Arquitectura i educació

_Can Bril: arquitectura i educació

Introducció

Són moltes les nines i els nins del nostre municipi que han après les

primeres lletres, s’han format com a ciutadanes i ciutadans i, en definitiva, han crescut i conviscut a l’ombra de l’antic edifici del Col·legi Públic Can Bril, popularment conegut com ses Escoles. Enguany, Sencelles estrena un nou

centre escolar i, alhora, celebra el 75 è aniversari de la inauguració de l’antiga

escola graduada. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per trescar entre els llibres i documents esgrogueïts pel pas del temps i valorar el paper que ha jugat aquest edifici dins la història local, tot emmarcant-lo en el context històric i social en què fou concebut i construït, sense deixar de banda la transcendència de les persones que el promogueren.

La construcció de l’escola graduada de Sencelles no constitueix un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins un programa de promoció de construccions escolars iniciat durant la dècada de 1920, intensificat en el transcurs de la Segona República (1931–1936) i malauradament interromput arrel de la Guerra Civil Espanyola (1936–1939). Alhora, aquesta institucionalització de centres escolars amb característiques arquitectòniques, higièniques i pedagògiques pròpies constitueix un reflex d’un context educatiu, polític i social marcat per la creença en l’educació com a motor de canvi i de lluita contra l’endarreriment que patia la societat espanyola, en general, i illenca, en particular.

LES AUTORITATS DEIXEN CONSTÀNCIA DE LA SEVA PRESÈNCIA A L’ACTE DE LA COL· LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL NOU EDIFIC DE CAN BRILI.

L’educació i els edificis escolars a Mallorca

A partir de la dècada de 1910 Mallorca esdevingué escenari de

l’experimentació de les noves corrents educatives sorgides a Europa i a l’estat

espanyol. De fet, la nostra illa rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza, que havia estat fundada, l’any 1876, entre d’altres, per Francisco Giner de los Rios, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, catedràtics

separats de la universitat per defensar la llibertat de càtedra i per negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes religiosos, polítics i morals del sistema educatiu de l’època. Per altra banda, la pedagogia mallorquina també va adequar-se al moviment de

renovació pedagògica conegut genèricament com a Escola Nova,

però sense integrar-se plenament en un mètode o corrent concret.

Es tractava d’un moviment

minoritari a la nostra illa, però

amb una influència significativa a nivell social i pedagògic 1 . A nivell estatal, aquestes

FOTO DEL GRUP D E NINES AMB L A MESTRE CATANY DE SA SELLA 74. FOTO CEDIDA PER NA MARGALIDA ZUAZAGA VICH DE CAN POU. É S UNA IMATGE EN FORMAT TARGETA POSTAL FETA PEL FOTÒGRAF M. SERRA QUE ESTAVA A L CARRER V ILLALONGA 80 D E S ANTA CATALINA, PALMA.

reformes en l’àmbit educatiu anaven

acompanyades de la necessitat de construir edificis escolars adequats i

específicament edificats per a tal fi, ja que al llarg del segle XIX l’educació primària va anar-se desenvolupant a

diversos tipus d’establiments, tant públics - dependències municipals,

antics convents o casernes, etc. –

com privats – pisos o cases llogades

pels ajuntaments -. La construcció d’edificis destinats i pensats per a l’ús

escolar, a més de constituir una reivindicació de caire higienista, esdevenia

una necessitat pedagògica i social que reclamava una solució urgent. Per altra banda, la graduació d’escoles s’anava imposant lentament i la seva implantació fou una de les prioritats de les polítiques educatives espanyoles fins l’esclat de la Guerra Civil. A Mallorca i a la resta d’illes de l’arxipèlag la situació encara era més greu, atès que el nombre d’escoles era inferior a la mitjana estatal. Aquest fet comportava, entre d’altres conseqüències, una elevada taxa d’analfabetisme, si considerem la saturació i insalubritat de les

escoles i les dificultats d’accés d’un elevat nombre d’infants, que vivien en

nuclis rurals allunyats de les escoles.

La conjunció d’una sèrie de factors, com ara, el naixement i la divulgació de

les noves corrents educatives; la graduació de l’ensenyament; el ressò de les corrents higienistes i els avenços en la medicina; les reivindicacions obreres i burgeses; la major implicació de les institucions estatals i dels ajuntaments; i

les pautes del progrés social i tècnic; possibilitaren la creació massiva d’edificis escolars arreu de l’estat. A les illes Balears, aquesta iniciativa fou una realitat a partir de la reunió institucional celebrada al Museu Pedagògic dia 10 de juny de 1926, presidida pel governador i amb l’assistència de gairebé tots els batles dels municipis de les illes. També hi assistiren, entre d’altres autoritats, el pedagog Joan Capó, autèntic impulsor de la reunió, i Guillem Forteza, l’arquitecte escolar. Això no obstant, les expectatives no s’assoliren completament, per la qual cosa, un cop proclamada la Segona República

(1931 – 1936) la construcció d’escoles esdevingué una qüestió prioritària per a les autoritats polítiques 2 .

La necessitat d’un nou centre educatiu a Sencelles

Abans de la construcció de la nova escola graduada, l’escola pública de Sencelles estava situada en una casa del carrer dels Jardins i constava de dues habitacions: una destinada a aula i l’altra a sala. La iniciativa de construir un nou centre educatiu s’inicià l’any 1923, quan la Junta Local de Primera Ensenyança del Govern acordà la construcció d’un edifici per a escola de tres graus per a nins i un altre per a escola unitària per a nines, en aplicació del Reial Decret del Ministeri d’Instrucció Pública, de 17 de desembre de 1922. El

E L NUCLI D E SENCELLES ALS ANYS 20 TENIA NECESSITAT D E PODER COMPTAR AMB U N CENTRE EDUCATIU EN CONDICIONS. FOTO DE LA PLAÇA DE LA VILA AMB UN MERCADER QUE TÉ VENALS DOS PORCS NEGRES.

Govern havia d’assumir els costs derivats de la construcció dels

edificis i l’ajuntament havia de cedir els terrenys. Això no obstant,

hagueren de passar cinc anys perquè s’efectués la compra del solar.

L’any 1928, el consistori municipal adquirí els terrenys de la tanca de

Can Bril - propietat, fins aleshores, de Jaume Cirer Mulet - per ubicar-hi les infrastructures escolars. Un any després, el 1929, s’acordà designar l’arquitecte Guillem Forteza Piña perquè, un cop hagués estat aprovat el plànol de l’eixamplament de la tanca de Can Bril, estudiés l’emplaçament de l’edifici i realitzés el plànol i el pressupost de l’escola graduada. D’aquesta manera, dia 28 de maig de 1930 es posà la primera pedra del nou edifici. Això no obstant, les dificultats econòmiques, les convulsions polítiques de l’època i les reticències vers la instal·lació d’una escola pública i laica per part dels sectors més conservadors, són alguns dels motius pels quals fins el 1933 no s’aprovà definitivament el disseny de l’edifici 3 .

Aleshores, s’aprofità per urbanitzar la barriada de Can Bril, segons els plànols de l’arquitecte Josep d’Oleza Frates. Finalment, dia 15 d’abril de 1934 4 , s’inaugurà l’escola. Segons es desprén de les cròniques periodístiques, l’acte

fou molt festiu i comptà amb la presència del Governador civil de la Província i del president de la Diputació, a més de nombroses autoritats, entre les quals hi havia els inspectors en cap de primera ensenyança Joan Capó i Fernando Leal. Tots ells foren rebuts pel consistori senceller, presidit pel batle, que aleshores era Antoni Bibiloni Pons 5 . El primer director del nou centre fou

Llorenç M. Duran 6 .

El director: Llorenç M. Duran i Coli (Inca, 1903 – Palma, 1986)

Llorenç M. Duran i Colí havia arribat a Sencelles com a mestre l’any 1929 i,

a partir d’aleshores i fins l’any 1936, va dur a terme una incansable tasca docent 7 . Fou pioner en la instauració d’un sistema pedagògic nou (el mètode

de projectes), dels centres d’interès i dels inicis de la coeducació. De fet, la seva trajectòria docent és una de les més avançades del moviment de l’Escola Nova a Mallorca. Aquest activisme escolar suposà que Sencelles fos testimoni d’excepció de la més avançada pedagogia que es realitzava a l’estat espanyol

en aquells moments 8 . A més, Duran va implicar-se activament en la vida

pública de Sencelles, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i l’educació dels habitants del nostre poble. Atès que l’espai de què disposava com a escola li impedia el desenvolupament i l’aplicació dels nous mètodes, des dels seus inicis com a mestre promogué la construcció del nou edifici escolar.

Bibliografia

- COLOM CAÑELLAS, Antoni J. Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca Contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991. - FERNÁNDEZ BENNASSAR, C. Llorenç Maria Duran i Coli (Inca, 1903). Palma: Institut de Ciències de l’Educació, 1985. - FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 34. Abril - Maig 1994. P. 6 i 7. - FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 35. Juny – Agost 1994. P. 14 - 16. - FLORIT ZUAZAGA, Jerònia; ORDINAS, Antoni. Sencelles. Guia dels pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova S.A., 2003. - Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1989 -1998. - LLABRÉS, Macià. Notes històriques de Sencelles. Palma: Editorial Belladona S.L., 2003. - OLIVER JAUME, Jaume. Escola i societat. (L’ensenyament a les Illes Balears en el segle XX). Mallorca: Editorial Moll, 1978. - OLIVER JAUME, Jaume; SEGUÍ AZNAR, Miquel (ed.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1993.

Hemeroteca

- “Inauguración de una Escuela Graduada en Sancellas”. La Almudaina. Diario de la Mañana. 17-04-1934. P. 1.

l’escola fou Guillem Forteza Pinya, arquitecte escolar entre els anys 1922 i 1936 i, juntament amb el pedagog Joan Capó, un dels artífexs de la construcció de centres escolars durant aquests anys. Forteza contava amb una intensa formació humanística, per la qual cosa el seu paper en el projecte de les construccions escolars anà més enllà de la resolució de qüestions tècniques i s’implicà plenament en la concepció teòrica del pla, el qual feia èmfasi en l’adequació de les infrastructures escolars com a mesura higienista i pedagògica. En aquest sentit, Forteza participà com a ponent en alguns cursos de formació del professorat organitzats per Capó. El compromís de l’arquitecte amb la societat mallorquina queda palès també en la seva vessant cultural i política. D’ideologia nacionalista, fou regidor i batle de Palma pel Partit Lliberal Regionalista entre els mesos de gener i octubre de 1923.

En l’àmbit de l’urbanisme, dissenyà nombrosos projectes i realitzà estudis teòrics, centrant-se, sobretot, en el centre històric i l’eixample de Palma.

Com arquitecte, a més de les nombroses construccions escolars, realitzà projectes d’edificis religiosos i civils, tant dins l’àmbit públic com privat. Podem adscriure la seva obra dins de la corrent regionalista, amb una forta influència de l’arquitectura tradicional mallorquina – de la qual n’era un gran coneixedor –i del renaixement italià. Això no obstant, a partir de la dècada de 1930, les seves obres evolucionaren vers una arquitectura d’empremta racionalista.

L’edifici

L’edifici de l’escola de Sencelles, malgrat no ser un dels més coneguts de la trajectòria de Forteza, és prou representatiu del seu estil. Tal com el coneixem avui en dia, està situat davant una ampla esplanada i té la façana orientada vers el nord, un pis d’alçada i la planta rectangular. El portal forà és d’arc de mig punt i està coronat per una cartel·la d’estil neobarroc amb una representació de l’escut de Sencelles. Dins d’aquest arc s’hi inscriu un altre arc de mig punt, de dimensions més reduïdes, pel qual s’accedeix a l’interior de les dependències escolars. La porta de fusta presenta treballs d’ebenisteria i dues obertures amb reixes de ferro forjat amb decoracions vegetals. Aquest portal està emmarcat per dues finestres a cada costat. Als laterals també hi ha diverses finestres i, al costat sud, s’hi troba un bloc constructiu annex a l’edifici originari, de dues plantes, que és fruit d’una reforma posterior.

A l’interior, hi trobem, en primer terme, el vestíbul. Mitjançant un arc de mig punt, s’accedeix al corredor que circumval·la el pati central, que és de planta rectangular i té setze arcs de mig punt que l’envolten. Presidint el pati, que recorda un claustre, hi ha una cisterna amb el coll de secció octogonal i un relleu escultòric amb l’escut de Sencelles al costat de la façana principal.

Jerònia Florit i Zuazaga

nou edifici de l’escola, l’abril de 1934, representa una fita transcendent ja que la seva construcció va respondre a una demanda social fortament reclamada i va representar una millora significativa en el nivell educatiu i, de retruc, en les condicions de vida de la població del nostre poble.

L’edifici responia a la concepció teòrica i tècnica de les necessitats escolars plantejades pel pedagog Joan Capó i l’arquitecte Guillem Forteza a partir de la dècada de 1920 i estava en plena consonància amb les corrents higienistes i pedagògiques de l’època. A nivell arquitectònic, l’escola de Sencelles s’emmarca dins de la corrent regionalista de Forteza i podem copsar-hi la influència de l’arquitectura tradicional mallorquina.

En l’àmbit pedagògic, gràcies a l’aportació realitzada per Llorenç M. Duran en el terreny de l’experimentació de noves metodologies, el nostre poble i l’edifici de l’antiga escola graduada ocupen un lloc destacat en la història de l’educació a les illes Balears.

D’aquesta manera, malgrat l’endarreriment històric que patia l’estat espanyol i les illes Balears en matèria d’educació i de construccions escolars, Sencelles no restà aïllat, sinó que fou testimoni de les lentes però profundes transformacions de la societat espanyola de principis del segle XX.

Finalment, només ens resta desitjar que el nou centre que s’acaba d’inaugurar segueixi essent un referent en l’àmbit educatiu. Així com també esperem que l’edifici esdevengui un model d’arquitectura bioclimàtica, respectuosa amb el medi ambient i exempta de barreres arquitectòniques.

Nota a peu de pàgina

1 COLOM CAÑELLAS, Antoni J. “Els inicis de l’Escola Nova” a Mallorca (1910-1920)”. A: Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca

Contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991. P. 326 i 327.

2 OLIVER JAUME, Jaume. “Les construccions escolars a les Illes Balears. La tasca institucionalitzadora de Guillem Forteza i Joan Capó

(1921–1941)”. A: OLIVER JAUME, Jaume; SEGUÍ AZNAR, Miquel (ed.). Guillem Forteza, arquitecte escolar. Palma: Govern Balear. Conselleria

de Cultura, Educació i Esports, 1993. P. 61 – 80.

3 LLABRÉS RAMIS, Macià. Notes històriques de Sencelles. Sencelles: Editorial Belladona S.L., 2003. FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta

anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 34. Abril-Maig 1994. P. 6 i 7. FLORIT HORRACH, Joan. “Seixanta anys d’una Escola”. Sa Sella. Núm. 35.

Juny–Agost 1994. P. 14 - 16.

4 La nova escola s’inaugurà l’endemà del tercer aniversari de la proclamació de la Segona República ja que era tradició que cada any es

commemorés aquest fet amb diferents actes, entre els quals no hi podia faltar la inauguració o la col·locació de la primera pedra d’alguna

escola. OLIVER, Jaume. Escola i societat. (L’ensenyament a les Illes Balears en el segle XX). Mallorca: Editorial Moll, 1978. P. 53.

5 “Inauguración de una Escuela Graduada en Sancellas”. La Almudaina. Diario de la Mañana. 17-04-1934. P. 1.

6 FLORIT ZUAZAGA, Jerònia; ORDINAS, Antoni. Sencelles. Guia dels pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova S.A., 2003.

7 FERNÁNDEZ BENNASSAR, C. Llorenç Maria Duran i Coli (Inca, 1903). Palma: Institut de Ciències de l’Educació, 1985. P. 17 – 24.

8 COLOM CAÑELLAS, Antoni J. “Llorenç M. Duran i Coll. Les seves aportacions a la renovació educativa mallorquina”. A: Assaig d’Història