE LA
SARISSAL
CARITAT
SOBRE ELS ANYS
D’EXCURSIÓ 20?
A
Al cap d’un temps i a proposta del president, es va acordar designar a l’arquitecte Guillem Forteza que fou, en definitiva, el responsable de la direcció de les obres de l’Escola Graduada. Per aquelles coses de la vida que no tenen una explicació lògica, segons una ordre publicada en la “Gaceta”, es confirma la creació d’una escola mixta a Jornets, atesa per una mestra; interessant en conseqüència, de l’ajuntament, en el terme més breu possible, trobar un terreny així com els ormejos i material necessari perquè aquesta escola es pugui inaugurar el proper curs 1931-32. Mentrestant l’escola graduada del poble seguia essent simplement un terreny. Les obres de l’escola mixta i casa-habitació de Jornets costaren 29.032’55 pessetes. La inauguració va tenir lloc el 4 de setembre de 1932 i es varen invertir 1.932 pessetes en actes festius.
_75 anys de ses Escoles
El 5 d’abril de 1933 va tenir lloc al saló d’actes de l’ajuntament de Sencelles l’obertura de les tres pliques que s’havien presentat per dur a terme les obres de l’escola graduada. El millor licitador fou Antoni Cerdà al qual se li adjudicà la subhasta per 65.466 pessetes. Per fer front a les despeses per a les construccions de les escoles de Sencelles i Jornets es va concertar un préstec de 70.000 pessetes a la Caixa de Pensions. UN NINET ANOMENAT BARTOMEU OLIVER DE CAS CAPITÀ FOU DE GRANDET EL SEGON DIRECTOR DE L ’ ESCOLA GRADUADA .
Un grup de regidors presentaren una instància sol·licitant a l’ajuntament la revocació de l’acord que feia referència a la petició d’un préstec a la Caixa de Pensions per considerar-lo improcedent, arbitrari i infundat. Duita a votació l’esmentada instància, el resultat fou de 5 vots a favor contra 3 dels regidors Amengual, Sunyer i Fiol. Una vegada acabades les obres, es va adquirir el mobiliari per l’import de 1.243 pessetes. Quant a la instal·lació elèctrica, que va córrer a càrrec de Joan Coll, el pressupost fou de 740’45 pessetes. A l’hora de l’aprovació d’aquesta despesa, el regidor Amengual manifestà la seva disconformitat per considerar que aquesta escola era massa escola pel poble de Sencelles.
BITLLET
D’ENTRADA A UNA FESTA DE LES
ESCOLES DE LES MONGES DE LA
C ARITAT
ON
S ’ AVISAVA QUE HI HAURIA UN PASSI DE BACINA PER RECAPTAR FONS.
70
| sa_sella
Per a la preparació del programa d’actes pel dia de la inauguració, l’ajuntament va designar una comissió formada pels mestres Miquel Duran, Francesc Pons, la mestra Maria Moll i el secretari Antoni Verd. La inauguració va tenir lloc el 15 d’abril de 1934.
_Can Bril: arquitectura i educació Introducció Són moltes les nines i els nins del nostre municipi que han après les primeres lletres, s’han format com a ciutadanes i ciutadans i, en definitiva, han crescut i conviscut a l’ombra de l’antic edifici del Col·legi Públic Can Bril, popularment conegut com ses Escoles. Enguany, Sencelles estrena un nou centre escolar i, alhora, celebra el 75è aniversari de la inauguració de l’antiga escola graduada. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per trescar entre els llibres i documents esgrogueïts pel pas del temps i valorar el paper que ha jugat aquest edifici dins la història local, tot emmarcant-lo en el context històric i social en què fou concebut i construït, sense deixar de banda la transcendència de les persones que el promogueren. La construcció de l’escola graduada de Sencelles no constitueix un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins un programa de promoció de construccions escolars iniciat durant la dècada de 1920, intensificat en el transcurs de la Segona República (1931–1936) i malauradament interromput arrel de la Guerra Civil Espanyola (1936–1939). Alhora, aquesta institucionalització de centres escolars amb característiques arquitectòniques, higièniques i pedagògiques pròpies constitueix un reflex d’un context educatiu, polític i social marcat per la creença en l’educació com a motor de canvi i de lluita contra l’endarreriment que patia la societat espanyola, en general, i illenca, en particular.
AUTORITATS DEIXEN CONSTÀNCIA DE LA SEVA PRESÈNCIA A L ’ ACTE DE LA COL · LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL NOU EDIFIC DE CAN
BRILI .
sa_sella |
71
_75 anys de ses Escoles
LES
L’educació i els edificis escolars a Mallorca A partir de la dècada de 1910 Mallorca esdevingué escenari de l’experimentació de les noves corrents educatives sorgides a Europa i a l’estat espanyol. De fet, la nostra illa rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza, que havia estat fundada, l’any 1876, entre d’altres, per Francisco Giner de los Rios, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, catedràtics separats de la universitat per defensar la llibertat de càtedra i per negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes religiosos, polítics i morals del sistema educatiu de l’època. Per altra banda, la pedagogia mallorquina també va adequar-se al moviment de renovació pedagògica conegut genèricament com a Escola Nova, però sense integrar-se plenament en un mètode o corrent concret. Es tractava d’un moviment minoritari a la nostra illa, però amb una influència significativa a nivell social i pedagògic1. A nivell estatal, aquestes
_75 anys de ses Escoles
FOTO DEL GRUP DE NINES AMB LA MESTRE C ATANY DE SA S ELLA 74. FOTO CEDIDA PER NA M ARGALIDA Z UAZAGA V ICH DE CAN P OU . ÉS UNA IMATGE EN FORMAT TARGETA POSTAL FETA PEL FOTÒGRAF M. S ERRA QUE ESTAVA A L C A R R E R V I L L A L O N G A 80 D E S A N T A C ATALINA , P ALMA.
72
| sa_sella
reformes en l’àmbit educatiu anaven acompanyades de la necessitat de construir edificis escolars adequats i específicament edificats per a tal fi, ja que al llarg del segle XIX l’educació primària va anar-se desenvolupant a diversos tipus d’establiments, tant públics - dependències municipals, antics convents o casernes, etc. – com privats – pisos o cases llogades pels ajuntaments -. La construcció d’edificis destinats i pensats per a l’ús escolar, a més de constituir una reivindicació de caire higienista, esdevenia una necessitat pedagògica i social que reclamava una solució urgent. Per altra banda, la graduació d’escoles s’anava imposant lentament i la seva implantació fou una de les prioritats de les polítiques educatives espanyoles fins l’esclat de la Guerra Civil. A Mallorca i a la resta d’illes de l’arxipèlag la situació encara era més greu, atès que el nombre d’escoles era inferior a la mitjana estatal. Aquest fet comportava, entre d’altres conseqüències, una elevada taxa d’analfabetisme, si considerem la saturació i insalubritat de les escoles i les dificultats d’accés d’un elevat nombre d’infants, que vivien en nuclis rurals allunyats de les escoles. La conjunció d’una sèrie de factors, com ara, el naixement i la divulgació de les noves corrents educatives; la graduació de l’ensenyament; el ressò de les corrents higienistes i els avenços en la medicina; les reivindicacions obreres i burgeses; la major implicació de les institucions estatals i dels ajuntaments; i les pautes del progrés social i tècnic; possibilitaren la creació massiva d’edificis escolars arreu de l’estat. A les illes Balears, aquesta iniciativa fou una realitat a partir de la reunió institucional celebrada al Museu Pedagògic dia 10 de juny de 1926, presidida pel governador i amb l’assistència de gairebé tots els batles dels municipis de les illes. També hi assistiren, entre d’altres autoritats, el pedagog Joan Capó, autèntic impulsor de la reunió, i Guillem Forteza, l’arquitecte escolar. Això no obstant, les expectatives no s’assoliren completament, per la qual cosa, un cop proclamada la Segona República (1931 – 1936) la construcció d’escoles esdevingué una qüestió prioritària per a les autoritats polítiques 2. La necessitat d’un nou centre educatiu a Sencelles Abans de la construcció de la nova escola graduada, l’escola pública de Sencelles estava situada en una casa del carrer dels Jardins i constava de dues habitacions: una destinada a aula i l’altra a sala. La iniciativa de construir un nou centre educatiu s’inicià l’any 1923, quan la Junta Local de Primera Ensenyança del Govern acordà la construcció d’un edifici per a escola de tres graus per a nins i un altre per a escola unitària per a nines, en aplicació del Reial Decret del Ministeri d’Instrucció Pública, de 17 de desembre de 1922. El
EL
NUCLI D E
S ENCELLES
ALS ANYS
20
TENIA
NECESSITAT DE PODER COMPTAR AMB UN CENTRE EDUCATIU EN CONDICIONS .
FOTO
DE
LA PLAÇA DE LA VILA AMB UN MERCADER QUE TÉ VENALS DOS PORCS NEGRES .
El director: Llorenç M. Duran i Coli (Inca, 1903 – Palma, 1986) Llorenç M. Duran i Colí havia arribat a Sencelles com a mestre l’any 1929 i, a partir d’aleshores i fins l’any 1936, va dur a terme una incansable tasca docent7. Fou pioner en la instauració d’un sistema pedagògic nou (el mètode de projectes), dels centres d’interès i dels inicis de la coeducació. De fet, la seva trajectòria docent és una de les més avançades del moviment de l’Escola Nova a Mallorca. Aquest activisme escolar suposà que Sencelles fos testimoni d’excepció de la més avançada pedagogia que es realitzava a l’estat espanyol en aquells moments 8 . A més, Duran va implicar-se activament en la vida pública de Sencelles, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i l’educació dels habitants del nostre poble. Atès que l’espai de què disposava com a escola li impedia el desenvolupament i l’aplicació dels nous mètodes, des dels seus inicis com a mestre promogué la construcció del nou edifici escolar. L’arquitecte: Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - 1943) Com hem esmentat anteriorment, el director del projecte arquitectònic de
sa_sella |
73
_75 anys de ses Escoles
Govern havia d’assumir els costs derivats de la construcció dels edificis i l’ajuntament havia de cedir els terrenys. Això no obstant, hagueren de passar cinc anys perquè s’efectués la compra del solar. L’any 1928, el consistori municipal adquirí els terrenys de la tanca de Can Bril - propietat, fins aleshores, de Jaume Cirer Mulet - per ubicar-hi les infrastructures escolars. Un any després, el 1929, s’acordà designar l’arquitecte Guillem Forteza Piña perquè, un cop hagués estat aprovat el plànol de l’eixamplament de la tanca de Can Bril, estudiés l’emplaçament de l’edifici i realitzés el plànol i el pressupost de l’escola graduada. D’aquesta manera, dia 28 de maig de 1930 es posà la primera pedra del nou edifici. Això no obstant, les dificultats econòmiques, les convulsions polítiques de l’època i les reticències vers la instal·lació d’una escola pública i laica per part dels sectors més conservadors, són alguns dels motius pels quals fins el 1933 no s’aprovà definitivament el disseny de l’edifici 3 . Aleshores, s’aprofità per urbanitzar la barriada de Can Bril, segons els plànols de l’arquitecte Josep d’Oleza Frates. Finalment, dia 15 d’abril de 1934 4 , s’inaugurà l’escola. Segons es desprén de les cròniques periodístiques, l’acte fou molt festiu i comptà amb la presència del Governador civil de la Província i del president de la Diputació, a més de nombroses autoritats, entre les quals hi havia els inspectors en cap de primera ensenyança Joan Capó i Fernando Leal. Tots ells foren rebuts pel consistori senceller, presidit pel batle, que aleshores era Antoni Bibiloni Pons 5 . El primer director del nou centre fou Llorenç M. Duran6.
Bibliografia -
COLOM CAÑELLAS, Antoni J.
Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca
Contemporània.
Palma:
Universitat de les Illes Balears, 1991. -
FERNÁNDEZ BENNASSAR, C.
Llorenç Maria Duran i Coli (Inca, 1903). Palma: Institut de Ciències de l’Educació, 1985. -
FLORIT
HORRACH,
Joan.
“Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 34. Abril - Maig 1994. P. 6 i 7. -
FLORIT
HORRACH,
Joan.
“Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 35. Juny – Agost 1994. P. 14 - 16. -
FLORIT
ZUAZAGA,
Jerònia;
ORDINAS, Antoni. Sencelles. Guia dels
l’escola fou Guillem Forteza Pinya, arquitecte escolar entre els anys 1922 i 1936 i, juntament amb el pedagog Joan Capó, un dels artífexs de la construcció de centres escolars durant aquests anys. Forteza contava amb una intensa formació humanística, per la qual cosa el seu paper en el projecte de les construccions escolars anà més enllà de la resolució de qüestions tècniques i s’implicà plenament en la concepció teòrica del pla, el qual feia èmfasi en l’adequació de les infrastructures escolars com a mesura higienista i pedagògica. En aquest sentit, Forteza participà com a ponent en alguns cursos de formació del professorat organitzats per Capó. El compromís de l’arquitecte amb la societat mallorquina queda palès també en la seva vessant cultural i política. D’ideologia nacionalista, fou regidor i batle de Palma pel Partit Lliberal Regionalista entre els mesos de gener i octubre de 1923. En l’àmbit de l’urbanisme, dissenyà nombrosos projectes i realitzà estudis teòrics, centrant-se, sobretot, en el centre històric i l’eixample de Palma. Com arquitecte, a més de les nombroses construccions escolars, realitzà projectes d’edificis religiosos i civils, tant dins l’àmbit públic com privat. Podem adscriure la seva obra dins de la corrent regionalista, amb una forta influència de l’arquitectura tradicional mallorquina – de la qual n’era un gran coneixedor – i del renaixement italià. Això no obstant, a partir de la dècada de 1930, les seves obres evolucionaren vers una arquitectura d’empremta racionalista.
pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova
_75 anys de ses Escoles
S.A., 2003. -
Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Palma: Promomallorca, 1989 -1998. -
LLABRÉS,
Macià.
Notes
històriques de Sencelles. Palma: Editorial Belladona S.L., 2003. -
OLIVER JAUME, Jaume. Escola i
societat. (L’ensenyament a les Illes Balears en el segle XX). Mallorca: Editorial Moll, 1978. -
OLIVER JAUME, Jaume; SEGUÍ
AZNAR, Miquel (ed.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1993. Hemeroteca -
“Inauguración de una Escuela
Graduada en Sancellas”. La Almudaina.
L’edifici L’edifici de l’escola de Sencelles, malgrat no ser un dels més coneguts de la trajectòria de Forteza, és prou representatiu del seu estil. Tal com el coneixem avui en dia, està situat davant una ampla esplanada i té la façana orientada vers el nord, un pis d’alçada i la planta rectangular. El portal forà és d’arc de mig punt i està coronat per una cartel·la d’estil neobarroc amb una representació de l’escut de Sencelles. Dins d’aquest arc s’hi inscriu un altre arc de mig punt, de dimensions més reduïdes, pel qual s’accedeix a l’interior de les dependències escolars. La porta de fusta presenta treballs d’ebenisteria i dues obertures amb reixes de ferro forjat amb decoracions vegetals. Aquest portal està emmarcat per dues finestres a cada costat. Als laterals també hi ha diverses finestres i, al costat sud, s’hi troba un bloc constructiu annex a l’edifici originari, de dues plantes, que és fruit d’una reforma posterior. A l’interior, hi trobem, en primer terme, el vestíbul. Mitjançant un arc de mig punt, s’accedeix al corredor que circumval·la el pati central, que és de planta rectangular i té setze arcs de mig punt que l’envolten. Presidint el pati, que recorda un claustre, hi ha una cisterna amb el coll de secció octogonal i un relleu escultòric amb l’escut de Sencelles al costat de la façana principal.
Diario de la Mañana. 17-04-1934. P. 1.
Conclusions Des del punt de vista de la història contemporània local, la inauguració del
74
| sa_sella
Jerònia Florit i Zuazaga
Nota a peu de pàgina 1
COLOM CAÑELLAS, Antoni J. “Els inicis de l’Escola Nova” a Mallorca (1910-1920)”. A: Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca
Contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991. P. 326 i 327. 2
OLIVER JAUME, Jaume. “Les construccions escolars a les Illes Balears. La tasca institucionalitzadora de Guillem Forteza i Joan Capó
(1921–1941)”. A: OLIVER JAUME, Jaume; SEGUÍ AZNAR, Miquel (ed.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1993. P. 61 – 80. 3
LLABRÉS RAMIS, Macià. Notes històriques de Sencelles. Sencelles: Editorial Belladona S.L., 2003. FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta
anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 34. Abril-Maig 1994. P. 6 i 7. FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 35. Juny–Agost 1994. P. 14 - 16. 4
La nova escola s’inaugurà l’endemà del tercer aniversari de la proclamació de la Segona República ja que era tradició que cada any es
commemorés aquest fet amb diferents actes, entre els quals no hi podia faltar la inauguració o la col·locació de la primera pedra d’alguna escola. OLIVER, Jaume. Escola i societat. (L’ensenyament a les Illes Balears en el segle XX). Mallorca: Editorial Moll, 1978. P. 53. 5
“Inauguración de una Escuela Graduada en Sancellas”. La Almudaina. Diario de la Mañana. 17-04-1934. P. 1.
6
FLORIT ZUAZAGA, Jerònia; ORDINAS, Antoni. Sencelles. Guia dels pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova S.A., 2003.
7
FERNÁNDEZ BENNASSAR, C. Llorenç Maria Duran i Coli (Inca, 1903). Palma: Institut de Ciències de l’Educació, 1985. P. 17 – 24.
8
COLOM CAÑELLAS, Antoni J. “Llorenç M. Duran i Coll. Les seves aportacions a la renovació educativa mallorquina”. A: Assaig d’Història
de l’Educació a la Mallorca Contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991. P. 353 – 379.
sa_sella |
75
_75 anys de ses Escoles
nou edifici de l’escola, l’abril de 1934, representa una fita transcendent ja que la seva construcció va respondre a una demanda social fortament reclamada i va representar una millora significativa en el nivell educatiu i, de retruc, en les condicions de vida de la població del nostre poble. L’edifici responia a la concepció teòrica i tècnica de les necessitats escolars plantejades pel pedagog Joan Capó i l’arquitecte Guillem Forteza a partir de la dècada de 1920 i estava en plena consonància amb les corrents higienistes i pedagògiques de l’època. A nivell arquitectònic, l’escola de Sencelles s’emmarca dins de la corrent regionalista de Forteza i podem copsar-hi la influència de l’arquitectura tradicional mallorquina. En l’àmbit pedagògic, gràcies a l’aportació realitzada per Llorenç M. Duran en el terreny de l’experimentació de noves metodologies, el nostre poble i l’edifici de l’antiga escola graduada ocupen un lloc destacat en la història de l’educació a les illes Balears. D’aquesta manera, malgrat l’endarreriment històric que patia l’estat espanyol i les illes Balears en matèria d’educació i de construccions escolars, Sencelles no restà aïllat, sinó que fou testimoni de les lentes però profundes transformacions de la societat espanyola de principis del segle XX. Finalment, només ens resta desitjar que el nou centre que s’acaba d’inaugurar segueixi essent un referent en l’àmbit educatiu. Així com també esperem que l’edifici esdevengui un model d’arquitectura bioclimàtica, respectuosa amb el medi ambient i exempta de barreres arquitectòniques.