_De primera mà De la revista La Nostra Terra. Any V. Gener de 1932, número 49 D’educació IV L’escola activa Acabàvem el nostre darrer article –i perdoni el lector la llarga interrupció- dient que els mètodes pedagògics que avui estan a l’avantguarda podien ésser involucrats en el denominador comú d’escola activa i prometíem parlar d’aquest actual moviment paidotècnic. Pena ens costaria donar una definició exacta del que s’entén per escola activa; falta un acord entre els autors sobre l’amplitud de les exigències d’aquella, ja que mentre uns s’acontenten a admetre com a tal aquella on l’experiència i l’observació han substituït el rutinarisme, altres no acceptarien una escola activa on el treball deixàs d’ésser exclusiu del deixeble i fins i tot de pròpia iniciativa, en tant que el mestre resta quasi en un pla d’expectació, per tal de no limitar en la cosa més mínima la llibertat de l’infant. L’escola que volen aquests darrers exigeix dos factors, segons ells LES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES D ’ EN
DURAN
A CAN
B RIL
FOREN
L LORENÇ PIONERES .
consubstancials: activitat i llibertat. D’activitat creim possible dar-n’hi la suficient fent que el treball escolar sia viscut amb llarguesa. Mes, ¿podrem dar al nin aquesta llibertat pretesa pels avantguardistes? Pràcticament, avui com avui, ho creim impossible, però ni fins especulativament la podríem admetre, ja que tot factor educatiu situa en un pla de passivitat l’educand, limitant la seva acció i subjectant-la amb major o menor intensitat a aquest factor, bé s’anomeni llibre, naturalesa o escola. Enfront de les teories liberals de l’escola activa, s’ha aixecat la pedagogia russa dictadura proletària, fent befa de la pseudollibertat dels pedagogs occidentals. Situats en un just mig, no podem acceptar els extremismes de cap de les dues escoles, però creim possible uns mètodes actius amb abundant iniciativa dels nins. Des d’aquest punt de vista, vegem les característiques fonamentals de la pedagogia activa. A l’ensems que la psicologia genètica ha anat descobrint l’infant, s’ha vist l’espantosa aberració que constituïa l’ensenyament llibresc i la imperiosa necessitat d’acomodar la tasca escolar a les exigències biològiques.
I MATGE QUE SURT AL LLIBRE DEDICAT AL MESTRE DURAN A LA COL·LECCIÓ ELS NOSTRES E D U C A D O R S N .4. E L P E U D E F O T O D I U : SENCELLES : JOCS DECROLY . 1930.
En l’escola vella els infants maleeixen el treball que el mestre els dóna i la quietud i el silenci del seu seient. Conseqüències d’aquesta corvea són els càstigs i l’esterilitat de llurs esforços. D’aquesta dolorosa realitat podem arribar, per contrast, a la clau de l’èxit: cal que el nin no calli, ni s’estiga quiet, ni conegui el banc més que com instrument de què se servirà quan sia precís. L’infant, tendre ocell de la societat, no deu estar reclòs ni subjecte a quefers que s’enfrontin amb la seva personalitat. L’interès és el fonament del profit que el mestre
sa_sella |
43
_75 anys de ses Escoles
amb mètodes de restricció que formen l’escolar dins els motlos de la
