Converses amb una mestra

_Catalina Llull: conversa amb una mestra

“EN AQUELL TEMPS COBRAVA 9.360 PESSETES ANUALS . ALLÀ HI VAIG ESTAR FINS AL JUNY DE 1954. EL CURS SEGÜENT VAIG COMENÇAR A PUIGPUNYENT ON HI VAIG ESTAR UN ANY; EL MEU SOU J A HAVIA PUJAT A 10.000 PESSETES ANUALS.”

Un 24 de setembre de 1924, a can Roig de Biniali naixia una nina de nom Catalina Llull Bibiloni. En una època on era poc habitual que les nines estudiassin, gràcies a la seva força de voluntat, a les ganes d’aprendre i a la seva intel·ligència, Catalina poc a poc anà forjant el seu futur com a mestra d’escola. Començà els seus estudis de petita a ca les monges de Biniali. Continuà anant a classes particulars amb la mestra de Biniali, Dona Margalida Pomar a qui agraeix que arribàs a ser mestra ja que aleshores, als pobles, només tenien possibilitat d’estudiar els nins, ja fos entrant al seminari o com a “blavets” a Lluc; les nines restaven a casa ajudant a les feines de la casa i del camp. -”Quan tenia denou anys vaig començar a estudiar els quatre cursos de Batxiller a Santa Eugènia i ho vaig fer en dos anys. Anava a estudiar Matemàtiques i Ciències Naturals a Palma, per poder estar més ben preparada pel Batxiller Elemental. Els diumenges les meves amigues es passejaven, mentre jo no podia fer-ho perquè estudiava.

Des de 1947 fins el 1950, una vegada acabat el batxiller, vaig ingressar a l’Escola Normal de Palma per estudiar Magisteri.”

Una vegada aconseguit el títol de Mestra de 1ª Ensenyança, que l’habilitava per impartir la docència de 1er fins a 8è, el que era l’antiga Educació General Bàsica (E.G.B.), Catalina començà la seva tasca educativa a l’escola de Capdepera el curs 1952-1953. - “Com que era un lloc enfora de casa, havia de romandre tota la setmana a Capdepera. Era una escola unitària i allà tothom se’n recordava de la mestra, sempre me duien alguna cosa”.

El curs 1955-1956, i per espai d’un any i mig, dona Catalina arriba destinada a l’escola de Sencelles per exercir com a mestra del grup de nines que anaven a l’escola pública, ja que la majoria dels alumnes eren nins i anaven amb els mestres (homes). -”El director de l’escola era D. Bartomeu Oliver, i els mestres érem D. Bartomeu Vallès, D. Guillem Daviu, natural de Pina, i una servidora, que m’encarregava de l’Escola Unitària de Nines agregada a l’Escola Graduada. La meva aula estava situada entrant a la dreta, en canvi les aules dels nins estaven totes a l’esquerra. Els nins i nines no es mesclaven gaire.

L’horari que fèiem era de 9 a 12h i de 15 a 17h. Ens donaven llet per beure els nins i nines, cada dia durant el ‘recreo’, que guardàvem dins l’actual secretaria del CP Can Bril.

Anàvem a l’església un pic a la setmana a doctrina. Aquell any va venir la Missió i també anàrem a sentir la conferència.

Estant a Sencelles, record que una vegada va fer una gran nevada i jo amb la bicicleta i els guants posats vaig venir a fer escola. Quan vaig arribar vaig

“AMB JO VENIEN 7 NINES: N A CATALINA RAMIS DE CAN COTA, N A COLOMA I N A CATALINA VALLÈS D E C A N A LIPA , N A F RANCISCA LLABRÉS DE CAS TEIXIDOR, N A MARGALIDA C IRER D E CAN F LORET, N A M AGDALENA H ORRACH D E CAN VESIT I N A C ARME LLABRÉS DE CAN MANITA. LA RESTA ANAVEN A C A SES MONGES I QUAN ARRIBÀVEM A L ’ESGLÉSIA ELLES SEIEN DAVANT I NOSALTRES DARRERA ”.

”M’ AGRADAVEN MOLT LES ACTIVITATS MANUALS; VAIG APRENDRE A PINTAR A L’OLI I SOBRE CERÀMICA . ANAVA A ESTUDIAR FRANCÈS A L ’ALIANÇA FRANCESA I CATALÀ A CURSOS QUE ORGANITZAVA L’AJUNTAMENT DE PALMA. JA QUAN ESTUDIAVA MAGISTERI VAIG COMENÇAR AMB L A MÚSICA I E L PIANO, ESTUDIS QUE DESPRÉS VAIG CONTINUAR AMB CLASSES PARTICULARS.”

trobar l’escola tancada i el director encara em va reprendre per haver vingut. De tornada em vaig aturar a escalfar-me i encalentir-me les mans a can Tano.”

Durant l’estada a Sencelles, dona Catalina es preparava les oposicions i el curs 56-57 les aprovà. Del sistema pedagògic que utilitzaven aleshores explica que tenien un únic llibre que anava per graus. A les classes havien d’escriure obligatòriament sempre en castellà encara que a l’hora de parlar ho fessen en mallorquí. -”Me’n record que D. Bartomeu Oliver ja feia classes de vocabulari en castellà i en mallorquí.

El temps del pati, els mestres ens reuníem per berenar i parlar. Les nines es trobaven en el pati devora la cisterna i els nins jugaven a futbol al pati de defora.

Activitats extraescolars no se’n feien, i sortides, aquest any, no en férem cap. El que més treballàvem a classe era la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i la geografia.”

De Sencelles, passà a fer escola a Manacor, Alaior, Jornets, Bunyola. Després a Palma a l’Escola Gabriel Valseca, on fou directora durant 5 anys, i finalment al Jafuda Cresques on s’hi jubilà després de treballar-hi 9 anys. -”A Sencelles, he de reconèixer que no vaig passar massa gust de fer-hi feina. Tot i que les nines que venien a escola eren molt carinyoses i respectuoses amb la mestra, la gent del poble no valorava la meva feina de la mateixa manera. En aquell temps en els pobles petits, les mestres dones eren poc valorades, tenien poc prestigi.”

Aquesta inquietud per aprendre, que des de petita ha caracteritzat a Catalina Llull l’ha acompanyada al llarg de la seva vida, ja que sempre ha anat fent cursos per reciclar-se i estar al dia. L’any 1969, estant de mestra l’Escola Unitària de Bunyola, on tenia 34 nines al seu càrrec, li fou concedit el Premio Nacional de Educación Física, per les activitats de gimnàstica i escolars que ella organitzava.

El curs passat dona Catalina Llull, després de 51 anys del seu primer pas pel nostre centre, tornà per explicar als nins i nines de tercer cicle com era l’escola d’aquell temps.

Ara, quan el proppassat 15 d’abril s’han complit 75 anys de la construcció de l’antiga escola, hem tingut el plaer de compartir aquestes converses amb ella, a partir de les quals es desprèn que fou i continua sent, realment, una mestra per vocació, que gaudia d’ensenyar i d’aprendre, tal com ella mateixa, modestament es defineix: “Soc una mestra de poble, normal. He procurat complir amb sa meva obligació de cada dia. No he tengut pretencions, ni massa capacitat per fer coses. Una mestra ben corrent i ben senzilla.”

Als seus 84 anys irradia una personalitat inquieta i desperta, així com una memòria viva per recordar amb gust la tasca duta a terme al llarg de la seva vida.