El Patronat Escolar

_El Patronat Escolar de Sencelles

ACTA DE CONSTITUCIÓ DEL PATRONAT E SCOLAR DE SENCELLES.

Els patronats escolars eren unes entitats que varen ser creades a moltes de poblacions durant la dècada dels anys 20 i 30 a imatge del Patronat Escolar de Barcelona. Era un consell format per diverses persones, representatives del món educatiu i social del municipi, que exercien funcions rectores, assessores o de vigilància en una intitució de caire docent, perquè acomplís degudament les seves finalitats. L’objectiu solia ser pal·liar la pobresa de mitjans de les escoles públiques i sobretot crear la seva pròpia xarxa pública escolar, al marge dels centres religiosos.

A Sencelles, imbuïts per aquest interès d’aquella època de dotar de locals adequats les escoles públiques, per iniciativa de l’Ajuntament democràtic de la Segona República, a la sessió plenària de dia 29 d’abril de 1932 es va acordar constituir el Patronat Escolar de Sencelles “per a l’edificació de l’Escola Mixta de Jornets i Casa-habitació de la Sra. Mestra””, els Estatuts del qual són de dia 14 de maig de 1932. Encara que el nom del patronat feia referència a la totalitat del municipi, la finalitat era única i exclusivament per a l’edificació al nucli central del llogaret de Jornets d’un “local destinat a escola nacional mixta”.

Jornets era, com ara, un nucli rural petit però el seu districte abraçava bona part de la zona nord i est del terme municipal. Tenia en aquella època una població molt disseminada distribuïda en petites agrupacions de cases. Segons les dades que figuren a la Memòria Municipal de 1932, amb les xifres del cens de població de 1930, a Jornets hi havia censats 46 habitants de dret, a Biniferrí 25, a cas Elois 14, a Son Llucià 8, etc. i a tots aquests petits nuclis del districte de Jornets s’hi ha d’afegir els disseminats de la zona septentrional i oriental del municipi.

La idea que Jornets tenia una població suficient com per merèixer tenir una escola pròpia venia d’enrere. L’ajuntament dia 5 d’agost de 1929 havia acordat “solicitar de los Poderes Públicos la creación de una escuela mixta para el caserío de Jornets al efecto de facilitar a los hijos de los habitantes de dicho caserío, del de Biniferrí y diseminados de aquel contorno, la asistencia a la escuela, atendiendo a que para asistir a la de esta villa tienen que recorrer una distancia de seis kilómetros, imposible de hacerlo por mucha voluntad que en ello pongan, los días de lluvia y de barro”.

L’escola nacional unitària mixta de Jornets va ser finalment creada de manera oficial per una ordre del Ministeri del 23 de novembre de 1931 encara que les activitats educatives ja havien començat des del principi de curs d’aquest mateix any. Una vegada que oficialment s’havia dotat a la contrada

E L METGE VERD, ANTONI VERD SALVÀ VA SER EL DEPOSITARI DEL PATRONAT. AMB EL COP D ’ ESTAT DEL 18 D E JULIOL V A SER EMPRESONAT .

L’ ESCOLA D E J ORNETS V A SER VENUDA I CONVERTIDA EN CASA DE CAMP.

de Jornets d’una escola pública es va veure la necessitat de donar-li unes instal·lacions apropiades i d’aquí va néixer la idea de constituir el Patronat que fos l’encarregat de coordinar la tasca de recaptació d’aportacions per sufragar el projecte i de revisar les obres.

Durant el curs 1931-1932 l’escola va iniciar les seves activitats amb la mestra Maria Amorós Vives (Palma 1911) que hi va anar amb qualitat d’interina. L’escola va ocupar unes instal·lacions, segurament llogades, que la feien estar en precari fins que dia 4 de setembre de 1932 s’inaugurà el nou edifici.

L’òrgan de govern del Patronat Escolar de Sencelles era la Junta que segons disposaven els Estatuts havia d’estar formada pel Batle del municipi, com a President; un regidor de la Sala, el metge titular del poble, el jutge municipal, el mestre nacional més jove de la localitat, el secretari de la Sala i tres pares de família. La durada dels càrrecs estava establert que seria per tot el temps que funcionàs el Patronat “no podent esser destituïts si no per provada immoralitat de les seves gestions”.

Dia 24 de maig de 1932 va fer-se l’acte de constitució de la nova entitat que tenia la seu oficial a les dependències de la Sala situades a la Plaça, aleshores anomenada, de la Constitució. La Junta del Patronat quedà formada per les següents persones: - Antoni Bibiloni Pons de can Guixa, president (en qualitat de batle). - Antoni Verd Salvà de can Verd, depositari (en qualitat de metge titular). - Llorenç Maria Duran Coli, secretari (en qualitat de mestre nacional més jove). - Antoni Vallés Bibiloni, vocal (com a regidor de l’ajuntament de Sencelles). - Bartomeu Llabrés Bibiloni, vocal (en qualitat de jutge municipal). - Antoni Verd Bibiloni de can Rabassa, vocal (en qualitat de secretari de l’ajuntament). - Antoni Ramis Cirer, vocal, com a pare de família. - Antoni Llabrés Expósito,vocal, com a pare de família. - Antoni Rosselló Nadal es practicant d’apotecari, vicesecretari, vocal com a pare de família.

Segons els Estatuts del Patronat Escolar de Sencelles “els recursos per a la construcció escolar podien provenir de: - les quantitats en metàl·lic que mitjançant subvencions, donatius i d’altres

E L SECRETARI D E L A S ALA, ANTONI VERD BIBILONI DE CAN RABASSA, VA SER VOCAL DEL PATRONAT. AMB L’ AIXECAMENT MILITAR FEIXISTA V A PATIR ANYS D E PRESÓ I FOU REPRESALIAT .

ANTONI ROSSELLÓ NADAL, ES PRACTICANT DE SA FARMÀCIA , VA SER VOCAL DEL PATRONAT. VA SER ASSASSINAT PELS FEIXISTES L’ANY 1936.

Joan Florit i Horrach

mitjans aporti el municipi procedents de pressuposts ordinaris i extraordinaris destinats a l’escola de Jornets. -les subvencions de la Província i de l’Estat. - els donatius de particulars. - els jornals que l’Ajuntament pugui oferir en prestació personal. - la donació al Patronat per part de l’Ajuntament de les obres i materials que tengui realitzats per a l’escola objecte del Patronat”.

La Junta tenia el mandat de reunir-se almanco una vegada cada mes per comprovar la inversió de fons i la bona marxa de les obres. Una vegada acabat l’edifici hi havia l’obligació fer-ne el lliurament al municipi que seria des de llavors el propietari i per tant “complida la finalitat del Patronat, es dissoldria”.

L’acta de constitució del Patronat acaba amb una frase molt significativa de l’esperit emprenedor que hi havia en aquell moment inicial de la Segona República: “Y entre unánimes deseos de laborar con toda intensidad cada uno de los reunidos para la mejor fructificación de la misión que les ha sido encargada, se levantó la sesión”.

A la memòria municipal 1931 es diu que el solar per construir l’escola de Jornets va ser comprat a Bartomeu Oliver i se’n pagaren 875 pessetes.

L’edifici de l’escola va ser projectat per l’arquitecte Guillem Forteza Pinya. Segons les dades que figuren a l’Arxiu de la Societat Arqueològica Lul·liana, que té 15 capsetes amb projectes i documentació de Guillem Forteza, el projecte de construcció d’una escola mixta i casa per al mestre a Jornets li fou encarregat dia 1 de febrer de 1932. Les obres comptaven amb un pressupost de 31.385’52 pessetes.

Aquest arquitecte, que tenia el càrrec de Director de Construccions Escolars de l’Estat a les Balears, a part de l’edifici educatiu de Jornets, també és l’autor d’altres tres construccions relacionades amb el nostre municipi com són l’Escola Graduada de can Bril, un avantprojecte d’escola mixta per a Ruberts que li va comanar la Comissió Gestora del Front Popular pel març de 1936 i una reforma de les escoles del Convent de la Caritat a Sencelles.

Dia 26 d’agost de 1932 l’ajuntament va acordar donar el nom de Francesc Carreras a l’Escola Mixta de Jornets. L’escola va ser inaugurada oficialment dia 4 de setembre de 1932 amb unes animades festes que varen costar 1.259 pessetes. Una vegada aconseguida la finalitat del Patronat, arreglada la paperassa i pagades totes les factures, aquest es va dissoldre l’any 1934. Les obres varen pujar fins a les 29.032’55 pessetes.

La mestra Maria Amorós Vives va estar destinada durant dos cursos com a interina a Jornets (del 23 d’octubre de 1931 fins al 14 juny de 1933). A partir del mes de juny de 1933 es feu càrrec de la plaça en propietat la mestra Assumpció Mañé Palau (Vilallonga del Camp –Tarragonès- 1895) fins al 36 en què va ser depurada políticament i sancionada amb el trasllat forçós a Sant Jaume Sesoliveres (l’Anoia).