Un procés llarg i complicat

L’EDIFICI DE L’ESCOLA G RADUADA PRÀCTICAMENT ACABAT : NOMÉS HI FALTEN UNS QUANTS DE RETOCS : LA CONNEXIÓ DE CORRENT, L’ESCUT, LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA...

Joan Florit i Horrach

jflorith@hotmail.com

_Ses Escoles: un procés llarg i complicat

Crònica del projecte de l’escola graduada de Sencelles

Dia 15 d’abril de 2009 es compliren setanta-cinc anys des de la inauguració de les escoles públiques de can Bril a Sencelles. La construcció tant de l’escola graduada de Sencelles com de la unitària de Jornets són dues obres cabdals de la labor de la Segona República al municipi de Sencelles.

El camí que seguí la iniciativa del nou centre escolar de la vila va esser llarg, penós i ple de dificultats. Des de l’inici de la tramitació fins a la inauguració passaren més d’onze anys farcits d’entrebancs.

Dia 13 de març de 1923, seguint la recomanació feta per la Junta Local de Primera Ensenyança, l’Ajuntament de Sencelles acordà, essent batle Gaspar Oliver Bibiloni de can Quaranta, sol·licitar al Ministerio de Instrucción Pública l’edificació d’una escola de tres graus per a nins i una d’unitària per a nines. L’Ajuntament es comprometia a adquirir els terrenys i posar-los a disposició de l’Estat que seria qui pagaria les obres.

Aquest acord municipal va quedar enroscat per dins els calaixos de la Sala ja que no fou fins al març de 1928 quan es decidí, essent batle Bartomeu Vich Oliver de can Riera de Cascanar, la compra per 6.500 pessetes, de la tanca de can Bril. Aquesta finca sembrada d’ametlers era propietat de Jaume Cirer Mulet de can Bril i tenia una extensió de 35 àrees.

Una vegada que ja es tenia el solar apropiat i a la vista que l’expedient a Madrid no avançada a Sencelles es començaren a posar nerviosos. Hi havia pressa i necessitat per comptar amb uns espais adequats per a l’ensenyament. Fins llavors les escoles estaven disperses per cases de propietat municipal (com l’edifici Sindicat de la placeta de Son Morei) o llogades (com la del carrer des Jardins número 2). Finalment dia 23 de març de 1930 es procedí a col·locar la primera pedra del nou edifici enmig d’unes grans celebracions.

L’escola emperò, per desídia d’una part de les autoritats locals, va tardar més de 4 anys a acabar-se. Res del que envoltà l’escola va ser bo de fer. Des que es compraren els terrenys fins que es posà la primera pedra hi va haver un caramull de peripècies entre els bàndols conservador i liberal que es tornaven al consistori durant els anys de la Restauració: uns volien un magne edifici i els altres una coseta senzilleta; uns volien aprofitar per urbanitzar els terrenys dels voltants de can Bril i els altres ho trobaven un gastòrum; uns

AQUESTES DIFERENTS IMATGES DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE L’’EDIFICI DE L’ESCOLA HAN ESTAT CEDIDES PER EN BARTOMEU ADROVER VICH.

EN AQUESTA IMATGE PODEM APRECIAR ELS MACS DEL PATI JUST ACABATS DE POSAR.

volien l’arquitecte Josep d’Oleza Frates i els altres s’estimaven més en Guillem Forteza Pinya. Bé, una passa endavant i una enrera. També hi va haver polèmica amb el sistema d’elecció del constructor: uns volien un concurs-subhasta i els altres es decantaven per una designació administrativa. Al final es feu per subhasta que fou guanyada pel constructor porrerenc Antoni Cerdà Mesquida per un import de 65.466 pessetes.

Com que s’havien d’allargar els carrers que ja existien per poder arribar al nou edifici, es va decidir obrir tota una sèrie de vials a l’urbanització i enllaçarlos amb la trama existent (Retiro i Betlem). El dissenyador de la nova barriada de can Bril fou l’arquitecte Josep d’Oleza. En canvi els plànols de l’escola s’encarregaren a tot un experimentat en la matèria, Guillem Forteza. Encara que és ben cert que entre acords i revocacions, i acords en sentit contrari i un altre cop readaptar les decisions preses abans, els arquitectes ho tenien reament complicat per saber què feien al final. I per si tot això no bastàs, mentrestant, cau la dictadura de Primo de Rivera, cau la monarquia d’Alfons XIII i arriba la Segona República.

La República establí el principi de base de la separació entre l’Església Catòlica i l’Estat. Es varen promulgar unes normes sobre el matrimoni civil, el divorci, la secularització dels cementeris, la prohibició d’exercir l’ensenyament als religiosos que no tenien títol de mestre, etc. Tot això va suposar un ambient de permanent oposició entre l’Església i la República. El domini del caràcter religiós de l’educació era ancestral a Espanya. Molts de segles de domini i privilegis feren que l’Església tengués en general, una mentalitat contrària als canvis educatius per por de perdre el control de la societat. La Segona República obrí les portes cap a la liberalització escolar i s’interessà molt en la construcció d’escoles públiques. A Sencelles, malgrat que al front de la gestora de l’Ajuntament hi havia el futur director de la nova escola graduada, Llorenç Duran, els doblers per pagar les obres no arribaven. A la vista que a Madrid no feien cap cas a la petició malgrat tenir des de feia més de tres anys el solar apropiat, els plànols traçats i la primera pedra posada, es decidí a proposta del batle Antoni Bibiloni Pons de can Guixa tirar endavant el projecte encara que fos a costa de bestreure els jornals des de les arques municipals a partir del mes d’agost de 1931. Com que a la Sala no hi havia gaire doblers, es va haver de subscriure un

U N A VISTA LATERAL DEL NOU EDIFICI DES D E L ’ EXPLANADA D E DAVANT CAP A L CARRER DELS MOLINS.

crèdit amb La Caixa per valor de 70.000 pessetes que s’invertiren en les escoles de Sencelles i també amb la de Jornets (que va ser inaugurada pel setembre de 1932).

El govern republicà es va mostrar més receptiu que els anteriors a les propostes d’ajuda de Sencelles i començà a enviar material escolar: bancs, taules, llibres, etc, a part de subvencions pecuniàries sumant 30.000 pessetes.

Als problemes entre liberals i conservadors del temps de la monarquia, es passà ara als problemes de la República i l’Església, i el que és el mateix, als problemes entre els defensors de l’escola laica i els partidaris d’una escola religiosa. La construcció de l’escola de can Bril comptà amb defensors i detractors. L’esperit de la polèmica es va radicalitzar: uns trobaven que la Sala s’havia d’endeutar per fer aquesta gran obra i els altres no estaven disposats a que s’hipotecàs el futur del poble ja que amb les escoles de les ordres religioses (les Germanes de la Caritat tenien el col·legi La Pau a Sencelles i La Verge Miraculosa a Ruberts, i les Germanes Franciscanes a Biniali tenien l’escola L’Assumpció) ja n’hi havia abastament per saber lletra, els nins; i per aprendre de costura, les nines.

Fins i tot, una vegada acabades les obres, hi hagué més guirigall ja que el batle es negava a fer la cessió de l’edifici, que tant d’esforç havia costat al poble de Sencelles, a l’Estat, condició indispensable perquè el dotàs de material i personal. I tot perquè els que governaven a Madrid no eren del mateix partit que a la vila...

Finalment a principis de l’any 1934 tot quedà enllestit i es prepararen unes festasses per a la inauguració. Aquestes festes costaren 1.220’60 pessetes i hi va haver crits i renou a la Sala entre els que pensaven que eren unes pessetes ben gastades i els que trobaven que era “massa festa per a una escola”.

La inauguració de l’edifici d’aire italianitzant es va fer coincidir amb el dia de la República, 14 d’abril, encara que l’acte central fou dia 15 perquè hi poguessin acudir les autoritats que aquells dies anaven tots enfeinats precisament inaugurant noves escoles per tot Mallorca.

Encara es conserva el pergamí, artísticament pintat pel mestre Jaume Verd Rubí de can Rabassa, que signaren les autoritats d’aquell 15 d’abril de 1934 per deixar constància de la “fecha esta de tanta importancia y trascendencia para el desenvolvimiento de la cultura de nuestro pueblo, que merece los honores de un breve comentario siquiera sea únicamente para que no se nos olvide este día que constituirá en el devenir del tiempo una efeméride histórica de nuestro pueblo”, segons diu el secretari de l’Ajuntament Antoni Verd Bibiloni de can Rebassa a la Memoria Municipal de 1933.

E L BATLE DE SENCELLES EN EL MOMENT DE LA INAUGURACIÓ DE L’E SCOLA G RADUADA ERA N ’ANTONI BIBILONI DE CAN GUIXA DEL PARTIT R EPUBLICÀ D E C ENTRE ( ANTIC P ARTIT LIBERAL) QUE GOVERNAVA GRÀCIES A U N PACTE DE CENTRE-ESQUERRA.

_15 d’abril de 1934

La Ultima Hora (18/04/34) Inauguración del grupo escolar en Sancellas

Después de muchos años de bregar esforzadamente -bien compenetrados Magisterio Nacional, Inspección y Ayuntamiento- por fin los que se preocupan de la verdadera liberación del Pueblo: la intelectual, han podido aunar a los triunfos ya conseguidos en la isla, la inauguración de un nuevo centro escolar primario: el “Grupo Escolar” de Sancellas...

Los que han podido seguir pacientemente el largo proceso que se originó allá por 1927-28, para poder instalar dignamente la población escolar sencellense en edificios que reunieran las condiciones que exigen la Higiene y la Pedagogía, pueden - y deben – enmarcar sin tacañería, con recuerdo de viva gratitud, la actuación de la Inspección de primera enseñanza, en este caso particular la del inspector seños Leal Crespo, y la del batallador Magisterio Nacional en esa Villa actuante, que han sabido sostener con tesón y firmeza una campaña que necesariamente tenía que culminar con una victoria: la inauguración – en medio de un gran entusiasmo y los máximos honores – del “Grupo Escolar” de Sancellas, hoy un bella realidad.

La victoria, asimismo, ha traído consigo el público reconocimiento de dos valores demasiadamente modestos que gráficamente se han de representar por dos apellidos, y en el vivir cotidiano, por la labor de dos hombres: “Leal” y “Durán”. Sabe bien el primero que Sancellas le queda agradecida y estima en mucho cuanto ha hecho por su bien el segundo: que recuerde toda su vida el desarrollo de los festejos y actos oficiales del día 15 del año en curso, y comprenderá que todo bien obrar -a la larga o la corta- tiene su merecida recompensa: que el Magisterio Nacional es apostolado, sinónimo de trabajo y sacrificio…

Anotemos, pues, estos dos nombres: “Leal” por el elemento oficial que diríamos como inspector; “Durán”, por el popular, como su genuino representante en su calidad de Maestro Nacional. Y sigamos…

La inauguración oficial del edificio construido por el Ayuntamiento de Sancellas para “Grupo Escolar” de la villa, se solemnizó con grandes festejos populares, como hemos dicho. Puédese decir, pues, que el 15 de abril de 1934 fue fecha memorable en las actas de la simpática villa de Sor Francina Ana Cirer. Por entero consagrada, igual que el 14, a los niños y a la Escuela Nacional...

Digno modo de celebrar cual correspondía al tercer aniversario de la Segunda República Española.

El catorce de abril se señaló con actos de preponderancia infantil: Todos los escolares se reunieron en el “Cine Moderno” de la villa, para escuchar la

L’ EDIFICI D E L ’E SCOLA G RADUADA ACABAT I APUNT PER FER-HI CLASSES. JA TÉ CORRENT, ARBRES, L’ESCUT SOBRE EL PORTAL, ...

sesión central radiofónica (Discursos de Madrid) proyectáronse además películas instructivas. Uno de los Maestros Nacionales desarrolló una lección ensalzando la figura del gran tribuno republicano Castelar, organizándose por la tarde un fiesta infantil deportiva.

El quince se inició con grandes festejos escolares-populares: Pasacalles por la Banda de mœsica “La Musa”, de Selva, carreras de resistencia en bicicletas; ídem, de velocidad; ídem, pedestres, etc. etc. y otros juegos.

El “clou” de la fiesta fue la inauguración del “Grupo Escolar”. Realmente grande y digno. A ella se sumó, contra presiones y prejuicios, el pueblo llano, pues un gentío enorme presenció, con vivas muestras de agrado, el curso de la cívica ceremonia...

Dadas las tres y media llegó con puntualidad que habla bien alto de su amor por las cosas de la Escuela y el Pueblo, el señor Gobernador Civil de la provincia, don Juan Manent, acompañado del señor Presidente de la Diputación Provincial, don Francisco Juliá, y bella hija. A la entrada del término municipal recibiéronles el alcalde, don Antonio Bibiloni, y una comisión de señores concejales, juntamente con unas lindas payesitas (Sritas, Teresa Cirer, Coloma Ferragut, Rosa Mayrata, Maria Sastre y Martina Verd), constantes y entusiastas alumnas de la clase de adultos de la Escuela Nacional sancellense, quiene ofrecieron al señor Gobernador un precioso ramo de flores.

En la “Plaza de la Constitución”, adornada con sencillez y buen gusto, con arcos de follaje la leyenda: “El Ayuntamiento al Gobernador”, dieron la bienvenida a tan ilustres personajes el Ayuntamiento en corporación, las HH

LA INAUGURACIÓ DE L’E SCOLA G RADUADA V A SER CELEBRADA AMB UNA FESTA GROSSA . ENMIG DE LA PLAÇA S’HI ALÇÀ U N ARC TRIOMFAL AMB E L LEMA: E L AYUNTAMIENTO A SU G OBERNADOR.