_Evolució de l’escola durant el s. XX Em produeix un gran goig contemplar l’entrada o sortida de nins i nines del nou col·legi, que més que col·legi, pareix un institut. Me fa recordar quan jo era un nin en què hi havia molts d’al·lots que no podien assistir a classe per haver d’ajudar a la seva família. I pensar que per arribar a la situació actual, hagueren de passar molts de segles, ja que l’educació era un privilegi de les classes dominants. A Sencelles, quan es va construir l’escola graduada, hi va haver uns quants regidors que consideraren que el nou edifici era massa gran i massa ostentós. No és un prejudici poder pensar que aquests regidors el que volien era tenir una disponibilitat de mà barata i molt obedient. Les nostres autoritats locals, a pesar de les dificultats econòmiques que eren moltes, com va succeir l’any 1902 amb l’aparició de la fil·loxera, que va acabar amb la única riquesa de la comarca, deixant a la majoria de les famílies dins la major pobresa; el 1914 amb la manca de pluges i una epidèmia de pigota en que varen morir moltes persones; varen retre, el 1901, un homenatge al mestre Jaume Qués Reinés per la seva laboriositat i zel per la seva dedicació a l’ensenyança; i l’any 1915 fou declarat fill adoptiu del poble pels seus vint-i-cinc anys de serveis a l’escola. L’escola municipal, que regia el mestre Qués, es trobava situada a la plaça de Son Morei, coneguda amb el nom de “Escola Vella”. Després aquest edifici es convertiria en presó, jutjat i peixeteria.
_75 anys de ses Escoles
A principis del mes de febrer de 1918 es va dur a terme el contracte d’arrendament amb Bartomeu Andreu Ballester, propietari de la casa situada en el carrer Jardins, per destinar-la a escola pública per a nins i també com a habitatge del mestre Joan Medinas. Les monges de la Caritat eren les responsables de l’educació de les nines i nins. Aquests passaven a l’escola pública una vegada que havien feta la primera comunió. No puc passar per alt tenir un record per les Germanes de la Caritat Sor Rosalia i Sor Maria, responsables dels primers cursos. A partir de 1960, les monges deixaren d’impartir classe als nins i nines ja que s’integraren a l’escola graduada, quedant-se solament els nins de 3 a 6 anys, fins l’any 1980. A partir d’aquesta data deixaren definitivament l’ensenyança. Essent batle Antoni Pons Fiol es va informar als regidors de l’acord pres per la Junta Local de 1ª Ensenyança d’aquesta localitat per dotar d’una escola rural per a nins en el llogaret de Ruberts. Macià Llabrés i Ramis
Considerant un encert l’acord que havia pres la Junta Local, els regidors acordaren donar un vot de confiança al batle perquè realitzés les gestions pertinents amb l’inspector D. Joan Capó. Passat un temps, havent observat que el moviment demogràfic era negatiu
68
| sa_sella
